ART ANTIC: GRÈCIA

ARQUITECTURA:

Les bases de l’arquitectura de l’antiga Grècia, es van basar en l'arquitectura del món occidental durant segles..

És una cultura antropocèntrica i que vol la creació d'un art a la mida de l'home ("l'home es la mesura de totes les coses". Protàgores).

L'arquitectura grega mostra molt poc interès per l'espai interior.

Els edificis més importants eren els temples que estaven caracteritzats per tenir una gran simplicitat amb només una sala allargada i un pòrtic. Aquesta senzillesa es mostra també a seva estructura que era arquitravada sobre columnes.

ESTILS ARQUITECTONICS:

Els edificis que més importància han tingut en l’art grec són el temple i el teatre.

TEMPLE: El temple consta d'un local amb una sola obertura, la porta, sense finestres. Davant hi té un pòrtic amb columnes. Els temples grecs es caracteritzen per la seva estructura molt simple. Consistien en una única sala a la qual s' accedia a traves d’un pòrtic.

Segons el nombre de columnes que tenien a la façana, els temples podien ser tetràstils (quatre), hexàstils (sis), octàstils (vuit). Si tenien pòrtic al davant i al darrere s' anomenaven amfipròstils, i si tot el perímetre estava envoltat de columnes es deia perípter i dípter si ho estava per una doble fila de columnes.

Amb el temps, els arquitectes grecs van anar afinant les proporcions i els detalls dels seus temples.

TEATRE: Eren sempre a l'aire lliure. Les grades tenien forma semicircular i s'assentaven al pendent d'un turó. Amb capacitat de fins 15.000 espectadors. Així tots els espectadors podien veure clarament l’escenari. L'escenari estava precedit per una zona també semicircular. Neix amb finalitats religioses. El nucli del teatre era l' orchesta, de forma circular i amb el sol de terra on es col·locaven els músics i cor. Al costat de l' orchesta hi esperaven els actors, i lleugerament elevada estava l'escena on es representava l'obra. En els laterals hi havia els parodos.

ESCULTURA:

Escultura grega: manifestació artística on es veuen reflectits els ideals de la civilització grega. El tema central és la figura humana. Es busca un model de bellesa, el cànon, les proporcions perfectes.

Els atletes, sacerdotesses i déus poden ser identificats per les seves vestimentes i aformaments.

Els materials més utilitzats són el marbre policromat, el bronze i les criselefantines (estàtues d'or i d'ivori).

 

Període arcaic

En el període arcaic (S.VII aC - inicis del S.V aC). El tipus d'estàtua grega que arribarà a ser més característic del període arcaic. Es realitzen figures masculines d'atletes nus i figures femenines vestides.

Exemples: Dama d'Auxerre (630-600 aC), Koúros Anavissos (540-515 aC)

 Característiques

Període clàssic

El període clàssic de l'escultura grega, té tres subperíodes: període protoclàssic, primer classicisme i segon classicisme. Van representar la part harmònica del cos, donant-li agilitat i moviment.

Període protoclàssic (480-460 aC)

L’escultura comença a experimentar nous camins: evolució en la naturalitat de les formes, una captació major del moviment i una preocupació per explorar les emocions i diferents estats. La figura de l' home un esdevé definitivament el símbol de la bellesa per a l'art grec. A més d'aquests conjunts, aquest període ens ha deixat algunes impressionants figures de bronze, dels pocs originals de bronze que es conserven, així com també les figures d'atletes o herois.

Primer classicisme (460-400 aC)

Els escultors arriben a un domini de la tècnica que permet d'establir uns cànons o models de bellesa ideal, basats en les proporcions de les diverses parts del cos. Els cossos representen repòs i serenitat.

Les grans figures d'aquest període són: Miró d'Eleusis, Polictet i Fídies.

El discóbolo - Mirón

EL Discòbol de Miró

Segon classicisme (400-323 aC)

Tendència al realisme i més importància a l' expressió i al moviment, apareix el retrat individual.

Hermes amb Dionís infant- Praxírl·les.

Període hel·lenístic

L'art hel·lenístic (finals del segle IV aC - segle I aC) explota, desenvolupa i sintetitza les aportacions de les etapes anteriors. Exemples: Laocoont i els seus fills, Victòria de Samotràcia, L'altar de Zeus a Pergam.

Característiques

LA CERÀMICA

La ceràmica grega constitueix una font inigualable d'informació de la societat.

La presència de ceràmica grega en punts molt diferents i allunyats geogràficament.

Un taller de terrissaire tenia poques botigues. Podien ser tallers aïllats o formar barris. O bé estaven en zones riques en argila i properes a l'aigua o en zones on els seus productes eren ben venuts. El personal del taller podia reduir-se als membres d'una família, i els esclaus s'ocupaven de les feines més dures. En altres tallers més grans el nombre d'esclaus podia ser molt elevat.

A partir d'argila i aigua, s'elaborava una pasta fàcil de modelar que es podia coure en un forn. Era una argila rica en òxid de ferro. Després es barrejava la pasta per eliminar les bombolles d'aire i, ja flexible, es colava sobre un disc dur (de terra, fusta o pedra) fixat a terra per un eix, on el terrisser la treballava a mà, de vegades amb l'ajuda d'un esclau que mou el torn. Més endavant es va afegir un segon disc més proper a terra perquè el terrisser pogués moure amb el peu.

Un cop fabricats, els gots es ficaven al forn, i la cocció era en tres etapes.

L'argila cuita correctament es converteix en un material tan dur com el vidre que permet el transport o l'emmagatzematge d'aigua, oli, vi ...

El got ja format es posava a assecar a l'ombra i es polia la superfície ceràmica, abans que s'encarregués d'ell el pintor.

No obstant això, no era una tasca tan fàcil. El terrissaire prestava atenció durant tot el procés, ja que un excés de calor podia fer esclatar la producció; si no s'atura a temps el foc, el color negre pot canviar.

En sortir del forn, els vasos destinats a l'exportació eren distribuïts per terra o per mar, i els altres s'emmagatzemaven al taller a disposició dels clients. En alguns gots, especialment en àmfores, s'han trobat segells de les ciutats gravats "de Tebes", "de Rodes", o símbols com la rosa de Rodes. En altres vasos apareix el nom del arcont encarregat del comerç, com a mostra d'identitat del lloc de fabricació. També l'Estat era client, per exemple de les gerres panatenaicas..

El pintor col·locava el got recolzat en els seus genolls per dibuixar un croquis; marca lleugerament sobre la superfície amb un punxó o dibuixa amb carbó una composició nova o una còpia.

Després, amb l'argila més diluïda del procés de dissolució, cobreix les zones que vol que siguin negres, tècnica que varia segons l'època. No disposa de molt de temps perquè l'assecat massa llarg podia implicar osques en l'argila. Usa pinzells de diferent gruix i estilets per gravar. Després d'un període determinat d'assecat, el pintor passa un drap per enllustrar la pintura i torna la vas al terrisser per a la cocció.

La ceràmica primitiva és reemplaçada a Grècia per l'anomenada ceràmica coríntia de figures negres. Els adorns vegetals o geomètrics que decoraven la ceràmica anterior es redueixen a un espai en les bandes amb les que s'enquadren les escenes de figures. Aquestes, principalment figures humanes, es pinten en negre sobre el fons del vas, de color clar, amb realcis en blanc. La figura humana és hieràtica, presentada de perfil, amb un ull dibuixat de cara. Els pintors comencen a signar les seves obres. S'ustilitzen el morat i el blanc.

Cap al 550- 530 a.e. aquesta ceràmica és substituïda per la de figures vermelles. És una inversió: en lloc de pintar en negre sobre el fons clar dels gots, s'aplica aquest vernís sobre tot el vas, com a fons de les figures, i es dibuixa amb pintura clara el contorn dels personatges i dels altres elements decoratius .

Els pintors signen les seves obres i donen profunditat i volum la imatge. Es desenvolupa l'estil clàssic caracteritzat per l'harmonia de proporcions. La figura negra acava desapareixent pràcticament, quedant nomès en una categoria concreta de gots: les àmfores panatenaicas. Al segle IV es manté la decoració de figures vermelles però perd qualitat.

Els artistes signen les seves obres i en alguns casos pintan autoretrats, amb l'ajuda d'Atenea Ergane. En algunes obres, signen el ceramista i el pintor.

Tenim dades d'uns 1400 pintors dels tallers àtics, i d'entre ells, sabem l'origen d'uns 110. Orgullosos del seu treball, signaven amb inscripcions del tipus "Amasis em va fabricar" o "Eutímedes presumeix d'haver pintat aquest got millor que Eufronio". En altres casos, la signatura correspon al terrisser. Hi ha casos de terrissers que col·laboren en exclusivitat amb un pintor.     El més antic pintor documentat és Sophilos.NAMA_Attic_black-figure_amphora.JPGUna àmfora pintada per Sophilos.

La decoració recurreix molt a la mitologia. Com la majoria de les peces que tenim havien estat produïdes a Atenes, es tracta de déus i herois honrats a Atenes.

Els pintors recreen també l'èpica homèrica amb la qual els grecs aprenien a llegir. Molts gots estan protagonitzatst per Heracles i Teseu.

Déus i herois apareixen generalment amb uns atributs que faciliten el seu reconeixement. Es tracta de personatges mitològics encara que no sempre comptem amb referències literàries.

Quan es tracta d'objectes de la vida quotidiana, és freqüent que hi hagi una coherència gràfica entre la decoració i l'ús que se li dóna a l'objecte. La representació de la figura humana no és fotogràfica. La nuesa és lògica en els personatges representats a la palestra, però irreal quan es tracta d'un guerrer en el combat. El pintor pretén exalçar la bellesa del cos humà que és inseparable del valor moral.

La diferència de mida dels personatges implica de vegades diferència d'edat o, simplement, de categoria. L'espai també és simbòlic.

Les imatges dels vasos àtics de ceràmica dels estan molt centrades en la figura humana, i és el cos, tant de déus com d'homes, el que ocupa el centre de pràcticament totes les pintures.

La decoració obeeix a determinades regles, i aquest antropomorfisme dominant s'acompanya d'objectes que indiquen detall sobre la imatge representada i faciliten la seva concreció. Hi ha dues formes de mostrar aquests objectes:

La forma més antiga, posar objectes de la imatge que estan intactes però descriuen d'alguna manera alguna activitat pròpia dels personatges de la imatge. Aquest objecte es relaciona amb l'acció representada.

La segona forma, aïlla un objecte de la cadena gestual, situant-la en un espai figuratiu sense especificar res.

Com en tots els sistemes figuratius, en les representacions de la ceràmica àtica hi ha elements amb valor de signe, a manera gairebé d'ideograma, que tanquen un missatge.

Hi ha regles per a la composició de la imatge: en evocar un combat, el pintor col·loca sempre a la dreta a la víctima, al monstre, al vençut, mentre que el heroi o el vencedor està a l'esquerra per a la nostra admiració.

Al final del període i en les primeres obres de figures vermelles, la forma de la figura humana es fa més precisa i l'artista pot reflectir el moviment de torsió al llançar un disc, respecta les proporcions i dissenya la musculatura i l'anatomia.

EL BASTÓ: És un signe d'autoritat que permet reconèixer al ciutadà atenès

EL MIRALL: Indica la dona virtuosa, l'esposa.

LA FLOR: Les flors són un dels signes iconogràfics que contribueixen a dotar de significat el conjunt de la representació. La flor té un simbolisme variable que depèn del context. La flor es carrega de significat.

La cistella, a terra, és el senyal d'activitat femenina dins de l'oikos, el treball de la llana; era un objecte típic que s'oferia com a regal a les acabades de casar. Els objectes "retratats" són signe de feminitat. I la flor incrementa aquest valor com a objecte de plaer.

Les flors, recorden que la joventut i l'encant són coses precàries i els plaers que engendren, fugaços.

No obstant això, les flors també tenen el seu lloc fora del marc del matrimoni.

Els gots ofereixen en ocasions una correlació entre la decoració, la forma i el seu ús. No tots els gots eren de la mateixa qualitat, sinó que en un mateix taller podien fabricar recipients molt decorats al costat de estris de cuina o llanternes simples.

a) GERRES:

b) PER EMMAGATZEMAR O TRANSORTAR:

Hidria àtica, fig vermelles. Escena de reconciliació de Deméter amb Metanira. c. 340 a.e .. Altes Museum, Berlín.

Hidria àtica, fig vermelles. Escena de reconciliació de Deméter amb Metanira. c. 340 a.e .. Altes Museum, Berlín.

Digues-nos del pintor de Gorgona, figures negres. Origen de Etruria, c. 580 a.e.

c) PER PERFUMS:

d) per a ungüents I JOIES:

e) PER BARREJAR I REFREDAR EL VI:

f) PER A ÚS RITUAL:

g) COPES PER BEURE.