1. OBJECTIUS

Adquirir l'habilitat o capacitat de:

Utilitzar l’idioma amb eficàcia, en un ventall ampli de situacions de la vida quotidiana, d’aprenentatge i d’altres i com a mitjà d’expressió personal mostrant cert domini del seus aspectes formals i discursius amb adequació del discurs a la situació comunicativa amb un cert grau de riquesa lèxica.

Fer presentacions d’una certa durada sobre una àmplia gamma de temes relatius als seus centres d’interès, amb l’objectiu d’informar i de suscitar debat, estructurades de manera coherent i entenedora.

Participar en converses, discussions i debats sobre temes d’interès general, argumentant les seves opinions i utilitzant les estratègies discursives adequades (encara que amb algunes mancances) fent ús de les estratègies compensatòries que necessiti per suplir les mancances de vocabulari i gramaticals (EXPRESSIÓ I INTERACCIÓ ORAL).

Escriure textos extensos, clars i ben estructurats, amb objectius i funcions diverses, com ara descripcions de fets i experiències reals o imaginàries, ressenyes d’una pel·lícula o d’un llibre, cartes al director de mitjans escrits etc, sobre una àmplia gamma de temes relacionats als seus interessos, expressant i argumentant les seves opinions, i els punts més rellevants (EXPRESSIÓ I INTERACCIÓ ESCRITA).

Comprendre el missatge global, les línies argumentatives i els detalls rellevants de conferències i discursos no gaire extensos sobre temes concrets, sempre que li siguin familiars, en llenguatge estàndard, sempre que siguin articulats de forma clara i entenedora de fonts diverses (els mitjans de comunicació, pel·lícules, conferències, discursos, missatges enregistrats, converses telefòniques i cara a cara). Seguir converses entre parlants nadius i captar el sentit general, tot i que amb esforç, de gran part del que es diu al seu voltant (COMPRENSIÓ ORAL).

Comprendre amb un cert grau de autonomia textos llargs i de certa complexitat, fins i tot literaris contemporanis sobre temes concrets i abstractes, identificar-ne les idees principals i la intenció comunicativa, i localitzar-hi la informació específica (COMPRENSIÓ LECTORA).

Utilitzar les estratègies lingüístiques i d’aprenentatge desenvolupades, per reflexionar i corregir els propis errors i deficiències en l’expressió i en la comprensió, tant orals com escrites.

2. FUNCIONS

Identificar i identificar-se; informar; narrar; descriure processos; afirmar, negar; anunciar;postil·lar; assentir i dissentir; classificar; comparar; confirmar la veracitat d’un fet; corroborar; desmentir; expressar desconeixement; expressar dubte.

Expressar acord i desacord; expressar i argumentar una opinió; conjecturar; expressar una creença; expressar escepticisme; formular hipòtesis sobre esdeveniments presents, passats i futurs.

Expressar la intenció o voluntat de fer alguna cosa; acceptar o negar-se a fer alguna cosa; admetre; consentir; convidar.

Donar ordres; demanar consell; aconsellar; desaconsellar; recomanar; demanar i donar instruccions; demanar opinió; animar i desanimar; persuadir; dissuadir; expressar el desig que algú faci alguna cosa; prohibir; proposar; suggerir; queixar-se; recordar alguna cosa a una persona.

Expressar estat físic, de salut o d’ànim.

Presentar-se; respondre a una presentació; saludar; respondre a una salutació; acomiadar-se, convidar; acceptar una invitació; demanar disculpes i perdó; interessar-se per algú o per quelcom; respondre a mostres d’interès; lamentar; fer compliments.

3. COMPETÈNCIA SOCIOCULTURAL

Condicions de vida: el pes de la cultura.

Valors i creences: història i identitat nacional, el sentit de l’humor (la ironia, els jocs de paraules...)

4. COMPETÈNCIA SOCIOLINGÜÍSTICA 

La selecció i l’ús de les salutacions de rebuda, presentació, comiat.

La selecció i l’ús de formes de tractament, formal, informal, familiar.

Les convencions en els torns de paraula.Introducció d’expressions de saviesa popular: refranys, expressions idiomàtiques i cites.

Diferències de registre: formal, estàndard, informal, familiar.

5. COMPETÈNCIA DISCURSIVA

5.1.Organització del discurs (oral i escrita)

L’ús del condicional per aconsellar (egin beharko genuke, ongi legoke...) i donar opinió (ez genuke horrelakorik egin beharko).

Varietat i registre: Registre formal/informal i neutre; identificació de la persona receptora segons el registre: neutre (ikaslea etorri da) o alocutiu (ikaslea etorri duk/dun), marca de la persona i interlocutora: femenina (hemen dun) o masculina (hemen duk).

Varietat estàndard/no estàndard; distinció clara entre les situacions que determinen un cert estil (periodístic, cartes al director, anuncis, avisos, etc);  sensibilitat i percepció d’altres variants estàndard/no estàndard (dialectes).

Modalització: seguretat (jakina denez, ikus liteke...); probabilitat (dirudienez, litekeena da; necessitat (ezinbestean...) i valoració (tamalez, ez legoke gaizki...).

El text com a unitat global de significat. Selecció de contingut rellevant.  Tema i rema (mintzagaia eta iruzkina; galdegaia)

Inici del discurs: Mecanismes iniciadors (presa de contacte): Arratsalde on denoi...;Zuengana jotzen dut...; Bazen garai batean...Introducció del tema: Ez dakit ba ote zeneki(t)en...?; Ba (al) zeneki(t)en...?; Izan duzu(e) gertatutakoaren berri?; Ba (al) duzu(e)astirik...?; Eskutitz honen arrazoia...; Beste gai honi dagokionez,...; Gaiari helduz,...; Haria berreskuratuz,...

Manteniment del tema: Reformulació: Zera, ...; Alegia...; Hots,....; (Are) hobeto esanda...; Nahiago bazenute; Laburbilduz,...; Azken batean,...; Edonola ere,... Èmfasi: Ez da inolaz ere txantxa; Kontuan hartu beharrekoa da; Esan beharra dago...; Jakingo ez dugu ba...; Bai dela harrigarrria...; Hain da nekagarria...

Expansió temàtica: Exemplificació: Esate baterako...; Hona hemen... Al.lusions, referències, cites i evocacions: Jonek esan (duen) bezala...;Jonek dioen bezala..; Bigarren atalari dagokionez,...; Jakina den bezala.   Definicions: Horrek (zera)  esan nahi du...; Bete modu batean esanda. Enumeració, seqüenciació temporal: Lehenik eta behin; Hasteko;Jarraian/Segidan...; Ez hori bakarrik, baita....ere; Hau esan eta gero; Honako hau ere aipa genezake; Bukatzeko;  Bukatze aldera; Azkenik... Reforç. Precisió/matisació: Hau da...; Alegia,...; zera....; Izan ere,...;Bereziki; Esan beharrik ez dago...Contrast: Ordea; Berriz; Dena dela; Hala ere; Bestela; Gainerakoan; Baizik, Ordea, Edonola ere; Nolanahi ere; Hala ere; Bestela; Gutxienez…Conseqüència: Ondorio gisa; Beraz; Bada; Hortaz; Orduan…Personalització: Nire ustetan; Nire uste apalean…; Ni(k) neu(k)…

Canvi temátic: Gaia aldatuz...; Beste modu batean esanda...; Lehen esan bezala; Beste alde batetik; Bestalde;  Horrez gain... Resum/Recapitulació: Laburbilduz; Hitz gutxitan; Oro har; Azken batean.

Discurs oral, inici i manteniment: Zera...; Ulertu didazu(e), ezta?; Badakizu(e) zertaz ari naizen, ezta?; Beno. Ez dakit zer esan nahi ote duzun(e)... Zer diozu(e)?; Ez dakit ulertu ote duzu(e)n...

5.2. Tipologia dels textos (orals i escrits)

Es tracten temes d’interès general sobre diversos aspectes de la organització social, el món laboral, la societat, la política, la història, les creences, les arts, la literatura, els mitjans de comunicació, qüestions d’interès social i d’actualitat, etc

Expressió i interacció oral: les produccions orals (debats, narracions de fets, experiències, exposició argumentada d’idees i presentacions, presentacions, converses de caràcter col·loquial i transaccional, formals o semi-formals, entrevistes) mostren prou coneixement del vocabulari i estructures, i gèneres discursius, per tractar els temes propis del nivell en diversos formats de text. Les produccions són prou clares i detallades. Hi pot haver alguna dificultat a la formulació, i les paraules no són necessàriament les més precises en tot moment.

Expressió i interacció escrita: les produccions escrites (Cartes, correus electrònics i comunicats formals adreçats a una persona o institució, com ara reclamacions, queixes o petició d’informació, articles d’opinió, cartes al director, crítiques) mostren prou coneixement del vocabulari i estructures propis del nivell per a produir un text coherent i prou ben cohesionat sobre els temes i àmbits del nivell. La comunicació s’adapta a l’interlocutor, que pot ser una persona o una institució, i a la situació comunicativa, si bé el grau de precisió i complexitat del discurs no és encara molt alt.

Comprensió oral: Els textos (notícies, reportatges, documentals, entrevistes, debats i tertúlies, discursos i conferències...) són autèntics, no adaptats, en llengua estàndard, i giren entorn els temes propis del nivell tan concrets com abstractes. L’estructura dels textos és prou clara, i les idees principals són prou evidents i no excessivament complexes. Les interferències de sorolls, accents, expressions idiomàtiques són mínimes.

Comprensió escrita: Els textos (reportatges, articles d’opinió, cròniques, crítiques, cartes al director, entrevistes, tires còmiques, novel·les, poesia, teatre, contes, lletres de cançons, còmics, diccionaris monolingües...) tenen una estructura clara, encara que siguin llargs. En algun cas poden contenir algun matís de to, de registre  o referències culturals. Són textos autèntics, o mínimament adaptats per a l’ús a l’aula.

6. COMPETÈNCIA LINGÜÍSTICA

Lèxic i aspectes semàntics: Derivació: Sufixos de derivació substantius i adjectius (tots els treballats fins a 3r). Presa de consciència de la creativitat i productivitat que ens permeten els sufixos en èuscar, com ara: -garri (ulergarria, harrigarria, kezkagarria...), gaitz  (ulergaitz,sinesgaitz...) Composició: hankaluze, betoker; salneurri, jaiotegun; ezkonberri; gazi-geza, joan-etorri...

Regles morfonològiques: Pèrdua de vocal final i n/r final: hargin, eguerdi, lubizi. Conversió de –di-, -gi-, -gu-: artalde, betoker. Canvis consonàntics: -n > -t (eguraldi); -n > -t (jatetxe); -r > -h (uharte). D’altres: africades + b/d/g > fricatives + p/t/k (Aizkorri, bihozkada, hiztun).
Onomatopeies: di-da, blaust, barra-barra, dinbi-danba, dar-dar, firin-faran, korrosk, zurrut, pil-pil, taka, tipi-tapa, tripili-trapala, txin-txin!

Morfosintaxi:

L’indeterminat mugagabea: usos (saber quan i perquè els hem de fer servir). Adibideak: bi lagun vs. bi lagunak, bi emakumeekin vs. bi emakumerekin, hainbat lekutan, lagun askorekin...

Els determinants: –ok; –a/bat-batzuk; botila bat ardo, ardo botila bat...; hamar eurotan erosi, bost kilometroko ibilaldia; zu eta biok, bederatzietan onena; % 5, zenbait, hainbeste, hainbat, makina bat...; guzti, dena, oso; zer, edozer, zein, edozein, beste.

Els pronoms: -(e)n burua, elkar, bata bestea, inor, norbait, edonor/ezer, zerbait, edozer/nor edo nor/zer edo zer/norbera, nor bere, beste.

L’adjectiu: Sufix -ko: element del SN + -ko (hitzeko laguna, jateko gogoa, begi urdineko mutila). SAdv. + -ko (Donostiarako autobusa). Verb + -ko (esan beharreko kontua). Sufix

-(r)en.

Expressió de la comparació: hobeto vs. hobea; are ... -ago, hainbat eta ...-ago, gero eta ...     -ago, -egi, ahalik eta ...-en; hain, hain, honen, horren / hainbeste, honenbeste, horrenbeste, hobe, onegi, onen...

Usos de: bera/berdina; besterik ez / baizik ez; huts.

El verbs en indicatiu, present i passat:

Nominalització:-t(z)ea, -t(z)en, -t(z)eari, -t(z)eak (hizkuntzak ikasteak aberastu egiten gaitu).

El participi: adjectiu (gela itxia), adverbi (nekatuta dago) i sustantiu (jan-edana).

Alltres maneres per indicar l’aspecte: ikusita nago, ikusita daukat, ikusia naiz, ikusia dut; egin ohi dut; -t(z)ekoa izan/ukan, -t(z)eko egon/eduki.

El subjuntiu: ser capaç d’identificar-ho (quin ús té) i fer servir alguna forma verbal

Aditz oina: etor, ikas, egon, gorri(tu), ausart...

Verbs sintètics:

Nor i Nor-nork: les formes més freqüents.

Nor-nori: egon, nor 3a persona, indicatiu pressent (dagokit..)

Verbs perifràstics:

Nor: Indicatiu, condicional i potencial; algunes formes del subjuntiu.

Nor-nori (nor: 3a persona): Indicatiu, condicional. 

Nor-nork (nor: 1a i 3a persona): Indicatiu present (incidint en les formes plurals) i passat; Condicional i potencial; algunes formes del subjuntiu.

Nor-nori-nork. Indicatiu (passat), condicional i potencial; Imperatiu; Subjuntiu.

Locucions verbals:

Substantiu + egin, eman, hartu (amore eman, lo hartu, muxu eman, min hartu...)

Partícules verbals: omen

Verbs factitius: -arazi (sentiarazi), eragin (negar eragin). D’altres: loak hartu,

borrokatu, jolastu/jokatu, deitu, eutsi, lagundu, funtzionatu...

L’element inquirit (galdegaia): erori egin nintzen...

Els adverbis: -ki, -ka, -ro, -to, -ik, -la; argi dago, oker zaude...; honen/horren/hain, honela, hantxe...; inon/nonbait/edonon; inoiz/noizbait/edonoiz; inola/nolabait/edonola; nire uste apalean, nire ustetan, antza/itxura denez, nonbait, badaezpada ere, horiek horrela, aurrerantzean, ezinbestean, nolabait...

La posposició (tots els treballats fins ara, com ara: nori buruz(koz); noren aurka/kontra, noren antza, zeren truke, noren kabuz, noren berri, noren/zeren esku...)

Repeticions: dagoen-dagoenean, hortxe-hortxe, ozta-ozta, bete-betean, barra-barra...

La declinació (Els casos: tots els treballats fins ara): Sing./plur. i indeterminat (mugagabea). Noms animats / inanimats. La –a orgànica. D’altres: alguns noms propis (BizkaiaBizkaiko, IruñeaIruñeko...) i paraules amb diftong final –au (gau, lau...).

L’oració simple: Ordre dels elements de l’oració. L’element inquirit galdegaia.

Exclamativa: negatives (ulertuko ez dut ba!), repetició (esan badut, esan dut!), Nor eta Pello!, Eskerrak + -(e)n (Eskerrak etorri den!), -ren (gure poza!),

L’oració composta:

Subordinades substantives: -(e)la /-(e)nik, -t(z)eko, baietz, ezetz; (ea)... –(e)n. Subordinades adjectives i relatives: -(e)n, -tako/-riko/Ø. Subordinades adverbials temporals: -(e)netik, -(e)neko, -(t)zean, -(t)zerakoan, -(e)n bitartean, bezain laster. Condicionals: -(e)z gero, -t(z)ekotan... Causals: -(e)lako, bait-, –(e)la eta, t(z)eagatik, -t(z)earren, bait-. Finals: -t(z)era/-t(z)eko, -t(z)eko asmotan. Concessives: ba-... ere, -ta ere, arren.... Modals: -n bezala, -n gisa, -n antzera, ahala... Comparatives: -(e)n bezain, -(e)n beste, zenbat eta... orduan eta...

La coordinació: Juxtaposades: ez... ez...; bai... bai...; nahiz... nahiz.. edo...edo, ala... ala; alde batetik..., bestetik; nolako..., halako. Disjuntives: nahiz. Adversatives: baizik.

Ortografia: L’alfabet. Ús de les majúscules i minúscules. Representació gràfica

de fonemes i sons (bat-batean, eginez gero). Estructura sil.làbica. Divisió de paraules a final de línia. Abreviatures. Sigles: AHT, IHES, EHU, UEU, TAO, BEZ... Guionet, pèrdua de la vocal final del primer element de composició. La data amb lletres i xifres. Grafia dels quantitatius determinats: fraccions, percentatges...

Fonètica i fonologia: Absència de diftongs descendents. Sistema de sibilants.

Valor de la –r en posició final de paraula. Processos fonològics: elisió (eta > ta), palatalització (il, in), els sandhis. Accent, ritme i entonació: el sintagma (grup fònic) i l’oració (mintzagaia i galdegaia). Adaptació fonètica dels préstecs. Aproximació a les regles d’ús dels parlants nadius.

Assistència

Com que la modalitat d’aprenentatge és presencial, l’assistència és imprescindible perquè es pugui donar el procés d’intercanvi d’informació entre professor i alumne. Es recorda que segons la Resolució de començament de curs: “En cas d’absències superiors al 35% del temps lectiu, l’alumne no podrà ser avaluat de forma contínua, i només podrà presentar-se a una prova de final de curs”.

Avaluació

L’avaluació serà contínua i sistemàtica, globalitzada, integradora i personalitzada per tal de valorar el progrés dels alumnes i contrastar els objectius establerts amb els resultats que s’obtenen (Resolució per la qual es donen instruccions per a l’organització i el funcionament de les EOI, Departament d’Educació).

1. MODALITAT AVALUACIÓ NO CONTÍNUA: Tots aquells alumnes que NO hagin assistit el mínim de 65% de les classes i que no compleixin els requisits d’avaluació contínua (a sota) NO podran ser avaluats per avaluació continua i només  es tindrà en compte l’examen final de juny. L’ examen final inclou ús de la llengua, expressió escrita i oral, i proves de comprensió escrita i oral. Les proves productives (expressió i interacció oral i escrita) són eliminatòries, és a dir, no es pot fer la mitjana entre les diferents habilitats si aquestes proves no estan aprovades amb un 65 % (mínim exigit per a la expressió escrita: 13/20 i mínim exigit per a la expressió oral: 20/30). La mitjana de totes les habilitats ha de donar 65 %.

2. MODALITAT AVALUACIÓ CONTÍNUA: Tots aquells alumnes que hagin assistit el mínim de 65% de les classes i que compleixin els següents requisits, podran ser avaluats per avaluació continua (a finals de maig/començament de juny es tancarà el procés d’avaluació continua), tot i així caldrà fer l’examen final de juny.

Requisits:

Aspectes que es valoren durant l’avaluació contínua i que es comptabilitzaran en la nota final de curs:

2.1. Haver aprovat les 2 proves trimestrals (algunes proves orals coincideixen amb la tasca final de la unitat). El còmput total de les habilitats avaluades durant el trimestre ha de donar 65 % per tal de que el trimestre estigui aprovat. Les proves productives (expressió i interacció oral i escrita) són eliminatòries, és a dir, no es pot fer la mitjana entre les diferents habilitats si aquestes proves no estan aprovades amb un 65 %.

2.2.  Haver presentat les mostres productives individuals escrites o orals (2 versions). S’han d’entregar dues versions de les redaccions individuals escrites; en la primera versió la professora marca l’errada i en la segona posa la nota i corregeix les errades.  

Recomanacions:

• S’ha de posar el nom al document i al costat de l’escrit (Ex.: Aintzane Riera, tasca final, unitat 1, versió 1)
• S’han d’entregar les tasques finals dins del termini de lliurament. En cas contrari, heu de parlar amb la professora.
• Es demana que las tasques escrites tinguin un espaiat mínim de 1,5 punts perquè la professora pugui fer les anotacions corresponents.  

Per tal de fer el còmput final de la nota d’avaluació contínua del curs els requisits es comptabilitzaran de la següent manera:  

Aspectes que es valoren durant l’avaluació contínua formativa (no es comptabilitzarà en la nota final de curs):

Tasques encomanades a casa, tasques finals col·lectives, llibres de lectura, presentacions a classe, actuacions a l’aula...

Participació/cooperació en les activitats proposades a classe.

Acció tutorial

En l’avaluació contínua es dóna una importància cabdal a l’intercanvi continu d’informació sobre el procés d’aprenentatge entre professorat i alumnat i, per tal que cada alumna/e sigui conscient d’aquest procés, s’arbitrarà un sistema d’accions i activitats destinades a alimentar aquesta comunicació entre ambdues parts (ja sigui de manera individualitzada o col·lectiva). Hi haurà la possibilitat de fer una tutoria individual o col·lectiva, en línea o presencial, preferentment en l’horari que la professora penjarà en el calendari del Moodle.

És necessari fer una tutoria individual formal (com a mínim) durant el curs. Aquesta tutoria individual formal es farà després del primer trimestre. Per  aquesta tutoria l’alumne s’ha de comprometre a omplir i entregar el qüestionari reflexiu abans del dia de la tutoria.

El pes de cada destresa: durant tot el procés d’avaluació les habilitats es comptabilitzaran de la següent manera:

• Comprensió oral:                 15 % del total de la nota
• Comprensió escrita:         15 % del total de la nota
• Ús de la llengua:                 20 % del total de la nota
• Expressió escrita:                20 % del total de la nota
• Expressió oral:                 30 % del total de la nota

Per aprovar el curs s’ha d’obtenir un 65 en la nota final i haver aprovat les dues destreses productives (EE i EO).

Proben eta azterketen egutegia

Ebaluazioa jarraituko idatzizko probak (2 proba): Gabonak baino lehen eta Aste Santuaren ondoren.

Ebaluazio jarraituko ahozko proba formalak (2 proba): urtarrilean eta Aste Santua baino lehen.

Ikasturte amaierako proba (ebaluazio ez jarraia): maiatzeko azkeneko astean edo ekaineko lehenengoan.

Ikasturtean zehar trebetasun bakoitzeko hainbat lagin ebaluatuko dira (hala nola: laborategiko grabaketak, eginkizunak (idazlanak), klase aurreko banakako eta taldeko azalpenak...).