El jurament dels Horacis

El jurament dels Horacis és una obra pictòrica realitzada per Jacques-Louis David el 1784. Es considera el paradigma de la pintura neoclàssica i actualment el quadre està exposat al Museu del Louvre de París.

Jacques-Louis David va pintar El jurament dels Horacis després d’haver vist al teatre l’obra “Horace de Corneille”.

La pintura narra un episodi de la història llegendària de l’antiga Roma. Representa l’enfrontament entre els Horacis i els Curiacis en el transcurs de la guerra entre Roma i la ciutat d’Alba Longa, es disputen el domini de la Itàlia Central i acorden resoldre el conflicte mitjançant un combat singular entre els tres germans Curiacis representen Alba Longa i els tres germans Horacis simbolitzen Roma. Després de la lluita només sobreviu el  major dels Horacis que entra triomfal a la ciutat. La seva germana Camil·la, promesa d’uns dels Curiacis plora desconsolada i retrau al seu germà la mort del seu promès; l’Horaci mata a la seva germana per plorar la mort d’un enemic de Roma.

David plasma en El jurament dels Horacis el moment en que els Horacis juren davant el seu pare defensar la pàtria, mentre Camil·la plora recolzant el cap en l’espatlla de Sabina,  esposa del seu germà gran. Al fons, hi ha la mare dels germans Horacis, que cuida dels dos fills de Sabina.

El jurament dels Horacis és una obra pictòrica de 330 x 425 centímetres pintada a l’oli sobre tela.

En aquesta obra hi ha predomini del dibuix sobre el color.

Amb un dibuix precís, David modela nítidament les figures amb unes formes clares i rotundes i prioritza la línia recta en els personatges masculins i la línia ondulada ens els femenins, fet que reforça l’energia, la decisió i la fortalesa dels homes en contrast amb la languidesa de les dones.

L’autor de l’obra utilitza colors brillants però freds i una gamma limitada on predominen vermells, grisos i ocres, la qual cosa ajuda a precisar els contorns de les formes i accentua la claredat del dibuix. D’entre tots els colors cal destacar el vermell, que com que és utilitzat en les tres parts en què es divideix el quadre permet al pintor equilibrar cromàticament l’escena. Aquesta sensació d’equilibri també és veu reforçada per la utilització de les tonalitats blanquinoses en els dos extrems del quadre.

La composició de l’obra és racional, simètrica, equilibrada i tancada. L’esquema compositiu és senzill i ordenat: la triple arcada del fons coincideix perfectament amb els tres grups de personatges; els germans, el pare i les dones. Hi ha, doncs, una perfecta integració de les figures en l’espai arquitectònic. També presenta una composició profunda donat que l’espai es representa fonamentalment amb una aplicació perfecta de la perspectiva lineal marcada pels murs laterals i per l’empedrat del terra que presenta el punt de fuga o centre en les espases.

La creació de l’espai es reforça mitjançant la llum del primer pla en contrast amb la penombra del fons.

L’obra té una funció propagandística, en ella és difon i exalta un valor moral: el deure dels ciutadans de sacrificar-se per la pàtria. Aquest missatge ha estat vist per alguns autors com un manifest revolucionari de l’autor i un atac contra l’autoritat de l’Estat monàrquic.

L’obra fou encarregada pel rei Lluis XVI de França i exposada en el Saló de París de 1785 i representa un símbol de lleialtat, honor i compromís amb la pàtria, és una obra figurativa.

La cultura i l’art clàssic de Grècia i Roma van ser el punt de referència principal de l’obra neoclàssica de David, tant des del punt de vista formal com temàtic.

La pintura va ser punt de referència per molts altres pintors neoclàssics. Va ser molt copiada la distinció emocional que fa dels personatges masculins i femenins, presentant als homes plens d’energia i resolució i unes dones sensibles amb tendència a patir el dolor de les accions d’aquells.

1280px-David-Oath_of_the_Horatii-1784.jpg