Paraules (X)

1. Vaixell de tres pals, amb l'arbre de mitjana tocant al codast i un xic caigut a popa, l'arbre mestre quelcom tombat a proa, i el trinquet molt més inclinat i tocant a la roda de proa; és l'embarcació més grossa de les d'aparell llatí.

Xacra

1. Mal físic adquirit com a conseqüència d'una malaltia o de la vellesa.

Mal no diguis que xacra no tinguis

Xafa-xarcos

1. Persona amb sentit de la realitat deficient, fantasiosa, donada a projectes escabellats o inconsistents; fracassat.

Xafar

1.Posar el peu (sobre algú o alguna cosa), recolzant-l'hi.

Anar xafant guaret

Cagar moll i xafar dur

No xafar-li ningú la ratlla [o la ratlleta]

2. Esclafar (una cosa) amb el peu.

Anar xafant ous

3. Fer perdre del tot la força física o moral, el vigor, etc.

Haver xafat merda

4. Deixar (algú) sense saber què dir o respondre, inutilitzar-lo moralment per a fer alguna cosa.

Ben xafat

Xafardejar

1. Conversar més o menys malèvolament d'alguna persona o cosa, dient-ne el que hom en pensa amb fonament o sense, allò que n'han sentit dir, etc.

Gent de poblet, gent de roglet [o de barret]

Xafarder-era

1. Que mira, busca o pregunta els assumptes dels altres amb molta curiositat.

Anar (o córrer ) de boca en boca

Donar què pastar

Portar ous a vendre

Ser un sedasser

Xafarranxo

1. Operació de netejar i desembarassar un vaixell perquè estigui disposat al combat o a una altra maniobra.

2. Avalot, desordre, barreja de gent o de coses en moviment desordenat i sorollós.

Xafaterrossos

Persona rústica.

Xàfec

1. Pluja molt forta, que dóna lloc a una precipitació de curta durada i amb intervals de cel clar.

Quin xàfec que m'ha caigut

Xàfec d'agost, bolets amb abundor

Xàfec d'estiu fa la meitat del que diu

Xàfec d'estiu tota l'aigua cap al riu

Xafes

Aixada ampla (Pego).

Xafigar

Xafar, esclafar.

Xafó

Esclafada. Acció de xafar.

Xafogor

1. Calor sufocant que se sent en un ambient molt calent i encalmat.

Xalar

1. Esbargir-se alegrement, passar-s’ho bé.

2. Burlar-se, riure's d'algú o d'alguna cosa.

Xalat-ada

1. Tocat del cap, una mica boig.

2. Divertit, que produeix gran plaer.

Passar-se-la xalada [o xalar-se-la]

3. Alegre i graciós.

Més xalat que un joc de bitlles

Xalefa

Figa oberta de dalt a baix i posada a secar al sol.

Es diu d’una persona bleda, de poca determinació, figa.

Ventositat sonora.

Xalina

1. Corbata llarga i ampla per a abrigar-se el coll.

Xaloc

1. Vent del sud-est.

Boires pel Xaloc, prepara llenya per el foc

Del xaloc, ni molt ni poc

Dia de xaloc, mar molta i peix poc

El gregal i el xaloc porten fred i porten foc

La tardor, temps de xaloc

Vent xaloc, molta mar i peix poc

Vent xaloc, per a la mar no és bo, i per al camp tampoc

Xaloc i migjorn, la fi del món

Xaloc, molta mar i peix poc

Xaloc, ni molt ni poc

Xaloc, tanca la porta i encén el foc [o fes bon foc]

Xamar

1. Menjar o beure; engolir, galdir-se.

2. Beure a morro.

3. Mamar.

4. Pipar. Xuclar o absorbir el fum del cigar.

Xamba

1. Bona sort; casualitat favorable en el joc.

Tindre xamba

Xambra

1. Peça de vestir semblant a una brusa curta que portaven les dones damunt de la camisa per a estar per casa.

Xamera

Fet de beure begudes alcohòliques.

Xamós-osa

1. Atractiu per les seves gràcies, maneres, etc., especialment pel seu enraonar, dit sobretot d’un infant, d’una xiqueta.

Xamosia

1. Afalagadura, carícia.

Xampurrejar

Parlar malament una llengua barrejant-hi paraules d'una altra llengua.

Xanca

1. Cada un dels dos pals proveïts a una certa altura d'un banyó on poder posar els peus, que es lliguen a les cames i que sovint es porten en una cercavila, en una festa, etc.

2. Cama notablement llarga.

3. Objecte sense valor.

Xancleta

Calçat prim, sovint sense taló, que es porta per estar a casa.

Xanglot

1. Contracció espasmòdica del diafragma, que determina una brusca sotragada del tòrax i de l'abdomen, la qual es va repetint a intervals regulars, i que va acompanyada d'un soroll característic, produït per la constricció de la glotis i la vibració de les cordes vocals.

2. Sospir en què la inspiració i l'espiració es produeixen amb un moviment convulsiu, generalment acompanyant un plor intens.

Xano-xano/xino-xano

1. Es diu d’una acció feta lentament (aplicat sobretot al caminar).

Anar marxant tot xino-xano

El mateix té xino-xano que ringo-rango

Xanxa/xança

1. Burla; cosa dita per riure o per burlar-se.

Xap

1. Onomatopeia del soroll que fa un cos en caure tot llarg a terra o en un líquid, i del que es fa quan es camina o es trepitja a la manera d’un ànec.

2. Bufetada que es dona amb la ma oberta.

Xapurrejar

1.Parlar un llenguatge barrejat de dues o més llengües.

Xara

Garriga, bosc d'arbusts o mates.

Xaragall

1. Regueró. Incisió erosiva que produeix l’aigua de la pluja en escórrer-se per un terreny inclinat.

2. Munt d'arena o pedres petites que una torrentada ha tret a les vores.

Xaramita

Dolçaina.

Xardor

1. Ardor de l’ambient, calor sufocant.

2. Cremor a l’estómac produïda per la set.

Xarlatà-ana

1 Persona que en una fira, etc., procura d'atreure la curiositat dels passants, per vendre'ls remeis, articles diversos, etc., lloant-ne els avantatges, el preu excepcional, etc.

2 Persona que explota la credulitat pública; que, fent soroll, cerca la notorietat, la popularitat.

Xarlotada

Actuació ridícula o grotesca.

Xarnego-ega

1. Gos per a caçar conills de nit.

2. Fill d’una persona catalana/valenciana i d’una de no catalana,/valenciana especialment francesa, dit despectivament.

3. Immigrant castellanoparlant resident a Catalunya/Pais Valencià, dit despectivament.

Xaró-ona

1. De mal gust, mancat d’art, de gràcia, de distinció.

Xarop

1. Solució saturada de sucre en aigua, usada com a vehicle en molts medicaments.

El xarop de bastó és el millor

Els mals forts no es curen amb xarops

Xarop d'etopa

Xarol

1. Laca, vernís molt brillant i permanent inventat pels xinesos; tela o pell enllustrada amb laca.

Xarreta/xarramenta

1. Xerrameca, conversa indiferent o per passatemps.

Xarrucar

Xarrar una parella que es posa a festejar.

Xarrup

1. Acció de xarrupar; glop que es pren xarrupant.

Xaruga

1. Arada de ferro, amb pala lateral, que serveix per al conreu de l'arròs i altres que requereixen enfondir molt.

Xarugar

1. Tombar la terra d’un camp, amb la xaruga, abans de sembrar.

Xato-xata

1. Curt i aplanat.

Xau-xau

1. El cant de la guatlla o de la perdiu.

2. Parlar sense substància.

Fer el xau-xau

3. Així així, ni bé ni malament.

Xauxa

1. Nom d'un país imaginari on hi ha gran abundància de tot i tothom pot viure regaladament sense treballar.

Terra de Xauxa

Xaval-ala

1. Xicot.

Xaveta/xapeta

1. Moneda de cinc cèntims de pesseta.

2. Perdre el seny.

Perdre la xaveta

Xavo

1. Moneda antiga que valia la meitat del quarto, o sia, l'octava part d'una peça de quatre.

2. Moneda de 10 cèntims de pesseta.

Anar de xavo

Córrer [o rodar] més que un xavo

fals

De xavo

No tindre ni un xavo

No valdre [ni] un xavo

Per quatre xavos

Tindre més cara que un sac de xavos

Xefla

1. Popa de la galta; galta voluminosa (Maestrat, Morella).

Xempla

Carasses i gestos per a fer riure.

Xericar

1. Cridar els ocells petits. Per extensió, xisclar.

Xeringa

1. Instrument que consisteix en un canó acabat en un canonet més prim, i dins el qual hi ha un èmbol que permet omplir-lo per aspiració i expel·lir després el líquid aspirat, sia per a donar crestiris, sia per a injeccions, per a omplir embotits, etc.

Xerinola

1. Tabola, soroll de gent alegre, diversió, gresca festosa.

Al Setembre comença l'escola i també la xerinola

Fer xerinola

Xerrac/xurrac

1. Instrument consistent en una fulla d'acer que té una vora dentada i va fixada per un extrem a un mànec, i serveix per a serrar.

Xerrada

1. Acció de xerrar durant una estona.

Fa més mal tirar una xerrada que tirar una pedra

Fer petar la xerrada

Xerrada que xerrada i l'escurà a la pica

Xerraire

1. Que xerra molt, excessivament i indiscretament.

2. Que parlant manifesta coses que caldria no manifestar, sia per lleugeresa, sia per malícia.

Xerrameca

1. Xerradissa excessiva o indiscreta. Parlar sense substància.

Clavar [o Donar] una lata

El xerrar fa xerrar

Que sesta i que ballesta

Xerrera

1. Ganes de xerrar, de parlar; el fet mateix de xerrar molt.

Tenir molt vent a la flauta

Xerri/eixerri

1. Excrements del bestiar de llana i de cabrum.

Xerric

1. Tirada de vi o d'altre líquid begut a galet.

Beure a xerric

2. Soroll que, en beure a galet, es produeix entre el paladar i la punta de la llengua.

Qui el porró fa xerricar es beu el vi i el seny

3. Soroll estrident, de fregadís aspre.

Xerrotejar

1. Xerrar, parlar insistentment i de diverses coses.

2. Començar a parlar els infants.

3. Xerrimar, manifestar indiscretament o malèvolament alguna cosa.

4. Fer els ocells un seguit de crits rapidíssims que no constitueixen pròpiament un cant, sinó que imiten en certa manera el parlar humà.

Xet

1. Nom per a cridar un gos.

Xeviot

Teixit fet de la llana procedent d'una raça d'ovelles que es cria en les muntanyes Cheviot que separen Anglaterra d'Escòcia, i les seves imitacions en llana i cotó; vestit fet del dit teixit o de les seves imitacions.

Xibec/xibeca

Ocell nocturn de l'espècie Smyrnium aluco.

2. Cadernera jove que ha botat del niu i va darrere la mareta perquè l’empapusse.

Xic-xica

1. Petit.

A les hores xicotetes

A pi xic no cal escala

Al pot xicotet hi ha la bona confitura

El porc, sigui xic o sigui gros, vint llonganisses duu al cos

Ficar l'olla gran dins de la xica

Xicotet com el puny

2. Noi, noia; nen, nena.

Aquest xic, et xucla per un garró

Cafè, copa, puro i xica d'a duro

Ésser un joc de xics

Mal d’anca, xica ranca

No trobar mai xica lletja ni vi roí

Torna-li la trompa al xic

Traure una xica en sacristà

Xica pigada, xica estimada

Xiques i xics, el dimoni enmig

Xiquets mengeu peix que el piu creix

Xicalla

1. Conjunt de xics.

Xicon-ona

1. Xic o xica jóvens, adolescents.

2. Forma familiar d'interpel·lar.

3. Forma familiar de designar els fills i les filles sobretot són jóvens i fadrins; per extensió, els germans o les germanes menors.

Xiconiu-iua

1. Molt petit.

Xillit

Crit.

Xinar

1. Fotre, burlar; fer víctima de burles.

Xip-xap

1. Onomatopeia del soroll de l’aigua a l’agitar la superfície de l'aigua amb un objecte.

2. Joc de xics, en el qual n'hi ha dos que paren, peguen dues potades a la paret i encalcen els altres; quan n'agafen algun, surten amb ell i tornen encalçar, fins que els han agafats tots.

Xirivia

Planta umbel·lífera de l'espècie Pastinaca sativa, de tronc angulós i solcat, fulles pinnatífides, flors grogues i fruit ovalat amb les costelles prominents; es conra per aprofitar la seva arrel carnosa, cònica i comestible.

2. Persona un poc tocadeta.

Tornar-se xirivia

Xirlis-mirlis

Home desnerit, sense força.

Xirnàs

Trenc al cap o la cara (Benassal).

Xiruca

1. Nom genèric de les sabates altes i flexibles feta de lona amb les vores de pell girada, amb sola de goma gruixuda i resistent que s’usa ordinàriament per fer caminades pel camp o la muntanya.

Xiscló

Animal que té un sol testicle o que té algun altre defecte de conformació del testicles que el fa infecund. (Morella)

Xitxarra

1. Insecte hemípter homòpter de la família dels cicàdids, gènere Cicada; especialment, l'espècie Cicada plebeia Scop.

2. Persona molt xerradora.

Xitxo

1. Gos, en llenguatge familiar.

Xiulit/xiulet

1. So que produïx una persona en xiular.

Això li has dit, xiulit

2. Instrument que, en bufar, produïx un so semblant al xiulit d'una persona.

Xiu-xiu

1. Crits d'ocells.

2. Onomatopeia de la remor inintel·ligible d'una conversa tinguda en veu molt baixa, per tal que els del voltant no puguin sentir el que hom diu.

Estar xiu-xiu [o de xiu-xiu]

3. Soroll de cosa que es fregeix o es crema.

4. Soroll que fa el vent o algú o alguna cosa que xiula, etc.

Xiuxiuejar

1. Fer xiu-xiu; parlar en veu molt baixa o fer una remor semblant a la del qui parla en veu molt baixa.

Xivarri

1. Desordre sorollós; estrèpit, soroll fort però confús de gent que parla o crida, de coses que cauen o es mouen violentament.

Moure xivarri

Semblar una olla de grills

Xixina

1. Carn picada.

2. Reduir a trossos una cosa.

Fer xixina [o xixines] d'algú

Fer xixines

3. Esquer.

No és l'ham ni la canya, sinó la xixina el que enganya

Pescador de xixina, tard és si dina el dia que dina

Xocar

Fer gràcia, agradar.

Xofir

Esclafar per excés de pes (Morella).

Xolla

1. Closca del cap.

2. Enteniment, seny.

3. Pelat. Acció de xollar. Tallar arran el pèl o la llana

Qui t’ha xollat, que les orelles t’ha dixat?

Xopar

1. Mullar intensament una cosa, fins a deixar-la penetrada del líquid.

2. Mullar amb un drap o altra cosa penetrada d'un líquid.

Xopat-ada

1. Completament banyat, amb els vestits amerats.

Xorrar

1. Eixir, un líquid, d'un orifici, d'un tub, etc., formant raig o doll.

2. Recuperar les xarxes per traure el peix que s'hi ha agafat.

Xorrera

Gotera o raig que cau per una canal, per un forat del teulat, etc.

Xorritet

Pa, oli d’oliva i pebre roig.

Xota/xoteta

1. Cabrida que encara mama.

Xuclar

1. Atreure per aspiració a dins la boca el contingut d'una cosa, especialment un líquid.

Fer la pipa

Mamar-se el dit

Xuclar-se els dits, [d'una cosa]

Xuclar la sang [a algú]

2. Atreure i encloure dins si mateix una cosa.

El llit xucla

Estar xuclat de panera

Xuclat de galtes

3. Sucar, abeurar una cosa ficant-la dins un líquid.

Beure a xarrup

Xuf-xuf

Onomatopeia del soroll d'un gas, d'un líquid en moviment o que xoca, etc.

Xufa/xufla

1. Tubercle dolç, gros com un cigronet, produït per una planta de l'espècie Cyperus esculentus i que es menja eixut o bé s'empra per a preparar orxata.

A Alboraia, mare meua, m´he de casar, que em paguen el dot en xufes i tindré que rosegar

Per arròs, en la Ribera; per a tomaques Gandia; per a un bon peix, en Altea, per a xufes, Alboraia

Tenir sang de xufles

Xufes?: el cul em bufes

2. Bolet tuberaci del gènere Rhizopogon, principalment l'espècie Rhizopogon rubescens.

3. Bufetada o altre cop violent donat amb la mà.

4. Ventositat sense soroll.

5. Mentida.

6. Penis.

7. Callar.

Es va morir sense dir ni xufa

No dir ni xufa

8. Ignorant.

No saber ni xufa

Xufleta

1. Burla o dita burlesca

Xuixo

1. Llança curta o bastó acabat en punta que solien dur els vigilants nocturns de les ciutats.

Xulla/xuia

1. Costella de porc, de corder, de cabra o de boví, amb una porció de carn adherida, que es menja fregida o torrada.

Al·leluia, al·leluia, qui no mata corder o porc, no menja xulla

2. Carn magra de porc.

Fer la missa al porc

Qui no mata porc, no menja xulla

Xumar

1. Traspuar; entrar o sortir un líquid pels porus o trencs molt prims d'un cos.

2. Beure a morro, aplicant els llavis al broc o vora del dipòsit de líquid.

3. Xuclar, aspirar un fluid aplicant el recipient o dipòsit a la boca.

4. Beure, sobretot líquids alcohòlics.

Xupa-xup

1. Caramel en forma de bola que es llepa agafant-lo d’un palet clavat al seu centre.

Xuplat-ada

1. Persona prima, desnerida.

Xupló/xupó

Objecte en forma de mugró que es posa a la boca dels infants de pit perquè el xuplen.

Xurumbell

1. Recipient de terrissa que serveix per a refrescar l’aigua. (Es diu a Morella)

Xurriaca-aques

1. Instrument compost d'un garrot que a un cap duu una llendera o una tira de cuiro i serveix per a pegar a les bèsties o per a incitar-les a caminar fent petar la corretja o corda.

Anar o semblar com un gat xurriaquejat

No tots els qui porten xurriaques són carreters [o traginers]

Xurro-a

1. Pertanyent a la part de l'antic Regne de València on parlen aragonès o murcià.

2. Treballador estacional que parla foraster; treballador de baixa condició.

3. (Moltó o ovella) que té les cames i el cap coberts de pèl gruixut, curt i rígid, i que té la llana més curta i grossera que la del bestiar transhumant.

4. Peça de pasta de bunyol de forma molt llarguera.

Xusca

Fullaca seca dels arbres de bosc, sobretot dels pins i roures (Maestrat, Morella).

Xut

1. Onomatopeia del crit de l'òliba, el mussol i altres aus nocturnes.

2. Interjecció per a demanar o imposar silenci.

Fer xut

No dir ni xut

No dir ni xut ni mut