TÍPIQUES ERRADES EN VALENCIÀ

1. Repassem l’ortografia.
2. Combinació de pronoms.
3. Nivell superior (activitats).
4. Diccionari normatiu valencià (amb conjugació verbal).
5. Serveix lingüístics de la UOC.

LLISTAT D’ERRORS GREUS                          

1. És incorrecte utilitzar la terminació –aba en comptes d’-ava en el pretèrit imperfet d’indicatiu.
2. És incorrecte utilitzar ç davant e, i; la ç s’escriu davant a, o, u.
3. Escriure malament una paraula que es troba a l’enunciat de l’examen, treball, etc.
4. És incorrecte no escriure dièresi en els mots llengües i lingüística.
5. És incorrecte escriure el mot prova amb b.
6. És incorrecte no escriure l·l en els mots col·legi, excel·lent, cèl·lula, síl·laba. A més, si podeu heu d’utilitzar el punt volat que es fa amb la tecla “majúscula”.
7. Considerem error greu no accentuar o accentuar paraules la norma de les quals és molt evident (per exemple: escriure “Ramón” en lloc de “Ramon”; “historia” en lloc d’“història”)
8. És greu utilitzar incorrectament l’apòstrof (per exemple: escriure “el home va explicar l’història” en lloc de “l’home va explicar la història”).
9. És greu no començar els noms propis amb majúscula. No subratllar els títols dels llibres. No posar majúscula després de punt, o posar-ne després de la coma.
10. També ho és confondre:

Errades morfosintàctiques

1. És incorrecte utilitzar el pronom lis (ja que aquesta ocurrència no existeix, alguns parlants no escolaritzats en valencià que no és el vostre cas).
2. Són incorrectes les perífrasis tenir que i hi ha que. Cal escriure haver de (s’anomenen calcs sintàtics).
3. És incorrecte separar una paraula en dues o ajuntar-ne més d’una (per exemple: escriure “avegades” en lloc de “a vegades”.
4. Són incorrectes els infinitius sapiguer, poguer, volguer, tindre, vindre; hem d’escriure saber, poder, voler, tenir i venir.
5. És incorrecte escriure els pronoms em, et, es, ens, us, es davant el verb caure (per exemple: escriure “es va caure per l’escala” en lloc de “va caure per l’escala”).
6. És incorrecte posar la coma entre el subjecte i el predicat (per exemple és incorrecte “els gossos, borden”).
7. És incorrecte no separar el pronom del verb (per exemple: són correctes trobar-hi, mira’l).
8. És incorrecte no utilitzar altra, vostra, nostra davant de mots femenins (per exemple: és incorrecte “altre noia”, cal escriure “altra noia”).
9. La perifràstica d’obligació en valencià es fa amb el ver “HAVER DE…” i no “tenir que…”
10. S’aconsella escriure “Se sap” en lloc de “Es sap”.

Errades lèxiques

És molt greu utilitzar paraules inexistents en català, per exemple: “medir” en lloc de “mesurar”, “emputxar” en lloc d’empènyer o espentar, “tamany” en lloc de mida o grandària, “despedir” en lloc d’acomiadar o despatxar, “ningun/a” en lloc de cap.

ERRADES INJUSTIFICADES

- Apostrofació: totes excepte femení davant I - U àtones (Universitat-Ubicació-Infantesa)

- Pronom neutre HO

- Pronom LO castellà en valencià és incorrecte i s’ha de substituir per una perífrasi o per “allò que”

- Combinació de pronoms febles: li la porte / li les porte / porta-li-les

- Conjunció interrogativa: Per què?

- Conjunció causal: Perquè

- Conjunció final: per a què

s’ha d’escriure junt i amb accent, atès que és explicació, resposta, causa. Ex: No vindré perquè faré tard.

- Les contraccions:

a + el = al.

per + el = pel.

de + el = del

- Accents diacrítics:

És /Es:

És: és verb ser i pronominalitza "ho és".

Ex: En Joan és agradable. (Ho és)

Es: pronom. Estarà en lloc del subjecte, és a dir, aquest 'es' marcarà quin és el subjecte, però no apareixerà a les oracions.

Ex: Es va rentar de seguida. (fa referència a ell/a o a algun animal, però el subjecte no apareix, llavors és pronom i no s'accentua. Aquest 'es' forma part del verb).

Sí: afirmació

Si: conjunció condicional

dóna, món, sóc, té, mà...

- Cacofonia: evitar l'escriptura de dos mots junts, perquè sonaran malament.

Ex: es sent (incorrecte) - se sent (correcte), es salta semàfors (incorrecte) - se salta semàfors.

- Preposicions:

des de (en català va separat, i si després va una paraula començada per vocal s’apostrofa)

a causa de (s'utilitzarà en lloc de 'degut a' que acostuma a ser un castellanisme).

Preposició + què: a què, en què.

De què:

No serà sempre correcte, caldrà mirar primer de tot:

1. Si podem suprimir el 'de' i l'oració sona bé, si és així, el suprimirem i traurem l'accent del 'que' perquè ja no serà interrogatiu.

2. Si realitzem el pas 1 i l'oració no sona bé, llavors, el 'de què' és correcte i el 'que' portarà accent ja que va acompanyat d'una preposició.

- Partícules amb accent: això, allò, però, així.

- Formes verbals:

IMPERFET Els verbs que acaben amb -ava s'escriuen en 'V'.

Ex: cantava, treballava.

El verb haver s'escriu amb 'v': HI HAVIA

- Totes les paraules que acaben amb -ia no s'accentuen, incloses les formes verbals.

Ex: dia, faria, dormiria, produiria.

- Si dubtes d'un accent fes servir la lògica fonètica:

- Normés d’accentuació:

No poses l'accent sense reflexionar primer:

Aguda: tenen la síl·laba tònica al final i s'accentuen quan acaben en vocal, vocal + s, - en,   - in.

Ex: camió.

Plana: tenen la síl·laba tònica a la penúltima i s'accentuen quan NO acaben en vocal, vocal + s, -en, -in:

Ex: casa.

Esdrúixoles: tenen la síl·laba tònica a l'antepenúltima síl·laba i s'accentuen sempre.

Ex: església, València, Dénia

- Riquesa lèxica

Usa sinònims i evita repetir una mateixa paraula més de dos cops, per enriquir el text.

- Evitar la redundància

Evita repetir una paraula en un mateix paràgraf

- Barbarismes (castellanismes, anglicismes)

- Nivells de llengua adequats al tipus de text

D'acord amb l'ús que fem del llenguatge, oral i escrit, destriem els següents nivells:

 - culte, també anomenat literari, propi de discursos, classes, diccionaris, obres literàries.

 - estàndard, o neutre, propi de mitjans de comunicació i certa producció literària.

 - col·loquial, o familiar, propi de converses d'amics, d'escrits informals. Cal evitar expressions com “currar-s’ho”;  “carregar-se’l”; etc.

 - vulgar

ALTRES ERRADES RECURRENTS:

• La conjunció copulativa “i” que en valencià no se substitueix per “e” quan la següent paraula comença per “i”.
• En valencià la combinació de 2 adverbis en ment es fa de la següent manera: “individualment i grupal”
• Compte amb les dièresis en paraules com “produït”; “següent”; etc.

ERRADES TIPOGRÀFIQUES

- Després dels signes de puntuació cal crear espais.

- Després de signes d’exclamació o interrogatius no es posa punt.