PARAULES VALENCIANES EN DESÚS

P

Padrastre

Pagat-ada

Pagedilla/pegedilla

Païdor

Paio-paia

Pairal

Pala

Palanca

Palangana

Palangre

Paleta

Palmito

Palpons (a)

Paller

Pallerofa/pallarofa/pellerofa

Palleta

Pallissa

Palloc

Pallola

Pallús

Palma

Palmito

Paló

Palometa

Palpèntes

Palpís

Palpó-ona

Palput

Palustre

Pamboli

Pàmfil

Pampallugues

Pàmpol

Pampolut-uda

Panac

Panacea

Panarra

Panderada

Panderola

Pandorga

Panellet

Paner

Panera

Panfígol

Panís

Panoli

Panolla/panotxa

Panou

Pany

Pansit/ida

Pansó

Pantaix/panteix

Panxacontent/a

Panxada

Panxell

Pap

Papada

Papafigues

Papallonejar

Papar

Paper

Paperassa/paperam

Paperes

Paperet

Paperina

Paquet

Parada/paradeta

Paradora

Parament

Parany/parança

Parar

Paraulota

Pardal

Paredador

Parer

Pareous

Paretó

Parladuria

Parola

Parota

Parotet

Parpellejar

Parrac/Pèntol

Parròquia

Parrupar

Parrús

Parsimònia

Partidor

Parva

Pasqüer/era

Passabarranc

Passant

Passar casa

Passavolant

Passejada

Passejadora

Passera

Passerell

Passó

Pasta

Pastador

Pasteló

Pastera

Pastilla

Pastisset

Patacada

Patacó

Pataqueta

Patatús

Paternòster/paternostre

Patir

Patollar

Patracol

Patxo

Patxoca

Patxorra

Pau-paula

Paüra

Peal

Pebrella

Pebrera

Pebrerera

Peça

Peçó

Pecúni

Pedaç

Pedrapiquer-era

Pedregada

Pegar

Pegot

Peguisser-era

Pegunta

Peiró/pedró

Péixer/peixir

Pèl de mamella

Pelacanyes

Peladilla/peladella

Pèlag

Pelar

Pelfa

Pelendengues/perendengues

Pelladura

Pellar

Peller-era

Pelleranca

Pelleringa

Pelleta

Pellissa

Pellofa

Pellorfa

Pellucar

Penca

Pencar

Pendó

Penedir

Penelló

Penjoll

Penquera

Pensada

Pentinador-a

Péntol

Penya-segat

Penyora

Pepida

Percal/percala

Perdigot

Perdut-uda

Perelló

Perelloner

Pereta

Pericana

Perjuí/perjudici

Perla

Perllongar

Perluc

Permanent

Pernales

Pernoliar

Perola

Perolada

Perot

Perpal/parpal

Perxa

Perxe/porxe/porxada

Pesebre/pessebre

Pesolina

Pesquera

Pesseta

Pesseter-era

Pessic

Pessigar

Pessigolles

Pestell

Pesteta

Pet

Pet de flare

Pet de rabosa

Petaca

Petar

Petejar

Petorra/petorrets

Petricó

Petxina

Peveter

Pica

Picabaralla

Picamatalassos

Picaporta/picaportes

Picarol

Picat-ada

Picoretes

Picossada

Picot

Pidolar

Pigota

Pila

Pilastra

Pillastre

Pilma

Pilot

Pífia

Pina

Píndola

Pinotxa

Pinta

Pintamones

Pinxo

Pinyol

Pinyolà

Pipar

Pipirigall

Pirri

Pispar

Pistrincs

Pitam

Pitança

Pítima

Pitjola

Pito-a

Pitral

Pitrera/pitera

Pitxer/pitxera

Pitxerrull

Piu

Piula/mineta

Piuladissa

Pixa-reixes/pixavagant

Pixarrada

Pixaví/ina

Pixera

Pixó-ona

Pixorro

Pixum

Plaent/plasent

Planter

Plantó

Plantofa

Plantofada

Planyer

Plegar

Plegat

Pleita

Plepa

Plet/pleit

Ploma

Plomall

Ploramiques

Plorera

Ploricó

Ploriquejar

Ploviscar

Plovisnar

Plugim

Plumier

Poal

Poalada

Poar

Pobric-a

Poca-pena

Poca-roba

Poca-solta/poca-substància

Poca-soltada

Poca-vergonya

Podall

Podrimer

Podrit-ida

Polaina

Polir

Polissó

Polit-ida

Poll

Polla

Pollar

Pollastre

Pollastrer-era

Polleguera

Pollera

Polligana/pollegana

Pollís

Pollós-osa

Pols

Polseguera

Polsim

Pom

Pomell

Poncella

Poncil/poncem

Ponedor

Ponedora

Ponent

Ponentada

Pontarró

Popelín

Pórca

Porcastre-astra

Porcell-ella

Poregós-osa/poreguita

Porga

Porgar

Porquejada

Porquejar

Porquera

Porquet de Sant Antoni

Porra

Porrassa

Porrat

Porró

Porronada

Portell

Portella

Portera

Porticó

Poruc-uga

Posma

Post

Posterol/Pasterol

Postic

Postiça/postisses

Potentat-ada

Poti-poti

Potingo-a

Potra

Potrós-osa

Practicant-anta

Predicot

Pregar

Preguntat

Prest-presta

Prigó

Prima

Primerenc-enca

Primmirat

Primparat-ada

Procurar

Prolapse rectal

Prunyó

Pubil-ila/pubill-illa

Pudenta

Pudor/pudentina/pudentor

Puja

Pujador

Pujol

Pul·lular

Puntada

Puntal

Puntelló-ada

Punxada

Punyet

Punyeta

Puntimirat-ada

Puntós-osa

Punxar

Punxó

Punyent

Puput

Purna/espurna

Purnejar

Púrria

Putxinel·li

Padrastre

  1. Porció de pell alçada prop d'una ungla.

Pagat-ada

1. Content, satisfet.

Estar mes pagat que un gat en un lleu

Estar pagat

Pagat d'ell mateix

Pagedilla/pegedilla

  1. Mol·lusc gasteròpode, del gènere Patella; té la closca molt dura i relativament aplanada, i viu aferrat a les roques de la costa.

  1. Òrgan sexual femení.

Païdor

1. Ventrell, estómac.

    Païdor de gallina: estómac de digestió difícil. Païdor de camell: estómac que ho digereix tot.

    No quedar-ne ni una al païdor

    Tenir bon païdor

    Tenir mal païdor

Paio-paia

1. Rústic, mancat de vivesa i finor.

2. Persona de mala conducta, que no és de fiar; astut per a fer mal, per a enganyar.

3. Prostituta.

4. Individu, tipus.

5. Entre els gitanos, el qui no ho és.

Pairal

1. Pertanyent als pares, als avantpassats. Lloc on habitaven els pares, els avantpassats.

Pala

1. Eina formada per una làmina de fusta o de ferro, de forma generalment rectangular o trapezial o semiovalada, adaptada a un mànec més o menys llarg segons l'ús a què es destina i que sol esser de recollir o remoure alguna cosa sòlida, pastosa o pulverulenta.

Pala de forner: la que, posada al cap d'un mànec llarg, serveix per a enfornar i desenfornar els pans o per a treure les brases; la d'enfornar sol esser de fusta, i la de treure brases és de ferro.

Pala de ventar o de traspalar: la de fusta que serveix per a tirar en l'aire el blat i el boll perquè el vent els separi, o per a passar el gra o la palla d'un munt a un altre.

Pala del foc o del carbó: la que és tota de ferro i serveix per a treure el foc del fogó o fornal, per a transportar carbó, etc. 

Pala dels fems: la que s'empra per aplegar i emportar-se'n els fems després d'escombrar-los.

Pala de cavar o de fangar: la que s'usa en agricultura i en la construcció, per a trencar i girar la terra, el sauló, etc.

Palanca

  1. Passera feta de taulons entre una nau i el moll, o entre les dues ribes d'un riu o torrent.

Palangana

1. Llibrell gran i de poca fondària que servix per a llavar-s'hi les mans. 

Palangre

1. Ormeig que consistix en una corda llarga, de la qual pengen unes altres cordes més primes, cada una de les quals va proveïda d'un ham al seu extrem lliure.

   Pesca de palangre, pesca de baralles

2. Corda de cànem o de lli, composta de tres cordons de tres caps cada un, que s'utilitza especialment en l'ormeig anomenat palangre. 

Paleta

1. Mestre de cases. Obrer.

2. Làmina d'acer de forma aproximadament triangular, unida amb un mànec que fa colze, amb la qual els mestres de cases prenen el fang o mescla i l'apliquen a la paret o altra part de la construcció.

3. Làmina quadrangular d'acer, amb un agafall o ansa, que serveix per a estendre el guix damunt les parets, sostres, etc., i eixalbar-los.

4.  Regle de fusta amb què certs mestres d'escola peguen damunt la mà dels nois per castigar-los.

5. Broca de forma ampla a manera de pala.

Palmito

1. Ventall (de ventar-se, d'esquivar les mosques, de ventar el foc).

Palpons (a)

1. A fosques. Sense veure i ajudant-se de les mans per no caure.

A palpons

Paller

1. Gros munt de palla que es sol fer prop de l'era, després de la batuda, i serveix per a conservar la palla durant el temps que ha de durar el seu consum paulatí.

Buscar una agulla en un paller

Com un paller

D'una palla es fa un paller; d'una pedra un claper

Moltes palles fan un paller

Tota palla fa paller

2. Lloc cobert, generalment format de quatre parets i un sostre o teulat, dins el qual es guarda la palla i l'herba.

Pallerofa/pallarofa/pellerofa

1. Membrana exterior o coberta prima de certs fruits, com ametlles, cebes, etc.

2. Fulles de blatdemoro

3. Persona insignificant.

Palleta

1. Trencar una relació d'amistat. 

   No parar-se en palletes

   Partir palletes

   Tenir-li palletes

2. Joc en que cada un dels troncs de palla, tiretes de paper, etc., de llargària diferent, que es tenen a la mà traient només un cap i que diferents persones van agarrant, cada una una, i guanya o perd la persona que trau la més llarga o la més curta.

   Fer-s'ho a palletes

3. Canonet que s’utilitza per a absorbir líquids.

Pallissa

1. Lloc cobert de teulada destinat a guardar-hi la palla.

Et farem dormir a la pallissa

2. Casa de planta baixa, destinada a guardar-hi la palla, el carro, les ferramentes i altres instruments de conreu.

3. Corral de bestiar de llana.

4. Niu o joca de gallines o coloms.

5. Tupada; sèrie de cops donats per fer mal a algú.

Alçar la pell [a algú]

Amidar l'esquena

Anar calent

Arribar a l'esquena

Deixar una cara com un mapa

Donar tronc

Fer pagar la patent

Fer un ull de vellut

Fer un vestit de blavet a algú

Posar el cul com una tomaca

Tocar el cul

Trencar la cara [a algú]

Palloc

  1. Fulla que cobreix les panolles de la dacsa

2. En plural diners

Pallola

1. Xarampió. Malaltia febril contagiosa que es manifesta amb símptomes catarrals seguits de l'aparició de taquetes vermelles.

Qui passa la mar passa la rosa

2. Beneitot, tonto.

Pallús

1. Rebuig de la palla llarga.

    Pallús de l'arròs. Les corfetes que cobrixen el gra.

2. Borra que es congria sota el llit en mancar-hi la neteja.

3. Beneitot, curt d'enteniment.

Ser un pallús

Palma

1. Palmera.

Soterrar amb palma [una dona]

2. Branca de palmera amb les seves fulles.

Dur [algú] amb rams i palmes

Esser com les palmes d'Elx, que arribaren el matí de Pasqua

Portar o Dur [algú] amb palmes, o amb palmes d'or

3. Margalló.

4. Branca de palmera presa com a símbol de triomf o de martiri.

5. Part inferior de la mà, compresa entre els dits i la monyica.

Tocar les palmes

6. Destacar.

   Emportar-se la palma

7. Peça metàl·lica o de cuiro, adaptable a la palma de la mà, utilitzada per a espentar l'agulla en cosir els cuiros, les espardenyes, etc.

   Tindre [o dur] [algú o alguna cosa] en la palma de la mà

Palmito

  1. Ventall.

Paló

  1. Pala petita i estreta que els forners usen per a remenar el pa mig cuit i per a desenfornar-lo.

  1. Pala relativament petita que els agricultors empren per a fer clots a terra i sembrar-hi la llavor de blat de moro, llegums, etc.

  1. Cadascuna de les dents verticals del rodet de la sènia.

  1. Barró de fusta col·locat verticalment en la barana del carro.

Palometa

1. Colomet.

2. Papalló, insecte lepidòpter.

Fer la palometa

3. Cassalla barrejada amb aigua.

4. Suport amb un ganxo per a penjar la roba.

5. Especie de metxa que es posa en oli per a fer llum.

6. Peça de fusta acollada a la vara del carro per subjectar-hi l'eix.

Palpèntes

1. Anar a les fosques, sense veure-hi, però ajudant-se amb les mans per no caure, no topar o no errar el camí.

   A les palpentes (o a les palpes)

Palpís

  1. Part carnosa i molsuda d'un membre.

Palpó-ona

1. Que fa les coses massa a poc a poc, lent en l'obrar. 

   Ser un palpó

2. Que palpa. Sobretot a les dones.

Palput

1. Ocell de la família de les upúpides, espècie Upupa epops, de devers 30 cm. de llargària, amb la part superior del cos de color argilosa, les ales negres creuades de ratlles blanques-groguenques, i la part inferior del cos de color groc terrós amb taques negres en el ventre; té la coa negra amb ratlles blanques, sobre el cap un bell floc de plomes erèctils, i el seu bec és molt llarg, prim i un poc corbat; és molt pudent.

2. Que té molta carn en una part del cos, o que és gros tot ell.

3. Persona que no sap guardar un secret.

Palustre

1. Relatiu o pertanyent als pantans o aiguamolls.  Que habita en llocs pantanosos. 

3. Paleta triangular amb què els mestres de cases apliquen el morter o mescla a la paret.

Pamboli

  1. Pa amb oli.

Pàmfil

1. Home indolent, apàtic, que obra lentament.

Pampallugues

1. Noses, llums, etc., que impedixen intermitentment la visió, com ocorre quan els ulls s'obrin i es tanquen repetidament i ràpidament.

2. Nosa reiterada, insistent; aparició repetida de persones o coses davant algú.

Pàmpol

1. Fulla de cep o de figuera.

A la caiguda de la fulla [o pàmpol]

Aixarop de pàmpol

Està que no arribarà a la caiguda del pàmpol

Quedar-se amb un pàmpol davant i un altre darrere

2. Peix de la família dels caràngids, de cos oblong, fusiforme i poc comprimit, d’uns 60 centímetres de llargada màxima, de color gris blavenc a l’esquena, més clar als costats, i sobre aquests unes cinc o sis franges verticals fosques, amb algunes espinetes baixes davant l’aleta dorsal, molt nedador (Naucrates ductor).

3. Pavelló de l'orella.

Pampolut-uda

  1. Que té les orelles grosses.

Panac

  1. Persona poc espavilada.

Panacea

1. Remei que guareix tots els mals. Preparat farmacèutic fet a base d’una mescla de substàncies molt diverses.

 No ser la panacea

Panarra

  1. Dit de la persona que sol menjar molt pa, que li agrada molt el pa.

Panderada

  1. Caguerada grossa i clara.

Panderola

1. Escarabat de cuina. Insecte de l'espècie Blatta orientalis o cuca molla.

2. Carret lleuger, de dues rodes, que porta un sol cavall.

3. Nom humorístic que es dóna al tren de via estreta que va d'Onda a Borriana i a Castelló de la Plana. «De Castelló a Onda, | va el tren que vola; | per açò tots li diuen | la panderola» (cançoneta de Cast.).

Pandorga

  1. Simbomba.

Tocar-se la pandorga

Panellet

1. Pa molt més xicotet que l'ordinari.

2. Dolç de dimensions més xicotetes i forma diversa, fet essencialment de massapà, que constituïx el menjar típic de la nit de Tots Sants.

 Qui busca panellets, troba rotllets

Paner

1. Cistella.

   Això són figues d’un altre paner

   De la flor de gener, ningú no omple el paner

   Ésser més ruc que un paner

   Fer un paner

2. Anques, cul.

Panera

1. Recipient format per un cércol i un fons de cordes entrellaçades, usat per a tindre-hi pa.

2. Recipient rectangular o ovalat fet de juncs, vímens, canyes, etc., per a tindre-hi roba, taps, etc. 

Estar xuclat de panera

Portar el dot en panera

Si fora gallina, no posaria cap d'ou en la panera

Panfígol

1. Pa de figues

El pa de figa, o pa de figues, és un producte típic de la gastronomia mediterrània, que es consumeix especialment durant les festes de Nadal. Es tracta d'unes postres fetes a base de figues seques capolades, ametlla, canyella, clau d'espècia i matafaluga, amb què es fa una pasta atapeïda dins un motlle rodó. Aquesta recepta camperola permetia a les famílies aprofitar l'abundant producció de figues de forma més duradora. Probablement d'origen àrab, habitualment es comercialitza en porcions.

2. Persona blana i que s’encanta, que no val per a res.

Panís

1. Planta gramínia de l'espècie Setaria italica, de tronc dret i robust, llarga fins a un metre, fulles

verdes, planes, i espiguetes formant panolla amb pedicels llargs i un poc caiguts.

2. Planta gramínia de l'espècie Zea Mays. Blat de moro

Ser més bord que la canyota [o que el pa de panís]

3. Diners.

4. Ignorant.

Panoli

1. Coca feta de farina, sucre i oli, amb vi blanc o amb aiguardent, cuita al forn.

2.  Beneit, curt d'enteniment, ignorant.

Ser un panoli 

Panolla/panotxa

1. Espiga del blat de moro.

2. Nom donat al fruit del cacau.

Panou

1. Coca de farina, ou, oli, canella, sucre i llimona, que es fa per les festes de Pasqua.

Pany

1. Porció de paret més o menys extensa i llisa.

Pany de carrer: porció de carrer no interrompuda per cap travessia.

2. Tros o porció plana, llisa, d'una cosa.

3. Faldó de la camisa, d'un mantell.

4. Mecanisme d'una arma de foc llarga que conté el dispositiu disparador i servix per a carregar-la, alhora que tanca la recambra mentres el projectil està dins de l'ànima.

5. Tancador de porta o de tapadora en el qual els moviments del pestell estan governats per un mecanisme que es fa obrar ficant-hi i fent rodar una clau.

Anys i panys

Deixar la clau en el pany

No haver-hi pany que tanque

Tancar (una cosa) amb pany i clau (o amb pany i forrellat) 

Pansit/ida

1. Dessecat per l'acció del sol, de l'excés de calor, de la carència d'humitat; es diu especialment de les fruites.

Més pansit que una bleda en mal oratge

2. Mústic, arrugat per haver perdut volum.

Ai, mare, els pits! Com més me'ls toque més pansits

3. Dit d’una persona abatuda, mancada de delit, de bon humor.

Pansó

  1. Gra de raïm, figa o altra fruita assecada a la planta mateixa, per l'acció del sol, d'un insecte, etc.

Pantaix/panteix

1. Respiració fatigosa.

Agarrar pantaix

2. Ranera d'agonia.

Panxacontent/a

1. Dit d’una persona satisfeta, que no s’amoïna per res, que cerca la vida fàcil, etc.

    Ser un panxacontenta

Panxada

1. Menjada excessiva o molt abundant.

2. Acció de fer una cosa en gran abundància, amb gran intensitat.

Panxell

1. Ventre de la cama, es a dir, la part de darrere, més molla o musculada.

Pap

1. Bossa o dilatació de l'esòfag dels ocells.

2. Goll, bony exterior en el coll.

3. Ventrell de persona o d'animal.

   Amb el pap buit 

   En té el pap ple

   Ficar al pap

   Home fart mai fa bon pap [o no és menjador]

   Omplir el pap i el sac

   Si et fa mal el cap, omple el pap

   Tenir un bon pap

4. L'interior de l'home, el lloc on guarda els seus secrets o d'on es treu les paraules que diu.

   Buidar el pap

   Ficar-li [alguna cosa] al pap [a algú]

   Guardar [alguna cosa] al pap

   No florir-se-li a un res en el pap

   No tenir pedres al pap

   Portar al pap [alguna cosa]

   Portar-ne una al pap i una altra al sac [o dues al sac]

   Quedar-se al pap

   Traure del pap

Papada

1. En una persona, sotabarba molt pronunciat.

2. Excrescència carnosa que solen tindre davall del coll certs animals, com el porc, la cabra, el titot, etc.

Papafigues

  1. Ocell de la família de les muscicàpides, espècie Muscicapa atricapilla, de plomatge negrós pel cap i l'esquena, blanc pel ventre i amb una taca blanca grossa a les ales, és insectívor i molt bellugadís. S’alimenta de figues.

Papallonejar

1. Anar d'un lloc a un altre, movent-se constantment com una papallona.

2. Interessar-se de manera superficial i inconstant per diverses coses.

Papar

1. tr. Engolir sense mastegar.

2. Menjar.

3. Veure, escoltar sense cap criteri ni moderació.

4. No entendre.

Paper

1. Matèria fabricada en forma de fulls prims, de pasta de fibres vegetals obtingudes de pedaços, fusta, palla i altres substàncias, i que serveix principalment per a escriure-hi i secundàriament per a embolicar, per a aplicacions medicinals, etc.

   Alguna mostra dels que ja no s’utilitzen molt o gens son:

 Paper de barba: el paper de tina que no està retallat per les voreres.

Paper de calcar: el que permet reproduir-hi dibuixos per transparència.

   

   Paper carbó (també dit per alguns paper de calcar): el que té una cara tenyida de plombagina, sanguina o altres colors i que, interposat entre un dibuix i un altre cos, resseguint aquell amb una punta dura, transmet els perfils al cos inferior.

 Paper continu: el que forma peces de gran longitud.

 Paper d'embalar: el que serveix especialment per a embolicar paquets.

   Paper d'estrassa: el fabricat de pasta del drap més ordinari, que absorbeix la tinta i per tant no serveix per a escriure-hi.

Paper de fil: el que es fa de pasta de draps de fil, i serveix principalment per a impresos de luxe.

          Paper de filtre: el que és porós i sense cola, fet de draps de cotó rentats amb àcids dissolts, i que s'empra per a filtrar.

  Paper de forro: paper d'estrassa més gruixut que l'ordinari, fabricat expressament per a esser enquitranat i posar-se en els vaixells entre el forro de fusta i el de coure.

    Paper de fumar: el molt prim i fabricat expressament per a enrotllar-hi tabac i fumar.

  Paper cuixé: el preparat amb una mena d'estuc molt lluent, apte sobretot per a l'estampació de gravats directes de trama molt fina.

  Paper ratllat: el que porta impreses ratlles paral·leles perquè en escriure-hi es faci l'escriptura recta.  

   Paper pintat: el que porta estampats diferents dibuixos i serveix per a empaperar parets, mobles, etc.

     Paper pautat: el que porta les ratlles paral·leles combinades de dues en dues, de cinc en cinc, etc., perquè s'hi pugui escriure taquigrafia, música, etc.

   Paper ploma: el fabricat de substàncies molt lleugeres i de consistència esponjosa.

 Paper quadriculat: el que porta impreses ratlles horitzontals i verticals encreuades formant una multitud de quadrats més o menys petits.

     Paper secant: el molt esponjós i en el qual s'abeura la tinta, i que serveix per a eixugar l'escrit, les taques, etc.

   Paper de seda: el que es fa de la capa interior del capoll de seda i serveix principalment per a embolicar coses fines.

  Paper de solfa o de música: el pautat amb pentagrama o tetragrama, especial per a escriure-hi les notes musicals.

  Paper vegetal: classe de paper transparent usat pels dibuixants per a copiar i transportar dibuixos.

  Paper bíblia: Paper molt prim, compacte i fort que s'utilitza en edicions de luxe.

      Paper d'arròs:  Paper fet amb medul·la de l'arbre del pa o amb canyes de bambú.

   Paper mil·limetrat: Paper que té impresa una quadrícula d'1 mil·límetre de dimensió lateral i que és utilitzat per a fer-hi representacions a escala.

   A cal sabater, sabates de paper

   Cantin papers i mentin barbes

   Dur els papers mullats [o banyats, o molls]

   El paper es molt sofrit

   El paper és molt sofrit, i la tinta acompanya

   Embrutar paper

   Estar blanc com el paper

2. Funció que algú acompleix; capteniment d'algú en tal o tal circumstància.

   Fer el paper de borinot 

   Fer el paper de Met

   Fer el paperot

   Fer el seu paper

   Fer mil papers

   Fer molt mal paper 

   Fer tots els papers de l’auca

   Fer un bon paper

   Fer un paperàs

   Has fet un paper d'estrassa

   Jugar [o Fer] bé el paper

   Més blanc que un paper d'escriure

   Perdre els papers

   Prim com un paper de fumar

Paperassa/paperam

1. Conjunt de documents i tràmits.

Paperes

1. Tumor que es produeix en el coll i galtes.

Paperet

1. Paper petit; bocí de paper.

3. Paper dolent; manera d'obrar poc correcta, informal, desairada.

 Sembla que en Rajoy està fent un bon paperet amb tota la història del rescat.

2. Bocins petitíssims de paper de forma circular que es llencen en gran quantitat a certes festes col·lectives, com balls, desfilades, processons, etc.

3. Paperet de llimonada. Àcid tartàric i bicarbonatat sòdic. També es diu llimonada de paperet.

Paperina

1. Peça de paper caragolada.

2. Embriac.

    Agarrar la paperina

3. Situació ridícula

    Fer el paperina

Paquet

1. Persona que ocupa el seient de darrera, en una motocicleta.

Anar de paquet

2. Jugador molt dolent.

3. Rinya que li cau a algú.

Caure-li un bon paquet

4. Bony a la bragueta del pantaló d'una persona ben dotada.

Marcar paquet [o tindrer un bon paquet]

Parada/paradeta

1.  Cadascun dels llocs de venda que hi ha en un mercat o en una fira.

Paradora

1. Parany per a agafar rates i ratolins.

2. Parany per a agafar ocells (pardals).

Parament

1. Acció i efecte de parar, de preparar o guarnir.

   Fer paraments per a caçar: Posar paranys per a caçar.

   Donar parament: Preparar convenientment una cosa, especialment un teixit.

2. Allò amb què es para o adorna alguna cosa.

    Fer el parament: Preparar els mobles i roba per a casar-se.

   Parament de cafè: Conjunt de les peces per al servici de café.

  Parament de casa: Conjunt de mobles, utensilis, etc., d'una casa.

       Parament de cuina: Conjunt de tots els utensilis per al servici de la cuina.

   Parament de llit: Conjunt de llençols, coixineres i altres peces de roba que porta normalment el llit.

     Parament de taula: Conjunt de plats, coberts, etc., per al servici de la taula de menjar.

    Parament de cambra: Conjunt de mobles d'una habitació.

    Parament d'altar: Conjunt d'estovalles i altres peces de tela que guarneixen un altar.

    Llit de parament: Llit guarnit sumptuosament.

 Cambra de parament: Cambra principal i més ben guarnida d'un palau o d'un altre edifici.

       Taula de parament: Taula molt ben guarnida per a un acte solemne.

    Paraments d'una casulla, d'un camis, etc.: Tela o brodat d'adorn, de color diferent del que forma la base de la casulla o camis.

    Parament de dol o de mort: Teles negres que cobreixen un túmul o un lloc destinat a un servei  funeral.

3. Draps amb què es cobrien i guarnien els cavalls per a una festa o per a la guerra.

4. Peça de la bragueta dels pantalons que porta els botons de cordar.

5. Cada una de les dos cares d'un mur. 

Parany/parança

1. Trampa, giny dreçat per caçar o agafar animals.

Parar teles 

2. Artifici dreçat contra algú, especialment per atrapar-lo, fer-lo caure, seduir-lo.

Caure en el parany

No hi ha joc de mans, sense trampa [o paranys]

Posar paranys

Parar

  1. Estendre o presentar una part del cos, un recipient, un objecte qualsevol, en posició o manera apta per a rebre allò que ens donen, tiren, apliquen, etc.

Parar cara

Parar el cabàs

Parar esqueneta

Parar l'esquena

Parar la galta

Parar la mà

  1. Muntar i guarnir una cosa disposant-la per a obrar, per a servir a un fi.

Parar botiga [o tenda, taverna, etc.]

Parar el llit

Parar el peu

Parar casa

Parar taula

Parar teles

Parar un altar

Parar una arma [de tret]

Parar una trampa, [o llosa, ratera]

  1. Cosir les peces de cuiro d'una sabata per unir-les i cosir-les després amb la sola.

  1. Esporgar un arbre deixant-li certes branques de manera que dins el brancatge pugui entrar-hi el sol i l'aire.

  1. Posar atenció a una cosa; fixar-s'hi atentament, adonar-se'n bé.

Parar compte

Parar esment [en alguna cosa]

Parar l'orella

  1. Evitar allò que ens sobrevé, que ens ataca, etc., interposant un obstacle, un defensiu.

Parar el carro

Parar el colp

Parar els peus [a algú] 

Parar la pilota

  1. Torbar-se de sorpresa.

  1. Resultar, escaure, venir (bé, malament).

Parar bonico

Parar lleig

Paraulota

1. Paraula que no queda bé de dir, que denota mala educació.

Pardal

1. Home astut, que obra en profit propi.

2. Membre viril.

Quan el pardal s'empina, s'acaba la

 doctrina

Paredador

  1. Home que té per ofici fer paret, sobretot la paret seca de les tanques.

Parer

1. Allò que hom pensa que cal fer.

A parer ([d'algú]

Al meu parer

Demanar parer

Donar de parer [a algú]

És el parer de molta gent, segons d'on bufa el vent

Haver-hi contrast de parers

Prendre parer

Segons el meu parer

Pareous

  1. Persona que actua o parla amb lentitud, que té molta melsa.

Paretó

  1. Paret baixa.

Parladuria

1. Cosa que es diu simplement per parlar, sense gaire fonament.

Parola

1. Verbositat, abundància excessiva de paraules.

    Tenir molta parola

    Tenir bona parola

Parota

  1. Embotit que es fa amb la bufeta de porc.

Parotet

1. Insecte de la família dels libel·lúlids, que comprèn diferents espècies anomenades vulgarment espiadimonis.

Parpellejar

1. Moure les parpelles, obrir i tancar els ulls.

2. Resplendir, un cos lluminós, amb intermitències que se succeïxen ràpidament.

Parrac/Pèntol

1. Tros d'una cosa que penja.

2. Tros de tela mig separat per un esgarró de la resta de la peça de vestir.

3. Pedaç mal cosit.

4. Porció de núvols que apareix com separada dels altres.

5. Persona malvestida, esquinçada.

    Ésser un esparracat

6. Pagès, en sentit despectiu.

Parròquia

1. Conjunt de les persones que compren en una botiga, o que són clientes d’un mateix metge, advocat, o d’un altre professional.

Parrupar

  1. Fer, el colom o la tórtora, el seu cant (el parrup); fer un soroll semblant al parrup.

Parrús

1. Parra borda. Raïm de la parra borda.

2. Vulva.

    La beata Sus, amaga la cara i ensenya el parrús

Parsimònia

1. Moderació o parquedat en les despeses. Lentitud.

Partidor

  1. Dispositiu per a separar l'aigua d'un canal en dos corrents.

Parva

  1. Estesa de garbes damunt l'era en disposició de batre's.

Pasqüer/era

  1. Persona que ix per Pasqua al camp, a la muntanya.

2. Relacionat amb la Pasqua.

Passabarranc

1. A passabarranc: fent drecera per la muntanya o pel bosc.

Passant

1. Que passa.

2. Persona que passa per un lloc.

3. Baga molt ampla de cuiro destinada a deixar passar una corretja perquè el cap no pengi ni balderegi.

4. Lloc per on un camí passa un torrent o una riera.

5. Corriols que es deixen a un extrem de l'hort sense plantar per a poder-hi anar a girar l'aigua.

6. Acció o moment de passar.

7. Passada, cercavila.

8. Es diu del quadrúpede en actitud de caminar, generalment cap a la destra, i quan es tracta del lleó, amb la pota anterior destra alçada i sense doblegar.

Passar casa

1. Disposar dels ingressos mínims per a poder viure sense luxes, però sense penúries.

Passavolant

1. Persona que passa.

2. Persona que va, per la seva professió, d'una localitat a una altra.

3. Acció feta inconsideradament i ràpidament.

   Donar passavolants [a algú]

Passejada

1. Acció de passejar o passejar-se.

   Amb passejades, les penes són mig passades

2. Lloc destinat a passejar-hi.

Passejadora

  1. Xiqueta que passejava i tenia compte dels menuts de casa rica barata berenat  algun gallet)

Passera

1. Tauló, soca, conjunt de pedres o altra cosa posada a manera de pont per a travessar un riu, torrent, bassiot, etc.

2. Cadascuna de les pedres col·locades de manera que formin un conjunt apte per a posar-hi els peus en travessar un corrent o embassament d'aigua.

3. Rec de terra format entre dos cavallons, i per dins el qual corre l'aigua procedent de la sèquia i destinada a regar els camps.

4. Freqüència de pas; trànsit freqüent.

    Fer passeres [d'un lloc]

    Fer passar amb passeres

5. Passa; malura epidèmica.

    Hi ha passera

Passerell

1. Ocell de la família dels fringíl·lids, de l'espècie Acanthis cannabina, de plomatge rossenc, més fosc en les ales i en la coa, vermell en els pits i part del cap del mascle; és molt cantador, va a grans esbarts i fa el niu dalt arbres o arbusts.

Cantar com un passerell

Estar alegre [xalest, trempat, eixerit, etc.] com un passerell

Haver-hi passerells

Omplir [a algú] el cap de passerells

Pescador de canya i caçador de passerells, no vulguis dinar amb ells

Tenir els passerells al cap

Val més un passerell que esperar una oca

2. Persona inexperta.

   Fer el passerell

Passó

1. Pallissa, tupada.

2. Victòria excessiva en esport

Pasta

1. Massa tova formada d'una substància sòlida mòlta o polvoritzada mesclada íntimament amb aigua o un altre líquid.

Pasta d'albercoc, de garrofa, etc.: La massa d'aquestes fruites mòltes per a fer-ne confitura.

   Pasta de gerrer o de terrisser: Massa d'argila o d'una altra terra mòlta per a esser emprada en la fabricació d'objectes de ceràmica.

 Pasta ferma: La pasta de terrisser que no conté més que un 12 per cent d'aigua.

  Pasta molla: La pasta de terrisser que conté més del 12 per cent d'aigua.

 Pasta de paper: Els draps reduïts a una massa blana per a fabricar-ne paper.

              Pasta de dents: Massa composta de matèries sabonoses i desinfectants, destinada a netejar les

    dents.

Pasta de sobrassada, de botifarrons, etc.: La massa de carn i d'altres matèries animals destinada a farcir sobrassades, botifarrons, etc.

    Aferrar-se la pasta pels draps

    Fer-se la pasta agra [a algú]

    No saber de quina pasta és [algú]

   2. Massa blana formada amb farina que serveix per a fer pa, galetes, pastissos.

Pasta alimentosa (o alimentària ): Producte obtingut per dessecació d'una massa no fermentada feta amb farina, sèmoles o semolines de blat dur o candial, i aigua i emmotlat mecànicament segons formes molt diverses.

Pasta de farina: Massa plàstica feta de farina i aigua.

Pasta de fruita: Melmelada de consistència sòlida obtinguda per cocció de la polpa de fruites amb xarop i posterior refredament.

Pasta de guaranà: Pasta dessecada preparada amb llavors de l'arbre Paulinia cupana, rica en cafeïna.

Pasta de xocolate: Massa feta amb cacau sense pellorfa mòlt, mesclat amb sucre.

Pasta fullada (o de full):. Pasta de farina estirada en fulls primíssims i superposats diverses  vegades.

Pasta seca (o de te): Pastís menut, fet amb pasta de farina, sucre, greix, ou, fruita seca i aromes, cuit al forn.

    Agafar en les mans en la pasta

    Apegar-se com el pèl a la pasta

    Ell es pasta el pa i ell se'l cou

    Ésser fet de pasta de coca bamba

    La pasta i el xiquet a l’estiu tenen fred

    No saber un treure’s la pasta dels dits

    Quedar-se de pasta de moniato

    Ser [algú] de bona pasta

3. Cadascuna de les classes de fideus, macarrons i altres sopes fabricades a base de pasta de farina.

4. Massa resultant de la mòlta de les olives pel trull, i que, posada dins els cofins, és premsada per treure'n l'oli.

5. Massa blana composta de farina o midó bullit amb aigua, que serveix per a aglutinar fortament paper, pell, sola, etc.

6. Diners.

    Costar una pasta gansa

7. Material de què es compon una cosa, i fig., aplicat també a coses no materials.

Pasta de perla: Nacre.

Pasta d'agnus: Cera verge amb la figura d'un anyell, beneïda pel Papa.

Ser de pasta d'agnus

Pasta de vidre: Massa de guix i d'oli de lli, que serveix per a subjectar els vidres a les vidrieres,

tapar escletxes, etc.

 Mitja pasta: Enquadernació en què només hi ha pell en el llom, i la resta de les cobertes és forrada de paper.

Pastador

1. Cambra o departament de la casa dins el qual hi ha la pastera altres instruments per a l'elaboració del pa.

Pasteló

1. Pastís dolç de rebosteria.

Pastera

1. Recipient de fusta, de fons pla i parets interiors inclinades, dins el qual es pasta la farina per a fer els pans.

2. Recipient o lloc còncau on es pasta alguna cosa, com el guix i el morter en l'ofici de mestre de cases, l'argila en el de terrisser, el material per a la fabricació del vidre, etc.

3. Recipient de fusta, semblant al de pastar, que serveix com a pica per a rentar-hi la roba o per a rentar-se.

4. Recipient de fusta per a posar-hi el menjar del porc o l'aigua d'abeurar els animals.

5. Caixa rectangular plana que serveix en els planters per a traginar terra d'un lloc a un altre per nivellar el camp.

6. Recipient de fusta, de fons pla i parets baixes i inclinades, dins el qual posen el porc per a escaldar-lo i pelar-lo.

7. Carro que té la caixa de forma semblant a una pastera de pastar i que es pot trabucar cap enrera per buidar-lo.

8. Calaix de baranes baixes, damunt el qual treballen els argenters i que serveix per a evitar que caiguin en terra les llimadures de metall o les pedres precioses en què treballen.

9. Caixa de fusta, de baranes baixes, que va col·locada davant la roda de la sínia i serveix per a recollir l'aigua que aboquen els cadufos.

10. Persona beneitota, curta d'enteniment.

11. Persona malfeinera.

12. Crustaci del gènere Armadillidium, que pastura per dins terra de jardí o de llocs humits.

Pastilla

  1. Peça petita de pasta, generalment de matèria medicinal o aromàtica, de forma rectangular o rodona.

Pastisset

1. Pastís menut.

2. Xicoteta panada semicircular de vora crestada, farcida de menjars salats o dolços.

Pastisset de tomata/verdura           Pastisset de moniato             Pastisset de cabell d'àngel.

Patacada

1. Cop fort donat o rebut amb la mà, amb una eina, etc., o a causa d'una caiguda.

 

Al ball de la Patacada, hi va la gent dissipada

Ball de la patacada 

2. Cop advers, gran contrarietat, pèrdua, tribulació sobtada.

3. Aiguat molt fort, pluja intensíssima.

4. Gran quantitat de patates, anomenades dialecticament pataques (Morella)

Patacó

1. Diners.

2. Cartó o cartolina, doblegat en forma de quadro, que es fa servir per a jugar al joc de patacons.

    Joc de patacons: Modalitat del joc de flendi en què es fan servir patacons per a llançar i parar.

Pataqueta

1. Pa en forma de mitja lluna, més petit que la pataca.

Patatús

1. Accident sobtat que priva de l'acció, dels sentits, del moviment.

Paternòster/paternostre

1. Cadascun dels grans o bolletes que formaven uns rosaris.

Patir

1. Rebre l'acció d'una cosa que causa un dany, un dolor, una ofensa, etc.

Patir el martiri. Patir fam, set, calor,

fred. Patir privacions. Patir l'opressió del tirà. Patir misèria.

  Acabar primer el pa que la gana

 A qui està picat de l'alacrà, sols de la

ombra s'assusta ja

Anar coca a caliu

Anar prim de ventre

Ballar [o cantar] els gojos de sant Prim

Estar blau

Estar fent creuetes

Estar sempre en un oi 

Estar [algú] blau de fam i morat de fred

No tindre d'on fer estelles

Passar les de Caïm

Passar les de Sant Amar

Passar les mil i una

Passar-la prima

2. Ser afectat d'un dolor, d'un mal físic, etc., especialment d'un mal habitual, continu.

Patix de migranya, d'insomni, de mal d'estómac. Patir de l'estómac, del cor. Patir de gelosia.

 Afluixar-se les clavilles [a algú]

3. Tindre un defecte, un vici, una mala qualitat.

   Tindre bony [o bua]

4. Debilitar-se o sofrir minva una cosa material.  

Patollar

1. Moure els peus, debatre's de peus, en el fang, en l'aigua estancada, etc.

2. Maldar, esforçar-se per aconseguir una cosa.

3. Fer una cosa de qualsevol manera, sense art, sense netedat.

    Empatollar-se

Patracol

1. Llibre, lligall de documents, molt voluminós.

    Anar a buscar el patracol

2. Documents exigits per l'administració pública, paperassa. 

Patxo

  1.  Treballador valencià, segons els anomenaven a Barcelona, perquè els valencians solien usar la interjecció Patxo!

inmigrant valencia.jpg

  1.  Cosa insignificant, inútil o de mínima valor. «Això no val un patxo». «Quin patxo!»: quina cosa més inútil!

poco valor.jpg

Patxoca

1. Bon aspecte que fa una persona o una cosa per la seva presència, l'elegància, la vistositat, etc.

    Fer patxoca

Patxorra

1. Calma excessiva, falta de preocupació per les coses, lentitud en el treball.

Pau-paula

1. Beneitona; curta d'enteniment.

Paüra

1. Gran por.

Peal

1. La part de calça que cobreix el peu.

2. Calcetí de roba de llana feta en casa.

3. Persona o cosa inútil, menyspreable.

Pebrella

1. Mata de la família de les labiades (Thymus piperella), de fulles ovades i flors purpúries en inflorescències, és molt aromàtica i utilitzada, entre altres coses, per a adobar olives.

   La llei de la pebrella, qui tira va per ella

Pebrera

1. Pebrer, planta que fa les pebreres.

2. Pimentó.Fruit del pimentoner.

Costar el pebre [o Costar del pebre]

Vermell com un pebre, [o Més vermell

que un pebre]

3. Pebre menut molt coent.

4. Recipient destinat a tenir-hi el pebre o pólvora de condiment.

 Amb sal i pebre

5. Nas gros

Pebrerera

1. Planta solanàcia Capsicum annuum el fruit de la qual és la pebrera.

Peça

1. Cadascuna de les coses d’un conjunt.

Peçó

1. Capoll o cua que uneix una flor o un fruit a la branca.

2. Mugró, punta de mamella.

3. Extrem carnós de l'orella.

4. Extrem del fusell que surt fora del botó de la roda d'un vehicle.

Pecúni

1. Diners, béns monetaris.

    Consultar amb la bossa

Pedaç

1. Tros de roba o de pell cosit a una peça de la mateixa o semblant matèria, sobretot a una peça d'indumentària, per tapar un forat o esqueix.

Dessota dels pedaçons, estan els doblons

El sabater és el més mal calçat i el sastre el més apedaçat

I ara, què li falta?: Un pedaç a cada galta

Més val pedaç lleig, que forat bonic

No bastar es pedaç

Posar un pedaç

Qui apedaça son temps passa

Val més pedaç que forat

2. Taca natural en la pell d'un animal.

3. Torcamans.

Posar com un pedaç brut

Rentar [a qualcú] sa cara amb un pedaç eixut

4. Tros de pela de suro que, per falta de saba, queda arrapat a la planta, en pelar-lo.

5. Pare pedaç

Pedrapiquer-era

  1. Picapedrer, el qui pica la pedra per a la construcció.

Pedregada

  1. Acte de caure pedra o bocins de gel; calamarsada.

Després de la pedregada ja no cal tocar campanes

Dolent com una pedregada seca

Fer més mal que una pedregada

Fer mes por que una pedregada

Mitja pedregada val moltes pluges per Nadal

Veure's la pedregada a sobre

Pegar

  1. Ser adien una cosa aplicada a una altra.

Pegar tort

Pegar-hi com una guitarra en un soterrar

  1. Executar, fer una acció.

Anar a pegar una becada

No pegar ni brot

No pegar-ne ni una en el clau

Pegar a fugir

Pegar un bordo

3. Venir sobtadament (una malaltia, una sort, un pensament, una passió, etc.).

Pegar de cap

Pegot

1. Capa o untament de pega.

2. Cosa mal feta o mal posada, que no fa gens bo en el lloc on està posada.

    Només li han posat pegots

3. Guisat o altra cosa massa espessa, agafallosa.

4. Sabater que es dedica a adobar sabates velles.

 Sabater pegot, panxa de granota,

quan no té diners fa mala carota

5. Persona agafallosa, que molesta amb la seva insistència.

Peguisser-era

1. Persona a qui no costa gaire de barallar-se, que de seguida és a punt per fer-ho.

Pegunta

  1. Pega. Substància negra o molt viscosa, provinent de la resina.

Peiró/pedró

1. Creu de ferro o de pedra posada sobre un pilar o una xicoteta taula de pedra on els sacerdots anaven a beneir el terme per demanar la protecció celestial sobre les collites.

2. Pilastra que sosté una capelleta o armariet dins el qual hi ha una imatge exposada a la veneració dels fidels

3. Columna o pilar solt, especialment amb una inscripció recordatòria d'algun fet memorable. 

Péixer/peixir

  1. Alimentar una persona acostant-li el menjar a la boca.

Pèl de mamella

1. Mamitis, malaltia produïda per obstrucció dels conductes de la llet en les femelles que alleten.

Pelacanyes

1. Persona pobra i sense manera fixa de guanyar-se la vida.

Peladilla/peladella

  1. Confit gros que té l'ànima d'ametlla i la superfície ensucrada llisa.

  1. Persona o cosa molt bona.

Peladilla alcoiana

3. Persona roín.

Pèlag

1. Mar profund, allunyat de la costa.

Pelar

1.Llevar la vida.

2. Ésser molt intens el fred o la calentor.

3. Palar mal d’algú.

4. Fer perdre tots els cabals, apoderar-se dels diners d'algú en el joc o amb engany.

5. Pelar-se-la: masturbar-se.

Pelfa

1. Teixit de seda, llana o moher, semblant al vellut, però de pèl més llarg, el qual augmenta la brillantor del teixit. 

2. Tupada forta o reprensió molt aspra.

Pelendengues/perendengues

  1. Coses secundàries, complements d'una cosa principal.
  2. Tindre pelendengues

Pelladura

  1. Disposició de la pell per a cicatritzar-se.

Tenir bona o mala pelladura

Pellar

  1. Cicatritzar. Créixer la pell sobre una ferida.

Peller-era

  1. Qui es dedica a comprar i vendre vestits, pells i roba vella.

Pelleranca

1. Tros de pell que es desprèn del cos d'una persona o animal o d'una fruita.

Pelleringa

  1. Persona mal vestida i mal alimentada, que pateix necessitat.

Estar fet una pelleringa

Pelleta

  1. Lamineta de ferro o de llauna que els sabaters i espardenyers es posen al palmell de la mà per a poder empènyer l'agulla de cosir sense fer-se mal (Morella).

Pellissa

1.  Peça de vestir de molt d'abric, feta o folrada de pell, que generalment no arriba més avall dels genolls.

Pellofa

  1. Membrana exterior o coberta prima de certs fruits, com ametlles, cebes, raïms, etc.

Pellorfa

  1. Pellofa de cereals, com de l'espiga d'arròs o de la panolla del blat de moro.

Pellucar

  1. Collir o arreplegar els fruits escadussers que han quedat sense prendre en la collita normal, sobretot de raïms, d'olives, d'ametlles.

Penca

1. La part més carnosa de la fulla de certes plantes, adherida o més pròxima al tronc.

2. Porció prima i llarguera d'una cosa.

Tindre bones penques

Tindre unes penques [o moltes penques]

3. Persona alta i prima.

    Haver-n'hi una penca

4. Part llarga i ampla de l'abadejo quan es ven.

Pencar

1. Treballar o esforçar-se molt, sense repòs.

Pendó

1. Penó; insígnia consistent en un tros de tela rectangular que penja d'una barra horitzontal suspesa d'una asta mitjançant cordons.

2. Pedaç, drap vell, esqueixat o inútil.

3. Dona eixelebrada i de mala conducta moral.

   Ésser un pendó

Penedir

1. Saber greu d'haver fet o deixat de fer alguna cosa.

   Ja te n'aniràs a penedir a Roma

Penelló

  1. Irritació de la pell, amb inflor i envermelliment, acompanyada d'ardència i picor i a vegades d'ulceració, produïda pel fred, principalment a les mans, als peus i a les orelles.

Penjoll

1. Grup de fruits o de flors que pengen junts formant pom o ramell.

2. Cosa, especialment joia, que penja.

   Fer un penjoll, [d'algú] 

3. Tros de teixit, especialment cutani, separat de l'altra massa de teixit fora per un costat.

4. Mal vestit.

   Parèixer un Sant Llacer

Penquera

1. Carxofera Cynara scolymus.

Pensada

1. Idea de fer tal o tal cosa.

Pentinador-a

1. Persona que pentina senyores; sol anar a les cases.

2. Mocador gran o vesta amb què es cobreix des del coll fíns a la cinta de la persona que es pentina, perquè no se li posin cabells al vestit.

Péntol

  1. Bocí, fragment petit.

  1. Tros de roba esgarrada.

Penya-segat

1. És un accident geogràfic que consisteix en un espadat rocós de forta pendent o vertical abrupta en la línia de contacte entre terra i mar.

Penyora

1. Persona roín.

2. Castic imposat a qui falla o comet un determinat error en certs jocs.

Pepida

1. Tel escatós que es forma sota la llengua de certes aus, sobretot de les gallines, per acumulació de mucositats, i que constitueix una malaltia contagiosa.

2. Cadarn de les vies respiratòries; constipat fort de pits o de gargamella.

3. Llavor d'alguns fruits, com el meló de tot l'any, el meló d'Alger.

 

Percal/percala

1. Teixit de cotó de millor qualitat que la cretona, usat en la confecció de roba interior. 

   Conéixer el percal

   Més ample que una percal

Perdigot

1. Perdiu mascle.

   Vermell com un perdigot

Perdut-uda

1. Persona de mala conducta moral i que per no vèncer les seves passions es perjudica també materialment.

    Donar l'ànima al diable

    Donar-se a la mala vida

    Esser un pamparruana

    Ser un perdut

2. Terreny abandonat, que no es conra.

    Ser un camp perdut

Perelló

  1. El fruit del perelloner (pyrus amygdaliformis). És globulós d'1 a 3 cm de diàmetre, de color groc a marró i porta les restes del calze..

2. Trosset de fusta que hi ha a la part de dalt de la trompa per a agafar-la.

Perelloner

  1. El perelloner (Pyrus spinosa) és una espècie de planta dins el mateix gènere que la perera (Pyrus) és un arbret o arbust caducifoli molt ramificat i espinós. És originari de la conca del Mediterrani (submediterrani). Arriba a fer 6 m d'alt. Les gemmes i els branquillons joves són tomentosos. Les seves fulles són el·líptiques, enteres o formades per tres lòbuls poc pronunciats. Les flors són blanques i apareixen de març a abril. El fruit (perelló) és globulós d'1 a 3 cm de diàmetre, de color groc a marró i porta les restes del calze.

Pereta

1. Interruptor de la llum penjat al capçal del llit.

2. Manoll de pèls que es deixen créixer a la punta de la barba.

3. Bombeta

4. Lavativa

Pericana

  1. És un plat típic de les muntanyes d'Alcoi i la seua rodalia. Feta dins d'una cassola ceràmica, és una barreja de pebrots rojos secs fregits, alls, sal i tires de bacallà amb oli.

Perjuí/perjudici

1. Dany causat a algu o alguna cosa, sobretot en l'aspecte material i econòmic.

    Arreglar [algú] ben arreglat

    Fer el forat tort [a algú]

    Fer la llesca

    Fer més mal que l'eruga

    Fregir-li-la

    Senyar-se al revés [o amb els peus o amb la mà esquerra]

    Ser [algú o alguna cosa] la tinya [o roí com la tinya , o més roín que la tinya]

    Ser [alguna cosa] la fi del món [per a algú]

    Tindre mals jocs

Perla

1. Persona o cosa excel·lent, que avantatja les altres.

Ser una perla

Perllongar

1. Fer més llarg.

2, Allunyar.

3. Diferir, retardar, deixar per a més tard.

Perluc

  1. Vegetació submergida que creix en les basses i els assarbs i que és símptoma de bona qualitat de l’aigua.

Permanent

  1. Ondulació dels cabells que dura molt de temps.

Pernales

1. Ser una persona poc recomanable o amb actuacions delictives.Referència a Francisco de Paula José Ríos González El Pernales (1879-1907), bandoler andalús.

2. Se sol dir dels xiquets massa vius o fortets.

Pernoliar

1. Extremunciar

Perola

1. Perol gran, caldera.

2. Cap.

   Anarse-li'n l'olla [o la bola, o la perola]

Perolada

1. Cop donat amb un perol o perola.

2. Cosa continguda o cuita d'un cop dins un perol o perola. Molta quantitat de menjar.

Perot

1. Ninot, figura d'home grotesca.

Perot de mitjan quaresma: figura d'home que es posa a la finestra o balcó al matí del dimecres central de la quaresma, i que és el divertiment de la xicalla.

Perpal/parpal

  1. Barra sòlida, de ferro o de fusta, per a fer palanca quan no pots traure alguna penya.

2. Penis

3. Persona roïna

Perxa

1. Pal llarg i estret utilitzat per conduir una barca.

2. Barra de fusta amb barrons o ganxos per a penjar-hi la roba.

3. Persona alta i prima.

4. Barra col•locada a la part central i superior de l’arquillada d’un carro.

Perxe/porxe/porxada

1. Espai cobert, limitat lateralment per columnes o pilars, adossat pel costat oposat al de les columnes a una fatxada.

   Per sant Silvestre, salten les bruixes pel perxe

2. Galeria coberta, amb columnes o amb arcades, que tenen alguns edificis contigus en les seues fatxades, davant de les botigues i els portals d'entrada.

3. Porxada

4. Espai cobert al terrat d'algunes cases per a estendre-hi la roba quan plou.

5. Espai comprés entre la teulada i el sostre més alt d'una casa, destinat a protegir-la del fred i de la calor del sol, el qual s'aprofita per a guardar trastos, creïlles, fruita, etc. (Es diu a Llucena, Artana, Vila-real)

6. Cobert format per tres parets i teulada que permet aixoplugar-s'hi o aixoplugar-hi vehicles, ferramentes, bestiar, etc.

Pesebre/pessebre

1. Menjadora de les bísties.

2. Representació en relleu del naixement de Jesucrist, que sol fer-se per Nadal.

Pesolina

  1. Fruit de la Veça, llegum de l'espècie Vicia sativa, que es dóna per aliment als coloms.

Guanyar-se les veces

Pesquera

1. Lloc destinat a pescar-hi; paratge de la mar, d'un riu, etc., on abunda el peix.

2. Operacions que es fan per a pescar i dels seus resultats.

Pesseta

1. Unitat monetària de l’estat espanyol (1868-2002), dividida en 100 cèntims.

    A vegades, cent pessetes són més que mil duros 

    Salut i pessetes

    Vendre duros a quatre pessetes

2. Diners, riquesa monetària.

A pesseta, i dormir en Tereseta

Fer la primera pesseta

No valdre ni la pesseta de batejar

Una pesseta mai és bona per tothom; [o Una pesseta columnària no és bona per a tots]

Amb diners, torrons, i amb pessetes, casquetes

Ser més espavilat que les pessetes

Ser o estar més valent que les pessetes

  3. Vomitar.

    Canviar la pesseta

Pesseter-era

  1. Excessivament donat a arreplegar diners.

Pessic

1. Compressió feta a la pell o a la carn amb dos dits, especialment amb el polze i l'índex.

Pessic de bruixa: pessic que fa molt de mal.

Perdre la carn a pessics

Tenir pell de pessic

2. Porció de cosa que s'agafa d'una vegada subjectant-la entre dos dits.

Costar un bon pessic

3. Acte de prendre una porció d'alguna cosa.

4. Coca o pa de pessic: És un tipus de coca de pasta fina, lleugera i esponjosa, feta de farina, ous, sucre i amb freqüència rent. Moltes vegades es perfuma amb ratlladura de llimona o de taronja, i de vegades amb una mica de canyella o d'algun licor.

Estar de pa de pessic

Ser [una persona] de pa de pessic

Pessigar

1. Estrènyer una porció de pell o de carn entre dos dits, especialment entre el polze i l'índex.

2. Agafar una cosa o porció de cosa subjectant-la entre dos dits; prendre una petita porció d'una cosa.

    La cuca del mig, tothom la pessiga

3. Obtenir hàbilment o per mitjans poc lícits

4. Comprimir qualsevol cosa entre dos peces o instruments que fan força en sentit contrari.

5. Fiblar, picar o mossegar un insecte, un animal menut.

6. Enrampar.

Pessigolles

1.Sensació espasmòdica, acompanyada de convulsió i de rialles, produïda per un contacte superficial i voluble a certes parts del cos, especialment a les plantes dels peus, a les aixelles o a la part anterior del coll.

Buscar les pessigolles a algú

Enviar a fer pessigolles als gegants

Fer pessigolles [a algú]

No voler pessigolles

Pestell

1. Peça de metall corredissa que es fa entrar o sortir d'un pany per mitjà d'una clau o altre mecanisme i serveix per a tancar o obrir (una porta, una tapadora, etc.).

2. Peça corredora que servix per a tancar una porta, finestra, etc.

   Ser fluix de pestell

Pesteta

  1. Pebre coent de la planta capsicum frutescens prim i allargat. (Benassal)

Pet

1. Ventositat expel·lida per l'anus amb soroll.

Amollar [alguna cosa] com els burros els pets

Aquests són ventositats d'ànec i pets de gallina

Canviar pets amb merda

D'un pet cent clavills

De pet 

De pet i corfada

Després que ha fet el pet estreny el cul

Entrar pertot, com el pet del dimoni

Fer bons pets i bones gambades

   Fer pocs pets pudents

   Fer un pet com una gla

   Fer un pet, com una bufa

   Fer-ne d'un pet set esquerdes

   Llaurar de "burret" [o "ruquet"] i cavar de xiquet, collita de pet

   Més groc que un pet

   No aguantar-se els pets

   No fer cap pet que pudi

   No valdre un pet de conill 

   Parlar a pets

   Ser com el pet d'en Romeu, que va fer trontollar la seu

   Ser un pet aviciat

   Ser un pet bufat

   Ser [algú] l'últim pet de l'orgue

   Ser [algú] un pet de son pare

   Si tens fred, embolica't en un pet

   Valer tant com un pet en un banc

2. Embriaguesa.

   Agafar un pet 

   Porta un pet com un cadirer [o astral]

Pet de flare

  1. CALÈNDULA. Planta de diverses espècies del gènere Calendula, de la família de les compostes, i principalment l'espècie Calendula officinalis, de flors grogues o de color taronja.

Pet de rabosa

1. Posta de la Mantis religiosa, coneguda formalment com ooteca. Es veu molt pel camp, en llocs molt diversos: canals de reg (és on podem trobar-les millor), rames d'arbres, tiges de plantes, murs i parets...

Petaca

1. Capsa o estoig destinat a portar-hi cigars, cigarretes o tabac.

2. Combinació dels llençols en un llit, feta de tal manera que un dels llençols es posa doblegat pel mig, en lloc de posar-se estès, perquè el qui hi ha de jeure no s'hi pugui ficar. Es fa per broma, sobretot entre soldats i col·legials.

Petar

1. Fer un soroll sec una cosa en topar amb una altra, en trencar-se, etc.

2. Rompre's, trencar-se per excés de pressió o de tensió.

3. Morir, deixar d'existir.

Petejar

1. Deixar anar pets (s’aplica als cotxes).

Petorra/petorrets

  1. Planta ericàcia, bruc (Erica multiflora). Es un arbust que es fa de dos a tres metres d'altària, amb les branques tomentoses, fulles ternades o tomentades, molt petites, lluentes; les flors petites, blanques amb cert to rosenc, d'olor suau, disposades en panolla piramidal. La rel s'empra per fer pipes, el brancam per fer graneres, i tota la planta per combustible.

Petricó

1  Mesura de capacitat per a líquids, equivalent a la quarta part d’un porró.

2  Recipient de vidre, de forma de porró, però més petit, dins el qual cap un quart de litre.

Dos petricons d'una tirada, borratxera

 assegurada

Predica més un petricó de vi que cent frares

 agustins

Un petricó de vi té més paraules que el missal

 llatí

Petxina

1. Mol·lusc de diferents espècies de lamel·libranquis, i especialment la closca d'aquests animals.

2. Insígnia o qualsevol objecte que imita la forma de la dita closca de mol·lusc.

3. Vas de metall que serveix per a tirar l'aigua beneita damunt el cap dels infants en batejar-los.

Peveter

1  Vas per a cremar perfums.

2  Gran peveter que, a l'estadi olímpic, sosté la flama dels jocs.

Pica

1. Peça de pedra o de terrissa, més gran que de grossària manual, que té una concavitat destinada a rebre i contenir aigua o un altre líquid que hagi de servir per a rentar, amerar, banyar-s'hi, abeurar animals, etc.

Pica de rentar: la que serveix per a rentar-hi la roba.

Pica d'escurar: l'aigüera o escurador de la vaixella.

Pica de porc: la que serveix de dipòsit per a posar-hi el menjar dels porcs.

Pica de font: el recipient de pedra dins el qual cau l'aigua que brolla d'una font.

Pica: en el molí d'oli, cada una de les cavitats practicades en terra, prop de la premsa, per a recollir-hi l'oli procedent d'aquesta.

Pica d'aigua beneita, o pica beneitera: recipient destinat a tenir-hi l'aigua beneita en les esglésies i altres llocs sagrats.

Picabaralla

1. Disputa, renyina, normalment de poca importància.

Picamà

1. Mà de morter.

Picamatalassos

1. Pala feta de vímens per a espolsar els matalassos.

Picaporta/picaportes

1. Peça de ferro penjada a una porta, i que, alçant-se i deixant-se caure, serveix per a trucar.

Brut com un picaportes 

 2. Trena de cabells caragolada en forma de 8 i subjectada verticalment sobre la coroneta.

 3. Captaire, persona que va demanant caritat de porta en porta.

Picarol

1. Esquella xicoteta que es penja al coll d'un animal (cabra, ovella, bou).

   Allà on va el bou, va el picarol

2. Cada un dels cascavells o les campanetes que es posen als guarniments dels cavalls o dels muls.

3. Alegre.

   Ser alegre com un picarol

4. Parlar molt. 

   Tindre bon picarol

Picat-ada

  1. Embriac.

2.  Enfadat.

Picoretes

  1. Pessigolles. (Gandia, Alcoi). Sensació espasmòdica, acompanyada de convulsió i de rialles, produïda per un contacte superficial i voluble a certes parts del cos, especialment a les plantes dels peus, a les aixelles o a la part anterior del coll.

Picossada

1. Cop donat amb el bec.

2. Quantitat important, però indeterminada, de diners.

Picot

  1. Esquella petita que porten les ovelles i cabres (Gandia, Vall de Gallinera, Pego, Sanet, Biar).

Pidolar

  1. Demanar humilment i amb insistència.

Pigota

1. Malaltia infecciosa caracteritzada per febre i per l'erupció de pústules a la pell i a les mucoses, que en esclatar-se i caure la crostera solen deixar petites cavitats inesborrables.

   Pigota borda: Varietat benigna de la dita malaltia, en la qual les pústules són escasses i deixen pocs senyals.

    A la vellea, pigota

    La pedra picada és la més estimada

    No et digues polida, que de la pigota no sigues eixida

Pila

1. Muntó, reunió, d'objectes posats regularment els uns sobre els altres. 

2. Gran quantitat, molts.

A piles

Ser [o Tindre] una pila de...

3. Recipient de pedra, ample, per a contindre aigua o un altre líquid. També es diu pica.

El que a la pila ho pren, a la mortalla ho dixa

4. Dispositiu que genera energia elèctrica.

Posar-se les piles

Pilastra

1. Part d’una edificació, de forma quadrada, alta i estreta, que aguanta un sostre i que sovint està adherida al mur formant-ne un cos sortint.

Pillastre

  1. Pillet. Hàbil per aconseguir el que vol.

Pilma

  1. Emplastre confortant fet amb herbes o argila, normalment per a donar calor i alleugerar als dolors.

Pilot

1. Munt desordenat.

2. Massa compacta de matèria, generalment de forma rodonenca.

Pífia

1. Cop en fals, errada, cosa desencertada.

    Espifiar-la

    Fer pífia

2. Picardia, engany en el joc.

3. Malmetre's, anar-se'n a mal viatge.

Anar-se'n a la pífia [una cosa]

Engegar [o Enviar] a la pífia

Pina

1. Corba de roda de carro.

Píndola

1. Medicament preparat en forma de bolleta.

Fer engolir la píndola [a algú]

La píndola daurada té l'amargor amagada

2. Tímbola, porció de líquid que es beu d'una vegada.

Daurar la píndola

3. Cop donat per agredir.

4. Joc de nois en el qual un jugador es posa acotat amb l'esquena per amunt, i els altres el salten.

Pinotxa

  1. Ramulla de pi.

Pinta

1. Instrument que consisteix en una làmina de metall, fusta, os, vori o altra matèria dura, proveïda de dents o pues paral·leles i més o menys espesses, que serveix per a desembullar i ordenar els cabells.

2. Làmina de metall, de vori, de conxa, etc., semblant a la pinta de pentinar, però de forma arquejada, que serveix per a subjectar els cabells de les dones o per adornar-los.

3. Eina amb què els forners adornen el pa per damunt.

4. Persona roín.

Pintamones

  1. Persona vanitosa, especialment presumida en el vestir.

Pinxo

  1. Que fa ostentació de valentia; que tracta d'imposar-se per la seva anomenada de valent, infonent por.

2. Presumit, que pretén d'ésser o semblar el millor.

Pinyol

  1. Persona que és un poc perduda.

Pinyolà

  1. Pinyol trinxat de l’oliva després de premsar-la.

Pipar

  1. Menjar-se, engolir.

Pipirigall

1. Planta herbàcia perenne de la família de les fabàcies (Onobrychis viciifolia), de flors rosades amb estries roges, reunides en raïms i fruits en llegum, cultivada com a farratgera. 

Pirri

1. Embriac.

2. Aplec de cabells a manera de coca o castanya, que les dones porten lligat damunt el cap.

   Estar-ne fins al pirri 

Pispar

1. Furtar, robar. Prendre d'amagat o amb engany o contra la voluntat de l'amo d'allò que es pren.

    Can Pispa

2. Veure de lluny o amb astúcia; guipar.

Pistrincs

1. Diners.

Pitam

  1. Pits voluminosos.

Pitança

  1. Menjar, cada un dels àpats que es donen en una menjada.

A l'escudella i pitança bufar-la és mala criança

Amb bona o mala pitança, no faltes a la templança

Bon tracte i millor pitança desterren l’enyorança

Fer la pitança

Pítima

1. Pegat confortatiu.

    Fer pítimes [a algú]

2. Postura, falagueria, gest fingit o exagerat.

3. Borratxera.

Agafar una pítima, turca, curda, torradora, merla

Portar una bona pítima

Pitjola

  1. Peu forcat, pota de bou, de porc, de cabra.

Pito-a

1. Que té i manifesta molta vitalitat (física o intel·lectual).

Pitral

  1. Corretja que passa per davant els pits d'una bístia per impedir que el bast o la sella es facin enrere.

Pitrera/pitera

1. La part anterior dels pits, especialment les mamelles. 

2. Bossa o espai comprès entre els pits i la peça de roba que els cobreix.

3. La part anterior de la camisa o d'una altra peça, que cobreix els pits.

4. Planta de la família de les amaril·lídies: Agave americana L.; cast. pita. Es planta margenera, de fulles grosses, grasses, guarnides de punxes per les voreres, molt fibroses; és perenne i serveix per fer tancats.

Pitxer/pitxera

1. Recipient de terrissa, vidre, etc., sense peu i amb una ansa, per a contindre líquids, beure, etc.

    Marit i muller, són com l'aigua i el pitxer

    Pel gener, es gela l'aigua en el pitxer

2. Gerro per a posar-hi flors.

Pitxerrull

1. Recipient de terrissa que serveix per a refrescar l’aigua. (Es diu a Rossell, Vilafranca, Albocàssser, Benassal)

Piu

1. Xicoteta peça ixent que serveix per a encaixar en un buit, moure un ressort, fer de suport a un cos giratori, etc.

2. Peça de metall o de fusta que passa per dins una anella o altre encaix per tancar o subjectar una porta, una tapadora, etc.

3. Membre viril .

Piula/mineta

1. Tipus de petard de poca potència consistent en un petit canonet de cartó, on hi ha la matèria que esclata, i una metxa per on s'encén.

2. Veu aguda i molesta

Piuladissa

1. Seguit de piulets, xerradissa d’ocells.

Pixa-reixes/pixavagant

1. Persona ociosa, que va i ve molt sense fer feina