Paraules (N)

PARAULES VALENCIANES EN DESÚS

Nadala

Cançó dedicada al naixement de Jesucrist, i destinada generalment a cantar se davant el betlem o pessebre.

Planta amaril·lidàcia Narcissus Tazetta, que fa les flors blanques-grogues.

Nadó

1. Xiqueta o xiquet nascut fa poc.

Nafra

1. Llaga, úlcera. Solució de continuïtat en un teixit orgànic, amb pèrdua de substància, causada per un agent exterior (ferida) o per un agent morbós.

Agradar-li [a algú] que li miren les nafres

Metge [o barber] piadós, nafra pudenta

Posar el dit en la nafra

Refrescar les nafres [a algú]

Tocar la nafra [a algú]

2. Descrostat o defecte de la superfície d'una peça de terrissa, de l'escorça del suro, etc.

Nano

1. Que és d'una petitesa extraordinària dins la seva espècie.

En terra de nanos, series un gegant

2. Cadascun dels homes o nois que, amb els caps ficats dins grans caps groteschs de cartó que els donen aspecte de curts de cos, assisteixen a la processó del Corpus i a altres festes populars ballant i fent evolucions per a diversió de la gent.

Ballar-li els nanos [a algú]

Pegar-li voltes [o pegar-li voltes al nano]

3. Infant, xiquet menut.

Home i dona sense nanos son dos duros sevillanos.

4. Interjecció amb la qual es crida l'atenció d'una persona.

Nansa

1. Ormeig de pesca, consistent en un receptacle acampanat fet de malla de jonc, vímet, canya, etc., de la mateixa forma que el morenell, però més gran.

Pel setembre acaba la nansa i comença la xarxa

Pescador de nansa fa bona panxa

Pescador de nansa, tot l'hivern a casa

2. Ansa.

Nap-buf

1. Nom aplicat a una criatura, especialment quan és la xicoteta entre d'altres, o a una persona de poca alçada.

Nariu

1. Forat del nas.

Navada

Part de la casa, que correspon en situació i en extensió a un dels costers de la teulada que la cobreix.

Necesser

1. Estoig on es guarden els estris propis d'un treball determinat, especialment d'afaitar o de pentinar-se, quan es va de viatge.

Negat-ada

1. Curt d'enteniment i incapaç d'aprendre o de comprendre.

Negociar

1. Fer negocis, esp. quan es discuteix per aconseguir quelcom a un preu més bo.

Negror

1.Espessor de núvols negres en el cel, que és senyal de gropada.

Neguit

1. Inquietud, molèstia, produïda per una forta excitació, una gran impaciència, un desassossec.

El mal de nit dóna més neguit

El mal gran no fa mal, el mal petit dóna neguit

Si la tos et dona neguit, eucaliptus ben bullit

Neula

1. Calitja molt espessa que no arriba a boira baixa, i que és molt malsana per a plantes, animals i persones.

2. Rovell, malaltia del blat.

3. Full prim de pasta de farina cuita, amb sucre o sense.

4. Full de pasta prima de farina, generalment barrejada amb sucre i alguna essència, caragolat formant com un canó.

5. Penjoll ornamental de forma cilíndrica o cònica a manera de neula caragolada?.

6. Beneitot, mancat de discreció, talent, importància, esperit.

Ser un neula

Nevera

1. Congesta, aglomeració de neu en el fons d'una vall.

2. Pou o cavitat de la muntanya on es reuneix i guarda la neu per a l'estiu.

3. Armari disposat convenientment per a guardar-hi gel i tenir-hi en fresc l'aigua i els comestibles.

4. Habitació o altre lloc molt fred.

Nieró

1. Recipient o lloc destinat a pondre-hi i covar-hi les gallines o altres aus domèstiques, covador.

2. Niu.

Nineta

1. Pupil·la de l'ull.

Nini

Infant molt menut, en llenguatge infantil.

Nino/a

1. Figura de drap, de cartó, de cera, etc., que representa un infant mascle,

Ninou

1. Cap d’Any.

Per Ninou [Any Nou] un pas de bou

2. Flor de narcís (Pou Thes. puer. 38, Torra Dicc.). Ninou tardà: nom que el naturalista valencià Cavanilles donà a la planta Narcissus serotinus.

Niqui

1. Camisa d’esport de gènere de punt, generalment de màniga curta, amb coll camiser i només dos o tres botons al davant.

Nissaga

Casta, llinatge, raça, estirp.

Niuada

Conjunt d'ous, ocells o altres animals petits dins el niu.

Conjunt d’infants d’una mateixa família.

Gran quantitat de gent.

Nodrir

1. Alletar, i en general alimentar un infant o un animal durant el primer temps de la seva vida.

2. Alimentar (persones, animals, plantes) durant el temps de llur formació o creixença.

3. Alimentar, proveir d'aliment, de substàncies aptes per a la conservació de l'individu.

No nodreix el que es menja, sinó el que es paeix

Val més bon nodriment que or i argent

4. Educar; atendre a la formació principalment moral i de caràcter, d'un infant, jove, etc.

5. Fomentar; proveir una cosa d'allò que necessita per a conservar-se o augmentar.

6. Fomentar, augmentar, un sentiment, una idea, etc.

Non

Son.

Non-non

1. Cançó per a fer adormir els xiquets.

2. Dormir.

Fer (la) non-non

Fer nona [o nones, o non-non] [un infant

Nones

1. Dormir (en llenguatge infantil)

Fer nona [o nones, o non-non] [un infant ]

Nosa

1. Cosa que, amb la seva presència, dificulta, intercepta, pren lloc útil o priva d'obrar o funcionar.

Estaquirot

Fer més nosa que un busca dins un ull

Fer més nosa que una brossa dins un ull

Fer nosa

Ser un trompellot

Noure

1. Fer mal (a algú o alguna cosa); danyar.

Novell-ella

1. Nou, produït o aparegut de poc temps; recent.

Àguila vella, terra novella

Al vell, no li donis vi novell

Amic nou és vi novell. Si és bo no és com el vell

Arbre vell fa més ombra que el novell

Cap pardal novell porta la becada al vell

De vi el més vell, d'amor el més novell

Deixar les carreres velles per les novelles

Del tronc vell, el foc novell

El bou vell llaura millor que el novell

El pa fresc, i el vi novell, causen dolors al ventrell

El vi novell infla el ventrell

El vi novell per St. Andreu ja és vell

El vi vell, i el pa novell

Els pardals novells també piquen

Fruita novella, la dent amb ella

Gent novella, de no-res se meravella

Home vell, cada dia un mal novell

L'amic i el vi, busca'ls vells, i el porc, busca'l novell

Més val cuidar de vell que saber d'home novell

Metge novell, feina pel fosser

Ni metge novell, ni advocat donzell

No deixes [o no canvies] senda vella per novella (o les sendes velles per novelles)

Oli vell i vi novell

Ovella petarrella, a cent anys sembla novella

Per Sant Bartomeu sense pell, préssecs madurs i vi novell

Per Sant Martí, castanyes i novell vi

Porc fresc i vi novell, al cementiri amb ell

si serres l’arbre novell, com vols tindre roure vell?

2. Nova; notícia que era ignorada d'aquell a qui es comunica.

Novençà/ana

1. Novell, principiant; que fa poc temps que fa una cosa, que exerceix un càrrec, etc.

2. Que acaba de casar-se.

Compondre's com un monyo de novençana

Estar un més ert que piu de novençà

Nuar/nugar/nigar/nyigar/nyugar

1. Fer un nuc o nucs.

Fer un diner amb set nucs

2. Unir o lligar fent un nuc.

Això es com fer-li un nuc al rabo

3. Unir, en el tissatge, d'un en un, els extrems d'un ordit acabat de teixir amb els d'un altre encara no començat a teixir, per a estalviar-se d'haver-lo de passar pels lliços i per la pua.