VISITA A BAETULO
(Llibret informatiu)
ÍNDEX
1. Història de Baetulo
(Elisabet i Naiara)
2. El Museu
(Miriam i Jordi)
3. Urbanisme
(Brenda i Paula)
4. Thermae
(Artur, Israel i Adrian L.)
5. Domus
(Adrian M., Sara i Marc)
1. HISTÒRIA DE BAETULO
Baetulo, l’actual Badalona, es va fundar a finals del segle II aC, durant el període republicà de l'antiga Roma, aproximadament l’any 100 aC.
Quan els romans van voler fundar Baetulo es van trobar amb uns pobladors que habitaven la zona anomenats ibers. Habitaven turons com el de Boscà, el del Puig Castellar i el de Montgat entre finals del segle IV aC i el segle II aC. En comparació amb els romans, els ibers era un poble que majoritàriament estava poc desenvolupat, ja que només es dedicaven les tasques agrícoles.
A Baetulo es van allotjar ciutadans romans de classes altes, com per exemple, veterans llicenciats de les legions, als quals s'havien repartit terres. A la fi del segle II aC i al començament del segle I aC es van fundar vil·les a la comarca de la Laietània, on Baetulo estava situada.
Tabula Hospitalis
2. EL MUSEU
Localització
Carrer de la Via Augusta
Història del Museu
És una institució creada l'any 1955 per l'ajuntament de la ciutat i regida per un consell rector.
La tasca
Consisteix a recollir, investigar i exposar els objectes relacionats amb el municipi que siguin representatius de diferents períodes i aspectes de la seva història i del seu art.
- Excavacions arqueològiques: El museu també duu a terme les excavacions arqueològiques de la ciutat, en les quals es troben les termes romanes.
- AHBDN: El museu també gestiona el fons d'art de la ciutat i l'arxiu històric de la ciutat de Badalona.
Elements del Museu
En el subsòl del museu es troben les restes de les termes i del decumanus maximus, un dels conjunts arqueològics romans més importants de Catalunya. També s'hi pot veure l'exposició permanent que mostra sobretot peces de la ''Baetulo'' romana, entre les quals destaquen la Venus de Badalona (del S.I d.C. trobada al 1934-36) i les pollegueres de la porta de la ciutat. També es va trobar una escultura tallada en marbre blanc (a voltants de l'any 40 a.C); tot i que es va trobar a Baetulo, es conserva al Museu Arqueològic de Barcelona. Entre aquests també es troba una escultura de marbre representant el cap d'una dona vella que malgrat la seva desfiguració conserva una gran força expressiva i és una de les poques representacions escultòriques trobades a Baetulo (S.I a.C). En una excavació arqueològica es va trobar un oscillum de marbre, utilitzat com a element decoratiu que es penjava als pòrtics de les cases o als peristils del jardins. Té forma de mitja lluna amb els extrems acabats amb dos caps de griu. Servia per espantar els mals esperits, i feia un so agradable.
Oscillum Font: Djibnet.com
A Baetulo també es va trobar la Tabula Hospitalis. Era una taula de bronze que documentava el pacte d'hospitalitat fet el dia 8 de Juny de l'any 98 a.C entre Quint Licini Silvà Granià i els baetulonenses que l'adopten com a patró (trobada l'any 1934).
Un dels tresors arqueològics de Baetulo són els objectes pertanyents a l'abillament personal. Són molt variats i de diversos materials: anells, braçalets, cadenes i fíbules de bronze, denes de pasta de vidre que formaven collarets, agulles per al cabell, paletes i culleres d'os per aplicar cremes i maquillatges; varetes de vidre per remenar perfums.
Per entretenir-se utilitzaven daus, fitxes i astràgals o tabes d'os; fitxes de pasta de vidre, taba de bronze i fireta de ceràmica (S.I a.C)
Associacions
El museu de Badalona forma part, des de la seva creació l'any 1990 de la xarxa de Museus locals de la diputació de Badalona i, des de l'any 2010 de la Xarxa de Museus d'Arqueologia de Catalunya. Així mateix està previst que es converteixi en ''secció de Museu nacional'' vinculat al Museu d'Arqueologia de Catalunya.
El jardí de Quint Licini Font: Arqueoxarxa.com
El conducte d’aigües Font: Arqueoxarxa.com
La casa dels dofins Font: Badalona.cat
Espais i jaciments
El museu també compta amb diferents subseus, apart de l'edifici principal. Situats molt a prop es poden visitar els següents jaciments romans:
La casa dels dofins, el jardí de Quint Licini i el conducte d'aigües. Un altra subseu és el Turò d'en Boscà, situat fora del centre de Badalona, on es conserven les restes d'un poblat iber emmurallat. Finalment a la vall de Pomar hi trobem la masia de Can Miravitges, una casa senyorial on es presenta una explicació permanent que explica l'habitatge i les transformacions agrícoles del S.XVIII.
Can Miravitges Font: Absolutbadalona.com
Arqueologia urbana
El museu és responsable del patrimoni arqueològic de Badalona. El Museu també porta l'organització, la coordinació i la direcció de la recerca arqueològica en el municipi i, especialment, la relacionada amb l'àrea ocupada per la ciutat romana de ''Baetulo''.
El patrimoni arqueològic és una prova de l'evolució de la ciutat i del seu territori.
3. L’URBANISME
- L’urbanisme éss la constitució organitzada o ordenada de les cases i els espais d’una ciutat concorde amb un marc normatiu. És el cas de Baetulo, la precursora de la ciutat en què molts de nosaltres estem vivint actualment.
- Quan es construïa la ciutat el primer que es feia era delimitar l’espai que s’havia d’ocupar. En general la forma era rectangular. El perímetre de la ciutat quedava delimitat per les muralles, on s’ubicaven generalment quatre portes.
- Dos carrers, el cardo i el decumanus maximus recorrien la ciutat de nord a sud i d’est a oest. Eren els principals eixos vertebradors. A la cruïlla central d’aquest dos carrers es trobava el fòrum, plaça pública amb els principals edificis civils i religiosos i també les estàtues de personatges il·lustres i d’algun emperador. El fòrum era el lloc de reunió i mercat.
- La distribució urbanística de la ciutat era així:
- El límit nord estava situat aproximadament a l’actual carrer Sant Josep i de Rosés.
- El del sud es situava aproximadament a la Via Augusta.
- A l’entrada de la ciutat pel Maresme hi havia la muralla de l’est.
- I la de l’oest era l’actual carrer Quintana Alta, prop de la Riera de Martí Pujol.
- Al carrer Pujol hi ha un conducte d’aigua.
- En el fòrum i a sota de l’església de Santa Maria hi restes restes del temple romà.
- Pel que fa les comunicacions, Baetulo estava situada al costat de la Via Augusta. A les rodalies de la ciutat, i al llarg dels camins es trobaven les necròpolis que era el lloc on eren dels difunts i on eran enterrats. Les necròpolis estaven situades fora de la ciutat ja que no era un lloc agradable.
THERMAE
Què eren les termes romanes?
Les termes eren un dels serveis públics imprescindibles en una ciutat romana. A les termes podia anar-hi tothom, fins i tot esclaus i gent molt privilegiada. La gent és reunia per anar a passar el dia tenint relacions socials, llegir, fer activitats físiques i banyar-se tranquil·lament.
On són?
Al soterrani del Museu es conserven, visitables en el seu lloc original, les restes d’un edifici dedicat a termes o banys públics i també diverses tabernae o botigues, amb un carrer. Aquestes restes foren descobertes l’any 1954 i proporcionaren la construcció de l’actual Museu per tal de protegir-les.
Com són?
Les termes de Baetulo, tal com es conserven actualment, consten d’un cos central on es troben les sales principals, a les quals s’acoplen una sèrie de dependències i serveis necessaris per al seu funcionament. Les sales principals són: palestra, frigidarium, tepidarium, caldarium, etc.
Les parts de les thermae
La palestra
La palestra o gimnàs és una de les sales més importants de totes les termes. Era un espai dedicat als exercicis físics, feien curses, lluites i diferents concursos.
La palestra té una forma rectangular.
El frigidarium
Era una sala amb una piscina poc profunda d'aigua freda, a l'entrada del qual hi havia un mosaic de peces romboïdals de pissarra.
Aquesta sala contenia la piscina, també podia fer la funció de apodyterium.
El tepidarium
El tepidarium tenia un ambient amb temperatura tèbia com a antesala del caldarium, pavimentat amb un mosaic de tessel·les de marbre blanc i amb nínxols o prestatges encastats a les parets, que servien per guardar-hi la roba, perfums etc.
El caldarium
El caldarium era una sala destinada als banys calents. Hi havia una piscina d’aigua calenta amb un respatller per prendre el bany en posició asseguda. La sala estava pavimentada amb un mosaic de tessel·les de marbre blanc, amb dos motius decoratius principals en blanc i negre: un de central, amb decoració geomètrica, i l’altre amb dofins, que emmarcaria el labrum o pica d’aigua freda. Al costat del caldarium hi havia un forn anomenat praefurnium, que servia per escalfar l’aigua i el terra, fent passar l’aire calent per sota del paviment a travès dels hipocausts. La resta de les sales s’escalfaven exclusivament amb brasers.
L’apodyterium
L’apodyterium era una sala en que s'utilitza com a vestuari a les termes. La majoria de vegades es situava a prop de l’entrada principal, sempre estaven decorats amb mosaics.
A les parets hi havia uns bancs on la gent es canviava de roba, a dalt hi havia unes pretatgeries que servien per guardar la roba, perfums etc.
El personal de les termes
El capsarius: Era l'encarregat de guardar la roba, els objectes de valor dels clients de les termes.
El fornacator: Era el responsable de mantenir escalfades les sales i l'aigua per als
usuaris, i això ho aconseguia mantenint viva la flama del praefurnium, que era un
forn que escalfava l'aire que passava pel subsòl del caldarium.
L’unctor: Era l’encarregat de fer els massatges als clients de les termes.
L’alipilus: Era senzillament el responsable de depilar la gent i utilitzava unes pinces molt semblants a les d’ara.
5. DOMUS
La domus era l'habitacle típic de l'antiga Roma, que es considerava el tipus de casa urbana habitual durant la República i l'imperi, a diferència de les vil·les, habitatges situats fora de les muralles de la ciutat amb una funció més rural.
Generalment aquestes eren les seves parts:
- Tabernae: era una botiga de l’antiguitat.
- Vestibulum: l'entrada principal solia constar d'un, era el vestíbul.
- Atrium: era la primera cambra que es trobava.
- Compluvium: era l’obertura realitzada al sostre del vestíbul de l'antic habitatge.
- Impluvium: és una espècie d'estany rectangular amb fons pla.
- Cubiculum: el dormitori, és un terme que prové de la mateixa paraula llatina i que deriva del verb cubare (dormir).
- Ala: era una ampliació de l’espai a banda i banda de l'atri.
- Tablinum: era una cambra situada
generalment en un dels costats de l'atri.
- Triclinum: era l'estança d'una casa
romana amb la funció de menjador.
- Peristylum: jardí envoltat de columnes i amb una zona verda o un estany al centre.
La casa dels dofins
La casa dels dofins es una domus petita de l'antiga Baetulo, que només té atri. El seu nom es deu al fet que a l'impluvium té un mosaic decorat amb dofins deformats. La funció dels atria a les cases romanes era la de repartir llum i aire a les habitacions que l'envoltaven. Al costat de la casa i relacionat amb ella, hi ha un pati amb diversos dipòsits i restes de forns. A la paret sud de l'atri es troben quatre habitacions que no corresponen a la casa, sinó que formen part d'una altra edificació. La casa tindria una superfície de 400-500 m. I comparant-la amb les cases romanes de Pompeia es pot considerar d'una mida mitjana. Tant per les característiques dels seus paviments com per la troballa d'un tresoret de monedes datable a l'any 67 a.C. La construcció d'aquesta casa es pot situar al primer terç del segle I a.C. Està situada al carrer Lladó num. 45-53.
Aquesta domus tenia una serie d’habitacions que donaven al pati o atri. Al mig hi ha un petit impluvium, una espècie d'estany rectangular amb fons pla. De les habitacions que obren a l’atri, la més gran pertanyia a la sala on no es rebien les visites.
L’única estructura que no està present a la casa dels dofins és el peristylum, que és un jardí envoltat de columnes.
Mosaic de l’impluvi tablinum