L'ESCULTURA ROMANA

L'escultura romana és una influència hel·lènica de caràcter religiós, i també la influència etrusca, en el realisme del retrat.

Escultura religiosa

En els temes mitològics es troben còpies d'obres gregues.

Té tendència evolutiva des de l'idealisme grec a la República i l'Alt Imperi.

El Retrat

L’origen està en una antiga pràctica funerària de culte als avantpassats, quan un patrici moria es treia de la seva cara una màscara de cera, i es feia un retrat.

La seva característica principal és la fidelitat en els trets i en els tocats (sobretot en el retrat femení).

A) Període Republicà

És de gran realisme, amb els trets facials molt accentuatsi on l'escultura consisteix en un bust curt, que només representa cap i coll. Els homes porten els cabells curts.

Té el seu origen en les "imatges maiorum" de cera.

Exemples:

Brut Barberini: tot i que és ja de l'Alt Imperi apareix amb dos "imatges dels avantpassats" a les seves mans; apareix dempeus, són tres personatges amb trets diferents.

B) Retrats Imperials

En el retrat de cos sencer dels emperadors de l'Alt Imperi trobem tres versions:

"Imatge togata", com patrici o pontífex màxim, amb toga. Exemple: el Retrat togato d'August, en què la postura marca el contraposto i el cap està coberta

 

 

"Thoracata", com imperator, cap militar, o cònsol, amb indumentària militar, amb cuirassa. Exemple: el Retrato toracato d'Augusto o August de Prima Porta.

Exemples:

A partir de Claudio i Neró es torna al realisme romà, com podem apreciar en l'anteriorment citat Claudio heroic.

Els segles II i III es tendeix al barroquisme, els cabells s'esculpeix més llarg i separat del cap, amb rínxols voluminosos, apareixen les barbes, etc. i sobretot a partir del segle III es graven les pupil·les.

Exemples: Adriano: obra del segle II, els ulls estan tallats i no policromats, porta barba i el pèl està molt marcat, llarg i treballat amb el trepà amb molta delicadesa.

Marc Aureli: del que, entre altres diversos, tenim un magnífic retrat eqüestre en bronze del segle II, el més antic dels conservats i el de major influència posterior, principalment durant l'Edat Mitjana i el Renaixement; aquesta imatge tenia com a finalitat mostrar a Marc Aureli com "imperator", com a general victoriós i conqueridor, però no obstant això, al no portar armes o armadura, sembla transmetre més una imatge de pau que d'heroi militar, tal com ell es percebia a si mateix i al seu regne.

Caracalla: ja del segle III; Caracalla va ser un emperador de caràcter violent, fort i altiu, caràcters que queden reflectits en la seva escultura.

A partir del segle IV, ja en el Baix Imperi, el retrat romà es caracteritza per la rigidesa i el hieratisme, que ha de passar al món cristià.4207800564_06f6fd8fec.jpg

Els retrats es deshumanitzen, es perd la preocupació per fer retrats que s'apropin a l'home, es tendeix a una esquematització que allunya l'emperador de la societat. Per tant, la seva escultura es pot considerar ja "anti-clàssica".

Exemples:

Constantí del Palau dels Conservadors de Roma: es tracta del cap d'una escultura de cos sencer que es conserva fragmentada i que tenia dimensions colossals; Constantino també apareix.

El grup dels tetrarcas: que representa dos augusts donant-se l'abraçada de la concòrdia i té unes característiques similars a les anteriors.

     

El Relleu Romà

Es caracteritza per la idealització en els temes religiosos, el realisme i el caràcter narratiu en   la història.

En els relleus històrics, els més característics i significatius del relleu romà,  destaquen el seu realisme i el seu caràcter narratiu. En l'escultura grega, on els grans fets històrics es recordaven per temes mitològics, en la romana els protagonistes són els homes, els generals que van guanyar les guerres que commemoren aquests relleus.

Això ho trobem en tres obres úniques:

1.L'Ara Pacis d'August: altar realitzat en el 13 aC per commemorar la pau després de la guerra de les Galias i d’Hispania; l'altar està tancat per un mur rectangular d'uns 10 metres, fet de marbre i decorat amb relleus, a l'exterior amb dos frisos, a la part baixa un amb decoració floral i minúsculs animalons.

2.La Columna Trajana: de principis del segle II, es troba a Roma, al fòrum de Trajà, i commemora la victòria de Trajà davant els dacis, a més té un caràcter funerari perquè al plint hi ha una petita cambra on es guarda una urna amb les cendres de l'emperador; la columna estava coronada per una estàtua de Trajà, que avui ha estat substituïda; tot el fust està decorat amb relleus, continu i històric-narratiu; en el plint hi ha decoració amb armes i elements propis d'una armadura.

En el relleu, evoluciona de l’’Estil Pictòric,(modelatge i realisme, amb diversos plànols, perspectives assolides) als exemples de fins de l'Imperi, en què (les figures, frontals i hieràtiques juxtaposades, i d’Estil Cristal·lí

3.Els relleus del Pedestal l'Obelisc de Teodosi.

Sarcòfag, on segueix totes les característiques del relleu romà, l’epòca de l'Alt Imperi, de temàtica mitològica o narrativa sobre el difunt, com en els del Baix Imperi.