Programa de curs - Any acadèmic 2019-20

1. OBJECTIUS

Utilitzar una sèrie d’expressions i frases per fer anuncis i presentacions orals breus, preparades prèviament, sobre temes i activitats de la vida quotidiana, com ara família pròpia i altra gent, les seves condicions de vida, el seu bagatge educatiu i la seva feina actual o l’última que va tenir, encara hi hagi alguna mancança pel que fa a la fluïdesa  (EXPRESSIO I INTERACCIO ORAL).

Escriure textos senzills amb una cohesió bàsica sobre temes familiars i d’interès personal i sobre experiències personals i de terceres persones (EXPRESSIÓ ESCRITA)

Comprendre l'essencial de missatges i avisos breus, clars i senzills, articulats amb claredat i certa lentitud en llengua estàndard, contextualitzats i sobre temes coneguts, per satisfer necessitats bàsiques (COMPRENSIO ORAL).

Comprendre les idees principals de textos curts, sobre temes habituals o familiars amb l'ajut del context i del suport visual i icònic. (COMPRENSIO LECTORA).

Utilitzar les experiències i coneixements previs, tant lingüístics com socioculturals, per construir els nous aprenentatges.

Desenvolupar, ampliar i utilitzar les estratègies que permetin resoldre situacions de comunicació en els contextos més habituals.

Desenvolupar i utilitzar les estratègies que permetin avaluar i continuar l'aprenentatge de l’ idioma un cop superat el Nivell bàsic.

Prendre consciència que l'aprenentatge d'una llengua demana voluntat i dedicació, i requereix un treball constant i sistemàtic.

2. FUNCIONS 

Afirmar, negar; comparar (coses, persones, fets, èpoques...); demanar i donar informació (esdeveniments passats o futurs); descriure (canvis); demanar i expressar si es recorda una cosa o algú.

Expressar acord i desacord; formular hipòtesis (sobre persones, coses, sobre fets presents i futurs); valorar un fet (possible o impossible...).

Expressar el propòsit, la intenció o la voluntat de fer alguna cosa; respondre a un oferiment.

Animar algú, animar a fer una cosa, concertar una cita; demanar i donar instruccions; demanar que algú faci alguna cosa com a favor; ordenar; proposar. Expressar estats físics, de salut o d’ànim.

Invitar, acceptar i refusar una invitació; adreçar-se a algú; demanar i acceptar disculpes o perdó; excusar-se, acceptar excuses. Demanar aclariments quan hi ha problemes de comprensió mútua.

3.COMPETÈNCIA SOCIOCULTURAL

La vida quotidiana: els horaris, els hàbits alimentaris, les festes, les vacances, el lleure.

Condicions de vida: paisatge i clima.

Convencions socials: actituds, convencions...

Els valors i les creences (festes i celebracions, tradicions).

Valors i creences: nacionalitats (la llengua).

Comportaments rituals: espectacles i participació del públic...

4. COMPETÈNCIA SOCIOLINGUISTICA

Selecció i l’ús de les salutacions de rebuda, presentació, comiat.

Fórmules de cortesia que varien en èuscar.

5. COMPETÈNCIA DISCURSIVA

5.1.Organització del discurs (oral i escrita) 

Elements díctics que fan referència al context: orain, gaur, hilabete honetan, bart, lehen, atzo, iaz, lehengo urtean...; nuen/nintzen...; morfemes verbals personals (lagun euskaldun bat geneukan).

Expressions formulàries de tracte social en contactes directes informals i formals: presentacions (Urte askotarako!); salutacions (Zer berri?).

Modalització seguretat (jakina, noski, benetan...), probabilitat (agian...), necessitat (beharrezkoa, ezinbestekoa...) i valoració (iruditzen zait....).

El text com a unitat global de significat. Selecció de contingut rellevant: galdegaia.

Inici del discurs:

Aizu(e); Barkatu, neska-mutilak!, Mesedez!; Epa!; pst!, ei!, et!... 

Badakizu Josurena?; Ez dakizu?!; Gauza bat...

Eta Miren, non dago? Eta zuen pintxoa, zein da?...

Eta zu?/ Eta zuri? / Eta zuk?...; Ba ni / niri / nik..; aizu / aizue...; begira...

Manteniment del tema (i de la comunicació):

Hantxe, Bertan...; Zera...; Haragia ez zait batere gustatzen; Adibidez...

Jonek esan du....; Esan nahi du...; Lehenengo; Hasteko; Ondoren; Bukatzeko; Eta kitto; Nahikoa....; Beraz; Orduan...; Nire ustez...; Aizue, entzun...; Beno ba...; Begira...; Eta; Gainera; Ere (bai)..; Ados; Bai horixe! ezta?; Benetan?. 

Conclusió del discurs: Eta besterik ez, eta kitto, bukatu dugu; -(e)lako;    Horregatik... 

Petició d’aclariments i demostració de la comprensió/incomprensió i expressió de dubte:

Tira; Agian, Ez dakit ba...; Zer?;  Nola?; Barkatu?; Ez dut ulertzen/ulertu...; Zer?; Nola?; Esan berriz, mesedez!;  Zer esan nahi duzu?; Nola idazten da?; Nola ahoskatzen da?; Badakizu nola idazten den?

Interjekzioak: A; et; eskerrak; tira; epa; ufa; ba!.

5.2. Tipologia dels textos (orals i escrits)

A segon curs es continua dins els àmbits d’ús corresponents a l’entorn personal, familiar i d’amistat, i d’altres entorns habituals (família, feina, estudis, llocs propers, serveis, lleure, etc) i es produeixen textos breus i senzills

6. COMPETÈNCIA LINGÜÍSTICA

Lèxic i aspectes semàntics:

Derivació: -gintza, -tza, -tasun; -ari, -gile, -le, -tzaile; -kada;  -gailu; -ki; -keta; -tegi; -ti, -tsu; -(t)ar....

Composició: kafe makina, euskara saila; egongela, ikaskide; aitona-amonak; sudurluze, tripaundi...

Onomatopeies: zirt-zart, blaust, dinbi-danba, di-da...

Falsos amics: xelebrea, dexente...

Frases fetes, dites i refranys.

Morfosintaxi:        

El sintagma nominal: formació, ordre dels elements i elements imprescindibles i facultatius.

Els determinants: -a, -ak,–ok; –a/bat; declinació dels demostratius en singular i plural (hauek, hauei, hauetan); –xe (hauxe); hamar bat, bizpahiru, hiruzpalau...); batzuk, asko, pixka bat, pila bat, dexente; guzti, dena, oso; zer, zein, beste...

Els pronoms: ni, hi, hura, gu, zu, zuek, haiek; nor, zer, zein, norbait, zerbait, inor, ezer, beste.

L’adjectiu: 

Sufix –ko: element del SN + -ko (ehun metroko etxea) i SAdv. + -ko (egurrezko etxea).

Sufix –(r)en: irakasleen gela

Graduadors autònoms (oso, samar, nahiko, batere, izugarri) i duplicació (txiki-txikia, zahar-zaharra...). Posició de l’adjectiu dins del sintagma (darrere del sintagma). Expressió de la comparació: sufixos –ago, -en, -egi i partícula hain.

Els verbs en indicatiu, present i passat:

Nor i nork (Sintètics i perifràstics).

Nominalització: -t(z)ea (Adj. + izan; gustatu; kostatu); -t(z)en (jakin, hasi, saiatu).

Infinitiu amb valor imperatiu (Sartu, sartu!)

L’aspecte: -tu, -t(z)en, -ko/-go.

Verbs sintètics:

Nor: izan, egon, joan , etorri, egon, ibili.

Nor-nork:  ukan, eduki, jakin.

Nor-nori-nork. Imperatiu: emadazu, esaiozu, galdeiozu.

Verbs perifràstics:

Nor: present i passat; imperatiu (2na persona).

Nor-nori (nor: 3a persona). present i passat.

Nor-nork (nor: 3a persona). present i passat. Imperatiu (2na persona).

Nor-nori-nork. Present (dio, diot, diozu)

Perífrasis verbals: Ari izan, ahal izan, ezin izan, behar izan, nahi izan. Present i passat.

Construccions impersonals: egin behar da, ezin da erre, esaten da, esaten dute...

Partícules verbals: al, ote, omen.

Els adverbis: lehen, bart, orain, beti, inoiz ez... larunbat goizetan, tarteka, askotan; astean behin, urtean bi aldiz...; urtero, gauero...; hurbil, hemen, hor, han, bertan; poliki, gaizki, binaka, taldeka; gehien, gutxien; nire ustez; noski, dudarik gabe; agian; noizbehinka...

La posposició: nor gabe, noren kontra, noren arabera, nori buruz, non gora, non zehar, nondik kanpo...

La declinació: Els casos en singular i plural: gramaticals (nor, nori, nork), d’espai i temps (non, nongo, nora, nondik) i d’altres (zerik, noren, norekin, zerez). Distinció: Singular / plural, noms comuns / propis. La –a orgànica.

L’oració simple: Ordre dels elements de l’oració. L’element inquirit galdegaia.

Exclamatives: Zein erraza den!; Bai ederra!; A zer nolako itxura!...interjeccions i d’altres: ene!, kontuz!, tira!, kontxo!, ezta pentsatu ere!, hor konpon!, kaka zaharra!, hori, hori!, eutsi!...

Imperatives: goazen, anima zaitezte!; garaiz etortzeko esan du.

L’oració composta:

Subordinades substantives: -(e)la, -t(z)eko, baietz, ezetz, (ea)... -(e)n. Subordinades adverbials temporals: aurretik, baino lehen, eta gero, ondoren, bezain laster, -(e)nean, arte.  Condicionals: ba-. Causals: -(e)lako, -eta. Finals: -t(z)era, -t(z)eko. La coordinació: eta, baita/ezta... ere; ez... ez, edo, ala, edota, baizik (eta), ordea.

Ortografia: L’alfabet. Ús de les majúscules i minúscules. Representació gràfica de fonemes i sons. Ús dels signes de puntuació. Abreviatures: ordinals, l’hora. Sigles: ETB, aek, HABE... Guionet, pèrdua de la vocal final del primer element de composició. La data amb lletres i xifres.

Fonètica i fonologia: Absència de diftongs descendents. Sistema de sibilants. Valor de la –r en posició final de paraula. Processos fonològics: elisió (eta > ta), palatalització (il, in), els sandhis. Accent, ritme i entonació: el sintagma (grup fònic) i l’oració (galdegaia). 

Assistència

Com que la modalitat d’aprenentatge és presencial, l’assistència és imprescindible perquè es pugui donar el procés d’intercanvi d’informació entre professor i alumne. Es recorda que segons la Resolució de començament de curs: “En cas d’absències superiors al 35% del temps lectiu, l’alumne no podrà ser avaluat de forma contínua, i només podrà presentar-se a una prova de final de curs”.

Avaluació

L’avaluació serà contínua i sistemàtica, globalitzada, integradora i personalitzada per tal de valorar el progrés dels alumnes i contrastar els objectius establerts amb els resultats que s’obtenen (Resolució per la qual es donen instruccions per a l’organització i el funcionament de les EOI, Departament d’Educació).

TOTS els alumnes (els que fan avaluació contínua i els que no la fan) han de fer la prova final de curs (A2) al juny, que inclou totes les destreses. És obligatori per a tots els alumnes aprovar aquest examen final (%65). Aquesta prova es fa en dos dies, fora del calendari lectiu.  

1. MODALITAT AVALAUCIÓ NO CONTÍNUA: Tots aquells alumnes que NO hagin assistit el mínim de 65% de les classes i que no compleixin els requisits d’avaluació contínua (a sota) NO podran ser avaluats per avaluació continua i només  es tindrà en compte l’examen final de juny (A2). L’ examen final inclou ús de la llengua, expressió escrita i oral, i proves de comprensió escrita i oral. Les proves productives (expressió i interacció oral i escrita) són eliminatòries, és a dir, no es pot fer la mitjana entre les diferents habilitats si aquestes proves no estan aprovades amb un 65 % (mínim exigit per a la expressió escrita: 13/20 i mínim exigit per a la expressió oral: 20/30). La mitjana de totes les habilitats ha de donar 65 %.

2. MODALITAT AVALAUCIÓ CONTÍNUA: Tots aquells alumnes que hagin assistit el mínim de 65% de les classes i que compleixin els següents requisits, podran ser avaluats per avaluació continua (a finals de maig/començament de juny es tancarà el procés d’avaluació continua), tot i així caldrà fer l’examen final de juny (A2):

Requisits:

Aspectes que es valoren durant l’avaluació contínua i que es comptabilitzaran en la nota final de curs:

2.1. Haver aprovat les 2 proves trimestrals (algunes proves orals coincideixen amb la tasca final de la unitat). El còmput total de les habilitats avaluades durant el trimestre ha de donar 65 % per tal de que el trimestre estigui aprovat. Les proves productives (expressió i interacció oral i escrita) són eliminatòries, és a dir, no es pot fer la mitjana entre les diferents habilitats si aquestes proves no estan aprovades amb un 65 %.

2.2.  Haver presentat les mostres productives individuals escrites o orals (2 versions). S’han d’entregar dues versions de les redaccions individuals escrites; en la primera versió la professora marca l’errada i en la segona posa la nota i corregeix les errades.  

Per tal de fer el còmput final de la nota d’avaluació contínua del curs els requisits es comptabilitzaran de la següent manera:

Dues proves trimestrals i l’examen final (A2): 50 %

Mostres productives individuals escrites i orals: 50 %

Aspectes que es valoren durant l’avaluació contínua formativa (no es comptabilitzarà en la nota final de curs) :

Tasques encomanades a casa, tasques finals col·lectives, llibres de lectura, presentacions a classe, actuacions a l’aula...

Participació/cooperació en les activitats proposades a classe.

Recomanacions:

Acció tutorial

En l’avaluació contínua es dóna una importància cabdal a l’intercanvi continu d’informació sobre el procés d’aprenentatge entre professorat i alumnat i, per tal que cada alumna/e sigui conscient d’aquest procés, s’arbitrarà un sistema d’accions i activitats destinades a alimentar aquesta comunicació entre ambdues parts (ja sigui de manera individualitzada o col·lectiva). Hi haurà la possibilitat de fer una tutoria individual o col·lectiva, en línea o presencial, preferentment en l’horari que la professora penjarà en el calendari del Moodle.

És necessari fer una tutoria individual formal (com a mínim) durant el curs. Aquesta tutoria individual formal es farà després del primer trimestre. Per  aquesta tutoria l’alumne s’ha de comprometre a omplir i entregar el qüestionari reflexiu abans del dia de la tutoria.

El pes de cada destresa: durant tot el procés d’avaluació les habilitats es comptabilitzaran de la següent manera:

Examen final A2 (inclou totes les habilitats, examen de 2 hores 30 minuts + oral). Per aprovar el curs s’ha d’obtenir un 65 en la nota final i haver aprovat les dues destreses productives (EE i EO).

Proben egutegia

Proves formals escrites d’avaluació contínua (2): abans de Nadal i al març.

Proves orals (al laboratori) d’avaluació contínua (2): coincideixen amb algunes de les tasques finals de les unitats.

Prova formal oral d’avaluació contínua (1): gener/febrer

Examen final (A2),obligatori (totes les habilitats): Maiatzaren 26an (idatzia) eta maiatzaren 28an (ahozkoa).

Durant el curs es recolliran i avaluaran mostres de diferents habilitats.