L’educació és la palanca que acciona el canvi

Durant tot el període democràtic, en el nostre país, hem viscut molts Intents de millora del sistema educatiu, amb set reformes aplicades i noves que es gesten, plenes de continguts i de directrius referides a qui,  què,  com i quan  educar. Moltes d’elles lluny de l’ètica i de la responsabilitat social que han fomentat actuacions i coneixements tancats, competitius i que poc han aportat a aconseguir una societat més justa.

La política ha marcat i pretén marcar les línies educatives d’acord a ideologies i preceptes, poques vegades encaminats a la millora de la persona, i de la seva capacitat de viure i relacionar-se en un món cada cop més globalitzat.

Tinc el convenciment que l’Educació ha de jugar un paper fonamental en el desenvolupament continuat de les persones i de les societats, al servei d’un creixement humà més autèntic i harmoniós.

És per això que faig meves les paraules del meu estimat Arcadi Oliveres, per parlar-vos d’educació: “l’educació és la palanca i el pilar que pot permetre accionar el canvi”

Aquest canvi del que ell parla, no és altra cosa que modificar la manera de viure, d’ordenar les nostres prioritats per salvar el planeta, per salvar el món i de retruc les persones.

Avui que estem aquí totes per parlar de república, revisem tots aquests reptes educatius que ens caldrà tenir en compte si volem que aquest canvi es faci realitat:

• El repte dels nous valors socials, cal canviar l’escenari d’aquests ensenyaments basats en l’individualisme, l’egocentrisme, que premien molt sovint l’excel·lència, reflex d’una societat capitalista salvatge, cal girar la mirada de l’alumnat cap a un nou món, on la col·lectivitat  i la convivència estiguin marcades per paràmetres de l’economia social i solidaria.
• El repte de mantenir una xarxa d’escoles de qualitat, sostingudes amb fons públics que recullin l’ideal pedagògic de l’escola catalana  i que permetin integrar totes les realitats socials i educatives de l’alumnat que en formi part, tota la seva diversitat inclosa, i que aquesta paraula, inclusió, no es quedi només en un lema o en una paraula de moda.
• El repte d’integrar l’educació per la pau i la no violència, així com educar en la convivència, no només en tots els estaments educatius, sinó no que formi part del material de les aules, de la formació del professorat, de la feina diària en l’orientació de l’alumnat i en les relacions amb les seves famílies.
• El repte d’una educació amb mirada oberta constructora d’una nova ciutadania que es forjarà amb una nova visió de la societat on les migracions  s’han de veure des de la perspectiva social i no policial o política, eliminant el racisme i la xenofòbia i veient la diferència com un element d’enriquiment cultural i social, i no com una barrera
• El repte de veure l’educació com una eina de transformació social que implica fer corresponsables a tots els agents educatius que hi participen, famílies, personal docent, alumnat i totes les persones implicades en el món educatiu (agents socials, mitjans de comunicació, administracions etc.), la participació i el consens per fer realitat aquesta transformació, és una eina imprescindible.
• El repte d’un canvi de rumb i que surtin, des de l’escola pública,  líders per canviar la manera d’actuar, això requereix d’una educació activa i amb uns recursos humans i tècnics amb capacitat per fer-ho possible
• El repte d’assumir que les coses canviaran, per presa de consciència o per necessitat i caldrà d’establir unes línies vermelles bàsiques perquè l’impacte sigui el menor possible.
• Anem cap a l’educació la societat 5.0, de la digitalització i els avenços tecnològics, i jo encoratjo els que forgem aquest nova república que anomenen des d‘avui la societat 6.0 de la humanització tecnològicament avançada, posar per davant les persones als avenços tecnològics, importants i gens menyspreables;  que les pressions de la nova societat del coneixement i l’automatisme no destrueixin l’esperit crític de l’alumnat ni la seva capacitat per pensar i decidir per ells mateixos

Que guanyi l’ésser humà, que amb els avenços tecnològics desterri la fam, la pobresa, les desigualtats, i que siguem capaços de crear aquesta nova Catalunya amb una realitat social més justa i equitativa.

Demanem a la República un pacte social en educació per aconseguir que tots aquests reptes siguin la base del nostre nou sistema educatiu.

Des d’aquí el meu desig que no sigui només un somni...

Bona nit i gràcies a tothom per escoltar-me i compartir els meus desitjos...

Coro Luengo

Tarragona, 7 de setembre de 2021