UN ASSASSINAT ATÍPIC
Mr.Brecklow era un sergent d’Scotland Yard que vivia al carrer Penny Lane número 19 de Liverpool. Estava casat amb una bella dama d’arrels escoceses anomenada Sara Lilybeth McAllen i tenia dos fills que es portaven 1 any i 1 dia: en William Harry havia nascut el 22 de desembre del 2001. Ell era un adolescent de quinze anys que tenia el cabell a rínxols i els ulls castany foscos; portava ulleres… El seu germà, en canvi, havia nascut el 23 de desembre de 2000 i es deia Luke Atwood. Un noi de cabell ros i ulls blaus, alt i fort el qual sortia amb la noia més bonica de l’institut on anava: l’Elsa McLaren.
La matinada de l’11 de desembre del 2017, havia mort al seu llit el Duc de Kent.
Com encara no havien atrapat a l’assassí que havia causat l’homicidi del senyor Miquel de Kent, la monarca anglesa Elisabeth II va reunir als millors homes del comissari Fred Kelloggs -d’entre els quals hi havia en Jürgen Brecklow- i anuncià davant de tots els agents d’Scotland Yard:
Sortiren del palau de Westminster i el comissari Fred Kelloggs anà amb el sergent Jürgen Brecklow en un bar prop d’allí per a prendre’s uns cafès i xerrar sobre com afrontarien el que els acabava de dir la reina.
Un cop ho acabaren d’acordar, marxaren cada un cap a casa seva.
De camí cap a casa, en Jürgen parà un moment a l’agència de viatges per a comprar tres bitllets de tren cap a Manchester, amb sortida des de Liverpool.
En arribar al seu domicili, els seus fills abraçaren al seu pare, tot preguntant-li com li havia anat aquell jorn. Contestà positivament tot i que amb la resposta que s’esperaven com de costum: havia de passar el Nadal a Manchester, per culpa del cas en què estava capficat.
Al matí següent, devien ser les vuit, quan sortí de casa i amb el seu cotxe, s’encaminà cap a l’estació de la ciutat. En arribar, ja l’esperaven en Clarck i l’Smith.
Una vegada va haver facturat l’equipatge, pujaren tots tres al vagó que els havia tocat i en breu, el tren es posà en marxa en direcció a Manchester. Arribaren al cap de tres hores i es dirigiren cap a la comissaria de la localitat. Saludaren als seus companys i es reuniren amb el forense per anar amb ell cap al castell dels ducs de Kent. Estava ocupat però deixà el que estava fent i accedí a ajudar-los.
Agafaren un cotxe patrulla i anaren cap a l’escena del crim… Estaven a uns quinze o vint minuts de la ciutat on es trobaven.
En arribar, la duquessa de Kent els va fer passar i els guià cap al dormitori on havia trobat el seu espòs sense vida.
Un cop va haver sortit, es posaren a la feina. Tingueren les empremtes dactilars… Foren les d’un lleó. Com era possible? Un lleó matant al duc de Kent? Seria un error o era veritat?
Un dels gossos que els acompanyava, olorà la roba del duc i amb en Clarck, eixiren de la finca per a rastrejar la zona. Semblava que en Daniel es rendiria quan l’animal va començar a bordar. L’inspector Clarck el va seguir i arribaren en un boscam… El ca s’internà i ell el va seguir. De sobte, en la llunyania, va aparèixer en Miquel de Kent, armat amb un fusell intentant defensant-se d’un franc-tirador que tenia darrere seu.El senyor Clarck saltà sobre seu i el detení. Fou portat al palauet on el sergent Brecklow estava ocupat buscant pistes i en veure que la víctima estava viva, trucà a la monarca per donar-li la bona notícia.
De cop, l’esposa del senyor Kent, entrà per la porta principal i s’abraçaren en veure’s l’un a l’altre sa i estalvi… Per fi havia acabat tot!