Quattrocento

Un dels més grans arquitectes del començament del Renaixement va ser Alberti, que va escriure molts llibres de pintura, arquitectura i va ser una gran influència per donar noves idees a Europa.

Va reformar el temple inacabat de Malatestià a Rímini, primer en tenir una estructura d’art triomfal.

 

La seva obra religiosa més important és St. Andrea, a Màntua.

A Florència, eren residències urbanes de les famílies més adinerades i servien per varies coses, per manifestar, la riquesa i la seva bellesa, el poder.

Al mig de l’edifici tenen un pati, aquests castells tenien la finalitat de donar força física, per exemple el Palau Rucellai. Totes les plantes tenen un estil diferent (opus romà), porta (cornisa).

Filarete (escriptor de llibres de construcció) diu que l’Arquitectura neix com ha pecat original, que el cel no exigia pas sostres, parets, columnes…

La primera es feia des del Panteó romà, va expressar la capacitat dels arquitectes moderns.

D'altra part cal tenir en compte que Brunelleschi es va veure obligat a intervenir sobre un edifici gòtic que ja era construit; va fer una decoració en dos colors, que recobreix tota la façana per tal de donar-li un toc modern.

La cúpula de Brunelleschi domina tota la ciutat i es una icona.

Diversos edificis dissenyats per Brunelleschi:

         

   

Hi ha els sepulcres de la Família Pazzi, que van atacar els Medicis (que governaven Florència), aniquilant a un d'ells,van ser executats.

La capella volé deixar enrere tot aquest passat i començà de nou.

La portada és una gal·leria porticada, amb columnes, i està rematada per una cúpula d'aspecte de con.

Aquest atri té una petita cúpula a dins seu i casetons, l'interior és de planta centralitzada, amb el domini d’una sola cúpula; els murs són blancs i els arcs i altres elements estructurals, com pilastres, (pietra serena).

És un espai de gran senzillesa expressant el nou estil podia fer sobre l'edifici de la tradició del temple cristià.

L’escultura

L'any 1401 es va voler renovar les portes del Baptisteri de Florència, davant de la Catedral. Es va organitzar un concurs per triar l'escultor que es faria amb l'encàrrec.

D'entre els participants van destacar Brunelleschi i Ghiberti. Els hi van dir que fèssin un relleu que presentés el Sacrifici d'Abraha i va guanyar Ghiberti.

L’idea de Ghiberti va agradar més perquè juntava millor les diferents parts de la Història, mentre el panell de Brunelleschi els moviments dels personatges eren més forçats.

Va tardar més de 20 anys en completar la obra, estava relacionat amb l’Antic Testament.

Ghiberti aconsegueix presentar els temes gràcies a unes línies estructurals per explotar-lo al màxim, en el renaxentisme es on més detalls i posa.

Gràcies al seu treball tan exitós, li van encarregar un altre, on mostra com l’esperit renaixentisme va madurant.

Les primeres portes no s’aparten de l’estil gòtic, però en les segones (1424-1452), el caràcter és modern, profund i ple, és molt renaixentista (perspectiva, punt de vista de la natura…).

Donatello (1386-1466) és un altre escultor florentí, aquí teniu uns quants exemples, el David de bronze (cap el 1440), el Sant Jordi i el Condottiero Gattamelata (1443-1453). Són diferents visions.

q5386143.jpg

El David ens indica que ell  ja ha deixat de ser un nen, ara es un home, ha matat el gegant.

9d0498d012061fe0606b1eace5892058.jpg

Sant Jordi presenta un noi més gran, un guerrer jove amb

molta salut i força expressa l'essència de la ciutat, petita però decidida a ser lliure, sempre vigilant, com el Sant.

2585-60380-a-gattamelata[1].jpg

Condottiero Gattamelata; un condottiero era un soldat que lluitava per diners, com un mercenari (Gattamelatta vol dir gat astut, en italià). Ens presenta el cavaller cristià com si fos un emperador romà.

El condottiero Gattemalatta era un mercenari que havia lluitat a favors dels venecians; quan es va fer gran va deixar al seu testament dit que es fés un monument en nom seu.

La seva família va cridar a Donatello i es va decidir fer un retrat a l'antiga; consisteix en un retrat idealitzat: presenta un personatge decidit (amb una boca molt voluntariosa, de llavis serrats). El cavall posa la pota sobre la bola de canó per representar que és l’amo de tot.

És una obra molt comuna la vertical del guerrer, damunt la montura, l'horitzontal del moviment indicat del cavall, tan natural, i la diagonal que formen l'espasa i la bengala, està enterrat al Nord d’Itàlia, dins del temple de Sant Antoni, molt important en aquella època.

PINTURA

Els diferents estats del nord d'Itàlia tenen estils i artistes diferents, dins del Renaixement.

Massaccio és un dels iniciadors de la nova manera, va plantejar gran part dels temes del Renaixement, va morir molt jove als 28 anys.

A La Trinitat (1425-1427, Església del Carmine, Florència) vol canviar l'espai arquitectònic amb la pintura, plantejada com un nínxol, que foradaria el mur del temple.Masaccio santisima trinidad 1425-28.jpg

Dins d'un arc triomfal hi ha les tres persones importants de la Trinitat, amb Crist a la creu, la Seva Mare i Sant Joan; estan acompanyats dels donants, de la seva mateixa mida, fent així l' ésser humà més proper a Déu.

 

La Trinitat.

L'espai pintat per Massaccio és tan real que s'ha pogut reconstruïr de nou i que sigui pràcticament igual

D'altra part cal tenir present que tota la superfície de l'obra ha estat marcada amb una graella.

Massaccio també va pintar,els frescos de la Capella Brancacci (1427), presenta els primers passos que dóna la esglèsia, principalemnt centrat en la vida de Sant Pere, intenta donar tridimensionalisme i per suposat, realisme.

110 o Massaccio 1424-27          El tribut de la moneda, capella Brancacci.jpg

Massaccio: El Tribut de la Moneda.

Crist és el centre de l'escena, tot gira entorn, seu els apòstols estan al seu voltant, això li dona un grau més d’importància ja que fan que miris on estan mirant ells.

El que cobra els impostos li ha demanat a Sant Pere si el seu Mestre i ell mateix no pagen la taxa annual per mantenir el Temple de Jerusalem.

Sant Pere està noblement indignat: la seva figura té una qualitat escultòricade caràcter menys individualitzat.

Crist intervé i mana a Pere que vagi a pescar un peix, i trobarà dins la seva boca la moneda per pagar l'impost dels dos, Crist i Pere.

 Botticelli

Un altre pintor és Botticelli. Té una obra variada, molt personal i és plenament quattrocentista. Dóna gran importància al dibuix, fent quasi bé filigranes i els seus personatges tenen un aspecte dolçament melancòlic.

D’assumptes religiosos, els relaciona amb el Naixement de Crist: l'Anunciació, la Mare de Déu amb el Nen, l'Adoració dels Mags; són obres molt ben resoltes, delicades, d'una gran harmonia; al final de la seva vida la intensitat religiosa augmenta i les obres són més denses i menys dolçes, tot i mantenir les característiques pròpies, especialment la seva precissió com a dibuixant i no s'ha adaptat al canvi de l'estil.

Com que en el 1494 els Medicis van ser expulsats van haver-hi canvis (fins 1498 en que van tornar) on es va produïr un refús de l'art renaixentista i una recuperació de la cultura més gòtica, sota control de Savonarola, cremant-se moltes obres; potser el pintor es va decantar per aquest moviment el que podria explicar.

També fa alguns retrats als que unes vegades li interessa:

-Captar la individualitat del model amb presició(Retrat de noia, Retrat de Nen) -Vol donar més una certa idea d'Home, com al del Jove amb la Medalla, expressió ideal de la Persona del Renaixement.

Però el que més ha interessat de Botticelli són les seves obres d'inspiració antiga, mitològiques, especialment les que va pintar per la família Medici:           La Primavera

Botticelli-primavera.jpg

El nacimiento de Venus.jpg

El Naixement de Venus (1478-1482).

 Piero della Francesca.

Els governants d'altres estats també volien, l'Art un mitjà de propaganda.

A Ferrara va treballar Piero della Francesca, pintant obres al fresc (com La Història de la Vera Creu), retrats del Duc Frederico Montefeltro i la seva esposa, que volen ser alhora fidels retrats però també exemples de dignitat renaixentista.

L'obra més valorada de Piero és La Flagel·lació (1458-1466), on Piero ens presenta un efecte de perspectiva lineal molt creat

Piero della Francesca, La Flagel·lació.

Es tracta d'una pintura sobre taula, poc real, encara que de gran bellesa i harmonia.

Té dues parts ben senyalades: la figuració del Pretori de Jerusalem; Pilat està assegut després de pronunciar la sentència de Jesús.

L'estatueta que remata la col·lumna manifesta la idea del triomf: Piero ha triat per expressar-ho aquest símbol clàssic.

A la dreta hi ha un jardí amb uns personatges que van amb sabates i un noi jove ros,els primers són savis.

El noi descalç va morir en plena juventut i el pintor ens fa saber així el que serà de la nostra vida que pot acabar-se en qualsevol moment i ho compara amb la mort jove de Jesús .

El caràcter passional d'aquesta obra queda aclarit en la inscripció que hi ha a sota, extreta d'una pregària del Divendres Sant.

Mantegna.

MAC04377.jpg

Destacant la figura d'Andrea Mantegna. És un pintor que té un gran sentit del volum i els seus personatges semblen sobresurtir de la superfície pintada, usant d'interessants efectes d'escorç. Mantegna Té la obra religiosa (com L'Agonia de Crist a Getsemaní, però és més apreciat pel cicle de pintures que va fer a La càmera dels Esposos (1474), al Palau de Màntua (figura), creant un efecte il·lusionista

La Càmera dels Esposos.

Mantegna va pintar, al fresc, les quatre parets i el sostre de la Càmera dels Esposos; el cobert tambè té un forat, com una mena de balcó rodó, per on es veu el cel amb uns angels i altres models que ens miren.

A una de les parets hi ha un jardí on està la Cort amb el Duc Ludovico II Gonzaga, la seva família i tot el seu seguici; se li acosta un dels seus ministres i sembla que li lliura una carta que acaba d'arribar,sembla important, a l'altra paret hi ha el trobament entre les comitives del Duc i del nou cardenal, les altres parets figura que estan com cobertes pels cuiros que formen la tenda.

 

Venècia.

tempestad.jpg

La pintura veneciana té un caràcter molt definit, donant importància al color, es converteix en un recurs fonamental pel pintor.

Giovanni Bellini, de família de pintors, és un gran retratista, que sap donar amb fidelitat els trets del model.

Giorgione va pintar quadres de molt difícil interpretació, com El Concert Campestre o Els Filósofs. És molt famosa La Tempestat (cap el 1505),

Venècia.

que presenta una mare amb el seu fill al camp, tot verd i amb molts arbres.