PARAULOES VALENCIANES EN DEUS
J
Ja
1. Exclamació d’assentiment. | 2. Exclamació per atraure l’atenció | 3. Exclamació d’ironia. |
Jaç
1. Lloc on acostuma de jeure un animal. | 2. Fullaraca i palla de què es cobreix el sol de l'estable perquè serveixi de llit a les bèsties i absorbeixi llurs excrements. | 3. Objecte que serveix de llit; llit rudimentari. |
4. Barraca de pastor, que serveix principalment per a jeure-hi. | 5. Tros de camp tancat amb cledes, on es reclou el bestiar durant la nit. | 6. Impronta o senyal que deixa en un lloc, per pressió, un objecte que hi ha estat algun temps. |
7. Restoll o pall de l'arròs. | 8. Fullaraca de pi estesa per terra. |
9. Allò que serveix de base o sosteniment a una cosa. Especialment:
a) Llit d'una massa d'aigua (riu, mar, etc.). | b) Plataforma circular de pedra, damunt la qual volta el regló o mola del molí d'oli. |
Jan
1. Home comú.
2. Home bo.
Jaques
1. Home que du els vestits massa amples.
Jas
1. Forma d'imperatiu de segona persona singular amb què indiquem a algú que prenga allò que li oferim; equival a pren, tin.
Jàssena/jàssera
- Biga grossa, col·locada horitzontalment per a sostenir altres bigues o peces de construcció feixugues.
Jau!
- És el que diu el pastor al gos perquè s’ajupi o s’ajoque.
Javaloies
- Home massa tímid o crèdul.
Jazzband
- Persona que toca la bateria.
Jeia
1. Manera de jeure, d'estar en el llit o jaç | 2. Manera com una persona sol tractar les altres. |
Jeremiada
1. Lamentació exagerada o importuna.
Jeure/jaure
1. Estar (algú o algun animal) estès ben llarg, en posició horitzontal o gairebé horitzontal. | 2. Estar en posició horitzontal per a descansar, per a dormir. | 3. Estar, un cadàver, a la fossa. |
4. Estar allitat. | 5. Tindre relacions sexuals. |
Joanet
- Sol
Joc
1. Conjunt complet d’eines, d’estris o d’altres coses.
Joc de sabates: Parell de sabates. | Un joc d'ulleres: Unes ulleres, conjunt dels dos vidres i llur muntura. | Joc de roba blanca: Conjunt de les peces de roba blanca o interior que porta una persona. |
Joc de llit: Conjunt de peces de roba que formen el tapall i forniment d'un llit. | Joc de cafè: Conjunt de cafetera, tasses, platets i sucrera per a servir cafè. | Joc de veles: Conjunt de totes les veles amb què es pot ormejar un vaixell o altra embarcació. |
2. Disposició per a un moviment combinat.
Jocs dels ossos: Articulacions que funcionen convenientment. | No tenir joc (a un membre, a un mecanisme, etc.): No tenir-hi el moviment combinat que pertoca. |
Jóc
- Lloc per a dormir
Joca
1. Jóc; acció d'anar a dormir o d'estar ajocats els ocells o aviram, i per extensió, els altres animals i les persones. | 2. Nuvolada negra i baixa que s'estén sobre una part de l'horitzó, generalment damunt les muntanyes. |
3. Caçar de nit.
Joies
- Premi atorgat en una cursa, en un joc d'habilitat, en una competició qualsevol. Les més famoses són:
"Les Corregudes per la Joia eren unes curses molt peculiars, atès que no es feia servir cadira alguna de muntar, és a dir es corria a pèl, portant les cavalleries com a simple aparell la becaina, i els genets les regnes soltes amb la boca, per tal de tenir ambdues mans lliures, envers una vara o una verga en cadascuna d'elles, poder anar fustigant a cavall per tots dos costats, ja que no es portaven esperons per anar al personal amb espardenyes ".
L'absència d'animals de cadira a la nostra comarca va donar lloc al fet que s'utilitzaran en les carreres els animals de cultiu i així totes les poblacions celebraven les seves festes majors competicions eqüestres d'aquest tipus.
Els genets eren molt nombrosos doncs tots tenien "aca o mascle" per córrer i les apostes corrien entre el públic present, encara que el que veritablement interessava al "fadrí", era aconseguir la "joia" i oferir-lo a la seva estimada.
La "Joia" era un mocador de seda, objecte molt valuós per les terres de la Plana que antany tant d'esforç havien dedicat al cultiu d'aquesta fibra. Quan el pressupost no arribava i com veurem posteriorment, la "Joia" podia ser fins a "pollastre o un ànec", ara bé, aquest no queia mai en mans de les "fadrines", sinó que l'hi esmorzaven els genets ben acompanyat de vi .
Jònec
1. Brau o bou jove, de menys de dos anys.
Joquer
- Barra o embarrat on dormen les gallines.
Jorn
1. Dia.
Jornaler
1. Treballador que fa feina a jornal ( Feina que es fa en un dia)
Jornal de vila
1. Dia de feina sense cobrar que es fa per contribuir a les càrregues del comú d’un poble.
Jou
1. Peça de fusta o de ferro, més o menys corbada, amb la qual dos bous, ases, etc., són junyits pel cap o pel coll a l'aladre o al carro.
L'un tira del jou i l'altre de l'espadella
Per amor del bou, llepa el llop lo jou
Jova
1. Parell de bous per a llaurar.
2. Obligació feudal imposada a un pagès, de llaurar la terra del senyor durant un dia amb un parell de mules o de bous. | 3. Prestació personal obligatòria a una faena d'utilitat pública. |
Jovenàs-assa
- Intensiu de jove; relativament jove.
Jovençà/ana
1. Casat de poc; el qui està dins el primer any de matrimoni. | 2. Persona jove, núbil |
Jovenívol
1. Que presenta les característiques de la joventut, juvenil.
Judicar
- Criticar
Juguera.
- Joc, entreteniment, ganes de jugar.
Juli
1. Acceleració del moviment en certs jocs de saltar, i principalment en el de saltar la corda.
Juliola
1. Peix de la família dels tríglids, espècie Trigla corax, de 30 a 40 cm. de llarg, de colors variats i molt vius, abundant pel roquer, alguer i sapes de la costa, on es pesca preferentment pel mes de juliol.
Junyir
1. Posar el jou a un animal o un parell d’animals.
Jupa
1. Peça de vestit d'home, que es portava en els segles XVIII i XIX i que cobria des del coll fins a la cinta o un poc més avall, amb faldons.
Jupetí
1. Peça de vestir, ordinàriament sense mànigues, que cobreix el pit i l'esquena i que hom porta dessota l'americana, el jaqué, la levita, etc.
Més curt que una mànega de jupetí
Just
1. Poc intel·ligent.
