Programa del curs - Any acadèmic 2019-20

1. OBJECTIUS

Adquirir l'habilitat o capacitat de:

Utilitzar l’ idioma amb eficàcia, de forma fluïda i amb un grau elevat de precisió en un ventall ampli de situacions de la vida quotidiana, d’aprenentatge i d’altres i com a mitjà d’expressió personal mostrant cert domini del seus aspectes formals i discursius amb un grau elevat d’adequació del discurs a la situació comunicativa i una riquesa lèxica.

Fer presentacions i intervencions llargues amb objectius i funcions diverses, estructurades de manera coherent i entenedora i participar en converses, discussions i debats sobre temes d’interès  general, presentant i argumentant les seves opinions amb una certa espontaneïtat i fluïdesa, i utilitzant les estratègies discursives adequades, respectant els torns de paraula (EXPRESSIÓ I INTERACCIÓ ORAL).

Escriure textos extensos, clars i ben estructurats, amb objectius i funcions diverses  sobre una àmplia gamma de temes, expressant i argumentant les seves opinions i destacant els aspectes més significatius i oferint detalls rellevants que serveixin de recolzament, amb precisió i domini dels diferents registres i tipologia textual, marcant la relació entre les idees (EXPRESSIÓ I INTERACCIÓ ESCRITA).

Comprendre el missatge global, les línies argumentatives i els detalls rellevants de conferències i discursos llargs sobre temes concrets i abstractes, sempre que li siguin familiars, en llenguatge estàndard, articulats a velocitat normal provinents de fonts diverses (els mitjans de comunicació, pel·lícules, conferències, discursos, missatges enregistrats, converses telefòniques i cara a cara) (COMPRENSIÓ ORAL).

Comprendre sense dificultat textos llargs i de certa complexitat  de diversa tipologia  fins i tot literaris contemporanis sobre temes concrets i abstractes, identificar-ne les idees principals i la intenció comunicativa, i localitzar-hi la informació específica (COMPRENSIÓ LECTORA).

Utilitzar les estratègies lingüístiques i d’aprenentatge desenvolupades, per reflexionar i corregir els propis errors i deficiències en l’expressió i en la comprensió, tant orals com escrites.

2. FUNCIONS

Informar; narrar; descriure processos; anunciar; assentir i dissentir; comparar; confirmar la veracitat d’un fet; corroborar; desmentir.

Expressar i argumentar una opinió; atribuir un fet a algú; expressar una creença; expressar escepticisme; formular hipòtesis; suposar; valorar un fet.

Expressar la intenció o voluntat de fer alguna cosa; acceptar o negar-se a fer alguna cosa; admetre; consentir; convidar.

Actes directius i persuasius.

 Demanar i donar consell; recomanar; demanar opinió; expressar el desig que algú faci alguna cosa; prevenir algú en contra d’alguna cosa o d’una persona; queixar-se; recordar alguna cosa a una persona.

Expressar estat físic, de salut o d’ànim.

Convidar; acceptar o declinar una invitació; demanar disculpes i perdó; expressar aprovació; felicitar i respondre a una felicitació; interessar-se per algú o per quelcom; compadir-se; fer compliments.

3. COMPETÈNCIA SOCIOCULTURAL

Condicions de vida: el pes de la cultura.

Valors i creences: història i identitat nacional, el sentit de l’ humor.

4. COMPETÈNCIA SOCIOLINGUISTICA

La selecció i l’ús de les salutacions de rebuda, presentació, comiat.

La selecció i l’ús de formes de tractament, formal, informal, familiar.

Les convencions en els torns de paraula.

Introducció d’expressions de saviesa popular: refranys, expressions idiomàtiques i cites.

Diferències de registre: formal, estàndard, informal i familiar.

5. COMPETÈNCIA DISCURSIVA

5.1.Organització del discurs (oral i escrita)

Elements díctics que fan referència al context: Temporal (gaur zortzi, hamabost egun barru, lagun ohia...); pronoms personals (ni neu...); morfemes verbals personals (egin dezagun... ).

L’ús del condicional per aconsellar (egokiagoa izango litzateke, egin beharko genuke, ongi legoke...) i donar opinió (ez genuke horrelakorik egin beharko).

Registre formal/informal i neutre: neutre (ikaslea etorri da) o alocutiu (ikaslea etorri duk/dun); marca de la persona interlocutora: femenina (hemen dun) o masculina (hemen duk); expressions formulàries de tracte social en contactes directes informals i formals (Kaixo vs. Zuzendari jauna/Arratsalde on deizuela,  Adeitasunez...).

Modalització: seguretat (jakina denez, ikus liteke...); probabilitat (dirudienez, litekeena da, gerta dakiguke...); necessitat (ezinbestean...) i valoracio (tamalez, ez legoke gaizki, etor zaitezen...).

El text com a unitat global de significat. Selecció de contingut rellevant: mintzagaia eta galdegaia. Estructuració del contingut: paràgrafs.

Inici del discurs:

Mecanismes iniciadors (presa de contacte): Arratsalde on denoi...; Zuzendari jauna...; Zuengana jotzen dut...; (Bazen) garai batean...  Introducció del tema: Ez dakit ba ote zenekiten...?; Ba (al) zeneki(t)en...?; Izan duzu(e) gertatutakoaren berri?; Ba (al) duzu(e) astirik...?; Eskutitz honen arrazoia...; Beste gai horri dagokionez,...;  Gaiari helduz...; Haria berreskuratuz...

Com focalitzar la informació a través de marcardors del discurs: Diozun hori...; Zenion hori...; Horri buruz, zer dakizu?...

Manteniment del tema (i de la comunicació):

Reformulació: Zera; Alegia; (Are) hobeto esanda; Nahiago bazenute; Laburbilduz,...; Azken batean,...; Edonola ere...

Èmfasi: Ez da inolaz ere txantxa; Zin dagizut; Kontuan hartu beharrekoa da; Esan beharra dago; Jakingo ez dugu ba(da); Bai dela harrigarrria; Hain da nekagarria...

Expansió del tema:

Exemplificació: Esate baterako,...; Hona hemen; Adibide bat jartzearren; Adibide gisa; Zerbait aipatzearren.  

Al.lusions, referències, cites i evocacions: Jonek esan (duen) bezala; Jonek dioen bezala; Bigarren atalari dagokionez; Ez dezagun ahaz(tu); Gogora ekar dezagun; Jakina den bezala.  

Definicions: Horrek (zera)  esan nahi du; Beste modu batean esanda.

Enumeració, seqüenciació temporal: Lehenik eta behin; Hasteko; Jarraian; Ez hori bakarrik, baita....ere; Hau esan eta gero; Honako hau ere aipa genezake; Bukatze aldera; Azkenik...

Reforç. Precisió/matisació: Hau da; Honekin guztiarekin, zera; Izan ere,...; Modu berean...

Contrast: Ordea; Berriz; Aldiz; Bitartean; Artean; Dena dela; Hala ere; Bestela;  Gainerakoan... 

Conseqüència: Ondorio gisa; Beraz; Hortaz; Horresbestez...

Personalització: Nire ustetan; Nire uste apalean; Ni(k) neu(k)...

Canvi temátic:

IS+(e)z ari garela; Hori diozula; Gaia aldatuz; Beste modu batean esanda; Edonola ere; Lehen esan bezala; Horrela bada; Genion/esaten ari ginen horretara bueltatuz; Era berean;  Bestalde;  Horrez gain...

Discurs oral, inici i manteniment: Zera...; Ulertu didazu(e), ezta?; Badakizu(e) zertaz ari naizen, ezta?; Beno. Ez dakit zer esan nahi ote duzu(e)n; Zer diozu?; Ez dakit ulertu ote duzu(e)n...

5.2. Tipologia dels textos (orals i escrits)

Es tracten temes d’interès general sobre diversos aspectes de la organització social, el món laboral, la societat, la política, la història, les creences, les arts, la literatura, els mitjans de comunicació, qüestions d’interès social i d’actualitat, etc

Expressió i interacció oral: Les produccions (converses, debats, monòlegs, exposicions argumentades d’idees, presentacions...) tenen un grau de detall i precisió que permet una comunicació fluïda i clara, sense haver de buscar les paraules d’una manera evident.  

Expressió i interacció escrita: Els textos produïts (narracions, sol·licituds, reclamacions, queixes, petició d’informació, articles d’opinió, crítiques d’espectacles,...) mostren un bon control gramatical i de registre per a produir un text coherent i ben cohesionat sobre els temes del nivell. El llenguatge és més ric, més complex i mostra més varietat, encara que es donin errors esporàdics en fer servir estructures més complexes. Els textos s’adapten a les diverses situacions comunicatives i interlocutors.

Comprensió oral: Els textos (notícies, reportatges, documentals, entrevistes, debats i tertúlies, discursos i conferències, retransmissions d’esdeveniments esportius o culturals...) poden ser complexos pel que fa al contingut, expressant els fets i les opinions de manera elaborada, amb detalls i matisos. No mostren un grau de complexitat excessiu pel que fa a sorolls, accents, velocitat, expressions idiomàtiques, referències culturals.

Comprensió escrita: Els textos (reportatges, articles d’opinió, cròniques, crítiques, cartes al director, entrevistes, tires còmiques, diccionaris monolingües, enciclopèdies i gramàtiques...) poden mostrar certa complexitat estructural i poden contenir també algun matís de to, de registre o referències culturals.

6. COMPETÈNCIA LINGÜÍSTICA 

Lèxic i aspectes semàntics:

Derivació: Sufixos de derivació substantius i adjectius (tots els treballats fins a 5è).

Composició: txerrijan, behi-esne; hankaluze, betoker; salneurri, jaiotegun; ezkonberri, ulergaitz; gazi-geza, joan-etorri...

Regles morfonològiques: Pèrdua de vocal final i n/r final: hargin, eguerdi, lubizi. Conversió de    -di-, -gi-, -gu-: artalde, betoker. Canvis consonàntics: -n > -t (eguraldi); -n > -t (jatetxe); -r > -h (uharte). D’altres: africades + b/d/g > fricatives + p/t/k (Aizkorri, bihozkada, hiztun).

Onomatopeies: di-da, blaust, barra-barra, dinbi-danba, dar-dar, firin-faran, korrosk, zurrut, pil-pil, taka, tipi-tapa, tripili-trapala, txin-txin...

Frases fetes, dites i refranys.

Morfosintaxi:        

L’indeterminat mugagabea: usos.

Els determinants:

–ok; –a/bat-batzuk; botila bat ardo, ardo botila bat...; hamar eurotan erosi, bost kilometroko ibilaldia; zu eta biok, bederatzietan onena; zenbait, hainbeste, hainbat, makina bat...; guzti(a), dena, oso; zer, edozer, zein, edozein, beste.

Els pronoms: -(e)n burua, elkar, bata bestea, inor, norbait, edonor/ezer, zerbait, edozer/nor edo nor/zer edo zer/norbera, nor bere, beste.

L’adjectiu: Sufix -ko: element del SN + -(e)ko (hitzeko laguna, jateko gogoa, begi urdineko mutila). SAdv. + -(e)ko (Donostiarako autobusa). Verb + -(e)ko (esan beharreko kontua). Sufix –(r)en.

Expressió de la comparació: are ... –ago, hainbat eta ...-ago, gero eta ...-ago,    -egi, ahalik eta ...-en; hain, hain, honen, horren / hainbeste, honenbeste,    horrenbeste, hobe, onegi, onen...

Usos de: bera/berdina; -a bera / -Ø bera; besterik ez / baizik ez; huts.

El verbs en indicatiu, present i passat:

Nominalització (tots els treballats fins a 5è). Aspecte perfecte i imperfecte de la nominalització (ikustea/ ikusi izana).

El gerundi: -(e)z, -ta, -(r)ik, -(e)la, -ka, -(e)an.

El participi: adjectiu (gela itxia), adverbi (nekatuta dago) i sustantiu (jan-edana).

Alltres maneres per indicar l’aspecte: ikusita nago, ikusita daukat, ikusia naiz, ikusia dut; egin ohi dut; -t(z)ekoa izan/ukan, -t(z)eko egon/eduki.

El subjuntiu: usos. Aditz oina: etor, ikas, gorri(tu),egon...

Verbs sintètics:

Nor i Nor-nork: totes les formes sintètiques d’ús actual.

Nor-nori: egon, nor 3a persona, indicatiu pressent i passat (dagokio, zegokidan...)

Verbs perifràstics:

Nor: Indicatiu, condicional i potencial; Subjuntiu.

Nor-nori (nor: 3a persona): Indicatiu, condicional i potencial present.

Nor-nork (nor: 1a i 3a persona): Indicatiu present (incidint en les formes plurals) i passat; Condicional i potencial; Subjuntiu.

Nor-nori-nork. Indicatiu (passat), condicional i potencial; Imperatiu; Subjuntiu.

Altres formes d’expressar el potencial: joatea dauka, ez daukat hori egiterik, badago gezurra esatea.

Locucions verbals:

Substantiu + egin, eman, hartu (amore eman, lo hartu, muxu eman, min hartu...)

Partícules verbals: omen

Verbs factitius: -arazi (sentiaraza, gogorarazi, ikustarazi),  eragin (barrea eragin). D’altres: loak hartu, borrokatu, jolastu/jokatu, deitu, eutsi, lagundu, funtzionatu...

L’element inquirit (galdegaia): erori egin nintzen...  

Els adverbis: -ki, -ka, -ro, -to, -ik, -la; argi dago, oker zaude...; honen/ horren/hain, honela, hantxe...; inon/nonbait/edonon; inoiz/noizbait/edonoiz; inola/nolabait/edonola; nire uste apalean, nire ustetan, antza/itxura denez, nonbait, badaezpada ere, horiek horrela, aurrerantzean, ezinbestean, nolabait...

La posposició (tots els treballats fins ara, com ara: nori buruz(ko); noren aukra/kontra, noren antza, zeren truke, noren kabuz, noren berri, noren/zeren esku...)

Locucions verbals: pentsatu (norengan, zertan), pentsatu (norengan, zertan), baliatu (zertaz), gogoratu/oroitu (zertaz, zerekin), erreparatu (zeri, nori), kexatu (zertaz), utzi (zertan, zeri), jo (norengana, nora), aurre egin (zeri)

Repeticions: dagoen-dagoenean, hortxe-hortxe, ozta-ozta, bete-betean, barra-barra...

La declinació (Els casos: tots els treballats fins ara): Sing./plur. i indeterminat (mugagabea). Noms animats / inanimats. La –a orgànica. D’altres: alguns noms propis (Bizkaia→Bizkaiko, Iruñea→Iruñeko...) i paraules amb diftong final –au (gau, lau...).

L’oració simple: Ordre dels elements de l’oració. L’element inquirit galdegaia.

Exclamativa: negatives (ulertuko ez dut ba!, ez zaio makala gertatu!), repetició (esan badut, esan dut!), Nor eta Pello!, Eskerrak + -(e)n (Eskerrak etorri den!),  -ren (gure poza!), -(e)nean (dokumentu osoa ezabatu ez duenean!)...

L’oració composta:

Subordinades substantives: -(e)la /-(e)nik, -t(z)eko, -(e)lako ustea, -(e)lakoan, baietz, ezetz; (ea)... –(e)n. Subordinades adjectives i relatives: -(e)n, -(e)neko, -tako/-riko/Ø. Subordinades adverbials temporals: -enetik, -(t)zean, -(t)zerakoan, -(e)n bitartean, bezain laster. Condicionals: -(e)z gero, -t(z)ekotan, ... ezik. Causals: -(e)lako, bait-, –(e)la eta, -t(z)eagatik,  -t(z)earren, bait-. Finals:-t(z)era/-t(z)eko, -t(z)eagatik, t(z)eko asmotan. Concessives: ba-... ere, -ta ere, arren.... Modals: -n bezala, -n gisa, -n antzera, ahala... Comparatives: -(e)n bezain, -(e)n beste, zenbat eta... orduan eta...

La coordinació: Juxtaposades: ez... ez...; bai... bai...; nahiz... nahiz.. edo...edo, ala... ala alde batetik...; bestetik nolako... ; halako. Disjuntives: nahiz. Adversatives: baizik.

Ortografia: L’alfabet. Ús de les majúscules i minúscules. Representació gràfica de fonemes i sons (bat-batean, eginez gero). Estructura sil.làbica. Divisió de paraules a final de línia. Abreviatures. Sigles: AHT, IHES, EHU, UEU, TAO, BEZ... Guionet, pèrdua de la vocal final del primer element de composició. La data amb lletres i xifres (%eko 5 vs %eko 5a). Grafia dels quantitatius determinats: fraccions, percentatges...

Fonètica i fonologia: Absència de diftongs descendents. Sistema de sibilants. Valor de la –r en posició final de paraula. Processos fonològics: elisió (eta > ta), palatalització (il, in), els sandhis. Accent, ritme i entonació: el sintagma (grup fònic) i l’oració (mintzagaia i galdegaia). Adaptació fonètica dels préstecs. Aproximació a les regles d’ús dels parlants nadius.

Asistentzia: 

Com que la modalitat d’aprenentatge es presencial, l’assistència és imprescindible perquè es pugui donar el procés d’intercanvi d’informació entre professorat i alumnat.

Ebaluazioa:

Al final del tercer curs té lloc la prova de Certificació del Nivell B1. El Departament d’Ensenyament publicarà amb prou antelació la data de la prova i la tipologia de les diferents parts de la prova.

La prova consisteix en les següents parts:

Per obtenir el Certificat  de Nivell B1, caldrà assolir com a mínim una puntuació del 65% en total i un 50% en cadascuna de les parts (informació de setembre de 2019).

Durant el curs es realitzaran proves de les diferents habilitats.

Tutoretzak:

En l’avaluació contínua es dóna una importància cabdal a l’intercanvi continu d’informació sobre el procés d’aprenentatge entre professorat i alumnat i, per tal que cada alumna/e sigui conscient d’aquest procés, s’arbitrarà un sistema d’accions i activitats destinades a alimentar aquesta comunicació entre ambdues parts (ja sigui de manera individualitzada o col·lectiva).

És necessari fer una tutoria individual formal (com a mínim) durant el curs. Aquestes tutories individuals formals es faran durant tot el curs (habitualment al gener i abril). Per  aquesta tutoria l’alumnat s’ha de comprometre a omplir i entregar el qüestionari reflexiu abans del dia de la tutoria.

Proben eta azterketen egutegia 

Ebaluazio jarraituko idatzizko proba formalak (2 proba): Gabonak baino lehen eta Aste Santua baino lehen.

Ebaluazio jarraituko ahozko proba formalak (2): Urtarrilean eta Aste Santua baino lehen.

B2ko azterketa ofizialaren eguna: ekainaren 10ean, asteazkenean, idatzia eta 11n, ostegunean, ahozkoa.