Paraules valencianes en desús

R

Rabada/Rabaeta

Rabadà

Rabassa

Rabasseta

Rabassut-uda

Rabasta

Rabeig

Rabejar

Rabent

Rabera

Rabinada

Rabosa

Rabut-uda

Racó

Rada

Rafal

Ràfec/ràfel

Raima

Raïmet de pastor

Rajol

Rajoí

Ra

Rall

Ramal

Ramalada

Ramàs

Ramassada

Ramassar

Rambla

Rampa

Rampell

Rampellada

Rampeu

Ramut-uda

Ranc-a

Ranci-rància

Randa

Rander-era

Ransal

Rantella

Ranteret

Raonar

Rapa i fuig

Ras

Rasca

Rascle

Rasmar

Raspa

Raspall

Raspar

Raspós-osa

Rastell

Rastrera

Ratar

Ratat-ada

Ratera

Rateta

Rau-rau

Rauc

Rauxa

Raval

Ravaler-era

Ravatxol

Ravenissa

Reata

Rebaix

Rebaldir

Reballar

Rebals

Rebanc

Rebec

Rebeca

Rebentat-ada

Reblanir

Reblar

Reble

Rebolcar

Rebolcó

Rebolicar

Rebombella

Rebombori

Rebordonir-se

Rebordonit-ida

Rebost

Rebotiga

Rebrot

Rebuf

Rebuig

Rebutger-ero

Rebutjar

Recalcar

Recalfar

Recao

Recapte

Recaure

Recel

Recelar

Recer

Recerca

Recialla

Recinte

Reclam

Reclau

Recolzada

Recolzament

Recolzar

Recriminar

Recuina

Recuixa

Reculant

Recular

Redéu

Redolar/rodolar

Reeixit-ida

Referir

Refilar

Refilet

Refillol

Refregó

Regalíssia/regalèssia

Regall/Regalim

Regallar

Reganyar

Regar

Regardada

Regatejador

Regirar

Regló

Reglotar

Regna

Regó

Regolf

Regomello

Regrillar

Reguard

Regueró

Reguitzell

Regust

Reineta

Reixa

Reixiu

Rella

Rellamp

Rellomello

Remel

Remembrança

Remenejar

Remitjó

Remor

Rèmora

Remostró

Remugar

Remulla/Ramulla

Renegar

Renglera

Rengló

Renoc-a

Renou/enrenou

Rent

Rento

Rentó

Repapar-se/Arrepapar-se

Repapiejar

Repartidora

Repeló

Repic

Repixar

Replanell

Replicar

Repom

Reportar

Repretar

Reptar

Repuntar

Requedar-se

Rerevera

Rescals

Resclosit-ida

Resclum

Resquill

Resquit

Ressagar-se

Ressentir-se

Ressol

Ressopó

Resulta

Ret

Retirada

Retirar

Retirat-ada

Retor/rector

Retorçó/retortilló

Retranca/retranga

Retratar

Retratista

Retreure/retraure

Retruc

Reüll

Reüllada

Revencillada

Revencilló

Revenja

Revés

Revetlla

Reveure

Revingut-uda/revengut-uda

Reviscolar

Revolicar

Revolt-a

Revoltacampanes

Revoltejar

Revoltó

Rialla

Ribàs

Ribatge

Riera

Rierol

Rifar-se

Rinxo

Rioler-era

Riscla/riscle

Risp-a

Riurau

Rivetejar

Robavellaire/robaveller-a

Rocalla/rocam

Rodadits

Rodal

Rodamón

Rodamot

Rodanxa

Roda-soques

Roder-a

Rodet

Rodolí

Roent

Roget

Rogle

Roí/roín-ïna

Rojura

Roll

Romana

Romancejar

Romancer-a

Romanços

Romeguera

Roncar

Rondaller-era

Rondar

Rondinar

Rònec-ònega

Ronser-a

Ronya

Ronyós-osa

Ronsa

Rosa

Rosada

Rosari

Rosca

Rosec

Rosegar

Rosegó

Rosella

Rossegador-ora

Rossí

Rostària

Rostilló

Rostoll

Rotar

Retovatar

Rotovàtor

Ròtxil

Rovallar

Rovell

Rovelló

Rua/ruga

Rublir

Ruc

Ruca

Rufaca

Rugló

Ruixat

Rull

Runa

Runar

Ruquejar

Rusc/buc/casera/apiari

Ruscada

Rústec-rústega/rústic-rústica

Rutllar

Rutló

Rabada/Rabaeta

1. Regió del cos, sobretot dels quadrúpedes, corresponent al còccix i a l'acabament del sacre, on comença la cua dels animals.

2. Moviment brusc i girada d'anques per a anar-se'n.

    Pegar una rabada

Rabadà

1. Xic que ajuda un pastor a guardar el ramat. 

Rabassa

1. Part inferior, generalment més gruixuda i que creix sota terra, de la soca d'un arbre o arbust.

3. Cremallot de llum d'oli.

2. Soca grossa i seca, destinada a esser cremada.

Dormir com una rabassa

És més dur que una rabassa

Fort com una rabassa, [o Més fort

que una rabassa]

Sord com una rabassa

Rabasseta

  1. Caliquenyo.

Rabassut-uda

1. De molta grossària o volum, relativament a la seua alçada. 

Rabasta

1. Banda de cuiro, cànem, etc., que subjecta la sella, el bast, etc., per darrere passant per davall de la cua de la bèstia. 

Rabeig

1. Acció i efecte de rabejar.

2. Lloc on una aigua corrent baixa amb força; la mateixa aigua en moviment.

3. Lloc o vorera on es desfan les onades.

4. Lloc d'un riu on és fàcil rabejar-se o banyar-se.

5. Agitació, sacsada de l'esperit.

Rabejar

1. Banyar amb aigua en moviment.

2. Remullar, omplir exteriorment d'aigua o d'un altre líquid.

3. Remoure una cosa dins una substància com si fos dins un líquid.

Rabent

1. Animat d'un moviment molt ràpid.

    A tota velocitat

2. Acte sexual fet ràpidament.

Rabera

1. Ramat d'animals de pastura.

   Com una ovella seguix a la rabera

2. Corda que uneix la xarxa del sardinal amb el gall o surada (Benidorm)

Rabinada

1. Impuls violent, enrabiada.

   De rabinada

Rabosa

1. Gènere de mamífers de l'orde dels carnívors i de la família dels cànids (Vulpes sp), d'orelles punxegudes, cap triangular, cos esvelt i pelatge suau; entre els quals destaquen la:

rabosa comuna (Vulpes vulpes)

la rabosa roja (Vulpes fulva)

la rabosa àrtica (o blava ) (Alopex lagopus)

    Anar brut [o pudir]com una guilla [rabosa, o porc]

    Contar els pèls a una rabosa

    La rabosa, quan no hi arriba, diu que estan verdes

    Xiton i Callosa, que ve la rabosa! 

2. Planta herbàcia anual de la família de les rubiàcies (Galium verrucosum), de fulles lanceolades, en verticils, flors blanquinoses, en grups de tres, i fruits berrugosos.

3. Peix de l'orde dels perciformes de la família dels blènnids (Blennius galerita), sense tentacles supraciliars, amb lòbuls dèrmics erèctils i triangulars, aleta dorsal retallada en el centre i cos gris o verd, amb taques blaves al cap.

Rabosa argentada Peix de l'orde dels perciformes, de la família dels clínids (Cristiceps argentatus), amb dos aletes dorsals, la segona molt llarga, i la caudal xicoteta i en forma de palmito, el cap xicotet i el cos recobert d'escates cicloides.

Rabosa morruda Peix de l'orde dels perciformes, de la família dels tripterígids (Tripterygion tripteronotus), amb una coloració molt diferent en el mascle que en la femella, i comú als fons rocallosos.

 Rabut-uda

1. Que té la coa grossa o llarga.

2. Rabiüt, irascible, que fàcilment s'enrabia. 

Racó

1. Espai comprés entre dos parets que formen angle i en la proximitat del seu punt d'encontre.

2. Lloc apartat, ocult, d'una casa, una ciutat, una contrada.

3. Cosa parada en un racó.

Deixar (algú) en un racó [o de racó]

Estar algú per a dur-lo a la gàbia del racó

La casa en cantó, i la vinya en racó

Tenir els diners en un racó de boca

4. Estalvis que es guarden.

    Fer racó

    Fer un racó

    Tenir un bon racó

    Tenir un racó 

Rada

1. Badia apta per a arrecerar-hi les naus. 

Rafal

1. Casa de camp amb un tros de terra no massa gran.

2. Cobert sostingut per pals o per pilars, adossats o no a una fatxada, a una paret, especialment el que és construït davant del portal o el terrat d'una casa per a guardar de la pluja o especialment del sol.

 

Ràfec/ràfel

1. Part de la teulada que surt enfora de la paret per protegir-la de les pluges.

Raima

1. Conjunt de vint mans de paper, és a dir, cinc-cents fulls de paper. 

Raïmet de pastor

  1. Planta (Sedum sediforme) crassa robusta, suffruticosa, algo lignificada a la base, amb tija erecte o ascendent, densament coberta de fulles de color verd-grisenques, oblongo-el·líptiques, agudes i carnoses. Les flors són de color groguenc, nombroses, totes sèssils i situades en cims uníparas denses. Presenta de 5 a 8 pètals lliures que són més o menys obtusos a l'extrem apical. Els fol·licles són clarament erectes i filaments. Les ramificacions de la inflorescència mesuren de 3-8 cm de longitud. El port és un Camèfit sufruticoso de 0,1 a 0,4 m.

Rajola

1. Peça d'argila o d'altra terra, emmotllada quan és humida formant un bloc prismàtic de poc gruix i generalment de forma rectangular, i després assecada i endurida al sol, per a servir de material de construcció de parets o paviments.

2. Conjunt de les dites peces considerat com a material de construcció.

    Tenir el ventrell enrajolat

    Tocar rajola

3. Peça de xocolata, de tabac, etc., de dimensions i forma anàlogues a les de la rajola de construcció.

Rajolí

1. Raig prim.

Sèquia del Rajolí: Nom d'una sèquia situada prop de Borriana.

Ral

1. Reial, només en l'expressió camí ral.

   Camí ral

2. Unitat de compte corresponent a una quarta part de pesseta (vint-i-cinc cèntims).

   Costar els ous a ral

   Galta de pa de ral

   Mirar-ho tot pel forat d'un ral

3. En l'edat mitjana, moneda del rei, per oposició a la moneda episcopal, comtal o local.

   ral de plata  Tota moneda de plata de pes aproximat als 3 g.

ral de plata de València  Moneda de plata creada per Joan I, amb un valor de 18 diners (equivalent a un sou i mig), coneguda popularment amb el nom de dihuité.

ral de billó  Genèricament, moneda reial de lliga de plata i coure.

ral de billó  Unitat de compte usada a la monarquia hispànica, generalitzada des del segle XVIII i oficialitzada el 1809.

ral de València  Moneda de billó creada per Jaume I, que valia un diner.

ral d'or  Timbre d'Alfons el Magnànim.

ral d'or de València  Moneda d'or creada per Alfons el Magnànim, amb una talla de 2 diners per peça, igual a 96 peces per marc. Valia 10 sous de diners valencians o rals menuts.

Rall

1. Ormeig de pescar, consistent en una xarxa de forma circular guarnida de ploms en tot el seu perímetre i sostinguda pel centre per una corda; es llança a mà en llocs de poc fons, ben estesa, i amb el pes dels ploms es va cloent sota l'aigua i deixa enclosos els peixos que nedaven per aquell indret; és emprat en la mar i en els rius i sèquies, a totes les regions.

Ramal

1. Camí, sèquia o accident orogràfic derivat d'un de principal.

2. Corda que es lliga als morros o a les morralles d'una bístia per tenir-la fermada o per menar-la.

Acurtar el ramal [a algú]

Dur [o portar] [algú] del ramal

Fill sense ramals, madeixa sense cap

Qui perd el ruc i troba el ramal "menos"

mal

Si no hi ha animal, no cal ramal

Tirar el ramal a l'esquena [a algú]

Ramalada

1. Cop donat amb el ramal.

2. Ruixat curt però fort.

3. Rauxa, passada de bogeria, de mal geni, etc.

   Tenir ramalades

   Tindre ramalades de foc de canyot [o de foc de palla]

Ramàs

1. Granera feta de branques de ginesta, de botja, etc., per a agranar el carrer, el forn, l'era, etc.

2. Crin de la cua d'un animal cavallí o boví.

3. Ram o conjunt de fruits que neixen d'una mateixa branca.

4. Rascle. Nom de diversos instruments agrícoles utilitzats per a desterrossar o aplanar la terra, cobrir les llavors, arreplegar palla, herba, etc.

Ramassada

1. Pluja abundant, forta, encara que de poca durada.

Ramassar

1. Arreplegar (coses escampades o disperses) amb un ramàs o amb un altre utensili equivalent. 

2. Agranar o netejar amb el ramàs.

Rambla

1.  Llit de riu o de torrent cobert d'arena o de pedres procedents de les avingudes.

2. Camí o carrer destinat a passeig, generalment obert damunt un antic llit de riu o de torrent.

Rampa

1. Paràlisi dolorosa i transitòria de certs músculs, principalment de la cama o del braç, per defecte circulatori.

Rampell

1. Rampa o dolor sobtada.

2. Desig o determini sobtat, inesperat.

A rampells

Anar a rampells

Rampellada

1. Desig sobtat i passatger de fer alguna cosa.

    De rampellada

2. Atac sobtat i transitori (sobretot d'un mal, d'una passa de malura).

3. Bruscament.

    D'una rampellada

    Veure [algú de rampellada]

4. Còlic intestinal.

Rampeu

1. Potada donada de resquillada, obliquament.

2. Tros de paret atalussat, principalment el construït per reforçar o sostenir un mur.

3. Repeu.

   A rampeu [o al rampeu] de

4. Semblança.

   Donar un rampeu [a algú, a alguna cosa]

Ramut-uda

1. Arbre ben ple de rama.

Ranc-a

1. Dit d'una cama o pota esguerrada, que es mou defectuosament.

2. Rancallós. Que té una o més cames o potes ranques i camina coix, amb dificultat. 

Ranci-rància

1. Que per haver-se alterat químicament ha adquirit una olor i sabor especials desagradables.

2. Vi que per passament de molt de temps dins la bóta ha adquirit una olor i un tast especials que el milloren.

3. Existent des de temps molt antic.

4. Mesquí, avar, escàs a donar. 

Randa

1. Conjunt de fils entreteixits formant puntes, destinat principalment a adornar vores de vestit o d'altres peces de roba.

Contar [alguna cosa]

punt per randa

Fil per randa 

Fer fer [a algú] randa

sense boixos

Veure la randa als peus

  2. Caient d'una vela.

  3. Cosa que per la seva forma o aplicació sembla un teixit de puntes de fil ornamentals.

Rander-era

  1. Qui fa o ven randes.

Ransal

1. Conjunt de barques auxiliars, disposades l'una darrere de l'altra, que porten algunes embarcacions que van a la pesca. 

Rantella

1. Varietat de mosquit Culex pipiens, que xucla la sang de les persones a la nit; quan s’acosta sembla que udola.

Ésser més viu que una rantella

Ranteret

  1. Molt ran (Ben a la vora, gairebé tocant).

Raonar

1. Conversar, parlar.

Raonar sense trellat

Tindre raonades de vella

Rapa i fuig

1. Anar de pressa, sense parar-se

   De rapa i fuig

Ras

1. Tallat arran.

2. De pèl curt.

3. De superfície llisa, plana, sense eminències notables.

No voler ni ras ni a  caramull

4. Al camp sense cobert.

A camp ras [o al ras]    Estar al ras

5. Cel sense núvols.

Cel ras

Estar [el cel] més ras que un ull de peix 

6. Sostre llis, sense bigues visibles.

7. Soldat que no té cap grau militar.

Soldat ras

8. Ple fins a la vora superior, sense arribar a fer curull.

9. Extensió plana en una serra, sense arbres.

10. Arran, a poca altura.

11. Es diu de l'escut sense acompanyament ni timbre.

12. De pressa, a gran velocitat, com volant.

13. Clarament, sense subterfugis ni circumloquis, sense embuts.

   Clar i ras

   De ras en ras

   Dir tot ras

   Llis i ras

   Parlar clar i ras

14. Ignorar.

No saber si està ras o si plou

Rasca

1. Fred.

Rascle

1. Bastiment compost de tres barres paral·leles unides per travessers i armades de puntes de ferro, que arrossegat per una o dues bísties es fa passar per damunt el camp sembrat i serveix per a esterrossar i allisar la terra i per a cobrir les llavors.

2.  Instrument compost d'un mànec molt llarg que a un extrem porta entravessada una post guarnida de pues de fusta o de ferro, que serveix per a arreplegar herba o pall.

Rasmar

1. Igualar els arbres una vegada podats (Artana)

Raspa

1. En els peixos, conjunt de les espines, especialment l'esquena.

2. Rapa de raïm.

Raspall

  1. Lligall de branques de corronyer o d'altres arbusts, que serveix per a escombrar l'era, el carrer, l'estable.

  1. El raspall és també conegut per raspot o raspallot. És un joc de pilota valenciana que es juga al trinquet i el carrer, la diferència més notable respecte al joc a l'alt és que la pilota es juga sempre de bo, encara que rodole per terra, i com que la mà del jugador ha de raspar el paviment, per aquest motiu, el seu nom.

Raspar

1. Treballar amb la raspa; fregar amb la raspa per rebaixar o allisar una cosa.

2. Raure amb algun instrument una cosa per rebaixar-li la superfície, esborrar un dibuix o escrit, etc.

3. Rascar, tocar una cosa amb un objecte aspre.

   De raspalló

4. Produir una sensació aspra, de cosa mancada de finor.

5. Fugir, escapar-se.

Raspós-osa

1. Que té una superfície que no és gens llisa.

Rastell

1. Rascle per a remoure la terra i arreplegar fullaca.

2. Eina de corder, consistent en una peça de fusta vertical que a la part superior en porta una altra d'horitzontal encreuada i armada de puntes, entre les quals es fan passar i es mantenen destriats els cordills mentres es fa la corda.

3. Paleta de ferro, generalment de forma triangular o d'arc de cercle, posada a un extrem de l'agullada i que serveix al llaurador per a netejar la rella de l'arada.

4. Rampill de la dalla (Morella).

5. Tall pla que, en el sentit del mànec, tenen certes eines com l'aixada, el magall, etc., a l'extrem del ferro oposat a la punta o pala.

6. Paret d’obra en sec feta d’algunes filades de pedres grans i construïda verticalment o atalussadament per a evitar que l’aigua s’enduga la terra.

7. Filera de pedres col·locades de cantell i sobressortint de la terra.

Rastell d'era: la filera de pedres que marquen el circuit de l'era.

Rastell de l'empedrat: filera de pedres que forma la vora de l'empedrat o acera.

Rastrera

  1. Renglera, rastellera; sèrie de coses o persones posades una darrera l'altra.

Ratar

1. Caçar rates un gat, un gos, etc.

2. Rosegar quelcom les rates, i per ext., altres animals que destrueixen coses rosegant, com corcs, arnes, etc.

3. Furtar, sobretot coses d'alimentació.

4. Fallar un motor d'explosió, especialment en deixar-se combustions per avaria de la part elèctrica o per defectes de carburació.

Ratat-ada

1. Marcat amb molts clotets com a senyals de verola, com rosegat per les rates.

Ratera

  1. Nom de diferents ginys que es fan servir per agafar rates o altres animals (les d’agafar conills o guilles són molt grosses i perilloses; tenen una forma semblant a les ballestes d’agafar ocells).

  1. Lloc perillós, d’eixida difícil.

  1. Lloc per protegir-se del bous en les festes de bous al carrer.

Rateta

1. Rata xicoteta.

    Matar la rateta

2. Projectar sobre algú o sobre una cosa la llum reflectida per un espill. 

    Fer la rateta

    Fer lluernes

Rau-rau

1. Soroll produït per alguna cosa que rosega, rasca o frega; rosec.

2. Malestar produït per una afecció nerviosa, per debilitat, per la gana, etc.

3. Dolor moral, recança, remordiment, rosec de la consciència.

Rauc

1. Ronc

2. Crit de la granota.

Rauxa

1. Determinació sobtada, pensada capritxosa. 

    A rauxes

    Anar a raps a raps

Raval

1. Grup de cases situades en un paratge fora del poble, esp. si són en un lloc aïllat o arraconat.

Ravaler-era

1. Persona que actua sense educació ni miraments.

Ravatxol

1  Xiquet rebel, que fa maleses.

2  Antiga barca de correu de l'Albufera de València, que unia i donava servei des del Port de Catarroja, al Palmar i al Perelló, als extrems del llac

.

3  Tramvia de vapor que unia el Grau amb València.

Ravenissa

  1. Planta herbàcia anual (Raphanus raphanistrum) , de la família de les Crucíferes, de quatre a sis decímetros d'alçada, amb fulles radicals, aspres i partides en lòbuls desigualment dentats; flors blanques o grogues amb venes gairebé negres, fruit sec a vainilla, amb moltes llavors menudes, i arrel fusiforme de color blanc vermellós. És herba nociva i molt comú en els sembrats.

Reata

1. Corda amb què es lliguen les bísties perquè unes segueixin les altres, o corda amb què es lliga la càrrega, sobretot en garbejar.

2. Sèrie de bísties fermades perquè estirin plegades i una darrera l'altra al mateix vehicle.

Rebaix

  1. Activitat que algú considera poc adient amb la seva categoria.

Rebaldir

1. Moure's molt.

Reballar

1. Llançar violentament.

Rebals

  1. Aigua aturada, que forma toll o dipòsit.

  1. Provisió, quantitat de coses que es tenen en previsió d'haver-les de mester.

Rebanc

1. Relleix, porció de terreny que surt lateralment d'un pendís o espadat.

Rebec

1, Criatura que no vol creure, que contesta, protesta, fa marraneries, té mal geni, etc.

Rebeca

1. Jaqueta de dona, feta de punt de mitja, que no arriba més avall de la cintura i té escot en punta.

2. Becada.

    Fer una rebeca

Rebentat-ada

1. Exhaust, molt cansat. 

2. Beguda que consistix en café al qual ha sigut afegit un raig de licor, especialment conyac.

Reblanir

1. Fer més bla o tou que no era abans.

2. Fer tornar més tendre de sentiments; entendrir, emocionar.

Reblar

1. Omplir de reble (trossos xicotets de pedra) els buits d'un marge, d'una paret.

2. Doblegar la punta d'un clau clavat, quan surt a l'altra banda de la cosa clavada, perquè el clau estigui més fort i la punta no pugui fer mal.

    Reblar el clau

3. Batre l'extrem d'un rebló per a eixamplar-lo i formar una segona cabota, de manera que no puga eixir de les peces a través de les quals ha sigut passat.

4. Arreglar, fer anar dret; corregir pel càstig o per imposició autoritària.

Reble

1. Extrem d'un clau o d'un altre ferro eixamplat per percussió.

2. Conjunt de trossos de pedra petits que s'usen per a omplir buits entre les pedres grosses quan es construeix un marge o una paret, o per a formar el paviment d'un camí.

3. Pedra no gaire grossa, generalment no més grossa que el puny d'un home.

4. Ronyons; ronyonada (Vinaròs). «Me fan mal los rebles».

5. L'os final de l'espinada.

6. Closca del cap; crani.

7. Menjar d'olla, cuinat (Maestrat).

8. Paraula o frase supèrflua que s'utilitza amb el sol objecte d'allargar un vers, falca.

Quan els embadalits

regalen als seus amors,

uns els regalen roses,

altres lliris, altres flors.

Rebolcar

1. Ajeure's i donar voltes en terra o damunt una altra superfície.

Rebolcó

1. Rebolcada. Fer pegar voltes per terra a algú o a algun animal.

A rebolcons

Allí on se rebolca el burro, queda pèl 

Anar a rebolcons

Dur [algú] a rebolcons

En venir els melons, els sastres a rebolcons

2. Acte carnal, coit.

3. Reprensió aspra.

Rebolicar

  1. Desordenar, remoure.

Rebombella

1. Ocellet que hi ha a les roques, vermellós amb taques blanques i negres' (les Useres).

Rebombori

1. Soroll mogut per una colla, un grup, de persones cridant, corrent, esbatussant-se, jugant, etc.

    Armar una escama

    Fer rebombori

    Fer una moguda

    Moure brogit

2. Avalot de gent insubordinada.

3. Acció de parlar molta gent d'una mateixa cosa insistentment i amb excitació.

Rebordonir-se

1. Tornar-se bord. Perdre la pròpia virtut, adulterar-se.

2. Degenerar; decaure de la pròpia virtut, de la bondat originària.

3. Migrar-se, perdre força, aturar-se de créixer abans d'estar ben format (un arbre, una planta, un animal).

    Arrabassar-se el blat

4. Tornar treure, rebrotar.

5. Tornar arrera; cessar de fer el seu curs normal i tornar a un estat menys avançat.

6. Dit d'un seminarista, abandonar els estudis, deixar la carrera. 

Rebordonit-ida

1. Degenerat, decaigut de la pròpia virtut.

2. Migrat, mancat de la creixença o del desenrotllament normal.

Rebost

1. Cambra o altre lloc d'una casa, o d'una nau, on es guarden els comestibles.

2. Provisió de comestibles estojada en una casa, en un vaixell, etc.

    Casa que té el rebost ple, casa que anirà bé

    El rebost tindré replet, i vinga aigua i fred

    Pa a la post i un bon pernil al rebost

Rebotiga

1. Cambra o departament situat darrera una botiga i destinat generalment a magatzem o laboratori.

Rebrot

1. Brot que surt a la part baixa del tronc o a la rabassa d'un arbre o planta.

Rebuf

1. Acció de bufar amb força.

2. Expansió de l'aire al voltant de la boca d'una arma de foc en sortir el tret.

3. Paraula o frase brusca, dirigida iradament a algú.

    Deixar mocat

4. Protecció que oferix el ciclista o el motociclista que va davant en tallar el vent.

Rebuig

1. Acció de rebutjar

2. Cosa que es rebutja; la porció més dolenta, allò que queda quan ja s'ha fet la tria d'un conjunt de coses.

3. Conjunt de taronges més dolentes, que se separen de les destinades a la venda.

Rebutger-ero

1. Persona o comerç de rebuig, és a dir de productes agraris, en particular de taronges, que no són aptes pel comerç exterior.

Rebutjar

1. No acceptar.

Recalcar

  1. Dir quelcom amb tota la cura possible o dir-la més d’una vegada, per assegurar-se que ha estat compresa.

Recalfar

1. Escalfar una altra vegada.

Recao

 (Castellanisme. de racado)

1. Encàrrec transmès per conducte d'una persona intermediària.

   Recados sense cistell, que se'ls clavin darrera del clatell

Recapte

1. Esment, atenció, que es posa en una cosa, a fer-la, a procurar que vaja bé.

    Dóna recapte a casa teua 

2. Provisió de coses a consumir o usar.

    Donar recapte

3. Obtenció d'una cosa a força de demanar.

4. Valor, importància, reputació, categoria social.

5. Cosa comestible en general; conjunt de coses de menjar.

    Més val bona fam que bon recapte

6. Bona posició econòmica. 

    Ser de recapte

7. Productes del camp: llegums, hortalissa, fruita.

8. Bullit, carn d'olla.

Recaure

1. Empitjorar un malalt que encara no era ben curat.

Recel

  1. Sospita temerosa.

  1. Ànsia, excés de rapidesa en menjar, com d'un qui té por que li ho prenguin.

Recelar

1. Anar amb compte; vigilar, algú, per por que li arribi algun mal.

Recer

1. Lloc on no arriba el vent o altra inclemència del temps.

2. Allò que serveix per defensar contra el vent o altres inclemències del temps.

    A recer [de]

Recerca

1. Acció de cercar amb tota cura o atenció per trobar o descobrir una cosa.

Recialla

1. Retalls de metall.

2. Dolor o defecte físic que queda com a residu o conseqüència d'una malaltia.

Recinte

1. Espai que s’ha tancat per fer alguna activitat.

Reclam

1. Crit amb què s'imita la veu d'un ocell per atreure'n d'altres i caçar-los.

2. Ocell ensenyat perquè amb el seu crit atregui altres ocells per tal de caçar-los.

3. Instrument amb què s'imita la veu d'un ocell per atreure'n d'altres.

Reclau

  1. Escorpí, aràcnid que pica amb la punta de la coa.

Recolzada

1. Angle que forma un carrer, un camí, un riu, una motlura, etc., que canvia considerablement de direcció. 

Recolzament

1. Acció i efecte de recolzar.

Recolzar

1. Sostenir-se damunt una cosa amb el colze.

2. Sostenir-se en posició inclinada fent descansar la part superior del cos sobre una cosa.

3. Sostenir-se, descansar sobre un suport.

4. Posar una cosa de manera que descansi o se sostingui damunt un suport.

Recriminar

1. Criticar l’actuació d’una persona.

Recuina

1. Departament adherit a la cuina, dins el qual es prepara el menjar per a coure'l i hi ha el canterer, escudellers i aigüera per a escurar la vaixella.

Recuixa

  1. Part més prominent de la cuixa de pollastre.

Reculant

1. Cadascuna de les corretges o cadenes que van de la retranca a les vares del carruatge, passat pel mig del cos de la bèstia, i serveixen per a permetre que l’animal puga recular i fer seguir amb ell el vehicle, sobretot en les baixades.

Recular

1. Caminar cap enrera.

    A recules o [De recules]

    El bon soldat mai recula

2. Tornar arrera, anar en sentit contrari d'abans.

    Fer un pas arrere [o endarrere]

3. Deixar de progressar i més aviat perdre força, intensitat, poder, etc.

4. Desistir, cedir en l'acció o en els propòsits.

    A peu ferm

    Perdre terreny

5. Retardar, portar a una època més allunyada.

Redéu

1. Expressió usada per a indicar admiració, sorpresa, disgust.

Redolar/rodolar

1. Moure's amb rodes o fent voltes sobre si mateix com una roda.

2. Caure per una superfície inclinada fent voltes sobre si mateix.

A espentes i

redolons

A tranques i

redolons

Anar a redolons

Estar que redoles

O fusta o redolta

Qui t'empeny, que

 tant redoles?

Reeixit-ida

1. Que ha eixit bé.

    Aixecar polseguera

    Eixir amb bon nom

    Fer blanc

    Fer diana

    Fer un bon paper

Referir

1. Contar, fer saber una cosa que s'ha sentit dir, que s'ha rebut l'encàrrec de manifestar.

2. Remetre's, una persona, a allò que abans s'ha dit; recomanar que ho recordin o rellegeixin.

Refilar

1. Cantar certs ocells, com el rossinyol o el canari.

 Cadernera i esmolet refilen sempre a pleret

2.  Cantar com un ocell, cantar una línia melòdica ornamentada.

3. Fer acabar en punta.

4. Tallar finament (un llibre, paper, etc.).

5. Picar (els cèrcols de les bótes), per fixar-los fortament, amb el refilador.

6. Roncar.

7. Volar o córrer veloçment, brunzint

8. Llençar una cosa lluny amb força.

9. Sortejar llençant en l'aire una moneda o una altra cosa.

10. Menjar o beure molt de pressa.

Refilet

1. Ornament del cant que és una successió de notes lleugeres sobre una mateixa síl·laba.

2. Cant de certs ocells.

3. Paraula picant.

Refillol

1. Brot.

2. Fillola de margalló.

3. Floc de cabells que penja sobre el front.

Refregó

  1. Contacte entre dos persones amb intenció sexual.

Regalíssia/regalèssia

1. Planta herbàcia perenne de la família de les fabàcies (Glycyrrhiza glabra), de soca llenyosa i dolcenca, fulles imparipinnades, flors blaves o violàcies, fruits en llegum i d'arrel masticatòria i amb propietats pectorals.

2. Regalíssia de muntanya Planta herbàcia perenne de la família de les fabàcies (Trifolium alpinum), cespitosa, de fulles compostes, flors rosades o purpúries, oloroses i fruits en llegum terminat en bec. 

Regall/Regalim

1. Filet de líquid que corre o cau per la superfície d'un cos.

2. Excavació produïda en un terreny rost pel pas de les aigües de pluja.

Regallar

1. Regalimar. Porció prima de líquid que corre o cau per la superfície d'un cos.

2. Fer regalls, còrrecs. Excavació produïda en un terreny rost pel pas de les aigües de pluja.

    L'aigua fa regalls

Reganyar

1. Ensenyar les dents, un gos, per intimidar.

2. Dir paraules de reny o de queixa irada, mostrant irritació.

Regar

1. Servir vi per acompanyar un àpat.

Regardada

1. Pegar una miradeta per damunt-damunt, sense detindre'ns en detalls.

Pegar una regardada

Regatejador

1. Persona que té el costum de demanar descompte quan va a comprar.

Regirar

1. Treure del seu lloc, fer anar d'un costat a l'altre (les coses que hi ha en un calaix, en un armari, etc.), especialment per cercar-ne o treure'n alguna que se suposa que hi és.

 Regirar els esperits

 Regirar l'estómac [o el ventrell]

 Regirar-ho tot 

2. Tornar a girar. Girar repetidament.

3. Moure's d'un costat a l'altre, especialment estant al llit.

4. Posar en altra direcció de la que es tenia.

5. Alterar profundament.

6. Torçar (un membre del cos).

7. Espantar.

8. Irritar-se.

    Regirar-se la bilis

    Regirar-se-li els budells

    Regirar-se-li els esperits

    Regirar-se-li l'estòmac

Regló

1. Pedra giratòria de forma troncocònica, del molí d'oli.

2. Post plana que dues bísties estiren per a batre els cereals.

3. Ratlla de lletres, d'escriptura.

Reglotar

1. Rotar. Tornar a la boca una part xicoteta dels aliments que acabem d’engolir i que, per consegüent, es trobaven ja a l’esòfag.

Regna

1. Cadascuna de les dues corretges de la brida amb què es governa la cavalcadura.

   Afluixar les regnes

   Anar a regna solta

   Portar les regnes

 Regó

  1. Acció i efecte de regar

  1. Faltar-li un regó

Regolf

1. Remolí de vent o d'aigua que regolfa.

Regomello

  1. Recel, temor d'un perill, d'un engany.

Regrillar

1. Fer grills per segona vegada un tubercle.

2. Tornar a tenir activitat algunes malalties.

Reguard

1. Temor, desconfiança, recel, per quelcom que sembla oferir un perill.

2. Ullada de través.

    Mirar de reguard

Regueró

1. Rec petit que se sol fer amb una aixada; serveix perquè s’escorri l’aigua d’un lloc.

Reguitzell

1. Llarga sèrie o gran nombre de coses o de persones.

    Posar en reguitzell

Regust

1. Gust desplaent d’un aliment, diferent del que sol tenir habitualment.

Reineta

1. Amfibi de l'espècie Hyla viridis, semblant a la granota, però més-petita i molt verda, que s'enfila pels arbrissons.

2. Poma reineta: varietat de poma petita, groga, hivernenca.

Reixa

1. Protecció feta amb barres de ferro que es posa a les obertures d’un edifici.

Reixiu

1. Rosada, humitat nocturna de l'atmosfera.

Rella

1. Peça de ferro tallant per un cap i amb mànec o cua per l'altre, pel qual se subjecta al dental de l'arada, i serveix per a penetrar dins la terra i obrir els solcs.

    Més cego que una rella

    Més picat que una rella

    Més sord/a que una rella

    S'engoliria una rella per la punta

2. Acció i efecte d'aplicar la rella a un camp. Llaurada.

3. Part extrema de la pala d’una excavadora formada per unes urpes curtes o per una làmina tallant, que serveix per a penetrar dins la terra i arrossegar-la o omplir-ne la cullera.

Rellamp

1. Llampec.

2.  Cosa que brilla súbitament.

3. Temps curtíssim.

4. Rellamp!: interj. d'impaciència, d'ira, d'admiració intensa.

Rellomello

  1. La part carnosa i sense os que està immediata al llom entre les costelles del porc, de la vaca, etc.

Remel

1. Replà horitzontal on acaba un penya-segat i on vencen les ones.

Remembrança

1. Commemoració.

2. Record.

    Remembrança de deutes

3. Honres fúnebres.

Remenejar

  1. Remoure, mesclar.

Remitjó

1. Porció relativament petita; allò que sobra, que no entra dins una mesura ni és suficient per a omplir-ne una altra .

Remitjó de bestiar: petit nombre de caps de bestiar que no arriba a formar ramat.

Remitjó de llana, de lli, etc.: la petita porció que queda en la filosa sense filar.

   Fer remitjó

Remor

1. Soroll, i especialment el que és confús, poc definit, com el d'una multitud, el de la mar, de les fulles mogudes pel vent, etc.

Ser més el soroll [o la renou] que les nous

2. Avalot, soroll de brega, de discòrdia.

3. Notícia divulgada entre molts.

Rèmora

1. Peix de la família dels equeneids, de cos fusiforme amb una ventosa ovalada sobre el cap, que els permet d’adherir-se al cos de taurons o cetacis (Echeneis naucrates, Remora remora).

2. Persona o cosa que retarda o dificulta el progrés.

Remostró

1. Residu, cosa sobrera i poc aprofitable; especialment residus de pasta agafats a les parets de la pastera.

Remugar

1. Tornar mastegar els aliments aquells animals herbívors que tenen estómac compost de diversos departaments, com els bous, les ovelles i les cabres.

2. Moure els morros el cavall mentres beu o menja.

3. Mastegar lentament i sense obrir la boca; menjar sense gaire gana i amb molt poc moviment.

4. Parlar entre dents; pronunciar confusament i en veu baixa, generalment en senyal d'enuig o contrarietat.

    Fer el borinot

5. Pensar, considerar lentament i amb atenció.

6. Murmurar manifestant desgrat, malcontentament, disconformitat amb allò que és constret a fer.

Semblar la truja d'Artana, fotent i

grunyint

Remulla/Ramulla

1. Lloc d'un riu on l'aigua està encalmada. Anava sempre a pescar a la mateixa remulla.

2. Llenya menuda. Conjunt de branques primes

3. Acció de remullar. Posar en contacte d’un líquid.

 A gran secada, gran remullada

Conservar-se com una rosa en remull

 El bon barber arremulla primer

 Estar a remulla

 Estar en remull

 Posar en remull

 Posar la pell a remulla

Renegar

1. Deixar de reconèixer com a seu. Renegar la religió. Renegar la seva pàtria. Renegar les seves opinions.

2. Abominar, manifestar odi o repugnància forta.

    Renegar l’amistat

3. Injuriar amb paraules irreverents o indecoroses.

4. Dir paraules irreverents o indecoroses; flastomar.

Renegar com un oriol [o com una

 rata-pinyada]

Renegar més que un carreter estacat

5. Negar-se algú a fer allò que li manen.

Renglera

1. Rengle. Seguit de coses que van l’una darrere de l’altra.

Rengló

1. Ratlla de lletres o mots d'un escrit.

Renoc-a

1. Calàpat, amfibi de l'espècie Bufo vulgaris.

2. Que presenta senyals de no desenvolupar-se correctament, de no arribar mai a un estat òptim, s’aplica a un animal o una planta.

3. Solter d’edat madura.

4. Coses inútils.

5. Persona i sobretot infant de mal caràcter, indòcil, ploraner o rondinaire.

Renou/enrenou

1. Agitació, desordre, bullícia, moviment de coses que es porten d’un lloc a l’altre.

 Armar un enrenou

 Bscar merder

 Dur la balla

 En doina

 En renou

 Fer merder

 Fer tronar i ploure

 Moure bullícia

 Semblar una olla de grills

 Ser una olla de bruixes

2. Soroll.

Rent

1. Llevat, i especialment la porció de llevat barrejada amb aigua i farina.

    Estar en un rent

Rento

  1. Rèdit, benefici produït al prestador pel seu préstec.

Rentó

  1. Dutxa ràpida.

Repapar-se/Arrepapar-se

1. Posar-se en el seient amb tota comoditat, repenjant-hi esquena i braços.

Repapiejar

1. Perdre el bon ús de les facultats intel·lectuals per envelliment o per debilitació cerebral.

    No aguantar-se els pets

    Pixar-se a la sabata

    Tornar-se-li aigua el cervell [a algú]

2. Murmurar de malcontent, rondinar.

Repartidora

1. Acció de repartir gratuïtament entre els desposseïts els béns expropiats als rics, especialment la que hom espera que es produirà en un moment de capgirament revolucionari (col·loquial).

Repeló

1, Estirada de cabells.

2. Trosset de pell alçada a causa d’un bac o un rebolcó.

Repic

1. Toc de campanes ràpid i insistent.

Repixar

  1. Gotejar o regalimar una cosa per allà on no hauria de sortir el líquid.

  1. Plovisquejar, caure pluja molt fina (Maestrat).

Replanell

1. Xicotet replà en un terreny costerut, en una escala. 

2. Palmell de la mà.

3. Planta del peu.

Replicar

  1. Contestar al que ens ha estat contestat, impugnant-ho; contestar a allò que sembla no admetre contestació; contradir.

Repom

1. Pom de segona flor, dit especialment de les taronges, pomes, peres, etc., de flor endarrerida, que es cullen després de la recol•lecció normal.

   Taronges de repom

Reportar

1. Portar (una nova), donar compte (d’alguna cosa).

2. Treure d’una acció, d’una empresa, etc., (un profit, un dany).

3. Portar una notícia; referir, contar, exposar verbalment o per escrit.

4. Suportar, prendre a càrrec seu (el dany o molèsties d'una cosa).

 

5. Reprimir (una passió, un sentiment, etc.).

Repretar

  1. Estrènyer, pitjar.

  1. Reunir coses disperses amuntegant-les a un lloc (Maestrat).

Repretar la palla

Reptar

1.  Reprendre (algú) tirant-li en cara una falta, un error, etc.; renyar.

2. Provocar a lluitar. Desafiar.

Repuntar

  1. Fer repunt; cosir fent repunt.

  1. Tindre relacions sexuals potents des del punt de vista masculí.

  1. Fer moviments repetitius seguits i involuntaris amb una part del cos, sovint la cama.

Requedar-se

1. Anar més poc a poc el qui caminava en nostra companyia.

Rerevera

  1. Tardor.

Rescals

1. Barreja de caliu i cendra que queda a la llar quan el foc fa hores que és apagat.

Resclosit-ida

1  Excessivament tancat, alterat per falta de ventilació.

2  Olor (o pudor) de resclosit  Tuf especial que agafen les coses que han estat llarg temps tancades en un lloc no ventilat i poc sec.

Resclum

1. Olor de l’aliment que ha agafat mal gust perquè l’han guardat en un lloc tancat i humit; gen. queda sec i florit.

Resquill

1. Trosset semblant a una petita estella que salta o es desprèn d’un os, d’una punta acerada, etc.

2. Xicoteta porció d'aigua, pasta, fang, etc., que es desprèn d'alguna cosa i és llançada a distància en agitar-la, colpejar-la, etc.

3. Acció de fregar passant fugaçment, ferir però lateralment.

Resquit

1. Benefici, contrapartida. Rescat.

Ressagar-se

1. Quedar enrera, endarrerir-se.

   Llaurador ressagat, mai ix d'empenyat

Ressentir-se

1. Sentir disgust, irritació, per una ofensa, burla, engany, etc

Ressol

1. Reverberació del sol.

Ressopó

1. Segon sopar; menjada que es fa dues o tres hores després del sopar, abans d'anar al llit, sobretot en determinats dies com el darrer dia de Carnestoltes, la nit de Nadal, etc.

Resulta

1. Allò que se segueix d'un fet; conseqüència.

   A resultes de

   De resultes

   Estar a les resultes de

2. Resultat, conclusió, d'una deliberació, d'una conferència, unes eleccions, etc. 

Ret

  1. Bossa de malla que es posa al cap per retenir els cabells.

Retirada

1. El fet d’assemblar-se una mica, físicament, dues persones.

Retirar

1. Tornar a casa, al vespre o a la matinada. Anar a dormir.

Retirat-ada

1. Persona que, per raó de l’edat o per una malaltia, ja no treballa.

Retor/rector

  1. Capellà

Retorçó/retortilló

1. Retorciment.

2. Caragolament de ventre, torçó.

Retranca/retranga

1. Rabasta. Banda de cuir, de cànem, etc., que subjecta la sella o el bast per darrere passant per sota la cua de la bèstia.

2. Brides o ramals dels muls de carro.

Retratar

1. Fer el retrat d'algú (en pintura, dibuix, fotografia, etc.).

  Posar-se tranquil i fer-se retratar

2. Reproduir o reflectir la imatge d'una cosa.

3. Descriure exactament.

4. Pagar una quantitat de diners.

5. Ensenyar, sense voler, una part del cos que, normalment, es duu tapada.

Retratista

  1. Persona que es guanya la vida fent fotos. Fotògraf.

Retreure/retraure

1. Esmentar a algú (alguna cosa que ha fet i que es considera censurable) amb intenció de

reprovar-li-ho.

    Cantar les veritats a algú [o cantar les quaranta a algú]

    Passar comptes [amb algú]

Retruc

1. Cop repetit.

2. Soroll que produeix la llançadora dels telers mecànics en entrar en el calaix, quan, per no esser ben dirigida, ensopega lleugerament amb la guieta de davant del calaix.

3. Acció de retrucar, en el joc de billar o en el de truc.

4. De retop.

    De carambola [o de retruc, o de retop]

Reüll

1. Conjunt de dos peces de cuiro que formen part dels guarniments del cap d’una bèstia i li tapen els ulls lateralment perquè sempre mire cap avant.

Reüllada

1. Mirada, gen. poc amistosa, que es fa movent els ulls, però mantenint el cap quiet.

Revencillada

  1. Torsió violenta d’una part del cos.

Revencilló

1. Retòrcer; posar en contorsió (especialment l’haca)

Revenja

1. Acció de revenjar-se, que és prendre's una satisfacció d'un dany o perjudici que s'ha rebut d'algú.  

    Me la pagaràs

    Portar-la votada

    Quedar-se cabals

2. Prendre l'avantatge sobre algú que havia estat guanyador anteriorment.

    Ja et trobaré

    Tenir-la jurada

    Tornar el colp

Revés

1. Bufetada que es venta amb la part de darrere de la mà.

Revetlla

1. Vetllada, la part de nit que es passa abans d'anar a dormir.

2. Festa que es fa la nit que precedeix certes diades.

Reveure

1. Revisar, tornar examinar una cosa.

2. A reveure: fórmula exclamativa de comiat afectuós.

   Donar l'arreveure

Revingut-uda/revengut-uda

1. Que s'ha tornat ablanir després d'haver-se endurit.

2. Robust. Que té una constitució forta, vigorosa.

3. Que ha pres més volum o noves forces.

Reviscolar

1. Tornar de mort a vida, recobrar el vigor, la puixança, etc., perduts.

    El poll reviscolat, pica més que cap

    Ser un poll ressuscitat [o reviscolat]

    Traure faves de l'olla

Revolicar

1- Regirar. Treure coses del seu lloc, fer-les anar d'un costat a l'altre o posant les de damunt a sota, especialment per cercar-ne o treure'n una que hi està barrejada.

Revolt-a

1. Desviació sobtada de la línia recta .

2. Girada, canvi de direcció.

3. Tram de carretera, de via de ferrocarril, de camí, etc., en què hi ha un canvi fort de direcció

.

   Menjar mes que una revolta de riu

4. Desordenat, com regirat, agitat, en desorde.

5. Alçament contra l'autoritat establida, sedició amb agitació, amb avalot.

   Portar en revolta

6. Eixamplament sobtat o bossa que el camí ramader fa i on es poden parar els ramats. 

7. Anar desencaminat.

   Anar en revolt

Revoltacampanes

  1. Es tracta d'un insecte (Mantis religiosa) prim i de forma allargada, que mesura de 5 a 7.5 centímetres de llarg. La coloració del cos és verd brillant o marró, i a causa d'això és capaç de camuflar-se perfectament entre l'espessor vegetal.

Revoltejar

  1. Fer pegar voltes a les campanes per que sonen.

Revoltó

1. Arc format entre dues bigues d’un sostre.

2. Biga que va d'una jàssera a una altra o d'una jàssera a la paret.

3. Pis o trespol fet d'algeps amb voltes de biga a biga, o sia, no enrajolat (Benassal).

Rialla

1- Acció de riure.

 Amb la rialla a la boca

 Fer la mitja rialla

 De rialles, en vénen ploralles

 Mal d'altri, rialles són

 No hi ha nóvia sense plors ni mort sense rialles

 Prendre una cosa amb rialles

 Ser un barret de rialles

2. Ganes de riure.

No hi ha mort sense rialla ni casament sense plor

Pagar el riure

Perdre les rialles

Ribàs

1. Marge molt pendent.

Ribatge

1. Riba o vorera (de mar, de riu, etc.).

2. Marge o terreny pendent.

Riera

1. Corrent d'aigua menys important que un riu, perquè sol portar aigua només en temps de pluges, però que és més important que un torrent.

Rierol

1. Riera petita; torrentó que sol dur aigua de tant en tant.

Rifar-se

1. Burlar-se d’algú, especialment enganyant-lo, fent-li concebre esperances vanes, etc.

2. Disputar-se una persona per la seva bellesa. Aquell xic se’l rifen totes les dones.

Rinxo

1. Ben a la vora, quasi tocant.

Rioler-era

1. Propens a riure, que riu fàcilment; rialler.

    Alegre com un pinsà

Riscla/riscle

1. Part llenyosa de la tija del cànem que se separa de les fibres, una vegada amerat, amb l'operació d'espadat.

 

2. Ascla, estella despresa d'un tros de llenya en asclar-lo (Maestrat).

3. Peça de fusta prima, encorbada, que forma el bastiment d'un sedàs.

4. Caixa redona que circueix la mola en els molins de farina.

5. Nom donat a la peça prima de fusta que unix la tapa i el fons de la caixa harmònica de diversos instruments de tecla o corda.

6. Cingle.

Risp-a

  1. Esquerp, indòmit. Gens dòcil, que no li agrada creure, que va a la seua, que té mal geni i que salta de no res. (Maestrat, Morella).

Riurau

  1. Edifici de planta baixa, cobert de teula, en un o dos vessants, amb arcs a un costat que permeten amplament la ventilació, destinat a aixoplugar-hi els canyissos de les panses posades a assecar. És característic de la Marina.

Rivetejar

  1. Posar rivets a una peça de roba, sabata o espardenyes.

Robavellaire/robaveller-a

1. Persona que compra i ven roba usada.

Rocalla/rocam

1. Abundor de rocs grossos, o de roques, en un terreny.

Rodadits

1. Inflamació flegmonosa dels dits.

Rodal

1. Tros d’un terreny que es distingeix del circumdant per alguna circumstància, especialment per les plantes que hi neixen.

2. Part considerable d'una gran extensió de terra; partida rural prou extensa.

3. Voltants. Llocs que són al voltant.

4. Rodona de randa o de paper per a col·locar-hi gots o ampolles a sobre.

5. Rastre que deixen els culs dels gots o de les ampolles damunt la taula o la safata que els fa de suport.

6. Taca de forma arrodonida.

7. Diferència.

    En gran rodal

Rodamón

1. El qui va de poble en poble o d'un país a l'altre, sobretot per guanyar-se la vida.

2. Bastonet al qual va fixat un penell o bandereta que roda veloçment quan un xiquet es posa a córrer amb el bastonet en la mà.

Rodamot

1. Roda motora, acanalada o no, amb una maneta per a fer-la moure a mà, pròpia dels torners i filadores.

Rodanxa

1. Cadascuna de les porcions d’un aliment quan, un cop tallades, tenen una forma ampla, rodona i poc gruixuda.

Roda-soques

1. Persona que volta molt, que viatja, que no és mai allà mateix, que canvia sovint de feina, d’amics, etc.

Roder-a

1. Fugitiu i errant; bandejat, qui viu errabund i cometent delictes per alimentar-se i defensar-se.

Anar roder

Rodet

1. Objecte cilíndric al voltant del qual s'enrotlla un fil, cordill o altre material flexible formant diverses voltes sobre si mateix.

Rodolí

1. Roda motora, acanalada o no, amb una maneta per a fer-la moure a mà, pròpia dels torners i filadores.

2. La llenca de paper o de pergamí posada dins la bolleta de cera, o sense la bolleta, i que porta escrit el nom d'una persona elegidora per a un càrrec o servei públic.

Dia dels redolins: el segon diumenge de juliol, en què es rifen els llocs de pesca de l'Albufera de València.

3. Conjunt de dos versos aparellats.

Roent

  1. Brusent, molt calent.

S'agafaria a un ferro roent

Roget

  1. Color vermell per a pintar-se la cara.

  1. Varietat de raïm vermell.

  1. Antisèptic dernatològic per a desinfectar ferides superficials, cremades i rascades.

Rogle

1. Conjunt de persones o de coses disposades de manera que formen un cercle.

2. Grup de persones al voltant d'algú o d'alguna cosa.

Fer fer rogle

Fer rogle

Fer rogle a part

Fer rogle de moros

Gent de poblet, gent de roglet 

Traure a rogle [una qüestió, un tema, etc.]

3. Nom de diversos jocs infantils en què els jugadors formen un rogle.

4. Halo, corona.

5. Tros redó d'estora que se sol posar davall d'una taula redona.

6. Constrényer.

   Posar a rogle

   Posar el peu a rogle

   Ta mare quan pixa fa rogle?

7. Rogle de campanetes

Roí/roín-ïna

1. Dolent, que no és bo (en sentit material o moral).

   Al principi o a la fi, l'abril sol ser roí

   Any bo per a la serra, roí per a la terra

   De pare roí, fill bo; que ja vindrà nét que eixirà al iaio

   El porc més roí menja el millor aglà

   Les rates de sagristia són més roïnes que les de l’horta

   Llop dormidor, roí caçador

   Més roí que la fam

   Més val poc i bo que molt i roí

   No trobar mai xica lletja ni vi roí

   Quant més roín és la cosa, més quefer dóna

   Qui és roín en sa casa, roín serà allà on vaja

   Qui pacta amb roí, pacta contra altre i contra si

   Roín gent, roín processó

   Roín vindrà, que bo et farà

   Ser mes roí que l'herba que no fa llavor

   Ser mes roí que la llagosta negra o la tinya

   Ser mes roí que la tenca pudenta [o en suc]

   Ser mes roí que que un gat tort

   Ser més roin que fet d'encàrrec

   Ser més roin que la carn de coll

   Ser un colom roín

   Val més un roí conegut que un bo per conèixer

Rojura

  1. Taca rogencosa que ix a la pell.

Roll

  1. Rodet del trull o molí d'olives.

  1. Glopada, raig de líquid, de fum, etc., llançat per la boca (Aín).

  1. Objecte gruixut i llarguer disposat en forma circular o oval amb un espai buit enmig.

Roll de palla: conjunt de palla disposada circularment quan des del centre de l'era la van portant a fora per mitjà de forques.

  1. Abundància de coses en moviment.

A raig i roll 

Romana

1. Balança rudimentària portàtil de ferro, formada per una barra amb dos braços desiguals, la qual descansa sobre un fulcre, que es penja o bé se sosté amb la mà per mitjà d'una anella. 

Romancejar

1. Perdre el temps parlant.

Romancer-a

1. Amic d’anar amb romanços, converses llargues i que no interessen, històries, dilacions.

2. Col·lecció de romanços; literatura formada pels romanços tradicionals d'un país, d'una època, etc.

3. Joglar. Persona que anava per les corts dels prínceps, pels castells dels senyors, per les festes públiques, etc., cantant cançons, ballant i fent jocs.

Romanços

  1. Excuses, històries.

Romeguera

  1. Esbarzer. Planta (Rubus fruticosus), de tronc espinós i flors blanques, de fruit negre o blavós, comestible, anomenat móres

Amorós com una romeguera

Enganxar-se [o agarrar-se] com una romeguera

Trobar una romeguera

2. Peix de l'espècie Raia Batis, varietat de rajada, que té dues o més espines a la coa.

Roncar

1.  Fer un soroll ronc amb la respiració, en dormir, a causa de la vibració del vel del paladar.

Rondaller-era

  1. Xerrador, qui parla molt i de coses de poca importància.

Rondar

3. Passejar, anar pel carrer o per altres llocs sense un destí o un objectiu determinat.

2.  Anar els fadrins o altra gent jove recorrent carrers, de nits, cantant, fent serenades o esplaiant-se amb altres diversions.

3- Recórrer els carrers d'una població o els diversos departaments d'una fortificació, vigilant pel bon orde, procurant impedir els atacs, els desordes i tota pertorbació.

Rondinar

1. Murmurar manifestant desgrat, malcontentament, disconformitat amb allò que és constret a fer.

2. Produir un so fosc, ronc, un animal (sobretot un porc o un gos).

    Quan sentis la tórtora rondinar, pren la cistella i ves a sembrar

Rònec-ònega

1. Tot sol, sense acompanyament d'elements suavitzadors o milloradors.

   Quedar rònec

2. Deixat, abandonat per vell, per ruïnós, per inhospitalari, malsà, desagradable d'usar o d'habitar.

Ronser-a

  1. Afalagador, qui fa la bona a algú per enganyar-lo.

  1. Que obra amb lentitud, per falta de gana de fer una cosa, o bé amb indecisió per timidesa, per por, etc.

Anar ronser

Fer el ronser [o el ronsero]

Ronya

1. Malaltia cutània contagiosa, comuna a l'home i a diferents animals (sobretot quadrúpedes), caracteritzada per la formació de petites vesícules que fan molta picor, i causada per l'insecte (Sarcoptes scabiei ).

   Qui tinga ronya, que es rasque [o es grati]

2. Brutícia, coses excrementícies o residuals, sobretot les adherides a la pell, a un objecte.

Buscar ronya al cove

Ni formatge sense ronya, ni donzella sense vergonya

No mancar [a algú] més que ronya per gratar

3. Misèria espiritual, mesquinesa, avarícia.

   La vergonya cria ronya

Ronyós-osa

1. Massa estalviador.

2. Cobert de brutícia.

Ronsa

1. Una embarcació que no està ancorada ni amarrada, anar a la mercè del vent o del corrent.

    A la ronsa

2. Peresa, mala gana de fer una cosa; lentitud per a fer-la.

3. Ronsejaire, mandrós i lent en el treball, en l'acció.

   Fer el ronsa

Rosa

1. Gra de dacsa fregit i esclafat per l'acció de l'ardor.

Rosada

1. Humitat de l'atmosfera condensada en forma de gotes a la superfície dels cossos freds, especialment a la nit.

   Durar menys que una rosada

   Juliol sense rosada, du pluja amenaçada

2. Gelada, aigualera glaçada.

   Ésser fresc com la rosada 

3. Blancor extrema.

Rosari

1. Acte de devoció en què es commemoren quinze misteris de la Mare de Déu (misteris de goig, de dolor i de glòria) cadascun dels quals consta d'un parenostre, deu avemaries i un gloriapatri, i a continuació la lletania lauretana.

   Estar [algú] per a sopes i rosaris

   Poder anar a missa sense rosaris

   Part de rosari: Cadascun dels tres grups de cinc misteris que formen el rosari.

   Vendre[ una cosa] a parts de rosaris

  Resar o Passar el rosari: Practicar la dita devoció o una de les seves tres parts.

   Passar el rosari

Rosari de l'Aurora: La dita devoció practicada col·lectivament i processionalment a primera hora del matí.

   Acabar com el rosari de l'aurora

2. Enfilall de grans, separats de deu en deu per un gra més gros, tots units per un fíl que els travessa tots, destinat a comptar les avemaries (representades pels grans petits) i els gloriapatris (representats pels grans grossos) en passar el rosari.

Rosca

  1. Tortell o massa de pasta de farina a la qual s'ha donat forma d'anell.

Fer la rosca [a algú]

No estar el forn per a rosques

  1. Llesca.

Rosques en ous: llesques de pa abeurades d'aigua o de llet, rebossades amb ous debatuts i fregides en saïm o en oli.

Del pa dur es fan rosques; ací no es tira res

Rosec

  1. Dolor o molèstia persistent (física o moral).

  1. Persona xerraire, importuna, que no calla mai.

Rosegar

1. Dividir una cosa sòlida en petites parts per l'acció de les dents, mossegant-la.

2.  Murmurar, malfamar.

Rosegó

1. Tros de pa o d'altra cosa rosegada; tros de pa deixat en menjar.

    Mana, quin rosegó! 

    De quin pa fas rosegons¡

2. Els rosegons són uns dolços de pasta seca molt pareguts als carquinyolis, típics del País Valencià. Tenen la forma d'una llesca de pasta dura trencada en trossos i amb miques d'ametlla dins.

3. Persona que parla molt i confusament.

    Fer rosegons

Rosella

1. Flor de la planta papaveràcia Papaver rhoeas, i la mateixa planta, que es cria abundant dins els camps de cereals; la flor és de color vermell viu.

   Com una rosella

Rossegador-ora

  1. Ofici en perill d’extinció en que amb l’ajuda d’animals s’arrosseguen tonc tallats.

Rossí

1. Cavall vell, decadent i de poc vigor per al treball.

Rostària

  1. Qualitat de rost; inclinació d'una superfície; terreny o altra cosa rosta.

Rostilló

1. Residu que queda quan es cola el sagí del porc després de fondre'l.

Rostoll

1. Conjunt de les tiges de cereals que queden arrelades a la terra després de la sega; el camp segat de poc, abans de fer-hi cap altra operació, que conserva, per tant, les dites tiges.

 Estar com un peix al rostoll

 Per al caçador, tots els sembrats són

 rostoll

 Qui neix per a terròs, no arriba mai a

 rostoll

 Semblar un pregadéu de rostoll

2. Gent baixa, menyspreable.

Rotar

  1. Fer rots o fer un rot.

Bo està el cos quan rota, i millor quan singlota

  1. Donar la gana.

Fer lo que a u li rota

Retovatar

  1. Passar de retovàtor un camp, moure la terra amb el retovàtor.

Rotovàtor

  1. Instrument agrícola, que consisteix en un eix de fulles, de forma variable, que en girar remouen la terra.

Ròtxil

  1. Es diu d’una persona que té molts diners.

Rovallar

  1. Davallar lliscant per damunt un pla inclinat (Cullera).

Rovell

1. Hidròxid de ferro vermellós que es forma a la superfície del ferro per l'acció de l'aire humit; per anal., la capa que es forma a la superfície d'altres metalls per corrosió.

   No deixar criar rovell

2. Massa esferoidal groga o vermellosa que hi ha a la part central de l'interior dels ous d'ocells i rèptils.

   El rovell de l'ou

   Fer un ou de dos rovells

   Fer-se de dos rovells

Rovelló

1. Bolet de l'espècie Lactarius deliciosus, de color vermell morat amb taques verdoses si és tocat del sol, amb ratlles radiades sota el barret i amb la cama molt curta; en ferir-lo, segrega un suc vermellós; es fa a colles a la part més assolellada de les pinedes, a la tardor; és de carn consistent, comestible, generalment molt saborós.

Al rovelló, cerca-li companyó

Any de rovellons, neu fins als cullons

Conservar-se com un rovelló

Els rovellons s'amaguen pels racons

Fer el rovelló

La llenega és carn d'ovella i el rovelló es carn de moltó

Per Sta. Caterina el rovelló ja fina

Pertot es fan rovellons quan plou

Quan a l'octubre plou, el rovelló és mou

Si trobes una llora, el rovelló hi és a la vora

 Rua/ruga

1. Cantó de pa, crostó; entrepà.

Rublir

1. Omplir completament

.

Ruc

1. Ase o somera jove, des que neix fins que assoleix el creixement complet.

Alaba't, ruc, que a la fira [a a vendre] et duc

Baldat com un ruc de llenyater

Caure del ruc

El ruc aguanta la càrrega, més no la sobrecàrrega

El ruc brama, palla vol

El ruc com més menut més astut

Escoltar amb orelles de ruc

Ja que no es pot girar contra el ruc, es gira contra l'albarda

Llaurada de rucs i batre de bous, merda a l'era

No és bon maig, que el ruc no tremoli a l'estable

Passar més gana que el ruc del Vela

Per la corda es troba el ruc

Quan els rucs bramen molt, pluja a dolls

Qui de ruc d'un altre se'n refia, sovint ha d'anar a peu

Qui perd el ruc i troba el ramal "menos" mal

Qui té un bon ruc, té una mala bèstia

Ruc fart i jovenet, tot són coces al vent

Una garrofa pot fer caure un ruc

   2. Persona rude, grossera d'enteniment.

El metge ruc tot ho cura amb el mateix suc

Ésser més ruc que una sopa, [o que un paner]

Home pelut, o és molt savi o molt ruc

Més ruc que una sabata

No diguis ruc a ningú que no ho sigui més que tu

Si t'alabes seràs ruc, i si t'amagues poruc

3. Enrabiada capritxosa, amb plors, gestos i crits (Morella, Maestrat).

   Agarrar un ruc

Ruca

  1. Planta crucífera de l'espècie Eruca sativa, de fulles lirato-partides, flors blanques o grogues amb venes violades, i llavors comprimides; les fulles agraden als conills, i amanides es mengen com a ensalada per les persones.

Rufaca

  1. Tempesta de vent i pluja o neu que es produeix a les muntanyes.

Rugló

  1. Pedra tronco-cònica que roda damunt la sumola del trull i esclafa les olives.

  1. Pedra grossa, de forma cilíndrica o tronco-cònica, que serveix per a aplanar el trispol d'un camí, d'una era, etc.

  1. Peça tronco-cònica, generalment de pedra i a vegades de fusta armada de trossos de ferro, que serveix per a esclafar les espigues damunt l'era i separar el gra de la palla.

Ruixat

1. Pluja forta però de curta durada.

    Bategada d'aigua

2. Acció i efecte de llançar o caure moltes coses.

Rull

  1. Floc de cabells o pèls caragolats.

Runa

1. Pedreny, terra, rajols i altres residus d'un edifici o edificis derrocats.

2. Brossa rossegada per una avinguda de riu o per l'aigua del mar.

Runar

  1. Lloc ple de pedres

2. Renyar, esbroncar.

3. Parlar entre dents, rondinar.

Ruquejar

1. Fer o dir bestieses, ximpleries; jugar cridant i barallant-se, la mainada.

Rusc/buc/casera/apiari

1.  Casera d'abelles, formada antigament de troncs d'arbres buits, suro o plantes trenades com el vímet, canya, espart o vidalba o altres lianes.

De tal rusc, tal eixam

L'eixam ha tornat a rusc

Ruscada

  1. Bugada.

Rústec-rústega/rústic-rústica

1. Pertanyent o relatiu al camp, a les coses i persones que hi habiten.

2. Grosser, mancat de cultura, de poliment mental o espiritual.

    Caure-li el moc

    Ser un terròs

3. Aspre al tacte, mancat de finor. Mancat de poliment; poc o gens treballat.

Rutllar

1. Enrotllar, caragolar.

2. Funcionar correctament un mecanisme; fer el seu curs, anar endavant, un afer, un projecte, etc.

3. Rodolar, moure's una cosa voltant sobre ella mateixa.

Rutló

1. Pedra grossa, de forma cilíndrica o tronco-cònica, que serveix per a aplanar el trispol d'un camí, d'una era, etc.

2. Pedra tronco-cònica que roda damunt la sumola del trull i esclafa les olives.

3. Peça tronco-cònica, generalment de pedra i a vegades de fusta armada de trossos de ferro, que serveix per a esclafar les espigues damunt l'era i separar el gra de la palla.