Paraules valencianes en desús

S

Sabater

Sabatilla

Sabatot

Sabent

Saboc/siboc

Sacadora

Sacre

Sacsar/sacsejar

Sacsó/sacsada

Sadollar

Safa

Safareig

Safor

Saforejar

Safraner-era

Safunyar

Sagal

Sagí

Sahorra

Saia

Sajolida/Saboritja

Salabre

Saladura

Salar-se

Salat-ada

Sallent

Salmorra

Salobre

Salpàs/salpassa

Salpebrar

Salta-campanes

Saltamartí

Salut

Samarrada

Samarro

Samaruc

Sambori

Sampar

Samuga

Sancallós-osa

Sancarrejar

Sanga

Sanglot/singlot

Sanglotar/singlotar

Sangolejar

Sangonera

Sansa

Saó

Saorí/saurí

Saorra

Saquejar

Saquet

Saquinada

Saragata

Saragatona

Saragüells

Saranda

Sarau

Sarcet

Sargall

Sargantana

Sargir

Sària/sàrria

Sarió/sarrió

Sarment

Sarnatxo

Sarpa

Sarpada

Sarpeta

Sarrier-era

Sarró

Sarrompa

Sarsallós-osa

Sauló

Secall

Secallós-osa

Sedàs

Segador-ora

Segellar

Segó

Selfactina

Sella

Selló

Sem

Semaler

Semar

Semat

Sèmola

Senalla/sarnatxo

Sendemà/endemà

Sendera

Senderi

Senderol

Sènia/Sínia

Senill

Sensatesa

Sentit-ida

Seny

Senyalar

Senyar

Senyera

Sequelló

Sèquia

Sequiol/siquiol

Sereno

Serigot/sorigot/xerigot

Sermó

Serpentejar/serpejar

Serpeta

Serradeta

Serradura

Serraller

Serrat-ada

Serreig

Serrell

Serretó

Serva

Servar

Server

Ses

Sesta

Set

Setciéncies

Setge

Setmanada

Setra

Setrill

Setrilla

Setrillera

Si

Sidral

Sifó

Sigolletes

Sinagües/sinaues

Singlot/sanglot

Sió

Sipela/erisipela

Sirga

Sitial

Sitiet

Sitja

So

Sobrassada

Sobtada

Soc

Soca

Soca-rel

Socarrat-ada

Socarrim

Soflimar/sofrimar

Sofraja/sofranya

Sofregir

Sofregit

Sojorn

Solada

Solaments

Solapat-ada

Solatge

Solc

Solellada

Solera

Solfa

Sol·licit-icita

Soll

Solsida

Solsir

Solta

Somanta/sumanta

Somera

Somiatruites/somiacoques

Somicar

Sòmines

Somordo-orda

Somordor

Sompo-a

Sonada

Sonar

Soneguera

Sonso

Sopada

Sopes

Soplujar/sopluig

Soquet/soqueta

Sorier-era

Sorneguer-era

Sorolla

Sorollar

Sorra

Sorrat

Sorregar

Sorrut-uda

Sortidor

Sortir-se’n

Sortit

Sospedrada

Sospesar

Sostovar

Sostret

Sotabarba

Sotana

Soterrador-ora

Soterrar

Sotjar

Soto

Substància

Sucar

Sucós-osa

Sufoquina

Sulfurar

Sumanta

Sumar/Xumar

Surenc-enca

Suro

Sutge/sutja

Sabater

1. Dit d’una partida de joc en què no s’ha guanyat cap punt. Partida sabatera.

   Quedar sabater [un jugador]

2. Home que no treballa bé en el seu ofici o professió.

  1. Insecte que té les potes llargues i es mou per sobre de l’aigua; és semblant a un mosquit.

 

4. Es diu del menjar que està fet amb poca gràcia, que no està ni passat ni cru.

Sabatilla

1. Sabata lleugera i de sola prima, sovint sense taló, que se sol dur per a estar dins de casa.

2. Peça de fusta que per fricció amb la llanta de la roda serveix de fre a un carro.

3. Tros de cuiro que es posa a les claus dels instruments musicals de vent, sota la pala que tapa els forats.

Sabatot

  1. Persona a qui costa d’aprendre les coses.

Sabent

1. Que té regust, sabor de ranci.

2. Que sap una cosa, que en té notícia.

Saboc/siboc

  1. Ocell de costums nocturnes de la família de les caprimúlgides, espècie  Caprimulgus ruficollis. Té un plomatge molt críptic, adaptat al medi natural en què viu, sent en general un plomatge de tonalitats brunes i grisoses, però el seu senyal d'identificació més evident potser siguin les taques blanques que té distribuïdes en els extrems de les ales , cua i gola que el defineixen clarament en vol. També té un collaret vermellós, de color rovell, al voltant del coll (d'on pren el nom de orellut) i una apreciable bigotera, abundant i característica al voltant del bec, que en realitat són unes vibrisses. El cap és gran i lleugerament aplanada, amb uns ulls grans i encara que la seva boca és molt ampla el bec és petit.

Sacadora

  1. Vas de llauna amb un mànec llarg, que serveix per a treure l'oli de les piques o de les alfàbies.

Sacre

  1. Mena de serp (Coluber scalaris), a la qual, entre els llauradors valencians, s'atribueix mossegada molt forta i verinosa.

Sacsar/sacsejar

1. Agitar bruscament (alguna cosa) movent-la alternativament de dalt a baix i de baix a dalt o en dues direccions oposades.

Sacsó/sacsada

1. Acció de sacsar.

Sadollar

1. Satisfer plenament en la gana de menjar (d’algú)

    A rata sadolla, forment li amarga

    Tenir el porcell sadoll

2. Satisfer plenament el desig (d’algú)

Safa

1. Recipient de terrissa, de metall o de vidre, en forma de plat de vores relativament altes i més ample de dalt que de baix, destinat principalment a posar-hi l'aigua de rentar-se les mans i la cara.

Safareig

1. Dipòsit artificial, fet de parets de pedra o de ciment, per a contenir l'aigua procedent d'un riu, sèquia, sènia, pou, etc., destinada a regar.

2. Dipòsit quadrangular, fet de parets d'obra, dins el qual es posa l'aigua per a rentar la roba.

3. Dipòsit fet de parets de ciment, dins el qual trepitgen el raïm.

4. Xicoteta cambra, indret, en una casa, generalment prop de la cuina, on és instal·lat o construït el safareig.

5. Conjunt de coses desordenades.

    Fer safareig

Safor

  1. Conjunt de moltes coses en desordre.

Saforejar

1. Remoure o remenar desordenadament una cosa.

Safraner-era

  1. Venedor-a de safrà.

  1. Noi que se'n va furtivament de la casa paterna.

  1. Persona poc responsable, una mica estúpida.

Safunyar

  1. Manyuclar o remenar grosserament, sobretot un menjar.

Sagal

1. Xiquet que fa de mosso d'un pastor.

2. Xiquet d'edat de 10 a 15 anys aproximadament.

Sagí

1. Greix d'un animal.

   El bon vi fa bon sagí [o Escudella i vi, fa bon sagí]

   Fer usar el sagí [a algú]

   Posar bons sagins

2. Prolongació del peritoneu que cobreix els budells per davant; la part baixa del ventre, corresponent a la dita prolongació.

Sahorra

1. Mescla d'àrids, total o parcialment matxucats.

Saia

  1. Peça de vestir interior femenina.

Sajolida/Saboritja

1. Planta labiada de l'espècie Satureia hortensis, anual, herbàcia, de fulles linears i blanes, flors blanques o rosades de calze acampanat; és molt olorosa i s'empra per a aromatitzar sopes, olives i altres aliments.

Salabre

1. Instrument de pescar, consistent en una bossa de xarxa posada a l'extrem d'un pal o canya.

Saladura

1.Aliment adobat amb sal.

Salar-se

  1. Deixar d'assistir (a un lloc obligatori).

Salar l'escola

Salar-se la missa

Salat-ada

  1. Persona que que sap dir les coses amb gràcia.

Sallent

1. Salt d'aigua, cascada; caiguda de l'aigua d'un corrent allà on hi ha un desnivell brusc.

Salmorra

1. Aigua saturada de sal; solució aquosa de sal amb la qual es pot tractar aliments per tal de

conservar-los. És mot usat per adobar les olives.

Salobre

1. Capa de sal produïda per evaporació de l'aigua salada; efloresrència salina.

2. Salabrós. Que conté sal. Que té gust de sal.

Salpàs/salpassa

1. Costum cristià en que el rector o els vicaris visiten les cases per beneir-les amb aigua i sal durant el temps pasqual. 

Salpebrar

1. Adobar (vianda) amb sal i pebre.

2. Posar gràcia, enginy o agudesa a una cosa.

Salta-campanes

1. Insecte ortòpter de la família dels màntids, de l'espècie Mantis religiosa, de forma llarguera, amb les potes de davant molt robustes, les quals posa plegades davant el cap. El mascle és més menut que la femella.

Saltamartí

1. Ninot lleuger que porta un pes a la base i que, desviat de la seva posició vertical, torna a posar-se dret per l’acció del pes addicional.

2. Llagost. Insecte ortòpter, verdós i molt saltador

Saludador

1. Que saluda.

Salut

1. Salvació.

   Donar una salut d'aigua

3. Mot que, sol o acompanyat d'altres, dirigim a algú per expressar-li desig de benestar corporal.

   Beure a la salut [d'algú]

   Salut i força al canut

   Salut i gràcia, i un duro en la faixa

2. Estat de l'organisme lliure de malalties.

   Amb la salut no es juga

   Atrotinat de salut

   Curar-se en salut

   Gastar salut

   Haver-hi pesta de salut

   Jugar amb la salut

   Perdre la salut

   Portar-se bé de salut

   Portar-se malament de salut

   Salut de cavall

   Tindre salut per vendre

   Trencat de salut

4. El mot o mots, gest o altra acció exterior amb què ens dirigim a algú en trobar-lo o en deixar-lo, per manifestar-li desig de benestar, bon auguri, afecte o respecte.

   Negar-li el salut (o la salutació)

   Salut i ben lluny!

   Salut i pessetes

Samarrada

  1. Cop donat amb la mà o altra cosa plana.

Samarro

  1. Persona o animal gros.

Samaruc

1. Peix de la família dels ciprinodòntids, de cos comprimit i alt a la regió caudal, d’uns 5 centímetres els mascles i 6 o 7 centímetres les femelles, de color marró verdós, els mascles amb línies verticals fosques a la meitat posterior del cos, amb escates grosses, sense línia lateral i una sola aleta dorsal, propi d’aigües poc salabroses i aiguamolls, llacunes i canals de regatge (Valencia hispanica).

Sambori

1. Joc consistent a saltar a peu coix damunt unes figures geomètriques dibuixades a terra, dividides en caselles o en compartiments numerats, fent córrer a cops de peu un palet o un tros de teula que cal fer passar d’una casella a l’altra segons un ordre determinat.

Sampar

1. Agafar amb força especialment d'una manera violenta o contra la voluntat de l'agafat.

2. Retindre; aturar.

3. Encarar-se a algú per retraure greuges.

4. Prendre ràpidament, furtar.

5. Menjar, devorar.

Samuga

1. Ormeig compost de dues barres unides per dos travessers o per una post, que se subjecta damunt el bast d'una bístia i serveix per al transport de garbes, herba, rama, etc., lligant-se la càrrega amb cordes que s'entrecreuen passant per les dites barres.

2. Corda llarga i resistent que serveix per a lligar i subjectar la càrrega a les barres de l'ormeig de garbejar, al carro, etc.

3. Corda gruixudeta, generalment d'espart, on estenen la roba les llauradores quan fan bugada.

Sancallós-osa

1. Qui té les cames tortes amb la convexitat mirant cap endins, de manera que els genolls estan massa acostats.

Sancarrejar

1. Mudar molt sovint una cosa d'un lloc a un altre (Benassal).

Sanga

  1. Excavació llarga i estreta feta a pala o màquina que serveix per a passar cablejat elèctric, canonades de gas o aigües residuals, etc.

Sanglot/singlot

1. Sospir en què la inspiració i l'espiració es produeixen amb un moviment convulsiu, generalment acompanyant un plor intens.

2. Moviment inspiratori espasmòdic, que generalment es repeteix a intervals més o menys llargs, degut a una contracció sobtosa del diafragma i acompanyat d'un soroll de l'aire en forçar el seu pas per la glotis closa.

Bo està el cos quan rota, i millor quan singlota

Després del singlot ve la mort

Si vols el singlot curat, posa't a terra ben estirat

Singlot en bo, senyal de salut; singlot en malalt, senyal mortal

Sanglotar/singlotar

1. Plorar fent sanglots, es a dir, sospirs intenssos i convulsos, quasi incontrolables.

2. Tenir sanglot.

Sangolejar

1. Balancejar, moure's repetidament d'un costat a l'altre.

Sangonera

1. Anèl·lid de cos aplanat i forma lanceolada, que a cada extrem té un xuclador amb què pot adherir-se al cos d'altres animals i xuclar-los la sang; algunes espècies d'aquests cucs s'utilitzen en medicina per a extreure sang dels malalts, principalment l'espècie Hirudo officinalis, de color verd fosc amb faixes negres.

2. Broll de sang produït a una bístia per la picada d'un insecte.

3. Persona que viu o s'enriqueix a despeses d'altri, exhaurint-ne els béns, els recursos; negoci o altra cosa que absorbeix grans cabals.

   Ser una sangonera

   Xuplar més que una sangonera

Sansa

  1. Pasta de les olives mòltes.

Saó

1. Estat de maduresa, de perfecció, d'aptitud per a produir.

    En saó

    Faltar-li una saó

    Passar-se la saó

2. Grau d'humitat de la terra, abundant o suficient perquè produeixi fruit.

3. Estat de la terra, resultat d’una ploguda, que la fa particularment apta per a sembrar-hi i treballar-la.

Saorí/saurí

1. Home que amb una vareta en la mà o amb altres mitjans endevina o pretén endevinar l'existència d'aigües subterrànies o d'altres coses ocultes.

Saorra

  1. Mescla d’arena i graveta sense garbellar.

Saquejar

  1. Agafar coses d’una altra persona sense tenir la intenció de tornar-les.

Saquet

  1. Bossa de tela amb una veta per a tancar-la per a dur l’esmorzar o el recapte.

Saquinada

1.  Bac molt gran, una trompada, una caiguda que implica una bona sacsada o un colp, per exemple si caiem per les escales, o algú ens espenta violentament, o si esvarem i caiem amb un moviment brusc.

Saragata

  1. Renou, desordre acompanyat de crits o soroll, generalment de brega.

Saragatona

  1. Plantaginàcia de diferents espècies del gènere Plantago, principalment el Plantago psyllium, Pl. cynops i Pl. indica; s'anomena també herba pucera, pel color negre i la petitesa de les llavors, i un suc viscós format per bullidura d'aquestes serveix per a subjectar el pentinat de les dones.

Saragüells

1. Pantalons amples i curts fins a genoll que duia antigament la gent del camp a Tortosa i al País Valencià.

    Fer la saragüellada

Saranda

  1. Garbell per a porgar terra, sorra o grans.

Sarau

1. Reunió de persones que es diverteixen ballant.

2. Situació conflictiva, amb crits, amb baralles.

    Armar un sarau

Sarcet

  1. Palmípeda de l'espècie (Anas crecca) de la marjal.

2. Es diu d’una persona que és poc de fiar

Sargall

1. Còrrec, regueró que forma l'aigua de pluja en escampar-se per un terreny inclinat i excavant la terra.

2. Munt d'arena o pedres petites que una torrentada ha tret a les vores (Maestrat, Llucena).

Sargantana

1. Sauri de diverses espècies del gènere Lacerta; és el nom de les espècies de poca corpulència, sobretot de la Lacerta muralis.

Sargir

1. Apanyar una roba refent-ne amb l'agulla el teixit trencat.

Sària/sàrria

1. Recipient d'espart o de palma, d'un metre a vuit pams de llargària, que forma bossa a cadascun dels dos extrems, i serveix, posat de través damunt una bístia, per a transportar les coses més diverses, com fruita, verdures, aviram, terra, herba, fems, etc.

   Agarrar una mona com una sària

   El secret de la sària se n'ha eixit pel cornaló

Sarió/sarrió

1. Sària usada principalment per al transport del carbó que es col·loca en el llom d'una bèstia.

2. Sària xicoteta que els hòmens es pengen als muscles per a portar alguna cosa.

3. Morrió d'espart que s'usa per a donar menjar als animals. 

Sarment

1. Branca llarga i prima de vinya.

    De bona sarment planta la vinya, i de bona mare pren la filla

    De mal cep no pot sortir bon sarment

    En lloc baix sembra forment, en lloc alt planta sarment

    Foc de rama, foc de flama, foc de sarment, foc de turment

    Foc de sarment, foc ardent

    Podar un sarment vol menys mà que enteniment

Sarnatxo

  1. Senalla  rodona, amb tapadora, destinada sobretot a dur queviures.

2. Bossa, amb xarxa o no, que utilitza el caçador per portar cartutxos, viandes ... i aquesta xarxa, a manera de borsa serveix com butxaca per portar les peces cobrades.

sarnatxo.jpg

Sarpa

  1. Grapa d'animal que esgarrapa.

  1. Mà de persona en quant és feixuga, agressiva, perillosa.

Anar a sarpa la grenya

Traure la sarpa 

  1. Sarpa de llop: planta composta, de l'espècie Centaurea pullata

Sarpada

1. Colp de mà de persona.

Amb quatre sarpades

Sarpeta

  1. Eina amb forma d’urpa per a fer caure  de l’olivera les olives arbequines.

Sarrier-era

1. Qui fa sàrries; esparter, qui fa o ven objectes d'espart o de palma.

Sarró

1. Bossa de pell que usen els pastors per a portar principalment el menjar.

 Arreglar el sarronet

    El caçador molts conills a la boca i pocs al sarró

    No digues cigró fins que siga al sarró

2. Morrió, recipient d'espart o de tela que apliquen als morros d'una bístia i serveix per a donar-li menjar.

  3. Sac de pell de cabra que forma la caixa de ressonància de les xeremies o cornamusa.

4. Tip, panxó.

 5. Bossa que forma l'espiga d'un cereal en congriar-se.

6. Planta salsolàcia de l'espècie Chenopodium bonus-Henricus, de rizoma gruixut, tija dreta i robusta, fulles llargament peciolades alabardades triangulars o sagitades, glomèruls verdosos densos agrupats en panícula terminal espiciforme, i llavor bruna, llisa, lluenta, de marge obtús.

7. Pallissa, tupada.

Sarrompa

  1. Baldufa de jugar (Maestrat, Morella).

Pegar més voltes que una sarrompa

Sarsallós-osa

  1. Que parla pronunciant la s com a interdental, amb el so de z castellana.

Sauló

1. Terreny arenós que resulta de la descomposició dels granits. S’utilitza per a escurar.

Secall

1. Rama seca d’una planta.

    Any de secalls anys de badalls

2. Conjunt de les rames seques d’un arbre.

3. Bescuit prim usat principalment per a prendre xocolata.

4. Persona, bèstia, molt magra.

Secallós-osa

1. Magre, escàs de carn.

2. Que comença a assecar-se; mig verd i mig sec.

3. Abundant de secall.

Sedàs

1. Teixit més o menys clar de cerres, de fil de seda, de fil metàl·lic, etc., muntat en un cèrcol de fusta, que serveix per a passar farina, guix, terra, etc.

   Any da poc pa, garba espessa i sedàs clar

   El sedàs i el forn, la millor pastera del món

   Estar com una tela de sedàs

   Passar pel sedàs

   Sedàs clar i garbell espès, fa ric pagès

   Una cara com un sedàs

2. Tela clara, que deixa passar la claror però mitigada, i impedeix el pas als insectes.

   Esser com un sedàs

3. Dona poc seriosa, que no mereix respecte.

Segador-ora

1. Que talla les messes o l'herba amb la falç o amb una altra eina semblant.

   Al bon segador mai se li oblida la corbella

   Al mal segador la palla li fa destorb

   La bona segadora no li té por al sol

   Qui sembra mala llavor, no arribarà a segador

Segellar

1. Marcar o cloure amb segell.

2. Cloure fortament (en sentit material o moral).

Segó

1. Conjunt de pells de blat mòltes, que se separa de la farina i es dóna com a aliment als porcs, gallines i altres animals.

   Arreplegador de segó i escampador de farina

   On vas?; A fer-li el segó als gats

Selfactina

  1. Màquina de filar en què les operacions de l'estiratge i de donar torsió al fil es fan alternativament amb la d'enrotllar-lo sobre la peça, reproduint així d'una manera mecànica l'antic treball intermitent que es feia amb la filosa.

Sella

1. Seient de cuiro, de forma especialment adaptada a l’esquena del cavall, o d’un altre animal de sella, amb la superfície lleugerament còncava, de manera que el genet hi puga seure còmodament.

Selló

1. Recipient de terrissa que serveix per a refrescar l’aigua.

Sem

1. Marcit, mancat de suc vital, de substància nutritiva.

Semaler

  1. Barra de fusta per a portar els semals o portadores, on es posa el raïm, entre dos persones.

Semar

1. Neulir, fer perdre el suc vital, la força, la frescor.

Parèixer la flor de la carabassera, que de mirar-la se sema

Semar-se-li [a algú] el cervell

2. Atrofiar, llevar la força vital a un membre del cos, a una persona.

Semat

1. Sense vigor; falta de frescor, de vitalitat.

Sèmola

1. Producte intermedi de la mòlta dels cereals, que és separat de la flor de la farina i de les partícules de segó en els cernedors i tornat a moldre per a obtindre més farina. 

2. Aliment fet amb la sèmola cuita amb aigua o llet.

Senalla/sarnatxo

1. Recipient fet de palma o d'espart, més ample de boca que de baix, quasi tan alt com ample de boca, que serveix per a contenir i transportar terra, fems, comestibles, etc.

    Si a vint no guanyes i a quaranta no tens, pren una senalla i cerca fems 

2. Allò que cap dins una senalla; senalla plena.

    A senalles [o sarnatxos]

Sendemà/endemà

1. Dia que seguix immediatament aquell de què es parla. 

Sendera

  1. Filat que els caçadors posen a la boca del cau per agafar els conills o llebres quan en surten per fugir de la fura.

Senderi

1. Judici, seny, discerniment.

    Perdre el senderi

Senderol

1. Sender molt estret.

Sènia/Sínia

1. Màquina per a elevar aigua subterrània, composta d'una roda horitzontal (rodet) amb braçols, moguda per una bístia que volta, i amb la qual engranen les dents d'una roda vertical que en rodar mou una sèrie de catúfols disposats al llarg d'un rest o cadena sens fi, la part inferior de la qual va submergida dins l'aigua del pou on la màquina està instal·lada.

    El qui és tonto, volta la sènia

    Fa quatre hores que caminen, i voltaven la sénia

    No et fies de Dènia ni de terra que es rega amb sènia

    Rodar més o pegar més voltes que un duro [o euro] fals o una sénia

2. Atracció de fira que consisteix en una roda molt gran amb seients.

Senill

1. Gramínia de l'espècie Phragmites communis, mena de canya que creix per les vores de rius, recs i altres llocs humits.

Sensatesa

1. Que té o expressa bon sentit; enraonat, que pensa o és pensat segons la raó.

Sentenciar

  1. Afirmar i assegurar d’una manera docta.

Sentit-ida

  1. Salat, fort de tast,

Més sentit que un ou blanet

Prendre en mal sentit [allò que hom diu]

  1. Persona que s’ofèn per poca cosa.

Seny

1. Senyal.

    A seny 

2. Sentit: Com a facultat cognoscitiva. Com a significat. Com a opinió. Com a direcció del moviment.

    Treure [algú] de seny

3. Ponderació mental; capacitat mental sana; judici i capteniment conforme amb la raó.

    Assentar-se el cap

    Beure’s el seny [o l’enteniment]

    Eixir de seny

    Estar en el cabal seny

    Girar el seny, [o Gitar fora de seny]

    No estar en son seny

    No tindre seny

    Perdre el seny

    Trabucar el seny [o l'enteniment]

4. Sana capacitat mental que és penyora d’una justa percepció, apreciació, captinença, actuació.

    Anar amb seny de bèstia vella

5. Campana de certa grossària, sobretot campana instal·lada a una torre.

    Mestre de senys: Fabricant de campanes.

    Seny major: La campana més gran d'una església.

    Seny de les hores: Campana destinada a tocar les hores.

    Seny de l'oració o de l'Avemaria o del perdó: Toc de campana que es feia a entrada de fosc com

    a senyal per a dir la salutació angèlica.

    Seny del lladre: Toc de la queda.

    Hora del seny: Hora del toc de la queda.

    Seny del migjorn: Campana que es tocava per assenyalar les dotze de migdia.

    Seny del viafora: Toc de campana que es feia en ocórrer alguna novedat que reclamava el socors dels veïns, com incendi, desembarc de moros, sublevació, etc.

Senyalar

  1. Quedar, a la pell, el senyal d’una patacada o d’una ferida.

Senyar

  1. Fer el senyal de la creu damunt o envers d'algú o d'alguna cosa.

Senyar-se és una acció que es feia per indicar gran temor, espant, estupor.

Senyera

1. Bandera amb quatre barres vermelles en fons groc, especialment la que serveix d'insígnia d'un cabdill o d'una corporació.

Sequelló

1. Trossets de branques seques que es queden als arbres.

Sèquia

1. Excavació llarga i estreta, sovint revestida de pedra o de rajoles, que serveix per a conduir aigua d'un riu o torrent, sia per a abastir poblacions, sia per a regar, per a moure molins, etc.

Sèquia mare o sèquia major: La sèquia més ampla, que pren l'aigua directament del riu i la transmet a les sequioles per repartir-la als terrenys de regadiu.

Sèquia fillola: Sèquia secundària, que pren l'aigua de la sèquia mare.

Sequiol/siquiol

  1. Canal secundari d’un sistema de reg.

Sereno

1. Funcionari encarregat de la vigilància nocturna en les poblacions petites i, per sectors, a les ciutats.

    Fer anar [algú] com el pito del sereno

    Fer el sereno

Serigot/sorigot/xerigot

  1. La part aquosa de la llet, separada de la coagulable.

Sermó

1. Discurs pronunciat en públic per un sacerdot per a instrucció religiosa o edificació dels assistents.

2. Amonestació o exhortació llarga, insistent.

Serpentejar/serpejar

1. Moure's o estendre's seguint una línia sinuosa, formant meandres, tortes, ziga-zagues.

Serpeta

1. Hemípter de l'espècie Mytilaspis citricola, paràsit del taronger, al qual xucla la saba.

Serradeta

  1. Planta de l'espècie Echium vulgare. Herba biennal, erecta, densament coberta de pèls aspres, quasi punxants, de color verd-grisenca. Les fulles basals formen una vistosa roseta a l'estació freda i són més grans que les caulinars. A la primavera desenvolupa flors vistoses, agrupades en cimes escorpioides, que són de color blau intens, amb el diàmetre de la boca de la corol·la d'al voltant d'1 cm i els estams sobresortint de la mateixa.

Serradura

  1. Partícules gairebé reduïdes a polsina, que es desprenen d'una cosa en serrar-la, i per ext., en corroure-la de qualsevol manera.

Serraller

1. Artesà que fabrica panys, claus i objectes de ferro; manyà.

Serrat-ada

  1. Terra coberta de vegetació espessa.

  1. Tancat, clos.

Serreig

  1. Planta gramínia de les espècies Setaria viridis.

  1. Planta gramínia de l'espècie Echinochloa crus-galli, molt semblant a l'arròs i que es cria dins els arrossars i cal extirpar-la perquè perjudica la creixença d'aquella planta alimenticia.

Serrell

1. Conjunt de caps de fils que en les vores de certes peces de tela (com tovalloles, vànoves, mocadors, catifes, etc.) es deixen sense teixir perquè serveixin d'ornament.

2. Floc de cabells més llargs que els altres, que es deixa créixer a la part davantera del cap.

3. Conjunt de prominències de les vèrtebres que formen l'espinada.

Serretó

1. Peça de ferro semicircular amb una vora dentada, que se subjecta sobre el morro de la bèstia de tir, perquè en estirar-li les regnes a les quals va unida la dita peça, l’animal es deixe guiar.

Serva

1. Fruit del server o servera, que és semblant a una nespla, però de color vermell groguenc i de gust molt aspre.

Més eixut que una serva

2. Acció de servar, de mantenir l'equilibri.

Servar

1. Sostenir; mantenir una cosa en un determinat estat o posició, fent que no caigui, que no s'afluixi o que no es mogui.

2. Governar, regir; mantenir sota el propi comandament.

  Servar el rosari: Dirigir la recitació del rosari dient els parenostres i les avemaries i essent contestat pels altres resadors.

  Servar el timó: Manejar el timó per governar una embarcació.

3. Guardar, complir, seguir exactament (allò que està prescrit, allò que s'ha promès, allò que és obligació).

Servar el respecte [a algú, a alguna cosa]: Respectar aquella persona o cosa.

Servar la Quaresma: Guardar els dijunis i altres cerimònies pròpies del temps quaresmal.

  Servar castedat, virginitat, etc.: Guardar aquestes virtuts, complir el vot o l'obligació de practicar-les.

Serva!: Crit amb què el llaurador indica a la bístia que llaura que ha de seguir bé el solc dret.

    Servar el solc,[ o Servar el llum dret]

4. Conservar.

    Fruita de servar: Fruita que es conserva llarga temporada sense podrir-se o tornar dolenta.

         

Server

1. Arbre caducifoli de la família de les rosàcies de diverses espècies del gènere Sorbus (en particular la Sorbus domestica), de fulles pinnades, de flors blanques menudes amb cinc pètals blancs quasi orbiculars agrupades en inflorescències simples (corimbes) més curts que les fulles i de fruits en pom i piriformes quasi globosos, comestibles, molt astringents quan verdegen, però blanets, polposos i dolços quan són ben madurs; i que és conreat com a ornamental. Té una fusta de bona qualitat.

Ses

  1. Extrem inferior del budell recte.

Sesta

1. Primeres hores després del migdia.

2. Dormida que es fa després de dinar.

Fer sesta [o Dormir la sesta]

Fer la sesta del xot [o borrego]

Que sesta i que ballesta

Renegue de bèstia que en l'hivern pren la sesta 

3. Calor de migdiada.

Set

  1. Esqueix angular fet a una peça de vestit o a altra roba.

Setciéncies

1. Persona que presumeix de saber molt.

Setge

1. El fet d'envoltar amb gent armada un lloc per combatre'l, privar-lo de comunicacions i apoderar-se'n.

2. Planta de l'espècie Helianthemun marifolium

Planta de l'espècie Brunella vulgaris

    Qui gasta fulles de setge, no necessita metge

Setmanada

1. Espai de set dies ben complerts.

2. Salari que es paga pel treball d'una setmana.

Pastors i bovers, cantant i xiulant guanyen la setmanada

Setra

  1. Recipient de terrissa, de vidre o de metall, amb ansa a un costat i broc curt a l'altre, que serveix per a treure i abocar aigua, vi o altre líquid. (Maestrat)

Setrill

1. Recipient de vidre, de terrissa, de metall, etc., que serveix per a contenir i abocar l'oli o el vinagre d'amanir, l'oli d'untar màquines, etc.

    Fer cara de setrill de pobre

    Flor en abril, oli en el setrill

    L'oli gelat vol el setrill molt foradat

Setrilla

  1. Setrill més gros que l'ordinari.

Setrillera

1. Vas de llauna, de poca alçada, que es posa sota el setrill per a recollir l'oli que se n'escorre.

Setrilleres

1. Petit estri de metall, de fusta, etc., que porta dos setrills, l'un per a l'oli i l'altre per al vinagre. En algunes setrilleres també hi ha un saler i un recipient per al pebre.

Si

  1.  Part anterior del pit; la cavitat que forma entre la carn i la camisa o altra peça de vestit.

Sidral

1. Preparat en pols o granulat compost d’àcid tartàric (20%), bicarbonat sòdic (20%), sucre en pols (60%) i essència, que generalment s’usa dissolt en aigua com a refresc.

2. Gran desordre, confusió, renou, desgavell, etc; merder.

    Armar un sidral

Sifó

1. Tub encorbat que serveix per a fer passar el líquid d'un vas a un nivell més baix passant per un nivell més alt.

2. Botella que conté aigua amb gas carbònic, proveïda d’un tap amb una vàlvula i un tub que el travessa i arriba fins prop del fons de l’ampolla, pel qual, en obrir la vàlvula, puja l’aigua pressionada pel gas.

3. Aigua carbònica artificial, especialment la continguda o preparada en sifó.

4. Part d’un tub de conducció d’aigua en forma de U, amb què se salva una depressió del terreny, un riu, un canal, etc.

Sigolletes

1. Sensació espasmòdica, acompanyada de convulsió i de rialles, produïda per un contacte superficial i voluble a certes parts del cos, especialment a les plantes dels peus, a les aixelles o a la part anterior del coll.

Sinagües/sinaues

  1. Peça de vestir interior que es duia davall de la falda per tal de donar volum i abrigar.

  1. Home fluix de caràcter.

Singlot/sanglot

1. Sèrie de moviments bruscos i involuntaris de la part de dalt del cos que es produeixen per una contracció del diafragma i que van acompanyats d'un soroll característic.

 

2. Sospir en què la inspiració i l'espiració es produeixen amb un moviment convulsiu, generalment acompanyant un plor intens.

Bo està el cos quan rota, i millor quan singlota

Després del singlot ve la mort

Massa singlot, senyal de mort

Pets i rots salven, el singlot mata

Si vols el singlot curat, posa't a terra ben estirat

Singlot en bo, senyal de salut; singlot en malalt, senyal mortal

Sió

  1. Tros de fusta curt i gruixut.

  1. Crit per a aturar les bísties cavallines, o fer-les girar a la dreta.

Sipela/erisipela

  1. Malaltia aguda febril caracteritzada per inflamació difusa de la pell i de les membranes mucoses.

Sirga

  1. Corda llarga amb què estiren una embarcació per fer-la anar d'una vorera a l'altra d'un riu, per fer-la caminar contra corrent, etc.

Sitial

  1. Seient de cerimònia, distingit.

Sitiet

1. Utensili d’espart, de metall, de fusta, etc., sobre el qual es posen les cassoles, les olles, etc., que es porten a taula per a evitar que embruten o cremen les tovalles.

2. Suport per a col·locar-hi gots o botelles damunt i no embrutar la taula o les tovalles.

Sitja

1. Clot profund a la terra.

2. Cavitat subterrània destinada a guardar-hi collita, principalment de cereals.

    Pluja pel gener, blat a la sitja, i vi al celler

3. Dipòsit cilíndric o prismàtic, generalment elevat, per emmagatzemar i conservar productes diversos, especialment cereals, farratge, minerals, etc.

So

1. Crit del carreter per fer parar l’animal.

Sobrassada

1. Farciment de carn de porc crua, capolada i pastada amb pebre vermell, pebre coent i sal, i embotida dins un tros de budell gruixut; és producte típic de les Balears i que s'ha estès al continent, sobretot al País Valencià.

   Amb pa sobrassada i vi, el fred és bo de sofrir

   Dones! Sobrassades penjades del sostre!

Sobtada

1.Moviment sobtat de l’ànim.

    Anar d'extrem a extrem [o passar d'un extrem a l'altre]

2. Cosa feta sobtadament, sense pensar.

    Com un rellamp

    De cop en sec

    De cop i tamborinada

    De sobtada

    De volta volum

Soc

1. Esclop. Calçat de fusta tot d’una peça, emprat per a caminar per llocs humits, treballar l’hort, etc.

2. Sabata de cuiro o de roba amb sola de fusta o de suro.

3. Espardenya gruixuda, tota d'espart, que es duu per a anar pel camp quan està humit, sobretot per a regar.

4. Esclopet de segador.

5. Peça de fusta del fre del carro, aplicada per la part corba damunt la llanda de la roda per a frenar-la i impedir-ne el gir.

Soca

1. Rabassa. Part inferior del tronc, que resta a terra amb les arrels quan es talla l’arbre.

    Arrancar una cosa de soca i arrel.

2. Tronc de l'arbre.

    Dormir com una soca d’olivera

    Parlar a cau [o soca] d'orella

3. Persona o persones més vella d'una família, d'una estirp.

4. La part més baixa, de forma cilíndrica, del paller o garbera.

5. L'extrem oposat a la punta d'una agulla canyissera.

6. Persona curta d'enteniment.

    Ser un soca.

Soca-rel

1. Del tot, enterament.

   De soca-rel

   Ser de soca i arrel

Socarrat-ada

1. Cremat superficialment.

    Arròs amb rap, caldós o socarrat

2. Rajola ordinària de fang per a cobrir l'entabacat o espai entre les bigues del sostre.

3. Mig embriac.

4. Dibuixos grabats en foc sobre una fusta.

Socarrim

1. Senyal de cosa cremada superficialment.

    Fer [una cosa] pudor de socarrim

Soflimar/sofrimar

1. Socarrar; especialment, socarrar el pèl o el plomissol d'un animal abans de coure'l.

Sofraja/sofranya

  1. La part posterior de la cama, oposada al genoll.

Sofregir

1. Fregir lleugerament.

2. Irritar o impacientar molt.

Sofregit

1. Conjunt de trossets de verdura (alls, ceba, julivert, etc.) que se sofregeixen per a servir de salsa o condiment a un guisat.

Sojorn

  1. Lloc on s'està en repòs. Habitació.

Solada

  1. Gran nombre de fruits, o d’altres coses, escampats per terra.

Solaments

  1. Fonaments.(Maestrat)

Solapat-ada

  1. Dissimulat; que obra de manera mig amagada o enganyosa.

Solatge

1. Substància que es diposita al fons d’un recipient per sedimentació de les partícules que un líquid porta en suspensió.

    Als solatges hi ha la flor

2. Residus de menjar que queden al sòl de l'olla o de la cassola.

3. Residus de gra o de fruits que queden al sòl de la sitja o graner, del sac, etc.

4. Quantitat de gra o de fruits que el senyor feudal es reservava com a tribut damunt la collita.

5. Reminiscències o residus de cosa moral o sentimental.

Solc

1. Cavitat llarguera produïda per l'arada a la superfície de la terra.

    Anar pel solc

    Entrar en solc

    Girar el solc

    No hi ha cap llaurador que no faci un solc tort

    No tirar-ne una en el solc

    Portar pel solc

    Servar el solc

    Sortir del solc [o Treure un peu del solc]

    Tornar a solc

    Traure del solc

    Treure els peus de solc

2. Cavitat llarguera produïda en una superfície qualsevol.

3. Línia o senyal llarguer com el que deixa una nau en navegar, un llamp o cos lluminós que travessa el cel, etc.

Solellada

1. Insolació, claror i ardor directa del sol; acció d'assolellar o assolellar-se, exposar alguna cosa als raigs del sol.

Solera

1. Biga horitzontal que clou per dalt un portal o finestra.

2. Post o estora que forma el fons del carro, per damunt del bossat, tapant-lo.

Solfa

1. Notació musical i art de llegir-la o cantar-la.

2. Coses que no interessen o que entrebanquen, que dificulten l'acció.

   A punt de solfa

   Estar carregat de solfes

   No estar per a solfes

   Posar en solfa [una cosa]

   Ser un solfes

Sol·licit-icita

1. Atent a servir o a complaure; delerós de fer coses útils

Soll

1. Brutícia humida; matèria líquida o fangosa clara que embruta.

2. Part d’un aliment que no s’aprofita.

3. Lloc tancat per als porcs, porcells i truges.

4. Solatge, cul que queda d’un líquid en un recipient.

Solsida

1. Enderroc; caiguda de paret, de terra, d'un edifici.

Solsir

1. Refer amb l'agulla el teixit d'una tela foradada o esclarida, imitant el teixit original.

2. Desfer-se i caure una massa de terra, de pedres, un mur, un edifici, etc.

3. Coure amb poc de suc i a foc lent fins que l'aliment quede ben cuit.

4. Torrar-se un menjar fins que no li quede suc.

Solta

1. Acció de soltar, de posar en llibertat.

    Anar a regna solta

    Parlar o riure a bragueta solta

2. Acció d'absoldre, de deslligar d'una culpa, d'una obligació.

3. Acció i efecte de resoldre, de desfer una dificultat, d'aclarir un problema.

4. Acció de resoldre, de decidir.

5. Adaptació a la raó, al seny, a la manera com cal fer les coses.

    Empatollar-se

    Sense solta ni volta

    Tindre la butxaca solta

Somanta/sumanta

1. Pallissa, tupada.

Somera

1. Femella de l'ase.

   Arrancà de bou i parà de somera

   Somera que té pollí, mai va dreta al molí

2. Dona grossera o molt curta d'enteniment.

 Truc, retruc: no et casis amb somera qui

dugui ruc

Sometent

1  Toc de campanes per assenyalar alarma i mobilitzar el poble per defensar-se o per encalçar malfactors o per afrontar problemes greus; conjunt de persones mobilitzades per aquest toc d'alarma.

toc de campanes.jpg

2  A partir del segle XVI i fins al 1716, cos de gent armada mobilitzat pel virrei i organitzat per vegueries per perseguir els criminals o defensar-se de l'enemic.

somentent.jpg

Somiatruites/somiacoques

1. Persona fantasiosa, visionària o que s'il·lusiona amb coses impossibles o estranyes.

Somicar

  1. Ploriquejar.

Sòmines

  1. Adormit, encantat, mancat d'agilitat mental.

Somordo-orda

1. Defallit, mancat de vitalitat, de força.

Foc somordo: foc ofegat, gairebé apaga

Somordor

1. Dolor poc viu o molèstia lleu però persistent i desagradable; dolor somort: el mal de queixal que molesta un poc, sense ser molt agut.

Sompo-a

1. Persona lenta, indolent, que no té vivacitat, que no reacciona amb rapidesa als estímuls exteriors.

    Ser un sompo o anant fent-se el sompo

2. Mancat de vivesa i de gràcia.

Sonada

1. Acte de dormir sense interrupció.

   Agarrar la sonada

   Dormir d'un sonada

   Estar en la primera sonada

Sonar

  1. Haver sentit a parlar d’una cosa, però no conèixer-la bé.

Soneguera

1. Son, ensopiment, ganes de dormir, somnolència.

Sonso

1. Mancat de vivor, d'activitat, de gràcia.

Fer el sonso

2. Peix de l'espècie Ammodytes cicerellus, molt prim i llarguer a manera de fideus gruixuts, de color blanquinós o blavenc, que es menja sencer o se'n fan truites

Sopada

  1. Menja dolça feta amb llet, corfa de llima, ous, sucre, canella i bescuit.

Sopes

  1. Menja feta de pa tallat a llesques o trossets, bullit o escaldat amb brou, llet o altre líquid.

Soplujar/sopluig

  1. Anar-se a posar en un lloc cobert quan plou.

Soquet/soqueta

1. Esclopet de segador. Peça de fusta, semblant a un esclop petit, que serveix com a guant sense dits per a ficar-hi la mà esquerra el segador i guardar-la de talls que es podria fer amb la falç.

Sorier-era

1. Xafarder. Que conversa més o menys malèvolament d'alguna persona o cosa, dient-ne el que hom en pensa amb fonament o sense, allò que n'han sentit dir, etc.

Sorneguer-era

1. Que obra o parla calmosament, amb massa lentitud; que es mou o es fa massa lentament.

2. Irònic i dissimulat malèvolament.

Sorolla

  1. Fruit del soroller (Crataegus azarolus), que és com una poma molt xicoteta o com una serva amb pinyons grossos i polpa agradable i una mica àcida.

Sorollar

1. Moure’s a un costat i a l’altre una cosa que no està ben fixada, oscil·lar una cosa sacsejada.

2. Fer soroll, deixar-se sentir el so.

3. Inquietar, deixondir, fer perdre la son, la calma, la indiferència.

4. Lloc on abunden els sorollers

Sorra

1. Part ventral i més saborosa de la tonyina.

2. Teixit d’espart que portava el carro en la part inferior, davall de la caixa, i servia per a dur-hi algunes coses i fer contrapés.

Sorrat

1. Molt espès.

2. Conjunt d’ocell (generalment de perdius).

Sorregar

  1. Regar per filtració terreny diferent d'aquell que es tenia la intenció de regar.

Sorrut-uda

1. De natural tancat, poc tractable.

    Home sorrut, val més no conegut

Sortidor

  1. Pas sense porta entre dues estances d’una casa.

Sortir-se’n

1. Salvar-se algú de compromisos, de dificultats, d'entrebancs, etc.; sortir airós d'una empresa dificultosa, resoldre's positivament alguna cosa.

2. En els jocs de cartes, fer més punts dels que es necessiten per a guanyar a tots els companys de joc.

Sortit

  1. Ensurt. Esglai sobtat.

Sospedrada

  1. Paret de pedra seca.

Sospesar

  1. Aguantar quelcom amb les mans per comprovar-ne el pes.

2. Examinar atentament per calcular el valor, la importància, el perill, etc., d'una cosa.

Sostovar

  1. Estovar, fer tornar blan o tou.

  1. Tractar amb massa blanor o mirament.

Sostret

  1. Petit espai format sobre el buit d'una escala, d'un cel-ras o d'un sostre (Sueca).

Sotabarba

1. Part del cap compresa entre el mentó i el coll; bossa que a vegades forma la carn sota la barba entre el mentó i el coll. Si un sotabarba és molt pronunciat, en diem papada.

Sotana

1. Vestidura talar, amb mànegues o sense, embotonada davant generalment fins als peus, i que és distintiva dels eclesiàstics.

   Gent amb sotana aconsegueix allò que li dóna la gana

2. La tela de baix de certes peces de roba de llit, com vànoves, matalassos, coixins, etc.

3. Mola inferior, fixa d'un molí.

4. Es diu de cada una de les teules que formen part de la canalera.

Soterrador-ora

  1. Enterrador; enterramorts.

Soterrar

  1. Dipositar sota terra un cos d'home o d'animal, sobretot un cos mort.

  1. Portar un cadàver al lloc on ha d'esser sepultat.

Sotjar

  1. Vetllar, observar amb cautela o d'amagat.

Soto

1. Fons d'una sàrria, d'un sac o d'un altre recipient semblant

2. Postissada que va penjada amb cadenes sota el fusell del carro i que serveix per a transportar-hi coses i per anar-hi els qui viatgen amb aquell vehicle.

Substància

  1. Element nutritiu d’un aliment.

Sucar

1. Ficar una cosa dins un líquid i tornar-la'n treure, fent que una part del líquid la penetri o s'hi adhereixi.

Sucós-osa

1. Que té suc.

Sufoquina

  1. Sufocació, en el sentit de gran impressió d'esglai, de por, de vergonya.

Sulfurar

1. Tractar, impregnar, combinar, amb sofre.

2. Irritar molt, encolerir.

Sumanta

  1. Pallissa, tupada.

Sumar/Xumar

1. Traspuar; entrar o sortir un líquid pels porus o trencs molt prims d'un cos.

Surenc-enca

1. Semblant a suro; sec o dur com suro.

Suro

1. Teixit produït pel fel·logen de l'alzina surera.

2. Peça o tros del dit teixit, especialment el que serveix per a mantenir en surada els ormeigs de pescar.

3. Cor o mascle de la panolla de blat de moro.

4. Molt insensible o molt curt d'enteniment.

    Cara de suro

    Ser un cap [o tros] de suro

    Ser [algú] un suro

    Voler treure suc d'un suro

5. Por, temor.

Sutge/sutja

1. Substància negra, dividida en partícules finíssimes, que prové de la combustió incompleta de les matèries orgàniques i que es diposita en les parets interiors de les xemeneies i canonades de conducció del fum.

    Negre com el sutge

    Si la cendra s'apaga i cau la sutja, prompte caurà la pluja