PARAULES VALENCIANES EN DESÚS

E

Eccehomo

Economat

Edro

Egua

Ei!

Eixam

Eixamorar/eixumorar

Eixancar

Eixanguer/aixanguer/aixinguer

Eixarreït-ïda

Eixelebrat

Eixem

Eixerit

Eixerri/eixèrrit

Eixidor

Eixonar

Eixorc-orca

Eixugamans/eixugall

Eixugar

EixugóEixut

Elàstics

Element

Embabuixar/embabucar/entabanar/engalipar

Embacorat-ada

Embadalir-se

Embadinar-se

Embadocar-se

Embafar

Embajocar-se

Embalar

Embalcar

Embalconar

Embalum

Embarcar

Embarbussament

Embardissar

Embarrancar

Embarzerar

Embassar-se

Embastar

Embat

Emblanquinar

Embogar/embovar

Embogador/embovador

Emboirar

Emboirat-ada

Embolar

Embolic

Embolicador

Embolicar

Embonyigar

Embossar

Embotat-ada

Embotinar

Embotir

Embotonat-ada

Embrinar

Embrolla

Embrosquilar-se

Embrutasopars

Embrutidor

Embrutir

Embuder-era

Embustero-era

Embutxacar

Emmarat

Emmerdar

Emmirallar-se

Empalancar-se

Empall

Empalmar

Empalustrar

Empallussar

Empanada

Empantanegat-ada

Empantullar

Empapussar

Emparaular/aparaular

Empardalat-ada/apardalat-ada

Empassar-se

Empastifar

Empastrada

Empastrar

Empastre/emplastre

Empatxar

Empeder-era

Empedrat

Empelt

Empeltar

Empeltrir-se

Empenta

Empenyorar

Empescar

Empestament

Empestar

Empetorrat-ada

Empinar

Empinat-ada

Empindolar

Empindongat-ada

Empipar

Empiular

Empleat-ada

Empolainat-ada

Empolsegar/empolsar/empolsinar

Empomar

Emponar-se

Emporcar

Empostat

Emprat-ada

Empudegar

Enagües/sinagües

Ençà

Encabir

Encabotar-se

Encabritar-se

Encadufada

Encalar

Encallar

Encanar-se

Encandilar-se

Encantar

Encantat-ada

Encanyar

Encanteri

Encaparrar

Encapotar

Encarabarassinar-se

Encaradís-issa

Encaramellar-se/encaramitar-se

Encarar

Encarcarat-ada

Encarnar

Encarnat-ada

Encarnissat-ada

Encarrilar

Encartonar-se

Encasquetar

Encauar-se

Encegar-se

Encenall

Encendre

Encendre’s

Encesa

Encetar

Encisam/enciam

Encisar/enxisar

Enclavar

Enclusa

Encolomar

Encomanar

Encomanda

Encomodar

Encondolit-ida

Encontorn

Encoratjar

Encular

Endarrerir

Endegar

Endemà

Endenyar

Enderga

Endins

Endinyar

Endivia

Endolat-ada

Endolorit-ida

Endormiscat

Endossar

Endreçar

Endreçat/ada

Endur-se

Enfacetar

Enfadós-osa

Enfangat-ada

Enfardellar

Enfarfegat-ada

Enfarfollar-se

Enfavat-ada

Enfigar-se

Enfigassar

Enfigat

Enfilar

Enfilat

Enfit

Enfitar

Enflocar

Enflorar

Enfolgar-se

Enforfoguir

Enforquillar

Enfosquir-se

Enfrascar-se

Enfundar-se

Enfurrunyar-se

Engabiar

Engaldir

Engaltar

Enganxar-se

Enganxó

Enganyabadocs

Enganyar

Enganyifa

Engarberar

Engarjolar

Engarrofar-se

Engarrotar

Engatar-se

Engatussar

Engavellar

Engegar

Enginy

Engiponar

Engiscar

Engolfar

Engolida

Engolir

Engomat

Engonal

Engorronit-ida

Engossit-ida

Engrescar

Engripat-ada

Engroguit.ida

Engruna

Engrunsar/engronsar

Enguany

Engué

Enguerrar

Enguiscar

Enjogassat/ada

Enjorn/dejorn

Enlairar-se

Enllà

Enllandar

Enllandat

Enllestir

Enlloc

Enlluernar

Enllumenar

Enrabiat

Enramada

Enrampar

Enraonar

Enraonia

Enravenar-se

Enrecordar

Enredar

Enrevessat-ada

Enrogallar

Enrònia

Enroscar

Enruna

Enrunar

Ensabatar

Ensabonada

Ensabonar

Ensaginada

Ensanguinar-se

Ensapar

Ensarronar

Ensems

Ensendemà

Ensobinar

Ensomniar

Ensopegar

Ensopit

Ensumar

Entabacat

Entabanar

Entabuixar/enabutxar

Entamenar

Entauladora

Entaulat

Entelar

Enteniment

Enteranyinar

Enterc-eca

Entomar

Entomit/da

Entornar

Entornet

Entortar

Entortillar

Entortilló

Entortolligar

Entoscar-se

Entovir

Entrada

Entrampat-ada

Entravessar

Entrebanc

Entrecuixar

Entregat-ada

Entrellucar

Entrellum

Entremaliat/ada

Entresuar

Entretindre’s/entretenir-se

Entretoc

Entreverar/entrevirar

EntrevEntrevill

Entropessar

Entruperi

Entufat-ada

Entumir

Enutjar

Envelat

Enviscar/envescar

Envista

Enxampar

Enxicar-se

Enyorar

Enze/enza

Equipar

Era

Erada

Eriçar

Eriçó

Erm/a

Erro

Ert/a

Esbadocar

Esbagotar

Esbalair

Esbalandrar

Esbambolar

Esbargir

Esbarrar

Esbarzer

Esbatec

Esbatussar

Esbelegar-se

Esbellussar

Esberlar

Esblanquir-se

Esbocar

Esbombar

Esborrajat-ada

Esborronar / aborronar

Esbotifarrar

Esbravar-se/esbrafar-se

Esbrinar

Esbromadora

Esbroquellar

Esbufegat-ada

Esburgar

Escabellar

Escabussó

Escadusser-a

Escagarranssit-ida

Escagassar-se/escagarrussar-se

Escaient

Escainar

Escala

Escalaixar-se

Escaldadura/escaldamenta

Escaldapoll

Escaldar

Escaler

Escaleta

Escalf

Escalfador

Escalfapanxes / calfapanches

Escaig

Escalivada

Escama

Escamar

Escambell

Escampar

Escandalera

Escandallar

Escantella

Escanyapobres

Escanyar

Escapolir-se

Escapulari

Escarafalls

Escarba-armaris

Escardalenc-enca

Escardar

Escardussar

Escarit-ida

Escarnir

Escarotar

Escarpidor

Escarramar-se/escarrampat/eixancar

Escarransit-ida

Escarrit

Escarxofar-se

Escat

Escatainar

Escatar

Escateret

Escatifenyar-se

Escatimar

Escatxill

Escena

Esclafat-ada

Esclafit

Esclarir

Esclatar

Esclata-sang

Escletxa

Esclop

Escó/escon

Escodrinyar

Escolà

Escolanet

Escolar-se

Escoltar-se

Escoltet

Escollonar-se/descollonar-se

Escolumbrar

Escon/escó

Escopetejar

Escopinyada

Escorcollar

Escorfoll

Escorrentia

Escórrer

Escorrialles/Escorrim

Escorribanda

Escorxar

Escotxegar/escotxejar/escotxinar

Escridassar

Escrivent

Escudella

Escudellar

Escudeller

Escullós-osa

Escura-xemeneies

Escurabutxaques

Escurada

Escuradeta

Escurador

Escurar

Escurçar

Escurçó

Esdeveniment

Esdevenir

Esfilagarsar

Esgallar

Esgargamellar-se

Esgarip

Esgarra-robes

Esgarramantes

Esgarrany

Esgarrar

Esgarrat-ada

Esgarrif/esgarrifança

Esgarrifar

Esgarrinxar/esgarranyar

Esgarro

Esgarró

Esgarronar

Esgatinyar-se

Esglai

Esglaiat-ada

Esglaó / escaló

Esgolador

Esgolar-se

Esgranar

Esgroguissat-ada

Esguard

Esguellar

Esguerrar / esgarrar

Esguerrat

Esguit/esquitx

Esguitar

Esguitós-osa

Esllissar

Esma / esme

Esmarrar-se

Esment

Esmentar

Esmerar

Esmicolar

Esmirriat

Esmocar

Esmolar

Esmolador-a

Esmolet

Esmorteït / esmortit

Esmotxar

Esmunyir

Esmussar

Espadella

Espadí

Espalmador

Espalmar

Espantapardals

Espantar

Esparaments/asparaments

Espardenya

Espardenyada

Espardenyar

Esparralló/esparrall

Espars-arsa

Esparter

Esparver

Espatllar

Espavilar

Espavilat-ada

Espellucar

Espelma

Espencar

Espenjollar-se

Espentar/empènyer

Espentolar

Esperdigolat-ada

Esperitat-ada

Esperó

Espetec

Espetegar

Espifiar

Espigó

Espígol

Espigolar

Espitjar

Espitllera/Espillera

Espitregat-ada

Espixorrar-se

Esplugar

Espollar

Espolsador

Espolsar

Espolsó

Espona

Esporgar

Esporguí

Esporrejar

Esportellar

Esportí

Espurna

Esquàlid

Esquella

Esquellada

Esquellot

Esquer

Esquerda

Esquifit-ida

Esquiló

Esquimar

Esquinçar

Esquirolejar

Esquit

Esquitar

Esquitllar

Estaca

Estacar

Estall

Estalonar

Estalzim

Estamordit-ida

Estampa

Estampar

Estampir

Estany

Estanyador

Estanyar

Estaquilla

Estaquirot

Estarrufar

Estatger-era

Estavellar

Estella

Estellador/trestellador

Estellar

Estenalles/Tenalles

Estendre

Estenedor

Esteranyinar

Estesa

Esteva

Estiba

Estibar

Estirabot

Estirlar

Estisorar

Estiuejar

Estol

Estomordir

Estopa

Estopenc-enca

Estora

Estorbar/destorbar

Estossolar-se

Estovar

Estovat-ada

Estrafolari /estrafalari/aria

Estralejar/destralejar

Estrambòtic/otica

Estraperlo

Estrenes

Estri

Estripar

Estroncar

Estuba

Estubor

Estufador

Estufar

Estufit/estufó

Esvalot

Esvaró

Esverat-ada

Excusat

Extrem/estrem

Eccehomo

  1. Persona molt nafrada o copejada.

Economat

1. Magatzem o tenda on es venen més barats els articles de primera necessitat per a benefici dels treballadors d'una empresa.

2. Càrrec d'ecònom.

Edro

1. Gra rodonet, de color cendrós, espècie de veça petiteta.

   Eixe és tan fetiller que no menja ni edros

Egua

1. Femella del caball.

2. Dit humorísticament d'una dona corpulenta.

Ei!

1. Mot que es fa servir per cridar l’atenció a algú, per saludar o en entrar en una botiga o en una casa particular, a fi que hom sàpiga que hi ha algú (es diu, però quan l’altra persona és davant i se li vol cridar l’atenció)

Eixam

1. Multitud d'abelles que emigren plegades d'un rusc, en companyia d'una reina, per formar una colònia a un altre endret.

Eixamorar/eixumorar

1. Introduir-se a poc a poc un líquid pels foradets o les porositats d’un cos sec,  humitejant-lo.

2. Perdre una cosa part del líquid que conté, començar a assecar-se.

Eixancar

1. Obrir les anques per un colp, caiguda, cansament o altra causa de lesió.

2. Separar-se les potes d’una cadira o d’una taula.

3. Posar amb les cames molt separades.

Eixanguer/aixanguer/aixinguer

1. Corretgeta que va a cada espadella del jouet o forcasset i que sosté cada cap del timó del forcat.

Eixarreït-ïda

1. Ressec; mancat de la humitat normal; endurit per dessecació.

2. Mancat de delit, d'humor, d'amenitat.

Eixelebrat

1. Mancat de seny i discreció; que fa les coses sense pensar-les bé, inconsideradament.

Eixem

  1. Distància que hi ha entre l'extrem del dit polze i el del dit índex posats tan separats com sia possible.

Eixerit

1. Viu, despert, deseixit.

    L'ou petit, el poll eixerit

    Més eixerit que un pèsol

Eixerri/eixèrrit

1. Femta de bestiar de llana o cabriu.

Eixidor

  1. Portella que dóna sortida a la teulada (Morella).

Eixonar

1.  Llevar les fulles o fruits (olives) d'un arbre agafant les branques amb la mà i resseguint-les cap aval.

Eixorc-orca

  1. Estèril, infecund.

Eixugamans/eixugall

1. Drap per a eixugar-se les mans.

Eixugar

1. Emportar-se la humitat, el líquid que cobreix una cosa o hi està contingut.

Rentar [a qualcú] sa cara amb un pedaç eixut

2. Llevar la pols, la brutor que cobreix un objecte, passant-hi un drap o altra cosa per netejar-lo.

3. Perdre la humitat, especialment per evaporació.

La bugada de Nadal s'eixuga en el fumeral

No eixugar mai per sol que faci

Eixuga't, que sues!

4. Buidar (un recipient) del líquid que conté.

De gota en gota s'ompli [o s'eixuga] la bóta

5. Escórrer (o perdre) totalment la llet (una vaca, ovella, etc.).

6. Liquidar, pagar totalment, (un deute, etc.).

Eixugar la butxaca [a algú]

Eixugó

  1. Operació que es fa a la matjal per a deixar les basses d’arròs sense aigua.

Eixut

1. Privat de l'aigua o altre líquid que ho cobria o que hi estava contingut, o que deuria estar-hi.

    A peu eixut [o a peu sec]

    Anar-se'n amb el morro eixut

    No dur un fil de roba eixut

2. Magre, escàs de carn.

    Cara mes seca que un abaejo

    Eixut com una arengada

    Estar més eixut que la moixama

    Fer cara de setrill de pobre

3. Tot sol, sense res que li doni sabor o atractiu. Pa eixut: pa tot sol, sense companatge.

    Gust secret, pa eixut

4. Curt de paraules o d'expressió; que parla o es manifesta poc.

    Eixut de paraules 

    Tindre el bec eixut

5. Sequedat en la terra per falta de pluja.

    Carrers [o dies] molls [banyats o mullats], calaixos eixuts

    En eixut

    En les dents eixutes

    Fer [a algú] la barba en eixut 

    No deixar pel eixut

    Plorar amb els ulls eixuts

Elàstics

1. Conjunt de dues peces de goma o d'altra matèria elàstica, combinades de manera que passant per damunt les espatlles es subjecten per llurs extrems als botons de la part anterior i posterior de la colga dels pantalons i serveixen per a sostenir aquests i evitar que baixin.

Element

1. Persona dolenta o entremaliada.

Ser un bon element

Embabuixar/embabucar/entabanar/engalipar

1. Enganyar amb bones paraules.

2. Fer perdre el bon ús de la raó o de la voluntat.

Embacorat-ada

  1. Embadalit mirant una cosa.

  1. Captivat, enamorat d’una persona.

Embadalir-se

1. Suspendre l'ànim en la contemplació d'una cosa.

2. Quedar amb l'ànim suspés en la contemplació d'alguna cosa.

Estar [algú] com el burro de Victòria, sense pena ni glòria

Tenir encantaris

Embadinar-se

  1. Omplir-se la terra de tolls d’aigua.

Embadocar-se

1. Quedar-se absort en la contemplació d’alguna cosa. Distreure’s d’allò que es fa i quedar-se bocabadat, amb l’ànim suspés, per a qualsevol ximpleria.

Embafar

1. Llevar l'apetit, carregar l'estómac, un aliment, per l'excés de dolçor, de greix o d'espessor.

2. Molestar o cansar, una cosa, per l'excés d'artifici o la insistència.

    Embafa mes que l’arròs caldós

    Aquesta és bona i no embafa!

    No estic per ossos, que la carn m'embafa 

Embajocar-se

1. Quedar-se absort en la contemplació d’alguna cosa. Distreure’s d’allò que es fa i quedar-se bocabadat, amb l’ànim suspés, per a qualsevol ximpleria.

Tenir encantaris

Embalar

1. Embolicar una cosa amb una matèria flexible que la defensi de cops, d'humitat, de brutor, etc., especialment per a transportar-la.

2. Augmentar un corredor o un automòbil la velocitat.

   Embalar-se 

3. Raonar precipitadament, exaltar-se.

Embalcar

1. Fer el seient d’una cadira revestint de boga.

Embalconar

1. Situar-se en un balcó; instal·lar-se en un balcó.

Embalum

1. Volum d'una cosa, especialment quan és desmesurat o desproporcionat amb la densitat de l'objecte.

Embarcar

1. Sortir el carro de les carrilades, perquè hi fa de mal anar, i fer unes carrilades noves.

2. Embolicar, ficar en un negoci, operació, companyia, etc., que pot esser perillós o inconvenient.

Embarbussament

1. Paraula, frase o locució difícil de pronunciar i que sol proposar-se com a joc, travallengua.

Embardissar

1. Quedar, un terreny de conreu, ple de bardisses.

Embarrancar

1. Encallar-se una nau, quedar aturada per haver tocat en el fons.

Embarzerar

1. Tancar d'esbarzers.

2. Endinsar-se entre barzers o plantes espinoses.

Embassar-se

1. Omplir d'aigua formant bassa (un camp, un camí, etc.).

Embastar

  1. Cosir provisionalment amb punts llargs la roba, pell, etc., per indicar la forma en què ha de cosir-se definitivament.

  1. Projectar, preparar.

Embat

1. Cop que dóna l'onada contra les roques, contra una nau, etc.

2  Envestida, escomesa.

Emblanquinar

1. Donar una passada de calç o de guix a les parets o altra part d'un edifici.

Embogar/embovar

1. Guarnir o revestir de boga.

Embogador/embovador

  1. Persona que fa seients de cadira amb boga.

Emboirar

1. Cobrir de boira.

2. Torbar (l'enteniment, l'esperit), impedir de veure-hi clar.

   Desemboirar-se

Emboirat-ada

1. Cobert de boira.

2. Torbat.

Embolar

1. Posar una bola en la punta (d'una cosa) per a evitar de punxar-s'hi.

Embolar el bou: El ritu consisteix en portar el bou lligat amb una corda a un pal o Piló travessat per un forat pel qual s'introdueix la corda, es porta l'animal fins que aquest queda immobilitzat contra el pal i pels mossos que ho aguanten i impedeixen el bou moure. La funció és la de col·locar al bou uns aparells de ferro, ajustant fermament als pitons mitjançant unes argolles i prensors roscats que s'agafen a l'asta. A la part superior d'aquests artefactes porten una bola de massa de cera, resina i combustible dissolta en cànem o cotó, premsada i fortament lligada amb filferros i que és altament inflamable, un cop col·locat els "ferraches" es procedirà a l'encesa i tallada de la corda. La corda la talla el embolador, i es sol quedar un aficionat agafat a la cua de l'animal per entretenir mentre se'n va el tallador. La durada del foc dependrà de la quantitat de material que s'hagi col·locat en els aparells.

Embolic

1. Cosa embolicada; farcell, paquet.

2. Conjunt de coses unides sense orde i que són difícils de separar.

3. Situació o qüestió difícil de resoldre.

Embolicador

  1. Que té tendència a armar embolics. Que té el costum d'enredar les coses donant explicacions innecessàries o enganyoses.

Embolicar

1. Embolcar amb tela, paper o qualsevol cosa flexible.

2. Embullar. Fer que (diferents parts d'una cosa) s'entrellacen intricadament.

   Embolica que fa fort!

   Embolicar el credo

   Embolicar el marro 

   Embolicar [o enredar] la troca

   Esser un embolic de cordes

   Més embolicat que una madeixa

3. Ficar-se, una cosa, entre altres, de les quals és difícil de separar-la.

   Estar dins el fang

4. Ficar (algú) en un assumpte o activitat poc clara, perillosa, etc.

   Fer compares i comares 

   Fer un embolic [o empastre] com un senyor

5. Mantindre relacions que poden ocasionar dificultats, perills, etc.

   Festeig llarg, niu d'embolics

6. Enfarfollar-se. Entrebancar-se parlant. Dir coses sense solta, embolicades.

   Això són tot andròmines i romanços

   Deixar-se de romanços

   Ser un embolicador 

Embonyigar

  1. Embrutar de femta de bou.

  1. Fer una cosa de pressa i malament.

Embossar

1. Obstruir un conducte, impedir el pas.

2. Obstaculitzar la circulació, els vehicles (en un punt).

Embotat-ada

1. Mig adormit; carregat del cap, que no s'adona bé de les sensacions ni de les idees.

Embotinar

  1. Calfar el cal a algú amb alguna cosa perquè la faça.

2. Ficar zitzània, mal, punxar.

Embotir

1. Omplir (alguna cosa) de manera compacta, especialment posant-la tibant.

   Embotir l'embut per l'ample

2. Embotir la mescla en el budell.

3. Menjar fora mida; omplir de menjar excessiu.

4. Inflar; augmentar de volum.

Embotonat-ada

  1. Que ha agafat un botó. Disgustar-se, plorar, Enfadat.

Embrinar

  1. Reduir a brins les fulles de palma, espart o altra planta filamentosa, tallant-les amb una eina de punta.

Embrolla

1. Embolic, complicació, enrevessament, d'un assumpte, una qüestió, etc.

Confondre les espècies

Empatollar-se 

Gent de ploma, gent d'embrolla

2. Engany. Persona mentidera o embolicaire.

3. Enganalla, acció embullosa, especialment en el joc.

Embrosquilar-se

1. Ennuvolar-se

2. Embriagar-se.

3. Embullar-se, posar-se en situació difícil un assumpte.

Embrutasopars

1. Persona que torba una diversió.

Embrutidor

1. Quelcom que s’embruta fàcilment.

Embrutir

1.  Embolicar-se una cosa; anar més malament que no anava.

Embuder-era

1. Que acostuma menjar molt i no engreixa proporcionadament.

Embustero-era

1. Mentider.

L’embustero ha de tindre molta memòria

Més prompte s'alcança un embustero que un coixo

Embutxacar

1. Fer molts cèntims, especialment de manera poc honrada.

Emmarat

1. Que està excessivament vinculat a la mare, que no sap estar sense la mare.

Emmerdar

1. Dir coses que no són veritat, que no cal dir o que no tenen solta ni volta; ficar-se en afers comprometedors o inconvenients.

Emmirallar-se

1. Mirar-se en el mirall.

Empalancar-se

1. Entravessar-se un obstacle en un conducte.

Empall

1. Palla llarga, no batuda, que resta després de serrar-li les espigues.

Empalmar

1. Tenir una erecció.

Empalustrar

1. Embrutar d’un líquid espès o de pasta clara; d'una viscositat enganxosa.

2. Pegar una passada d’algeps o de mescla amb el palustre (paleta triangular que gasten els obrers) a una paret.

3. Pegar una passada de cal a la pared per emblanquinar-la.

4. Embolicar i marejar en un afer.

Empallussar

  1. Escampar el pallús damunt l'era per rebatre-la.

Empanada

1. Mena de cubellet de pasta de farina, farcit de carn, peix, confitura, etc., tapat amb tapadora de la mateixa pasta de farina i cuit tot al forn.

   L'anguila, empanada; la llamprea escabetxada

Empantanegat-ada

1. Aturat, impedit d'avançar o d'obrar.

Empantullar

1. Posar juntes algunes cartes de joc per a fer fraus.

Empapussar

1. Alimentar un animal, un infant, etc., ficant-li el menjar a la boca.

2. Fer menjar massa.

Emparaular/aparaular

1. Arribar a un acord, de paraula.

Empardalat-ada/apardalat-ada

  1. Persona parada, sense iniciativa i sovint curta d’enteniment.

Empassar-se

1. Fer arribar quelcom a l’estómac sense mastegar.

Empastifar

1. Untar de cosa pastosa o líquida espessa.

2. Fer les coses malament, d'una manera grollera.

Empastrada

1. Acció disbaratada o contrària al curs racional de les coses.

Empastrar

1. Posar empastres.

2. Untar de matèria pastosa o de líquid espés.

3. Fer malbé, llançar a perdre (alguna cosa).

4. Entrebancar, aturar el curs d'un negoci; fer que una cosa quedi sense acabar.

Empastre/emplastre

1. Medicament d'ús extern, poc utilitzat actualment, sòlid i glutinós, que s'estova per la calor i s'adherix a la part del cos sobre la qual s'aplica.

2. Matèria excessivament blana, o massa espessa havent d'esser líquida

Arròs empastrat

3. Cosa mal feta, que revela ignorància o manca d'habilitat.

4. Persona malaltissa.

Empatxar

1. Causar indigestió.

   Mal d'empatx fa estar groc

Empeder-era

  1. Propens, que pateix sovint d'un mal o molèstia.

Empedrat

  1. Paviment de pedres.

  1. Plat d’arròs i fesols típic de La Vall d’Uixó (Castelló). “Empedrao

Empelt

1. Acte i efecte d'empeltar; el tros de planta empeltat en una altra.

D'alzina que floreix pel juny, tot l'any el porc en gruny; d'empelt pel juny, fruita com el puny

2. Planta empeltada, i especialment el cep o l'oliver empeltat de poc temps.

Empeltar

1. Inserir en una branca o soca d'un arbre una part d'un altre arbre proveït d'una o més gemes, de manera que s'estableixi entre ambdós una unió permanent amb objecte de produir una varietat o barreja de fruits.

Empelta per l’abril i als tres anys de raïms en colliràs mil

Estar empeltat de cirer

Per replantar i empeltar l'ametller la lluna de Nadal va bé

Quina culpa té el cirerer, si no l'empelten de ver?

Empeltrir-se

  1. Quedar impregnada la roba, d’una substància o d’una olor.

Empenta

1. Acte d'empènyer; esforç aplicat a un cos per fer-lo moure.

   Donar una empenta

   No es pot ballar d'empentes

2. Força per a moure's o per a actuar; energia, virior.

   A empentes i rodolons

   Tenir poca empenta

   Estar [algú] per a poques empentes

   Home d'empenta

   Obra d'empenta

Empenyorar

1. Donar com a penyora; carregar una cosa amb deutes.

   El que hages d'empenyorar, val més vendre-ho

Empescar

1. Idear, imaginar-se, forjar una cosa (projecte, mentida, contarella, etc.).

Empestament

1. Gran abundor de quelcom.

Empestar

1. Gran quantitat de quelcom, especialment quan es tracta de plagues de polls, puces, etc.

Empetorrat-ada

  1. Es diu de la persona que està com mig adormida i amb el cap poc clar.

Empinar

  1. Posar dret i més alt de la posició normal.

  1. Pujar a un lloc elevat (arbre, muntanya, etc.)

  1. Empinar-se. Posar-se erecte el penis.

  1. Empinar el colze. Beure molt

Empinat-ada

  1. Amb molt de pendent.

Empindolar

  1. Muntar, enfilar-se.

Empindongat-ada

  1. Ebri

  1. Es diu del cul empinat.

Empipar

1. Enfadar, irritar.

    Estar empipat com una mona

    Estar empipat, o empixonat [o tindre un empipament o empixonament]

2. Destorbar, incomodar.

    Donar pel cul

    Fer escudella

    Tocar els nassos

Empiular

1. Empitxolar. Ajuntar les potes dels conills caçats per poder-los dur o tenir penjats.

2. Enllaçar dues cordes o altres coses per llurs caps o extrems.

Empleat-ada

1. Persona ocupada a sou en un servei públic o d'oficina.

Empolainat-ada

1. Que va molt mudat o excessivament arreglat.

Empolsegar/empolsar/empolsinar

1. Agafar pols; quedar-ne cobert.

Empomar

1. Agarrar pel pom.

2. Agarrar, atrapar al vol (alguna cosa que cau o que es llança), parant la mà, el davantal, etc.

Emponar-se

1. Ajupir-se, agotzonar-se

Deixar emponnat

Esser més vell que el cagar [o pixar] ajupit o emponnat

Emporcar

1. Embrutar.

Empostat

1. Conjunt de posts d'un llit, de la sola d'un carro, del fons d'una barca, etc.

Emprat-ada

1. Usat, que ha prestat servei.

Empudegar

1. Omplir de pudor.

2. Importunar, molestar amb excés de xerrameca, de demanar, etc.

Enagües/sinagües

1. Peça de vestir interior femenina generalment blanca i sense cos.

2. Marit que es deixa governar per la dona.

Posar les sinagües [a algú]

Si veus un home carregat, no preguntes si és casat

3 Home fluix i condescendent.

    Ser un sinagües

Ençà

1. Cap ací.

    D'aleshores ençà

2. Cap al temps present.

    D'ahir a avui

    D'ençà de

    D'ençà que

    D'un temps a esta banda

    Sense dir "fes-te ençà" ni "fes-te enllà"

Encabir

1. Ficar dins un lloc estret; fer caber.

Encabotar-se

1. Agafar una mania. Entossudir-se, agafar una idea forta, obstinar-se.

Encabritar-se

  1. Alçar-se un cavall damunt les potes de darrera.

2. Irritar-se

Encadufada

  1. Sistema inventat pels àrabs per a drenar l’aigua sobrant en camps molt humits.

2. Les dues cordes on estan lligats els cadufos d'una sínia.

3. Conjunt de cadufos que formen una canonada o conducte d'aigua.

Encalar

1. Fer anar la pilota o altra cosa a un lloc d'on no és fàcil de recobrar, com és ara dalt una teulada, dins una finestra tancada, etc.

   A dos de val i la pilota encalada

   Estar a quinze i ralla i la pilota encalada

Encallar

1.  No poder anar ni endavant ni endarrere, un vehicle, una eina o una peça.

Encanar-se

1. Perdre l'alè, ofegar-se per excés de rialles o de plorar

Encandilar-se

1. Passar a sentir amor o desig sexual per una persona.

Encantar

1. Exercir (sobre algú o alguna cosa) arts de màgia.

   Per art d'encantament

2. Fascinar, captivar.

   Tindre la vida a l'encant 

3. Produir com un dolç arravatament, plaure en alt grau.

   Estar encantat de la vida

4. Agradar.

5. Quedar-se immòbil contemplant una cosa.

   Com t´encantes...

Encantat-ada

1. Subjecte a obra de màgia o de poders ocults.

   Per art d'encantament

   Tenir encantaris

2. Corprès de gran plaer, d'emoció agradosa.

   Estar encantat de la vida

3. Privat de moviment, d'activitat, per l'emoció excessiva que produeix una cosa meravellosa o impressionant.

   Encantat com un gos en una fleca

4. Badoc, curt d'enteniment.

Estar encantat

5. Aturat, que no fa el seu camí normal.

   Aquell que s'encanta no les tasta

Encanyar

1. Posar canyes o bastons a les plantes enfiladisses perquè s'hi enfilin.

2. Debanar la seda, llana o estam a les canelles per posarles a la llançadora.

3. Conduir l'aigua per canonades.

4. Posar canya, espigar els cereals i hortalisses.

Encanteri

1. Influència màgica.

    Tenir encantaris

Encaparrar

  1. Fer mal de cap.

  1. Fer mal de cap a força de parlar o de fer veure coses que preocupen.

  1. Encaparrar-se. Capficar-se, preocupar-se molt.

Encapotar

1. Cobrir-se, el cel, de núvols foscs de pluja.

2. Ensopir-se un malalt .

Encarabarassinar-se

1. Agafar una idea forta o una passió ardent.

Encaradís-issa

1. Que fàcilment s'encara; que agafa idees fortes o desitjos insistents.

Encaramellar-se/encaramitar-se

1. Encamellar-se, pujar ajudant-se amb peus i mans.

Encarar

1.  Posar dues persones cara per cara, i fer-les parlar per aclarir la veritat d'un fet.

2. Girar-se de cara a un, per parlar-li, i especialment en forma agressiva o poc amistosa.

3. Posar dues peces iguals una damunt l'altra, o doblegar una peça exactament fent coincidir les dues parts una damunt l'altra.

4. Hipotecar; garantir amb béns immobles.

5. Cobrir un dolç de merenga.

6. Predisposar favorablement.

Encarcarat-ada

1. Persona que no pot fer un moviment o un gest que li és habitual.

Encarnar

1. Posar carn nova, una ferida.

Encarnat-ada

  1. De color rosat o semblant al de la carn humana.

Encarnissat-ada

1. Encruelit; ple de rancor.

Encarrilar

1. Fer anar avant, fer prosperar.

Encartonar-se

1. Aturar-se un vell d'envellir visiblement, com si quedés estacionat en l'edat.

Encasquetar

1. Posar un capell o altre cobricap molt endins, fins molt avall del cap.

2. Posar-se dins el cap una idea fixa; obstinar-se.

3. Ficar idees falses, equivocades o extravagants.

4. Ficar dins el cap; fer aprendre.

5. Travar-se el projectil d'una arma de foc en disparar-la, i quedar dins el canó.

Encauar-se

1. Tancar-se, amagar-se dins un lloc reclòs.

Encegar-se

1. Ofuscar-se. Privar-se de la raó a conseqüència d'un sentiment o passió.

Encenall

1. Encesa; conjunt de ciris o altres coses enceses.

Ésser foc d'encenalls

Tindre rampells de foc d'encenalls

2. Objecte fàcilment combustible i destinat a encendre altres objectes.

3. Cadascuna de les llenques primes que es desprenen de la fusta en planejar-la amb el ribot o garlopa.

Encendre

  1. Conectar

Encendre’s

1. Irritar-se. Posar-se ple d’ira.

   Encendre-li la sang

Encesa

1. Acció o efecte d'encendre.

   A encesa de llums

2. Varietat de caçar o pescar en la nit, amb fanals o falles enceses amb què s'enlluernen els ocells o els peixos i són agafats fàcilment.

   Atrapar a l'encesa

Encetar

1. Començar a gastar una cosa llevant-ne un tros.

Encetar ametlles, avellanes, piyols, etc. 

Encetar un ciri

Encetar una bóta

Encetar una dona

Encetar una peça de roba

2. Començar una feina o acció de certa durada.

Bon pot havem encetat!

Encetar el son

Enfilar l'agulla

Encetar la conversa

Encetar la posta

Encetar un assumpte

Tocar el bot [a algú]

3. Llevar un tros de la pell o coberta exterior a un cos, i especialment a una persona o animal.

Encisam/enciam

1. Planta herbàcia de la família de les compostes (Lactuca sativa), de fulles basals grans i blanes, entre les quals destaquen l' encisam escaroler o encisam francés (varietat capitata) i l' encisam llarg (varietat romana).

2. Conjunt de bocins de verdura, hortalissa, olives, etc., amanits amb oli, sal, vinagre, per a menjar-se abans dels plats principals o durant la menjada d'aquests.

Encisar/enxisar

1. Que encisa.

    Tindré falaguera

2. Embruixar; sotmetre algú o alguna cosa a una acció màgica dominadora.

3. Captivar per un atractiu poderós (de bellesa, amor, gràcia).

Enclavar

1. Quedar quelcom, p.e. una part del cos, atrapat en una porta, en una màquina o en un altre lloc.

2. Bloquejar-se, el mecanisme d’un motor, una porta o una altra cosa.

3. Enganyar, fer qualcú víctima d'engany.

Enclusa

1. Peça de ferro que té la cara superior plana i composta d'una part quadrangular i una o dues parts triangulars, i damunt la qual es treballa el ferro a cops de martell o de mall.

Clavar-ne una al mall i dues a l’enclusa

Enclusa que sona, senyal que és bona

Estar entre l'enclusa i el martell

No tocar en el mall ni en l'enclusa

Una mà al mall i l'altra a l'enclusa

2. Peça de ferro que per un extrem acaba amb punta i s'afica en terra, i per l'altre té una cara plana damunt la qual els segadors piquen amb un martell la fulla de la falç o dalla per trempar-ne el tall.

Costar més el mall que l'enclusa

Esser capaç de no fer-ne abastament amb una enclusa

3. El segon osset que forma la cadena de l'interior de l'orella, i que s'enllaça per un extrem amb el martell i per l'altre amb el lenticular.

Encolomar

1. Endossar.

Carregar [o endossar] el mort [les culpes o els neulers] a algú

2. Enganyar amb bones paraules.

Encomanar

1. Encarregar a algú que faça o s’ocupe (alguna cosa).

2. Confiar-se a algú, buscant la seua protecció o empara. 

   A bon sant t'encomanes 

   Encomanar-se a bon sant

   No saber a quin sant encomanar-se

   Sense encomanar-se a Déu ni al diable

Encomanda

1. Acte i efecte d'encomanar; comanda, encàrrec.

Encomodar

  1. Molestar, incomodar

Encondolit-ida

  1. Adolorit

Encontorn

1. Contorn; porció de terreny que enrevolta un lloc determinat.

Encoratjar

1. Infondre coratge. Donar ànim.

Encular

1. Inclinar-se una cosa, i especialment un carruatge, cap a la part de darrera.

2. Perdre en la conversa la capacitat de respondre, no saber què contestar.

3. Empantanar-se, aturar-se un negoci o assumpte.

4. Endarrerir-se econòmicament, contreure deutes (Maestrat.).

Endarrerir

1. Que està enrera.

Fer un pas arrere [o endarrere]

2. Mancat de progrés.

3. Mancat de puntualitat en el compliment d'un deure; carregat de deutes.

A pagès endarrerit [o endeutat], cap anyada li és bona [o, bon any li és fallat]

Anar de cul per terra [o de cul arrere, o enrere, endarrere]

Endegar

1. Compondre, arreglar.

   Endegar-se: abillar-se, compondre's, arreglar-se.

   Endegar-s'ho o Endegar-se-les: enginyar-se, procurar-se els mitjans de fer una cosa.

Endemà

1. El dia següent.

   El dia que no la fa, la guarda per l'endemà

   L'endemà

   L'endemà de diumenge, hauria de ser diumenge

   L'endemà passat

   L'endemà passat l'altre

   L'escudella al migdia or, al vespre plata i l'endemà mata

   L’endemà? Déu proveirà

   Mal va qui no pensa per l'endemà

   Semblar l'endemà de la Fira

   Si plou dissabte, a l'endemà diumenge

Endenyar

1. Irritar-se una ferida o colp per infecció o altre trastorn.

Enderga

1. Andròmina; objecte que embaluma o fa nosa, sia necessari, sia inútil.

2. Embolics; cosa que molesta o preocupa inútilment.

Endins

1. En direcció a l’interior d’una cosa des de la perifèria, més o menys lluny en aquesta direcció.

    Fer vores endins

Endinyar

1. Llançar (un tir, un objecte) contra algú.

2. Afluixar (diners, etc.).

3. Donar com a bona (alguna cosa roïna).

4. Encolomar.

     Si te l'encerten, te l'endinye

Endivia

1. Escarola. Planta comestible, de la família de les compostes, de l'espècie Cichorium endivia L. de fulles en disposició fusiforme, de color blanquinós, cultivada per al consum.

Endolat-ada

1. Vestit de color negre o molt fosc d’algú que porta dol.

Endolorit-ida

1. Que té un dolor o mal físic.

2. Entristit, afligit, apenat.

Endormiscat

1. Mig dormint

   Pesar figues

Endossar

1. Delegar, algú, una feina pesada o avorrida.

Endreçar

1. Posar dret o pla allò que és tort o corbat.

2. Posar vertical allò que està ajagut o inclinat.

3. Disposar en l'orde i netedad que convé a un fi; posar així com cal.

Endreçat/ada

1. Que li agrada tindre les coses ben endreçades.

    Anar endreçat 

2. Posat en el seu lloc.

Endur-se

1. Emportar-se; dur amb si d'un lloc.

Enfacetar

  1. Embrutar, sollar.

Enfadós-osa

1. Que enutja o molesta.

El cuento de l'enfadós: Cosa que es repeteix amb molta insistència fins a enutjar els qui ho escolten. Hi ha fórmules del cuento de l'enfadós, compostes par a entretenir-se rient de la ingenuïtat dels infants, com és ara aquesta: «Vols que et conte el cuento de l'enfadós?—Sí.—Jo no et dic sí, jo et dic si vols que et conte el cuento de l'enfadós.—No.—Jo no et dic no, et dic si vols que et conte el cuento de l'enfadós»..., i així van seguint fins que l'interpel·lat s'impacienta o es posa a riure veient l'engany, i es deixa anar el joc.

Enfangat-ada

1. Brut de fang, ficat dins el fang.

2. Ficat en una situació difícil, de la qual no es sap com sortir.

Enfardellar

1. Embolicar formant fardell.

Enfarfegat-ada

  1. Es diu quan una persona du tanta roba que no es pot menejar bé.

Enfarfollar-se

1. Entrebancar-se parlant.

2. Dir coses sense solta, embolicades.

Enfavat-ada

1. Persona que queda aturada i admirada veient quelcom.

Enfigar-se

1. Sentir forta atracció carnal per una dona.

Enfigassar

1. Embrutar amb una cosa espessa i apegalosa.

Enfigat

1. Que sent una forta atracció carnal per una dona.

2. Que està dominat per una dona.

3. Efeminat, fluix.

Enfilar

1. Fer passar un fil pel forat (d'alguna cosa, especialment d'una agulla de cosir).

2. Travessar (certes coses) amb un fil que les ha de mantindre unides.

3. Travessar (una persona o una cosa) amb una arma o ferramenta punxeguda.

4. Agarrar tot dret (un camí). 

5. Pujar fent servir al mateix temps els peus i les mans.

   Pujar o enfilar-se com un gat

6. Pujar, una planta, arrapant-se pel tronc d'un arbre, per una paret, etc.

7. Pujar, especialment amb un cert esforç.

   Enfilar-se al capdamunt

8. Irritar-se molt.

   Enfilar-se com una carabassera

Enfilat

1. Filat; entreteixit de cordes o fils per a caçar o pescar.

Enfit

1. Indigestió; empatx produït per excés de menjar o per aliments mal païts.

Enfitar

1. Indigestar, empatxar.

Mare enfillada, no mor enfitada

No hi ha constipat sense enfit

Qui té fills al costat, no morirà enfitar

  Enflocar

1. Guarnir de flocs.

Enflocar un cavall: guarnir-lo d'ornaments.

Enflocar la garronada: guarnir de cintes els braços d'una fadrina; abans les noies fadrines duien unes cintes als braços, i per això, quan una perd el nuvi, li solen dir folgant.

2. Adornar excessivament

Enflorar

1. Dir, a algú, paraules galants i plaents (només ho sentim irònicament).

Enfolgar-se

1. Alegrar-se, especialment de cosa dolenta.

Enforfoguir

1. Ofegar, privar d'airejament per excés de persones o coses acumulades o per escassesa de lloc.

Enforquillar

1. Agafar herba amb una forca.

Enfosquir-se

1. Fer-se o tornar-se fosc.

   A les enfosques

   Enfosquir-se el dia

   Enfosquir-se-li la veu [a algú]

2. Perdre l'agudesa a un sentit, a una facultat cognoscitiva.

Enfrascar-se

  1. Aficar-se en una acció que absorbeix molt l'atenció, com la lectura, una disputa, un problema difícil, etc.

Enfundar-se

1. Donar excessiva importància a alguna cosa, fer-li massa cas.

Enfurrunyar-se

1. Irritar-se. Posar-se de mal humor.

Engabiar

  1. Atrapar, engarjolar.

Engaldir

1. Engolir, menjar desmesuradament.

2. Creure coses falses.

Engaltar

1. Acostar a la galta una arma de foc per apuntar-la.

2. Entimar, dir coses ofensives, parlar sense mirament.

Dir-les [o tirar-les]sense engaltar

Ja sabeu com les engalta 

No deixar-ne cap per engaltar

Tirar sense engaltar 

3. Encarar-se, posar-se front a front per barallar-se.

Enganxar-se

  1. Fer botiges parlant, tartamudejar.

  1. Practicar l'acte sexual els animals.

Enganxó

1. Acte i efecte d'enganxar; senyal produït per un enganxament.

Enganyabadocs

1. Qui s'aprofita de la ignorància dels altres per a enganyar-los.

Enganyar

  1. Fer traure als caragols la banya de dins la closca abans de coure'ls, perquè siguin més fàcils de menjar en esser cuits.

2. Enganyar el cos. Menjar una porció menuda d'aliment per tal de distraure la gana i així poder esperar la menja forta. Menjar alguna coseta que et lleva la fam de moment quan estàs famolenc

Enganyifa

1. Engany o artifici per a enganyar.

Engarberar

1. Fer piles de garbes.

2. Amuntonar, apilar desordenadament.

Engarjolar

  1. Engaldir, menjar molt.

Engarrofar-se

1. Emmalaltir-se un animal per haver menjat garrofes verdosenques.

2. Ennuegar-se, no poder parlar bé perquè es té cosa entravessada a la gargamella.

3. Returar-se i no poder continuar fent un discurs o altre parlament.

Engarrotar

1. Donar voltes amb un garrot (a una corda, un fil d'aram, etc.), perquè agarre millor allò que subjecta.

2. Posar ert com un garrot.

3. Envoltar amb una corda l'armadura (d'una cadira) i tesar-la per mitjà de l'engarrotador, a fi d'ajustar com cal totes les peces.

Engatar-se

1. Fer excessos de beure.

Engatussar

1. Enganyar amb bones paraules.

2. Endossar, donar a qualcú una cosa dolenta per bona.

3. Encaixar, ajustar-se una cosa dins una altra.

Engavellar

  1. Reunir en gavelles les espigues segades.

Engegar

1. Fer que (una cosa) comence a anar, a funcionar.

Col·locar [o engegar] el disc

Posar en funcionament

2. Disparar.

3. Llançar.

4. Traure's de davant (algú). Despatxar-lo

    Engegar a dida

    Engegar a fregir espàrrecs

    Engegar a la freca

    Engegar amb caixes destrempades

    Engegar on es fan les arengades pudentes

    Engegar [algú] a cagar [o a la merda , o a prendre pel cul , o a prendre pel sac , o al carall]

    Engegar [algú] a fregir raves [o a fer piles , o a fregar , o a dida , o a passeig , o a la quinta forca , etc.]

    Engegar [algú] a parlar amb els gegants

    Engegar [o Enviar] a la pífia 

    Engegar-li els gossos 

    Enviar [o engegar , o fer anar] [algú] al botavant

    Enviar [o engegar ] [algú] a fer punyetes

    Enviar-ho (o engegar-ho) tot a rodar

Enginy

1. Agudesa d'enteniment; aptesa per a trobar els mitjans d'aconseguir o executar les coses.

   Amb bon enginy, bon voler i bona eina sempre es fa molt bona feina

   El premi estimula l’enginy

   La fam desperta l'ingeni

   Persona pobra, carregada d'enginy

Engiponar

1. Arreglar (una cosa) de pressa i corrents, de qualsevol manera.

Engiscar

1. Molestar, donar mala vida amb paraules ofensives.

Engolfar

1. Agafar un camí en un lloc.

Engolida

1. Acte i efecte d'engolir. Especialment: Convidada a menjar o beure.

Engolir

1. Fer passar per la gola, de la boca a l'esòfag.

Bocí [o mos]per força costa d'empassar [o d'engolir]

El mastegar fa el bon menjar, que l'engolir només és empassar

Mastegar i no engolir dóna poc de si

Mos engolit, sabor fugit

Muller que no menja amb el marit, lo millor ja ho té engolit

Qui massa vol engolir s’engargussa

S'engoliria una rella per la punta 

2. Aficar-se per una gola o lloc estret.

Engolir la saliva

Engolir-se el cullerot

Engolir-se-les com a punys

Fer engolir la píndola [a algú]

Haver-se engolit la llengua

3. Rebre dins si i fer passar com per un moviment de succió (un abisme, conducte, cavitat en general).

Engomat

  1. Es diu del taronger afectat pelfong Phytophtora, a causa d’haver massa aigua.

Engonal

1. Part del cos en què s'uneix cada cuixa amb el ventre.

Engorronit-ida

1. Mancat de delit, de gana de moure's, de treballar, de sortir, de fer qualsevol esforç.

Engossit-ida

  1. Amb poques ganes de fer res.

Engrescar

1. Incitar a barallar-se; provocar a baralla.

Engripat-ada

1. Que té la grip.

Engroguit.ida

1. D’un color que tira a groc generalment per malaltia.

Engruna

1. Trosset molt petit d'una cosa; especialment, els que es desprenen del pa en fer-ne trossos.

A casa de llebrers, no hi busquis engrunes

De rica taula, les engrunes

Mentre el pa no ix del forn, no hi ha engrunes per l’entorn

Qui no pot llescar, les engrunes aprofita

2. Porció petitíssima, insignificant.

Al cul ò al fons] del sac, s'hi troben les engrunes

Engrunsar/engronsar

1. Donar un moviment de vaivé.

    Engronsar-se com un cascavell

    Qui l'ha parit, que l'engrons

2. Entrtenir-se fent una faena, no condir.

Enguany

1. Aquest any present.

Engué

1. Onomatopeia del plor dels infants.

Enguerrar

1. Provocar a guerra; fer barallar.

Enguiscar

1.  Incitar, estimular a la baralla.

2. Xafardejar; cercar i portar notícies molestes o feridores.

Enjogassat/ada

1. Ansiós de jugar, de fer maleses, etc.

2. Entregat als jocs propis de xiquets.

Enjorn/dejorn

1. Abans de la nit o a una hora no avançada de la nit o de la tarda; en general a hora més primerenca de la normal o regular per a l'acte de què es tracta.

 Ajocar-se amb sol com les gallines

 Colgar-se amb les gallines

Enlairar-se

1. Aixecar-se, elevar-se (en sentit material i moral).

L’equip es va enlairar després de tocar fons

No abatre's per pobresa, ni enlairar-se per riquesa

Enllà

1. Cap allà.

   Arribar poc enllà

   Fer enllà [una persona o cosa]

   Fer-se enllà

   Mar enllà

   Més enllà

   No arribar més enllà

   No veure-hi més enllà del nas

   Terra enllà

2. A l'altra part; a la banda d'allà.

   Per aquí enllà

   Ençà i enllà

3. Més envant, a temps més tardà.

   Per un «fes-te enllà»

Enllandar

1. Posar llanda; guarnir o cobrir de llanda.

Enllandat

1.  Llanda que es posa sobre les portes per a protegir-les de l'aigua.

Enllestir

1. Acabar de fer; deixar llest, acabat.

2. Preparar, posar a punt, així com cal, sense faltar-hi res.

3. Obrar ràpidament; donar-se pressa.

4. Acabar.

Enlloc

1.A cap banda.

   No anar enlloc

   No poder-se agafar per enlloc

Enlluernar

1. Ofuscar la vista per excés de llum

Enllumenar

1. Fer claror, especialment un llum.

2. Posar llum (en algun lloc).  

Enrabiat

1. Ple de rabia. Torbat de l'ànim irritat, violentament enutjat.

   Dur una bona saliva

   Fer menjar [o fer rosegar] ceba

Enramada

1. Conjunt de branques fullades amb què s'adorna un edifici, un vehicle, un carrer, etc., en senyal de festa.

Enrampar

1. Costar de moure les extremitats i les articulacions a causa del fred o d’una altra cosa.

2. Causar rampa pel corrent elèctric.

Enraonar

1. Discutir o examinar en conversa.

2. Conversar; parlar alternativament dues o més persones entre si.

    Practicar de raons 

    Deixar-les anar a raig de càntir

    Estar a raons [o Estar amb raons]

3. Parlar.

Dir-les [o tirar-les]sense engaltar

Menar [o Tenir taba]

4. Sotmetre (una cosa) a raonament.

Fer parlar [o Donar que parlar]

Posar [algú] en raons

Enraonia

1. Enraonaments entre la gent referits a un fet o circumstància tingut per reprovable.

2. Rumor sense fonament.

Enravenar-se

  1. Posar-se rígid pel fred, per la mort, per una acció química, etc.

Enrecordar

1. Representar-se en la ment una cosa passada; tenir present en la memòria.

Enredar

1. Embolicar amb un ret; agafar amb una xarxa.

2. Embullar; embolicar desordenadament.

    Embolicar [o enredar] la troca

    Enredar-se com les cireres 

    Ser un embolicador

3. Destorbar, impedir l'acció; fer nosa.

4. Enganyar.

Enrevessat-ada

  1. Que presenta complicacions, dificultats, embulls, que en fan difícil la comprensió, la solució.

Enrogallar

1. Tornar-se ronca la veu.

Enrònia

1.Preocupació, cavil·lació, especialment sense fonament.

2. Idea fixa que du o incita persistentment a fer alguna cosa.

3. Mania, quimera.

Enroscar

1. Quedar o estar, algú, ben adormit.

Enruna

1. Conjunt de pedreny i altres deixalles d'un enderroc.

2. Conjunt de terra, pedruscall i brossa arreplegat per una riuada o pluja violenta.

3. Fullaraca, pedres o altra cosa barrejada amb les olives i que s'ha de treure abans de portar-les al molí (Llucena).

4. Terra i brutor que té el vi abans de trasbalsar-lo.

5. Brutícia adherida a la pell de persones o animals (Benassal).

Enrunar

1. Enderrocar, derruir, convertir en runes (un edifici).

2. Omplir de runa, pedreny, terra, etc.

3. Colgar de terra o de sorra.

4. Obstruir amb runa.

Ensabatar

1. Perdre qualitat, fer-se malbé un aliment empaquetat, com ara creïlles, galetes, etc., perquè s’ha obert l’embolcall.

Ensabonada

  1. Derrota humiliant en un joc o en un esport.

Ensabonar

1. Fer compliments o elogis interessats; adular.

Ensaginada

  1. Coca pastada amb sagí o mantega.

Ensanguinar-se

  1. Enfadar-se molt, traient bromera per la boca.

Ensapar

1. Menjar massa.

2. Inflar-se morbosament.

3. Ensapat. Malalt d'haver begut aigua de sapos

Ensarronar

1. Ficar dins el sarró.

2. Formar el blat el sarró o bossa de l'espiga.

3. Enganyar fent creure una falsedat.

Donar paparotes

Plantar la bleda al bescoll

Ensems

  1. Juntament; al mateix temps.

Ensendemà

1. L'endemà, el dia següent.

Ensobinar

1. Tombar d'esquena.

2. Posar-se una bèstia caiguda en posició tal que no pot aixecar-se per si mateixa.

3.  Perdre les forces i gairebé el coneixement.

Ensomniar

1. Somniar.

Ensopegar

1. Topar involuntàriament amb el peu contra un obstacle.

    Ara caic i allà m'alce

    No ensopegar en palles

    Qui està de pega, a cada punt ensopega

2. Trobar per casualitat, sense cercar.

    Tot bon cavall ensopega

3. Trobar una cosa que es cercava i que era difícil de trobar.

4. Trobar-se casualment, esdevenir-se sense cercar-ho.

Ensopit

1. Mig adormit; carregat del cap, que no s'adona bé de les sensacions ni de les idees.

Semblar un pregadéu de rostoll

2. Avorrit

Ensumar

1. Aspirar l'aire pel nas.

2. Olorar aspirant fortament l'aire.

Ensuma el nas, que de boca no en tastaràs

Si els taurons al vaixell fan escolta, és que ensumen carn morta

3. Descobrir (una cosa secreta); adquirir notícia subtilment.

    Tenir bons ensums

Entabacat

  1. Sostre o coberta en què hi ha un enrejolat entre les teules i les vigues.

Entabanar

1. Omplir el cap d'il·lusions, d'idees agradables però falses; enganyar amb bones paraules.

    Omplir el cap de pardalets (a algú)

2. Entabuixar. Torbar.

Entabuixar/entabutxar

1. Torbar el cap per l'acció d'un baf, fum, soroll, moviment, cop violent o altra cosa.

Entamenar

1. Corcar, fer malbé.

Entauladora

1. Post o tauló ample, llis o armat de tallants o de claus, que rossegada per un animal, serveix per a aplanar la terra i rompre els terrosos.

Entaulat

  1. Cadafal normalment fet de fustes que fa d’escenari per a representacions teatrals, concerts, balls o altres espectacles.

 

Entelar

1. Recobrir d'un tel, especialment fent que minve la nitidesa o la brillantor.

Enteniment

1 Facultat de comprendre, de discernir, de raonar.

Beure's l'enteniment 

Curt d'enteniment

Dur d'enteniment

Feixut d'enteniment

Fer bullir l'enteniment

Llosc d'enteniment

Perdre l’enteniment

Tenir un enteniment que es pot tallar

Tenir un enteniment que vola

Enteranyinar

1. Es diu del cel quan hi ha broma.

Enterc-eca

  1. Enravenat, inflexible, rígid.

  1. Indòcil, mal de dominar o de persuadir.

Entomar

1. Agafar al vol.

Entomit/da

1. Ensopit, mancat d'activitat

Entornar

1. Donar la segona llaurada (a la terra).

2. Fer el segon cosit (a les juntures de la roba blanca).

3. Encollir-se, la roba, després de llavada.

4. Tancar incompletament una porta o finestra.

Entornet

  1. Fris o sanefa de color diferent, que es pinta en la part baixa de les parets emblanquinades.

Entortar

1. Fer torta una cosa o una persona.

   Qui l'entorta, se l'emporta

Entortillar

1. Doblegar (una cosa rígida) de manera que prenga la forma angle.

Entortilló

1. Tòrcer el peu

Entortolligar

1. Embolicar en espiral; retòrcer, lligar una cosa sobre ella mateixa.

Entoscar-se

  1. Obstinar-se, encapirronar-se.

Entovir

1. Esdevenir més tou.

Entrada

1. Cadascun dels claps, al capdamunt del front, on manquen els cabells.

Entrampat-ada

1. Ple de deutes o d’hipoteques.

Entravessar

1. Detestar a algú per alguna cosa que no ens agrada d’ell.

Entrebanc

1. Dificultat que retarda una acció o una iniciativa. Obstacle, impediment.

Entrecuixar

1. Posar les cames entre les d'un altre, estant asseguts un davant de l'altre.

Entregat-ada

1. Cansat; sense força, vigor, delit, per l'excés de treball, d'exercici.

Entrellucar

1. Entreveure; veure a mitges, confusament; albirar.

Entrellum

1. Mitja llum.

2. Llunyania on es veuen les coses boiroses o incompletes.

Entremaliat/ada

1. Vivaç i maliciós. Es diu del xiquet que fa maleses pròpies d'una criatura.

Ésser de la pell del diable

Esser un botavant [o esser de la pell del botavant]

La picardia no el deixa créixer

Ser [algú] de por 

2. Difícil, complicat, turbulent.

3. Afectat i hàbil a fer maleses que tenen una certa gràcia i enginy.

Entresuar

1. Suar lleugerament.

Entretindre’s/entretenir-se

1. Quedar-se absort en la contemplació d’alguna cosa. Distreure’s d’allò que es fa i quedar-se bocabadat, amb l’ànim suspés, per a qualsevol ximpleria.

2. Ocupar; fer passar el temps en un treball, en una acció.

   Fer temps

   Matar l'aranya

   Passar el temps

3. Distraure’s o retindre’s  impedint que faça alguna cosa o que continue el seu camí.

   Fer petar la claca

Entretoc

1- Insinuació, suggeriment.

Pegar [o donar] un entretoc [a qualcú]

Entreverar/entrevirar

1. Mesclar coses alternant les unes amb les altres.

EntrevEntrevill

1. Tel greixós i entreteixit de venes, nervis i glàndules, al qual estan adherits els budells

Entropessar

  1. Ensopegar. Topar involuntàriament amb el peu contra un obstacle.

Entruperi

1. Andròmina, qualsevol moble manejable o utensili.

2. Embolic, confusió, especialment en el llenguatge.

3. Mals tractes que es fan en to de befa a una persona de poc coneixement.

Entufat-ada

1. Enfadat-ada.

Entumir

1. Inflar i dificultar de moure's, per defecte de circulació.

Enutjar

1. Causar enuig.

Inflar-li els nassos

No deixar alenar [algú] 

Ser [una cosa] una llanda

Tocar allò que no sona

Tocar els pebrots 

2. Sentir enuig.

    Estar calent d'orella

    Estar que brama

    Estar que tira un tro

    Menjar-se les ungles de ràbia

    Pujar-se'n a la figuereta

    Tindre un ou

Envelat

1. Teulat de la barraca

Enviscar/envescar

1. Untar de visc.

2. Agafar amb visc.

3. Agafar amb afalacs o amb paraules enganyoses.

4. Embrutar, especialment de matèria greixosa o apegalosa.

5. Embolicar en un negoci o assumpte difícil, poc decorós, etc.

Envista

1. Lloc des d'on es veu una cosa relativament llunyana.

   A les envistes de

Enxampar

1. Atrapar.

   Enxampar infraganti

Enxicar-se

1. Fer-se infant o com infant.

Enyorar

1. Desitjar la presència o possessió d'una cosa, amb tristor per la seva absència o falta.

Enze/enza

1. Au que s'utilitza com a reclam de caça.

2. Persona parada, sense iniciativa i ni enteniment.

És un enze

Fer l'enze

3. Provocador, persona o cosa que incita o provoca a fer alguna cosa.

Equipar

1. Comprar roba, sabates i altres coses a una persona.

Era

1. Espai de terra, generalment rodonenc, de deu a trenta metres de diàmetre, damunt el qual es posen els cereals o llegums per batre'ls i separar la palla del gra.

   Al juliol, les eugues a l'era i els bous al sol

   Al mes de juliol, a l'era hi fa bon sol

   Bata qui bata l'era és meua

   El blat a l'era, la fam a la pastera

   El dia del sant del Senyor, ni vages a l'era ni tragues llavor

   El sol a l'era i la pluja al camp

   Entre Sant Joan i Sant Pere, no posis la batuda a l'era

   Entre santa Ana i la Madalena, no tingues parva en la era

   Fins per Sant Joan i Sant Pere, no dormis a l'era

   Garbes a l'era, egües al darrere

   La pluja de Sant Pere no omple el celler i buida l'era

   La Quaresma ventosa i la Pasqua plujosa, fan l'era granellosa

   Llaurada de rucs i batre de bous, merda a l'era

   Més val l'any tardà que l'era sense gra

   No és meua l'era; hi bati qui vol

   Per Sant Joan, el blat al camp; per Sant Pere, el blat a l'era

   Per Sant Pere, bon vent a l'era

   Per Sant Pere, garbes a l'era

   Qui no té era ni cup, la meitat del blat i del vi perdu

   Qui no té era ni trull, cada any se trau un ull

   Qui no té era ni trull, no sap el que cull

   Qui no vulga pols que no vaja a l'era

   Si deixes massa a l'era les espigues, te les prendran les formigues

   Si l'abril soleja, agrana l'era i blat espera

   Val més l'any tardà que l'era sense gra

2. Parada o taula d'hort; espai de terra planer, de forma quadrangular, limitat per quatre cavallons i destinat a plantar-hi una hortalissa determinada.

Erada

1. Conjunt de garbes posades damunt l'era per a ésser batudes en una mateixa operació.

Eriçar

  1. Alçar i posar drets (el pèls, els cabells) com les pues d'un eriçó a causa del fred o alguna altra sensació.

Eriçó

1. Sensació intensa i sobtada de fred, acompanyada de tremolor, que precedeix un accés de febre. També pot ser produïda per una emoció intensa, especialment de terror, o per un descens brusc de la temperatura ambiental.

Erm/a

1. Deshabitat, desert.

2. Que no es conreua.

Erro

  1. Error, equivocació.

Ert/a

1. Dret i inflexible (en vertical); enravenat (en horitzontal).

    Estar un més ert que piu de novençà

    Estar un més ert que un mort de dos dies

    Portar [algú] més ert que un fus 

    Quedar-se ert

Esbadocar

1. Badar, obrir (especialment una fruita o una flor).

Estar esbadocat

Esbagotar

1. Collir els bagots. (Bagot: Raïm petit, de pocs grans i que al temps de la veremada no és arribat encara a madurar bé).

2. Esqueixar un raïm a bagots o xanglots.

Esbalair

1. Deixar atònit, estupefacte; causar una suspensió de la percepció o del raonament per l'excés d'una impressió forta de sorpresa, de grandor, de cosa inesperada.

    Posar-se les mans al cap

2. Desmaiar; minvar la força vital; esmorteir.

Esbalandrar

  1. Espatllar, desgavellar.

Esbambolar

1. Propagar, escampar, especialment una notícia.

Esbargir

1. Dissipar, esbatre.

2. Espargir, escampar.

    Anar [ o enviar] a escampar la boira

3. Aclarir, deslliurar de brossa o brutor.

4. Divertir, distreure agradosament.

    Escampar els pardals

    Escampar la boira

Esbarrar

1. Excedir-se, anar més enllà del que caldria fer; extralimitar-se.

A la porta toca un flare; si no li donen pa, s'esbarre

2. Espantar, fer fugir un animal; fer que se'n vagi apressadament fent-li por.

Esbarzer

1. Planta de la família de les rosàcies, de diferents espècies del gènere Rubus, i especialment el Rubus fruticosus i Rubus thyrsoideus. És un arbust que pot arribar als 3 més metres. d'alçària, forma denses bardisses on es barregen les branques de diferents individus. Les tiges i les fulles estan armades d'agullons. Les fulles són grans, dividides en cinc folíols que parteixen del mateix lloc, de color verd fosc per damunt i més blanquinoses per davall. Les flors tenen cinc pètals arrodonits, de color blanc a rosat. Floreix al final de la primavera.

          Rubus fruticosus                                    Rubus thyrsoideus

   En febrer, fulla ha d'haver; si no de morera, d'esbarzer

   Fruita d'esbarzer, bé està qui no la té

Esbatec

  1. Cadascun dels moviments que un au fa amb les ales sense volar, o un peix amb les aletes fora de l'aigua.

Esbatussar

1. Moure violentament i repetida d'una banda a l'altra.

Esbelegar-se

  1. Cridar excessivament; esgargamellar-se plorant, cantant, renyant, cridant algú, etc.

Esbellussar

1. Afinar, educar un rústec. (Onda)

Esberlar

1. Obrir o obrir-se, una cosa, fent un tall recte.

Esblanquir-se

  1. Tornar-se blanc o més blanc.

Esbocar

1. Eixamplar la boca (d'una mànega) o donar forma d'embut (a un canó de plom) per a engalzar-lo amb un altre.

Esbombar

1. Divulgar.

Esborrajat-ada

  1. Mancat d'enteniment; precipitat en l'obrar, irreflexiu.

Esborronar / aborronar

1. Posar els pèls de punta, fer posar la pell de gallina, per efecte d'una sensació física o emocional.

2. Horroritzar.

3. Llevar borrons al cep perquè prengui més força.

Esbotifarrar

1. Rebentar o rebentar-se la roba, l'embolcall.

Esbravar-se/esbrafar-se

1. Perdre, un líquid, la seua fortalesa, la seua olor, etc.

2. Alleujar l'ànim donant eixida als sentiments que l'oprimien, satisfent a pler un desig contingut.

Esbrinar

1. Llevar els brins; desfer a brins.

2. Desfer en porcions molt petites.

3. Investigar, examinar detingudament i per parts.

    Ser com una fura

    Traure el cap del fil [d'alguna cosa]

4. Arribar amb esforç a conéixer la veritat (d'una cosa) buscant-la fins a descobrir-la.

    Escalfar-se [o trencar-se] el cap

Esbromadora

  1. Instrument semblant a una cullera rodona, plana i amb foradins, que serveix per a esbromar el brou, el vi, etc.

Esbroquellar

  1. Trencar el broc del barral o de la pitxera.

  1. Esmorrellar; trencar la vora d'un objecte, especialment de vidre o de terrissa.

Esbufegat-ada

1. Que respira fatigosament.

Esburgar

  1. Indagar, procurar saber una cosa amb preguntes hàbils (Benassal).

Escabellar

1. Arrancar els cabells.

2. Alçar els cabells; posar els cabells de punta.

3. Despentinar; posar en desorde els cabells.

Escabussó

1. Llançar-se de cap dins l'aigua.

    Tirar-se d'escabussó [o a escabussons]

Escadusser-a

1.  Que sobra, que queda solt, que no fa joc.

A hores escadusseres

Guatlla escadussera

2.  Poc freqüent, rar.

Escagarranssit-ida

  1. Escarransit, raquític. Migrat; mancat de la grossària o desenrotllament normal.

Escagassar-se/escagarrussar-se

1. Decandir-se per un excés d'anar de ventre. Evacuar, fer de cos de manera involuntària.

2. Cagar-se de por

Escaient