Paraules (P)

1. Eina formada per una làmina de fusta o de ferro, de forma generalment rectangular o trapezial o semiovalada, adaptada a un mànec més o menys llarg segons l'ús a què es destina i que sol esser de recollir o remoure alguna cosa sòlida, pastosa o pulverulenta.

Pala de forner: la que, posada al cap d'un mànec llarg, serveix per a enfornar i desenfornar els pans o per a treure les brases; la d'enfornar sol esser de fusta, i la de treure brases és de ferro.

Pala de ventar o de traspalar: la de fusta que serveix per a tirar en l'aire el blat i el boll perquè el vent els separi, o per a passar el gra o la palla d'un munt a un altre.

Pala del foc o del carbó: la que és tota de ferro i serveix per a treure el foc del fogó o fornal, per a transportar carbó, etc.

Pala dels fems: la que s'empra per aplegar i emportar-se'n els fems després d'escombrar-los.

Pala de cavar o de fangar: la que s'usa en agricultura i en la construcció, per a trencar i girar la terra, el sauló, etc.

Palanca

Passera feta de taulons entre una nau i el moll, o entre les dues ribes d'un riu o torrent.

Palangana

1. Llibrell gran i de poca fondària que servix per a llavar-s'hi les mans.

Palangre

1. Ormeig que consistix en una corda llarga, de la qual pengen unes altres cordes més primes, cada una de les quals va proveïda d'un ham al seu extrem lliure.

Pesca de palangre, pesca de baralles

2. Corda de cànem o de lli, composta de tres cordons de tres caps cada un, que s'utilitza especialment en l'ormeig anomenat palangre.

Paleta

1. Mestre de cases. Obrer.

2. Làmina d'acer de forma aproximadament triangular, unida amb un mànec que fa colze, amb la qual els mestres de cases prenen el fang o mescla i l'apliquen a la paret o altra part de la construcció.

3. Làmina quadrangular d'acer, amb un agafall o ansa, que serveix per a estendre el guix damunt les parets, sostres, etc., i eixalbar-los.

4. Regle de fusta amb què certs mestres d'escola peguen damunt la mà dels nois per castigar-los.

5. Broca de forma ampla a manera de pala.

Palmito

1. Ventall (de ventar-se, d'esquivar les mosques, de ventar el foc).

Palpons (a)

1. A fosques. Sense veure i ajudant-se de les mans per no caure.

A palpons

Paller

1. Gros munt de palla que es sol fer prop de l'era, després de la batuda, i serveix per a conservar la palla durant el temps que ha de durar el seu consum paulatí.

Buscar una agulla en un paller

Com un paller

D'una palla es fa un paller; d'una pedra un claper

Moltes palles fan un paller

Tota palla fa paller

2. Lloc cobert, generalment format de quatre parets i un sostre o teulat, dins el qual es guarda la palla i l'herba.

Pallerofa/pallarofa/pellerofa

1. Membrana exterior o coberta prima de certs fruits, com ametlles, cebes, etc.

2. Fulles de blatdemoro

3. Persona insignificant.

Palleta

1. Trencar una relació d'amistat.

No parar-se en palletes

Partir palletes

Tenir-li palletes

2. Joc en que cada un dels troncs de palla, tiretes de paper, etc., de llargària diferent, que es tenen a la mà traient només un cap i que diferents persones van agarrant, cada una una, i guanya o perd la persona que trau la més llarga o la més curta.

Fer-s'ho a palletes

3. Canonet que s’utilitza per a absorbir líquids.

Pallissa

1. Lloc cobert de teulada destinat a guardar-hi la palla.

Et farem dormir a la pallissa

2. Casa de planta baixa, destinada a guardar-hi la palla, el carro, les ferramentes i altres instruments de conreu.

3. Corral de bestiar de llana.

4. Niu o joca de gallines o coloms.

5. Tupada; sèrie de cops donats per fer mal a algú.

Alçar la pell [a algú]

Amidar l'esquena

Anar calent

Arribar a l'esquena

Deixar una cara com un mapa

Donar tronc

Fer pagar la patent

Fer un ull de vellut

Fer un vestit de blavet a algú

Posar el cul com una tomaca

Tocar el cul

Trencar la cara [a algú]

Palloc

Fulla que cobreix les panolles de la dacsa

2. En plural diners

Pallola

1. Xarampió. Malaltia febril contagiosa que es manifesta amb símptomes catarrals seguits de l'aparició de taquetes vermelles.

Qui passa la mar passa la rosa

2. Beneitot, tonto.

Pallús

1. Rebuig de la palla llarga.

Pallús de l'arròs. Les corfetes que cobrixen el gra.

2. Borra que es congria sota el llit en mancar-hi la neteja.

3. Beneitot, curt d'enteniment.

Ser un pallús

Palma

1. Palmera.

Soterrar amb palma [una dona]

2. Branca de palmera amb les seves fulles.

Dur [algú] amb rams i palmes

Esser com les palmes d'Elx, que arribaren el matí de Pasqua

Portar o Dur [algú] amb palmes, o amb palmes d'or

3. Margalló.

4. Branca de palmera presa com a símbol de triomf o de martiri.

5. Part inferior de la mà, compresa entre els dits i la monyica.

Tocar les palmes

6. Destacar.

Emportar-se la palma

7. Peça metàl·lica o de cuiro, adaptable a la palma de la mà, utilitzada per a espentar l'agulla en cosir els cuiros, les espardenyes, etc.

Tindre [o dur] [algú o alguna cosa] en la palma de la mà

Palmito

Ventall.

Paló

Pala petita i estreta que els forners usen per a remenar el pa mig cuit i per a desenfornar-lo.

Pala relativament petita que els agricultors empren per a fer clots a terra i sembrar-hi la llavor de blat de moro, llegums, etc.

Cadascuna de les dents verticals del rodet de la sènia.

Barró de fusta col·locat verticalment en la barana del carro.

Palometa

1. Colomet.

2. Papalló, insecte lepidòpter.

Fer la palometa

3. Cassalla barrejada amb aigua.

4. Suport amb un ganxo per a penjar la roba.

5. Especie de metxa que es posa en oli per a fer llum.

6. Peça de fusta acollada a la vara del carro per subjectar-hi l'eix.

Palpèntes

1. Anar a les fosques, sense veure-hi, però ajudant-se amb les mans per no caure, no topar o no errar el camí.

A les palpentes (o a les palpes)

Palpís

Part carnosa i molsuda d'un membre.

Palpó-ona

1. Que fa les coses massa a poc a poc, lent en l'obrar.

Ser un palpó

2. Que palpa. Sobretot a les dones.

Palput

1. Ocell de la família de les upúpides, espècie Upupa epops, de devers 30 cm. de llargària, amb la part superior del cos de color argilosa, les ales negres creuades de ratlles blanques-groguenques, i la part inferior del cos de color groc terrós amb taques negres en el ventre; té la coa negra amb ratlles blanques, sobre el cap un bell floc de plomes erèctils, i el seu bec és molt llarg, prim i un poc corbat; és molt pudent.

2. Que té molta carn en una part del cos, o que és gros tot ell.

3. Persona que no sap guardar un secret.

Palustre

1. Relatiu o pertanyent als pantans o aiguamolls. Que habita en llocs pantanosos.

3. Paleta triangular amb què els mestres de cases apliquen el morter o mescla a la paret.

Pamboli

Pa amb oli.

Pàmfil

1. Home indolent, apàtic, que obra lentament.

Pampallugues

1. Noses, llums, etc., que impedixen intermitentment la visió, com ocorre quan els ulls s'obrin i es tanquen repetidament i ràpidament.

2. Nosa reiterada, insistent; aparició repetida de persones o coses davant algú.

Pàmpol

1. Fulla de cep o de figuera.

A la caiguda de la fulla [o pàmpol]

Aixarop de pàmpol

Està que no arribarà a la caiguda del pàmpol

Quedar-se amb un pàmpol davant i un altre darrere

2. Peix de la família dels caràngids, de cos oblong, fusiforme i poc comprimit, d’uns 60 centímetres de llargada màxima, de color gris blavenc a l’esquena, més clar als costats, i sobre aquests unes cinc o sis franges verticals fosques, amb algunes espinetes baixes davant l’aleta dorsal, molt nedador (Naucrates ductor).

3. Pavelló de l'orella.

Pampolut-uda

Que té les orelles grosses.

Panac

Persona poc espavilada.

Panacea

1. Remei que guareix tots els mals. Preparat farmacèutic fet a base d’una mescla de substàncies molt diverses.

No ser la panacea

Panarra

Dit de la persona que sol menjar molt pa, que li agrada molt el pa.

Panderada

Caguerada grossa i clara.

Panderola

1. Escarabat de cuina. Insecte de l'espècie Blatta orientalis o cuca molla.

2. Carret lleuger, de dues rodes, que porta un sol cavall.

3. Nom humorístic que es dóna al tren de via estreta que va d'Onda a Borriana i a Castelló de la Plana. «De Castelló a Onda, | va el tren que vola; | per açò tots li diuen | la panderola» (cançoneta de Cast.).

Pandorga

Simbomba.

Tocar-se la pandorga

Panellet

1. Pa molt més xicotet que l'ordinari.

2. Dolç de dimensions més xicotetes i forma diversa, fet essencialment de massapà, que constituïx el menjar típic de la nit de Tots Sants.

Qui busca panellets, troba rotllets

Paner

1. Cistella.

Això són figues d’un altre paner

De la flor de gener, ningú no omple el paner

Ésser més ruc que un paner

Fer un paner

2. Anques, cul.

Panera

1. Recipient format per un cércol i un fons de cordes entrellaçades, usat per a tindre-hi pa.

2. Recipient rectangular o ovalat fet de juncs, vímens, canyes, etc., per a tindre-hi roba, taps, etc.

Estar xuclat de panera

Portar el dot en panera

Si fora gallina, no posaria cap d'ou en la panera

Panfígol

1. Pa de figues

El pa de figa, o pa de figues, és un producte típic de la gastronomia mediterrània, que es consumeix especialment durant les festes de Nadal. Es tracta d'unes postres fetes a base de figues seques capolades, ametlla, canyella, clau d'espècia i matafaluga, amb què es fa una pasta atapeïda dins un motlle rodó. Aquesta recepta camperola permetia a les famílies aprofitar l'abundant producció de figues de forma més duradora. Probablement d'origen àrab, habitualment es comercialitza en porcions.

2. Persona blana i que s’encanta, que no val per a res.

Panís

1. Planta gramínia de l'espècie Setaria italica, de tronc dret i robust, llarga fins a un metre, fulles

verdes, planes, i espiguetes formant panolla amb pedicels llargs i un poc caiguts.

2. Planta gramínia de l'espècie Zea Mays. Blat de moro

Ser més bord que la canyota [o que el pa de panís]

3. Diners.

4. Ignorant.

Panoli

1. Coca feta de farina, sucre i oli, amb vi blanc o amb aiguardent, cuita al forn.

2. Beneit, curt d'enteniment, ignorant.

Ser un panoli

Panolla/panotxa

1. Espiga del blat de moro.

2. Nom donat al fruit del cacau.

Panou

1. Coca de farina, ou, oli, canella, sucre i llimona, que es fa per les festes de Pasqua.

Pany

1. Porció de paret més o menys extensa i llisa.

Pany de carrer: porció de carrer no interrompuda per cap travessia.

2. Tros o porció plana, llisa, d'una cosa.

3. Faldó de la camisa, d'un mantell.

4. Mecanisme d'una arma de foc llarga que conté el dispositiu disparador i servix per a carregar-la, alhora que tanca la recambra mentres el projectil està dins de l'ànima.

5. Tancador de porta o de tapadora en el qual els moviments del pestell estan governats per un mecanisme que es fa obrar ficant-hi i fent rodar una clau.

Anys i panys

Deixar la clau en el pany

No haver-hi pany que tanque

Tancar (una cosa) amb pany i clau (o amb pany i forrellat)

Pansit/ida

1. Dessecat per l'acció del sol, de l'excés de calor, de la carència d'humitat; es diu especialment de les fruites.

Més pansit que una bleda en mal oratge

2. Mústic, arrugat per haver perdut volum.

Ai, mare, els pits! Com més me'ls toque més pansits

3. Dit d’una persona abatuda, mancada de delit, de bon humor.

Pansó

Gra de raïm, figa o altra fruita assecada a la planta mateixa, per l'acció del sol, d'un insecte, etc.

Pantaix/panteix

1. Respiració fatigosa.

Agarrar pantaix

2. Ranera d'agonia.

Panxacontent/a

1. Dit d’una persona satisfeta, que no s’amoïna per res, que cerca la vida fàcil, etc.

Ser un panxacontenta

Panxada

1. Menjada excessiva o molt abundant.

2. Acció de fer una cosa en gran abundància, amb gran intensitat.

Panxell

1. Ventre de la cama, es a dir, la part de darrere, més molla o musculada.

Pap

1. Bossa o dilatació de l'esòfag dels ocells.

2. Goll, bony exterior en el coll.

3. Ventrell de persona o d'animal.

Amb el pap buit

En té el pap ple

Ficar al pap

Home fart mai fa bon pap [o no és menjador]

Omplir el pap i el sac

Si et fa mal el cap, omple el pap

Tenir un bon pap

4. L'interior de l'home, el lloc on guarda els seus secrets o d'on es treu les paraules que diu.

Buidar el pap

Ficar-li [alguna cosa] al pap [a algú]

Guardar [alguna cosa] al pap

No florir-se-li a un res en el pap

No tenir pedres al pap

Portar al pap [alguna cosa]

Portar-ne una al pap i una altra al sac [o dues al sac]

Quedar-se al pap

Traure del pap

Papada

1. En una persona, sotabarba molt pronunciat.

2. Excrescència carnosa que solen tindre davall del coll certs animals, com el porc, la cabra, el titot, etc.

Papafigues

Ocell de la família de les muscicàpides, espècie Muscicapa atricapilla, de plomatge negrós pel cap i l'esquena, blanc pel ventre i amb una taca blanca grossa a les ales, és insectívor i molt bellugadís. S’alimenta de figues.

Papallonejar

1. Anar d'un lloc a un altre, movent-se constantment com una papallona.

2. Interessar-se de manera superficial i inconstant per diverses coses.

Papar

1. tr. Engolir sense mastegar.

2. Menjar.

3. Veure, escoltar sense cap criteri ni moderació.

4. No entendre.

Paper

1. Matèria fabricada en forma de fulls prims, de pasta de fibres vegetals obtingudes de pedaços, fusta, palla i altres substàncias, i que serveix principalment per a escriure-hi i secundàriament per a embolicar, per a aplicacions medicinals, etc.

Alguna mostra dels que ja no s’utilitzen molt o gens son:

Paper de barba: el paper de tina que no està retallat per les voreres.

Paper de calcar: el que permet reproduir-hi dibuixos per transparència.

Paper carbó (també dit per alguns paper de calcar): el que té una cara tenyida de plombagina, sanguina o altres colors i que, interposat entre un dibuix i un altre cos, resseguint aquell amb una punta dura, transmet els perfils al cos inferior.

Paper continu: el que forma peces de gran longitud.

Paper d'embalar: el que serveix especialment per a embolicar paquets.

Paper d'estrassa: el fabricat de pasta del drap més ordinari, que absorbeix la tinta i per tant no serveix per a escriure-hi.

Paper de fil: el que es fa de pasta de draps de fil, i serveix principalment per a impresos de luxe.

Paper de filtre: el que és porós i sense cola, fet de draps de cotó rentats amb àcids dissolts, i que s'empra per a filtrar.

Paper de forro: paper d'estrassa més gruixut que l'ordinari, fabricat expressament per a esser enquitranat i posar-se en els vaixells entre el forro de fusta i el de coure.

Paper de fumar: el molt prim i fabricat expressament per a enrotllar-hi tabac i fumar.

Paper cuixé: el preparat amb una mena d'estuc molt lluent, apte sobretot per a l'estampació de gravats directes de trama molt fina.

Paper ratllat: el que porta impreses ratlles paral·leles perquè en escriure-hi es faci l'escriptura recta.

Paper pintat: el que porta estampats diferents dibuixos i serveix per a empaperar parets, mobles, etc.

Paper pautat: el que porta les ratlles paral·leles combinades de dues en dues, de cinc en cinc, etc., perquè s'hi pugui escriure taquigrafia, música, etc.

Paper ploma: el fabricat de substàncies molt lleugeres i de consistència esponjosa.

Paper quadriculat: el que porta impreses ratlles horitzontals i verticals encreuades formant una multitud de quadrats més o menys petits.

Paper secant: el molt esponjós i en el qual s'abeura la tinta, i que serveix per a eixugar l'escrit, les taques, etc.

Paper de seda: el que es fa de la capa interior del capoll de seda i serveix principalment per a embolicar coses fines.

Paper de solfa o de música: el pautat amb pentagrama o tetragrama, especial per a escriure-hi les notes musicals.

Paper vegetal: classe de paper transparent usat pels dibuixants per a copiar i transportar dibuixos.

Paper bíblia: Paper molt prim, compacte i fort que s'utilitza en edicions de luxe.

Paper d'arròs: Paper fet amb medul·la de l'arbre del pa o amb canyes de bambú.

Paper mil·limetrat: Paper que té impresa una quadrícula d'1 mil·límetre de dimensió lateral i que és utilitzat per a fer-hi representacions a escala.

A cal sabater, sabates de paper

Cantin papers i mentin barbes

Dur els papers mullats [o banyats, o molls]

El paper es molt sofrit

El paper és molt sofrit, i la tinta acompanya

Embrutar paper

Estar blanc com el paper

2. Funció que algú acompleix; capteniment d'algú en tal o tal circumstància.

Fer el paper de borinot

Fer tots els papers de l’auca

Fer un bon paper

Fer un paperàs

Has fet un paper d'estrassa

Jugar [o Fer] bé el paper

Més blanc que un paper d'escriure

Perdre els papers

Prim com un paper de fumar

Paperassa/paperam

1. Conjunt de documents i tràmits.

Paperes

1. Tumor que es produeix en el coll i galtes.

Paperet

1. Paper petit; bocí de paper.

3. Paper dolent; manera d'obrar poc correcta, informal, desairada.

Sembla que en Rajoy està fent un bon paperet amb tota la història del rescat.

2. Bocins petitíssims de paper de forma circular que es llencen en gran quantitat a certes festes col·lectives, com balls, desfilades, processons, etc.

3. Paperet de llimonada. Àcid tartàric i bicarbonatat sòdic. També es diu llimonada de paperet.

Paperina

1. Peça de paper caragolada.

2. Embriac.

Agarrar la paperina

3. Situació ridícula

Fer el paperina

Paquet

1. Persona que ocupa el seient de darrera, en una motocicleta.

Anar de paquet

2. Jugador molt dolent.

3. Rinya que li cau a algú.

Caure-li un bon paquet

4. Bony a la bragueta del pantaló d'una persona ben dotada.

Marcar paquet [o tindrer un bon paquet]

Parada/paradeta

1. Cadascun dels llocs de venda que hi ha en un mercat o en una fira.

Paradora

1. Parany per a agafar rates i ratolins.

2. Parany per a agafar ocells (pardals).

Parament

1. Acció i efecte de parar, de preparar o guarnir.

Fer paraments per a caçar: Posar paranys per a caçar.

Donar parament: Preparar convenientment una cosa, especialment un teixit.

2. Allò amb què es para o adorna alguna cosa.

Fer el parament: Preparar els mobles i roba per a casar-se.

Parament de cafè: Conjunt de les peces per al servici de café.

Parament de casa: Conjunt de mobles, utensilis, etc., d'una casa.

Parament de cuina: Conjunt de tots els utensilis per al servici de la cuina.

Parament de llit: Conjunt de llençols, coixineres i altres peces de roba que porta normalment el llit.

Parament de taula: Conjunt de plats, coberts, etc., per al servici de la taula de menjar.

Parament de cambra: Conjunt de mobles d'una habitació.

Parament d'altar: Conjunt d'estovalles i altres peces de tela que guarneixen un altar.

Llit de parament: Llit guarnit sumptuosament.

Cambra de parament: Cambra principal i més ben guarnida d'un palau o d'un altre edifici.

Taula de parament: Taula molt ben guarnida per a un acte solemne.

Paraments d'una casulla, d'un camis, etc.: Tela o brodat d'adorn, de color diferent del que forma la base de la casulla o camis.

Parament de dol o de mort: Teles negres que cobreixen un túmul o un lloc destinat a un servei funeral.

3. Draps amb què es cobrien i guarnien els cavalls per a una festa o per a la guerra.

4. Peça de la bragueta dels pantalons que porta els botons de cordar.

5. Cada una de les dos cares d'un mur.

Parany/parança

1. Trampa, giny dreçat per caçar o agafar animals.

Parar teles

2. Artifici dreçat contra algú, especialment per atrapar-lo, fer-lo caure, seduir-lo.

Caure en el parany

No hi ha joc de mans, sense trampa [o paranys]

Posar paranys

Parar

Estendre o presentar una part del cos, un recipient, un objecte qualsevol, en posició o manera apta per a rebre allò que ens donen, tiren, apliquen, etc.

Muntar i guarnir una cosa disposant-la per a obrar, per a servir a un fi.

Parar botiga [o tenda, taverna, etc.]

Parar una arma [de tret]

Parar una trampa, [o llosa, ratera]

Cosir les peces de cuiro d'una sabata per unir-les i cosir-les després amb la sola.

Esporgar un arbre deixant-li certes branques de manera que dins el brancatge pugui entrar-hi el sol i l'aire.

Posar atenció a una cosa; fixar-s'hi atentament, adonar-se'n bé.

Parar compte

Parar esment [en alguna cosa]

Parar l'orella

Evitar allò que ens sobrevé, que ens ataca, etc., interposant un obstacle, un defensiu.

Parar el carro

Parar el colp

Parar els peus [a algú]

Parar la pilota

Torbar-se de sorpresa.

Resultar, escaure, venir (bé, malament).

Parar bonico

Parar lleig

Paraulota

1. Paraula que no queda bé de dir, que denota mala educació.

Pardal

1. Home astut, que obra en profit propi.

2. Membre viril.

Quan el pardal s'empina, s'acaba la

doctrina

Paredador

Home que té per ofici fer paret, sobretot la paret seca de les tanques.

Parer

1. Allò que hom pensa que cal fer.

A parer ([d'algú]

Al meu parer

Demanar parer

Donar de parer [a algú]

És el parer de molta gent, segons d'on bufa el vent

Haver-hi contrast de parers

Prendre parer

Segons el meu parer

Pareous

Persona que actua o parla amb lentitud, que té molta melsa.

Paretó

Paret baixa.

Parladuria

1. Cosa que es diu simplement per parlar, sense gaire fonament.

Parola

1. Verbositat, abundància excessiva de paraules.

Tenir molta parola

Tenir bona parola

Parota

Embotit que es fa amb la bufeta de porc.

Parotet

1. Insecte de la família dels libel·lúlids, que comprèn diferents espècies anomenades vulgarment espiadimonis.

Parpellejar

1. Moure les parpelles, obrir i tancar els ulls.

2. Resplendir, un cos lluminós, amb intermitències que se succeïxen ràpidament.

Parrac/Pèntol

1. Tros d'una cosa que penja.

2. Tros de tela mig separat per un esgarró de la resta de la peça de vestir.

3. Pedaç mal cosit.

4. Porció de núvols que apareix com separada dels altres.

5. Persona malvestida, esquinçada.

Ésser un esparracat

6. Pagès, en sentit despectiu.

Parròquia

1. Conjunt de les persones que compren en una botiga, o que són clientes d’un mateix metge, advocat, o d’un altre professional.

Parrupar

Fer, el colom o la tórtora, el seu cant (el parrup); fer un soroll semblant al parrup.

Parrús

1. Parra borda. Raïm de la parra borda.

2. Vulva.

La beata Sus, amaga la cara i ensenya el parrús

Parsimònia

1. Moderació o parquedat en les despeses. Lentitud.

Partidor

Dispositiu per a separar l'aigua d'un canal en dos corrents.

Parva

Estesa de garbes damunt l'era en disposició de batre's.

Pasqüer/era

Persona que ix per Pasqua al camp, a la muntanya.

2. Relacionat amb la Pasqua.

Passabarranc

1. A passabarranc: fent drecera per la muntanya o pel bosc.

Passant

1. Que passa.

2. Persona que passa per un lloc.

3. Baga molt ampla de cuiro destinada a deixar passar una corretja perquè el cap no pengi ni balderegi.

4. Lloc per on un camí passa un torrent o una riera.

5. Corriols que es deixen a un extrem de l'hort sense plantar per a poder-hi anar a girar l'aigua.

6. Acció o moment de passar.

7. Passada, cercavila.

8. Es diu del quadrúpede en actitud de caminar, generalment cap a la destra, i quan es tracta del lleó, amb la pota anterior destra alçada i sense doblegar.

Passar casa

1. Disposar dels ingressos mínims per a poder viure sense luxes, però sense penúries.

Passavolant

1. Persona que passa.

2. Persona que va, per la seva professió, d'una localitat a una altra.

3. Acció feta inconsideradament i ràpidament.

Donar passavolants [a algú]

Passejada

1. Acció de passejar o passejar-se.

Amb passejades, les penes són mig passades

2. Lloc destinat a passejar-hi.

Passejadora

Xiqueta que passejava i tenia compte dels menuts de casa rica barata berenat algun gallet)

Passera

1. Tauló, soca, conjunt de pedres o altra cosa posada a manera de pont per a travessar un riu, torrent, bassiot, etc.

2. Cadascuna de les pedres col·locades de manera que formin un conjunt apte per a posar-hi els peus en travessar un corrent o embassament d'aigua.

3. Rec de terra format entre dos cavallons, i per dins el qual corre l'aigua procedent de la sèquia i destinada a regar els camps.

4. Freqüència de pas; trànsit freqüent.

Fer passeres [d'un lloc]

Fer passar amb passeres

5. Passa; malura epidèmica.

Hi ha passera

Passerell

1. Ocell de la família dels fringíl·lids, de l'espècie Acanthis cannabina, de plomatge rossenc, més fosc en les ales i en la coa, vermell en els pits i part del cap del mascle; és molt cantador, va a grans esbarts i fa el niu dalt arbres o arbusts.

Cantar com un passerell

Estar alegre [xalest, trempat, eixerit, etc.] com un passerell

Haver-hi passerells

Omplir [a algú] el cap de passerells

Pescador de canya i caçador de passerells, no vulguis dinar amb ells

Tenir els passerells al cap

Val més un passerell que esperar una oca

2. Persona inexperta.

Fer el passerell

Passó

1. Pallissa, tupada.

2. Victòria excessiva en esport

Pasta

1. Massa tova formada d'una substància sòlida mòlta o polvoritzada mesclada íntimament amb aigua o un altre líquid.

Pasta d'albercoc, de garrofa, etc.: La massa d'aquestes fruites mòltes per a fer-ne confitura.

Pasta de gerrer o de terrisser: Massa d'argila o d'una altra terra mòlta per a esser emprada en la fabricació d'objectes de ceràmica.

Pasta ferma: La pasta de terrisser que no conté més que un 12 per cent d'aigua.

Pasta molla: La pasta de terrisser que conté més del 12 per cent d'aigua.

Pasta de paper: Els draps reduïts a una massa blana per a fabricar-ne paper.

Pasta de dents: Massa composta de matèries sabonoses i desinfectants, destinada a netejar les

dents.

Pasta de sobrassada, de botifarrons, etc.: La massa de carn i d'altres matèries animals destinada a farcir sobrassades, botifarrons, etc.

Aferrar-se la pasta pels draps

Fer-se la pasta agra [a algú]

No saber de quina pasta és [algú]

2. Massa blana formada amb farina que serveix per a fer pa, galetes, pastissos.

Pasta alimentosa (o alimentària ): Producte obtingut per dessecació d'una massa no fermentada feta amb farina, sèmoles o semolines de blat dur o candial, i aigua i emmotlat mecànicament segons formes molt diverses.

Pasta de farina: Massa plàstica feta de farina i aigua.

Pasta de fruita: Melmelada de consistència sòlida obtinguda per cocció de la polpa de fruites amb xarop i posterior refredament.

Pasta de guaranà: Pasta dessecada preparada amb llavors de l'arbre Paulinia cupana, rica en cafeïna.

Pasta de xocolate: Massa feta amb cacau sense pellorfa mòlt, mesclat amb sucre.

Pasta fullada (o de full):. Pasta de farina estirada en fulls primíssims i superposats diverses vegades.

Pasta seca (o de te): Pastís menut, fet amb pasta de farina, sucre, greix, ou, fruita seca i aromes, cuit al forn.

Agafar en les mans en la pasta

Apegar-se com el pèl a la pasta

Ell es pasta el pa i ell se'l cou

Ésser fet de pasta de coca bamba

La pasta i el xiquet a l’estiu tenen fred

No saber un treure’s la pasta dels dits

Quedar-se de pasta de moniato

Ser [algú] de bona pasta

3. Cadascuna de les classes de fideus, macarrons i altres sopes fabricades a base de pasta de farina.

4. Massa resultant de la mòlta de les olives pel trull, i que, posada dins els cofins, és premsada per treure'n l'oli.

5. Massa blana composta de farina o midó bullit amb aigua, que serveix per a aglutinar fortament paper, pell, sola, etc.

6. Diners.

Costar una pasta gansa

7. Material de què es compon una cosa, i fig., aplicat també a coses no materials.

Pasta de perla: Nacre.

Pasta d'agnus: Cera verge amb la figura d'un anyell, beneïda pel Papa.

Ser de pasta d'agnus

Pasta de vidre: Massa de guix i d'oli de lli, que serveix per a subjectar els vidres a les vidrieres,

tapar escletxes, etc.

Mitja pasta: Enquadernació en què només hi ha pell en el llom, i la resta de les cobertes és forrada de paper.

Pastador

1. Cambra o departament de la casa dins el qual hi ha la pastera altres instruments per a l'elaboració del pa.

Pasteló

1. Pastís dolç de rebosteria.

Pastera

1. Recipient de fusta, de fons pla i parets interiors inclinades, dins el qual es pasta la farina per a fer els pans.

2. Recipient o lloc còncau on es pasta alguna cosa, com el guix i el morter en l'ofici de mestre de cases, l'argila en el de terrisser, el material per a la fabricació del vidre, etc.

3. Recipient de fusta, semblant al de pastar, que serveix com a pica per a rentar-hi la roba o per a rentar-se.

4. Recipient de fusta per a posar-hi el menjar del porc o l'aigua d'abeurar els animals.

5. Caixa rectangular plana que serveix en els planters per a traginar terra d'un lloc a un altre per nivellar el camp.

6. Recipient de fusta, de fons pla i parets baixes i inclinades, dins el qual posen el porc per a escaldar-lo i pelar-lo.

7. Carro que té la caixa de forma semblant a una pastera de pastar i que es pot trabucar cap enrera per buidar-lo.

8. Calaix de baranes baixes, damunt el qual treballen els argenters i que serveix per a evitar que caiguin en terra les llimadures de metall o les pedres precioses en què treballen.

9. Caixa de fusta, de baranes baixes, que va col·locada davant la roda de la sínia i serveix per a recollir l'aigua que aboquen els cadufos.

10. Persona beneitota, curta d'enteniment.

11. Persona malfeinera.

12. Crustaci del gènere Armadillidium, que pastura per dins terra de jardí o de llocs humits.

Pastilla

Peça petita de pasta, generalment de matèria medicinal o aromàtica, de forma rectangular o rodona.

Pastisset

1. Pastís menut.

2. Xicoteta panada semicircular de vora crestada, farcida de menjars salats o dolços.

Pastisset de tomata/verdura Pastisset de moniato Pastisset de cabell d'àngel.

Patacada

1. Cop fort donat o rebut amb la mà, amb una eina, etc., o a causa d'una caiguda.

Al ball de la Patacada, hi va la gent dissipada

Ball de la patacada

2. Cop advers, gran contrarietat, pèrdua, tribulació sobtada.

3. Aiguat molt fort, pluja intensíssima.

4. Gran quantitat de patates, anomenades dialecticament pataques (Morella)

Patacó

1. Diners.

2. Cartó o cartolina, doblegat en forma de quadro, que es fa servir per a jugar al joc de patacons.

Joc de patacons: Modalitat del joc de flendi en què es fan servir patacons per a llançar i parar.

Pataqueta

1. Pa en forma de mitja lluna, més petit que la pataca.

Patatús

1. Accident sobtat que priva de l'acció, dels sentits, del moviment.

Paternòster/paternostre

1. Cadascun dels grans o bolletes que formaven uns rosaris.

Patir

1. Rebre l'acció d'una cosa que causa un dany, un dolor, una ofensa, etc.

Patir el martiri. Patir fam, set, calor,

fred. Patir privacions. Patir l'opressió del tirà. Patir misèria.

Acabar primer el pa que la gana

A qui està picat de l'alacrà, sols de la

ombra s'assusta ja

Anar coca a caliu

Anar prim de ventre

Ballar [o cantar] els gojos de sant Prim

Estar blau

Estar fent creuetes

Estar sempre en un oi

Estar [algú] blau de fam i morat de fred

No tindre d'on fer estelles

Passar les de Caïm

Passar les de Sant Amar

Passar les mil i una

Passar-la prima

2. Ser afectat d'un dolor, d'un mal físic, etc., especialment d'un mal habitual, continu.

Patix de migranya, d'insomni, de mal d'estómac. Patir de l'estómac, del cor. Patir de gelosia.

Afluixar-se les clavilles [a algú]

3. Tindre un defecte, un vici, una mala qualitat.

Tindre bony [o bua]

4. Debilitar-se o sofrir minva una cosa material.

Patollar

1. Moure els peus, debatre's de peus, en el fang, en l'aigua estancada, etc.

2. Maldar, esforçar-se per aconseguir una cosa.

3. Fer una cosa de qualsevol manera, sense art, sense netedat.

Empatollar-se

Patracol

1. Llibre, lligall de documents, molt voluminós.

Anar a buscar el patracol

2. Documents exigits per l'administració pública, paperassa.

Patxo

Treballador valencià, segons els anomenaven a Barcelona, perquè els valencians solien usar la interjecció Patxo!

inmigrant valencia.jpg

Cosa insignificant, inútil o de mínima valor. «Això no val un patxo». «Quin patxo!»: quina cosa més inútil!

poco valor.jpg

Patxoca

1. Bon aspecte que fa una persona o una cosa per la seva presència, l'elegància, la vistositat, etc.

Fer patxoca

Patxorra

1. Calma excessiva, falta de preocupació per les coses, lentitud en el treball.

Pau-paula

1. Beneitona; curta d'enteniment.

Paüra

1. Gran por.

Peal

1. La part de calça que cobreix el peu.

2. Calcetí de roba de llana feta en casa.

3. Persona o cosa inútil, menyspreable.

Pebrella

1. Mata de la família de les labiades (Thymus piperella), de fulles ovades i flors purpúries en inflorescències, és molt aromàtica i utilitzada, entre altres coses, per a adobar olives.

La llei de la pebrella, qui tira va per ella

Pebrera

1. Pebrer, planta que fa les pebreres.

2. Pimentó.Fruit del pimentoner.

Costar el pebre [o Costar del pebre]

Vermell com un pebre, [o Més vermell

que un pebre]

3. Pebre menut molt coent.

4. Recipient destinat a tenir-hi el pebre o pólvora de condiment.

Amb sal i pebre

5. Nas gros

Pebrerera

1. Planta solanàcia Capsicum annuum el fruit de la qual és la pebrera.

Peça

1. Cadascuna de les coses d’un conjunt.

Peçó

1. Capoll o cua que uneix una flor o un fruit a la branca.

2. Mugró, punta de mamella.

3. Extrem carnós de l'orella.

4. Extrem del fusell que surt fora del botó de la roda d'un vehicle.

Pecúni

1. Diners, béns monetaris.

Consultar amb la bossa

Pedaç

1. Tros de roba o de pell cosit a una peça de la mateixa o semblant matèria, sobretot a una peça d'indumentària, per tapar un forat o esqueix.

Dessota dels pedaçons, estan els doblons

El sabater és el més mal calçat i el sastre el més apedaçat

I ara, què li falta?: Un pedaç a cada galta

Més val pedaç lleig, que forat bonic

No bastar es pedaç

Posar un pedaç

Qui apedaça son temps passa

Val més pedaç que forat

2. Taca natural en la pell d'un animal.

3. Torcamans.

Posar com un pedaç brut

Rentar [a qualcú] sa cara amb un pedaç eixut

4. Tros de pela de suro que, per falta de saba, queda arrapat a la planta, en pelar-lo.

5. Pare pedaç

Pedrapiquer-era

Picapedrer, el qui pica la pedra per a la construcció.

Pedregada

Acte de caure pedra o bocins de gel; calamarsada.

Després de la pedregada ja no cal tocar campanes

Dolent com una pedregada seca

Fer més mal que una pedregada

Fer mes por que una pedregada

Mitja pedregada val moltes pluges per Nadal

Veure's la pedregada a sobre

Pegar

Ser adien una cosa aplicada a una altra.

Pegar tort

Pegar-hi com una guitarra en un soterrar

Executar, fer una acció.

Anar a pegar una becada

No pegar ni brot

No pegar-ne ni una en el clau

Pegar a fugir

Pegar un bordo

3. Venir sobtadament (una malaltia, una sort, un pensament, una passió, etc.).

Pegar de cap

Pegot

1. Capa o untament de pega.

2. Cosa mal feta o mal posada, que no fa gens bo en el lloc on està posada.

Només li han posat pegots

3. Guisat o altra cosa massa espessa, agafallosa.

4. Sabater que es dedica a adobar sabates velles.

Sabater pegot, panxa de granota,

quan no té diners fa mala carota

5. Persona agafallosa, que molesta amb la seva insistència.

Peguisser-era

1. Persona a qui no costa gaire de barallar-se, que de seguida és a punt per fer-ho.

Pegunta

Pega. Substància negra o molt viscosa, provinent de la resina.

Peiró/pedró

1. Creu de ferro o de pedra posada sobre un pilar o una xicoteta taula de pedra on els sacerdots anaven a beneir el terme per demanar la protecció celestial sobre les collites.

2. Pilastra que sosté una capelleta o armariet dins el qual hi ha una imatge exposada a la veneració dels fidels

3. Columna o pilar solt, especialment amb una inscripció recordatòria d'algun fet memorable.

Péixer/peixir

Alimentar una persona acostant-li el menjar a la boca.

Pèl de mamella

1. Mamitis, malaltia produïda per obstrucció dels conductes de la llet en les femelles que alleten.

Pelacanyes

1. Persona pobra i sense manera fixa de guanyar-se la vida.

Peladilla/peladella

Confit gros que té l'ànima d'ametlla i la superfície ensucrada llisa.

Persona o cosa molt bona.

Peladilla alcoiana

3. Persona roín.

Pèlag

1. Mar profund, allunyat de la costa.

Pelar

1.Llevar la vida.

2. Ésser molt intens el fred o la calentor.

3. Palar mal d’algú.

4. Fer perdre tots els cabals, apoderar-se dels diners d'algú en el joc o amb engany.

5. Pelar-se-la: masturbar-se.

Pelfa

1. Teixit de seda, llana o moher, semblant al vellut, però de pèl més llarg, el qual augmenta la brillantor del teixit.

2. Tupada forta o reprensió molt aspra.

Pelendengues/perendengues

Coses secundàries, complements d'una cosa principal.
Tindre pelendengues

Pelladura

Disposició de la pell per a cicatritzar-se.

Tenir bona o mala pelladura

Pellar

Cicatritzar. Créixer la pell sobre una ferida.

Peller-era

Qui es dedica a comprar i vendre vestits, pells i roba vella.

Pelleranca

1. Tros de pell que es desprèn del cos d'una persona o animal o d'una fruita.

Pelleringa

Persona mal vestida i mal alimentada, que pateix necessitat.

Estar fet una pelleringa

Pelleta

Lamineta de ferro o de llauna que els sabaters i espardenyers es posen al palmell de la mà per a poder empènyer l'agulla de cosir sense fer-se mal (Morella).

Pellissa

1. Peça de vestir de molt d'abric, feta o folrada de pell, que generalment no arriba més avall dels genolls.

Pellofa

Membrana exterior o coberta prima de certs fruits, com ametlles, cebes, raïms, etc.

Pellorfa

Pellofa de cereals, com de l'espiga d'arròs o de la panolla del blat de moro.

Pellucar

Collir o arreplegar els fruits escadussers que han quedat sense prendre en la collita normal, sobretot de raïms, d'olives, d'ametlles.

Penca

1. La part més carnosa de la fulla de certes plantes, adherida o més pròxima al tronc.

2. Porció prima i llarguera d'una cosa.

Tindre bones penques

Tindre unes penques [o moltes penques]

3. Persona alta i prima.

Haver-n'hi una penca

4. Part llarga i ampla de l'abadejo quan es ven.

Pencar

1. Treballar o esforçar-se molt, sense repòs.

Pendó

1. Penó; insígnia consistent en un tros de tela rectangular que penja d'una barra horitzontal suspesa d'una asta mitjançant cordons.

2. Pedaç, drap vell, esqueixat o inútil.

3. Dona eixelebrada i de mala conducta moral.

Ésser un pendó

Penedir

1. Saber greu d'haver fet o deixat de fer alguna cosa.

Ja te n'aniràs a penedir a Roma

Penelló

Irritació de la pell, amb inflor i envermelliment, acompanyada d'ardència i picor i a vegades d'ulceració, produïda pel fred, principalment a les mans, als peus i a les orelles.

Penjoll

1. Grup de fruits o de flors que pengen junts formant pom o ramell.

2. Cosa, especialment joia, que penja.

Fer un penjoll, [d'algú]

3. Tros de teixit, especialment cutani, separat de l'altra massa de teixit fora per un costat.

4. Mal vestit.

Parèixer un Sant Llacer

Penquera

1. Carxofera Cynara scolymus.

Pensada

1. Idea de fer tal o tal cosa.

Pentinador-a

1. Persona que pentina senyores; sol anar a les cases.

2. Mocador gran o vesta amb què es cobreix des del coll fíns a la cinta de la persona que es pentina, perquè no se li posin cabells al vestit.

Péntol

Bocí, fragment petit.

Tros de roba esgarrada.

Penya-segat

1. És un accident geogràfic que consisteix en un espadat rocós de forta pendent o vertical abrupta en la línia de contacte entre terra i mar.

Penyora

1. Persona roín.

2. Castic imposat a qui falla o comet un determinat error en certs jocs.

Pepida

1. Tel escatós que es forma sota la llengua de certes aus, sobretot de les gallines, per acumulació de mucositats, i que constitueix una malaltia contagiosa.

2. Cadarn de les vies respiratòries; constipat fort de pits o de gargamella.

3. Llavor d'alguns fruits, com el meló de tot l'any, el meló d'Alger.

Percal/percala

1. Teixit de cotó de millor qualitat que la cretona, usat en la confecció de roba interior.

Conéixer el percal

Més ample que una percal

Perdigot

1. Perdiu mascle.

Vermell com un perdigot

Perdut-uda

1. Persona de mala conducta moral i que per no vèncer les seves passions es perjudica també materialment.

Donar l'ànima al diable

Donar-se a la mala vida

Esser un pamparruana

Ser un perdut

2. Terreny abandonat, que no es conra.

Ser un camp perdut

Perelló

El fruit del perelloner (pyrus amygdaliformis). És globulós d'1 a 3 cm de diàmetre, de color groc a marró i porta les restes del calze..

2. Trosset de fusta que hi ha a la part de dalt de la trompa per a agafar-la.

Perelloner

El perelloner (Pyrus spinosa) és una espècie de planta dins el mateix gènere que la perera (Pyrus) és un arbret o arbust caducifoli molt ramificat i espinós. És originari de la conca del Mediterrani (submediterrani). Arriba a fer 6 m d'alt. Les gemmes i els branquillons joves són tomentosos. Les seves fulles són el·líptiques, enteres o formades per tres lòbuls poc pronunciats. Les flors són blanques i apareixen de març a abril. El fruit (perelló) és globulós d'1 a 3 cm de diàmetre, de color groc a marró i porta les restes del calze.

Pereta

1. Interruptor de la llum penjat al capçal del llit.

2. Manoll de pèls que es deixen créixer a la punta de la barba.

3. Bombeta

4. Lavativa

Pericana

És un plat típic de les muntanyes d'Alcoi i la seua rodalia. Feta dins d'una cassola ceràmica, és una barreja de pebrots rojos secs fregits, alls, sal i tires de bacallà amb oli.

Perjuí/perjudici

1. Dany causat a algu o alguna cosa, sobretot en l'aspecte material i econòmic.

Arreglar [algú] ben arreglat

Fer el forat tort [a algú]

Fer la llesca

Fer més mal que l'eruga

Fregir-li-la

Senyar-se al revés [o amb els peus o amb la mà esquerra]

Ser [algú o alguna cosa] la tinya [o roí com la tinya , o més roín que la tinya]

Ser [alguna cosa] la fi del món [per a algú]

Tindre mals jocs

Perla

1. Persona o cosa excel·lent, que avantatja les altres.

Ser una perla

Perllongar

1. Fer més llarg.

2, Allunyar.

3. Diferir, retardar, deixar per a més tard.

Perluc

Vegetació submergida que creix en les basses i els assarbs i que és símptoma de bona qualitat de l’aigua.

Permanent

Ondulació dels cabells que dura molt de temps.

Pernales

1. Ser una persona poc recomanable o amb actuacions delictives.Referència a Francisco de Paula José Ríos González El Pernales (1879-1907), bandoler andalús.

2. Se sol dir dels xiquets massa vius o fortets.

Pernoliar

1. Extremunciar

Perola

1. Perol gran, caldera.

2. Cap.

Anarse-li'n l'olla [o la bola, o la perola]

Perolada

1. Cop donat amb un perol o perola.

2. Cosa continguda o cuita d'un cop dins un perol o perola. Molta quantitat de menjar.

Perot

1. Ninot, figura d'home grotesca.

Perot de mitjan quaresma: figura d'home que es posa a la finestra o balcó al matí del dimecres central de la quaresma, i que és el divertiment de la xicalla.

Perpal/parpal

Barra sòlida, de ferro o de fusta, per a fer palanca quan no pots traure alguna penya.

2. Penis

3. Persona roïna

Perxa

1. Pal llarg i estret utilitzat per conduir una barca.

2. Barra de fusta amb barrons o ganxos per a penjar-hi la roba.

3. Persona alta i prima.

4. Barra col•locada a la part central i superior de l’arquillada d’un carro.

Perxe/porxe/porxada

1. Espai cobert, limitat lateralment per columnes o pilars, adossat pel costat oposat al de les columnes a una fatxada.

Per sant Silvestre, salten les bruixes pel perxe

2. Galeria coberta, amb columnes o amb arcades, que tenen alguns edificis contigus en les seues fatxades, davant de les botigues i els portals d'entrada.

3. Porxada

4. Espai cobert al terrat d'algunes cases per a estendre-hi la roba quan plou.

5. Espai comprés entre la teulada i el sostre més alt d'una casa, destinat a protegir-la del fred i de la calor del sol, el qual s'aprofita per a guardar trastos, creïlles, fruita, etc. (Es diu a Llucena, Artana, Vila-real)

6. Cobert format per tres parets i teulada que permet aixoplugar-s'hi o aixoplugar-hi vehicles, ferramentes, bestiar, etc.

Pesebre/pessebre

1. Menjadora de les bísties.

2. Representació en relleu del naixement de Jesucrist, que sol fer-se per Nadal.

Pesolina

Fruit de la Veça, llegum de l'espècie Vicia sativa, que es dóna per aliment als coloms.

Guanyar-se les veces

Pesquera

1. Lloc destinat a pescar-hi; paratge de la mar, d'un riu, etc., on abunda el peix.

2. Operacions que es fan per a pescar i dels seus resultats.

Pesseta

1. Unitat monetària de l’estat espanyol (1868-2002), dividida en 100 cèntims.

A vegades, cent pessetes són més que mil duros

Salut i pessetes

Vendre duros a quatre pessetes

2. Diners, riquesa monetària.

A pesseta, i dormir en Tereseta

Fer la primera pesseta

No valdre ni la pesseta de batejar

Una pesseta mai és bona per tothom; [o Una pesseta columnària no és bona per a tots]

Amb diners, torrons, i amb pessetes, casquetes

Ser més espavilat que les pessetes

Ser o estar més valent que les pessetes

3. Vomitar.

Canviar la pesseta

Pesseter-era

Excessivament donat a arreplegar diners.

Pessic

1. Compressió feta a la pell o a la carn amb dos dits, especialment amb el polze i l'índex.

Pessic de bruixa: pessic que fa molt de mal.

Perdre la carn a pessics

Tenir pell de pessic

2. Porció de cosa que s'agafa d'una vegada subjectant-la entre dos dits.

Costar un bon pessic

3. Acte de prendre una porció d'alguna cosa.

4. Coca o pa de pessic: És un tipus de coca de pasta fina, lleugera i esponjosa, feta de farina, ous, sucre i amb freqüència rent. Moltes vegades es perfuma amb ratlladura de llimona o de taronja, i de vegades amb una mica de canyella o d'algun licor.

Estar de pa de pessic

Ser [una persona] de pa de pessic

Pessigar

1. Estrènyer una porció de pell o de carn entre dos dits, especialment entre el polze i l'índex.

2. Agafar una cosa o porció de cosa subjectant-la entre dos dits; prendre una petita porció d'una cosa.

La cuca del mig, tothom la pessiga

3. Obtenir hàbilment o per mitjans poc lícits

4. Comprimir qualsevol cosa entre dos peces o instruments que fan força en sentit contrari.

5. Fiblar, picar o mossegar un insecte, un animal menut.

6. Enrampar.

Pessigolles

1.Sensació espasmòdica, acompanyada de convulsió i de rialles, produïda per un contacte superficial i voluble a certes parts del cos, especialment a les plantes dels peus, a les aixelles o a la part anterior del coll.

Buscar les pessigolles a algú

Enviar a fer pessigolles als gegants

Fer pessigolles [a algú]

No voler pessigolles

Pestell

1. Peça de metall corredissa que es fa entrar o sortir d'un pany per mitjà d'una clau o altre mecanisme i serveix per a tancar o obrir (una porta, una tapadora, etc.).

2. Peça corredora que servix per a tancar una porta, finestra, etc.

Ser fluix de pestell

Pesteta

Pebre coent de la planta capsicum frutescens prim i allargat. (Benassal)

Pet

1. Ventositat expel·lida per l'anus amb soroll.

Amollar [alguna cosa] com els burros els pets

Aquests són ventositats d'ànec i pets de gallina

Canviar pets amb merda

D'un pet cent clavills

De pet

De pet i corfada

Després que ha fet el pet estreny el cul

Entrar pertot, com el pet del dimoni

Fer bons pets i bones gambades

Fer pocs pets pudents

Fer un pet com una gla

Fer un pet, com una bufa

Fer-ne d'un pet set esquerdes

Llaurar de "burret" [o "ruquet"] i cavar de xiquet, collita de pet

Més groc que un pet

No aguantar-se els pets

No fer cap pet que pudi

No valdre un pet de conill

Parlar a pets

Ser com el pet d'en Romeu, que va fer trontollar la seu

Ser un pet aviciat

Ser un pet bufat

Ser [algú] l'últim pet de l'orgue

Ser [algú] un pet de son pare

Si tens fred, embolica't en un pet

Valer tant com un pet en un banc

2. Embriaguesa.

Agafar un pet

Porta un pet com un cadirer [o astral]

Pet de flare

CALÈNDULA. Planta de diverses espècies del gènere Calendula, de la família de les compostes, i principalment l'espècie Calendula officinalis, de flors grogues o de color taronja.

Pet de rabosa

1. Posta de la Mantis religiosa, coneguda formalment com ooteca. Es veu molt pel camp, en llocs molt diversos: canals de reg (és on podem trobar-les millor), rames d'arbres, tiges de plantes, murs i parets...

Petaca

1. Capsa o estoig destinat a portar-hi cigars, cigarretes o tabac.

2. Combinació dels llençols en un llit, feta de tal manera que un dels llençols es posa doblegat pel mig, en lloc de posar-se estès, perquè el qui hi ha de jeure no s'hi pugui ficar. Es fa per broma, sobretot entre soldats i col·legials.

Petar

1. Fer un soroll sec una cosa en topar amb una altra, en trencar-se, etc.

2. Rompre's, trencar-se per excés de pressió o de tensió.

3. Morir, deixar d'existir.

Petejar

1. Deixar anar pets (s’aplica als cotxes).

Petorra/petorrets

Planta ericàcia, bruc (Erica multiflora). Es un arbust que es fa de dos a tres metres d'altària, amb les branques tomentoses, fulles ternades o tomentades, molt petites, lluentes; les flors petites, blanques amb cert to rosenc, d'olor suau, disposades en panolla piramidal. La rel s'empra per fer pipes, el brancam per fer graneres, i tota la planta per combustible.

Petricó

1 Mesura de capacitat per a líquids, equivalent a la quarta part d’un porró.

2 Recipient de vidre, de forma de porró, però més petit, dins el qual cap un quart de litre.

Dos petricons d'una tirada, borratxera

assegurada

Predica més un petricó de vi que cent frares

agustins

Un petricó de vi té més paraules que el missal

llatí

Petxina

1. Mol·lusc de diferents espècies de lamel·libranquis, i especialment la closca d'aquests animals.

2. Insígnia o qualsevol objecte que imita la forma de la dita closca de mol·lusc.

3. Vas de metall que serveix per a tirar l'aigua beneita damunt el cap dels infants en batejar-los.

Peveter

1 Vas per a cremar perfums.

2 Gran peveter que, a l'estadi olímpic, sosté la flama dels jocs.

Pica

1. Peça de pedra o de terrissa, més gran que de grossària manual, que té una concavitat destinada a rebre i contenir aigua o un altre líquid que hagi de servir per a rentar, amerar, banyar-s'hi, abeurar animals, etc.

Pica de rentar: la que serveix per a rentar-hi la roba.

Pica d'escurar: l'aigüera o escurador de la vaixella.

Pica de porc: la que serveix de dipòsit per a posar-hi el menjar dels porcs.

Pica de font: el recipient de pedra dins el qual cau l'aigua que brolla d'una font.

Pica: en el molí d'oli, cada una de les cavitats practicades en terra, prop de la premsa, per a recollir-hi l'oli procedent d'aquesta.

Pica d'aigua beneita, o pica beneitera: recipient destinat a tenir-hi l'aigua beneita en les esglésies i altres llocs sagrats.

Picabaralla

1. Disputa, renyina, normalment de poca importància.

Picamà

1. Mà de morter.

Picamatalassos

1. Pala feta de vímens per a espolsar els matalassos.

Picaporta/picaportes

1. Peça de ferro penjada a una porta, i que, alçant-se i deixant-se caure, serveix per a trucar.

Brut com un picaportes

2. Trena de cabells caragolada en forma de 8 i subjectada verticalment sobre la coroneta.

3. Captaire, persona que va demanant caritat de porta en porta.

Picarol

1. Esquella xicoteta que es penja al coll d'un animal (cabra, ovella, bou).

Allà on va el bou, va el picarol

2. Cada un dels cascavells o les campanetes que es posen als guarniments dels cavalls o dels muls.

3. Alegre.

Ser alegre com un picarol

4. Parlar molt.

Tindre bon picarol

Picat-ada

Embriac.

2. Enfadat.

Picoretes

Pessigolles. (Gandia, Alcoi). Sensació espasmòdica, acompanyada de convulsió i de rialles, produïda per un contacte superficial i voluble a certes parts del cos, especialment a les plantes dels peus, a les aixelles o a la part anterior del coll.

Picossada

1. Cop donat amb el bec.

2. Quantitat important, però indeterminada, de diners.

Picot

Esquella petita que porten les ovelles i cabres (Gandia, Vall de Gallinera, Pego, Sanet, Biar).

Pidolar

Demanar humilment i amb insistència.

Pigota

1. Malaltia infecciosa caracteritzada per febre i per l'erupció de pústules a la pell i a les mucoses, que en esclatar-se i caure la crostera solen deixar petites cavitats inesborrables.

Pigota borda: Varietat benigna de la dita malaltia, en la qual les pústules són escasses i deixen pocs senyals.

A la vellea, pigota

La pedra picada és la més estimada

No et digues polida, que de la pigota no sigues eixida

Pila

1. Muntó, reunió, d'objectes posats regularment els uns sobre els altres.

2. Gran quantitat, molts.

A piles

Ser [o Tindre] una pila de...

3. Recipient de pedra, ample, per a contindre aigua o un altre líquid. També es diu pica.

El que a la pila ho pren, a la mortalla ho dixa

4. Dispositiu que genera energia elèctrica.

Posar-se les piles

Pilastra

1. Part d’una edificació, de forma quadrada, alta i estreta, que aguanta un sostre i que sovint està adherida al mur formant-ne un cos sortint.

Pillastre

Pillet. Hàbil per aconseguir el que vol.

Pilma

Emplastre confortant fet amb herbes o argila, normalment per a donar calor i alleugerar als dolors.

Pilot

1. Munt desordenat.

2. Massa compacta de matèria, generalment de forma rodonenca.

Pífia

1. Cop en fals, errada, cosa desencertada.

Espifiar-la

Fer pífia

2. Picardia, engany en el joc.

3. Malmetre's, anar-se'n a mal viatge.

Anar-se'n a la pífia [una cosa]

Engegar [o Enviar] a la pífia

Pina

1. Corba de roda de carro.

Píndola

1. Medicament preparat en forma de bolleta.

Fer engolir la píndola [a algú]

La píndola daurada té l'amargor amagada

2. Tímbola, porció de líquid que es beu d'una vegada.

Daurar la píndola

3. Cop donat per agredir.

4. Joc de nois en el qual un jugador es posa acotat amb l'esquena per amunt, i els altres el salten.

Pinotxa

Ramulla de pi.

Pinta

1. Instrument que consisteix en una làmina de metall, fusta, os, vori o altra matèria dura, proveïda de dents o pues paral·leles i més o menys espesses, que serveix per a desembullar i ordenar els cabells.

2. Làmina de metall, de vori, de conxa, etc., semblant a la pinta de pentinar, però de forma arquejada, que serveix per a subjectar els cabells de les dones o per adornar-los.

3. Eina amb què els forners adornen el pa per damunt.

4. Persona roín.

Pintamones

Persona vanitosa, especialment presumida en el vestir.

Pinxo

Que fa ostentació de valentia; que tracta d'imposar-se per la seva anomenada de valent, infonent por.

2. Presumit, que pretén d'ésser o semblar el millor.

Pinyol

Persona que és un poc perduda.

Pinyolà

Pinyol trinxat de l’oliva després de premsar-la.

Pipar

Menjar-se, engolir.

Pipirigall

1. Planta herbàcia perenne de la família de les fabàcies (Onobrychis viciifolia), de flors rosades amb estries roges, reunides en raïms i fruits en llegum, cultivada com a farratgera.

Pirri

1. Embriac.

2. Aplec de cabells a manera de coca o castanya, que les dones porten lligat damunt el cap.

Estar-ne fins al pirri

Pispar

1. Furtar, robar. Prendre d'amagat o amb engany o contra la voluntat de l'amo d'allò que es pren.

Can Pispa

2. Veure de lluny o amb astúcia; guipar.

Pistrincs

1. Diners.

Pitam

Pits voluminosos.

Pitança

Menjar, cada un dels àpats que es donen en una menjada.

A l'escudella i pitança bufar-la és mala criança

Amb bona o mala pitança, no faltes a la templança

Bon tracte i millor pitança desterren l’enyorança

Fer la pitança

Pítima

1. Pegat confortatiu.

Fer pítimes [a algú]

2. Postura, falagueria, gest fingit o exagerat.

3. Borratxera.

Agafar una pítima, turca, curda, torradora, merla

Portar una bona pítima

Pitjola

Peu forcat, pota de bou, de porc, de cabra.

Pito-a

1. Que té i manifesta molta vitalitat (física o intel·lectual).

Pitral

Corretja que passa per davant els pits d'una bístia per impedir que el bast o la sella es facin enrere.

Pitrera/pitera

1. La part anterior dels pits, especialment les mamelles.

2. Bossa o espai comprès entre els pits i la peça de roba que els cobreix.

3. La part anterior de la camisa o d'una altra peça, que cobreix els pits.

4. Planta de la família de les amaril·lídies: Agave americana L.; cast. pita. Es planta margenera, de fulles grosses, grasses, guarnides de punxes per les voreres, molt fibroses; és perenne i serveix per fer tancats.

Pitxer/pitxera

1. Recipient de terrissa, vidre, etc., sense peu i amb una ansa, per a contindre líquids, beure, etc.

Marit i muller, són com l'aigua i el pitxer

Pel gener, es gela l'aigua en el pitxer

2. Gerro per a posar-hi flors.

Pitxerrull

1. Recipient de terrissa que serveix per a refrescar l’aigua. (Es diu a Rossell, Vilafranca, Albocàssser, Benassal)

Piu

1. Xicoteta peça ixent que serveix per a encaixar en un buit, moure un ressort, fer de suport a un cos giratori, etc.

2. Peça de metall o de fusta que passa per dins una anella o altre encaix per tancar o subjectar una porta, una tapadora, etc.

3. Membre viril .

Piula/mineta

1. Tipus de petard de poca potència consistent en un petit canonet de cartó, on hi ha la matèria que esclata, i una metxa per on s'encén.

2. Veu aguda i molesta

Piuladissa

1. Seguit de piulets, xerradissa d’ocells.

Pixa-reixes/pixavagant

1. Persona ociosa, que va i ve molt sense fer feina

Pixarrada

Acció de pixar i rastre que es deixa.

Pixaví/ina

1. Insecte arquípter del gènere Calopterix, de cos molt prim i llarguer, que habita per les sèquies.

2. Home presumit, sobretot en el vestir.

3. Malnom que en els pobles de la rodalia de València i de Gandia es dóna als habitants d'aquestes ciutats.

Pixera

1. Ganes de pixar o orinar; orinera.

Qui es colga amb al·lots, s'aixeca amb pixerades [o cagades]

Tinc una pixera que m'arriba a La Jonquera. I si no vaig a pixar, m'arribarà a Perpinyà

Una pixerada sense pet es com una carta sense segell

Pixó-ona

1. Que pixa molt sovint.

Pixorro

1. Membre viril, en llenguatge grosser

2. Tòfol, fava.

Pixum

Mullader de pixat.

Plaent/plasent

1. Agradable; que plau.

Camí de roses

Fer goig

Llit de roses

Planter

1. Lloc on es crien les plantes petites, destinades a esser transplantades; les mateixes plantes abans d'esser transplantades.

Estar més moll que el fang d'un planter

3. Conjunt de plantes plantades en un mateix terreny.

És més lletja que una garba de planter mal lligada

3. Lloc o institució on neix i es forma una virtut, un vici, qualitats abstractes o persones dotades de tals qualitats.

4. Quantitat.

Un planter

Plantó

1. Persona que està dreta i sense moure's d'un lloc.

Estar de plantó

2. Aturada llarga; estona que algú està aturat esperant alguna cosa.

Deixar de plantó

Plantofa

1. Sabata sense taló, que s'usa per a estar per casa.

Plantofada

1. Cop donat amb una plantofa

2. Cop donat amb la mà plana, i en general un cop violent de la mà per agredir.

3. Massa d'excrement abundant i de forma rodonenca.

Planyer

1. Plorar fort.

2. Doldre's, manifestar dol.

3. Compatir; mirar amb compassió.

Ser [algú] de plànyer

4. Procurar no gastar, no donar, no fer.

Els diners i els botons són per a les ocasions

Plànyer els diners

Plegar

1. Deixar de fer una activitat o d’anar a un lloc.

2. Collir de terra, arreplegar.

3. Posar una cosa en doble, una o algunes vegades, aplicant-ne una part contra l'altra.

Plegat

1. Junt, unit amb una altra persona o cosa.

Dormir junts [o plegats]

2. De sobte, repentinament, al mateix temps.

De cop, de sobte, tot d'una, tot d'un plegat

Tot d’un plegat

Tot plegat

3. Caure ràpidament, verticalment.

Caure a plom [o com un sac , o plegat ]

Pleita

Tira d’espart trenada, llata.

Plepa

Persona o cosa dolenta, indesitjable, que molesta.

Mentida grossa.

Pleret

1. Poc a poc.

A pleret

Plet/pleit

1. Pacte, tracte acordat.

2. Contesa, divergència que es discuteix, principalment si és per via judicial.

A plet clar, no cal advocat; a plet dubtós, ni un ni dos

Abans de moure pleit fes avinença

Com més lleis més pleits

D'advocat jove, plet perdut; de metge jove, fossar geperut

De baralles i de pleits beneït que me n’ha tret

De bregues i de pleits el qui en fuig és discret

De dos que pleitegen, altres s'aprofiten

Dur [o portar] mal plet

El pitjor d'un plet és que d'un en naixen cent

En plet clar cap advocat, en dubtós, ni un ni dos

Escoltant vaig perdre un plet

Estar plet i plet

Guanyar el plet

Home de pleits. pobre segur

La clau del plet és l'escrivent; la clau del metge l'apotecari

Plet de testimonis, plet de dimonis

Qui pledeja [o pleit vol armar] ha d'omplir [o ha de menester] tres sacs : un de papers, un de paciència i un de diners

Qui pleiteja vetlleja, matineja i la boca se li meneja

Un plet clar, no ha de menester defensar; i un d'embullat, no troba advocat

Val més la més mala avinença que el millor plet guanyat

Val més una mala compostura que un bon plet

Veure el plet malparat

Ploma

1. Instrument d'escriptura constituït per un mànec en la punta del qual hi ha fixada una làmina metàl·lica anomenada tremp o plomí , que se suca amb tinta.

Ploma de canya. Càlam (Planta herbàcia vivaç de la família de les aràcies (Acorus calamus), de flors reunides en espigues cilíndriques verdoses i de rizoma que conté un oli essencial aromàtic i amarg)

Ploma estilogràfica. Ploma que porta el depòsit de tinta incorporat en el mànec

Deixar córrer la ploma

Plomall

1. Feix de plomes lligades que serveix per a espolsar.

Ploramiques

1. Persona que per no res plora.

Plorera

1. Ganes de plorar.

2. Plor seguit.

Ploricó

1. Plor poc sorollós; plor fingit.

2. Que ploriqueja.

Ploriquejar

1. Gemecar com aquell qui plora.

2. Fer el ploricó per inspirar compassió.

Ploviscar

1. Ploure lleugerament.

Plovisnar

1. Ploure lleugerament, a gotes molt menudes. Ploviscar, plovisquejar.

Plugim

1. Pluja fina, de gotes molt menudes.

Plumier

1. Estoig per a material escolar o de dibuix.

Poal

1. Recipient de forma troncocònica invertida o cilíndrica, de metall, de fusta ferrada, de plàstic, etc., amb una ansa semicircular que el subjecta, el qual servix per a guardar, transportar, trafegar, pouar, etc., líquids.

A on va la corda va el poal

Ficar-se de peus a la galleda [o poal]

2. Recipient on es posen les deixalles que ha d'arreplegar el femater. Poal del fem

Poalada

1. Poal ple. Quantitat de líquid o altra cosa continguda dins un poal ple.

2. Desil·lusió.

Tirar-li una poalada d'aigua fred

Poar

1. Treure aigua d'un pou.

Aplegar i poar

Poar amb garbell

2. Descobrir.

Pobric-a

1. Pobret-a

Poca-pena

1. Desvergonyit.

Poca-roba

1. Pobre, indigent.

Poca-solta/poca-substància

1. Persona que no té solta, que és informal, mancada de bon seny en el capteniment

Poca-soltada

1. Acció o dita pròpia d'un poca-solta.

Poca-vergonya

1. Persona desvergonyida, descarat.

Podall

1. Falçó corbat, podadora de fulla en forma de falç xicoteta.

Podrimer

1. Conjunt de coses podrides, corrompudes o molt brutes (en sentit material i moral).

2. Lloc on estan dipositades.

Podrit-ida

Es diu d’una persona quan u amolla un repertori de ventositats amb la típica olor d’ou podrit.

Polaina

Biga que va de la jàssera a la paret.

2. Peça de tela o de cuiro que cobreix la cama des del garró al genoll.

Polir

1. Gastar; malgastar.

Polissó

Faldeta curta i doblegada que portaven en els segles XVIII i XIX les dones, sota la falda, perquè aquesta aparegués estufada.

Polit-ida

1. Depurat, pulcre, refinat; que no té imperfeccions.

2. Bell, bonic.

No et digues polida, que de la pigota no sigues eixida

3. Gran i gros, robust, ben plantat (parlant de persones).

4. Picaport. Ocell camallarg de la família de les escolopàcides, gènere Numenius, principalment les espècies Numenius arquatus i Numenius phaeopus.

Numenius arquatus Numenius phaeopus

Polit bec-fi: ocell de l'espècie Numenius tenuirostris, de 40 cm. de llarg, de plomatge idèntic al del becut.

Polit castany o polit verd: ocell de la família de les ibídides, espècie Ibis falcinellus.

Gall dindi (Xàtiva, Gandia, Alcoi). La femella es diu polida (Val.). A Cocentaina s'accentua pòlit, en lloc de polít.

Poll

1. Persona que només fa o diu coses per fer empipar els altres; que sol portar malestar als llocs on va.

Polla

Es diu d’una xica guapa.

Pollar

Covar.

Criar el poll les abelles; reproduir-se dins el rusc.

Congriar-se el poll dins un ou.

Congriar-se corcs o altres insectes nocius en els arbres, cereals, llegums, etc.

Pollastre

Jovenot, noi gran.

Company de feina inexpert, que acaba d’entrar a treballar.

Pollastrer-era

Persona xafardera.

Polleguera

1. Peça de pedra, de ferro o altra matèria dura, amb un ull o clot dins el qual entra i gira el piu o eix de rotació d'una porta, barrera, etc.

2. Cosa en què es funda i de la qual depèn una altra.

Fer bullir l'enteniment

No eixir de polleguera

Traure [alguna cosa] de polleguera

Pollera

Gàbia de fil metàl·lic que es posa damunt el braser per evitar que algú s'hi cremi, i que serveix també per a estendre-hi roba per eixugar.

Polligana/pollegana

Arada de forcat arrossegada per una sola bèstia.

Pollís

Brot, rebroll que surt a una soca o branca.

Pollós-osa

1. Que té polls paràsits.

2. Tacat de piquets, sia naturals com els de certes fulles, sia per brutor com els de la roba mal rentada.

3. Brutenc, mancat de netedat.

Ésser molt pollós

Soldat pollós, quinto ronyós

4. Mesquí, miserable, avar.

Pols

1. Batec produït a certs punts de les artèries pel moviment de la sang en circulació.

2. Punt d'unió de la mà amb l'avantbraç, on se sent bé el dit batec.

Prendre el pols [a algú]

3. La part de la cara situada entre l'ull i l'orella, on se sent el batec arterial.

4. Prova de força.

A pols

No alçar ni pols ni remolí

Obtindre [una cosa] a pols

5. Seguretat de la mà a fer els moviments adequats per a l'execució d'una cosa, com escriure, manejar una arma, etc.

6. Conjunt de partícules no adherides, de terra o d'altra matèria sòlida, tan diminutes que poden esser alçades i emportades pel vent.

Agranar per damunt damunt

Traure pols de davall de l'aigua

7. Substància sòlida reduïda a partícules molt fines.

Fer jaç

Fer pols [una cosa]

8. Polvoritzat.

9. Cruixit. Cansat.

Deixar fet pols

Fet pols

Polseguera

1. Gran quantitat de pols especialment quan és emportada pel vent.

Aixecar polseguera

Arromanga't un camal i veuràs quina polseguera

Sense armar polseguera

Polsim

1. Pols molt fina.

2. Qualsevol substància en un estat d'extrema divisió, especialment en suspensió dins l'aire.

3. Pluja molt fina.

Pom

1. Conjunt de fruits reunits en un brot; conjunt d'espigues que neixen d'una mateixa arrel.

2. Peça arrodonida que serveix per obrir i tancar portes o per decorar baranes i mobles.

Pomell

Pom de flors.

Carràs, pom de fruita.

Poncella

1. Dona verge.

2. Capoll. Flor abans d'obrir-se.

Poncil/poncem

El poncem, poncir o naronja (Citrus medica), és un fruit cítric, que pot arribar a fer 25 cm de longitud i pesar 4 kg, provinent de l'arbre anomenat poncemer o naronger, força gros, oval o oblong, de pela gruixuda i rugosa, groga quan és madur, i polpa groga o verdosa, poc o molt àcida, emprat per a fer confitures i begudes.

Ponedor

1. Recipient o lloc destinat a pondre-hi les gallines, els coloms, etc.

Ponedora

1. Gallina que pon ous.

Gallina agostina, ponedora fina

Ponent

1. Vent de l’oest.

A l'estiu, el ponent deixa cali

A Ponent, l'aigua freda i el vi calent

A sol ponent, plega la gent

Any de Ponent, any dolent

Arc de Sant Martí a ponent, amarra la barca i vine-te'n

De ponent, ni aigua ni vent

De ponent, ni dona ni vent

De ponent, ni dona, ni vi, ni casament

De ponent, ni gent ni vent

De ponent, tot malament

Després del ponent ronca el torrent

Dorm amb els peus a llevant i el cap a ponent i viuràs eternament

El llevant ve caminant, el ponent ve corrent

El ponent la mou i el llevant la plou

El vent de ponent és ben dolent

La mar de ponent és com el plor de les dones: manca el vent, manca la mar

Llevant clar i Ponent obscur? Temporal segur!

Llevant d'hivern, volta a Ponent

Ponent mal vent

Posta roja, aire de ponent al dia següent

Quan la griva vé de ponent, pagès, sembra ton forment

Sol rogenc, vent de Ponent

Vent de ponent, post el sol, post el vent

Vent de ponent, vent calent

Vermell i ponent, senyal de vent

Ponentada

Vent fort de ponent, que a l’estiu suposa que faça molta molta calor.

Pontarró

1. Pont petit que serveix per passar un rierol o una cuneta.

Popelín

1. Teixit fi en el qual la densitat de l'ordit sol ésser doble que la de la trama, cosa que produeix un fi bordonet transversal.

Pórca

Feixa o porció de terra conradissa, compresa entre dos solcs situats a poques passes de distància un de l'altre, i que sol tenir de llargària tota l'extensió del camp al qual pertany.

Porcastre-astra

1. Porc mascle o femella des que el desmamen fins que té mig any (Morella, Maestrat)

Porcell-ella

1. Porc mascle o femella des que neix fins que el desmamen o fins que és mig fet.

Fer de porcell curt

Truges a mitges no fan porcells

2. Persona bruta.

3. Nom de dues espècies de peixos.

4. Notícia calumniosa o que posa algú en mala anomenada.

Poregós-osa/poreguita

1. Poruc. Que fàcilment agafa por.

Més poregos que una llebre

Tindre més por que coneixement

Tindre un cagalló

Porga

1. Purga, netejament del ventre; medicament amb què es neteja.

Si el que calla atorga, també es mama la porga

2. Caiguda del fruit abans de madurar.

Per la lluna nova de febrer, esporga l'oliver

Quan l'arbre és ben esporgat per l'abril treu el seu esclat

Porgar

1. Netejar els cereals o llegums passant-los pel garbell, sobretot pel garbell petit que serveix per a treure'n la pols.

Enviar a porgar fum

2. Netejar la terra, ciment, grava o altra matèria pulverulenta, fent-la passar per un instrument guarnit de foradins o per un conjunt de joncs o de fils de ferro.

3. Aclarir-se i netejar-se el vi, l'oli o altre líquid, deixant anar al fons del recipient les impureses que conté.

4. Caure el fruit d'un arbre abans de madurar.

Porquejada

Matança del morc

Porquejar

Treballar en la matança del porc i en l'elaboració del porquim.

Fer el porc; operar d'una manera bruta o amb coses brutes.

Embrutar.

Menjar aliments no molt sans i fora de les menjades.

Porquera

Corral de porcs.

Lloc brut.

Porquet de Sant Antoni

Figura de porc que sol acompanyar les representacions plàstiques de sant Antoni de Viana.

Per Sant Antoni del porquet, a les cinc

ja es veu [o fa] solet

Per Sant Antoni del porquet, cada

perdiu canta en son indret

Sant Antoni del Porquet de gener és el

disset

Sant Antoni del porquet, a les velles fa

carasses i a les joves fa l’ullet

Sant Antoni del porquet, és el primer

mes del fred

Porc comunat que alimenten els veins i així, una mica d’ací i un poquet d’allà, engreixa fins que el sacrifiquen per a celebrar Sant Antoni.

Anar [o rodar] més solt que el porquet de Sant Antoni

Ser com el porquet de Sant Anton

Crustaci isòpode de l'espècie Oniscus murarius, terrestre amb el cos segmentat i de color fosc que s’enrrotlla sobre si mateix fent-se una bola quan se sent en perill.

Porra

1. No agafar res el caçador o el pescador durant la caçada o pescada.

2. Mena d’aposta per veure qui endevina un resultat esportiu o d’una altra mena.

3. Tenir bona sort.

4. Plorera.

Porrassa

Planta liliàcia del gènere Asphodelus, principalment les espècies Aspodelus albus i Asph. microcarpus, de rel tuberculosa carnosa, fulles nombroses, llargues i ensiformes, tija dreta, rodona, llisa, ramosa en l'extrem, acabat amb un aplec de flors blanques amb una ratlla rosada, i fruit amb capsa petita ovada globosa.

Porrat

1. Fira o xicotet mercat de fruita seca o torrada i altres llepolies que s'instal·la a la vora d'un santuari el dia i la huitada de la seua festa, a diversos pobles i viles.

Si tenim diners comprarem porrat, i una guitarreta ric i ric, i rac

2. Berena festiva.

Porró

1. Recipient de forma bulbosa o cònica que s'allarga per la part superior en un broc gran, per on s'ompli, i per la part inferior, en un altre de llarg que arranca de prop del fons i va aprimant-se, per la punta del qual brolla un rajolí de líquid en decantar convenientment el recipient.

Biberó de criatura, porró de vell

El beure millor és beure en porró

El catarro amb el porró, però no amb el barraló

El porró com més s'alça més s'abaixa

El porró damunt la taula sempre apunta al qui primer s'ha de morir

El secret del teu veí te'l dirà un porró de vi

El vi en porró, l'aigua en botitjó

No hi ha res millor que un trago amb el porró

Per Nadal, ametlles torrades i algun porronet de vi

Qui menja torrons, veu dels porrons

Si aixeques massa el porró, aniràs [potser] de cantó

Si no tens porró i trenques el got, amb que beuràs periciot?

2. Pitxer o gerro amb una ansa.

3. Orinal.

4. Mesura de líquids equivalent a 94 centilitres.

Porronada

Gran quantitat.

Portell

Solsida en una paret de pedra seca

Obertura estreta deixada en una paret o marge per a permetre el pas a homes o a bestiar.

Comporta de regadora que es lleva per a deixar entrar l’aigua i regar i es posa quan no es vol que hi passe l’aigua.

Portella

1. Porta petita.

2. Porta falsa o de corral.

3. Porta petita dins una altra de més gran o dins una finestra.

Portera

Portell, obertura en una serrada o paret de tanca (Pobla de Benifassà).

Porta de barrons de fusta (Cabanes).

Porticó

1. Porteta inserida dins una de més gran.

2. Porteta que forma part d'una finestra vidriera i serveix per a graduar l'entrada de claror.

Poruc-uga

1. Podegós. Que fàcilment agafa por.

Més poruc [o poruc] que una llebre

Posma

Persona feixuga, lenta en el seu obrar.

Post

1. Peça de fusta plana, de secció rectangular, molt més llarga que ampla i més ampla que grossa.

Post de fulla: la que es talla uniformement d'un centímetre de gruix i de deu o dotze pams de llarg, encara que pot tenir qualsevol altra llargària.

Post manresana: la que té dos metres de llarg per 15 mm. de gruix.

Post de dotzena: la que té dos metres de llarg per 25 mm. de gruix.

Post de setze: la de dos metres de llarg per 2 cm. de gruix.

Post costera: tros de fusta desigual que queda a banda i banda d'un tronc després d'haver-ne serrat les posts bones.

2. La peça de fusta que serveix per a fènyer els pans o per a posar-los-hi en dur-los al forn o en desenfornar-los.

No tenir un pa a la post

Pa a la post i un bon pernil al rebost

Un pa a la post i la cansalada al rebost

3. Cadascuna de les peces de fusta damunt les quals es posa el matalàs o la màrfega d'un llit.

Llit de posts: el que té les dites peces.

Llit de posts i bancs: el que té les posts sostingudes per banquets de fusta o de ferro.

4. Cadascuna de les fustes que tapen el cup i damunt les quals es trepitgen els raïms.

5. Peça de fusta o de pedra col·locada horitzontalment adossada a la paret, a la xemeneia o a un armari, per a posar-hi vasos, plats, llibres o altres objectes.

6. Peça de fusta plana per a aplanar la terra llaurada.

7. Peça de fusta ampla i poc gruixuda que serveix en diferents oficis manuals per a posar-hi l'objecte que ha de treballar-se.

Post d'embastar i Post de tallar (usades per les cosidores).

Post de ronyar (emprada pels sabaters).

Post de planxar (damunt la qual les planxadores posen la peça de vestit o la tela que han de planxar). Post d'escarnar, de ferrejar, de toscar, de pelar: la destinada a fer cada una d'aquestes operacions, en l'ofici d'adobador de pells.

Post de rentar: aquella damunt la qual les dones posen la roba per rentar-la.

8. Peça de fusta que va col·locada verticalment a la part de davant i a la de darrera d'un carro, per evitar que en surti la càrrega.

9. Peça de fusta que servia de coberta a un llibre.

Dur com una post

Gras com una post

Posterol/Pasterol

1. Polapse rectal, es a dir, protussió fora de l’anus de la mucisa de revestiment del recte.

Postic

1. Portella; porta falsa o la que està inserida dins una de més gran.

Postiça/postisses

1. Instrument de música popular, consistent en dues peces de fusta o d'os, de forma rodonenca, que tenen una cara còncava i que, agitades una contra l'altra, produeixen un so sec i fort que sol servir principalment per a acompanyar danses.

Potentat-ada

1. Persona acabalada, de gran poder, opulenta.

Poti-poti

1. Desgavell, desori.

2. Mescladissa.

Potingo-a

Medicament o cosmètic, en llenguatge familiar i despectiu.

Elements sense importància.

Potra

1. Bona sort.

Ésser l'home de la potra

2. Hèrnia escrotal; tumor herniós. Potra de l'humor congelat: malaltia en què s'inflama la bossa per la fluxió d'humors

3. Tumor negre que es forma en els canyots de la dacsa.

Potrós-osa

Que té sort

Molt molest, amoïnador.

Es diu de la persona que sempre es queixa de tot.

Practicant-anta

Sanitari encarregat de les curacions, administració de medicaments o injeccions.

Predicot

1. Parlament llarg i poc efectiu. Mal sermó.

Pregar

1. Demanar fervorosament, humilment, com a favor.

A més de pregar, cal treballar

A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia

Fer-se pregar

Més val pagar que pregar

No sap a Déu pregar, qui no ha viatjat [o no va] per la mar

Pagar i pregar

Qui no ha passat port ni mar, no sap a Déu pregar

Qui no sap de Déu pregar, que vagi pel mar a navegar

Si vols a Déu pregar, fica’t a la mar

Preguntat

1. Acció de demanar una persona a una altra informació sobre alguna cosa que desitja saber o la solució d’algun sobte.

Prest-presta

1. Disposat, preparat.

Posar prest faldes en cinta

2. Ràpid; que obra o que és obrat sense tardar.

A un llest, un prest

Si no és ara, serà suara

Prigó

És el nom que se li va donar en molts pobles a la creu del terme.

Pilastra que sosté una capelleta o armariet dins el qual hi ha una imatge exposada a la veneració dels fidels, en els camps i muntanyes dels Maestrat i la comarca de Morella.

Prima

1. Coca rodona, de molt poca gruixa, feta de farina sense quarta ni segó, amb llevat, oli i llavoretes, i generalment amb panses o anous.

2. Rajola que té la meitat del gruix dels atobons.

Primerenc-enca

1. Que neix, madura o actua abans del temps ordinari.

Aigua de juny primerenca, molts mals arrenca

Anyell primerenc treu bona banya

Bagassa primerenca, beata tardana

El blat, primerenc o tardà, pel juny s'ha de segar

El lli, primerenc o tardà, fins per sant Joan no florirà

Fruita primerenca no val gaire

La puput primerenca, collita de vi

Oreneta primerenca, primavera colorenca

Oronells tardans, hivernàs tardà; oronells primerencs, l'estiu ja ve

Pasqua marcenca, fam primerenca

Primerenc i tardà, al juny s'ha de segar

Primerenca és la castanya, que pel maig reganya

Puta primerenca, beata tardorenca

Qui bat primerenc, bat de franc

Qui bon maig ha de tenir, primerenc comença

Sembra primerenc i poda tardà, ni pa ni vi no et podrà fallar

Tardorada dolenta, millor tardana que primerenca

Primmirat

1. Que mira prim.

2. Que és molt delicat en el tracte i en el comportament.

Cagar molt prim

Mirar molt prim

Ser de cal Pixa-rellisques

Primparat-ada

1. Si cau no cau, en perill o a punt de caure, d'engegar-se, de perdre's.

2. Frèvol, inconsistent.

Procurar

Mirar d'aconseguir; fer el que es pot per aconseguir alguna cosa.

Prolapse rectal

1. Protussió fora de l’anus de la mucosa de revestiment del recte.

Prunyó

1. Aranyó, fruit del prunyo, espècie de pruna molt petita (de 6 a 12 mm. de diàmetre), de color negre blavós i de gust agre i amargant.

Any de prunyons, pocs cavaions

2. Irritació de la pell, amb inflor i envermelliment, acompanyada d'ardència i picor i a vegades d'ulceració, produïda pel fred, principalment a les mans, als peus i a les orelles.

El fred porta prunyons, i la calor suors

Pubil-ila/pubill-illa

1. Fill únic o filla única d'una casa.

Si vols ben casar les filles, no les facis mai pubilles

2. Infant, persona menor d'edat.

3. Fill no instituït hereu, quan es casava amb una pubilla.

Pudenta

1. Gènere d’hemípters heteròpters de la família dels pentastòmids (Nezara sp), de forma aplatada, com escut, generalment de color verd, que emeten unes secrecions acres produïdes per glàndules odoríferes.

Pudor/pudentina/pudentor

Mala olor.

Puja

1. Augment, pujada (de força, de valor, de preu).

2. Quantitat de pa que es paga al forner per la feina i materials (llenya, etc.) de coure el pa en el forn públic.

Pa de puja: el pa que es donava al forner en pagament de la seva feina.

Forn de puja: el forn públic que cou pa pastat pels parroquians.

Pujador

1. Costa, escala o altre lloc per on es pot pujar.

2. Banc o pedrís damunt el qual es posen per ajudar-se a pujar a cavall.

3. Peça de ferro o de fusta adherida i sortint de la part baixa d'un vehicle, per posar-hi el peu en haver de pujar en aquest.

Pujol

1. Puig petit; monticle.

Pul·lular

1. Multiplicar-se abundantment.

Puntada

Acte de tirar-se un nedador a l'aigua de cap i amb els braços estesos i les mans juntes.

Paraula o paraules que es diuen per insinuar o fer recordar alguna cosa.

No donar mai fil sense puntada

Puntal

Barra, tauló o altra peça llarga i sòlida que es fica o recolza a terra o damunt un suport resistent i serveix per a sostenir o impedir que caigui alguna cosa.

Es diu d’una persona important en un grup per les aportacions que hi fa, pel suport que dóna.

Puntelló-ada

1. Cop donat amb la punta del peu.

Punxada

Dolor viu i de curta durada.

En plural, molèsties que sent u en els músculs durant un temps a partir del sendemà de fer un esforç no habitual.

Punyet

Joc que consisteix a tractar d'endevinar el nombre total de monedes, pedretes, etc., que el contrincant amaga al puny.

2. Prova de força que consisteix a agafar-se dos per la mà i, amb els colzes en una superficie plana, tractar de doblegar el braç de l’altre.

3. PUNY, PUNYET. Aquesta és una cançoneta que es cantava mentre el xiquet estava a les faldes de la mare, i consistia en endevinar un dels objectes, tot i assenyalant damunt de l’esquena del nen/a per a poder-ho distingir i deia així:

Puny, punyet,

és tisora o ganivet,

Que és?

Punyeta

1. Nom donat a qualsevol cosa que molesta o que no té cap utilitat.

Anar [o anar-se'n] a fer punyetes

Enviar [o engegar ] [algú] a fer punyetes

Fer la ma

Fer la punyeta [a algú]

Home petit, carregat de punyetes

Ser una mitja punyeta

Ves-te'n a la quinta punyeta

Viure a la quinta punyeta

3. Expressió que denota disgust, contrarietat, etc.

Estar [algú] carregat de punyetes

No estar per punyetes

Puntimirat-ada

1. Massa minuciós i remirat en coses que no tenen importància.

Ser un puntimirat

Puntós-osa

1. Que té molt de punt, que s'ofén fàcilment; que obra per punt.

Tenir més punts que una albarda vella

Tindre sang a l'ull

Punxar

1. Fer-se carregosa, una persona estimulant, incitant fort a fer alguna cosa.

Punxó

1. Instrument de ferro llarguer i acabat en punta acerada, que serveix per a fer forats.

Punyent

1. Punxant, agut, penetrant.

2. Que causa una sensació dolorosa aguda i penetrant.

3. Colpidor.

Puput

1. Ocell de la família de les upúpides, espècie Upupa epops, de devers 30 cm. de llargària, amb la part superior del cos de color argilosa, les ales negres creuades de ratlles blanques- groguenques, i la part inferior del cos de color groc terrós amb taques negres en el ventre; té la coa negra amb ratlles blanques, sobre el cap un bell floc de plomes erèctils, i el seu bec és molt llarg, prim i un poc corbat; és molt pudent.