GUIA DOCENT

2018-2019

1. Identificació de l’assignatura

Titulació: Títol Superior de Disseny

Nivell: Títol Superior d’Ensenyaments Artístics

Nom de l’assignatura/codi:         EDP19_ECODISSENY

Especialitat

Curs

Període

Tipus

Nombre de crèdits ECTS

Producte

Quart

Primer

Específica

4

Departament:    Ciència i tecnologia

Idioma:Català

Horari: Dimarts de 13.05 a 14.55h i dijous de 12.10 a 13.05h

Web de l’assignatura: ----------------------

Professorat responsable:

Jaume Estades Amengual

Correu electrònic: jestades@escoladisseny.com

Horari de tutories: ----------------------

Cap de departament

Jaume Estades Amengual

Correu electrònic: jestades@escoladisseny.com

Horari d’atenció: ----------------------

2. Contextualització

2.1. Matèria a la qual pertany l’assignatura 

L’assignatura d’Ecodisseny pertany a la matèria de Materials i tecnologia aplicats al disseny de producte, s’estudia en el 7e semestre i és de caràcter semestral. És una assignatura específica de Disseny de producte, la qual pretén que els estudiants siguin capaços de conceptualitzar productes per fer innovació i millora per mitjà de solucions fonamentades en el respecte pel medi ambient, l'ús adequat dels recursos i una eliminació segura, per tal de minimitzar els impactes mediambientals i socials en les diferents fases del cicle de vida des de la producció fins l’eliminació del producte.

2.2. Perfil professional

El disseny ocupa una posició cada dia més important en la nostra societat. Avui, els dissenyadors participen activament en la concepció i el desenvolupament de qualsevol mena de servei o producte. El treball del dissenyador és decisiu en els processos d’innovació, permet la incorporació de valors socials i ambientals i aporta qualitat cultural i estètica al nostre entorn. El dissenyador persuadeix i influeix també en la opinió pública, i el que dissenya pot ser una eina i un mitjà per fomentar valors de respecte, confiança, ètica i sostenibilitat.

   El dissenyador de producte és un professional capaç de projectar, analitzar, investigar i determinar las propietats i qualitats físiques, així como els valors simbòlics i comunicatius que han de caracteritzar les seves produccions, definint la forma, la configuració, la qualitat, el funcionament, el valor i la significació estètica, social i mediambiental de les mateixes. Els àmbits principals on desenvolupa la seva activitat són:    

   Disseny d'envasos i embalatges, disseny de calçat, disseny de joguines, disseny d'electrodomèstics, disseny de mobiliari per a l'habitatge, disseny de mobiliari d'oficina, disseny d'elements urbans, disseny d’il·luminació i lluminàries, disseny en l'àmbit de l'automoció, disseny d'eines i accessoris, disseny de producte ceràmic, disseny de sanitaris i aixetes, disseny per l'artesania, disseny per a condicions especials, disseny tèxtil, parament, disseny de sistemes, gestió del disseny i recerca i docència.

   El dissenyador és capaç d’analitzar, projectar, dirigir equips de treball, concebre, fonamentar i documentar un procés creatiu a través del domini dels principis teòrics i pràctics del disseny i de la metodologia de projectes, d’integrar els diversos llenguatges, les tècniques i les tecnologies en la correcta materialització de missatges, ambients i productes significatius. A més de dominar la tècnica, cal que el dissenyador interpreti el context d’actuació i que assumeixi responsabilitats creatives i directives en l’exercici de l’activitat professional amb un caràcter innovador.

3. Requisits

3.2. Requisits essencials 

Haver superat l’assignatura de Fonaments científics i ecològics del disseny.

3.2. Requisits recomanables 

----------------------

4. Competències

4.1. CT/Competències transversals

CT01- Organitzar i planificar el treball de manera eficient i motivadora.

CT02- Recollir informació significativa, analitzar-la, sintetitzar-la i gestionar-la adequadament.

CT03- Solucionar problemes i prendre decisions que responguin als objectius del treball que es realitza.

CT04- Utilitzar eficientment les tecnologies de la informació i la comunicació.

CT05- Comprendre i utilitzar, almenys, una llengua estrangera en l'àmbit del seu desenvolupament professional.

CT06- Realitzar autocrítica cap al propi desenvolupament professional i interpersonal.

CT07- Utilitzar les habilitats comunicatives i la crítica constructiva en el treball en equip.

CT08- Desenvolupar raonada i críticament idees i arguments.

CT11- Desenvolupar en la pràctica laboral una ètica professional basada en l'apreciació i la sensibilitat estètica, mediambiental i cap a la diversitat.

CT12- Adaptar-se, en condicions de competitivitat, als canvis culturals, socials i artístics i als avenços que es produeixen en l'àmbit professional i seleccionar els canals adequats de formació continuada.

CT13- Cercar l'excel·lència i la qualitat en la seva activitat professional.

CT14- Dominar la metodologia de recerca en la generació de projectes, idees i solucions viables.

CT15- Treballar de forma autònoma i valorar la importància de la iniciativa i l'esperit emprenedor en l'exercici professional.

CT16- Usar els mitjans i recursos al seu abast amb responsabilitat envers el patrimoni cultural i mediambiental.

4.2. CG/Competències generals

CG01- Concebre, planificar i desenvolupar projectes de disseny d'acord amb els requisits i condicionaments tècnics, funcionals, estètics i comunicatius.

CG04- Tenir una visió científica sobre la percepció i el comportament de la forma, de la matèria, de l'espai, del moviment i del color..

CG08- Plantejar estratègies de recerca i innovació per a resoldre expectatives centrades en funcions, necessitats i materials.

CG11- Comunicar idees i projectes als clients, argumentar raonadament, saber avaluar les propostes i canalitzar el diàleg.

CG14- Valorar la dimensió del disseny com a factor d'igualtat i d'inclusió social, i com a transmissor de valors culturals.

CG16- Ser capaços de trobar solucions ambientalment sostenibles.

CG18- Optimitzar la utilització dels recursos necessaris per assolir els objectius previstos.

CG19- Demostrar capacitat crítica i saber plantejar estratègies de recerca.

CG21- Dominar la metodologia d'investigació.

4.2.CE/Competències específiques de l’especialitat

Analitzar models i sistemes naturals i les seves aplicacions en el disseny de productes i sistemes.

Conèixer els processos per a la producció i desenvolupament de productes, serveis i sistemes.

Reflexionar sobre la influència social positiva del disseny, la seva incidència en la millora de la qualitat de vida i del medi ambient i la seva capacitat per generar identitat, innovació i qualitat en la producció.

Proposar, avaluar i determinar solucions alternatives a problemes complexos de disseny de productes i sistemes.

Determinar les solucions constructives, els materials i els principis de producció adequats en cada cas.

Conèixer les característiques, propietats físiques i químiques i comportament dels materials utilitzats en el disseny de productes, serveis i sistemes.

5. Resultats d’aprenentatge

Comprendre la importància de l'Ecodisseny per a la consecució de l’ecoeficiènca.

Conèixer les oportunitats de competència industrial que suposen l'ecoeficiència, l'ecoinnovació i l'ecodisseny.

Entendre la importància de considerar el cicle de vida complet dels productes dissenyats a l'hora d'avaluar el seu impacte mediambiental.

Conèixer i posar en pràctica diferents metodologies d'ecodisseny.

Conèixer nous materials i nous processos de producció.

Adequar usos i criteris mediambientals per a nous productes.

Realitzar nous dissenys així com saber aplicar i plantejar solucions apropiades des del punt de minorar els impactes mediambientals i socials.

Conèixer la metodologia a seguir per realitzar correctament una anàlisi de cicle de vida, així com de les seves eines informàtiques.

Conèixer els sistemes existents per comunicar als usuaris dels productes la menor o major bondat ambiental dels mateixos, a través dels sistemes d'etiquetatge ecològic.

Conèixer les oportunitats de competència industrial que suposa l'Ecodisseny, així com per implantar criteris ecològics en els processos de disseny i desenvolupament de productes.

6. Continguts

  1. Introducció a la problemàtica ambiental, petjada ecològica i context energètic actual.

  1. Estratègies de sostenibilitat de la biosfera i la seva aplicació al producte. Processos cíclics vs. processos lineals. Del bressol al bressol.

  1. Ecodisseny, ecoeficiència i durabilitat. Obsolescència.

  1. Bases històriques i sociològiques. De l’artesania a la revolució industrial. El consum: entre la societat postindustrial i la societat de la informació i la comunicació.

  1. Impacte ambiental dels materials i els seus processos productius i la seva repercussió en el medi ambient i en  la salut.

  1. El reciclatge i el residu com a recurs.

  1. Propostes metodològiques per a l’ecodisseny.

  1. Eines d'anàlisi ambiental per al disseny de producte. Eines d'anàlisi ambiental qualitatives.  Concepte d'Unitat Funcional.

  1. Anàlisi del cicle de vida dels productes.

  1. Comunicació ambiental i marc normatiu: Ecoetiquetes i marc legislatiu de l'ecodisseny. Etiquetatge ecològic. Ecoetiquetes certificades tipus I, II i III.

  1. Normes internacional d'Ecodisseny. Estructura i terminologia, Requisits auditables. Aplicació de la norma.

  1. La normativa espanyola d'ecodiseny. Estructura i terminologia, Requisits auditables, Casos pràctics d'aplicació de la norma

7. Metodologia docent

7.1. Estratègies generals metodològiques

La metodologia serà activa i pràctica, amb una dinàmica participativa i oberta, individualitzada i adaptada al tipus d’alumnat, al seu desenvolupament, tot fomentant l’autonomia de l’estudiant i promovent el treball de col·laboració i l’aprenentatge cooperatiu a les activitats acadèmiques programades.

Es plantejaran:

Mètodes expositius

Conferència

Exposició

Preguntes i respostes, etc.

El professor gestiona el discurs

Mètodes interactius

Estudi de casos

Treball per projectes

Resolució de problemes

Simulacions

Investigacions, etc.

Es propicia la interacció i la cooperació entre iguals.

Es promou l’equip com a unitat de treball

Mètodes Individuals

Activitats d’autoaprenentatge

Altres

L’alumne aprèn de forma autònoma interactuant amb els materials de suport

7.2 Organització i tipus d’activitats d’aprenentatge

Les activitats constitueixen l’element central en la programació de la unitat didàctica. Es classificaran segons la seva finalitat:

  • D’introducció i motivació.
  • De identificació de coneixements previs.
  • De desenvolupament-adquisició de nous coneixements i habilitats.
  • De consolidació d’aprenentatges.
  • De reforçament dels aprenentatges.
  • De recuperació o resolució de dificultats.
  • D’ampliació de coneixements teòrics i pràctics.

Les activitats, dins la programació de l’assignatura de Materials i Tecnologia I, seran presencials, realitzades a l’aula sota el guiatge del professor, i no presencials, orientades pel professor però realitzades de forma autònoma, fora de l’aula (biblioteca, empreses, domicili, etc.).

Activitats presencials.

Ensenyament teòric 

  • Classe presencial.
  • Contribucions orals i/o escrites de l’alumnat reunit en petit grup o individual.
  • Exposicions i debat.
  • Presentació de treballs en grup.

Ensenyament pràctic.

  • Sessions supervisades de treball individual i en grup amb assistència i guiatge del professorat.
  • Resolució de problemes.
  • Classes pràctiques a l’aula grup: debat i col·loqui, estudi de casos, resolució de problemes, etc.
  • Activitats acadèmiques dirigides.
  • Tutories especialitzades.
  • Suport a alumnes amb necessitats especials.
  • Entrega de treballs: debat, comentari, correcció, avaluació.
  • Activitats complementàries.
  • Visites a exposicions, empreses, fires, tallers, etc.
  • Assistències a congressos, jornades, conferències, etc.

Activitats d’avaluació.

  • Proves objectives d’avaluació i consolidació.

Activitats no presencials.

  • Estudi i treball teòric:

Temps de dedicació a l’assignatura per part de l’alumnat per a adquirir els coneixements de la matèria adients a la pràctica professional: lectures, recerca de documentació, anàlisi de texts, resolució de problemes, preparació de proves objectives, etc.

Recerca i selecció de material, comentaris, judicis crítics, redacció, etc.

  • Estudi i treball pràctic:

Hores de dedicació a l’assignatura per part de l’alumnat per a adquirir els coneixements de la matèria adients a la pràctica professional: resolució dels treballs pràctics, recerca de materials, investigació de solucions, preparació de proves objectives, etc.

Treballs pràctics: Resolució de problemes, taller, etc.

  • Activitats complementàries:

Visites a exposicions, empreses, fires, tallers, etc.

Assistència a congressos, jornades, conferències, etc.

En el desenvolupament de la unitat didàctica, i segons l'índole i funció de les diverses activitats i el lloc que ocupen en la seqüència establerta, els alumnes es poden agrupar de diverses formes: individual; petit grup (entre 3 i 6 alumnes); grup mitjà (entre 7 i 10 alumnes) i gran grup o grup classe (amb una relació 1/20 per classes teòriques i 1/10 per teòrica-pràctiques i tallers. Reial decret 303/2010, de 15 de març).

Dins les modalitats de grup petit i mitjà, és podrà adoptar la flexibilitat d’agrupament com a una de les estratègies per atendre la diversitat, però també per potenciar l’adaptabilitat dels alumnes a distints entorns socials de treball, l’adopció de diferents rols professionals, etc.

El treball en grup, en una assignatura com Materials i Tecnologia I, és particularment rellevant, per raons com ara la consideració dels contextos reals de treball a empreses, l’equip com a dinamitzador de la creativitat, la complementarietat dels sabers teòrics i pràctics dels membres del grup, etc. Per això resulta adient disposar de diverses estratègies per organitzar i dinamitzar el treball en grup, què es poden triar en funció de les diverses activitats, moments i possibilitats. Aquests en són alguns exemples: 

Pluja d’idees (Brainstorming):

Es tracta d’una situació de resolució de problemes a la qual els participants es situen davant un problema i se’ls demana que aportin a la discussió les idees que apareixen a la seva ment, per estranyes que puguin semblar. Posteriorment s’ordenen i analitzen col·lectivament, i s’estableixen conclusions a través d’un debat.

Phillips 66:

Consisteix en un gran grup que es divideix en uns quants grups petits, d’unes 6 persones. Durant aproximadament 6 minuts discuteixen sobre una qüestió, o planifiquen una tasca. A continuació es fa una posada en comú.

Estudi de cas:

Parteix del relat oral o escrit d’una situació real, incloent el major detall possible perquè els participants puguin analitzar els problemes implicats i proposar possibles solucions. Hi ha diverses modalitats per a l’estudi de cas.

Discussió: 

Consisteix en l’exploració d’una qüestió específica per un grup. Les discussions arriben a una major eficàcia amb grups de 10-25 participants. Sovint aquests són implicats a partir d’una lectura.

Peixera:

Es tracta d’un grup de discussió dividit en dues parts: el cercle intern, consistent en quatre o cinc persones que discuteixen una qüestió, i el grup extern, format per 20 persones o més, que observen i prenen notes. Posteriorment el grup extern manifesta la seva opinió sobre la qüestió i les postures adoptades al cercle intern.

Joc:

Cada joc posseeix les seves pròpies regles i permet uns aprenentatges concrets. N’hi ha de distint grau de complexitat. Poden ser competitius o no competitius.

Entrevista: 

L’entrevista és un mitjà per utilitzar els coneixements o l’experiència d’una persona que no duu una exposició preparada. Aquesta persona és interrogada pels participants. Les qüestions poden ser espontànies o bé preparades amb antelació. 

Presentació oral:

Preparada i presentada per una persona o grup a un grup de participants. Encara que es tracta d’una forma de presentació a la qual els assistents són fonamentalment passius, es poden introduir elements de dinamització (debat, etc.)

Joc de rol:

És una estratègia d’interacció humana que implica comportaments realistes en escenaris no reals. Els participants són situats enfront d’un problema o proposta per als quals han de cercar solucions o respostes a partir d’una discussió a la qual cadascú assumeix un paper concret. Resulta convenient la presència d’un moderador i d’un secretari que recull els punts de vista, punts d’acord i desacord, etc.

7.2 Organització i tipus d’activitats d’aprenentatge

Activitats de treball presencial

60 hores

Modalitat

Tipus d’agrupament

Descripció de la finalitat i metodologia emprada

Classes teòriques

Grup gran

S’exposarà el contingut teòric de l’assignatura a través de sessions presencials.

36 hores

Classes pràctiques

Grup gran

Aprenentatge basat en recerca

12 hores

Pràctiques de laboratori

Grup gran

Experimentació i caracterització de materials en laboratori

8 hores

Avaluació

Individual

Prova objectiva d’avaluació escrita.

2 hores

Avaluació

Individual

Presentació oral d’un treball de recerca.

2 hores

Activitats de treball no presencial

40 hores

Modalitat

Tipus d’agrupament

Descripció de la finalitat i metodologia emprada

Treballs de recerca

Individual

Elaboració d’un treball de recerca

28 hores

Estudi

Individual

Preparació per a la prova objectiva d’avaluació

12 hores

7.3 Instal·lacions del centre i material

Ordinador de professor i projector/pissarra digital

Taller de Joieria i taller de maquetes

7.4 Activitats interdisciplinàries

----------------------

7.5 Activitats complementàries

----------------------

8. Avaluació de l’aprenentatge dels estudiants

8.1. Criteris d’avaluació generals del departament (si és el cas)

----------------------

8.2. Criteris d’avaluació

CA01- Assisteix regularment a les activitats lectives, tutories, seminaris, i a la resta de les activitats programades.

CA02- Participa regularment a les activitats lectives, tutories, seminaris, i a la resta de les activitats programades.

CA03- Participa a l’aula de manera discursiva i argumenta el propi punt de vista raonadament.

CA04- Demostra interès per la matèria.

CA05- Coneix, assimila i comprèn els conceptes fonamentals de l’assignatura.

CA06- Demostra i aplica correctament els conceptes fonamentals de l’assignatura en les activitats programades.

CA07- Coneix i utilitza correctament la terminologia específica de l’assignatura.

CA08- Coneix i utilitza correctament els materials, les eines, les tecnologia i les tècniques específiques de l’assignatura.

CA09- Demostra capacitat de síntesi, actitud crítica i raonament argumentat en les activitats programades.

CA10- Planifica correctament el temps i les activitats programades.

CA11- Treballa amb pulcritud, ordre i neteja.

CA12- Demostra capacitat per expressar conceptes o reflexions, amb un fil conductor bàsic i ordenat.

CA13- Segueix la metodologia de treball proposada, les normes de presentació i els terminis d’entrega establerts.

CA14- Presenta correctament les activitats programades.

CA15- Resol correctament les activitats programades.

CA16- Demostra sensibilitat artística, imaginació creativa, creativitat, innovació i originalitat en les activitats programades.

CA17- Desenvolupa un estil propi en les activitats programades

8.3. Procediments i tècniques d’avaluació i criteris de qualificació o ponderació

L’avaluació d’aquesta assignatura tindrà dos itineraris:

L’itinerari A s’aplicarà als estudiants que segueixin regularment i amb aprofitament el curs i l’itinerari B per aquells alumnes que no assisteixen amb regularitat. La nota màxima a obtenir mitjançant l’itinerari B serà de 8.

L’assistència mínima per poder ser avaluat mitjançant l’itinerari A és del 80% de les activitats lectives. L’estudiant que no arribi a aquest mínim passarà a ser avaluat segons els criteris i les ponderacions de l’itinerari B. Per tal de poder aplicar els criteris de ponderació (tant a l’itinerari A com B), la qualificació mínima tan del treball com de la prova objectiva haurà de ser de 4.

Opció 2 (amb dos itineraris, un per l’alumnat que assisteix amb aprofitament i un altre per l’alumnat que no assisteix):

Procediments i tècniques d’avaluació

Tipus (*)

Criteris d’avaluació

Criteris de qualificació o ponderació

Itinerari A

Itinerari B

Tècniques d’observació (registres, llistes de control)

NR

CA01 - CA02 - CA03 - CA04

10%

Prova oral

NR

CA12 - CA13 - CA14 - CA15

10%

Treball de recerca

R

CA06 - CA07- CA08- CA09- CA10- CA11- CA13- CA14- CA15

30%

40%

Pràctiques de laboratori

NR

CA06 - CA07- CA08- CA09- CA10- CA11- CA13- CA14- CA15

10%

Prova objectiva final

R

CA05 - CA06 - CA07 - CA08 - CA10 - CA15

40%

60%

Total

100 %

100 %

*Aquest camp s’utilitza per especificar el tipus o caràcter de l’activitat d’avaluació: NR (no recuperable) o R (recuperable).

9. Recursos, bibliografia i documentació complementària

9.1. Bibliografia bàsica: 

Aranda, Alfonso & Zabalza, Ignacio. Ecodiseño y análisis de ciclo de vida. Prensas Universitarias de Zaragoza, 2010. ISBN. 978-84-92774-95-1.

McDonough, William & Braungart, Michael. Cradle to cradle (de la cuna a la cuna): rediseñando la forma en que hacemos las coses. McGraw-Hill, 2005. ISBN. 84-481-4295-0.

Pérez -Arnal, I.et al. ECO Productos en la arquitectura y el diseño. Ed El tinter S.A.L. Barcelona 2008. ISBN. 978-84-612-2829-4

Reis, Dalcacio. Product design in the sustainable era. Taschen. ISBN. 978-3-8365-2094-2.

Rieradevall, Joan & Vinyets, Joan. Ecodiseño y ecoproductos. Editorial: RUBES. ISBN: 9788449700743

Viñolas, Joaquim. Diseño ecológico. Blume. Barcelona 2005. ISBN. 84-95939-08-8.

9.2. Bibliografia complementària: 

----------------------

9.3. Altres recursos: 

http://www.ecohabitar.org/

http://www.geobiologia.org/gea/

http://www.asknature.org/

http://www.ihobe.net/

https://www.aenor.es/aenor/certificacion/mambiente/mab_ecodisenio.asp#.V-FV0_mLSUk

10. Altres observacions

----------------------