PROJECTE LINGÜÍSTIC DE CENTRE

Generalitat de Catalunya

Departament d’Ensenyament

 

Institut Lluís Companys

TORDERA

PROJECTE LINGÜÍSTIC DE CENTRE


Marc Legal        4

Introducció        6

Entorn        7

1. El tractament de la llengua catalana        7

1.1. Àmbit pedagògic.        7

1.2. El català, eina de convivència        9

1.3. Àmbit de govern institucional        10

1.4. Àmbit humà i de serveis.        11

1.5. Àmbit administratiu .        12

2. El tractament de la llengua castellana        12

2.1. Àmbit pedagògic.        12

3. El tractament de les llengües estrangeres        13

3.1. Àmbit pedagògic.        13

4. L’adequació del procés d’ensenyament i aprenentatge de les llengües a la realitat sociolingüística del centre.        14

4.1. Entorn social del centre.        14

4.2. Immersió lingüística        14

4.3. El Pla d'acollida per a alumnes nouvinguts.        15

5. Context lingüístic alumnat del centre i ús de llengües dels nostres alumnes.        15

5.1. Alumnat        16

6. Organització i gestió        16

6.1. Llengua del centre        16

6.2. Documents de centre        16

6.3. Ús no sexista del llenguatge        17

6.4. Comunicació externa        17

6.5. Llengua de relació amb les famílies        17

6.6. Serveis d’educació no formal        17

6.7. Activitats extraescolars        17

6.8. Contractació d’activitats extraescolars a les empreses        17

6.9. Llengua i entorn        17

6.10. Actituds lingüístiques        18

6.11. Alumnat nouvingut        18

6.12. Coordinació cicles i nivells        18

6.13. Projectes d’innovació        18

6.14. Biblioteca escolar        18

6.15. Accés i ús de la informació        19

6.16. Pla de lectura i concreció horària de mitja hora diària.        19

6.17. Pàgina Web del centre.        19

6.18. Revista        19

6.19. Exposicions        19

6.20. Xarxes de comunitats virtuals        19

6.21.  Dimensió internacional del centre educatiu        20


Marc Legal

El marc jurídic de la llengua catalana és determinat per la Constitució espanyola de 1978 i per l’Estatut d’autonomia de Catalunya de 2006 (deroga el del 1979).

La primera, tot reconeixent la diversitat dels pobles que integren l’Estat espanyol, estableix a l’article 3 que “el castellà és la llengua espanyola oficial de l’Estat”, encara que “les altres llengües espanyoles seran també oficials en les respectives comunitats autònomes d’acord amb els seus estatuts”.

L’Estatut d’autonomia disposa: 1. La llengua pròpia de Catalunya és el català. 2. L’idioma català és l’oficial de Catalunya, i també ho és el castellà, oficial a tot l’Estat espanyol. Totes les persones tenen el dret i el deure de conèixer-les. Els poders públics de Catalunya han d’establir les mesures necessàries per a facilitar l’exercici d’aquests drets i el compliment d’aquest deure.

Així mateix existeix un marc comú europeu del departament de Política Lingüista, que pertany al Consell d’Europa, sobre les llengües: basat en l’aprenentatge, en l’ensenyament i l’avaluació. Aquest marc referencial, és el resultat de més de 10 anys d’investigació portat a cap per especialistes d’àmbit de la lingüística aplicada i de la pedagogia, procedents dels 40 membres del Consell d’Europa.

A més, el govern de la Generalitat de Catalunya va establir, amb caràcter general, la Llei 1 /1998, de 7 de gener, de política lingüística (substitueix la Llei 7/ 1983, de 18 d’abril, de Normalització lingüística) com a millora legislativa i com a esclariment conceptual.

Com a missatge, explicita la voluntat política de la Generalitat de continuar impulsant el procés de recuperació i de presència del català en tots els segments de la vida social i un compromís de les institucions catalanes amb la llengua del país.

Llei 1/1998, de Política lingüística

El català, com a llengua pròpia de Catalunya, ho és també de l’ensenyament en tots els nivells i les modalitats educatives.

Els centres d’ensenyament de qualsevol grau han de fer del català el vehicle d’expressió normal en llurs activitats docents i administratives, tant les internes com les externes.

En l’ensenyament post obligatori, l’administració educativa ha de fomentar polítiques de programació i docència que garanteixin perfeccionar el coneixement i l’ús de les dues llengües per tal que tots els joves adquireixin el bagatge instrumental i cultural propi d’aquests ensenyaments.

El professorat dels centres docents de Catalunya de qualsevol nivell de l’ensenyament no universitari ha de conèixer les dues llengües oficials i ha d’estar en condicions de poder fer-ne ús en la tasca docent.

Tanmateix, el Departament d’Educació, en el programa 2004-2007, va voler explicitar que la promoció i la consolidació del català com a llengua vehicular de l’ensenyament i de comunicació als centres educatius és un dels objectius específics que ha de permetre fer una escola catalana innovadora i de qualitat per a tothom: una educació per a la igualtat, la diversitat i la cohesió social.

Per fer-ho possible es van emprendre unes accions per tal d’impulsar la llengua catalana a l’ensenyament. Aquestes accions, elaborades amb la Secretaria de Política Lingüística formen part del Pla per a la Llengua i la Cohesió Social que va aprovar el Departament d’Educació l’any 2004. Tenen com a eixos fonamentals:

1.- La definició del Projecte Lingüístic dels centres educatius de la Catalunya del segle XXI.

2.- L’ús real i efectiu de la llengua catalana com a llengua vehicular i d’aprenentatge als centres d’ensenyament secundari.

3.- El seguiment i el compliment de l’aplicació de la Llei 1/1998, de Política Lingüística.

4.- La creació del Consell assessor de la llengua a l’escola.

Aquests eixos es desenvolupen en les línies d’intervencions següents:

Decret 332/1994, d’ordenació de la formació professional específica .

Els ensenyaments de formació professional tindran per finalitat proporcionar als alumnes la formació necessària per adquirir, si s’escau, la competència lingüística professional en la llengua o llengües estrangeres adients a l’àmbit curricular i de treball.

Model-lingüístic del sistema educatiu de Catalunya. L’aprenentatge i l’ús de les llengües en un context educatiu multilingües i plurilingüe. Departament d’Ensenyament, Barcelona: octubre, 2018.

http://ensenyament.gencat.cat/ca/departament/publicacions/monografies/model-linguistic/

Introducció

El Projecte Lingüístic del centre es considera un document inclòs en el Projecte Educatiu.

Es podria definir com una declaració de principis referida al tractament general de la llengua a l’Institut (català, castellà i llengües estrangeres), tant pel que fa referència al seu ús normal com al seu ensenyament.

Les característiques d’aquest document són:

Per tal de potenciar l’aplicació pràctica del projecte lingüístic de centre, es considera prioritari el nomenament de la coordinació CLIC.

Entenem el Projecte Lingüístic de Centre com un document que fixa els criteris generals per a l’ensenyament i l’ús de les llengües en el nostre Centre.

Entorn

L’Institut Lluís Companys de Tordera es troba situat a una de les entrades principals del poble i a tocar de la carretera N-II.. Aquest barri està habitat principalment per gent de classe mitjana/baixa amb modestos recursos econòmics.

El gran creixement demogràfic que va experimentar Tordera és evident que no es deu al creixement natural de la població, sinó al component migratori que ha tingut des del 2007 amb la crisi econòmica i la posterior ocupació de segones vivendes com a primeres, i sobretot per la marxa d’habitants de la zona metropolitana de Barcelona cap a àrees més econòmiques per viure.

Del total de població censada a Tordera  l'any 2018 va ser de [1]16.637.

El fet que Tordera  sigui un municipi clarament abocat a la indústria, serveis i sector agrícola..., tot  que bona part de la població no treballa a la mateixa població.

Les llengües presents al centre són la llengua catalana, la llengua castellana, el romanès, el francès, el rus, l'anglès, l'àrab, sarahule, panjabi, hindi... , però la llengua dominant entre els alumnes és el castellà.

1. El tractament de la llengua catalana

El Centre considerarà primordial garantir el coneixement de la llengua i la cultura catalanes a tota la comunitat educativa. Amb el terme “cultura” fem referència a àmbits molt diversos, com poden ser la història, la geografia, els costums i tradicions, o la realitat social catalana.

1.1. Àmbit pedagògic.

1.1.1. El nostre Centre adopta el català com a llengua pròpia. El català s’utilitzarà normalment com a llengua vehicular i d’aprenentatge en l’ensenyament.

1.1.2. El català constituirà l’eix vertebrador d’un projecte plurilingüe que inclou el castellà i les llengües estrangeres.

1.1.3. El Centre vetllarà per la presència de la llengua catalana en totes les activitats orals i escrites de les assignatures que s’imparteixin en aquesta llengua: l’exposició del professor, el material didàctic o llibres de text, els exercicis de l’alumne, les activitats d’avaluació i les sortides culturals. En queden excloses l’assignatura de llengua castellana i literatura i les llengües estrangeres.

1.1.4. El Centre ha de garantir que l’ensenyament del català tingui una presència adequada en els plans d’estudi d’acord amb la normativa vigent, de tal manera que tots els alumnes, sigui quina sigui la seva llengua habitual en iniciar l’ensenyament, han de poder utilitzar normalment i correctament la llengua catalana al final de l’educació obligatòria.

Hauran de ser capaços de comprendre i produir missatges orals i escrits correctes en aquesta llengua per tal de comunicar-se, reflexionar i organitzar els seus pensaments.

1.1.5. En acabar l’ensenyament secundari, l’alumne/a haurà d’usar amb correcció les tècniques de comunicació oral i escrita en català i emprar els recursos bàsics dels llenguatges tècnics, literaris i científics adequats al tipus de missatge.

1.1.6. L’alumnat haurà de tenir un coneixement aprofundit de les característiques culturals, històriques, socials i lingüístiques que identifiquen i caracteritzen Catalunya.

També haurà de conèixer i comprendre les relacions de la cultura catalana amb les realitats culturals espanyola i europea. El Centre motivarà els alumnes en el respecte per la diversitat lingüística i cultural i en la presa de consciència de la riquesa que representa aquesta pluralitat.

1.1.7. El Centre facilitarà l’adquisició de material i recursos complementaris per tal d’estendre l’ús del català en l’ensenyament de matèries específiques. Els professors buscaran l’assessorament de diferents institucions per tal de normalitzar la terminologia emprada, traduir textos tècnics i aconseguir la bibliografia necessària.

1.1.8. En el Programa de Diversificació Curricular o Grup RIU, el Centre tindrà especial cura pel que fa al tractament de les llengües (àmbit sociolingüístic), sobretot pel que fa al seu ús oral.

1.1.9. Es constituirà una Comissió Lingüística que s’ocuparà d’assessorar tots els membres de la comunitat educativa que ho necessitin.

1.1.10. El Claustre de professors potenciarà en l’alumnat l’hàbit de la lectura en català i els professors de l’àrea de llengües fomentaran la participació dels alumnes en activitats relacionades amb l’escriptura, com poden ser certàmens literaris, tallers d’escriptura, etc.

1.1.11. Els professors de l’àrea de llengües fomentaran també les activitats teatrals escolars i extraescolars en català, mitjançant tallers de teatre p. e. Projecte amb el Teatre Clavé de Tordera  (dins o fora de l’horari lectiu) i l’assistència a espectacles teatrals.

1.1.12. Es fomentaran també altres mitjans de comunicació moderns relacionats amb el llenguatge, com el cinema, la publicitat, el còmic, el periodisme, la ràdio, la televisió o internet, amb activitats escolars i extraescolars i en llengua catalana.

1.1.13. El professorat del Centre ha de conèixer les dues llengües oficials de Catalunya.

Exercirà la seva tasca docent en la llengua que correspongui segons la normativa aplicable.

1.1.14. El Centre fomentarà la participació del personal docent en activitats i cursos que tinguin com a objectiu un major coneixement de la llengua i la cultura catalanes.

1.1.15. El professorat tindrà cura de la qualitat de la llengua emprada, tant dins com fora de l’àmbit de l’aula, per tal de ser-ne un model d’ús per a la resta de la comunitat educativa.

1.2. El català, eina de convivència

El centre té consciència clara sobre la necessitat de l'ús del català en la comunicació quotidiana i existeix una dinàmica per afavorir les actuacions d'ús entre tota la comunitat educativa. En aquest sentit tot allò que es refereix a la comunicació interna o externa (comunicats del centre amb el professorat, alumnat, famílies i institucions locals o comarcals o supracomarcals) és realitzat exclusivament en català.

Cal potenciar la comunicació a nivell oral en el llengua catalana en el dia a dia, dins i fora de l’aula, per a aconseguir-ne un ús majoritari a fi d’afavorir la competència lingüística de l’alumnat. Fem especial menció a la important tasca dels docents en aquest àmbit d’actuació.

1.2.1.  Llengua oral

Es treballa habitualment la llengua oral en tots els cursos, tant a l'àrea de llengua com a la resta d'àrees. En la majoria de casos es pren la variant dialectal oriental i registre estàndard  com a punt de partida de l'ensenyament i aprenentatge. Així mateix es treballen els diversos registres de la llengua, i el coneixement de la resta de variants geogràfiques.

1.2.2. Llengua escrita

Se segueix l'enfocament metodològic que dóna el currículum. Hi ha un plantejament global sobre l'ensenyament de la lectura i l'escriptura que té en compte que és un procés complex. La majoria del professorat considera que l'ensenyament d'aquestes dues habilitats és responsabilitat del professorat de llengua. Les activitats que es proposen de lectura i escriptura tenen uns objectius clars, estan lligats als temes que es treballen. S'estableixen mecanismes de revisió per millorar cadascuna de les dues habilitats. Cal corregir des del projecte lingüístic la tendència a responsabilitzar únicament al professorat de llengua del domini escrit de la llengua.

En aquest sentit s’han establert les accions següents:

1.2.2.a) Descomptar les errades ortogràfiques, de cohesió i coherència en els exàmens de qualsevol assignatura.

1.2.2.b) Unificar capçaleres d’exàmens i caldrà registrar el nombre d’errades o la nota d’aquest apartat.

Com a màxim es descomptarà un punt en tots els nivells de secundària, batxillerat i

cicles. Aquest descompte pot ser superior si així el professor ho creu oportú.

El professorat ha d’informar dels criteris d’avaluació i penalització a l’alumnat.

Incloure exercicis d’expressió escrita en el exàmens de totes les matèries. En relació amb aquest punt tots els Departaments que no siguin de llengües, per la singularitat del seu contingut, es comprometen a incloure exercicis de redacció en una part d’exàmens que preparin.

1.2.3. Relació llengua oral i llengua escrita

Hi ha un plantejament integrat de les quatre habilitats. Aquest plantejament és compartit per la majoria del professorat.

S'utilitza la llengua oral i la llengua escrita com a suport per analitzar, reflexionar i millorar l'altra habilitat.

Es planifiquen a tots els nivells activitats en què la relació de la llengua oral i la llengua escrita és inherent: lectura, expressió d’idees i opinió, …

1.2.4. La llengua en les diverses àrees

El professorat de totes les àrees és partícip del nivell d’expressió i comprensió oral que els alumnes assoleixin en català concretats en els criteris del PLC. Totes les assignatures empren el català tret d’aquelles que ja hem indicat anteriorment.

S’apliquen metodologies que estimulen l'expressió oral amb suports didàctics en català.

Cal fer el seguiment cada curs per avaluar l’ús de les llengües entre docents i alumnat; es preveuen qüestionaris i enquestes períodiques per fer-ne el seguiment i avaluació.

 

1.3. Àmbit de govern institucional

1.3.1. El director vetllarà perquè el català sigui la llengua habitual de l’equip directiu, consell escolar, claustre i altres òrgans de govern en totes les seves reunions i actuacions.

1.3.2. El Centre, tenint en compte que el català, llengua pròpia de Catalunya, no ha assolit encara un ús normal i que el castellà és encara la llengua predominant en la majoria d’usos lingüístics, potenciarà la Normalització lingüística del català i el seu ús en tots els àmbits.

1.3.3. Es constituirà una Comissió  lingüística que assessorarà l’equip directiu en les funcions de coordinació, impuls i manteniment de les activitats encaminades a incentivar l’ús de la llengua catalana.

1.3.4. En iniciar-se el curs, l’equip directiu i la Comissió  lingüística fixaran un Pla lingüístic anual que, inclòs dins la programació general anual, permetrà concretar les actuacions i activitats per al curs en l’àmbit de les llengües, sempre d’acord amb el pressupost assignat.

1.3.5. La Comissió  lingüística supervisarà l’actualització bibliogràfica del centre des del punt de vista de la Normalització lingüística, informarà els diversos sectors de la comunitat educativa de les diferents activitats a realitzar dins i fora del centre relacionades amb la Normalització de la llengua catalana, i s’ocuparà de tirar endavant aquells punts que sobre l’ús de la llengua catalana apareguin en el pla lingüístic anual.

1.3.6. La Comissió lingüística durà a terme cada quatre anys una enquesta entre els membres de la comunitat educativa per tal d’avaluar la situació sociolingüística del Centre.

1.3.7. El director del Centre i l’equip directiu fomentaran la implicació de tot el Claustre de professors en el projecte lingüístic i en el procés de Normalització lingüística del català.

1.3.8. El Centre vetllarà perquè totes les activitats pedagògiques que es realitzin fora del Centre es duguin a terme en llengua catalana.

1.3.9. El Centre assegurarà i incrementarà la seva participació en totes les activitats organitzades per entitats que tinguin com a objectiu fomentar l’ús de la llengua i la integració a la cultura catalana.

1.4. Àmbit humà i de serveis.

1.4.1. El Centre fomentarà que la llengua habitual en les relacions interpersonals entre els membres de la nostra comunitat educativa sigui el català. S’afavorirà normalment la llengua catalana com a llengua de comunicació oral i escrita entre tot el professorat, el personal no-docent i l’alumnat, dins i fora de l’àmbit curricular.

1.4.2. El Centre vetllarà perquè l’ús de qualsevol llengua no suposi cap mena de discriminació o rebuig.

1.4.3. El Centre vetllarà perquè tot el personal (professorat, PAS i personal contractat) tingui competència lingüística en català, segons la tasca que desenvolupi. Per això, fomentarà la participació del personal docent i no docent en cursos d’actualització lingüística i de cultura catalana. Es demanarà també a l’AMPA que tingui en compte aquest criteri a l’hora de contractar personal de suport.

1.4.4. El Centre assegurarà l’existència i fomentarà l’ús d’una biblioteca d’escola, oberta als alumnes i amb servei de préstec, i de les biblioteques a l’aula. Aquests espais hauran de servir per a fomentar la lectura i la consulta de bibliografia.

1.5. Àmbit administratiu .

1.5.1. L’administració del Centre utilitzarà el català com a llengua habitual en el seu tracte amb els altres membres de la comunitat educativa, òrgans de govern del centre, institucions públiques i privades, etc.

1.5.2. Tots els documents del Centre, tant en l’àmbit extern com en l’intern, hauran de ser redactats en llengua catalana. El català serà emprat en totes les actuacions administratives: arxiu, qualificacions, informes interns i comunicacions. També els documents sol·licitats pel públic es faran en català, excepte en els casos en què els usuaris els demanin en castellà.

1.5.3. El Centre utilitzarà el català en totes les seves comunicacions i notificacions adreçades a institucions públiques o privades. També utilitzarà el català en tota la documentació adreçada als alumnes i els seus pares, sense perjudici del dret a rebre-la en castellà si així ho sol·liciten.

1.5.4. Les actuacions administratives del règim interior del Centre, com són actes, comunicats diversos, horaris, avisos al públic, rètols indicatius de dependències..., es redactaran en llengua catalana.

1.5.5. L’equip de correcció lingüística s’ocuparà d’assessorar també el personal administratiu en tot allò que necessiti.

2. El tractament de la llengua castellana

2.1. Àmbit pedagògic.

2.1.1. El Centre garantirà la presència del castellà en el currículum que segueix l’alumne, d’acord amb la normativa vigent.

2.1.2. Com en el cas del català, en acabar l’ensenyament secundari, l’alumne haurà de ser capaç d’utilitzar amb correcció les tècniques de comunicació oral i escrita en llengua castellana i emprar els recursos bàsics dels llenguatges tècnics, literaris i científics adients a cada tipus de missatge.

2.1.3. Com en el cas del català, els professors de l’àrea de llengües fomentaran l’hàbit de la lectura, la participació dels alumnes en activitats relacionades amb l’escriptura, l’assistència al teatre i al cinema, així com l’ús d’altres mitjans de comunicació i expressió, en llengua castellana.

2.1.4. El Centre assegurarà l’existència d’un fons bibliogràfic en castellà tant a la biblioteca del Centre com a les biblioteques de l’aula.

3. El tractament de les llengües estrangeres

3.1. Àmbit pedagògic.

3.1.1. El Centre ha de garantir que, en acabar l’ensenyament secundari obligatori, l’alumne/a pugui comprendre i saber-se expressar amb correcció, oralment i per escrit, en les llengües estrangeres estudiades.

El curs 2016-17 es van començar a presentar alumnes per obtenir la Certificació Cambridge amb 100% d’èxit, i el Centre va aconseguir la Certificació Merit School. El curs 2018-19 començarem a presentar alumnes a l’EOI del nivell B1, amb la corresponent formació de professorat.

3.1.2. L’alumne/a cursarà durant tot l’ensenyament secundari obligatori l’anglès com a primera llengua estrangera i podrà optar per una segona. El Centre garantirà la continuïtat d’aquesta segona llengua durant tot l’ensenyament.

3.1.3. En l’ensenyament de les llengües estrangeres, la llengua vehicular i d’aprenentatge serà la llengua objecte d’estudi i s’utilitzarà normalment el català com a llengua de referència.

3.1.4. El Centre impulsarà l’ús de l’anglès com a llengua vehicular i d’aprenentatge en matèries concretes. L’objectiu és millorar els resultats de les competències bàsiques i millorar el nivell de coneixement del nostre alumnat de l’anglès.

El curs 2018-19 hem entrat dins el GEP, amb la creació d’un Grup impulsor que participa en la Formació de 1r any. S’activarà:

1.- Una  UD en anglès a 4t d’ESO a l’optativa Visual i Plàstica.

2.- Una UD en anglès a 1r de Batxillerat a la matèria de Física, dins una pràctica de laboratori.

3.- Tenir part de les Tutories de 3r d’ESO en anglès. Per això les tres tutores són d’aquesta matèria i comparteixen hora de Tutoria amb grup/classe.

4.- Fer visible al web del centre les actuacions GEP del nostre centre, amb una pestanya corresponent.

3.1.5. El Centre fomentarà també l’establiment de contactes amb centres d’altres països per intercanviar experiències i desenvolupar activitats conjuntes en diferents àmbits, entre ells el de les llengües.

3.1.6. Com en el cas del català, els professors de l’àrea de llengües estrangeres fomentaran l’hàbit de la lectura, la participació dels alumnes en activitats relacionades amb l’escriptura i l’assistència al teatre i al cinema, sempre en les diferents llengües estudiades.

3.1.7. Es fomentarà l’ús dels mitjans de comunicació (ràdio, televisió, internet...) com a vies d’aprenentatge lingüístic i de coneixement de la realitat cultural pròpia d’altres països.

3.1.8. Des del curs 2016-17, el centre organitza un viatge d’idioma a Anglaterra d’una setmana, aproximadament. EL curs 2016-17 l’empresa Home to Home ens va ajudar a organitzar aquesta estada a Londres, amb alumnes de 3r d’ESO.

El curs 2017-18 es farà aquest viatge amb l’ISCEE, de Tordera, amb alumnes de 3r d’ESO i de 1r de Batxillerat, i a partir de Gloucester es farà un viatge d’idioma per la zona sud i Londres.

I aquest curs 2018-19 tornem a treballar amb HOME TO HOME i preparem una estada a Canterbury allotjats a HOST FAMILYS, per alumnes de 3r d’ESO i 1r de BATXILLERAT.

4. L’adequació del procés d’ensenyament i aprenentatge de les llengües a la realitat sociolingüística del centre.

4.1. Entorn social del centre.

4.1.1. El Centre tindrà sempre present la situació sociolingüística de Catalunya i l’origen lingüístic dels seus alumnes. Continuarà sempre el procés d’ensenyament/aprenentatge de les llengües iniciat en els nivells anteriors, tenint en compte el grau de competència comunicativa dels alumnes i els hàbits d’ús de les diferents llengües.

4.2. Immersió lingüística

4.2.1. Tant pel que fa als alumnes que habitualment no parlen català, com pels que normalment sí que en parlen, s’impulsarà la tendència a usar el català en el màxim possible de contextos, amb la voluntat de contribuir a la normalització lingüística del centre.

4.2.2. El Centre i el claustre de professors fomentaran en tot moment actituds de tolerància i respecte entre llengües i cultures, dins un marc de diàleg i convivència. Això s’aconseguirà mitjançant diferents activitats dins i fora de l’aula que permetin a l’alumne/a conèixer altres realitats culturals i valorar positivament les diferències.

4.3. El Pla d'acollida per a alumnes nouvinguts.

4.3.1. El Centre vetllarà perquè l’alumnat nouvingut amb una llengua diferent de la catalana se senti acollit i rebi un suport especial i addicional d’ensenyament del català, que li faciliti una ràpida integració lingüística i social al Centre. Si convé, es cercarà ajuda de les institucions educatives pertinents.

S’activarà una adequació curricular i metodològica recollida en un PII, i es comptarà amb el vistiplau de la LIC.

El curs 2017-18 es va tornar a demanar l’Aula d’Acollida que sí tenia el centre en cursos passats. I el curs 2018-19 es detecta un baix nombre d’alumnat nouvingut: majoritàriament és sudamericà i castellanoparlant.

4.3.2. El Centre difondrà entre la comunitat educativa les ofertes institucionals que permetin l’ampliació de coneixements sobre la llengua i la cultura catalanes i sobre la realitat sociolingüística de Catalunya. Fomentarà, a més, la participació del col·lectiu escolar en aquestes activitats.

4.3.3. El Centre demanarà a l’AFA l’ús de la llengua catalana en les seves activitats internes i externes. També es demanarà la seva participació en la difusió de cursos de llengua i cultura catalanes per a famílies de les escoles per tal que aquestes s’impliquin també en el procés d’aprenentatge de la llengua catalana dels seus fills.

5. Context lingüístic alumnat del centre i ús de llengües dels nostres alumnes.

Context sociolingüístic: enquesta 2015. (Feta per  la CLIC Lourdes Chalaux i Direcció).

5.1. Alumnat

Els usos lingüístics del nostre alumnat despresos del qüestionari en línia que van respondre un total de 100  alumnes d’ESO i Batxillerat són els següent:

En relació amb la pregunta:

1.- Quina llengua parles amb la teva mare?

La resposta ha estat: 65.9% en

castellà, 22.3% en altres llengües i 11.8% en català.

2.-Quina llengua parles amb el teu pare?

La resposta ha estat: 66.7% en castellà, 23.2% en altres llengües i 10.1% en català.

3. Quina llengua parles amb els amics?

La resposta ha estat: 68.6% en castellà, 16.6% majoritàriament en castellà, 11.8% altres i castellà, 1.8% altres i català, 1.7% català i 0% majoritàriament en català.

El centre garanteix al final de l'etapa la competència lingüística a nivell oral i escrit de les dues llengües oficials

6. Organització i gestió

6.1. Llengua del centre

El centre educatiu té un criteri lingüístic favorable a l’ús del català en els rètols, els cartells i la decoració general del centre. El català ha de ser la llengua de comunicació.

6.2. Documents de centre

El centre revisa i actualitza amb regularitat els documents de centre. Els documents de centre han de ser escrits en català.

6.3. Ús no sexista del llenguatge

En general, en tots els documents del centre es tenen en compte els criteris d’utilització d’un llenguatge no sexista ni androcèntric. En general, es treballa transversalment a les àrees del currículum.

6.4. Comunicació externa

El centre ha de fer la documentació en català.

6.5. Llengua de relació amb les famílies

La tramesa d’informació escrita ha de ser en català. Els professionals del centre s'han d’adreçar habitualment en català a les famílies de l'alumnat. Si la família manifesta dificultats de comprensió, cal emprar una llengua que faciliti la comunicació.

6.6. Serveis d’educació no formal

Quan hi ha relació cal demanar que la llengua de contacte dels seus professionals amb l’alumnat sigui el català.

6.7. Activitats extraescolars

El centre ha de vetllar que en les activitats extraescolars que organitza el català sigui la llengua que empra el professional a fi de potenciar-ne l’ús amb l’alumnat.

6.8. Contractació d’activitats extraescolars a les empreses

Al centre educatiu s'ha acordat vetllar perquè en la contractació d'activitats extraescolars les empreses usin el català, i es fa tot el possible per dur aquest acord a la pràctica.

6.9. Llengua i entorn

El centre participa del Pla educatiu d'entorn i té una estreta relació amb l’Ajuntament de la vila. El curs 2019-20 introduirem el Treball comunitari a 4t d’ESO, amb  estreta coordinació amb els diferents estaments locals.

6.10. Actituds lingüístiques

La diversitat lingüística, la interculturalitat i la resolució de conflictes es treballen habitualment a Tutoria i assignatures com Competències Bàsiques, Mediació i Cultura i valors ètics i els té en compte la major part del professorat en les seves activitats docents.

6.11. Alumnat nouvingut

Tot el personal docent i no docent s'ha d’adreçar en català a l'alumnat nouvingut. El centre garanteix l'atenció individualitzada i té en compte un enfocament comunicatiu en l'aprenentatge del català com a segona llengua.

6.12. Coordinació cicles i nivells

La coordinació dels diferents cursos es fa als departaments corresponents.

6.12.1. Estructures lingüístiques comunes

L'acord del tractament de llengües i de les estructures lingüístiques comunes involucra tots els professors de l'àrea de llengua, tot considerant els principis bàsics de la seva metodologia: evitar repetició de continguts, evitar l'anticipació d'aprenentatge i atendre l'especificitat dels continguts. El centre pren la decisió de treballar les estratègies lingüístiques comunes a partir de la coordinació dels departaments afectats.

6.13. Projectes d’innovació

El centre no participa en cap projecte d’innovació.

6.14. Biblioteca escolar

Pel que fa a la llengua dels documents, els documents estan escrits majoritàriament en català, i es disposa d’un volum considerables d’obres en castellà i d’una quantitat menor de llibres en francès, anglès i d’altres llengües. Dinamització Comissió Biblioteca per part del  professorat.

6.15. Accés i ús de la informació

Cal indicar als alumnes que la recerca i ús de la informació s’ha de fer en la llengua de l’assignatura prioritàriament, sense que això impliqui descartar les millors fonts d’informació en altres llengües.

6.16. Pla de lectura i concreció horària de mitja hora diària.

El centre disposa de PLEC.

6.17. Pàgina Web del centre.

La pàgina Web és un recurs compartit i usat per tota la comunitat educativa i s’ha establert els mecanismes per actualitzar- la. Hi ha d’haver un ús majoritari del català, fet que no impedeix que hi apareguin notícies en castellà, francès i anglès vinculades a aquestes matèries.

6.18. Revista

No en tenim. Fefm servir les noves tecnologies: Instagram, web…

6.19. Exposicions

Se n’organitzen des de diferents Departaments i han de ser principalment en català.

6.20. Xarxes de comunitats virtuals

El centre té un grup d’Instagram per difondre informació de les activitats del centre a l’alumnat i a les famílies que en formen part. Tota la informació que s’hi penja des del centre ha de ser majoritàriament en català.

Les comunicacions de falta d’assistència de l’alumnat durant el curs 2019-20 es farà via APP DUMA (empresa externa al centre), amb un avís per SMS personalitzat. 

6.21.  Dimensió internacional del centre educatiu

El centre no participa en projectes europeus o internacionals. Però des del Projecte de llengües estrangeres del centre s’hi està treballant per activar-ho  a partir del curs 2018-19.

CODI: PL

Elaborat: Equip Directiu, Claustre        

VERSIÓ: 2.0

Revisat:         Equip Directiu, Claustre, Consell Escolar

DATA:  01/09//2019

Aprovat:         Direcció

Pàgina: /

Aquest document pot quedar obsolet una vegada imprès