Entre el segle XVII i XVIII, l’idealisme característic del Renaixement tenia una manera de veure el món molt pessimista. Els artistes del barroc exageraven l’expressió dels personatges, a destacar els contrastos i a recrear-se en els detalls.

L’art barroc és l’estil dominant del període.Va ser un procés desenvolupat entre dos formes de classicisme: la del Renaixement i la de l’era racionalista.L’ascens de la burgesia en alguns països europeus, la divisió d’Europa en dos corrents religiosos (la catòlica i la protestant) i els interrogants els conflictes de l’època, van influir al Barroc.

Arquitectura

Destaca per l’exuberància i la teatralitat. Els arquitectes es preocupaven per l’espai on s’havien de colocar els edificis que construïen i d’aquesta manera va aparèixer  a Europa l’urbanisme.

Els arquitectes barrocs abandonen les línies regulars dels edificis renaixentistes i van imposar un estil dominat per les formes dinàmiques i complexes. En el cas dels temples, es torçaven les columnes, es trencaven i es corbaven els frontons, es creaven grans escalinates i enormes columnates, etc, perquè es volia atreure l’atenció del vianant per fer-lo passar a l’interior. Destaquen els arquitectes italians Francesco Borromini i Carlo Maderno, i els espanyols José Benito de Churriguera, Pedro de Ribera i Lorenzo Rodríguez.

Portalada de la Catedral de Solsona.

                       

 

                                                                                                 

                                                                                                     Façana de l'Obradoiro de la catedral de Santiago de

Compostel·la             

Escultura

Es caracteritza per el moviment, l’expressió de sentiments al rostre, per la teatralitat i per el realisme. La concepció del cos hunà ja no segueix les pautes del cànon grecoromà, i la màxima preocupació és el realisme i l’expressivitat de les figures. Per expressar-ho, s’utilitzen postures forçades i el moviment. l’autor més destacat és Bernini.

   

Pintura

Es caracteritza per el realisme dels personatges, per la importància que es dona a la llum (utilitzant el clarobscur i la distribució de les ombres) i per l’accentuació de les línies diagonals que creen inestabilitat i moviment. La temàtica és sobretot religiosa, mitològica o heroica. Els pintors més destacats van ser Velázquez, Rembrandt i Caravaggio.