EL CATÀLEG DE PEDRA SECA DE VISTABELLA

Ivana Ponsoda i Revert                                                                           18/1/2019

L'abundància de construccions de pedra seca al terme municipal de Vistabella és visiblement notòria, encara que no hi havia dades registrades fins als primers anys del segle XXI, quan l'Associació Cultural Grévol va fer un inventariat de casetes i refugis integrats de tot el terme municipal. El recompte total és de 756 construccions. La rigorositat d'este inventariat va permetre emprar-lo de referència per a realitzar el catàleg de construccions de pedra seca de Vistabella. Este treball es va realitzar l'any 2017, finançat per la Generalitat Valenciana, coordinat per la Universitat Jaume I de Castelló, amb el vistiplau de l'Ajuntament de Vistabella i realitzat per qui subscriu este article, amb un resultat de 313 elements catalogats.

La diferència bàsica entre un inventari i un catàleg és que al primer es recullen tots els exemplars existents i, al segon, es realitza una selecció d'aquells més representatius o singulars. Al catàleg de Vistabella s'inclouen altre tipus d'elements de pedra en sec, a banda de les casetes i els refugis integrats, com els pous (21), aljubs (4), paviments (1), marges (2), basses (4), amagatalls (2) i sénies (1). De refugis integrats en parets hi ha catalogats 39 exemplars i de casetes, 232. Mostra de la gran diversitat d'elements i solucions existents.

També es delimiten Zones d'interés i Conjunts arquitectònics. Les primeres són àrees geogràfiques d'interés, per motius d'abundància d'exemplars, paisatgístic o territorial, i/o vinculació amb masos. Els Conjunts arquitectònics són agrupacions de diversos elements de pedra seca que conformen una entitat amb una funció conjunta. D'estos últims només hi ha catalogats tres: un al Mas Cremat i els altres dos al Quinyó i al Pou de Gual.

Els criteris per a la selecció dels elements són de tres tipus. Aquells referents a l'element en si (bellesa de l'element o de l'entorn, integració amb el paisatge, qualitat constructiva, proporcions o tipologies singulars, representativitat,  abundància, tipus de pedra o aparell singulars, manteniment o reutilització), els vinculats amb parts d'estos elements (detalls constructius que milloren la seua estabilitat, permeten major aprofitament o simplement són curioses solucions constructives, i elements auxiliars singulars) i els que formen part d'un conjunt arquitectònic o zona d'interés, amb importància dins el conjunt. El terme municipal de Vistabella presenta una divisió territorial en 9 partides, les quals tenen una rellevància en la realitat municipal del terme. Esta rellevància es trasllada a l'estructura del catàleg, numerant cada fitxa amb una lletra, referent a la partida on se situa, a banda del número corresponent.

A: El Boi (52 elements catalogats, 6  zones d'interés o conjunts arquitectònics)

B: Pla Avall (86 elements catalogats, 9  zones d'interés o conjunts arquitectònics)

C: Bustals (14 elements catalogats, 1  zona d'interés o conjunt arquitectònic)

D: Foia d'Ores (27 elements catalogats, 2  zones d'interés o conjunts arquitectònics)

E: Navades (48 elements catalogats, 3  zones d'interés o conjunts arquitectònics)

F: Pla Amunt (64 elements catalogats, 2  zones d'interés o conjunts arquitectònics)

G: Assor (10 elements catalogats, 1  zona d'interés o conjunt arquitectònic)

H: Penyagolosa (3 elements catalogats, 1  zona d'interés o conjunt arquitectònic)

I: Poble (9 elements catalogats, 2  zones d'interés o conjunts arquitectònics)

En ubicar els elements catalogats dins un mapa del terme, prenen rellevància tres àrees i tres eixos lineals concrets que aglutinen la major part de les construccions de pedra seca del terme i les quals són interessants de cara a futures lleis de protecció del patrimoni, creació de rutes turístiques o qualsevol altra iniciativa que puga fer referència al patrimoni de la pedra en sec de Vistabella.

Com a conclusió final d'este treball, es confirma la vinculació d'estes construccions al

passat agrícola i ramader del poble de Vistabella observant, en la ubicació concreta

dels elements, una clara correspondència amb les zones o vies de major ús, agrícola i

ramader, que històricament ha desenvolupat el municipi. L'aparició progressiva d'este

tipus de construccions es vincula amb la també progressiva aparició de les necessitats

derivades d'estes dues activitats.

Finalitzar amb dades poc encoratjadores, com evidenciar que hi ha major número de casetes deteriorades durant estos últims quinze anys, que les que s'han reparat, no aportarà gran novetat al tema, però per contra, la manera de restaurar les casetes de pedra en sec sí que pot ser una dada interessant i motivadora. En estos últims anys, la majoria de les reparacions han respectat la tècnica constructiva, en contrast amb l'antiga tradició de restaurar els elements amb xapes de ferro i morter de ciment. Enhorabona pel creixent respecte cap a este patrimoni mundial. En un futur no tan llunyà, l'única cosa que deixarem en herència serà el nostre entorn.