Published using Google Docs
NUREDDUNA
Updated automatically every 5 minutes

NUREDDUNA 

The sculpture by Guido Dettoni

eng ita cat esp                                                                                                                                                                                eng


Mythological character created by the Mallorcan poet Miquel Costa i Llobera. She is the

protagonist of the epic poem entitled "La deixa del geni grec" ("The legacy of the Greek genius").

The name Nuredduna was coined by Costa i Llobera himself, from the word "nur", which in Arabic means "light".

The poem "La deixa del geni grec" was written in 1900, in Pollença.

It narrates how some Greeks disembarked in Mallorca, near the Port of Pollença, were taken prisoner by a Talayotic tribe whose king was the father of the sibyl Nuredduna and locked up in the caves of Artá. With them travels a young poet and harpist, Melesigeni, an alter ego of Homer.

One night, Nuredduna, in love with the young Melesigeni, frees them, but in the escape, Melesigeni forgets his lyre in the cave. This will be the legacy of Greek genius, the classicism that fertilized popular poetry and will give rise to cultured poetry.

Nuredduna is discovered and condemned to die by stoning and then the poet writes that, at the moment of expiring, the stones told her: for a beat of the eagerness with which your heart expires, we would give the centuries of calm that we have (Per un batec de l'ànsia amb que ton cor expira daríem les centúries de calma que tenim).

Just as the stones were contained by the hands of the executioners,

they, through us, contain Nuredduna, feeling its heartbeat.


NUREDDUNA

La scultura di Guido Dettoni

eng ita cat esp                                                                                                                                                                                  ita


Personaggio mitologico creato dal poeta maiorchino Miquel Costa i Llobera. È la protagonista del poema epico intitolato "La deixa del geni grec" ("L'eredità del genio greco").

Il nome Nuredduna è stato coniato dallo stesso Costa i Llobera, dalla parola "nur", che in arabo significa "luce".

La poesia "La deixa del geni grec" fu scritta nel 1900, a Pollença.

Racconta la storia di come alcuni greci sbarcati a Maiorca, vicino al porto di Pollença, furono fatti prigionieri da una tribù talaiotica il cui re era il padre della Sibilla Nuredduna e imprigionati nelle grotte di Artá. Con loro viaggiava un giovane poeta e arpista, Melesigeni, un alter ego di Omero.

Una notte Nuredduna, innamorata del giovane Melesigeni, li libera, ma nella fuga Melesigeni dimentica la sua lira nella grotta. È l'eredità del genio greco, il classicismo che ha fecondato la poesia popolare e ha dato origine alla poesia colta.

Nuredduna viene scoperta e condannata a morire per lapidazione e poi il poeta scrive che, al momento di spirare, le pietre le dissero: per un battito della foga con cui il tuo cuore si spegne, daremmo i secoli di calma che abbiamo (Per un batec de l'ànsia amb que ton cor expira daríem les centúries de calma que tenim).

Così come le pietre erano contenute dalle mani dei carnefici,

esse, attraverso di noi, contengono Nuredduna, sentendo il suo battito


NUREDDUNA

La escultura de Guido Dettoni

eng ita cat esp                                                                                                                                                                                 cat


Personatge mitològic creat pel poeta mallorquí Miquel Costa i Llobera. És la protagonista del poema èpic "La deixa del geni grec" ("El llegat del geni grec").

El nom Nuredduna va ser encunyat pel mateix Costa i Llobera, de la paraula "nur", que en àrab significa "llum".

El poema "La deixa del geni grec" va ser escrit l'any 1900, a Pollença.

Narra com uns grecs desembarcats a Mallorca, prop del Port de Pollença, van ser fets presoners per una tribu talaiòtica, el rei de la qual era pare de la sibil·la Nuredduna i tancats a les coves d'Artà. Amb ells viatja un jove poeta i arpista, Melesigeni, un alter ego d'Homer.

Una nit, Nuredduna, enamorada del jove Melesigeni, els allibera, però en la fugida, Melesigeni oblida la seva lira a la cova. Aquest serà el llegat del geni grec, el classicisme que fecunda la poesia popular i donarà lloc a la poesia culta.

Nuredduna és descoberta i condemnada a morir per lapidació i aleshores el poeta escriu que, en el moment d'expirar, les pedres li van dir: per un batec de l'afany amb què expira el teu cor, donaríem els segles de calma que tenim .

De la mateixa manera que les pedres estaven contingudes per les mans dels botxins,

aquests, a través nostre, contenen Nuredduna, sentint-ne el batec del cor.


NUREDDUNA

La escultura di Guido Dettoni

eng ita cat esp                                                                                                                                                                                esp


Personaje mitológico creado por el poeta mallorquín Miquel Costa i Llobera. Es la protagonista del poema épico titulado "La deixa del geni grec" ("El legado del genio griego").

El nombre  Nuredduna fue acuñado por el propio Costa y Llobera, a partir de la palabra "nur", que en arabe significa “luz”.​

El poema "La deixa del geni grec" fue escrito en el año 1900, en Pollença.

Narra de cómo unos griegos desembarcados en Mallorca, cerca del Puerto de Pollença fueron hechos prisioneros por una tribu talayótica  cuyo rey era el padre de la sibila Nuredduna y encerrados en las cuevas de Artá. Con ellos, viaja un joven poeta y arpista, Melesigeni, un alter ego de Homero.

Una noche,  Nuredduna, enamorada del joven Melesigeni, los libera, pero en la huida, Melesigeni olvida en la cueva su lira. Será este el legado del genio griego, el clasicismo que fecundó la poesía popular y dará lugar a la poesía culta.

Nuredduna es descubierta y condenada a morir apedreada y entonces el poeta escribe que, en el momento de expirar, las piedras le dijeron: por un latido del ansia con la que tu corazón expira, daríamos las centurias de calma que tenemos. (Per un batec de l’ànsia amb que ton cor expira daríem les centúries de calma que tenim).

Así como las piedras fueron contenidas por las manos de los verdugos,

ellas, a través nuestro, contienen Nuredduna sintiendo  su latido