l'Antic Egipte estava situat al voltant de les fèrtils terres del riu Nil. La vida social, econòmica i política d'aquesta gran civilització girava al voltant de les pujades i baixades del riu Nil. l’agricultura, els mesos de l’any… depenien d’això.

En la història egípcia es distingeixen aquestes etapes:

Prehistòria (Fa més de 10.000 anys), els primers pobladors vam ocupar la vall del Nil i es dedicaven a l'agricultura i a la ramaderia. Es creen 2 focus de població: un al delta del Nil (Baix Egipte) i l’altre al sud del Nil (Alt Egipte)
Imperi Antic (3100-2200 aC), el rei Menes unifica els petits regnes de l'Alt i el Baix Egipte al voltant de l'any 3100 aC, és per això que se'l considera com el primer gran faraó. Destaquen els faraons Kheops, Kefren i Micerí, els constructors de les grans piràmides.
Imperi Mitjà (2100-1800 aC), els faraons van conquerir terres a Núbia, al sud d'Egipte.
Imperi Nou (1600-1100 aC), destaquen els faraons Tuthmosis III i Ramsès II, van estendre l'imperi per l'Orient.
Baix Imperi (fins el s. IV aC), els darrers anys van ser dominats per pobles estrangers, perses i grecs.
Dinastia Ptolemaica (304-30 aC), darrera etapa independent.
Província de l'Imperi Romà (30 aC) Cleopatra que va ser l'última reina d'Egipte i Marc Antoni són derrotats a la batalla d'Àccium i Egipte es converteix en una província romana.

Les principals construccions van ser pobles, ciutats, temples i les piràmides:

LES PIRÀMIDES

Els egipcis creien que després de la mort i havia una segona vida. Per conservar els cossos per a la nova vida els convertien en mòmies, després les guardaven en un sarcòfag i l'enterraven en una tomba.
Els faraons es van fer enterrar en piràmides per poder fer aquest últim viatge a aquesta segona vida. Abans d'anar a l'altra vida creien que havien de passar el judici de la deessa Osiris.

hi ha 3 tipus de tombes:

Mastaba: Edifici amb una única planta i a sota, una altra planta amb les cambres funeràries. N’hi havia 3 (una pel sarcòfag, una altra per les imatges i objectes del mort, i una tercera per les ofrenes)
Piràmides: Hi han diversos tipus, la primera va sorgir a partir d'una successió de mastabes superposades en forma d'escales. A partir d'aquesta es van fer en forma de rombe, escalonades, ...
Hipogeus: Eren tombes excavades a l'interior d'una muntanya, amb la cambra camuflada per protegir-les dels lladres de tresors.

mastaba

piràmide

hipogeu

Egipte: Pintura

CARACTERíSTIQUES

estan a l'interior dels temples i de les tombes.
els temes principals són: profans i religiosos.
El seu objectiu principal és proporcionar informació (escenes de la vida diària)
Es pintaven sobre un fons de pedra, d'argamassa o de fusta preparat i blanquejat amb una capa fina de guix.
eren figures planes, sense relleu, en les quals es combinaven la representació frontal amb la representació de perfil.

Egipte: escultura

hi havia 2 tipus: l’escultura exempta i de relleu, i a les dues es donaven pràcticament les mateixes característiques. l’escultura És el mitjà per fixar la personalitat del déu o del difunt . A més, l’escultura serveix per a la celebració de pràctiques religioses que requereix el difunt per la seva pelegrinació a l'altre món i l'escultura divina per oferir-li les ofrenes.

El lloc on estan és fonamentalment a les tombes. Probablement també n’hi havia en els palaus, com a element d'ornamentació . La figura del faraó és la que implanta els models i les formes en què es farà la resta de l'escultura . Les característiques principals es mantenen sense canvis importants al llarg de tots els Imperis.

A) Estatuària funerària i religiosa

- La característica fonamental de les estatues egípcies és el seu caràcter funerari i religiós. només la trobarem a les tombes i als temples i la seva temàtica serà sempre al voltant d'aquests aspectes, fins i tot quan es tracti d'escenes familiars i de la vida quotidiana.

B) hieratisme, llei de frontalitat i altres arcaismes

Els escultors egipcis van buscar un cànon ideal del cos humà, que van mantenir durant segles. La característica principal de la representació de la figura humana a Egipte és que estan quietes, no representen moviment, apreciable en la solemnitat i l'estatisme, en la rigidesa i falta de naturalitat.

també seguien aquestes característiques:

Llei de la Frontalitat: Les figures són fetes per ser vistes del davant; són molt simètriques, sent les dues parts molt semblants.
Jerarquia: Les figures més importants eren esculpides més grans i detallades que les dels altres personatges.

i als baix relleus:

Cànon de perfil: les figures es representaven amb la cara, braços i cames de perfil, mentre que el tronc i l'ull estaven de front.

no feien servir la persprectiva encara que se situen d'una manera molt rudimentària unes figures darrere d'altres, o aplicaven la perspectiva cavallera, que consisteix en representar una grandària menor les figures que se suposa estan en un pla més allunyat.

D) Representació de les figures masculines i femenines

La figura femenina es representarà, sempre amb vestits de lli molt cenyits, lleugers i gairebé transparents. Els pentinats seran variats i de característiques diferents en cada període; perruques curtes o llargues, llises o arrissades…
Les figures masculines, en concret el faraó, apareix sempre amb el cap cobert, des de l'Imperi Antic apareix amb la corona blanca de l'Alt Egipte, la corona vermella del Baix Egipte, la doble corona o el vel de lli denominat nemes; i a partir de l'Imperi Mitjà i, de l'Imperi Nou s'afegeixen nous tocats com la modalitat inflada i amb cua del nemes, l'anomenat vel "khat", o la corona metàl·lica blava, una mena de casc de batalla del faraó, anomenada tiara khepresh.

estaven esculpits de front.