PARAULES VALENCIANES EN DESÚS

N

Nadala

Nadó

Nafra

Nano

Nansa

Nariu

Navada

Necesser

Negat-ada

Negociar

Negror

Neguit

Neula

Nevera

Nieró

Nineta

Nini

Nino/a

Ninou

Niqui

Nissaga

Niuada

Nodrir

Non

Non-non

Nones

Nosa

Noure

Novell-ella

Novençà/ana

Nuar/nugar/nigar/nyigar/nyugar

Nunci

Nyanyo

Nyap

Nyapa

Nyas

Nyec

Nyespla/Nespla/nespra

Nonya

Nyora

Nadala

  1. Cançó dedicada al naixement de Jesucrist, i destinada generalment a cantar se davant el betlem o pessebre.

  1. Planta amaril·lidàcia Narcissus Tazetta, que fa les flors blanques-grogues.

Nadó

1. Xiqueta o xiquet nascut fa poc.

Nafra

1. Llaga, úlcera. Solució de continuïtat en un teixit orgànic, amb pèrdua de substància, causada per un agent exterior (ferida) o per un agent morbós.

Agradar-li [a algú] que li miren les nafres

Metge [o barber] piadós, nafra pudenta

Posar el dit en la nafra

Refrescar les nafres [a algú]

Tocar la nafra [a algú]

2. Descrostat o defecte de la superfície d'una peça de terrissa, de l'escorça del suro, etc.

Nano

1. Que és d'una petitesa extraordinària dins la seva espècie.

En terra de nanos, series un gegant

2. Cadascun dels homes o nois que, amb els caps ficats dins grans caps groteschs de cartó que els donen aspecte de curts de cos, assisteixen a la processó del Corpus i a altres festes populars ballant i fent evolucions per a diversió de la gent.

Ballar-li els nanos [a algú]

Pegar-li voltes [o pegar-li voltes al nano]

3. Infant, xiquet menut.

Home i dona sense nanos son dos duros sevillanos.

4. Interjecció amb la qual es crida l'atenció d'una persona.

Nansa

1. Ormeig de pesca, consistent en un receptacle acampanat fet de malla de jonc, vímet, canya, etc., de la mateixa forma que el morenell, però més gran.

Pel setembre acaba la nansa i comença la xarxa

Pescador de nansa fa bona panxa

Pescador de nansa, tot l'hivern a casa

2. Ansa.

Nap-buf

1. Nom aplicat a una criatura, especialment quan és la xicoteta entre d'altres, o a una persona de poca alçada. 

Nariu

1. Forat del nas.

Navada

  1. Part de la casa, que correspon en situació i en extensió a un dels costers de la teulada que la cobreix.

Necesser

1. Estoig on es guarden els estris propis d'un treball determinat, especialment d'afaitar o de pentinar-se, quan es va de viatge.

Negat-ada

1. Curt d'enteniment i incapaç d'aprendre o de comprendre.

Negociar

1. Fer negocis, esp. quan es discuteix per aconseguir quelcom a un preu més bo.

Negror

1.Espessor de núvols negres en el cel, que és senyal de gropada.

Neguit

1. Inquietud, molèstia, produïda per una forta excitació, una gran impaciència, un desassossec.

El mal de nit dóna més neguit

El mal gran no fa mal, el mal petit dóna neguit

Si la tos et dona neguit, eucaliptus ben bullit

Neula

1. Calitja molt espessa que no arriba a boira baixa, i que és molt malsana per a plantes, animals i persones.

2. Rovell, malaltia del blat.

3. Full prim de pasta de farina cuita, amb sucre o sense.

4. Full de pasta prima de farina, generalment barrejada amb sucre i alguna essència, caragolat formant com un canó.

5. Penjoll ornamental de forma cilíndrica o cònica a manera de neula caragolada?.

6. Beneitot, mancat de discreció, talent, importància, esperit. 

Ser un neula

Nevera

1. Congesta, aglomeració de neu en el fons d'una vall.

2. Pou o cavitat de la muntanya on es reuneix i guarda la neu per a l'estiu.

3. Armari disposat convenientment per a guardar-hi gel i tenir-hi en fresc l'aigua i els comestibles.

4. Habitació o altre lloc molt fred.

Nieró

1. Recipient o lloc destinat a pondre-hi i covar-hi les gallines o altres aus domèstiques, covador.

2. Niu.

Nineta

1. Pupil·la de l'ull.

Nini

  1. Infant molt menut, en llenguatge infantil.

Nino/a

1. Figura de drap, de cartó, de cera, etc., que representa un infant mascle,

Ninou

1. Cap d’Any.

Per Ninou [Any Nou] un pas de bou

2. Flor de narcís (Pou Thes. puer. 38, Torra Dicc.). Ninou tardà: nom que el naturalista valencià Cavanilles donà a la planta Narcissus serotinus.

Niqui

1. Camisa d’esport de gènere de punt, generalment de màniga curta, amb coll camiser i només dos o tres botons al davant.

Nissaga

  1. Casta, llinatge, raça, estirp.

Niuada

  1. Conjunt d'ous, ocells o altres animals petits dins el niu.

  1. Conjunt d’infants d’una mateixa família.

  1. Gran quantitat de gent.

Nodrir

1. Alletar, i en general alimentar un infant o un animal durant el primer temps de la seva vida.

2. Alimentar (persones, animals, plantes) durant el temps de llur formació o creixença.

3. Alimentar, proveir d'aliment, de substàncies aptes per a la conservació de l'individu.

No nodreix el que es menja, sinó el que es paeix

Val més bon nodriment que or i argent

4. Educar; atendre a la formació principalment moral i de caràcter, d'un infant, jove, etc.

5. Fomentar; proveir una cosa d'allò que necessita per a conservar-se o augmentar.

6. Fomentar, augmentar, un sentiment, una idea, etc. 

Non

  1. Son.

Non-non

1. Cançó per a fer adormir els xiquets.

2. Dormir.

Fer (la) non-non

Fer nona [o nones, o non-non] [un infant  

Nones

1. Dormir (en llenguatge infantil)

Fer nona [o nones, o non-non] [un infant ]

Nosa

1. Cosa que, amb la seva presència, dificulta, intercepta, pren lloc útil o priva d'obrar o funcionar.

    Estaquirot

    Fer més nosa que un busca dins un ull

    Fer més nosa que una brossa dins un ull

    Fer nosa

    Ser un trompellot

Noure

1. Fer mal (a algú o alguna cosa); danyar.

Novell-ella

1. Nou, produït o aparegut de poc temps; recent.

   Àguila vella, terra novella

   Al vell, no li donis vi novell

   Amic nou és vi novell. Si és bo no és com el vell

   Arbre vell fa més ombra que el novell

   Cap pardal novell porta la becada al vell

   De vi el més vell, d'amor el més novell

   Deixar les carreres velles per les novelles

   Del tronc vell, el foc novell

   El bou vell llaura millor que el novell

   El pa fresc, i el vi novell, causen dolors al ventrell

   El vi novell infla el ventrell

   El vi novell per St. Andreu ja és vell

   El vi vell, i el pa novell

   Els pardals novells també piquen

   Fruita novella, la dent amb ella

   Gent novella, de no-res se meravella

   Home vell, cada dia un mal novell

   L'amic i el vi, busca'ls vells, i el porc, busca'l novell

   Més val cuidar de vell que saber d'home novell

   Metge novell, feina pel fosser

   Ni metge novell, ni advocat donzell

   No deixes [o no canvies] senda vella per novella (o les sendes velles per novelles)

   Oli vell i vi novell

   Ovella petarrella, a cent anys sembla novella 

   Per Sant Bartomeu sense pell, préssecs madurs i vi novell

   Per Sant Martí, castanyes i novell vi

   Porc fresc i vi novell, al cementiri amb ell

   si serres l’arbre novell, com vols tindre roure vell?

2. Nova; notícia que era ignorada d'aquell a qui es comunica.

Novençà/ana

1. Novell, principiant; que fa poc temps que fa una cosa, que exerceix un càrrec, etc.

2. Que acaba de casar-se. 

 Compondre's com un monyo de novençana

 Estar un més ert que piu de novençà

Nuar/nugar/nigar/nyigar/nyugar

1. Fer un nuc o nucs.

Fer un diner amb set nucs

2. Unir o lligar fent un nuc.

Això es com fer-li un nuc al rabo

3. Unir, en el tissatge, d'un en un, els extrems d'un ordit acabat de teixir amb els d'un altre encara no començat a teixir, per a estalviar-se d'haver-lo de passar pels lliços i per la pua.

Fes nuguet i no perdràs puntet

Fil [o punt] sense nuc, punt perdut

4. Obstruir-se, entrebancar-se el pas d'una cosa, com del menjar, de la veu, de la sang pel cor, etc.

Nuar-se-li la gola

Nunci

1. Missatger, herald; encarregat d'anunciar alguna cosa.

Que ho faci el nunci! o Que hi vagi el nunci!

Que ho conti [o ho faci creure] al nunci!

2. Funcionari municipal encarregat de fer els pregons.

3. Ambaixador del Papa prop d'un Estat o príncep.

Nyanyo

  1. Bony produït per un cop al cap.

Nyap

1. Cosa mal feta, no gens reeixida, bunyolenca.

Nyapa

1. Taca, clap, d'alguna extensió.

Traure'n nyapa

Nyas

1. Deformació vulgar de jas, forma d'imperatiu equivalent a «pren, agafa això».

Nyas, coca!: ho diuen els infants quan peguen una bufetada; també es diu metafòricament quan hi ha algun contratemps.

Nyec

1. Grinyol o gemec de gos, d'ànec o d'altre animal que produeix un crit semblant.

No fer nyec

2. Morir

Fer nyec

Nyespla/Nespla/nespra

1. Fruit del nespler, de forma rodona amb una cavitat profunda, el qual es cull verd i es conserva amb palla fins que ha madurat.

Això és tan veritat com ara plouen nesples

Amb temps i palla [o paciència] maduren les nesples

El dimecres, a vendre nespres

La saó de novembre és bona pels nespres

Per Sant Lluc, la nespra al palluc

Què hermosura de nesples! 

Qui menja nespres, beu cervesa i besa una vella; ni menja, ni beu ni besa

2. Colp violent, especialment el que es dóna en agressió o es rep en accident. 

T´arree una "nyespla" i voràs...

Nonya

1. Mandra que fa son.

Nyora

1. Pebre coent.