La natació

La natació és el mètode pel qual els éssers vius es desplacen a través de l'aigua en un mètode

que no implica simplement el caminar pel fons. La natació és una activitat recreatiu popular i un esport competitiu. És una activitat física molt recomanable per a la majoria de les persones, però que requereix unes precaucions bàsiques.

La natació és també un esport olímpic, amb proves per als dos sexes. Comprèn quatre estils bàsics: el crol, la braça, l'esquena i la papallona. Al crol el nedador mou els braços alter-nativament formant un molinet. És la modalitat més ràpida. L'esquena és el mateix estil però el nedador no mira a l'aigua. La braça consisteix a impulsar-se movent els braços de forma horitzontal, en paral·lel a la superfície de la piscina, formant cercles. La papallona és un molinet però els dos braços es mouen alhora, formant cercles perpendiculars a l'aigua és el més exigent físicament.

La natació comprèn altres competicions om són les proves d'aigües obertes de 5, 10 i 25 km, una especialitat que principalment es practica a Europa, Estats Units i Austràlia i que organitzen oficialment tant la FINA com la LEN en els seus campionats del món i d'Europa respectiva-ment. A Pequín 2008, la prova de 10 km en aigües obertes fou olímpica per primer cop ja que fins aquell moment cap prova d'aquesta especialitat formava part del programa olímpic.[1]

A més d'aquestes proves hi ha altres de llarga distància que no pertanyen al programa oficial de FINA i LEN com pot ser la travessa del Canal de la Mànega, o la circumnavegació de l'illa de Manhattan. Aquestes proves destaquen per la seva duresa, ja que els nedadors poden arribar a estar 5 hores a l'aigua amb la sola ajuda d'algun avituallament ocasional. El rècord mundial del nado més llarg sense parar ho té Martin strela qui nado 504 km sense parar el 2001 en el río Danubio. També nadó el riu Mississippi en el 2002 a 66 +2, un total de 3.885 km. Vicki Keith posseeix el rècord de la persona amb major nombre de rècords mundials de llarga distància.

La natació és també part important d'altres esports, com ara: waterpolo, natació sincronitza-da, el pentatló modern, triatló i salvament i socorrisme. (Veure llista d'esports aquàtics).

Per fer natació, normalment s'utilitza un vestit de bany. El vestit de bany masculí acostuma a ser en forma de calçotets i els de dona poden ser el bikini o d'una sola peça. En les competicions esportives els banyadors més utilitzats són els banyadors Speedo. Una altre peça és les ulleres que serveixen per veure-hi més a sota l'aigua. Finalment hi ha la gorra de natació que serveix per mantenir el cabell sec i protegir-lo del clor i protegir les orelles.

Estils de natació[modifica

beak dance

El B-boying, break, break dance o ball hip-hop és un estil de dansa urbana que va aparèixer a Nova York a l'últim quart del segle XX. Va sorgir dels xics que ballaven als ritmes dels beats o breaks que punxaven els DJ, especialment DJ Kool Herc. A la persona que practica aquest ball se'l denomina b boy (home), b girl (dona), fly girl (dona) o breaker (home o dona).

El B-boying inclou quatre tipus de moviments i passos: toprock o ball de peu, footwork o ball a terra sobre mans, genolls i peus, powermoves o moviments àgils i acrobàtics, i freezes (literalment, "congelats"), que són postures fixes. Els noms dels passos són en anglès. Els powermoves que es basen en moviments repetitius circulars de les cames es diuen fases (com la fase d'una ona). Els tricks són freezes enllaçats. Com ocorre amb el rap, al breakdance també són habituals les batalles entre dos ballarins rivals, que improvisen una coreografia en forma de diàleg i retant-se entre ells. Bite és el fet de robar un moviment o un ball a un altre.

El break dance és d'un dels quatre pilars de la cultura urbana del hip-hop, la dansa; els altres són el rap (cançó, poesia), el DJ'ing (música) i els grafits (escriptura, composició plàstica o visual).


DANCE

El Dance és un estil musical, subgènere de la música electrònica, nascut als anys 80 però l'explosió del qual no es va produir fins als anys 90. Es caracteritza principal ment pel seu peculiar ritme, compost per quatre cops de percussió per compàs, i per tenir un tempo de entre 120 i 150 bpm.

El hip hop és un moviment artístic que va nàixer a principis de la dècada del 1970 entre les comunitats afroamericanes i hispanoparlants del barri sud del Bronx, al districte del Bronx de Nova York.

La concepció clàssica del hip hop se centra en l'existència de quatre aspectes o "pilars" de la cultura: El MCing (o rapping), el DJing (o turntablism), elbreakdancing (o bboying) i el graf fiti. Hi ha qui dóna la mateixa importància a altres pilars com el beatboxing, l'activisme polític, el disseny de roba o el de complements.

El funky és un estil musical que sorgí als Estats Units durant els anys 70 com a resultat de l'evolució d'alguns elements del soul i del jazz. La seva popularitat s'estengué tan ràpidament que no tardà a consolidar-se com un estil propi, i des d'aquell primer moment marcà la història de la música de ball.

El funky es pot reconèixer amb facilitat pel seu ritme sincopat, les línies del baix molt marcades, una percussió molt destacada i un èmfasi quasi sexual en la interpretació vocal.

Jo vaig a la academia de: DANCEME Sonia Navarro C/ Llogaia

CANTAR

BRITNEY SPEARS

Adquirí fama durant la seua infantesa al participar en el programa de televisió The Mickey Mouse Club, i el 1999 amb només 17 anys va aconseguir un espectacular èxit internacional, especialment als Estats Units, però també arreu del món amb el seu primer senzill, Baby One More Time que es va convertir en un dels majors èxits de la història musical amb vendes superiors a les 100 milions de còpies. Ha venut més de 200 milions de còpies i ha guanyat premis tan importants (com els MTV, els Grammy, entre molts d'altres) i ha estat una cantant molt reconeguda arreu del món.

Debut als seus dos primers albums de estudis Baby One More Time (1997) i Oops!... I Did It Again (2000), que van trencar records mundials i va estar a punt de superar Michael Jackson venent més de 300 milions de còpies a tot el món i la dugueren a ser batejada pels mitjans "la princesa del pop". La seva carrera entre 1999 i 2004 va estar marcada per un gran èxit comercial i rècords discogràfics, la publicació de 5 àlbums d'estudi núm. 1 en vendes a laBillboard 200[1] i un recopilatori de més èxits, i la seva relació entre 2000 i 2002 amb Justin Timberlake.[2]

Va contraure matrimoni amb el ballarí Kevin Federline el setembre de 2004 i es va apartar de la música temporalment en quedar-se embarassada dues vegades seguides. El seu primer fill Sean Preston va néixer el setembre del 2005, i el segon Jayden James el setembre del 2006. Durant aquest període no van cessar els escàndols sobre la seva vida privada i el seu matrimoni, al qual Britney posà fi el novembrede 2006

Dansa

HIP HOP:

Història

El moviment Hip Hop va començar a prendre forma en la dècada dels 70 a alguns barris marginals de Nova York, específicament al South Bronx. Aleshores, un dels estils musicals més en voga era el Funk, molt apte per al ball. En aquests barris, joves amb inquietuds estètiques s'aventuraven a "escriure", és a dir, a pintar els seus Graffitis de grans lletres de colors i altres motius en zones d'accés restringit, però des de les quals tota la ciutat podia contemplar les seves obres: el lloc preferit per a aquestes exposicions efímeres eren els exteriors dels vagons del metro.

Això seria només una simple anècdota si no fos pel fet que en aquestes mateixes festes a Tuckkan de T- SUD se li va ocórrer inventar una de les tècniques més utilitzades en DJing fins avui dia com és el "backspin" o "recuperacions", i així donar començament a tota una nova forma d'expressió musical a través dels turntables (giradiscos). La intenció de Kool Herc era assolir estendre les seccions de breakbeat (solos de bateria de les cançons de Funk) i així donar-li als B-Boys break-boys, anomenats així perquè es dedicaven a ballar en els breakbeats) més temps per a realitzar els seus passos de ball, que aprofitaven aquesta secció de la música per a llançar-se a terra a demostrar els seus moviments, barreja dels de James Brown i els vistos per ells en les pel·lícules de Kung-Fu. D'altra banda, també es propiciava que l'"animador" de la festa (el "mestre de cerimònia", o "MC") pogués animar el public a través del micròfon al mateix temps que les instrumentals que els DJs estaven fent sonar. Aquestes intervencions del MC es van convertir després en l'expressió lírica del rap.

Posteriorment va sorgir una altra tècnica indispensable avui en dia, utilitzada i millorada per tots els DJs actuals: l'art de l'Scratch, sembla que inventat casualment per Grand Wizard Theodore, que en una entrevista va dir el següent:

Un dia estava escoltant música, amb el volum una mica alt, i la meva mare va colpejar la porta cridant molt fort: "Si no apagues aquesta música, t'escanyo!"; jo portava els auriculars posats, vaig parar el vinil i vaig començar a fer anar el disc endavant i enrere.


DANCE HALL

El dancehall és un gènere de música popular jamaicana que es va originar cap a finals dels anys 1970 . Inicialment, el dancehall era una versió del reggae plena de "espai", a diferència de l'estil roots bona part , dominant en l'escena musical de l' illa durant de la dècada dels setanta. Cap a mitjans dels anys 1980 , la instrumentació digital es va fer dominant, canviant el so considerablement, caracteritzant el dancehall digital (o " ragga ") per ritmes cada vegada més ràpids. A mitjans dels anys 1990 , amb l'ascens dels artistes de dancehall lligats a Boboshanti com Sizzla i Capleton , es va desenvolupar una poderosa connexió entre el dancehall i la cultura Rastafari .

La música dancehall ha estat criticada per organitzacions internacionals i diferents personalitats per les seves lletres violentes i en ocasions homòfobes , encara que la temàtica lírica del dancehall va més enllà de la violència.


POPPING

El popping (que es tradueix a l'espanyol perfectament amb la paraula apareixent) o també conegut com electric boogie és un art que consisteix en moviments de ticking (compareu com un moviment de tic nerviós), ondulació (wave), flotació (floating) "moviment que s'assembla a l'estar flotant "i mímiques combinades o de forma separada que creen una il · lusió visual.

Es diu que el locking i popping o (ticking) originalment vénen de Los Angeles i que el popping va ser creat per un corillo de ball de carrer anomenat "Electric Boogaloo" el 1972. Encara poppers de la vella escola com Scooby dels "Scooby Brothers" diuen que hi ha popping des dels anys 60 i que va començar en Okland i no a Los Angeles. El locking per la seva part va ser creat per "The Lockers". Tant un com l'altre van néixer molt abans que naixés el "breaking". Durant l'era del breaking, els b-boys van començar a posar el popping i el locking en el seu ball. Mr Wiggle diu, que des que la gent a NY va adoptar el popping i el va tornar més "funky" i una mica diferent de popping original, la gent va començar a cridar-electric boogie (electro boogie ) en lloc de popping. Tot i que aquest comentari sobre l'electro boogie és diferent a comentaris d'altres autoritats de l'b-boying.

Es balla amb música funk i música disco . Durant la dècada de 1980, molts dels poppers també utilitzen "electro" per les seves rutines de ball. Alguns artistes més populars utilitzats pels poppers són: Kraftwerk, Twighlight 22, Egyptian Lover, i Afrika Bambaataa. Va ser incorporat més rap a la música i va ser emprat per poppers durant la dècada de 1980, incloent Kurtis Blow, Whodini, i Ice-T.

Avui en dia, també són comuns alguns gèneres de música més actuals, com el g-funk , hip-hop instrumental i determinades cançons enfocades únicament per ballar popping i gèneres allunyats com el dubstep .

Actualment, s'opta pels pantalons de pinces o pantalons més aviat amples, per poder marcar millor els moviments i pops. També és comú anar vestit amb la típica indumentària anomenada "pachuco", adaptada als 70 per Boogaloo Sam en honor a com vestia el seu avi quan ell era nen. En el calçat, destaquen les sabates anomenats Hush Puppies, però els més comuns són sabatilles d'esport estil puma suede, adidas i conversi all-star.

Popping & Locking - YouTube

WAACKING

Actualment, s'opta pels pantalons de pinces o pantalons més aviat amples, per poder marcar millor els moviments i pops. També és comú anar vestit amb la típica indumentària anomenada "pachuco", adaptada als 70 per Boogaloo Sam en honor a com vestia el seu avi quan ell era nen. En el calçat, destaquen les sabates anomenats Hush Puppies, però els més comuns són sabatilles d'esport estil puma suede, adidas i conversi all-star.  

Enllaços:

http://www.google.es/url?sa=t&rct=j&q=&esrc=s&source=web&cd=3&cad=rja&uact=8&ved=0CEEQtwIwAg&url=http%3A%2F%2Fwww.youtube.com%2Fwatch%3Fv%3DinhvPdSpJ9c&ei=N_g7U52fEKeI0AWu4oHQDw&usg=AFQjCNGhoP1o2zrJEE3uUOyG_uLQSACmEA&sig2=j2btTAW9U_mIkeGwRLhxSw&bvm=bv.63934634,d.d2k

COMERCIAL

DANCE/HOUSE

El house és un estil de música electrònica que es va originar a la ciutat de Chicago , Estats Units , al començament dels anys 1980 . Inicialment, es va fer popular a la primera meitat dels vuitanta a les discoteques orientades cap al públic afroamericà , i llatí en Chicago , més endavant en Nova York i Detroit .Posteriorment va arribar a Europa , on es va convertir en un fenomen massiu amb una influència dominant en altres estils musicals com el pop i la música de ball des de mitjans dels anys 1990 .

El house està fortament influenciat per les variants més soul i funk de la música disc . Generalment imita la percussió del disc, especialment l'ús d'un prominent cop de bombo amb cada beat, encara que també pot incloure poderoses línies de baix sintetitzades , bateries electròniques , samples de funk i pop, a més de vocals potenciades amb filtres reverb o delay .

ENLLAÇOS

https://www.google.es/url?sa=t&rct=j&q=&esrc=s&source=web&cd=1&cad=rja&uact=8&ved=0CC0QtwIwAA&url=http%3A%2F%2Fwww.youtube.com%2Fwatch%3Fv%3DDEYwCKdnMC8&ei=-kM9U_yWNNHY0QX5o4DwAg&usg=AFQjCNHQp15CiC-RyLFRBQZpz7NBtvcIdQ&sig2=RqA1IF2dpgu3V-v7-PMfNw

https://www.google.es/url?sa=t&rct=j&q=&esrc=s&source=web&cd=7&cad=rja&uact=8&ved=0CGEQtwIwBg&url=http%3A%2F%2Fwww.youtube.com%2Fwatch%3Fv%3DE7kboMb2HTM&ei=CEc9U_rmKsPR0QWXmoCoCg&usg=AFQjCNFnv6mDa-l1pdsxYofGulKS9DDuQA&sig2=_EWoV0WWDAdw_UxVyzTprg&bvm=bv.63934634,d.d2k

BALLET

El ballet és una peça musical composta especialment per a ser interpretada a través de la dansa. També és el nom popular amb què es coneix la dansa clàssica en general i les seves coreografies.

Tots els moviments de la dansa clàssica es descomponen en posicions amb una descripció molt acurada i estricta. Totes les posicions de cada part del cos, així com els braços, tenen un nom, que en ballet sol ser en francès (a la dansa moderna i contemporània, els que no estan presos de la clàssica són en anglès, per exemple). A la dansa clàssica les cames estan sempre en "andeor" (dehors, veu francesa per dir cap enfora) que significa que les cames uneixen la seva banda de darrere -els talons, la banda de darrere dels genolls, els engonals són completament oberts- en comptes d'estar paral·leles. Els genolls sempre estan sobre les puntes dels peus i les espatlles sobre els malucs. Els peus sempre estan estirats, com una prolongació de la cama. Les cames i els braços es mouen delicadament. El cap i les mans també ballen. La cara no pot mostrar esforç ni cap emoció que no correspongui al personatge que interpreta.

Hi ha bàsicament dues escoles, l'anglesa (Royal Academy) i la russa. A la primera els moviments de les mans són lleugerament més afectats i teatralitzats (també més femenins a les dones) mentre que a la segona solen ser més sobris i naturals. L'estil particular de cada ballarí és diferent, segons la seva personalitat, els seus mestres directes i la gent amb qui ha treballat. En general però, les diferències entre uns i altres són més subtils que a la dansa moderna i contemporània, que van néixer precisament de voler expressar encaramés la pròpia individualitat.

IMATGES

classical ballet dancersen el propio Ballet.

PADEL

El pàdel és un esport de pilota en què s'enfronten dues parelles de jugadors, que es desenvolupa en una pista rectangular de 10 metres d'amplada per 20 de llargada dividida transversalment per una xarxa i circumdada per parets en els fons i en els extrems dels laterals i una reixa metàl·lica al llarg de tot el perímetre. L'objectiu del joc és colpejar la pilota amb una pala per fer-la passar per damunt de la xarxa, de manera que l'adversari no la pugui tornar.Pàdel - Viquipèdia

Els bolos

Els bolos són un joc que consisteix a tombar un nombre determinat de bitlles mitjançant el llançament d'una bola des d'una determinada distància. Quan aquest joc és convenientment regulat i organitzat podem parlar de l'esport dels bolos.

La variant més coneguda d'aquest esport és el bowling nord-americà, molt estès per tot el món. De totes formes, existeix una gran varietat de versions d'aquest esport, esdevenint en molts casos un joc tradicional de determinades zones geogràfiques.Entre les diverses modalitats arreu del món podem destacar:

TENNIS

El tennis és un esport de pilota en què s'enfronten dos jugadors o dues parelles de jugadors, que es desenvolupa en una pista rectangular dividida transversalment per una xarxa, consisteix en colpejar la pilota amb una raqueta per fer-la passar per damunt de la xarxa de manera que l'adversari no la pugui tornar.El tennis modern es va originar al Regne Unit a finals del segle XIX. Després de la seva creació el tennis es va fer popular entre les classes altes dels països angloparlants, estenent-se per tot el món al segle XX. Va estar present als primers Jocs Olímpics moderns el 1896 a Atenes, sent esport olímpic fins a París 1924. Després d'haver estat esport de demostració en les edicions de 1968 i 1984 va tornar a assolir la categoria d'esport olímpic a Seül 1988. Mides d'una pista de tennis.El tennis es juga a una pista rectangular. Les seves mides exactes estan definides segons el sistema anglosaxó de mesures i varien segons si es juga individualment o per parelles. Per a partits individuals mesura 78 peus (23,77 metres) de llargada i 27 peus (8,23 metres) d'amplada. Per a partits de dobles, la llargada és la mateixa, encara que l'amplada és de 36 peus (10,97 metres).                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                          

 Perxa  

La perxa és una barra amb una longitud compresa habitualment entre els 4 i els 5 metres i que és usat en el salt amb perxa.Al llarg de la història de l'atletisme, s'han utilitzat perxes de diferents materials, començant per materials poc flexibles com piques de fusta, metall i més tard de bambú, un material que, com que es doblega, va revolucionar el salt amb perxa. A partir dels anys 60, va començar una altra revolució del salt amb perxa quan es va començar a utilitzar la fibra de carboni per a les perxes. Aquest material tenia una flexibilitat mai vista abans, però que més tard va ser millorada amb les perxes fetes de fibra de carboni i fibra de vidre, en què s'utilitza fibra de vidre a la part central, què és més flexible, i fibra de carboni als extrems, on no interessa que es doblegui gaire.Foto representant una desena de perxes en primer pla             

LA NATACIÓ

La natació és un esport que es fa en una piscina.

Hi ha molta gent que fa extraescolars de natació.hi han diferents tipus de nadar. Són: crol, la papallona, nadar d’esquenes i també hi ha la braça.

El Crol: consisteix en moure els braços formant un molinet.

La Papallona: la papallona és un molinet, però els dos braços es mouen a l’hora.

Nadar d’esquenes: nadar d’esquenes és el mateix que nadar de crol però el nadador no mira a l’aigua, mira a dalt.

La braça: impulsar-se movent els braços de forma horitzontal, en paral·lel a la superfície de la piscina formant cercles.

També es fan competicions.

Els nadadors han de portar: un banyador, les ulleres perquè el cloro no faci picar els ulls i el gorro per no deixar pels dels cabells a dins la piscina.Internacional de Natació

BÀSQUET

El bàsquet és un esport practicat entre dos equips de cinc jugadors en joc cadascun, que cerquen d'introduir una pilota dins de la cistella defensada per l'equip contrari, amb l'objectiu d'aconseguir més punts que l'adversari, tot respectant les regles del joc.

El bàsquet va néixer als Estats Units l'any 1891, inventat per James Naismith, professor d'educació física de la YMCA Training School de Springfield (Massachusetts) a qui es va encarregar la invenció d'un esport que es jugués a una pista coberta, ja que els hiverns a aquella zona dificultaven qualsevol activitat a l'exterior. No obstant això, alguns historiadors atribueixen a la tribu maia l'origen del bàsquet, ja que practicaven un esport similar, el tlachtli. Durant el segle XX el bàsquet es va difondre per tot el món gràcies a la creació de la Federació Internacional de Bàsquet el 1932, i és esport olímpic des dels Jocs Olímpics d'estiu de 1936, celebrats a Berlín. Fou durant la Primera Guerra Mundial, amb l'arribada de soldats americans, que practicaven molt aquest esport, quan el bàsquet començà a popularitzar-se per tota Europa.

El basquetbol fou donat a conèixer a Catalunya pel pedagog català Eladi Homs i Oller l'any 1911 i es practicà per primer cop a Catalunya el 1913 a l'escola Vallparadís de Terrassa, fomentat per Alexandre Galí i Artur Martorell.Després de la Primera Guerra Mundial el belga Emile Tiberghien incorpora el basquetbol al seu gimnàs del carrer Aragó de Barcelona. Malgrat aquestes primeres manifestacions basquetbolistes a casa nostra, s'accepta comunament que el basquetbol fou introduït a Catalunya el 1922 pel pare Eusebi Millan en formar els primers equips infantils al col·legi de les Escoles Pies de Sant Antoni de Barcelona.

El bàsquet va néixer als Estats Units l'any 1891, inventat per James Naismith,professor d'educació física de la YMCA Training School de Springfield (Massachusetts) a qui es va encarregar la invenció d'un esport que es jugués a una pista coberta, ja que els hiverns a aquella zona dificultaven qualsevol activitat a l'exterior. No obstant això, alguns historiadors atribueixen a la tribu maia l'origen del bàsquet, ja que practicaven un esport similar, el tlachtli. Durant el segle XX el bàsquet es va difondre per tot el món gràcies a la creació de la Federació Internacional de Bàsquet el 1932, i és esport olímpic des dels Jocs Olímpics d'estiu de 1936,celebrats a Berlín. Fou durant la Primera Guerra Mundial, amb l'arribada de soldats americans, que practicaven molt aquest esport, quan el bàsquet començà a popularitzar-se per tota Europa.

El basquetbol fou donat a conèixer a Catalunya pel pedagog català Eladi Homs i Oller l'any 1911 i es practicà per primer cop a Catalunya el 1913 a l'escola Vallparadís de Terrassa, fomentat per Alexandre Galí i Artur Martorell.Després de la Primera Guerra Mundial el belga Emile Tiberghien incorpora el basquetbol al seu gimnàs del carrer Aragó de Barcelona. Malgrat aquestes primeres manifestacions basquetbolistes a casa nostra, s'accepta comunament que el basquetbol fou introduït a Catalunya el 1922 pel pare Eusebi Millan en formar els primers equips infantils al col·legi de les Escoles Pies de Sant Antoni de Barcelona.Pilota de bàsquet