ANTOLOGIA DE POESIA COMENTADA PER TEMES

A tu, qui
sigues, t'invite
a trobar les coses amb
la transcendental bellesa,
com jo les trobe, i tindràs el
poema

Joan Brossa

ÍNDEX

Cliqueu damunt de cada tema per avançar les pàgines

INTRODUCCIÓ        2

OBJECTIUS I COMPETÈNCIES        3

AMISTAT        4

AMOR        4

ARTS (Plàstica, música, teatre, dansa)        5

CIÈNCIA-MATEMÀTIQUES        6

COMPROMÍS SOCIAL        6

DINERS        7

EROTISME        8

ESPORTS        9

FEMINISME        9

GUERRA I PAU        10

“JO” POÈTIC        11

LLIBERTAT        12

MORT        13

PAISATGE-TERRITORI-PÀTRIA        13

POÈTIQUES        15

PAS DEL TEMPS        15

QUOTIDIANITAT - POESIA POPULAR        16

SOLIDARITAT        17

SOLEDAT-SOLITUD        18

COMENTARI DE TEXTOS        18

PREGUNTES SOBRE POESIA        21

ANTOLOGIES        21

WEBGRAFIA        22

  1. INTRODUCCIÓ

La poesia per temes és un recurs per divulgar l’estima per aquest gènere literari present a totes les cultures del món en les que, sovint, s’identifica la paraula poètica com una declaració d’amor per la llengua. En el nostre cas, tenim per exemple les paraules de Salvador Espriu “Però hem viscut per salvar-vos els mots, / per retornar-vos el nom de cada cosa, / perquè seguíssiu el recte camí / d'accés al ple domini de la terra.” o “Només fràgils mots / de la meva llengua, / arrel i llavor” o les paraules de V. A. Estellés “Assumiràs la veu d’un poble”.

Com haureu comprovat la xarxa d’Internet està plena d’estudis profunds sobre tots els aspectes de la poesia (mètrica, rima, figures retòriques, moviments, autors,  etc.), i per això ací no us demanem que feu un talla-i-enganxa sense haver reflexionat sobre allò que seleccioneu. Si feu alguna referència a aspectes estilístics haurà d’estar ben raonada i exemplificada. Ben al contrari, per començar la vostra recerca  us demanem que per parelles trieu un tema del vostre interés per anar elaborant la vostra antologia comentada.

Es tracta que presenteu el tema triat davant la classe amb tota mena de referències no només poètiques, sinó també socioculturals i amb tota mena de detalls, com si fóreu uns experts. Penseu que desitjaríem que trobàreu la poesia a tota mena d’indrets fora de l’institut: museus, centres de recerca, auditoris, biblioteques i mediateques, cinemes, teatres, centres cívics, platges, muntanyes, boscos i espais públics de tota mena, per tal de portar després aquesta experiència al centre educatiu.

Per tal que la recerca arribe a bon port us recomanem que us feu algunes preguntes que intentareu utilitzar per a elaborar el treball i després presentar-lo davant la classe:

En conclusió, us podríem dir que fer aquest treball per projectes sobre els temes poètics el que pretén és entre altres coses:

Entenem una antologia com una selecció d'obres per a la qual cosa cal partir de criteris determinats. I obviament, el primer que cal fer és establir aquests criteris. La persona que fa la selecció pot establir els criteris al seu gust, a partir de directrius o de recerques particulars. És important considerar una antologia com un corpus determinat que per ser coherent ha de tenir un sentit que cohesione a les parts i al tot. Encara que tenim l’esperança que vosaltres trieu els vostre propis criteris ací teniu un possible guió per a fer la vostra antologia temàtica per parelles:

  1. OBJECTIUS I COMPETÈNCIES

A continuació teniu la nostra declaració d’intencions per a aquest projecte sobre la poesia:

- Fer servir la poesia com una forma de comprendre’ns a nosaltres mateixos i als altres.

- Entendre la poesia com un mitjà per expressar els propis sentiments

- Comprendre el llenguatge poètic, la seua dimensió lúdica i conèixer els recursos que hi intervenen.

- Millorar el nostre domini lèxic i el coneixement de la llengua per a la comprensió lectora i l’expressió escrita.
- Recuperar la memorització i la recitació com a pràctiques d’aprenentatge significatives que ens ajuden a millorar la pronúncia, la dicció i la prosòdia.
- Aprendre a comunicar un poema a través del to de veu, el gest i el moviment corporal.
- Relacionar la poesia amb altres formes d’expressió artística, com la música, el teatre, la dansa i les arts visuals.
- Descobrir la vida i l’obra dels poetes cabdals de la literatura catalana.
- Utilitzar les eines TIC per a la recerca, presentació i divulgació dels continguts creats.
- Treballar en equip i participar en projectes que impliquen creativitat i iniciativa personal.

Competències que es treballen:

Tots els temes de la literatura universal poden agradar a un públic jove amb un bon enfocament però hi ha certes maneres de tractar-los i plantejar-los que per les circumstàncies sociogeneracionals dels joves els fan més atractius: l'amor, el pas del temp, l'amistat, l'erotisme, la soledat, la mort, l'enfrontament generacional entre allò nou i allò vell, etc. A continuació us posem el llistat de temes perquè aneu treballant:

  1. AMISTAT

Amic, vol venir?
(Joana Raspall)

La tarda és molt clara,
l'aire té sentors de mar i
muntanya.
Fugim dels sorolls
i busquem la calma
on compartirem les nostres
paraules.
Poques en direm
i ben escoltades,
amb pau dins el cor
llum en les mirades.
Vols venir, amic?
La tarda és tan clara!

TÒPICS LITERARIS:

  • FIDELITAT
  • AMICUS PRO VEHICULO
  • LA MORT DE L’AMIC
  • AMISTAT ENTRE HOME I DONA
  • AMICS DE XARXES SOCIALS (Més fals que un amic de Facebook)
  • LÍMITS AMISTAT/AMOR

ABSTRACTES:

  • Compenetració
  • Concòrdia
  • Traïció
  • Reciprocitat

SENTIMENTS:

  • Malenconia

  1. AMOR

Dóna'm la mà
Joan Salvat-Papasseit (
Web de referència)

Dóna'm la mà que anirem per la riba
ben a la vora del mar
bategant,
tindrem la mida de totes les coses
només en dir-nos que ens seguim amant.
Les barques llunyes i les de la sorra
prendran un aire fidel i discret,
no ens miraran;
miraran noves rutes
amb l'esguard lent del copsador distret.
Dóna'm la mà i arrecera la galta
sobre el meu pit, i no temis ningú.
I les palmeres ens donaran ombra.
I les gavines sota el sol que lluu
ens portaran la salabror que amara,
a l'amor, tota cosa prop del mar:
i jo, aleshores, besaré ta galta;
i la besada ens durà el joc d'amar.
Dóna'm la mà que anirem per la riba
ben a la vora del mar
bategant;
tindrem la mida de totes les coses
només en dir-nos que ens seguim amant.

TÒPICS LITERARIS:

  • COLLIGE, VIRGO, ROSAS
  • DESCRIPTIO PUELLAE
  • VULNUS AMORIS ‘La ferida de l’amor’, dolorosa i dolça alhora.
  • DONNA ANGELICATA
  • LOCUS AMOENUS
  • AMOR POST MORTEM
  • ODI ET AMO
  • FOEDUS AMORIS “Pacte d’amor” que vincula els amants amb un jurament de fidelitat.
  • MILITIA AMORIS “Milícia de l’amor”, en què l’enamorat és un soldat que ha d’aplicar les arts de la guerra per conquerir l’estimada.

ABSTRACTES:

SENTIMENTS:

  1. ARTS (Plàstica, música, teatre, dansa)

PICASSO PUR

Josep Palau i Fabre


Fer néixer les coses dient-les: heus ací el miracle.

Aigua, pa, dona taula.

Fer néixer, davant dels nostres ulls, com si no les haguéssim vist mai, les coses que estem cansats de veure.

Aigua per beure.
Pa per menjar.
Dona per estimar.
Heus ací el miracle.

Hi ha dona nua i dona despullada.
Nua, és a dir, abans del vestit.
Les dones de Picasso són sempre nues.

En el principi fou la dona.

TÒPICS LITERARIS:

  • DIVINA PROPORCIÓ
  • HONOS ALIT ARTES “L’honor dóna vida a les arts” El pitjor enemic de l’artista és la manca de reconeixement públic o la indiferència.
  • ARS AEMULA NATURAE “L’art emula la naturalesa” Caràcter imitatiu de l’art, que tracta d’igualar la natura per a poder competir amb ella.
  • ARTS LONGA, VITA BREVIS
  • LITERATURA COMPARADA
  • IL·LUSTRACIÓ

ABSTRACTES:

SENTIMENTS:

  1. CIÈNCIA-MATEMÀTIQUES

FICCIÓ TOTAL
Josep Maria Albaigés

El signe +,
més valor, més solitud.
El signe -,
menys tenebres, menys quietud.
El signe ´,
Dos diferents són germans,
El signe :,
Torno a trobar-hi els mancants.
Números? Només cal l'1.
Tots els altres són ficció.
Fòrmules? Una tan sols:
1 = 1 (jo sóc jo).
La força és el 30.000.
La humilitat, el 102.
L'orgull el 410,
El coratge, el 2.009.
El vuit tombat, infinit (µ),
no tapa pas just del tot.
Pitàgores i el seu p,
al cercle passa el ribot.
Neper i els seus neperians,
logaritmeja, oportú,
i Euler amb el número e
ens treu l'arrel de -1,
i així
ja tenim el número i.
Els complexos, existeixen? (x + iy)
Els savis en dubten, sí.
e2pi = 1,
és la fòrmula tabú!
Einstein diu: E=mc²
i tothom resta confós.

TÒPICS LITERARIS:

  • UTOPIES
  • DISTÒPIES
  • PERFECCIÓ AUREA
  • MÈTODE CIENTÍFIC
  • EMPIRISME
  • PARADIGMA

ABSTRACTES:

SENTIMENTS:

  1. COMPROMÍS SOCIAL

Democràcia
(assaig general)
Miquel Martí i Pol (web de referència)

Els figurants que seuen a la dreta
de l'escenari, que s'intercanviïn
regularment amb els de l'altra banda,
és a dir, amb els que seuen a l'esquerra.
Quan es trobin al mig, es poden dir
tot el que els passi pel cap, des d'insults
a paraules amables, circumspectes,
poden adoptar un aire displicent,
o bé irritat, o de perdonavides,
i fins i tot poden iniciar
un simulacre de baralla física
que el públic sempre sol aplaudir amb ganes.
Un cop ben asseguts a les poltrones
que reprenguin la representació,
però tenint en compte que els papers
són canviats i cal posar més èmfasi
per tal de fer versemblant l'espectacle.

Comptaré fins a tres.
-I jo?
-Un moment.
Vós... què? Vós a aplaudir i encara gràcies

Diaris
Carmen López Alcoverro

Qui posa límits a l'esperança d'un demà millor?
Qui trenca en mil bocins la innocència tot just encetada?
Qui ofega en el mar embravit els somnis de llibertat?

Gira el full, ja ho pensaràs demà...

TÒPICS LITERARIS:

  • ENGAGEMENT
  • ESPERIT CRÍTIC
  • MISSIÓ/IDEARI
  • JUSTÍCIA SOCIAL
  • CANTAUTORS
  • BÉ COMÚ

ABSTRACTES:

SENTIMENTS:

  1. DINERS

ELOGI DELS DINERS

Anselm TURMEDA (1352/55-1425)


Diners de tort fan veritat,
e de jutge fan advocat;
savi fan tornar l'hom orat,
pus que d'ells haja.


Diners fan bé, diners fan mal,
diners fan l'home infernal
e fan-lo sant celestial,
segons que els usa.


Diners fan bregues e remors,
e vituperis e honors,
e fan cantar preïcadors:
Beati quorum.


Diners alegren los infants
e fan cantar los capellans
e los frares carmelitans
a les grans festes.


Diners, magres fan tornar gords,
e tornen lledesmes los bords.
Si diràs "jas" a hòmens sords,
tantost se giren.


Diners tornen los malalts sans;
moros, jueus e crestians,
lleixant a Déu e tots los sants,
diners adoren.


Diners fan vui al món lo joc,
e fan honor a molt badoc;
a qui diu "no" fan-li dir "hoc".
Vejats miracle!


Diners, doncs, vulles aplegar.
Si els pots haver no els lleixs anar;
si molts n'hauràs poràs tornar
papa de Roma.

TÒPICS LITERARIS:

  • PECUNIA OMNIA POTEST
  • PECUNIAE OMNIA PARENT      “Tot obeeix els diners”
  • FORTUNA MUTABILE “Fortuna mudable”
  • FABER FORTUNAE SUAE “L’home artífex de la seua fortuna”
    Caràcter actiu de l’home, el qual ha de forjar el seu propi destí.
  • POBRESA
  • COMERÇ
  • DINER NEGRE
  • PATRÓ OR
  • PERMUTA
  • BANCS DE TEMPS

ABSTRACTES:

SENTIMENTS:

  1. EROTISME

Dits
Gabriel Ferrater

Lleugera, s'iniciava
la pluja d'una nit.
Lleugers, es confiaven
els teus dits entre els meus dits.
      Un instant menut d’adéu.
Oh, només per dos dies.
Em somreies a través
del llagrimeig que plovia
      damunt el teu abric de cuir.
Tremolor dels bruscos túnels
per on te'm perds: cor confús,
aquesta nit faig engrunes
      amb la traça del record
que tinc als dits. Buits dos dies,
van prémer l'ombra del toc
dels teus dits, quan te'm perdies.

NOTA: antologia poesia eròtica.

TÒPICS LITERARIS:

  • PRAECEPTOR AMORIS, “Mestre d’amor” o iniciador en les arts amatòries
  • FLAMMA AMORIS o IGNIS AMORIS “Flama, el foc de l’amor”, una passió fogosa que crema per dintre.
  • FUROR AMORIS,”Bogeria de l’amor”; la passió amorosa vista com una malaltia mental que obnubila l’enteniment, i també com una malaltia física que trasbalsa el cos i l’ànima.
  • MILITIA AMORIS ‘La guerra de l’amor’, que fa de conquesta amorosa un conflicte bèl·lic.
  • FOEDUS AMORIS ‘el pacte d’amor’, jurament de fidelitat entre els amants que converteixen l’enamorat en servidor de l’estimada.
  • VULNUS AMORIS, “Ferida de l’amor”, una “dolça ferida” que causa plaer i sofriment al mateix temps.
  • L’ENAMORAMENT PER LA MIRADA (Els ulls poden provocar l’amor, i també “matar”, ser portadors de desgràcia i sofriment.
  • OCULI SICARII “Ulls assassins”
  • AMOR ADÚLTER té dos punts de vista: el de l’amant que manté relacions amb una dona casada, i el de la dona que busca en l’adulteri una via per fugir de l’avorriment i la rutina del matrimoni
  • AMOR FERUS “Amor salvatge”
    Caràcter negatiu i ferotge de l’amor estrictament físic o corporal i de la passió sexual.

ABSTRACTES:

SENTIMENTS:

  1. ESPORTS

Els verbs de la jugada
David Jou

Salta, controla, talla, busca, passa,
la pilota corre veloçment
sobre la gespa, per l'aire.

Recupera, centra, frena, aguanta, avança,
els jugadors teixeixen un tapís
amb l'únic fil d'una pilota màgica.

Sorprèn, supera, envia, rebota, llança,
vint-i-dos jugadors i una pilota
fan un univers inacabable.

Corre, afina, perd, prepara, tapa,
pica, toca, dribla, remata, xuta,
el gol enfonsa els uns i exalta els altres.

TÒPICS LITERARIS:

  • FAIR PLAY
  • MENS SANA IN CORPORE SANO
  • COMPETITIVITAT
  • OLIMPISME
  • ARTS MARCIALS
  • EXPRESSIÓ CORPORAL
  • ESPORT COM ESPECTACLE

ABSTRACTES:

SENTIMENTS:

  1. FEMINISME

Vuit de març
Maria-Mercè Marçal (web de referència)

Amb totes dues mans
alçades a la lluna
obrim una finestra
en aquest cel tancat.

Hereves de les dones
que cremaren ahir
farem una foguera
amb l’estrall i la por.
Hi acudiran les bruixes
de totes les edats.
Deixaran les escombres
per pastura del foc,
cossis i draps de cuina
el sabó i el blauet,
els pots i les cassoles
el fregall i els bolquers.

Deixarem les escombres
per pastura del foc,
els pots i les cassoles,
el blauet i el sabó.
I la cendra que resti
no la canviarem
ni per l’or ni pel ferro
per ceptres ni punyals.
Sorgida de la flama
sols tindrem ja la vida
per arma i per escut
a totes dues mans.

El fum dibuixarà
l’inici de la història
com una heura de joia
entorn del nostre cos
i plourà i farà sol
i dansarem per l’aire
de les noves cançons
que la terra rebrà.
Vindicarem la nit
i la paraula DONA.
Llavors creixerà l’arbre
de l’alliberament.

TÒPICS LITERARIS:

  • VARIUM ET MUTABILE SEMPER FEMINA
  • DONES D’AIGUA
  • SORORITAT
  • MISOGÍNIA “LA DONNA È MOBILE”
  • L’ETERN FEMENÍ
  • LA BELLA I LA BÈSTIA
  • MATERNITAT SUBVERSIVA
  • MATRIARCAT
  • SUFRAGISME

ABSTRACTES:

SENTIMENTS:

  1. GUERRA I PAU

Podries
Joana Raspall


Si haguessis nascut
en una altra terra,
podries ser blanc,
podries ser negre…
Un altre país
fóra casa teva,
i diries “sí”
en una altra llengua.
T’hauries criat
d’una altra manera.
Més bona, potser.
Potser més dolenta.
Tindries més sort
o potser més pega…
Tindries amics
i jocs d’una altra mena;
duries vestits
de sac o de seda,
sabates de pell
o tosca espardenya,
o aniries nu
perdut per la selva.
Podries llegir
contes i poemes,
o no tenir llibres
ni saber de lletra.
Podries menjar
coses llamineres
o només crostons
secs de pa negre.
Podries… podries…

Per tot això pensa
que importa tenir
les mans ben obertes
i ajudar qui ve
fugint de la guerra
fugint del dolor
i de la pobresa.
Si tu fossis nat
a la seva terra
la tristesa d’ell
podria ser teva.

TÒPICS LITERARIS:

  • BELLA MORT del qui mor en el camp de batalla o per una causa justa: la mort com a destí heroic.
  • DOCERE A CONTRARIIS “Ensenyar per contrari”. Caràcter didàctic de l’antítesi: ensenyar el mal com a camí que s’ha d’evitar per a trobar el bé.
  • MILITIA EST VITA HOMINIS SUPER TERRA “La vida dels homes sobre la terra és lluita”
    Caràcter bèl·lic de la vida humana, entesa com a camp de batalla en el qual es desenvolupa una lluita continuada davant les adversitats.
  • ARMA ET LITTERAE “Les armes i les lletres” Tòpic que debat si és millor la vida activa o la vida contemplativa, l’acció o la reflexió.

ABSTRACTES:

  • Enfrontament
  • Hostilitat
  • Conflicte
  • Bronca

SENTIMENTS:

  • Disputa

           

  1. “JO” POÈTIC

Ja és hora que se sàpiga

Joan Oliver/Pere Quart (web de referència)


Demano la paraula prèvia.
Vull dir -i que d'un cop se sàpiga!-
que jo sóc Jo,
que sóc el Centre
i l'Àrbitre.

Que tots vosaltres, tots,
-això anant bé-
sou els meus conterranis:
parents, veïns, creditors meus,
proïsme meu pròpiament dit;
que tots els altres, tots,
bons i dolents
-grocs i negres, antípodes, gitanos-
són, a tot estirar
i encara gràcies,
els meus contemporanis.

Sapigueu que:
quan us veig, de fet,
us suscito, us ressuscito;
i en pensar-vos
us dono una esperança.

Però si us he perdut de vista,
mentre us ignoro o us oblido,
dormiu el son del just,
com se sol dir.
No passeu de potències
en el sentit més trist de la paraula.

Ja ho sé. Molts espereu
amb candeletes
el dia de cantar-me les absoltes.
No us enfileu, si us plau:
en el millor dels casos,
quan jo mori,
tots, tots,
bons o dolents,
sereu només els meus supervivents.

TÒPICS LITERARIS:

  • PUER SENILIS “El jove és savi com un ancià i l'ancià té un esperit jove”
  • HOMO VIATOR
  • DIGNITAS HOMINIS “Dignitat de l’home”. L’home, a imatge de Déu, és el centre de la Creació i l’amo de la terra, essent el seu destí la glòria eterna.
  • BON SALVATGE
  • VANITAS VANITATUM
  • MAL-DU-SIÈCLE, SPLEEN, “Mal del segle, malenconia”

ABSTRACTES:

SENTIMENTS:

  1. LLIBERTAT

La llibertat
Joan Margarit


La llibertat és la raó de viure,
dèiem, somniadors, d'estudiants.

És la raó dels vells, matisem ara,
la seva única esperança escèptica.

La llibertat és un estrany viatge.
Són les places de toros amb cadires
damunt la sorra en temps d'eleccions.
És el perill, de matinada, al metro,
són els diaris al final del dia.
La llibertat és fer l'amor als parcs.
La llibertat és quan comença l'alba
en un dia de vaga general.
És morir lliure. Són les guerres mèdiques.
Les paraules República i Civil.
Un rei sortint en tren cap a l'exili.
La llibertat és una llibreria.
Anar indocumentat. Són les cançons
de la guerra civil.
Una forma d'amor, la llibertat.

TÒPICS LITERARIS:

  • VIATGE
  • L’EXILI
  • LA LLIBERTAT GUIANT AL POBLE
  • ESCLAVITUD
  • DETERMINISME
  • LLIBERTAT D’EXPRESSIÓ
  • PRESÓ INTERIOR
  • LLIURE ALBIR
  • DRETS DE L’HOME

ABSTRACTES:

SENTIMENTS:

  1. MORT

Per conéixer Vicent Andrés Estellés en profunditat.

CANÇÓ DE BRESSOL
Vicent Andrés Estellés (web de referència)

Jo tinc una Mort petita,
meua i ben meua només.
Com jo la nodresc a ella,
ella em nodreix igualment.
Jo tinc una Mort petita
que trau els peus dels bolquers.
Només tinc la meua Mort
i no necessite res.lasnanasdezandra.jpg
Jo tinc una Mort petita,
i és, d'allò meu, el més meu.
Molt més meua que la vida,
amb mi va i amb mi se'n ve.
És la meua ama, i és l'ama
del corral i del carrer
de la llimera i la parra
i la flor del taronger.


EN LA MEVA MORT

Bartomeu Rosselló-Pòrcel


Estic cansat de tu, domini fosc
i tempestat de flama.
M'exaltaré damunt els horitzons
i trauré les banderes al desert
de la darrera cavalcada.
Reina d'aquestes hores, ara véns
tota brillant, armada.
Inútil desesper del vespre! L'alba
s'acosta ja amb l'espasa,
i l'ardor temerari que m'encén
allunya les estrelles.

TÒPICS LITERARIS:

  • MEMENTO MORIS
  • OMNIA MORS AEQUAT
  • TEMPUS FUGIT
  • CARPE DIEM
  • HOMO VIATOR
  • VITA FLUMEN
  • UBI SUNT?

ABSTRACTES:

SENTIMENTS:


  1. PAISATGE - TERRITORI - PÀTRIA

EL PI DE FORMENTOR

MIQUEL COSTA I LLOBERA (1854-1922)


Mon cor estima un arbre! Més vell que l'olivera,
més poderós que el roure, més verd que el taronger,
conserva de ses fulles l'eterna primavera,
i lluita amb les ventades que assalten la ribera,
com un gegant guerrer.


No guaita per ses fulles la flor enamorada,
no va la fontanella ses ombres a besar;
mes Déu ungí d'aroma sa testa consagrada
i li donà per terra l'esquerpa serralada,
per font la immensa mar.


Quan lluny, damunt les ones, renaix la llum divina,
no canta per ses branques l'ocell que encativam;
el crit sublim escolta de l'àquila marina,
o del voltor que puja sent l'ala gegantina
remoure son fullam.


Del llim d'aquesta terra sa vida no sustenta;
revincla per les roques sa poderosa rel;
té pluges i rosades i vents i llum ardenta;
i, com un vell profeta, rep vida i s'alimenta
de les amors del cel.


Arbre sublim! Del geni n'és ell la viva imatge:
domina les muntanyes i aguaita l'infinit;
per ell la terra es dura, mes besa son ramatge
el cel que l'enamora, i té el llamp i l'oratge
per glòria i per delit.


Oh, sí, que quan a lloure bramulen les ventades
i sembla entre l'escuma que tombi el seu penyal,
llavors ell riu i canta més fort que les onades
i, vencedor, espola damunt les nuvolades
sa cabellera real.


Arbre, mon cor t'enveja. Sobre la terra impura,
com a penyora santa duré jo el teu record.
Lluitar constant i vèncer, regnar sobre l'altura
i alimentar-se i viure de cel i de llum pura ...
O vida, o noble sort!


Amunt, ànima forta! Traspassa la boirada
i arrela dins l'altura com l'arbre dels penyals.
Veuràs caure a tes plantes la mar del món irada,
i tes cançons tranquil.les 'niran per la ventada
com l'au dels temporals.

valència

Anna Montero


torne a tu, ciutat d’on mai no he marxat
del tot. torne a tu i a la teua desmesura,
ciutat que vens i compres la forma més ràpida
i trista de l’amor. torne a tu, ciutat
que vesteixes d’or la teua misèria,
que cobreixes d’oripells els teus parracs.
torne a tu i em dol la dansa solitària
de vinyes i xicrandes als ravals
de la ciutat que vas ser, de la ciutat
que podies haver estat. torne,
còmplice i víctima del teu silenci,
i em dol la teua desfeta en una guerra
que vas perdre de carrer en carrer.
torne a tu, ciutat on floreix la mort
sobre l’asfalt i em dolen les flors que s’obrin
als arbres d’avingudes que s’obrin
a una mar absent. torne,
ciutat que ignores la teua bellesa
sota l’or trist dels oripells, valència
d’ombres i d’escuma, valència
que calles i oblides, que impúdica mostres
les ruïnes de la ciutat que podies haver estat.
valència de geranis i ombres, de flors
de plàstic i llums de neó. valència trista
d’avingudes que no porten enlloc.

                           setembre 2008

TÒPICS LITERARIS:

  • ARCÀDIA o Paradís perdut
  • PINTA EL TEU POBLE...
  • LOCUS AMOENUS
  • MARINES
  • COSTUMARI
  • LOCUS EREMUS Descripció d'un paisatge erm desolat. S'oposa, doncs, al locus amoenus, i serveix de marc al jo poètic que es veu trasbalsat per diversos problemes que l'angoixen.

ABSTRACTES:

SENTIMENTS:

  1. POÈTIQUES

ART POÈTICA
         
 A R. M., que m’ha enviat un recull

dels seus versos
Gerard VERGÉS

Si quan escrius, amic, ets tan il·lús
que penses que la rima i la mesura
són el secret, infausta singladura
li espera al teu vaixell pel trobar clus.
El mot obscur i el pensament difús
segur que et cavaran la sepultura.
Poeta ver no fa literatura.
La retòrica, amic, és com un pus.
Ja sé que és més senzill donar un consell
que escriure versos bons. Perquè un paisatge,
malgrat els mals poetes, pot ser bell.
Però —nou Abraham— cal el coratge

Art poètica
Pere Gimferrer

Alguna cosa més que el do de síntesi:
veure en la llum el trànsit de la llum.

de matar els propis fills amb un coltell.
Salvar, de mil imatges, una imatge.
Lliri entre cards, 1988.

TÒPICS LITERARIS:

  • NULLA ESTETICA SINE ETICA
  • AUREA MEDIOCRITAS “Daurat punt mig”, elogi de la vida sense excessos, amb només el necessari.
  • NULLA DIE SINE LINEA
  • BON GUST

ABSTRACTES:

SENTIMENTS:

  1. PAS DEL TEMPS

Res no és mesquí

Joan Salvat-Papasseit (web de referència)

Res no és mesquí ni cap hora és isarda,
ni es fosca la ventura de la nit.
I la rosada és clara que el sol surt i s'ullprèn
i té delit del bany:
que s'emmiralla el llit de tota cosa feta.

Res no és mesquí,
i tot ric com el vi i la galta colrada.
I l'onada del mar sempre riu,
Primavera d'hivern -Primavera d'istiu.
I tot és Primavera: i tota fulla verda eternament.

Res no és mesquí,
perquè els dies no passen;
i no arriba la mort ni si l'heu demanada.
I si l'heu demanada us dissimula un clot
perquè per tornar a néixer necessiteu morir.
I no som mai un plor
sinó un somriure fi
que es dispersa com grills de taronja.

Res no és mesquí
perquè la cançó canta en cada bri de cosa.
-Avui demà i ahir
s'esfullarà una rosa:
i a la verge més jove li vindrà llet al pit.

TÒPICS LITERARIS:

  • FUGIT IRREPARABILIS TEMPUS
  • COTIDIE MORIMUR “Morim cada dia” una mica, la mort com a destí ineludible.
  • VITA SOMNIUM BREVE
  • PARADÍS PERDUT
  • VOLAT AETAS, “El temps vola”
  • VITA THEATRUM, “la vida com a teatre”, com a representació del paper que ens ha tocat.

Com una obra de teatre, així és la vida; el que importa no és la duració, sinó com de bé s’ha representat.

SÈNECA

ABSTRACTES:

SENTIMENTS:

  1. QUOTIDIANITAT - POESIA POPULAR

A l’institut

Àngels Gregori


Per a Mercè Sarrió,
l’única a qui no va destinat aquest poema,
l’única, també, que em va obrir de bat a bat
les finestres de l’aula perquè hi entrés la poesia.

I el primer dia que entres a l’Institut
-una mica desendreçat per nodrir la rebel·lia de l’edat-
veuràs que ningú no s’adona que t’has fet gran.
Que ja no eres aquell paràsit que arribava a casa
amb les mans plenes de plastilina i les butxaques
ofegades de joguines.

I a l’Institut, tal com cal,
et faran creure que t’ensenyen els grans poetes.
I quan s’acaben les classes sortiràs de pressa
cap al lavabo i et tancaràs amb pany i clau
per imitar versos a la manera de Rimbaud.

Però en asseure’t davant la pissarra dels professors,
descobriràs que la poesia no cap per les estretes
portes de les aules ni entrarà clandestinament
amb el vent per la finestra.
I no veuràs més versos que unes lliçons marcides que,
a l’ensems, no et serviran de res.

Et faran analitzar les rimes d’aquell poetastre pudent
amb exàmens de geometria aplicats a cap poesia.
I preguntaràs tímidament on és el teu Ferrater, i el teu Brossa,
i l’Ungaretti i en Baudelaire,

oh, mon petit animal inutile!

I agafaràs tots els teus llibres i totes les teues coses
i te n’aniràs de classe de pressa, una altra vegada,
cap al lavabo, per vomitar versos a la manera de Verlaine.

I, a la nit, veuràs que ha estat un dia normal, tan normal
com la resta dels dies de l’any.
I obriràs els ulls per veure que el món no fa festeta
ni se’n va de copes només perquè tu entres
per primera vegada a l’Institut
i la motxilla on posaves el berenar quan anaves
a l’escola se t’haja quedat ridícula.

TÒPICS LITERARIS:

  • PRIMUM VIVERE, DEINDE PHILOSOPHARI
  • PETITS PLAERS
  • AUREA MEDIOCRITAS

ABSTRACTES:

SENTIMENTS:

  1. SOLIDARITAT

“La disjuntiva potser fóra: o solitaris o solidaris” Joan Fuster (paronomàsia)

Somriu
(Carles Cano)


Somriu,
Encara que ploga
Encara que plores
Somriu
Amb un cel de cendra
Quan tot se'n va a la merda
Somriu
Porta el somriure per bandera
Sigues herald de la Primavera
Somriu
No deixes que gestos ni paraules
T'agregen la mirada, t'amarguen
Somriu
Una altra volta, i encara més
Defensa l’alegria amb ungles i dents
Somriu
A casa, al treball i al carrer
A l'amic, al passejant, al foraster
Somriu
No els deixes que guanyen
Nosaltres som molts més.

TÒPICS LITERARIS:

  • UTOPIA
  • ARCÀDIA
  • VOLUNTARIAT
  • DRETS HUMANS
  • JUSTÍCIA SOCIAL

ABSTRACTES:

SENTIMENTS:

  1. SOLEDAT - SOLITUD

"NO SENTS, COR MEU, LA SOLEDAT DE LES ESTRELLES..."

Màrius Torres

¿No sents, cor meu, la soledat de les estrelles
dins l'ordenació que ha constel.lat el cel?
En la nit de la terra, de fosca més rebel,
les ànimes estan ordenades com elles
amb el silenci, entorn, d'una altra intensitat;
i tota vida és camí de soledat.

És així, vida meva humil com una espurna,
que en ànimes germanes de constel.lació
fulgeix lluny, en la fosca, el teu mateix dolor.
Però, tal com enlaire, en la volta nocturna,

cap astre no pot mai brillar enfervorit,
tornar menys tenebrosa ni menys freda la nit,

cada ànima és aquí perdudament llunyana
com una estrella tremolant de soledat
en la nit sense espai, transparència ni edat
que engoleix la lluor de tota vida humana.

TÒPICS LITERARIS:

  • SILENCI
  • TOTS ESTEM SOLS

REFRANYER:

  • Més val sol, que mal acompanyat
  • Qui està sol, sembla un mussol

ABSTRACTES:

  • Meló de tot l’any penjat al sostre de l’Estellés

SENTIMENTS:


  1. COMENTARI DE TEXTOS

GUIA PER A UN COMENTARI LITERARI

1. LECTURA COMPRENSIVA

Consisteix en la lectura detinguda i comprensiva del text. Convé prendre notes en un esborrany o sobre el propi text. Cal llegir diverses vegades fins a estar segurs d'haver comprès el sentit literal i el connotatiu.

2. CONTEXTUALITZACIÓ, LOCALITZACIÓ O ADEQUACIÓ
- Relaciona l'obra amb l'autor, la seua vida i la seva obra.

- Situa-la dins el context històric i ideològic del seu temps.
- Relaciona l'obra amb el context literari (època o moviment literari) i amb les característiques del gènere a què pertany. Has d’esmentar només aquelles que influeixen directament en el text o en l’obra que estem comentant.
- Si el que analitzes és un fragment, contextualitza’l dins de l'obra a la qual pertany i relaciona aquesta amb la resta de l'obra de l'autor. Indica també data, època, corrent literari o influències.
- Analitza / esmenta tots els aspectes que siguen importants: intenció de l'autor, destinatari, classe d'escrit, punt de vista del narrador / veu poètica ...

3. TEMA
Establir el tema és delimitar la idea central que origina i dóna sentit al text. Cal prescindir de les dades anecdòtiques.
- Determina el tema o temes presents. Si apareixen tòpics literaris hauràs d’esmentar-los i explicar-los. (La formulació dels temes ha de ser breu i concisa).
- Relaciona el tema o temes amb el període literari i amb la producció de l'autor.
- Resumeix breument l'argument.
-
Si es tracta d'un text poètic, al·ludeix a l'emissor i al receptor poètics. És a dir, et centraràs en la situació comunicativa en què s'emmarca el poema, el jo poètic, el tu poètic, el receptor i el destinatari.
- Si es tracta d'un text narratiu, esmenta breument els elements constituents d'aquest tipus de text: punt de vista (narrador), personatges, espai i temps. (Després els ampliaràs en el comentari)
- Si és un text teatral, hauràs esmentar l'espai, temps, les acotacions (si n'hi ha) i els personatges que hi intervenen. Fes també referència al tipus de diàleg que mantenen: respostes ràpides, lentes, monòleg, a part ...

4. ESTRUCTURA
4.1 ESTRUCTURA EXTERNA

- Si es tracta d'un text poètic, realitza l'anàlisi mètrica: mesura, rima, estrofa, poema ...
- Si és un text narratiu, indica quants paràgrafs o capítols el formen
- Si és un text teatral indica els canvis d'escena o d'acte i els diferents plans que apareguen: aparts, converses creuades …


4.2. ESTRUCTURA INTERNA (parts en què s'articula o desenvolupa el contingut)
- Divideix el text en parts tenint en compte el desenvolupament lògic del contingut, l'evolució del els temes. Per fer la divisió pots tenir en compte diversos factors:
a. Les estructures pròpies dels gèneres i de les maneres de elocució: per exemple, narració (plantejament, nus i desenllaç, estructura circular, final obert, etc.) text teatral (monòleg, diàleg ràpid, a part ...) exposició (exordi, narració, argumentació, epíleg) ...
b. La divisió en paràgrafs o estrofes
c. Els connectors textuals
d. Els canvis de tema
e. L'ús dels temps verbals ...

5. ANÀLISI DE LA FORMA PARTINT DEL CONTINGUT
Seguint els apartats que has proposat en l'estructura interna, comenta el desenvolupament dels temes que es dóna en les diferents parts explicant no només què es diu, sinó també com es diu. És la part més extensa del comentari. Descriu la relació entre el contingut del poema i els recursos estilístics presents en el text. Has d’analitzar la llengua del text, els recursos fònics, morfosintàctics, semàntics i estilístics i relacionar-los amb el desenvolupament del tema i amb la intenció de l'autor.

- Aspectes fònics: modalitats oracionals, mètrica i peculiaritats fonètiques. Per tant, has de realitzar l'anàlisi mètric: mesura dels versos, rima, tipus d'estrofa, encavallaments, ritme accentual, etc. Recorda que la mètrica, utilitza els recursos fònics per sotmetre el llenguatge a un ritme que persegueix un determinat fi, has d'intentar deduir quin és aquesta finalitat. També pots interpretar diversos trets com la rapidesa / lentitud; solemnitat / lleugeresa; harmonia / desassossec; equilibri / contrast ...
És important (i això afecta també al text narratiu i al dramàtic) que et fixes en els signes de puntuació i el que aporten al text: expressivitat en les admiracions, lentitud en l'abundància de pauses o tot el contrari ...

- Aspectes morfosintàctics: persones i temps verbals, estructuració sintàctica (connectors), abundància d'adjectius, substantius o verbs. Persones gramaticals (ja explicat abans, així que només se cita superficialment). Quina classe de paraules predominen.
        - Anàlisi del tipus de substantius (concret, comuns, abstractes ...)
        - Anàlisi dels adjectius (especificatius, epítets, sensorials, evocatius, ponderatius ...)
        - Anàlisi dels pronoms (persones gramaticals, ús emfàtic, afectiu ...)        

- Estudi de la sintaxi (per ex., En una descripció impressionista predominen les oracions breus, simples o juxtaposades; en un argumentació retòrica, els períodes són llargs i subordinats.)
        - Anàlisi dels determinants i de l’ús de les formes verbals: temps (el pretèrit perfecte

simple per a les accions acabades, l'imperfet per a les descripcions, el gerundi per als moments de més intensitat ...), formes no personals, verbs predicatius davant atributius, etc.

- Predomini o alternança de la coordinació o subordinació.

- Aspectes lexico-semàntics: camps semàntics predominants, tecnicismes, neologismes, cultismes, presència de mites o tòpics, connotació o denotació. Estudi del registre lingüístic …

- Valors connotatius i denotatius (si n'hi ha).

- Precisió del lèxic, també si és valoratiu o objectiu.
        - Registres que utilitza (varietats diafàsiques, diastràtiques i diatòpiques)
        - Ús de neologismes, tecnicismes, sigles, acrònims ...
        - Camp semàntic que predomina. Sinonímia, antonímia i polisèmia


-
Aspectes estilístics: Has d’assenyalar les figures retòriques o estilístiques que apareixen en el text i relacionar-les amb el contingut: al·literacions, comparacions, metàfores, repeticions …


-
Aspectes textuals: les maneres d'elocució (narració, descripció, diàleg, argumentació ...)


- Tipus de llenguatge: culte, comú, col·loquial ...

6. CONCLUSIÓ I SÍNTESI
Valora el text tenint en compte els aspectes més rellevants que hauràs comentat abans. Has de resumir amb un breu text les qüestions que més t'hagen cridat l'atenció per la seua força expressiva, per la seua originalitat i representativitat.

Per fer aquest judici crític no has d’acudir a la fórmula tradicional  "... m'ha agradat molt perquè és molt interessant", i coses així, sinó que has de fer una reflexió sobre si el text aconsegueix o no el seu objectiu i si els mecanismes utilitzats són els adequades, si desperta interès o no i per què, si tracta el tema de manera precisa i com ho aconsegueix.

  1. PREGUNTES SOBRE POESIA

La poesia com a gènere literari té un cert prestigi en el món de la cultura però t’has preguntat alguna vegada per què té tan poca acollida entre els joves? Aquesta és una de les preguntes que podríeu intentar contestar des de la vostra experiència lectora però voldríem que formulàreu 1001 preguntes més. Ací van algunes per anar tirant del fil:

  1. ANTOLOGIES

  1. WEBGRAFIA