Anàlisi d’una obra escultòrica

L’escultura és l’obra artística que es realitza esculpint (treballant algun material dur) amb qualsevol mètode. Els tres principals mètodes per esculpir són els següents:

- Talla o cisellat: Es refereix al treball amb martell i cisell o maça i gúbia sobre materials durs. Aquesta tècnica requereix molta habilitat tècnica.

- Modelat: Es fa amb materials tous i treballats a mà o amb estris com l’espàtula. No sempre es modela l’escultura directament, sinó que es fa un motlle i després es crea l’escultura (per exemple, la creació d’escultures de cobre).

- Plàstica: Fa referència només a aquella activitat escultòrica en que s’utilitzen materials que es poden modelar a mà (per exemple, l’argila). Tot i això, plàstica pot fer referència a tota l’activitat escultòrica, o fins i tot, a l’arquitectura, l’escultura, la pintura i les arts decoratives.

TRIDIMENCIONALITAT

La tridimencionalitat és la característica més pròpia de l’escultura, ja que, es troba en totes les escultures, ja siguin estatuàries (ocupen un espai real de tres dimensions) o relleus (encara que formi part d’un pla). Aquesta característica fa que una escultura pugui tenir múltiples punts de vista, i que prengui importància el factor llum i la imposició, o no, de un angle correcte per mirar l’obra per part de l’autor.

MATERIALS

El material que configura l’obra escultòrica té un importància cabdal. El material escultòric s’ofereix tant a la vista com al tacte. Això, reforça els diferents poders expressius dels diversos materials. L’expressivitat d’aquests depèn de la seva pròpia naturalesa i de la textura aconseguida per l’escultor.

REPÒS I MOVIMENT

La sensació de moviment o repòs depèn principalment de l’escultura en sí, tot i que hi ha altres elements que poden intervenir-hi com la combinació de línies i formes geomètriques.

La sensació de moviment es crea mitjançant:

- El ritme o composició: la vista, al seguir un seguit de seqüències rítmiques i essencialment lineals estimula la imaginació creant una sensació il·lusòria de moviment.

- La tensió: com a dinamització i vivificació.

Hi ha escultures que tenen moviment real. Això vol dir que hi ha escultures que mitjançant un motor, es poden moure. Però també n’hi ha que es mouen pel moviment de l’espectador quan aquest es mou al voltant de la figura.

LLUM

L’escultor compta amb la llum natural quan construeix l’escultura. Per tant, té un paper essencial ja que l’artista distribueix les masses i el volum mitjançant zones còncaves i convexes.

COLOR

A l’Antic Egipte tenia una funció simbòlica, i al Barroc pretenia ser realista. Al llarg de les èpoques, el color en les escultures ha tingut papers diferents.

DIFICULTATS EN L’APRECIACIÓ DE L’ESCULTURA

L’escultura sempre ha tingut dificultats per establir la seva independència, per ficar l’expressió que li és pròpia, per autodefinir-se. L’escultura és sobretot una massa tridimensional i en la qual el sentit del tacte cobra una gran importància (a més de la vista)  a l’hora d’interpretar-la.

PAUTES PER COMENTAR UNA OBRA ESCULTÒRICA

1) Observació i anàlisi de l’escultura segons la FORMA.

2) Observació i anàlisi de l’escultura segons el MATERIAL i la TÈCNICA.

3) Observació i anàlisi de l’escultura segons la COMPOSICIÓ i INCIDÈNCIA DE LA LLUM.

4) Observació i anàlisi de l’escultura segons l’ESTRUCTURA i el MOVIMENT.

5) Observació i anàlisi de l’escultura segons la TEXTURA.

6) Observació i anàlisi de l’escultura segons la FUNCIONALITAT de l’obra.

7) Observació i anàlisi de l’escultura segons la valoració del CARÀCTER HISTÒRIC.