Published using Google Docs
Dictat avaluació inicial i 1
Updated automatically every 5 minutes

1r d’eso

La supervivent

 

La primera nit que la guineu va atacar el galliner, van trobar la gallina bruna a l'era de la masia, sota la pluja. Havia saltat la reixa i havia fugit de les urpes del depredador. Quan van córrer a veure què havia passat, van trobar totes les gallines mortes. El gall també. La segona nit d'atac nocturn, uns mesos més tard, van enxampar la gallina bruna aterrida damunt del cotxe de l'oncle Marcel. Al galliner tornava a haver-hi una massacre. La valenta gallina havia escapat un cop més de la guineu. La van batejar amb el nom d'una guerrera famosa, Joana d'Arc. Ara és la líder d'un tercer grup de gallines que la segueixen a tot arreu. Fins i tot el gall li reconeix el lideratge.

2n d’eso

La nena dels Alps

Sí, senyor psicòleg, ja sé que no tinc remei. Però, com vol que no sigui nostàlgica, si de petita l'àvia em llegia la història de la nena dels Alps que es consumia de tristesa a la ciutat? L'enyorança que sentia aquell personatge se'm va endinsar a les entranyes i aviat es va convertir en una sensació familiar. La il·lustració de la portada del llibre em feia somiar horitzons infinits i prats immensos, inacabables. Crec que he viscut tota la vida a l'asfalt només per mantenir intacta la nostàlgia dels paisatges de muntanya. De tant en tant agafo la motxilla i m'escapo als Pirineus. Quan torno a casa, pinto aquarel·les, amb pinzells molt fins, de les imatges que m'han impressionat. Llavors noto la punxada de l'enyor i torno a començar. Sé que sembla paradoxal, però sentir nostàlgia és una mica com sentir-me a casa.

 

3r d’eso

Els firaires

 

Venen cada estiu pels volts del quinze d'agost. Arriben pel pont de cal Moliner, enfilen el carrer dels safarejos i es planten a la plaça del poble fent sonar els picarols i les panderetes. La gent obre les finestres, les criatures apareixen corrent i xisclant de tots els racons, i fins i tot el mossèn treu el cap per la porta de la sagristia i dissimula com pot la il·lusió que se li mou a l'estómac. Venen els firaires i el petit poble s'il·lumina de nit i balla i canta de dia. Són dies de parèntesi, de xerinola, d'alegria. Ningú no vol veure que la cara somrient del pallasso té cada any més arrugues fondes, o que la trapezista va una mica coixa des que va caure en l'última actuació, o que la cabra ballarina probablement morirà aviat d'esgotament. Ningú no vol veure res que li espatlli la diversió.

 

4t d’eso

Un mocador exòtic i vermell

Ningú és immune a la dissort per molts amulets que utilitzi i sovint sospito que com més supersticiós ets, més malament ho passes. Anys enrere van dir-me que si regalava un mocador de coll a una amiga per al seu aniversari, immediatament després perdríem el contacte. Com que no hi vaig saber veure cap mal averany li vaig regalar un mocador exòtic i vermell, convençuda que la nostra amistat duraria mil·lennis. Tanmateix, no sé si va ser per una discussió aferrissada sobre l'ús abusiu de la prosopopeia o simplement perquè se'n va anar a viure a Valldemossa, però la nostra amistat irrompible de mica en mica va deixar de ser-ho. Així, doncs, vam passar de les trucades diàries a les mensuals i, actualment, només ens escrivim de mala gana per Nadal. No havia tornat a pensar en aquell presagi negatiu fins ara que davant d'un aparador cavil·lo quin mocador podria comprar a la meva germana per al seu sant. Em pregunto si aquell mocador exòtic i vermell va ser el culpable del distanciament. Però, qui sap, potser les germanes estan exemptes d'aquests maleficis i potser els sants no susciten tants problemes com els aniversaris.