PROGRAMACIÓ DIDÀCTICA

 2018-2019

1. Identificació del mòdul

1.1. Dades del mòdul

  Cicle Formatiu de Grau Superior de Joieria Artística (LOGSE)

MÒDUL :  JOI02- HISTÒRIA DE L’ORFEBRERIA, JOIERIA I BIJUTERIA

Curs

Període

Hores setmanals

Nombre de crèdits ECTS

Segon

Anual

2

4

Departament:    Història de l’art i  del disseny  

Professorat responsable:

Francisca Margarita Torrens Barceló  

Correu electrònic: fmtorrens@escoladisseny.com   

Cap de departament

Francisca Margarita Torrens Barceló    

Correu electrònic: fmtorrens@escoladisseny.com 

1.2. Contextualització del mòdul dins el pla d’estudis

Aquest mòdul ha de contribuir a que els alumnes tinguin un coneixement de l'evolució de la història de l'art per tal que puguin ubicar i relacionar la història de la joieria i l'orfebreria amb les etapes de la història de l'art i el marc històric en el qual es desenvolupen i així, des d'aquesta base poder valorar les obres d'orfebreria i joieria.

Pla d’estudis de Joieria, Reial Decret 1574/1996, de 28 de juny.  

1.3. Requisits per cursar el mòdul:

Es recomenable tenir aprovat el primer curs de l’assignatura.

Aquesta assignatura és de llarga durada (duració de 2 anys). Si el primer curs no està aprovat, l’assignatura de segon serà no avaluable.

2. Normativa de referència

2.1 REAL DECRETO 596/2007, de 4 de mayo, por el que se establece la ordenación general de las enseñanzas profesionales de artes plásticas y diseño. (BOE 25/05/2007) ORDEN de 26 de mayo de 1997 por la que se regula el proceso de evaluación, acreditación académica y movilidad de los alumnos que cursen ciclos formativos de Artes Plásticas y Diseño

establecidos por la Ley Orgánica 1/1990, de 3 de octubre, de Ordenación General del Sistema Educativo, en el ámbito territorial de gestión del Ministerio de Educación y Cultura.BOE 30/05/1997) Viernes 30 mayo 1997 BOE núm. 129 REAL DECRETO 596/2007, de 4 de mayo, por el que se establece la ordenación general de las enseñanzas profesionales de artes plásticas y diseño.(BOE 25/05/2007).

2.2 Específica Cicles Formatius Família Professional de la Joieria d’Art REAL DECRETO 1297/1995, de 21 de julio, por el qu

e se establecen los títulos de Técnico superior de Artes Plásticas y Diseño en Bisutería Artística, en Joyer{a Artística y en Orfebrería y Platería Artísticas, pertenecientes a la familia profesional de la joyería de arte y se aprueban las correspondientes enseñanzas mÍnimas.(BOE 15/09/1995) REAL DECRETO 1574/1996, de 28 de junio, por el que se establece el currículo y se determina la prueba de acceso a los ciclos formatives de Grado superior de Artes Plásticas y Diseño de la familia profesional de la Joyería de Arte.(BOE 12/09/1996)

3. Objectius d’aprenentatge del mòdul

Acostarse a l’estudi de la cultura material dels pobles, entenent-ho com a història del procés on interaccionen múltiples factors que intervenen en la configuració objectual i conceptual.

Apreciar el fet creatiu com a fenomen antropològic definidor de les distintes realitats culturals, i com a proposta material portadora de valors que amb l’apropament i estudi cal esbrinar, atenent el context històric en que es dona i del que emanen els significats.

Conèixer els aspectes més rellevants de la història de l’orfebreria, la joieria i la bijuteria, i sempre en el marc històric en el qual són concebudes les peces a analitzar.

Comprendre la trajectòria projectual i l’evolució de les idees estètiques i la complexa articulació que s’estableix entre les arts i el disseny.

Desenvolupar la percepció visual i conceptual del llenguatge creatiu, especialment referit a joieria i orfebreria i dominar una terminologia bàsica.

Col·laborar en la tasca del cicle en quan a potenciar la percepció estètica de l’obra.

Atendre la cultura objectual com a fet patrimonial, com a bé cultural que cal apreciar, conservar i divulgar com a signe d’identitat dels pobles.

4. Continguts temàtics del mòdul (distribuïts en unitats d’aprenentatge)

4.1. Continguts temàtics

01-El Barroc. Context històric i artístic. Les principals aportacions en el camp de l’orfebreria i la joieria. L’esplendor de l’argenteria. Aportacions del diferents països europeus.

02-L’orfebreria al segle XVIII. El Neoclassicisme. Les troballes arqueològiques i la seva influència en l'orfebreria. Conseqüències de la Revolució Francesa. L’estil Imperi.

03-El segle XIX. Les Arts&Crafts i la revalorització de l’artesania. Firmes europees i americanes.

04-La innovació de l’Art Nouveau: bases estètiques i principals creadors. Aportacions del Modernisme català

05-L’orfebreria i la joieria durant la primera meitat dels segle XX. Les avantguardes.

06-Les teories funcionalistes de la Bauhaus aplicades a l’orfebreria. Aportacions de la Wiener Wekstatte.

07-L’estil Déco i les grans firmes comercials.

08-L'orfebreria després de la Segona Guerra Mundial. La influència del disseny industrial en el camp de l'orfebreria, joieria i

bijuteria. Creadors i manifestacions representatives. La alta joieria.

09-La Nova joieria. Nous materials. La joia de disseny.

10-Nivells creatius en el marc de la producció actual.

4.2.Distribució temporal

 X (sessions de dues hores)   

Opció A:

Unitats didàctiques

Set.

Oct.

Nov.

Des.

Gen.

Feb.

Mar.

Abr.

Maig

Jun.

01

X

X

02

X X

03

X X X

04

X X

05

X X

06

X X

07

X X

08

X X X

09

X

XX

10

X

X X

5. Materials i recursos didàctics

5.1. Bibliografia bàsica i   5.2. complementària.

ALBERT DE PUIG, Luís: Las joyas a través del tiempo. Barcelona, Librería General de Arte Martínez Pérez, 1939.

Art Déco. Moda y joyería. Edimat Libros SA. Madrid 1999.

Artes decorativas  del siglo XIX. Modernismo. Colección El mundo de las Antigüedades. Planeta Agostini. Barcelona 1989

COSGRAVE, Bronwyn: Historia de la moda. Desde Egipto a nuestros días. Barcelona, Ed. Gustavo Gili, 2005

Cox, Carolina. Joyería vintage. Joyas del siglo XX para lucir y coleccionar. Ed Parramón. Barcelona 2010.

Deslandres, Yvonne: El traje, imagen del hombre. ed. Busquets. Barcelona 1998.  

El Jardí Fantàstic. Joieria modernista a les col.leccions europees. Fundació “La Caixa”. Barcelona 2004

FERNÁNDEZ VILLAMIL, Concepción: Las Artes Aplicadas. (vol. 1 i 2). Madrid, Ed. Jomagar, 1982.,

LAVER, James: Breve historia del traje y la moda . Madrid, Cátedra,

MONTAÑÉS, Luís: Joyas. Diccionarios Antiquaria, 1987.

Orfebreria del siglo XVII. Colección El mundo de las Antigüedades. Planeta Agostini. Barcelona 1989.

Orfebreria del siglo XVIII. Colección El mundo de las Antigüedades. Planeta Agostini. Barcelona 1989.

RAMÍREZ, Juan Antonio: Historia del Arte. (4 toms). Madrid, Alianza Editorial, 1997.

TAIT, H. 7000 years of jewellery. The British Museum Press, 2006 (1986).

VVAA: Summa Artis: Història general del Arte. Espasa Calpe, 1990.

Zabern, Ph. Ancient Gold Jewellery, Staatliche Museen zu Berlin, 2002.

WAGNER de KERTESZ, M. Historia universal de las joyas. Centurión, 1947.

5.3. Altres recursos

Material on-line

6. Metodologia docent

6.1. Estratègies generals metodològiques

La metodologia serà activa i pràctica en relació als continguts programats. Presentació dels temes per part del professor, acompanyant-se d’imatges projectades. A més de les imatges concretes d'obres de l'orfebreria i la joieria s'utilitzaran obres pictòriques i escultòriques on es reflecteixin aquelles o per contextualitzar les etapes històric-artístiques. Consulta de webs idònies als continguts.

6.2. Organització i tipus d’activitats d’aprenentatge

Comentaris d'imatges i textos que podran fer-se de forma presencial o no presencial, individualment o en grup petit. Recerca d’informació sobre temes acordats amb el professor que l’alumne  exposarà a classe amb l’ajuda d’imatges.

6.3. Instal·lacions del centre i material

Ordinador i projector. Presentacions en Power Point, fotocòpies. Bibliografia específica de l’assignatura

6.4. Activitats interdisciplinàries

Des de l’assignatura col·laborarem en les activitats que es desenvolupin al centre quan estiguin relacionades amb

l’assignatura.

6.5. Activitats complementàries i extraescolars

Possibles visites a  fires, exposicions i/o museus relacionats amb els continguts del mòdul.

   

6.6. Atenció a la diversitat

La Llei Orgànica 2/2006, de 3 de maig, d’Educació (Títol II, equitat en l’educació) tracta de l’atenció educativa diferent de l’ordinària: Necessitat Específica de Suport Educatiu (ANESE), una categoria única que inclou l’alumnat amb Necessitats Educatives Especials (NEE), l’alumnat amb Dificultat Específiques d’Aprenentatge (DEA), l’alumnat amb Altes Capacitats (AC), l’alumnat d’Incorporació Tardana (IT), i l’alumnat amb Condicions Personals o d’Història Escolar (CP/HE), però en principi per l’ensenyament obligatori.

Per altra banda, la normativa autonòmica que regula els ensenyaments artístics professionals d’arts plàstiques i disseny no preveu l’atenció a la diversitat ni les adaptacions curriculars individuals (ACI) a l’aula, tan sols l’article 13.2 del Real Decreto 596/2007 estatal estableix que: “Els centres que imparteixin ensenyaments professionals d'arts plàstiques i disseny desenvoluparan i completaran els currículums establerts per l'Administració educativa corresponent, mitjançant la posada en pràctica del seu projecte educatiu i la implementació de programacions didàctiques que prenguin en consideració les característiques del context social i cultural, les necessitats de l'alumnat, amb especial atenció als que presentin una discapacitat, i les possibilitats formatives de l'entorn”.

Aquestes mesures administratives, que recorda la disposició addicional 1ª del Reial Decret 596/2007 estatal, es centren principalment en facilitar a l’alumnat els mitjans i recursos que siguin necessaris per accedir als ensenyaments artístics professionals d’arts plàstiques i disseny i cursar-los.

  • Accés als estudis (article 17.1 del Reial Decret 596/2007 estatal).
  • Convocatòria extraordinària (article 19.5 del Reial Decret 596/2007 estatal).
  • Expedient acadèmic (article 20.2 del Reial Decret 596/2007 estatal).

En aquest context, sempre hem intentat donar a l’alumnat un tracte individualitzat i personalitzat, raó per la qual pensem que no és necessari adoptar mesures especials per atendre l’alumnat amb problemes d’aprenentatge i altres necessitats educatives específiques, en un sentit (discapacitat psíquica, sensorial o motora, trastorns greus de conducta) o en un altre (superdotació, sobredotació). No obstant això, demanem l’alumnat una adreça de correu electrònic per estar en contacte, enviar i rebre exercicis, atendre consultes puntuals, i poder donar una millor atenció personalitzada, aquesta vegada en línia.

En tot cas, en tractar-se d’ensenyaments artístics professionals de lliure elecció, entenem que no es poden fer adaptacions curriculars significatives, en el sentit d’adequar els objectius educatius, eliminar o incloure determinats continguts essencials, i modificar els criteris d’avaluació.

Per contra, entenen que sí són possibles les adaptacions curriculars no significatives (modificacions dels elements del currículum que no afecten a l’assoliment dels objectius d’aprenentatge) i les adaptacions d’accés al currículum (elements organitzatius, recursos de tot tipus i optimització d’aquests), en el marc del Decret 39/2011, de 29 d’abril, pel qual es regula l’atenció a la diversitat i l’orientació educativa als centres educatius no universitaris sostinguts amb fons públics a les Illes Balears.

De fet, l'article 20.2 (documents bàsics d’avaluació i mobilitat dels ensenyaments professionals d’arts plàstiques i disseny) del Reial Decret 596/2007 estatal explica que les mesures d'adaptació curricular han de constar a l'expedient acadèmic de l'estudiant (si escau). Per altra banda, no s'ha de confondre l'adaptació curricular no significativa de la qual parlem amb l'adaptació a la que fa referència l'article 21 del Reial Decret 596/2007 estatal està referida a l'adaptació per trasllat d'expedient acadèmic a un centre d’altra administració educativa.

7. Criteris, procediments i instruments d’avaluació i qualificació

7.1. Criteris d’avaluació generals del departament (si és el cas):

Per a l’avaluació contínua és imprescindible que l’alumne hagi assistit a les classes un mínim d’un 60%. En cas contrari, l’alumne haurà de seguir

l’itinerari B.

7.2. CA/Criteris d’avaluació del mòdul:

1. Comprendre de forma raonada, objectiva i científica el llenguatge plàstic de les peces d'orfebreria i joieria situant-les en el

context històrico-artístic.

2. Valorar adequadament els múltiples factors que intervenen en la cultura visual.

3. Conèixer i interpretar les interrelacions entre l'evolució històrica de l'art de l'orfebreria i la joieria i els estils artístics en els

quals s'han desenvolupat.

4. Utilitzar adequadament el vocabulari i la terminologia específica de l'orfebreria i l'art.

7.3 Procediments i tècniques d’avaluació i criteris de qualificació o ponderació. Itinerari 1 (ordinària, anual/febrer/juny)

Procediments i tècniques d’avaluació

Tipus (*)

Criteris d’avaluació

Criteris de qualificació o ponderació

Avaluació continua / complementaria

Avaluació final

Tècniques d’observació (registres, llistes de control, etc.)

NR

Per l’avaluació contínua es necessària l’assistència mínima d’un 60 %.

L’alumnat tendrà dret a fer les proves objectives parcials si ha complit amb l’assistència; si no es així, haurà de seguir l’itinerari 2.

Treballs escrits i/o exposicions individuals a les sessions pràctiques

NR

L’alumne realitzarà un recull d’informació,

d’un tema acordat amb el professor , i l’exposarà acompanyant-se d’imatges a classe. Es valorarà la recerca, la síntesi, la claredat expositiva i la presentació.

30%

30%

Proves objectives parcials

escrita i/o oral

R

Es duran a terme dues proves objectives parcials pels alumnes de l’itinerari A. S’avaluarà els coneixements teòrics i d’anàlisi d’imatges per part de l’alumne dels temes vists durant el semestre.

Es puntuarà de 0 a 10.

70%

-

Prova objectiva final escrita i/o oral

R

Realització d’una prova d’avaluació a partir dels continguts desenvolupats tant a les classes teòriques com a les sessions

pràctiques.

L’alumnat que no hagi superat alguna de les proves parcials podrà fer la recuperació a l’avaluació ordinària.

Es puntuarà de 0 a 10.

---

70 %

Total

100 %

100 %

*Aquest camp s’utilitza per especificar el tipus o caràcter de l’activitat d’avaluació: NR (no recuperable) o R (recuperable).

7.4. Criteris, procediments i instruments d’avaluació de l’itinerari B,  Via pels alumes que no assisteixin a classe (alumnes en primera matrícula o alumnes amb el mòdul pendent).

Els alumnes que no tinguin opció a l’avaluació contínua, passaran a la via del itinerari 2. Per obtenir una avaluació positiva seguint l’itinerari 2 és imprescindible que l’alumne acordi amb el professor les tasques a realitzar mitjançant un contracte pedagògic.

Procediments i tècniques d’avaluació

Tipus (*)

Criteris d’avaluació

Criteris de qualificació o ponderació

Treballs i projectes

R

Per poder realitzar la prova, en el període ordinari de juny, és imprescindible presentar, el mateix dia, els treballs que s’hagin pactat, contracte pedagògic, amb el professor.

Es valorarà la recerca, la síntesi, la claredat

expositiva i la presentació.

La qualificació no podrà ser inferior a 5.

20%

Prova objectiva final

R

Realització, per escrit, d’una prova d’avaluació a partir dels continguts desenvolupats tant a les classes teòriques com a les sessions pràctiques.

Es qualificarà de 0-10.

La qualificació de la prova objectiva final no podrà ser inferior a 5

80%

*Aquest camp s’utilitza per especificar el tipus o caràcter de l’activitat d’avaluació: NR (no recuperable) o R (recuperable).