GENERACIONS

Mariña González Novo (S3A)

Amb una xarxa

el meu avi anava a pescar;

avui dia amb una xarxa

anam a navegar.

Navegam per les xarxes,

com ell per la mar.

Pescava per sobreviure,

fotos diàries per descriure

el moment que estam vivint,

encara que sigui sofrint.

Les coordenades i els eixos,

el duien a pescar peixos,

que agafava volant,

amb la seva xarxa gegant.

Les coordenades i els eixos,

ens duen de marxa,

encara que només sigui,

per pujar a la xarxa.


ENXARXAT

Eulàlia Tomàs Nadal (S3A)

Com un animal a la mar,

com un noi a l’actualitat,

les xarxes et fan presoner

en un món que no sap què és el bé.

Imaginàries o reals,

mai no en podràs escapar.

I sentiràs sempre el seu pes

fins que ja no puguis percebre res.


MÉS ENLLÀ DE LA TRINXERA

Maria Torres Quintana (B1A)

Estic apagada enmig d’una xarxa

més gran que la por,

tan viva com tu,

més tènue que

respirar una llum

excelscitada,

exercitada.

Vull partir d’aquest oi que un dia vaig crear,

però no puc.

No sabeu quantes

hores gastades

duc en aquest món

infame, dit per

milions de fills,

morts com jo, creuen ser reals en aquesta xarxa.

Hola, instagram.


Anaïs Díez Ribas (B1A)

XARXES

Estem lligats

amb llaços impossibles,

llistons de seda

que es deslliguen

tot el temps,

una vegada,

dues,

i una altra vegada

i una més.

Estem destinats

a estar sempre separats

i sempre propers

com línies paral·leles

que mai es toquen

però mai s’ allunyen.

Delicades xarxes formades per cordes

d'amorosa seda

que mai poden formar

un nus ferm.

Els fils vermells del destí.

Maria de Lluc Ruiz Cortès (B1C)

PSEUDOFELICITAT

Enyor els meus ulls quan brillaven purament.

Quan eren el reflex d’una ànima lliure.

Quan tots els pensaments que recorrien el meu cap,

feien un viatge fins al món real.

Quan no estava sola davant un mirall

on em veig tancada a una gàbia que és fum.

Quan no era pressa de la meva pròpia xarxa

i quan no tenia por a estar a prop de jo mateixa.

Però ara és hivern i ningú és estiu,

ara res és tot.

Em ferm a ideals llunyans i a desitjos de llibertat

que només em fan pensar si he estat alguna vegada jo.

Ara es qüestionen totes les meves accions,

he lluitat per mi o pels altres?

Sóc el que vull o el que volen?

Com he arribat fins aquí?