La Candelera, una festa en la cultura popular: origen, evolució i actualitat.
El primer no n’és dia,
demà Candeler
i sant Blai el darrer.
Aquesta dita popular dels tres primers dies de febrer oblida que avui és santa Brígida, venerada al poble d’Amer –on té una ermita- i, molt especialment a Irlanda, d’on és patrona. Dit això, la diada de la Candelera tanca el cicle de celebracions nadalenques i, com marca la tradició, ja és hora de desmuntar el pessebre –com m’ha recordat l’Olga Xirinacs.
El seu origen és la purificació de la mare passada la quarantena del part i la presentació del fill primogènit al temple, tal com marcava la llei jueva. De fet, no era talment una presentació sinó que es pagava un rescat al temple per la vida del fill. Els qui podien, pagaven 5 sicles de plata, uns vint denaris, tenint en compte que 1 denari era el salari d’un dia de treball. Els pobres no s’ho podien permetre i pagaven amb l’ofrena dels coloms com s’establia al Levitic (Lv. 5:7; 12:8).
L’evangeli de Lluc ho explica amb tot luxe de detalls (Lc 2: 22-39): “Quan arribà el dia de la purificació d’ells [potser hauria de dir només d’ella, un tema molt discutit pels teòlegs], segons la Llei de Moisès, el pujaren a Jerusalem per presentar-lo al Senyor tal com està escrit a la Llei del Senyor: Tot mascle primogènit serà tingut com a consagrat al Senyor, [La llei dels primogènits, al capítol 13 del llibre de l’Èxode Ex. 13, 1-16] i per oferir en sacrifici, com diu la Llei del Senyor, un parell de tórtores o dos colomins.” Aquest episodi es tanca amb les profecies de Simeó i de la profeta Anna, que sovint queda en segon terme.
La Candelera és, doncs, una festa vinculada a la maternitat de Maria, la primera de l’any en honor a la mare de Déu, un culte que s’inicià a partir del concili de Nicea (325), i que es desenvolupà sobretot durant els segles XII i XIII.
1
Sant Bernat en va ser un dels principals impulsors amb el lema: «De Maria nunquam satis» [De Maria mai no n’estem sadollats].
Els orígens d’aquesta festa es remunten a l’any 496, quan el papa Gelasi va introduir-la a la litúrgia per contrarestar algunes festes romanes, com les Parentalia, en què es feien processons amb espelmes, tot i que amb un sentit ben diferent: eren per a retre una espècie de culte a les ànimes dels difunts.
Aixi mateix, el calendari cèltic celebrava l’1 de febrer l’Imbolc, una festa de purificació en la qual s’encenien fogueres per a despertar el sol hivernal i afavorir la fertilitat.
Ja tenim els dos elements de la festa: el culte a Maria i la llum, al voltant dels quals s’aniran configurant les diverses tradicions. Joan Amades hi dedica al seu Costumari català unes quaranta pàgines.
El que la majoria recordem de quan érem petits són les candeles. De fet n’hi havia de diversos colors blanc, vermell, groc, verd... A cada lloc hi havia maneres diverses de repartir-les, però en general es coincidia en les virtuts de les candeles: allunyar tempestes i pedregades, esquivar les bruixes, recuperar la salut o protegir el bestiar.
Els colors tenien el seu significat. Al Vallès, per exemple:
- la blanca era per honorar la Marededéu i encendre-la a la processó
- la vermella per la cerimónia del ”salpàs” –la benedicció de les cases per Pàsqua amb aigua i sal- cremar quan hi havia tempestes i allunyar llamps i pedregades
- la groga es reservava per als funerals i ajudar a ben morir.
En molts pobles del Vallespir es considerava la Candelera el final de l’hivern i, per tant, època en què els óssos surten del cau. Per això trobem diverses versions de l’anomenat Ball de l’ós, com el de Parts de Molló. Alguns refranys en fan esment:
2
- Per la Candelera l'ós surt de la cova, i si veu que plou no se'n mou. - Per la Candelera l'ós surt de l'ossera, i si troba que fa bo, se'n torna a fer un gaitó [Becaina a l’Empordà].
La Candelera és patrona de molts pobles. Per citar els propers, L’Ametlla de Mar i, no cal dir, Valls. Segons la tradició, Valls va patir una epidèmia de còlera finals del XVIII. Algú va recordar que una imatge de la Marededéu –que tenien abandonada- concedia tot el que se li demanava. La van passejar en processó i l’epidèmia va remetre. Mercè al llegat del beneficiari de la comunitat de preveres de la parròquia de Sant Joan, Josep Perellada Salabert es va celebrar la primera el 1791. Va ser una festa votada que comprometia autoritats religioses i civils a organitzar-la cada 10 anys. D’aquí les decennals, celebrades en l’any que acaba en 1 –a excepció d’enguany que per la pandèmia se celebren el 2021+1.
El que resulta més curiós és el cas de Camarasa, que he conegut gràcies a la Julieta Cantons, on a més dels seus patrons –sant Antoni i sant Llorenç- tenien una festa de la llum el dia de la Candelera patrocinada per “Riegos y Fuerzas del Ebro”, empresa que construïa la presa de Camarasa, filial de “La Canadenca”, que era l’encarregada de construir les centrals Hidroelèctriques que van canviar la vida del territori. (Només un incís: recordar la transcendència de la famosa Vaga de La Canadenca, de repercussió a tot Catalunya, que va acabar el 4 d’abril de 1919 aconseguint la jornada de 8 hores.)
En el Refranyer popular, la Candelera ocupa un notable espai com a “dona del temps”, amb infinitat de referències al pas del temps i a les prediccions meteorològiques:
- Per la Candelera, pas de llebre.
- La Candelera és ploranera o per davant o per darrera.
- La Candelera, si no la fa davant, la fa darrera.
3
- Maridatge pel Candeler, per Tots-Sants bolquer.
- Quan s'acosta el Candeler ja fa cera l'adroguer.
- Per la Per la Candelera ponen la primera gallina i la darrera. - Per la Mare de Déu del Candeler s'omple d'ous el galliner.
- Si la Candelera plora el fred ja és fora; si la Candelera riu, el fred és viu.
- Quan la Candelera plora, l'hivern ja és fora, i si no plora, ni dins ni fora.
- Quan la Candelera plora, el fred ja és fora; quan la Candelera riu, ja ve l'estiu; tant si plora com si riu, ja ve l'estiu.
Si anem a les efemèrides del 2 de febrer, trobarem, per exemple que el 1878 Jacint Verdaguer iniciava a Vic la publicació de La Veu del Montserrat o que, a París, el 1956, moria exiliat Joan Puig i Ferreter, escriptor i polític, fill de la Selva del Camp. Permeteu-me un esment especial. Fa 100 anys, a París, el 1922, l'editorial Shakespeare & Company va publicar la primera edició d'Ulises de James
Joyce, -del qual en Quim Mallafré n’ha fet una excel·lent traducció al català després de ser refusada reïteradament per editors londinencs, entre els quals Hogharth Press, l’editorial de Leonard i Virginia Woolf. Ja veieu, ningú no és perfecte!
Però abans, molt abans, a la ciutat de Montpeller, el 1208, naixia Jaume I, predestinat a ser rei d'Aragó, de Mallorca i de València, comte de Barcelona i d'Urgell i senyor de Montpeller. Les seves conquestes es van organitzar, precisament, a Tarragona, en el sopar que li oferí Pere Martell. Però, com diu la saviesa popular, això són figues d’un altre paner.
Avancem fins el 1908, en què se celebraven 700 anys d’aquest esdeveniment. La Veu de Catalunya hi va dedicar un monogràfic tal dia com avui. Entre els escrits que hi trobem destaca un text, escrit per qui seria denominat Príncep dels Poetes, aleshores un jove Josep Carner. Era la Balada de l'Alta Naixença del Rei En Jaume, que més endavant va incorporar dins La malvestat d’Oriana (1910) i va refer, posteriorment el 1920. És un text llarg i, com us podeu imaginar, relata en
4
primer lloc l’engendrament del rei a Montpeller, amb l’engany amb què van portar el rei Pere al llit de la seva muller Maria de Montpeller per assegurar-ne la descendència.
El naixement del rei Jaume, precisament el dia de la Candelera, fa que Carner incorpori al seu poema les tradicions lligades a la diada, cosa que ens permet veure com passen les tradicions populars a la literatura culta. A la vegada, fa un paral·lelisme amb el relat evangèlic citat. És un text escrit a semblança dels textos de Llull i de les grans Cròniques. Precisament, a partir del text de 1920, el compositor vallenc Robert Gerhard va compondre una Cantata per a veu i orquestra el 1932, estrenada parcialment a Amsterdam en un festival el 1933, amb direcció del mateix Gerhard. La Cantata, sencera, no veuria la llum fins el 1984, al Palau de la Música, amb el mestre Ros Marbà. Amb motiu dels 50 anys de la mort de Robert Gerhard, l’any passat la Cantata va tornar al Palau de la mà d’Edmon Colomer.
Permeteu-me citar algun fragment del text de Carner. Així és com emmarca la situació del temps
Per Nostra Dona Candelera
l'ametller floreix,
el solell se torna viu.
Tot el mon espera
un goig renadiu;
frisaments d'argent per les ones blanes,
frisaments d'herbei per damunt les planes,
llum d'or en els aires dient que tot viu
ombra i soleiet jugant en el riu...
Nostra Dona Candelera
com fa fred encar
son Infant acotxa...
5
Però enllà del mar,
una llum rosada
s'aixeca a pleret;
prometences diu...
Nostra Dona Candelera
encara té fred;
encara, i ja riu.
Quina era la llum rosada, del poeta? Què amagava aquest sol ixent? Està clar! El naixement del futur Rei Jaume. Continuem amb Carner:
Noble Ciutat de Montpeller!
Per Nostra Dona Candelera,
vas tenir un jorn d'encantament,
com d'una glòria fetillera!
Aquella nit,
les jovençanes en llur llit,
havien somniat
un jove Rei de cap daurat,
manant tota la terra,
de tres corones coronat,
més alt que cap més home,
i cavalcant en claredat!
I continua més endavant, ara ja de manera ben explícita:
Perquè era nat Rei d'Aragó!
I un vent de glòria el món omplia.
Reina Maria acluca els ulls,
car d'alegrança defallia.
6
L'Infant, alçat vers l'Orient,
era faixat per les donzelles,
i era vestit de blancs setins,
amb flors i estrelles.
I l’infant Jaume, a semblança de Jesús de Natzaret, és portat al temple davant la Marededéu:
És Nostra Dona Candelera;
avui Maria, el seu Infant,
duia an el Temple;
en recordança
dueu-li el fill de ma alegrança;
per ella és nat, que el faci gran!-
Llavors amb pompa sobirana
prenen el Nin meravellós;
la processó (que una nit duia
el trèmol ciri pietós,
pregant l'adveniment)
ara duu els ciris altrament,
tota orgullosa, amb majestat.
-El nostre clam fou exorat;
Santa Maria
els nostres ciris beneïa;
avui, en festa de candeles,
anem amb ciris
al temple sant
rient, cantant; triomfalment,
a son esquerd menem l'Infant!-
7
Amb aquests versos arribem al final del passeig per la diada de la Candelera. Us desitjo que gaudiu demà de la festa i recordeu:
La Mare de Déu Candelera és la primera.
Després de la Candelera, Carnestoltes ve al darrera.
Que tingueu molt bon dia!
M. Carme Mas
Tarragona, 1 de febrer de 2022
8