METRALLA

Em vaig estalviar la metralla,

les parets enfonsades

i la gana. Hi havia això a la ciutat

quan vaig néixer.

Encara, en acabat,

petava el filament de les bombetes,

feia fred, teníem braser

i el pare escoltava Wagner a la ràdio.

M’hi vaig criar, d’aquesta forma,

a la casa dels explosius,

així en deien de casa nostra.

“A la guàrdia civil a segellar els permisos”,

em manaven, i em feia por.

Caçadors d’ànecs del Delta,

les mines de Bellmunt del Priorat,

les barrinades de les cases del davant.

La ciutat creixia a poc a poc

mentre jo la dibuixava amb tinta xinesa.