PERÍODES DE LA PREHISTÒRIA:

Cronologia aprox.               Cronologia prehistòrica                   Tipus humans

4.000.000                       PALEOLÍTIC INFERIOR               Australopitecs antics

                                     

3.500.000                       Australopithecus afarensis

                                                                       

3.000.000                       Australopithecus africanus

                                                               

2.500.000

2.000.000                       Australopithecus robustus

                                                                         

1.500.000

700.000                          Homo habilis

                                                                         

500.000

300.000                          Homo erectus

                                                                           

200.000

118.000

100.000

80.000

 

50.000                            PALEOLÍTIC MITJÀ                 Homo sapiens neanderthalensis

                                     

38.000                            PALEOLÍTIC SUPERIOR             Homo sapiens sapiens                             

34.000

30.000

27.000

25.000

19.000

16.000

13.000                              MESOLÍTIC                                        

11.000

7.000

4.000                                   NEOLÍTIC

                                         

L’HOMINITZACIÓ I LA CULTURA

- L’aspecte que tenen els actuals éssers humans s’ha anat configurant a través d’un llarg període d’evolució. Fa aproximadament uns 5 milions d’anys un grup de primats antropoides, que tenien aspecte de simis i que caminaven sobre les extremitats del darrera, van començar un llarg procés de transformació que desembocaria en el  gènere humà.

- Aquest llarg procés es coneix amb el nom d’hominització.

- El primer científic que va formular la teoria que l’ésser humà és el resultat d’una llarga evolució va ser Charles Darwin. Els estudis que va realitzar van ser publicats en un llibre titulat L’origen de les espècies.

                                                                Charles Darwin

- Els científics han demostrat que els avantpassats de l'ésser humà, juntament amb els ximpanzés i els goril·les , procedeixen d’un ancessor comú. Gràcies als estudis de l’ésser humà s'han pogut establir les següents conclusions:

LA PREHISTÒRIA

La prehistòria és el període més llarg de la història de la humanitat. És el període de temps comprès entre l’aparició dels humans a la Terra i l’elaboració dels primers documents escrits.

La prehistòria es pot dividir en dos grans períodes:

EL PALEOLÍTIC

Les cultures del paleolític:

- Els homes i les dones del paleolític es desplaçaven buscant caça, és per això que tenien una forma de vida nòmada. Els seus habitatges eren provisionals, tot i que de vegades hi vivien durant llargs períodes de temps.

- De vegades, aquests homes i dones del paleolític reben el nom d'homes de les cavernes perquè molts estris i moltes restes s'han trobat en coves. Les cavernes que feien servir estaven situades en llocs alts, des d'on podien controlar una vall o un riu.

- Aquests grups humans, a més de viure en cavernes, també vivien a l'aire lliure en petits campaments. Les cabanes estaven construïdes amb fang, pedres, branques, pells, etc.

- Gairebé tots els objectes fabricats que ens han arribat són estris relacionats amb la subsistència destinats a la caça d'espècies variades i a la recol·lecció de fruits silvestres. La base de totes aquestes indústries paleolítiques és la pedra; en molts casos el sílex .

Les Venus:

- Les venus s'han trobat a diversos jaciments d'Europa. Són unes figuretes petites nues que acostumen a representar el cos femení.

- Alguns historiadors les van associar amb un culte a la fecunditat i amb la preocupació dels humans per la seva pròpia reproducció.

- Destaquen el volum exagerat dels pits i les natges. Una de les Venus més coneguda i representativa d'aquest període és la Venus de Willendorf.

Venus de Willendorf

                                                       

Les pintures rupestres:

- Són les primeres pintures de la història de la humanitat.

- Es troben a les parets i als sostres de les coves, i són fetes amb colorants naturals de tonalitats molt vives: el vermell, el negre i l'ocre.

- Representen els animals amb què s'alimentaven: cérvols, mamuts, cavalls, toros, bisons, etc.

- Tenien un caràcter màgic: dibuixar els animals a les parets de la cova devia voler afavorir la futura cacera d'aquests animals

- Depenent de l'àrea on estiguin situades poden ser d'un tipus o d'un altre.

- Àrea francocantàbrica

        - Àrea del litoral mediterrani de la Península Ibèrica

EL NEOLÍTIC

Les cultures neolítiques:

- Es va anar perfeccionant el coneixement de les espècies animals i vegetals fins a descobrir que es podia afavorir i controlar el seu desenvolupament. Els humans van ser capaços de plantar llavors en terrenys adequats i capturar animals. L'ésser humà ja no depenia dels recursos espontanis que li oferia la naturalesa i passava a produir grans quantitats d'aliments d'una manera conscient i voluntària.

- Els que es van especialitzar en les pastures van continuar portant una vida nòmada a la recerca de noves pastures segons les estacions de l'any. En canvi, els grups sedentaris practicaven una agricultura de tipus itinerant dins d'unes àrees de terreny determinades amb la finalitat d'assegurar la fertilitat dels seus camps de conreu, a més de vetllar pel seu control. La revolució agrícola comportà canvis en el tipus d'assentament humà, es van haver d'organitzar residències permanents per emmagatzemar les collites i les noves i complexes eines: aixades, pals de cavar, morters, recipients per les llavors i els fruits , etc.

- Al necessitar recipients per guardar gra, aliments, aigua, etc. va néixer la ceràmica. Les primeres peces de ceràmica estaven fetes a mà, més endavant es va inventar el torn del ceramista. L'aprofitament de l'energia animal, la navegació a vela i el descobriment de la roda van ser també fets importants del neolític.

El neolític i la religió:

- Els homes i les dones d'aquesta època tan remota també van intentar explicar-se els fenòmens que veien. Van intentar conèixer els secrets de la vida i la mort i donar-los resposta. Les diferents manifestacions artístiques i funeràries que s'han trobat poden confirmar que els pobles prehistòrics creien en esperits, en éssers invisibles, bons i dolents, i en definitiva, en la seva superioritat sobre els animals.

- L'agricultura fa que els humans del neolític es preocupin pels fenòmens que condicionen aquesta activitat. La pluja, el sol, les estacions, etc són les forces que es veneren durant el neolític. En el neolític pren una gran importància el culte als morts que es creu que formen part del món sobrenatural. En les cultures agrícoles és molt important la transmissió dels coneixements i la idea de la continuïtat, que augmenten els sentiments de tradició i de lligam amb els avantpassats.

- Poc a poc es va anar desenvolupant la teoria dels déus, uns éssers superiors que controlaven tots els fenòmens que els humans no es podien explicar.

Els megàlits:

- Els monuments megalítics més freqüents eren els dòlmens i les galeries cobertes. Els dòlmens tenien una càmera delimitada per grans lloses de pedra a la que s'accedia per un corredor. Les galeries cobertes eren uns passadissos construïts amb grans monòlits de pedra. Tant els dòlmens com les galeries es cobrien amb terra. Eren construccions de caràcter funerari, tombes col·lectives en les que els clans familiars i les tribus dipositaven als seus morts.