Comunicat Som Alternativa

 

El 27 d’octubre de 201702.07.2018 Mariano Rajoy intervenia la Generalitat, dissolia el Parlament i convocava eleccions catalanes per al 21 de desembre. Davant l’excepcionalitat del moment, l’aleshores direcció de Podem Catalunya va decidir que “calia parlar amb totes les forces -independentistes i no independentistes- per fer front al cop del 155”. Una postura conseqüent amb el que aquella direcció havia defensat en tot moment: la impossibilitat de qualsevol equidistància i el recolzament ferm a la participació en el referèndum de l’1-O entenent que davant el mur del Règim del 78 la mobilització ciutadana era imprescindible.

 

Davant aquesta decisió de la direcció catalana -i després de diversos desencontres amb la direcció Estatal al voltant de l’1-O- Podemos, amb Pablo Iglesias al capdavant, va decidir intervenir Podem Catalunya, dissoldre la direcció i convocar unes eleccions internes. Una maniobra que -més enllà de la clau interna- intentava tancar la porta a una manera d’entendre el que està passant a Catalunya. Però malgrat la intervenció, uns quants integrants d’aquella direcció i persones de diverses parts del territori, vam creure en la necessitat de seguir aprofundint en aquesta visió política. Per això vam constituir la plataforma Som Alternativa i ens vam posar mans a l’obra.

 

Un cop passades les eleccions del 21D (on es van establir converses amb ERC, la CUP i Procés Constituent) vam obrir un procés de debat arreu del territori on van participar, majoritàriament, persones que fins aquell moment s’havien sentit identificades amb el projecte de Podemos. Persones, però, que veient la deriva del partit en relació al que estava passant a Catalunya, van decidir deixar l’organització. Una resposta absolutament coherent amb la realitat percebuda i viscuda al treball quotidià a peu de carrer. Mentre des de la direcció Estatal es mantenia una postura ambigua, contradictòria i, fins i tot, absolutament contrària a l’1-O, molts militants, assemblees i càrrecs s’implicaven fent costat a veïns i veïnes, activistes i organitzacions socials locals arreu del territori per fer possible l’1-O. Militants, assemblees i càrrecs que, sense identificar-se amb l’independentisme com a horitzó polític, entenien que l’1-O era una oportunitat de posar en pràctica allò pel qual Podemos deia que havia nascut: trencar amb el Règim del 78.  Aquest procés de debat -que va tenir lloc entre els mesos de febrer i març- va servir per constatar la necessitat de cercar mecanismes per continuar treballant plegats de manera coordinada per tal de seguir aprofundint en aquesta lectura del moment polític.

Una de les reflexions que més es va repetir al llarg dels debats tenia a veure amb la necessitat de contribuir a donar resposta política a allò que es va veure als carrers d’arreu de Catalunya l1-O i el 3-O, quan milions de persones -independentistes o no- eren capaces de fer front a l’autoritarisme i, el més important, a actuar coordinadament per exercir els seus drets sense cedir als xantatges del Règim del 78. Aquesta reflexió repetida i compartida arreu del territori ens porta a seguir fent passes endavant. Creiem fermament que la radicalitat democràtica és el punt de trobada més sòlid per seguir construint grans majories per fer front a un món que pateix.

 

Des de Som Alternativa entenem que aquesta radicalitat democràtica, exercida pels pobles, des de baix i dempeus, és la millor resposta.

 

 

  1. Radicalitat democràtica des de baix per fer front als Trump, Le Pen i Salvini del món. Milions de persones arreu del món cada dia senten que la seva opinió no importa, que les decisions ja estan preses i que res del que puguin sentir, pensar i patir importa. Un malestar profund que és aprofitat pels Trump, Le Pen i Salvini per crear un món més violent, més egoista i més dur per qui sent, pensa i pateix. Davant això creiem que la resposta ha de ser la contrària i que per construir-la cal teixir i fer forta la ciutadania a peu de carrer. Davant el vendaval que s’emporta lluny totes les sobiranies i fulmina el poder de la gent comuna, és imprescindible tibar amb els peus a terra.
  2. Radicalitat democràtica des de baix per fer front als que han creat una Unió Europea d’esquena als seus pobles i als interessos de la gent. Quan ja tot està decidit als despatxos foscos dels interessos d’uns pocs, és imprescindible la rebel·lia que pren la paraula. La millor resposta pels que han convertit aquesta Unió Europea en un edifici on la democràcia no té cabuda, són els pobles valents que s’aixequen i que se seguiran aixecant. Avui, milions de persones arreu de la Unió Europea pateixen les conseqüències d’un projecte cada cop més corcat i més incapaç de donar respostes. Davant aquest escenari veiem amb preocupació com aquest malestar s’expressa en un replegament democràtic que ens recorda els temps més foscos de la nostra història. Per això, per aturar aquesta deriva, és imprescindible una contestació des dels valors democràtics, inclusius i republicans. En aquest sentit entenem el procés que es viu a Catalunya no només com una resposta a un problema puntual i propi del nostre país sinó com una expressió més del mateix malestar que s'estén per Europa. La bona notícia és que, contràriament al que veiem a altres indrets, el moviment català s’articula i cristal·litza al voltant de valors de progrés.
  3. Radicalitat democràtica des de baix per superar als que a l’Estat Espanyol s’atrinxeren perquè res canviï. L’any 2011 milions de persones van fer un diagnòstic encertat i va deixar clar que el problema no és que governi el PP o governi el PSOE sinó els fonaments del que coneixem com a Règim del 78. Des de llavors hem assistit a tota mena d’intents de restauració d’un sistema qüestionat per milions: els últims compassos del PSOE de Zapatero trencant la columna vertebral de la Constitució davant la UE del capital amb un 135 intolerable, l’agressivitat d’un PP desbocat al Govern, l'enfonsament definitiu de la credibilitat del complex mediàtic-financer, el canvi de cara d’una monarquia irremeiablement corcada, la recomposició del mapa polític amb l’objectiu de “refredar els carrers”, l’escalada de repressió per aconseguir-ho i la impunitat d’un masclisme insert en tot el sistema. Al final de tot el procés, un últim intent de canviar-ho tot perquè no canviï res, amb l’arribada d’un PSOE que no ofereix res més que una rentada de cara a un Règim que, com ja vam dir a les places, “no ens representa”. I enmig de tot això, milions de persones a Catalunya, resistint-se a acceptar el tancament.
  4. Radicalitat democràtica des de baix per a una Catalunya que es posa dempeus. En aquest sentit, entenem que:

 

            a) A Catalunya hi ha una majoria clara: la d’aquells que tenim clar que el futur del poble de Catalunya ha d’estar en mans del poble de Catalunya. Volem aportar el nostre gra de sorra per articular aquesta majoria, enfortir-la i trobar la manera de fer-la treballar coordinadament. Fa temps que observem com les forces contràries al dret a decidir han apostat per fracturar, enfrontar, polaritzar i dividir la societat catalana entre independentistes i no independentistes. Sense dubte aquestes dues postures existeixen i formen part de la nostra societat.  Però aquesta no és la veritable divisió de la societat catalana. La veritable divisió és entre aquells que entenem que l’única manera de resoldre aquest debat és donant la veu al poble de Catalunya i els que s’hi neguen (obertament o donant llargues eternes). I en aquesta divisió, els que volem que el poble català decideixi, som majoria absoluta. Ara hem de ser capaços de treballar plegats -siguem independentistes o no- per fer front als que volen fracturar la societat. En un escenari d’un referèndum d’autodeterminació sense dubte s’obriran dos fronts clars que defensaran les seves postures i arguments, tant a favor del SI a la independència com del NO. Però mentre aquest moment no arribi, els que creiem real i radicalment en el dret d’autodeterminació hem de treballar junts i ho hem de fer sent fidels a allò que la gent ja va fer als carrers l’1-O i el 3-O. Allà es va demostrar que quan aquesta unitat es transforma en acció, el Règim del 78 està en jaque. Aquest és el camí cap a un futur jaque-mate.

 

            b) Per a Som Alternativa aquestes dues dates tenen un valor especial perquè obren camins nous, absolutament impensats fins al dia abans. Fins aquells dies el panorama discursiu i de representació política estava dividit entre independentistes i no independentistes, amb un espai al mig (el que es coneix com ‘els Comuns’) fent canvis discursius per càlcul de conveniència demoscòpica incapaç de comprometre’s clarament amb la ruptura del Règim del 78 que deia que venia a impugnar.

L’1-O i el 3-O fan saltar pels aires aquest mapa. L’1-O vam veure la militant de la CUP, el votant del PDCat, l’alcaldessa d’ERC, la simpatitzant de Podemos i el militant anarquista fent una acció política conjunta. Això no ho havíem vist mai. Ni ho vam veure el 15M ni ho vam veure a les manifestacions de l’11S. El 3-O també vam veure coses mai vistes abans als nostres carrers: vam veure manifestacions amb estelades blaves, vermelles, ikurrinyes, banderes gallegues, andaluses, banderes republicanes espanyoles i, fins i tot, banderes espanyoles borbòniques dient “no en el meu nom”.

 

Va ser en aquell precís moment en què va haver de sortir Felipe de Borbón amb un discurs amenaçant que si alguna cosa deixava veure era una profunda debilitat. Va ser quan va emergir aquella nova articulació cívica i popular quan el Règim del 78 es va veure obligat a moure la peça més valuosa del seu tauler: el rei. Un rei i un règim que estaven en jaque, com probablement no ho havien estat en dècades. Com tothom sap, però, no era jaque-mate i el règim va aconseguir recompondre’s: repressió, aplicació del 155, eleccions del 21D i impossibilitat d’implantar els seus resultats.

 

D’aquest fet podem extreure diverses lliçons. I abans de començar cal dir clarament: l’1-O i el 3-O no es poden convertir en una efemèride més. La valentia, la determinació i el compromís de milions de persones (independentistes o no) ha de tenir continuïtat política. I perquè això sigui possible és imprescindible articular políticament allò que la gent ja ha fet als carrers. De la lectura que fem la majoria que conformem el que podríem anomenar Bloc d’Octubre depèn en gran mesura la capacitat que tinguem de construir nous horitzons.

 

Per això cal entendre què va passar exactament al carrer aquells dies. L’1-O i el 3-O va irrompre alguna cosa inesperada, una acció política i popular que no estava dintre de la lògica d’aquell moment. Una acció a què cal donar resposta política i continuïtat des d’una lògica fidel a allò nou.

 

L’1-O i el 3-O s’assembla molt a allò que el filòsof francès Alain Badiou anomena “esdeveniment” i que, malgrat estar focalitzat en un moment efímer, és capaç de fer que la societat que el protagonitza s’entengui a ella d’una manera nova. Un moment que marca un abans i un després i crea una nova subjectivitat de la qual no es pot retornar al punt anterior. Aquesta nova subjectivitat necessita que se li doni una resposta política. Si als esdeveniments que creen una nova veritat no se'ls hi dóna resposta política, es queden en anècdota. Aquesta és la gran feina que tenim al davant com a societat i és una tasca que hem de fer col·lectivament. Si l’1-O i el 3-O va estar marcat per la capacitat d’acció des d’una diversitat mai vista, la resposta política ha de ser fidel a aquesta capacitat. I des de Som Alternativa volem participar i aportar elements per construir aquesta resposta col·lectiva.

 

Entenem que l’1-O i el 3-O neix un nou subjecte polític que són els sobiranistes catalans que no són necessàriament independentistes però que són radicalment demòcrates i que estan disposats a treballar colze a colze amb els independentistes per assolir la capacitat de decidir el nostre futur col·lectiu. Aquesta capacitat de treballar plegats és un nou “nosaltres” que neix aquell dia i sobre el qual hem de reflexionar i treballar.

Avui a Catalunya hi ha una immensa majoria social que ja estan fora del Règim del 78. Dit d’una altra manera: els defensors del Règim del 78 són una minoria al nostre país. Avui a Catalunya hi ha una majoria social que està formada per independentistes, federalistes, confederalistes o altres opcions, però que comparteixen la necessitat de trencar amb els estrets murs d’una Constitució espanyola que ha renunciat a crear consensos i que només es pot imposar per la força, la repressió i l’amenaça.

 

Per tot això creiem que avui, a la Catalunya post1-O i post 3-O, es donen les condicions per treballar per un gran front popular, un gran Bloc d’Octubre que integri tant sobiranistes independentistes com sobiranistes federalistes conseqüents i fidels a la radicalitat democràtica demostrada per la gent als carrers.

 

Entenem -i proposem- que per enfortir aquesta nova visió sorgida a l’octubre és necessari tenir-ne en compte dues qüestions importants. Per una banda, l’independentisme hauria d’entendre que no es tracta de “convertir” a la gent que malgrat no ser independentista va defensar les urnes. A tall d’exemple, fa poc, a un acte al Baix Llobregat un veí independentista coincidia amb la importància que tenia aquesta part de la societat que malgrat no ser independentista tenia un compromís radical amb l’autodeterminació del poble de Catalunya. Però es preguntava: “El que no entenc és que li falta a aquesta gent per fer-se independentista”. La resposta és molt senzilla: no li falta res. Té tot el que cal tenir per fer front al mur que tenim davant. Ja tindrem temps de convèncer-nos els uns als altres dels pros i contres de la independència. Ara aquest no és el debat, senzillament perquè no ens deixen tenir-lo. És llavors quan hem de ser conscients que tots aquells que el volem, que estem disposats a lluitar per tenir-lo, estem del mateix costat i he de treballar junts.

Per una altra banda, és precís no confondre als federalistes conseqüents amb aquells que abanderen la paraula federalisme o plurinacionalitat com a excusa dilatòria o com mer objecte discursiu que permeti posar-se de perfil davant la imposició. Quan des de Som Alternativa parlem de ser fidels a l’1-O i el 3-O estem parlant d’uns federalistes o confederalistes que saben i tenen clar que l’única manera de poder aixecar la bandera del federalisme és des d’una posició radicalment autodeterminista. Entenem que l’única manera de ser federalista és partint de què el poble de Catalunya ha de poder decidir en peu d’igualtat absolut i que la gent de Catalunya té l’última paraula. Si tots plegats tenim ben presents aquestes qüestions, podem seguir construint una majoria que no només pot fer tremolar el règim sinó que el pot fer caure. I que pot obrir molts altres cadenats.

 

Aquesta majoria de què parlem, per la seva pròpia naturalesa, pot tenir molta capacitat per connectar amb les reivindicacions sobiranistes de la resta de l’estat, entenent com a sobiranista la idea de decidir sobre les nostres vides en tots els àmbits. En un Estat recentralitzador, autoritari i on les estructures judicials, mediàtiques i econòmiques estan al servei de les elits que van sortir impunes del franquisme, el missatge d’aquesta nova aliança catalana pot tenir un impacte enormement poderós. Insistim: el Règim del 78 es va espantar l’1-O i es va espantar el 3-O, entre d’altres coses perquè el que s’estava veient als carrers no eren “els independentistes” o “els separatistes” (termes convenientment empleats per fer aliena a grans masses de població la lluita catalana) sinó que s’estava veient un veritable aixecament popular capaç de ressonar amb força a la resta de l’Estat. El fet que el 3-O hi haguessin als carrers milers de banderes republicanes espanyoles absolutament compromeses amb l’exercici de l’autodeterminació també feia saltar pels aires el relat confeccionat pel règim per la resta de l’Estat. Aquesta majoria de què parlem també pot tenir molta capacitat per connectar amb els pobles d’una Unió Europea que cada vegada senten amb més força el malestar de viure en un espai polític on la democràcia i la sobirania dels pobles i de les seves classes populars han estat suprimides de facto. En una Unió Europea que naufraga (i fa naufragar) les esperances d’una vida millor, l’aportació catalana és fonamental. Mentre a altres països aquest malestar cristal·litza al voltant de valors d’exclusió i retallada de drets democràtics Catalunya pot oferir un exemple de com aquesta lluita per les sobiranies pot articular-se al voltant de valor d'inclusió, fraternitat i democràcia.

 

 

c) Ni un pas enrere. Com dèiem abans, l’1-O no es pot convertir en una data a rememorar, en una efemèride més on recordar com de valents, empoderats i conseqüents vam ser com a societat. L’1-O i el 3-O va ser un missatge polític al qual cal donar continuïtat si volem seguir desafiant a un Règim del 78 que es resisteix a caure. L’1-O i el 3-O marquen un camí nou dibuixat als carrers i des de Som Alternativa volem posar el nostre gra de sorra per ajudar a articular-lo. A Catalunya hi ha milers, desenes de milers, centenars de milers de persones que no s’identifiquen necessàriament amb el projecte independentista però comparteixen amb aquest projecte la irrenunciable necessitat de donar la veu al poble català. Podem treballar plegats i plegades i fer grans majories per fer front al Règim que ho impedeix. Majories que no demanin a l’altre deixar de ser qui s’és. Aquesta gran majoria que es va demostrar al carrer només es pot construir des de la radicalitat democràtica de l’1-O i el 3-O. I demostrat va quedar que la seva força és enorme.

 

5) Radicalitat democràtica des de baix als ajuntaments. Els ajuntaments són espais des d’on plantar cara al món dels Trump, Le Pen i Salvini, a la UE que gira l’esquena als pobles i deixa ofegar persones i a un Estat Espanyol que es refugia en el passat. 

El 2011, la Troika va imposar el canvi de l’article 135 de la mà del PP i del PSOE, que desembocà en unes lleis en cascada contra la sobirania i l’apoderament ciutadà: la llei d’estabilitat pressupostària i la LRSAL. Tant el 135 com el recent 155 responen a clars interessos oligàrquics de l’statu quo i esdevenen un atac de dalt a baix contra les persones; ha de ser doncs de baix a dalt com haurem d’actuar per canviar-ho. L’apoderament real s’ha de construir en xarxa, establint nexes per combatre en xarxa l’adoctrinament i l’ofensiva neoliberal que es produeix arreu.

El “sí que es pot” no és cap missatge buit, que es pot etzibar per a qualsevol cosa: té un contingut revolucionari irrenunciable, vol dir que hi ha alternatives, que cal fer xarxa per construir-les, revisar-les, modificar-les, construir-ne de noves, i que el gran enemic de la justícia social és creure que no s’hi pot fer res, la desil·lusió, la resignació, el cinisme i l’enfrontament entre els de baix. La política no es basa en lleis naturals, la política és decidir i el primer àmbit que hem de poder decidir és el que ens interpel·la més directament, allà on vivim. L’1-O i el 3-O vam veure com, amb els nostres veïns i veïnes, podíem fer tremolar totes les estructures que volen fer veure que no existim. Cal tornar a trobar-se i treballar a peu de carrer i a peu d’ajuntament.

Des de Som Alternativa considerem que els municipis són espais imprescindibles per materialitzar l’anhel republicà, democràtic i apoderat expressat l1-O i el 3-O. Les remunicipalitzacions, els mecanismes de democràcia directa vinculant, els pressupostos i les polítiques amb perspectiva de gènere, el compromís ecologista, l’obertura de les institucions a la participació efectiva, la universalització dels drets de ciutadania, la lluita contra la discriminació, la pobresa energètica, la pobresa infantil i les desigualtats, la priorització dels serveis socials i la lluita contra les violències masclistes,.... són fites i lluites que van molt més enllà dels límits de cada un dels municipis per una societat democràtica, inclusiva, acollidora i humana. Una acció política a nivell municipal per donar resposta a un món globalitzat, a una UE que es desentén de qualsevol sobirania exercida des de baix, a un sistema patriarcal i oligàrquic que asfixia i deixar ofegar-se literalment persones, i a un Estat Espanyol que intenta buidar de sobirania cada espai que no està sota el seu control. Davant tot això, els ajuntaments catalans tenen l’oportunitat d’esdevenir focus de resistència i de victòries populars.

Cal actuar localment perquè lluitem per unes idees que transcendeixen l’àmbit local, que són globals: la lluita és municipalista perquè és també radicalment feminista, inclusiva, democràtica, ecologista, animalista, social... En paraules de Galeano: molta gent petita, en llocs petits, fent coses petites, pot canviar el món.

 

En base a aquestes idees, la proposta de Som Alternativa té com a punt de partida 5 principis:

 

  1. Que a Catalunya ja existeix una majoria social que rebutja explícitament el marc autonòmic, el Règim del 78 i el seu autoritarisme.
  2. Que a Catalunya existeix un enorme consens: que això se soluciona donant la veu a la gent i no amb els pactes de despatx propis d’aquest Règim del 78 i, per tant, qualsevol cosa que no passi per aquest exercici no és acceptable per a la societat catalana.
  3. Que independentistes, federalistes conseqüents i persones radicalment compromeses amb els valors democràtics podem treballar conjuntament per forçar a un Estat que es nega a donar la paraula als catalans i catalanes i que ho hem de fer.
  4. Que aquest treball conjunt ha de tenir com a punt de partida l’esperit de l’1 i el 3-O on, plegades, ja vam fer tremolar el règim. Un esperit que diu, clarament, que ja no són acceptables les imposicions i que ja no es pot acceptar la Constitució del 78 com a límit de les aspiracions populars.
  5. I, per últim, que aquesta proposta no té com a objectiu competir per un espai electoral sinó al contrari: contribuir a articular un espai social compromès amb la radicalitat democràtica que pugui sumar amb totes aquelles forces que la comparteixin.

 

Partint d’aquests objectius,

 

  1. Des de l’Associació Som Alternativa i des d’ara mateix, iniciarem contactes amb la resta de forces polítiques compromeses amb la radicalitat democràtica per exposar els nostres posicionaments i valorar les possibles coincidències d’anàlisi i d’acció.
  2. A la vegada, convidarem a totes les persones que comparteixin els nostres objectius a que participin d’aquesta iniciativa i s’uneixin a la nostra associació.
  3. Amb l’objectiu de poder articular la nostra possible participació en futurs escenaris electorals i com a objecte purament instrumental, hem registrat un partit que porta el mateix nom que la nostra associació. Actualment diverses assemblees i càrrecs ja estan treballant amb espais amplis de cara a les eleccions municipals. Figueres, Lloret de Mar, Mataró, Riba-roja d’Ebre, Sant Esteve Sesrovires, Barcelona, Olesa de Montserrat, Blanes, Girona o Tarragona són alguns d’aquests llocs.  L’eina de partit ens possibilita donar aixopluc i mantenir la coordinació a nivell territorial per tal d’encarar aquesta nova etapa. Ho dèiem al nostre manifest fundacional “En un moment en què els partits no són més que un mal encara necessari, en què les dinàmiques de despatx s’imposen a la realitat social i on les cúpules pretenen utilitzar les persones simplement per guanyar eleccions, cal que tota eina per a la conquesta institucional esdevingui no més que una plataforma per a concórrer a les eleccions i un aixopluc comú, una xarxa, en què els nuclis d’apoderament real autoorganitzats al territori, des dels municipis, puguin fer força conjunta i que puguin establir diàlegs amb d’altres forces” amb un objectiu indefugible: el marc ampli, plural, rupturista i popular que vam veure als carrers dels nostres pobles i ciutats els dies 1 i 3 d’octubre.
  4. Esperant que siguin molts més els nuclis que es poden implicar en aquesta nova manera d’entendre l’escenari polític actual a Catalunya, a finals de setembre convocarem una assemblea per acabar de definir estatuts, línies de treball i estructures.