L’humor al cinema

Índex

1. Introducció....................................................................................................................

2. L’humor i la comicitat..............................................................................................

2.1 L’humor................................................................................................................

2.1.1 Tipus d’humor...........................................................................................

2.1.2 Tècniques................................................................................................

2.2 La comèdia...........................................................................................................

2.2.1 Característiques

3. Cinema còmic i Subgèneres..........................................................................................

3.1 Cinema còmic........................................................................................................

3.2 Subgèneres...........................................................................................................

4. Història i evolució de la comèdia cinematogràfica (per etapes)....................................

5. Época muda (1895-1930)..........................................................................................

5.1 Buster Keaton..........................................................................................................

5.2 Charles Chaplin.......................................................................................................

6. Aparició del so (1930).............................................................................................--

6.1 Germans Marx.........................................................................................................

6.1.1 Els inicis....................................................................................................

6.1.2 Hollywood.................................................................................................

6.2 El prim i el gras.......................................................................................................

6.2.1 Personatges a la pantalla...........................................................................

6.2.2 Decadència................................................................................................

6.2.3 Els últims anys...........................................................................................

7. Aparició del color (1933).........................................................................................

3

5

7

7

7

9

9

11

11

12

13

14

16

20

23

23

23

24

26

28

29

30

32



L’humor al cinema

8. Actualitat.......................................................................................................................

8.1 Woody Allen...........................................................................................................

8.1.1 Vida i premis...............................................................................................

8.1.2 El seu humor................................................................................................

8.2 Ashton Kutcher.......................................................................................................

9. Part pràctica...................................................................................................................

9.1 Entrevista amb el professor de l’Institut del Teatre de Barcelona..........................

9.2 Fitxes tècniques i anàlisi de pel·lícules...................................................................

9.2.1 El maquinista de la General........................................................................

9.2.2 El gran dictador..........................................................................................

9.2.3 Una nit a l’Òpera......................................................................................

9.2.4 Estudiants a Oxford...................................................................................

9.2.5 Manhattan................................................................................................

9.2.6 American Playboy................................................................................

10. Conclusions...................................................................................................................

11. Bibliografia....................................................................................................................

12. Webgrafia......................................................................................................................

13. Agraïments....................................................................................................................

14. Annexos........................................................................................................................

4

33

36

36

39

40

43

43

46

46

47

48

49

50

51

52

54

55

57

58



L’humor al cinema

1. Introducció

En un principi, quan vam assabentar-nos que havíem de fer un treball d’investigació,

se’ns va passar pel cap fer-ho d’algun tema d’actualitat com seria, per exemple, la

situació econòmica del nostre país o, en el camp de la política, les retallades que ha estat

portant a terme el nostre govern actual. Però vam adonar-nos que aquests eren temes

molt recurrents a l’hora de fer un treball de recerca d’aquestes característiques, de fet

l’any passar ja se n’havien fet un o dos, de manera que vam voler trobar un tema que no

s’hagués tractat gaire i que alhora fos del nostre interès, es clar. Per tant, com que una

de les companyes que realitza aquesta investigació està interessada fer la carrera

d’interpretació vam pensar de dur a terme una recerca relacionada amb el cinema,

centrant-nos en un dels seus gèneres. De seguida se’ns va venir al cap el cinema còmic

perquè és un dels preferits entre el públic i a més era un tema que a totes tres ens

agradava, i així ho vam fer.

Primer de tot vam fixar-nos els objectius generals del treball, tenint com a principal,

aprofundir en la seva història i evolució des de l’aparició fins a l’actualitat. Seguidament

vam fer l’índex provisional per poder repartir-nos cada part i començar a treballar.

Després vam seguir amb la recerca d’informació visitant tant les biblioteques més

properes com la de la UAB i la veritat es que vam quedar bastant satisfetes amb tot el

material útil que vam trobar. Un cop fet això ens vam posar a buscar webs que

poguéssim fer servir i que fossin fiables i un cop va estar tot preparat vam començar a

investigar.

Vam dividir la història en tres parts: els inicis, l’aparició del so i el color i finalment

l’actualitat. Cadascuna de nosaltres va fer-se càrrec d’una. Per dur-ho a terme vam fer

una selecció dels que, segons el nostre punt de vista, són els actors més destacats i que

han tingut més rellevància a la història del cinema d’humor. Volent centrar-nos només

en el cinema hi ha molt professionals de la televisió que no vam poder incloure (aquells

actors que es dediquen a fer sèries còmiques però fan cap aportació al cinema d’humor,

tot i que també són importants i reconeguts), com seria el cas, per exemple, de Will

Smith.

Abans d’això vam decidir fer una mena d’introducció al tema, explicant els conceptes

bàsics d’humor, comicitat i cinema còmic per que, tenint clar això, la resta del treball

s’entengués millor.

5



L’humor al cinema

Com a part pràctica vam tenir clar que faríem una selecció de les pel·lícules més

importants dels actors treballats, per analitzar-les i desprès ens va sorgir la idea de

visitar l’Institut del Teatre per fer una entrevista.

Les principals dificultats a les que hem agut de fer front ha estat la manca d’informació

sobre un dels temes que volíem tractar i el fet que ens va costar bastant contactar amb

algun professor de l’Institut del Teatre de Barcelona que pogués ajudar-nos.

6



L’humor al cinema

2. L’humor, la comicitat i el cinema còmic

En aquesta primera part del nostre projecte de recerca hem volgut parlar en general i a

grans trets sobre dos conceptes bàsics relacionats amb el tema principal del treball, que

són l’humor i la comèdia. Partim d’aquesta base per introduir i situar una mica el tema

que més endavant anirem desenvolupant i per ajudar a entendre millor la resta de la

investigació.

2.1 L’humor

El terme humor prové de la teoria dels quatre humors dels cos humà de la medicina

grega. Es creia que la bilis, la sang, la flema i la bilis negra regulaven els estats d’ànim.

Segons aquesta hipòtesi, el caràcter humorístic correspondria al de la sang, per tant, el

concepte d’acord amb aquesta creença representaria la vivacitat, esperit alegre,

entusiasme o geni.

Actualment és una paraula summament difícil de definir no només pel concepte en si,

sinó també per les seves varietats. La Real Academia Española, en una de les seves

accepcions, ho defineix com “modo de presentar, enjuiciar o comentar la realidad,

resaltando el lado cómico, risueño o ridículo de las coses”. Així doncs, és pot definir

com un tipus d’expressió o postura particular de l’esser humà que exalta el costat còmic

de diverses situacions.

2.1.1 Tipus d’humor

Existeixen diversos tipus d’humor segons la sensibilitat de les persones, les seves edats,

etc. Per exemple, els nens acostumen a riure més de les caigudes i ensopegades, però no

comprenen la subtilesa de la sàtira o de la ironia. Les diferents cultures incideixen en la

concepció de l’humor, d’aquesta manera podem dir que allò que resulta divertit o

graciós a una determinada zona, país, província, etc. pot ser no ho és a una altra. Això és

degut a factors ambientals i contextuals

1

.

1Veure l’annex 7, pàg. 71

7



L’humor al cinema

Tenim l’humor negre que mitjançant la sàtira, qüestiona situacions socials generalment

serioses, per tant, els temes empleats són aquells que resulten dolorosos, controvertits,

polèmics i fins i tot incòmodes per a la societat, és a dir temes tabú, ja que estan

relacionats amb la moral. L’assumpte més recurrent és la mort però també s’utilitza la

guerra, la religió, les malalties, el suïcidi, els assassinats, etc. sempre representats de

forma còmica. L’humor verd, en canvi, està vinculat a la sexualitat i tendeix a la

obscenitat. Està basat en elements de mal gust i empra un llenguatge groller. L'humor

intel·ligent és aquell on es desperta el riure mitjançant jocs de paraules, comparacions o

“lectura entre línies”. L’humor blanc és aquell en que no s'utilitzen cap tipus d'acudits

fàcils ni connotacions negatives de cap tipus, ja siguin racistes, sexistes, masclistes o

xenòfobes. És també anomenat humor familiar perquè des dels més petits fins als més

grans poden gaudir amb ell. Es basa en el factor sorpresa a més de la qualitat de

l’intèrpret i del contingut. Humor gràfic correspondria a les obres gràfiques realitzades

per la premsa, ja siguin acudits, tires còmiques, caricatures, etc. Per últim tenim l’humor

hacker i l’humor absurd, que són molt freqüents en la nostra societat actual. El primer

es desenvolupa entre els entesos en l’àmbit informàtic, utilitzen un llenguatge i

procediments específics per parodiar elements vinculats als ordinadors i el segon recorre

a situacions incoherents per generar la riallada del públic, la seva comicitat es basa en la

irracionalitat. És un humor completament allunyat de la realitat.

2.1.2 Tècniques

Existeixen algunes tècniques específiques de l’humor verbal o escrit, com serien la

ironia, l’enigma, el sarcasme, el cinisme, la hipèrbole, l’anticlímax, l’antítesi,

l’oxímoron, la paradoxa, la sàtira, el joc de paraules o la paròdia. I d’altres no verbals

associades als gestos i les postures, com per exemple, la caiguda, l’ensopegada, la

relliscada i d’altres. Aquestes s’acostumen a denominar humorisme de situació.

8



L’humor al cinema

2.2 La comèdia

La comèdia és un dels gèneres clàssics del teatre i d'allà s'ha estès a altres arts com

el cinema. Es caracteritza per mantenir un to optimista, amb un final feliç que sovint

conté elements d'humor o d'ironia. S’origina al món grec, però es va desenvolupant al

llarg de l’Edat Mitjana i l’Edat Moderna fins als nostres dies. Juntament amb la

tragicomèdia és una de les formes clàssiques del drama grec i un dels tres gèneres

dramàtics anomenats realistes.

2.2.1 Característiques

La comèdia es caracteritza principalment pel fet que els seus protagonistes es veuen

obligats a fer front a les dificultats de la vida quotidiana i per això s’enfronten a

aquestes fent riure a la gent o al seu “públic”, moguts pels seus propis defectes cap a

desenllaços feliços on es posa de manifest la debilitat humana.

Podríem dir que el protagonista sol ser algú corrent i comú com qualsevol altre, a més

d’innocent i crèdul. És també de baixa qualitat moral i representa un arquetip, és a dir

mentider, cregut, xerraire, enamorat, murri, etc. Com que considera la seva moral un tret

no massa important això li permet ser molt vital, cosa que de vegades representa un obstacle per al personatge. És per això que el seu conflicte dramàtic2 sol ser amb la

societat i de vegades, fins i tot amb ell mateix, per tant lluita per superar-lo.

Té una finalitat didàctica, és a dir, ens mostra exageradament els nostres vicis i defectes

amb una intenció moralitzant i educadora. Per tant, la comèdia posa en ridícul les males

costums per corregir-les mitjançant el riure. No obstant, no es tracta de modificar

aquests vicis en els qui els practiquen, sinó que es representen amb un mètode preventiu

per evitar que els altres els adquirim.

Els temes més recurrents solen ser problemes de gent comuna amb els seus defectes,

debilitats i vicis (com ja hem dit abans) , juntament amb temàtiques com l’engany, el

robatori, la burla o l’estafa, entre altres.

2Conflicte dramàtic: element que determina la progressió de l’acció d’una obra dramàtica. Estructuralment parlant la divideix en tres parts: presentació, desenvolupament i desenllaç.

9



L’humor al cinema

El conflicte que es genera ve donat per un vici de caràcter del protagonista que sol ser

contrari al benestar social de la comunitat en que viu, tenint en compte que aquest

benestar és relatiu a l’època i el lloc on es situï l’obra. Aquest vici porta al protagonista

a superar els límits del que es “convenient” i per tant ha de ser castigat socialment, és a

dir, posat en ridícul.

10



L’humor al cinema

3. Cinema còmic i subgèneres

En aquesta segona part ja ens centrem en el tema principal de la recerca.

Després d’haver donat unes pinzellades a uns quants conceptes bàsics en el punt

anterior ara entrem en matèria parlant del cinema en concret.

3.1 Cinema còmic

La comèdia com a gènere cinematogràfic implica que el desenvolupament dels

arguments es faci de manera humorística i que el desenllaç sigui, normalment, feliç. En

ella es proposen episodis de la vida quotidiana mirats des d’un punt de vista divertit i

situacions absurdes de poca credibilitat. Bàsicament una comèdia cinematogràfica és

una pel·lícula dotada d’humor que té com a finalitat provocar el riure del públic. Es

caracteritza per oferir una visió humorística de la realitat i, molt sovint, una crítica

social.

Presenta les mateixes característiques que hem explicat a l’apartat anterior de la

comèdia en general, és a dir, utilitza temes que reflecteixen els problemes que pateix la

gent corrent de baixa qualitat moral i que acaben sent castigats amb la burla.

Des del punt de vista tècnic, el cinema còmic fa us del gag visual, el que també es

coneix com a slapstick. Tres són els elements principals que caracteritzen el cinema

còmic. En primer lloc tenim la violència fiscal i visual la qual permet que la pantalla es

vegi envaïda per cops, caigudes, carreres vertiginoses i esbojarrades, batalles de

pastissos i una infinitat de peripècies. Després tenim la improvisació. La gran majoria

de les seqüencies no s’elaboren amb precisió (tot i que ho sembli), sinó que sorgeixen

després d’establir una sèrie de normes i premisses i improvisar per així trobar una

resolució que resulti natural per a l’espectador. Aquest és un estil de fer humor que

prové de la commedia dell’arte, una forma d’expressió que va popularitzar-se a Itàlia al

segle XVI amb la intenció de transmetre frescor i espontaneïtat a les representacions

teatrals. El que ens porta a la pantomima, la tercera i última característica del slapstick,

que fa del gest la seva màxima expressió i passa a ser una eina idònia per a aquesta

disciplina.

11



3.2 Subgèneres

Existeixen diversos tipus de comèdia. Tenim la comèdia romàntica que es desenvolupa

entorn a embolics amorosos, la comèdia burlesca que esta basada en una gran quantitat

de gags, la comèdia sofisticada, centrada en la psicologia dels personatges, les paròdies

que són imitacions burlesques sobre situacions o pel·lícules anteriors i, per últim, la

comèdia animada o cartoon en que els personatges imiten dibuixos animats.

Comèdia burlesca. Cartell de la pel·lícula “The Gold Rush” (La quimera de l’or) de Charles Chaplin.

Comèdia romàntica. Escena de la pel·lícula “Manhattan” de Woody Allen

Paròdia. Cartell de la pel·lícula “Love and death” (L'última nit de Borís Gruixenko) de Woody Allen.

L’humor al cinema

Comèdia sofisticada. Cartell de la pel·lícula “Lady for a Day” (Dama per un dia) de Frank Capra.

12