Published using Google Docs
cat.docx
Updated automatically every 5 minutes

UN ASSASSÍ ASSASSINAT

Sabeu, no totes les històries acaben bé, com aquesta :

Una tranquil·la nit de primavera, un metge estava passejant el seu gos pel barri, quan el gos es va començar a posar molt nerviós i va córrer cap a un carrer en concret. El metge el va seguir i els dos van veure que hi havia un mort al mig del carrer. Al metge li sonava molt la cara del cadàver però no sabia de què, aleshores es va adonar que el mort, era un famós assassí que la policia portava anys buscant. Molt ràpidament va trucar al millor científic que coneixia, que a més treballava al seu hospital, i naturalment també a la policia. Tots van arribar en un tres i no res i al cap de poc temps, ja ho havien anunciat a la televisió, diaris, ràdio ...unes hores després el metge molt preocupat, va anar a l’hospital a veure què passava i a informar-se una mica. Va trobar al científic i el li va dir:

-Aquest senyor no ha mort d’una causa normal és més sobrenatural, l’ha matat una mossegada d’alguna cosa que no és ni humana ni animal. En definitiva que no sé què l’ha pogut matar.

Al dia següent, dos adolescents a qui agradava molt fer d’exploradors i que es deien Toni i Aleix, els nostres protagonistes, estaven a classe i el professor, que es deia Jordi, els estava explicant la mort de l’assassí i que  va contribuir en un dels atacs de bancs més grans de la història, i d’altres en botigues, joieries... De sobte en Toni i l’Aleix, van sentir un soroll que provenia de la planta de sota, van demanar permís i van baixar-hi quan van arribar van preguntar què passava. I es veu que hi havia una invasió de sabó a la cuina perquè li havien posat massa al rentavaixelles. Total, que van tornar a la classe i van veure que el professor no estava i tots el alumnes estaven espantats. Van mirar per la finestra, i van veure, que estaven raptant al professor, van baixar corrents i van perseguir al segrestador sense que ell s’adonés, i el van perdre per un moment. Van veure un hotel i van preguntar si havien vist un home de negre. Els de l’hotel els van respondre que si i  al cap de pocs segons el Toni i l’Aleix, van tornar a veure al segrestador, i el van seguir fins a un parc que tenia una plaça, un bosc i  un  laberint  ells van veure que el lladre es ficava dins al laberint i poc després ja no el van tornar a veure, i van deduir que allà hi havia un misteri. Molt preocupats van trucar al científic i li van explicar tot el que els havia passat. El científic els va dir :

-Sabeu, jo em concentro millor en el centre comercial hi podríem anar i parlar una mica si us ve de gust.

-Sí –li respongueren els exploradors-

I els tres van  anar al centre comercial. Mentre estaven prenent un batut, el científic va veure el senyor de la neteja de l’hospital, que resulta que també treballava al centre comercia, i el científic li va dir:

-No sabia que també treballaves aquí.

-Doncs sí - li va respondre el senyor.-

- I on vas ara?

- Vaig a netejar la sala de “paintball làser”.

- Et podem acompanyar ? li van dir el Toni i l’Aleix.

- És clar que sí! Els va respondre.

Un cop a la sala estaven netejant i parlant, el senyor de la neteja va deixar anar un crit gegant, i es que va trobar al professor!! Ràpidament el van portar a l’hospital ja que el professor estava viu. Quan van arribar a l’hospital li van fer unes proves i per sort es posaria bé, però al cap d’uns dies el professor va començar a explicar  coses estranyes i no totes tenien sentit un dia els  va dir:

-Jo vaig néixer en un poble que es diu Odessa i és un poble on passaven coses una mica estranyes però per això està una mica abandonat.

Com no els dos exploradors van decidir anar a Odessa a investigar. Però quan van arribar van veure que era un poble molt vell i sí que tenia una cosa molt, estranya al mig del poble hi havia un edifici nou amb un pati d’interior d’illa gegant i molt modern. Als dos exploradors els va semblar interessant i van decidir anar-hi i es van ficar per un carreró fosc i estret i aquest els va portar fins l’edifici, quan van arribar, la porta era oberta i tots dos van entrar encara que els feia una mica de por només van detectar que era un laboratori. I com no els exploradors es van posar a investigar. En Toni va trobar el científic allà i li va preguntar:

-Què fas aquí? Nosaltres hem vingut a investigar perquè ens va semblar que el professor estava molt convençut del que deia.

L’Aleix que els va sentir també hi va anar a veure que passava a i amb qui parava el seu amic. Quan l’Aleix va arribar on estaven en Toni i el científic també li va semblar una mica estrany i li va preguntar:

-Que fa aquí?

-Jo també li ho he preguntat, però encara no m’ha respost.

-Jo noiets - va començar a parlar el científic-  no estic aquí per la mateixa raó que vosaltres, jo estic aquí perquè aquest és el meu laboratori.

-COOOM???

-Sí aquí vaig crear el que va matar al famós assassí, vaig fer una barreja de dos animals un gos malalt i un llop que li vaig injectar una altra malaltia i així  que el vaig deixar anar per la ciutat i aquest va mossegar a l’assassí i així va morir.

 Ah em deixo una cosa és que fa temps em van detectar una malaltia al cap i em van fer unes proves per saber què em passava i em van dir que tenia un problema del cap: Sóc un psicòpata i ja ho sabeu però quina llàstima que ningú mes ho arribarà a saber . Espero que us agradi molt parlar perquè estareu aquí un bon temps, com que estic fent un projecte amb humans us quedareu aquí amb mi fent de conillets d’índies.

 PER SEMPRE!!!

                                                                                                Abril Anguera Torio

                                                                                                 1r D’ESO Bergantí

                                                                                                              2015-2016