L’escultura

L’escultura grega reflecteix els ideals de la civilitzció grega sobre l’importància de l’home com a centre de l’univers i que busca un ideal basat en l’equilibri, proporció perfecte (cànon).

Tant en l’escultura com pintura han estat lligats per representar una forma ideal com la innocència, obertura o puresa.

S’utilitzen els materials com el marbre policromat, el bronze i les criselefantines (estàtues d’or i d’ivori).

Les escultures clàssiques gregues són una referència al paper que se li donen i cada un estava identificat segons les vestimentes i afortaments que portava.

          És un període on l’art grec evoluciona des de les tradicions egípcies i orientals

           fins arribar al l’art grec clàssic.

         Les figures que destaquen més d’aquest període son els Koúros, on segueixen els         models egipcis. Poden seu Koúrois (Homes atletes nus) o Korai (Dones vestides).

Aquestes escultures es caracteritzen per tenir:

-Frontalitat rigorosa

-Rigidesa: Els braços enganxats al cos i punys tancats

-Hieratisme: Eren sagrats

-El pes està repartit sobre les 2 cames on els peus estan assentats a terra i la cama esquerra avançada

-El disseny és geomètric  molt simplificat amb els detalls (anatòmics)

-Les cares són d’ulls atmetllats i somriure arcaic

Es divideix en 3 subperíodes, que van sorgir als s.V i IV aC, on van representar l’agilitat i moviment:

-Període protoclàssic (480-460 aC)

és a la primera meitat del s. V aC. L’esculturaa experimenta nous canvis: Trenca la rigidesa i se’n va cap a una figura amb més naturalitat, moviment i saber expressar les emocions amb diferents estats. Amb tot això la figura de l’home esdevé un símbol de bellesa. Un exemple és L’Efebus de Critios:

Aquest període ens ha deixats algunes de les poques figures de bronze originals. Com per exemple L’Auriga de Delfos:

-Primer classicisme (460-400 aC)

és a la segona meita del segle, s’arriba a un domini de la tècnica amb cànons basats en les proporcions de diverses parts del cos, on apareixen reposats i serens.

Algunes grans figures d’aquest període són Polictet i Fídies:

El Policlet es pot considerar el màxim exponent de la simetria, al Dorífor s’hi pot contemplar el seu equilibri entre la sensació de moviemnt i estabilitat.

L’escultor Miró que estudia el moviemnt de les figures va fer una obra molt coneguda és Discòbol:

-Segon Classicisme (400-323 aC)

És al s.IV aC, es caracteritza pel seu realisme, el moviment, l’expressió i apareix el retrat individualitzat.

Alguns escultors exemplars d’aquest període són:

       -Praxítel·les on les seves obres tenen molta disposició, recolza el seu pes en una cama i flexiona l’altra. Una de les seves obres és l’Hermes amb Dionís infant:

-Lisip, que proposa un nou cànon més esvelt, en una relació de cap a cos d’1 a 8 i també utilitza recursos de certa teatralitat. Un exemple és Apoxiómenos:

Aquest període explota, desenvolupa i sintetitza les aportacions de les etapes anteriors, sobretot les del segon classicisme.

Es caracteritzen per:

-Intensificar el moviment fins cargolar i distorsionar les figures accentuant les emocions i expressions (dolor, angoixa, esforç i desànim)

-Exagerar l'esforç físic inflant i deformant els músculs, profunditzant la tridimensionalitat fent postures complexes i fent que es puguin veure des de diferents punts de vista.

-Recrear la nuesa i conrear temes nous o poc frequënts fins al moment, diversificant-los i introduïnt imatges quotidianes anecdòtiques, les al·legories, el retrat i els grups escultòrics.

Els exemples són: Laocoont i els seus fills, Victòria de Samotràcia, L'altar de Zeus a Pergam.

Nike of Samothrake Louvre Ma2369 n4.jpg