Paràgraf 189 de 204

En síntesi d’allò que hem viscut en el camí cap a la República Catalana, i en concret des de l'Octubre republicà, un cop assolit l’objectiu de mantenir la correlació de forces favorable a l’independentisme en el Parlament, i malgrat viure i patir escenaris de repressió i d’excepcionalitat, s’han sabut plantejar com a prioritàries quatre idees bàsiques: la defensa de les institucions d’autogovern i l’exigència d’un Govern efectiu la consolidació d’un govern de majoria sobiranista; l’aposta per construir una solució democràtica basada en el diàleg malgrat les negatives amb un límit temporal a la negació del diàleg; situar i destacar el diàleg com a única via de solució democràtica per resoldre el conflicte polític actual; la necessitat de seguir continuar en la legítima mobilització social al carrer, sostinguda en el temps mentrestant no hi hagi voluntat política de diàleg constant, i la internacionalització del conflicte per posar-lo a l’epicentre polític europeu i mundial. Aquests quatre pilars són en bona part fruit dels grans consensos del país i són de gran rellevància per a la conformació de noves i més àmplies majories en la mesura que la construcció de d’aquestes majories més àmplies exigeix un comportament basat en l’assumpció de la realitat actual del conflicte i en la responsabilitat per afrontar-lo.

En síntesi d’allò que hem viscut en el camí cap a la República Catalana, i en concret des de l'Octubre republicà, un cop assolit l’objectiu de mantenir la correlació de forces favorable a l’independentisme en el Parlament, i malgrat viure i patir escenaris de repressió i d’excepcionalitat, s’han sabut plantejar com a prioritàries quatre idees bàsiques: la defensa de les institucions d’autogovern i la consolidació d’un govern de majoria sobiranista; situar i destacar el diàleg com a única via de solució democràtica per resoldre el conflicte polític actual; la necessitat de continuar la legítima mobilització social al carrer, sostinguda en el temps mentrestant no hi hagi voluntat política de diàleg, i la internacionalització del conflicte per posar-lo a l’epicentre polític europeu i mundial. Aquests quatre pilars són en bona part fruit dels grans consensos del país i són de gran rellevància per a la conformació de noves i més àmplies majories en la mesura que la construcció de d’aquestes majories més àmplies exigeix un comportament basat en l’assumpció de la realitat actual del conflicte i en la responsabilitat per afrontar-lo.