Finalitat de l’assignatura

L’assignatura d’història de l’art del segon curs del batxillerat té per objecte comprendre l’obra d’art com a manifestació de la creativitat humana al llarg de la història a partir de l’aprenentatge dels elements bàsics del llenguatge artístic i dels caràcters essencials de cadascuna de les arts visuals. El coneixement dels exemples més rellevants de l’art universal constitueix una formació bàsica de caràcter humanístic que ajudarà l’estudiant del batxillerat a interpretar i valorar els fenòmens artístics com a fets representatius de l’home de cada temps i lloc i a relacionar-los amb els esdeveniments històrics, socials i culturals i amb els diferents àmbits geogràfics en els quals es varen crear les obres.

En la disciplina d’història de l’art s’intenta analitzar el lloc que ocupa l’art en la vida dels éssers humans i, sobretot, com varen sorgir i es varen cultivar les expressions artístiques en cada situació històrica. També s’ha de reflexionar sobre com aquestes expressions artístiques varen marcar i varen identificar cada cultura. A partir dels orígens del món clàssic, es fa un ampli recorregut a través del temps i s’analitzen alguns dels moments més rellevants de la creació artística fins a la contemporaneïtat, tenint en compte els contextos socials en què varen néixer cada un dels estils i les principals característiques formals que presenten, així com les obres d’art i els artistes més representatius de cada període, bàsicament en el context de l’Europa occidental. Mitjançant la metodologia historicoartística, aquesta assignatura ajudarà els estudiants del batxillerat d’humanitats i de ciències socials a desenvolupar un esperit analític i crític, així com a acostar-se a les principals civilitzacions que hi ha hagut al llarg de la història i a estudiar les formes de representació que varen emprar i, per tant, la percepció que tenien del món.

És, doncs, necessari analitzar múltiples obres artístiques, i a més des d’un doble punt de vista: tenint en compte, d’una banda, el context històric i cultural en què es produeix l’obra i, de l’altra, les característiques específiques de l’obra. La complexitat dels factors que intervenen en la creació de l’obra d’art i l’especificitat de cadascun dels llenguatges artístics exigeixen utilitzar un mètode d’anàlisi que integri diferents perspectives, entre les quals es poden assenyalar, almenys, la formal, la historicosociològica i la iconològica. La perspectiva formal s’ha de centrar en l’anàlisi del llenguatge artístic, els materials emprats, les tècniques i els processos de creació i les concepcions artístiques que manifesten les obres. La perspectiva historicosociològica ha de posar l’accent en el context històric en què es va crear l’obra i ha d’analitzar la relació artista-patró, les diferents formes de mecenatge i la consideració social de l’artista en el moment de creació de l’obra. Finalment, la perspectiva iconològica ha de permetre aproximar-nos al significat i a les intencions que l’autor ha volgut transmetre amb la seva obra i a centrar-nos en l’estudi dels temes i, si n’hi ha, de les relacions simbòliques i/o al·legòriques.

Tot i la necessitat de l’estudi teòric de les obres d’art, no podem defugir el fet que aquestes obres varen ser concebudes per al gaudi visual dels clients en particular i dels ciutadans de l’època en general. És per això que l’objectiu principal de l’assignatura no ha de ser només el coneixement teòric d’uns determinats llenguatges artístics en un context històric determinat, sinó que s’ha d’intentar, també, educar els alumnes en la valoració de la bellesa artística i aconseguir, tant com sigui possible, que augmenti la seva capacitat de gaudir amb la contemplació de les obres d’art.

Finalment, l’estudi de la història de l’art ha de contribuir al coneixement, la valoració i el gaudi del patrimoni historicoartístic, especialment l’espanyol i el del nostre entorn insular, com a exponent de la nostra memòria col·lectiva i del llegat que hem de conservar i transmetre a les generacions venidores. La importància del patrimoni artístic i els desafiaments que planteja el fet de conservar-lo, juntament amb el potencial de recursos que conté per al desenvolupament immediat i futur de la societat, constitueixen uns altres motius fonamentals que demanen una formació adequada per promoure’n el coneixement, el gaudi i la conservació com a llegat que s’ha de transmetre a les generacions del futur.