3. L’escultura

3.1. Definicions

Art d’esculpir.

 Cal distingir entre talla i modelat.

  Talla o cisellat.

Es refereix etimològicament al concepte d’escultura derivat del llatí:sculpere treball per mitjà el martell i el cisell sobre materials durs. La talla de fusta, més suau, permet d’emprar la maça i la gúbia,

Àngel: l’obra és dins del bloc de matèria, l’únic que cal fer és ajudar-la a sortir.L’escultor quan talla realitza una tasca de desbastat que demana molta habilitat tècnica.

La plàstica fa referència només a aquella activitat escultòrica que usa materials tous, modelables a mà; per això, hom la diferencia d’aquella altra que empra materials durs o esculpeix. D’aquest significat restringit passà la plastica a definir en general tota l’activitat escultòrica. De fet, avui es considera plàstica: l’arquitectura, l’escultura, la pintura i les arts decoratives.

3.2. El tret específic de l’escultura: la tridimensionalitat

La característica més pròpia de l’escultura i que la separa de la pintura és la tridimensionalitat.. La tridimensionalitat provoca la multiplicitat de punts de vista, la percepció de la peça es pot fer des de llocs distints, per això fa que prengui importància el factor llum i la imposició, o no, per part de l’artista d’un determinat angle visual òptim per percebre l’obra.

3.3. Materials

Precisament per les característiques ja anotades, el material que configura l’obra escultòrica tindrà una importància cabdal

3.4. Repòs i moviment

La representació d’estabilitat o moviment en l’escultura depèn principalment de les formes, tot i que hi hagin altres elements que també puguin contribuirhi. La il·lusió de moviment es crea mitjançant:

a) el ritme o composició en seqüències rítmiques i essencialment lineals. La vista, al seguir aquestes formes seqüencials estimula la imaginació creant una sensació il·lusòria de moviment. Una variant són els ritmes lineals oblics, com per exemple, la composició en diagonal, la forma S, el ritme helicoïdal...; i

b) la tensió, com a dinamització i vivificació.

Moviment real

a) el de l’espectador al voltant de la figura. S’aconsegueix pel tractament rítmic de la  pròpia escultura (escultura hel·lenística i dels períodes semblants: barrocs)

b) el moviment real, iniciat pel rus Naum Gabo (1920) amb una construcció d’una sola barreta que vibra al ser impulsada per un motor, produint una àrea de vibració o

volum virtual.

A períodescom el Barroc, l’art opta per solucions molt més dinàmiques amb predomini de diagonals i formes geomètriques inestables.

3.5. Llum i color

Llum

Té un paper essencial com a element plàstic. Generalment és una llum natural amb la què hi compta l’escultor alhora de distribuir les masses i els volums. Per exemple: mitjançant zones còncaves i convexes, deixant espais buits a l’interior de la peça.

Color

Aplicat a l’escultura té, al llarg de les distintes èpoques, sentits diferents. A l’art egipci el color escultòric posseeix o cerca una intenció simbòlica. En canvi, la policromia barroca comporta un pur interès naturalista.

                                                                                                                                                                                                                                                                     

3.6. Dificultats en l’apreciació de l’escultura

L’escultura com a art sempre ha tingut dificultats per establir la seva independència, per ficar l’expressió que li és pròpia, per autodefinir-se.L’escultura és sobretot una massa tridimensional, ocupant un espai i constatada per uns sentits que capten el seu volum i pes, a més de l’aparença visual. L’escultura sol·licita el sentit del tacte i això és molt important.

3.7. Vocabulari

Esculpir

Entretallar (esculpir de mig relleu), entallar, tallantar, modelar (en argila, cera, etc.).

Comparable: cisellar, burinar, gravar.

Escultor

Estatuari, estatuer, imatger, imaginaire, entretallador, tallista.

Escultura

Plàstica o art plàstica, torèutica (art de treballar en relleu el vori, la fusta, etc.), estereotomia (art de tallar la pedra, la fusta, el ferro, etc.), estatuària, imatgeria.

L’obra esculpida

Estàtua, imatge, figura, talla, entalladura, entretalla, relleu (baix relleu, mig relleu, alt relleu), bust, tors, esbós, carassa o mascaró, angelot (figura gran d’àngel que hom posava a les façanes); cariàtide, atlant i telamó (tots tres) (figura de pedra que serveix de columna o de pilastra), anàglif (ornament esculpit).

FITXA PER COMENTAR UNA OBRA ESCULTÒRICA

1. Observació i anàlisi de l’escultura

Caracterització de l’obra:

a) segons la seva

forma:

-exempta (dreta, sedent, tors, bust, grup)

Una escultura exempta és la que permet que es giri completament al seu voltant.

El relleu, en canvi, està unit a un fons i no es pot voltar.

-relleu

El relleu negatiu és el relleu en què les figures estan més enfonsades que no el plànol primitiu.

L’alt relleu és el relleu en què les figures sobresurten més de la meitat del seu volum.

El baix relleu és el relleu en què les figures sobresurten menys de la meitat del seu volum.

Tipus de material utilitzat: el material també determina a tècnica l’instrumental.

Fang cuit i vidriat (policromat o no): terracotta. La tècnica és el modelatge a mà o amb torn i afegint fang manualment.

Pedra (granit, basalt, marbre...). La tècnica consisteix a esculpir amb cisell (buidar pedra d’un bloc compacte).

Fusta (policromada o no). La tècnica és la talla amb gúbia (buidar fusta d’un bloc) i encolar (afegir fusta a l’obra).

Metall (or, plata, coure, ferro). La tècnica és la fundició a cera perduda amb un motlle i també el soldatge de metalls.

-Altres materials: ivori, estuc, plàstic, vidre...

Composició i incidència de la llum.

-Relació entre els volums de l’obra (distribució, pes, agilitat...) i creació d’espais interiors i exteriors (espais buits, escultura tancada cap a ella mateix, escultura oberta...).

-Incidència de la llum sobre l’obra (parts il·luminades, parts ombrejades, l’obra atura la llum o la deixa passar...) i com afecta l’observació de l’estàtua (la llum crea espais).

-Ordenació de l’equilibri i de la simetria o no de l’obra.

Estructura i moviment

Observació de quina és la línia (o les línies) estructural de l’obra, si hi predomina la línia recta i els angles tallants, si l’obra té tendència a l’estatisme (hieratisme), si hi dominen les corbes i els angles són arrodonits, si l’obra és dinàmica i vol reflectir moviment, etc.

Textura. Tipus d’acabament de l’obra (poliments, rugositats, parts inacabades, etc.)

2. La funcionalitat de l’obra

-Decoració aplicada a un monument arquitectònic (fris i mètopa, relleus interiors, timpà...) i la seva adaptació a les limitacions de l’espai assenyalat.

-Suport d’un element constructiu (columna, capitell, arquivolta...).

-Decoració interior associada a un mobiliari o bé decoració exterior (jardins, places, públiques...).

 PREGUNSTAS: ESTATUA EQÜESTRE DE GATTAMELATA.

1. Documentació general:

1.1. Què és? Nom de l'estàtua o grup escultòric.

 És una escultura renaixentista del Quattrocento anomenada Gattamelata.

1.2. Què s'hi veu?

 Podem veure un cavaller a sobre d'un cavall.

1.3. Quan es va fer? Cronologia.

 El procés per esculpir-la va durar des de el 1447 fins al 1453.

1.4. Qui en va ser l'autor?

 Va ser Donatello

1.5. On es troba o es trobava?

 Es troba a la ciutat de Padua.

1.6. Quin era el context polític, social, econòmic, cultural, etc., del moment?

L'època del Renaixement va ser una època de gran aportació a la cultura, la escultura es va fer a l'eèpoca del quattrocento.

2. Anàlisi formal:

2.1. Com és l'estàtua o grup escultòric?

És una estàtua del Renaixement, concret-ament del Quattrocento.

2.2. Aspectes diversos:

És de bronze, però a causa del desgast sembla feta de pedra.

2.2.1. Material utilitzat?

Bronze.

2.2.2. Tècnica escultòrica?

Escultura de bronze.

2.2.3. Forma. Dimensions.

Té una mida de 340 x 390 cm, té la forma d'un cavaller a sobre del seu cavall.

2.2.4. Tipologia.

Sobra d´un cavall.

2.2.5. Cromatisme?

No esta pintada.

2.2.6. Expressa moviment, repòs, força..?

Si

2.2.7. Com es disposen les parts de l'escultura?

El homa va a sobra del cavall i el cavall sobra.

2.2.8. Estil.

Quattrocento

2.2.9. Quines diferències i semblances presenta aquesta obra respecte d'altres del mateix

indret i/o període?

El cavall té certa semblança als cavalls de Sant Marc, però a diferencia, aquesta té un genet a sobre.

3. Interpretació:

3.1. Quin tema és?

Históric, representa un condottiere.

3.2. Amb quina finalitat es va fer? Quina funció compleix?

Va ser construida amb la finalitat de recordar a un condottiere, ara compleix la mateixa funció.

3.3. Quins elements de l'imaginari de l'època tradueix?

Es el renaix-amen i per això li d´ona importància a lu militar.

3.4. Qui encarregà l'obra?

La viuda del condottiere, Giacoma Gentile dellà Leonessa.

3.5. A qui s'adreçava l'obra?

A la població.

3.6. Símbols.

Una esfera als peus del cavall, que representa la victória sobre tothom del condottiere.

3.7. Quines influències artístiques s'hi poden observar?

El realisme de l'art romà.

3.8. Obra figurativa o no?

Es figurativa.

3.9. Comunica sensació de força, seguretat, dinamisme, inestabilitat, estabilitat?

Si.

4. Conclusions.