LES PISSARRES DIGITALS INTERACTIVES

Les PDI són una eina molt útil en la tasca diària de l’aula, i és per això que l’acceptació dins l’àmbit educatiu ha sigut molt positiva. No només pot fer-se servir com a pissarra multimèdia sinó  que es pot utilitzar com a una pissarra tradicional.

La funcionalitat de les PDI consisteix a projectar sobre una pantalla situada en un lloc rellevant de l’aula qualsevol tipus d’informació procedent de l’ordinador, d’Internet o de qualsevol altre dispositiu analògic o digital connectat al sistema.

A les aules de classe que disposen de pissarra digital, professors i alumnes tenen permanentment a la seva disposició la possibilitat de visualitzar i comentar de manera col·lectiva tota la informació que pot proporcionar Internet, dispositius connectats a l’ordinador, arxius o apunts de classe (utilitzant una càmera web).

Aquesta disponibilitat de tot tipus d’informació i la visualització conjunta a l’aula facilita el desenvolupament de treballs cooperatius per part de grups d’estudiants i la seva presentació pública a tota la classe.

A més, amb l’ajuda d’un editor de textos es pot projectar qualsevol informació que s’escrigui amb el teclat (definicions, esquemes, operacions…) com es faria escrivint sobre una pissarra convencional.

Com a inconvenients trobem que a la llarga pot engendrar greus malalties oculars, cardiovasculars, i cerebrals. Es diu que per cada sis hores de classe al dia durant un trimestre, fent servir pissarres digitals, s'augmenten dues dioptries.

Un altre inconvenient, més destinat als professors, és que haurien de rebre una formació tecnològica prèvia abans de la seva utilització a l’aula.

És necessària la instal·lació d’un aparell adequat i per tant el cost serà elevat.

És una eina molt eficaç per poder realitzar debats, ja que facilita la discussió del grup.

Quan una classe realitza el seu projecte podrem utilitzar la pissarra per exposar les idees de cada alumne i d'aquesta manera realitzar una investigació conjunta.

Es poden utilitzar com a pissarres tradicionals.

En la pissarra digital d'infrarojos, el llapis emet una imatge infraroja en trobar-se en contacte amb la superfície, i el receptor o distància tradueix el senyal infraroig. El problema d'aquest tipus és que no funciona bé en habitacions il·luminades amb llum solar. Per exemple: podem trobar el Live touch i Wiipdi.

Un altre avantatge és que escrivint una definició a l’ordinador o fent un esquema hi ha la possibilitat d’utilitzar més lletres i colors, retocar i moure textos, emmagatzemar-los en el disc i utilitzar-los en una sessió posterior o enviar-los per correu electrònic a algun alumne que no va assistir a classe, imprimir-ho, etc.

Les PDI són un gran avenç en les noves tecnologies i permeten fer les clases més interactives i més visuals, però realment no són necessàries ja que abans, fa uns anys els nens aprenien igual en una clase tradicional, sense tecnologies. Cal aprofitar totes aquestes novetats i també ensenyar als nens altres metodologies per aprendre, però una clase no pot estar condicionada per la pissarra digital perqué com qualsevol altre aparell pot no funcionar i hem de tenir recursos per poder seguir la classe.

• Model expositiu. El professor o la professora fa una exposició d’un tema amb l’ajut dels recursos multimèdia i de la PDI. L’alumnat atén, pren notes, fa preguntes i respon les que pugui fer el professor o professora.

Exemples d’activitats: “Animals del toca-toca”, " Els arbres a la tardor", " Les dites i les estacions de l'any", " Les notes musicals al pentagrama", " El món de les plantes"

• Modelatge. És bàsicament una presentació en què es mostra com fer alguna cosa o en què s’utilitzen les eines d’un programa. La interactivitat fa que sigui molt atractiu i eficient. Com que es pot executar l’aplicació des de la PDI, usant tant el dit com el ratolí,és fàcil demostrar les característiques importants del programari.

• Treball col·lectiu. Els i les alumnes fan aportacions i les van reflectint a la pissarra com a síntesi del treball. Cada grup o alumne o alumna fa una part o aspecte de l’activitat.

Exemples d’activitats:  “Escrivim un conte”, “Coses de classe”, " La dita del mes de febrer"

• Font d’informació a classe. Amb l’ajuda dels cercadors i de la PDI en qualsevol moment es poden ampliar les informacions o indagar sobre nous aspectes que sorgeixin espontàniament a la classe.

• Presentació de treballs per part de l’alumnat.  Amb la PDI a classe, els i les alumnes presenten els seus treballs en forma d’esquemes, presentacions o presentacions

multimèdia. Poden fer-se de manera individual o en grup; és molt motivador per a la resta de la classe, atès que facilita la participació dels qui vulguin corregir o afegir-hi coses.

• Consultes en línia. S’hi poden projectar diaris digitals, l'infok, mapes del temps, itineraris, llocs...Exemple d’activitat: “Què ha passat: el diari”, "Mirrem l'infok i en parlem "

• Treball amb el bloc de classe. Presentació i revisió de novetats, aportacions sobre temes

de treball a classe, enllaços a materials, vídeos explicatius...

Exemple d’activitat: “El bloc de classe”.

• Videoconferències a classe (i ús d’altres sistemes d’intercomunicació).

La PDI facilita que tota la classe pugui veure i participar en les comunicacions per correu electrònic, xat, programes de pissarres virtuals o videoconferència amb alumnes d’altres centres, professorat...

Podem trobar diferents recursos per treballar amb els infants del parvulari en aquest link:

http://blocs.xtec.cat/fmorilla/category/educacio-infantil/

Bibliografia

Les pissarres digitals interactives, col·lecció TAC-3, Generalitat de Catalunya, Departament d’ensenyament:

http://www20.gencat.cat/docs/Educacio/Home/Departament/Publicacions/Col_leccions/TAC/TAC_3.pdf

SDTAC, Girona, Departament de Catalunya:

https://sites.google.com/a/xtec.cat/sdtac-girona/curs-2011-2012/02-pdi-per-a-ei-i-ci/com-podem-utilitzar-la-ddi

BITS, Revista de l'associació Espiral, Educació i Tecnologia:

http://ciberespiral.org/bits/index.html@p=964.html