LA LLEGENDA DE SANT JORDI

ESCENA 1

NARRADORA: Diu la llegenda que, a l’època medieval, els habitants d’una comarca estaven molt espantats perquè un horrible monstre, un drac ferotge i terrible, vivia molt a prop de la població. El temible drac es cruspia ramats sencers, destrossava collites, cremava boscos i devorava totes les persones que enxampava despistades enmig del bosc o pels camins. Els habitants d’aquella contrada vivien constantment atemorits. Tant era així que, un dia, el rei va rumiar molt i molt i va trobar-hi una solució.

ESCENA 2

REI: Veniu, si us plau, veniu, acosteu-vos... Estimats vilatans! L’única manera que el drac ens deixi tranquils és que cada dia tingui menjar. Així que cada matí li portarem teca fresca, és a dir, una persona.

VILATÀ 1: No pot ser!

VILATÀ 2: És impossible!

REI: De segur que, si el monstre s’atipa a l’hora d’esmorzar, podrem estar tranquils la resta del dia.

VILATANS: Molt bona idea! Molt bona idea!

VILATÀ 1: Quin rei tant intel·ligent!

VILATÀ 2: Que n’és d’espavilat!

VILATÀ 3: El nostre rei és un gran pensador!!

VILATÀ 1: Molt bé, molt bé!

VILATANS: Visca el rei, visca el nostre rei!!!

REI: Començarem demà mateix! A veure...Algun voluntari? (els vilatans desapareixen)

REI: Algun voluntari? Molt bé, veient la predisposició... ho farem per sorteig!

ESCENA 3

NARRADORA: Aquest sorteig es va fer posant tots els noms dels habitants del poble dins d’una capsa i el rei agafava sense mirar. Cada dia un vilatà marxava cap al cau del drac. Els vilatans anaven caminant un a un pel bosc i entraven al cau del drac... però un dia li va tocar a la filla del rei, la princesa.

ESCENA 4

REI: La princesa!! No és possible! Segur que no s’ha fet trampa? Necessito un heroi per matar el drac, no puc enviar la meva filla. (Apareix la princesa)

PRINCESA: Què vols, pare meu?

REI: T’haig de notificar que t’ha tocat anar al cau del drac!

PRINCESA: Però, jo sóc la teva filla ,no hi puc anar!

REI: Però ets vilatana, i entres en el sorteig!

PRINCESA:(Plorant) Ai, pare, quina por!

ESCENA 5

NARRADORA: I la princesa atemorida va anar caminant cap al bosc, on vivia el drac. (Apareix el Drac)

DRAC: Ha, ha, ha, vet aquí un esmorzar!

PRINCESA: Ai, ai, quina por!

DRAC: No corris, que ja t’enxamparé!

PRINCESA: Ai, ai, quina por!

DRAC: Quina gana em fas venir!

PRINCESA: Ai, ai, quina por!

NARRADORA:Però de sobte, quan el drac ja obria la seva gran boca per menjar-se d’una queixalada la princesa, va aparèixer, cavalcant sobre un cavall blanc i amb la seva llança i el seu escut daurat el cavaller Sant Jordi, per salvar la princesa de les urpes d’aquell enorme drac.

SANT JORDI: Ja sóc aquí, princesa estimada, per salvar-te de la bèstia afamada!

DRAC: I qui ets tu?

SANT JORDI: Sóc Sant Jordi el ben nascut, que amb ma espasa i mon escut, de l’Orient lluny ara vinc.

DRAC: Quina por em fas!

SANT JORDI: Ah sí? Fera maligne, Prepara’t a morir que pels teus crims t’has fet digne que et clavi mon bisturí! En guàrdia!, drac lleig! No et tinc por!

NARRADORA: Sant Jordi i el Drac lluiten. Sant Jordi mata el drac i de la ferida surt una rosa. Sant Jordi li dóna la flor a la princesa. El rei li va demanar que es casés amb la seva filla i que li donaria tot el seu or i la meitat del regne. Però el cavaller va marxar sobre el seu cavall blanc sense dir res. Des d’aquell dia la gent del poble va viure tranquil·la.

Trobadors, rapsodes i joglars espavilats,

explicaven arreu la mort del drac.

Per la terra s’escampà el gran esdeveniment

i ja ningú l’oblidà mai més.

Un munt de llibres es van escriure explicant el relat

i com a signe d’amor des d’aleshores s’han regalat.

I aquí s’acaba aquesta història.

Guardeu-la tots en la memòria.

Perquè Sant Jordi, que l’escut empunya,

és el patró de Catalunya!