Pros i contres Globalització i deslocalització
Globalització de la tecnología. Els avenços científics s'han difós per tot el món, encara que de manera molt desigual. Encara que a la pràctica hi ha molts llocs on no es respecten.
Globalització econòmica. Aspectes positius teòricament:
Globalització de les comunicacions i els coneixements. Avui és possible la comunicació immediata entre llocs molt distants. Això ha fet possible l'intercanvi d'idees, opinions i coneixements.
Globalització de la democràcia. El sistema de democràcia parlamentària s'ha difós més que mai, però encara queden sistemes dictatorials
Globalització dels drets humans. S'ha estès per tot el món la idea que cal preservar uns drets humans bàsics que sigun universals, és a dir, que afecten a totes les persones per igual sense discriminació per raó de sexe, idees, religió, procedència, color de la pell, etc.
Lliure moviment de les indústries i empreses: Positiu: el país receptor de la indústria surt beneficiat.
Lliure moviment de productes: Positiu: les i els consumidors poden accedir a un major nombre de productes hi ha un menor preu.
Lliure moviment de diners (capitals): Positiu: el país receptor d'inversions surt beneficiat durant el temps que aquests diners segueixen en aquest país.
ASPECTES QUE NO S'HAN GLOBALITZAT (GLOBALITZACIÓ INCOMPLETA).
- No hi ha globalització dels drets laborals.
Hi ha països en què no es respecten els drets laborals. Els seus treballadors i treballadores van salaris molt baixos (de subsistència), treballen molts més dies i moltes més hores (explotació laboral), les dones treballen en pitjors condicions (discriminació laboral de les dones) a més els nens i les nenes també treballen i no poden estudiar (treball infantil). La conseqüència és que les empreses es traslladen a aquests països perquè tenen més guanys… Això perjudica el país on sí que es respecten els drets laborals, ja que perd llocs de treball.
- No hi ha globalització social
Els serveis socials (educació, sanitat, pensions, etc.) necessiten diners de l'Estat per poder ser universals, hi ha països en què hi ha impostos normals per mantenir-los, però hi ha altres en què els impostos són molt baixos, i per això no poden tenir serveis socials universals. La conseqüència és que les empreses es traslladen a aquests països per pagar menys impostos. Això perjudica les persones que viuen al país amb impostos normals, ja que tindran menys diners per mantenir els serveis socials, i també perjudica les persones que viuen al país amb els impostos baixos, ja que no podran gaudir d’uns serveis socials universals ja que si puja els impostos, l'empresa es traslladaria a un altre lloc.
- No hi ha globalització fiscal.
A més hi ha països on pots amagar els teus diners per no pagar impostos. Es diuen paradisos fiscals. Això perjudica a les persones que viuen al país amb impostos normals, ja que els diners fugen a aquests països i tenen menys diners per mantenir els serveis socials.
- No hi ha globalització de les fronteres.
No hi ha lliure moviment de persones.
Una empresa d'un altre país pot instal·lar-se en el teu (multinacional) per guanyar diners i després posar aquests diners al seu país, però tu no pots anar a aquest país de forma lliure i de forma indefinida.
INTRODUCCIÓ
La globalització: cap a un sistema mundial
•Actualment predomina una economia global, capitalista i de mercat, que implica una xarxa d’intercanvi de mercaderies, d’informació i de capitals que afecta el món sencer.
•La globalització és un fenomen econòmic, social, cultural i polític.
1. UN SISTEMA MUNDIAL
LA GLOBALITZACIÓ
•La globalització es caracteritza per la interdepèndencia econòmica, política, social i cultural de tots els països del món.
•Es defineix pels trets següents:
Té una cobertura mundial.
És immediata.
Té una base econòmica i comercial.
Ha transformat les bases de la societat (les formes de produir, de governar i de viure).
Ha creat una consciència mediambiental i social mundial.
LA GLOBALITZACIÓ ECONÒMICA
• L'economia global es caracteritza per:
- La concentració del capital i la formació de grans empreses.
- La defensa de la lliure competència.
- La facilitat de moviment dels capitals que tenen les borses mundials.
• S'organitza al voltant de tres grans centres de poder (els EUA, la UE i el Japó) i alguns centres secundaris (Austràlia, l'Índia, la Xina i el Brasil).
2. LA GLOBALITZACIÓ EN LA MANERA DE VIURE
VIDA QUOTIDIANA I GLOBALITZACIÓ
•La globalització la trobem presente en diversos àmbits de la nostra vida quotidiana:
– El comerç global, amb l'ajut de la publicitat, facilita que es consumeixin els mateixos productes arreu del món.
– La ciència i la cultura també s'ha globalitzat, i els nous avenços o les obres més recents són adoptats o coneguts a tot el món.
ELS RISCOS DE LA GLOBALITZACIÓ
• El món globalitzat pateix greus amenaces, com la propagació de malalties o el terrorisme:
– La millora de les comunicacions augmenta el risc de contagi de certes malalties que s'han convertit en un problema mundial, com és el cas de la sida.
– El món està amenaçat per grups organitzats violents, que rebutgen l’ordre polític i social mundial i intenten imposar els seus objectius per mitjà d'actes de terrorisme
3. TECNOLOGIA, COMUNICACIÓ I GLOBALITZACIÓ
DESENVOLUPAMENT TECNOLÒGIC I ECONOMIA
•El creixement econòmic recent ha estat possible gràcies al desenvolupament de la investigació científica i tecnològica i a les seves aplicacions.
•La inversió en investigació i innovació és molt costosa, però aporta grans beneficis. Els governs i les grans empreses dediquen molts diners a finançar instal·lacions i equipaments d’investigació molt cars.
•Quan una empresa fa una innovació, la patenta i tots aquells que volen utilitzar la nova tècnica han de pagar per poder-los aplicar. Les patents són una bona font d’ingressos.
•Els països més desenvolupats destinen al voltant del 3% del PIB a la investigació tecnològica.
•El cost de la innovació ha accentuat les diferències entre països desenvolupats i països subdesenvolupats.
COMUNICACIÓ, INFORMACIÓ I DESENVOLUPAMENT
•Els progressos en el camp de l’electrònica han permès que, en pocs anys, la informàtica es converteixi en un dels factors més importants de desenvolupament.
•El desenvolupament de la informàtica i de les telecomunicacions ha possibilitat la creació de les autopistes de la informació, que han interconnectat el món i permeten un enorme transvasament d'informació.
•Dins de les autopistes de la informació, la xarxa més utilitzada és Internet.
UN MÓN TELEVISIU
• La televisió és, actualment, el mitjà d'informació i entreteniment principal. La informació i l'oci generen riquesa i influeixen en l'opinió pública.
•Qualsevol esdeveniment que passa al món, el podem “contemplar” a la televisió.
•A més, la televisió per satèl·lit permet veure programes de molts països.
4. GLOBALITZACIÓ I DESIGUALTAT | |
ELS INDICADORS DE DESENVOLUPAMENT • Els indicadors de desenvolupament d'un país més utilitzats són els següents: el Producte Interior Brut (PIB), el PIB real per habitant i l'Índex de Desenvolupament Humà (IDH). • Dos indicadors que també permeten precisar el nivell de desenvolupament d'un país són: – El consum de calories: interessa saber quantes persones consumeixen per sobre o per sota del mínim necessari (2400 calories diàries). Es calcula que al món hi ha uns 850 milions de persones insuficientment alimentades. – La Línia de Pobresa Humana (LPH) permet saber quantes persones viuen en un país amb menys diners del mínim imprescindible. L'ACCÉS DESIGUAL A LA RIQUESA AL MÓN L'ACCÉS DESIGUAL AL BENESTAR • Les diferències entre els països rics i els països pobres están augmentant. A més del PIB per habitant, hi ha uns altres dos indicadors bàsics per comprendre yeles desigualtats entre països rics i pobres: l'esperança de vida i l'accés a l'educació: – L’informe de l’ONU de 2006 sobre el desenvolupament humà situa l’esperança mitjana de vida a 67 anys. Aquesta xifra amaga greus desigualtats perquè als països rics és d’uns 78 anys i als pobres, de 53 anys. – L’informe de l’ONU de 2006 reflecteix la lenta millora de l’accés a l’educació al món i s'ha reduït l'analfabetisme, però la desigualtat d’oportunitats entre països rics i pobres és abismal. LA FAM I LA SOBREALIMENTACIÓ |
5. CAUSES DE LA DESIGUALTAT EN UN MÓN GLOBALITZAT
CAUSES DE LA DESIGUALTAT
• Les causes principals de l'existència de països subdesenvolupats són:
– Els desequilibris demogràfics: la natalitat alta dóna lloc a una població jove creixent que no té feina i que intenta emigrar.
– La descolonització: es va donar en estats nous amb pocs mitjans i amb una població poc preparada. Aquests països han patit el domini econòmic de les seves antigues metròpolis i guerres inacabables.
– La globalització ha augmentat les diferències: el comerç desigual amb els països desenvolupats del nord endeuta els països pobres del sud.
ELS DESEQUILIBRIS DEMOGRÀFICS
•La natalitat tendeix a disminuir a tot arreu. Tot i això, als països pobres continua sent elevada.
•Com que la mortalitat infantil tendeix a reduir-se, el resultat és una població jove molt nombrosa.
•Aquesta població jove té una sèrie de necessitats a les quals no hi pot accedir, perquè la riquesa dels països pobres creix a un ritme inferior al de la població. Aleshores la pobresa augmenta.
•La falta de llocs de treball fa que aquesta població jove intenti emigrar cap als països rics.
LA DESCOLONITZACIÓ
•Una bona part dels països pobres van ser antigues colònies dominades per potències europees.
•Quan aquestes colònies van aconseguir la independència (a mitjans del segle XX), disposaven d’escassos mitjans materials i tenien una població poc preparada.
•Els nous països han continuat sota el domini econòmic de les seves antigues metròpolis, que continuen explotant els seus recursos naturals, ocupen a una part de la mà d’obra a les seves mines i plantacions i interfereixen en els seus assumptes polítics.
LA GLOBALITZACIÓ I EL DEUTE EXTERN
•El comerç desigual fa endeutar els països pobres, que per créixer necessiten construir infraestructures, crear serveis i comprar maquinària i patents.
•Per poder disposar de capital, els països pobres demanen crèdits als països rics a canvi de pagar uns interessos mentre no es torna el deute.
•Sovint els països pobres no poden ni tan sols pagar els interessos, i el deute extern es va acumulant fins que arriba a ofegar l’economia del país.
MESURES DE FUTUR
•La humanitat és conscient de la desigualtat que hi ha entre el món ric i el pobre. Diferents sectors polítics i organitzacions proposen mesures per superar la pobresa:
- Condonar o anul·lar el deute extern dels estats més pobres.
- Dedicar el 0,7% de la Renda Nacional Bruta dels països rics per ajudar-los a desenvolupar-se.
- Establir un comerç just perquè els productors dels països pobres rebin un preu adequat pels seus productes.
Pestanya 2