ART ROMÀNIC

LA FRAGMENTACIÓ POLÍTICA DE L’IMPERI ROMÀ

L’any 395 l’Imperi Romà es dividí en dos territoris independents: l’Imperi Romà d’Orient i l’Imperi Romà d’Occident. L’Imperi s’enfonsà definitivament el 476 fruit de les invasions dels pobles germànics. A Europa i a la conca mediterrània es produí la repartició política següent:

- Imperi Bizantí, continuació de l’imperi Romà d’Orient.

- L’Europa occidental, dividida en diversos regnes germànics.

- Els dominis musulmans, fruit dels territoris conquerits pels àrabs o per pobles convertits a l’islam.

L’IMPERI BIZANTÍ

- L’imperi Romà d’Orient va resistir les invasions dels pobles bàrbars i continuà existint fins al segle XV.

- L’emperador Justinià I el Gran (527-565) va intentar reconstruir l’antic imperi Romà.

- La seva màxima esplendor va ser entre el 867 i el 1059.

- Al final del segle XI va entrar en decadència; els musulmans van aconseguir molts territoris i els turcs van prendre Bizanci el 1453.

L’EXPANSIÓ DE L’ISLAM

EL NAIXEMENT DE L’ISLAM

- Els àrabs eren un poble originari de la península d’Aràbia, situada entre la mar Roja i el golf Pèrsic.

- Els àrabs eren politeistes (cada tribu tenia els seus déus).

- Al segle VII va sorgir l’islam (religió monoteista predicada per Mahoma).

LA CONQUESTA DE LA PENÍNSULA IBÈRICA

- La conquesta àrab del regne visigot va iniciar-se l’any 711.

- L’expansió islàmica s’estengué fins a la Gàl·lia, on van ser derrotats pels francs a la batalla de Poitiers, l’any 732.

- El territori conquerit pels musulmans s'anomenà Al-Andalus.

- El territori de l’Al-Andalus estava dividit en cores o províncies gestionades per un valí o governador civil que depenia del califa.

- L’Àndalus passà per diferents etapes de divisions territorials independents i de reagrupaments parcials conegudes com a regnes de taifes.

- L'any 1492 els reis Catòlics van conquerir el regne de Granada.

ELS ORÍGENS DE CATALUNYA

- L’entrada a Catalunya es va produir al començament del segle V i va perllongar-se fins al segle VIII.

- Els territoris i les ciutats eren governats pels bisbes i els governadors visigots.

- Els musulmans van envair Catalunya al començament del segle VIII i van establir guarnicions a les ciutats més importants, però van respectar les creences i els costums dels seus habitants.

LA SOCIETAT FEUDAL

LA REVOLUCIÓ FEUDAL

- Al segle XI el feudalisme era el sistema que configurava l’organització política i social de la major part dels països de l’Occident europeu.

- Feudalisme vol dir: possessió territorial d’un senyor feudal.

- Els treballadors de les terres són vassalls d’un senyor, li deuen fidelitat i li han de pagar rendes en forma de productes i hores de feina.

- Aquest sistema apareix per diversos motius:

- Els reis de l’època no disposen de prou recursos per a mantenir el control administratiu del territori ni tampoc d’exèrcit suficient per a defensar-lo.

- Per això, concedeixen la propietat territorial als nobles en pagament dels serveis de defensa de la població.

- La noblesa aconsegueix que aquestes terres siguin hereditàries.

ORGANITZACIÓ DE LA SOCIETAT FEUDAL

- La societat feudal s’organitzava en tres estaments: oratores, bellatores i laboratores.

- Els privilegiats són els que tenen feus i vassalls a les seves ordres i no han de pagar impostos, són els únics que poden dur armament, imparteixen justícia i no treballen.

- Els no privilegiats són els laboratores (els qui treballen), que han de mantenir els privilegiats amb el seu treball.

LA PAU I LA TREVA DE DEU

- L’església convocà assembles amb l’objectiu de frenar la violència de les guerres entre els senyors i pacificar les terres. En aquestes assembles estableix la pau de Déu i la treva de Déu.

- Aquesta dicta l’excomunió de qualsevol que:

- Assalti les esglésies o les cases edificades a l’entorn.

- Agredeixi o injuriï clergues, monjos o monges desarmats.

- Robi béns de l’Església.

- Destrueixi o cremi cases de clergues o pagesos desarmats.

- Assalti homes o dones, els despulli, els fereixi, els atropelli o els mati, etc.

- Cometi actes violents en determinats dies de la setmana i durant algunes festivitats religioses senyalades.

LA SOCIETAT RURAL DE L’EDAT MITJANA

EL DOMINI FEUDAL

- El domini és la terra del senyor feudal i es divideix en dues parts:

- Es construí el molí, el forn i la ferreria per augmentar les rendes. D’aquesta manera els pagesos es veien obligats a utilitzar aquests espais  i a pagar-ne impostos d’ús.

                                                                                 

EL VASSALLATGE

- El vassallatge és el pacte de fidelitat que estableixen els privilegiats entre ells.

- Els grans nobles han de jurar fidelitat al monarca.

- L’acte del jurament, ratificat per l’Església té dues parts:

LA SOCIETAT URBANA MEDIEVAL

LA DECADÈNCIA DELS NUCLIS URBANS

- Al principi del feudalisme la majoria de la societat europea era pagesa i vivia en masos o viles petites.

- Les ciutats eren emmurallades i s’organitzaven al voltant del palau reial i de la catedral, amb carrers estrets i places petites.

- Els artesans que pertanyien al mateix gremi acostumaven a concentrar-se en un mateix carrer.

- Els mercats s'instal·laven a les places i el comerç es basava sobretot en productes de luxe que estaven destinats a una minoria privilegiada.

L’ECLOSIÓ DE LA SOCIETAT URBANA

Al llarg dels segles XII i XIII els habitants de les ciutats es van diversifica en:

- Artesans, que treballaven en la manufactura i venda directa d’objectes diversos.

- Comerciants, eren els encarregats del comerç local o de llarga distància.

- Nobles, senyors feudals, tenien el poder polític del nucli urbà.

L’estil romànic va aparèixer a l’Europa Occidental del segle X. Aquest nou estil es va caracteritzar per ser eminentment religiós. Tot i que aparegueren diferents localismes, hi havia una sèrie de trets comuns que unificaven aquest estil:

ARQUITECTURA

- Els edificis caracteristics d’aquest estil van ser els monestirs i les esglésies.

- L’església romànica es caracteritzava pels trets següents:

- El monestir romànic tenia les dependències següents:

ESCULTURA

- La seva funció era decorativa pels edificis religiosos (esglésies i monestirs).
- Eren escultures de fusta i representaven principalment marededéus, crucifixions i davallaments.

- En els exteriors de les esglésies i els monestirs es decoraven els pòrtics i els capitells de pedra escultures eren de fusta i representaven, sobretot, marededéus , crucifixions i davallaments.

PINTURA

- La pintura i l’escultura estaven molt relacionades i compartien molts trets.

- Les caracteristiques principals de la pintura eren les següents:

- En aquella època, en què la majoria de la població era analfabeta, la pintura i l’escultura tenien una funció evangelitzadora molt important ja que s’empraven per narrar passatges de les sagrades escriptures amb les quals els capellans i els monjos complementaven els seus sermons i ensenyaments.