Autenticitat al Mediterrani

Projecte MICROVINYA

Quàdruple rendibilitat al minifundi.

Rendibilitat econòmica, social, cultural i mediambiental.

Juan S. Cascant Vicent

Director del Celler la Muntanya - Muro

President associació ELVIART

www.elviart.org

Administrador de EMEL2003 S.L.

(empresa per al desenvolupament d’activitats culturals per a la promoció del vi i l’oli).

Impulsor del projecte Microvinya i organitzador del congres bianual: “El Minifundi com a defensa del ecosistema Mediterrani”

E-mail:  cascant@telefonica.net

RESUM

El projecte Microvinya, es l’eina que utilitza el Celler la Muntanya per obtenir raïm de qualitat a les nostres comarques. Raïm necessari per elaborar vins d’alta gama. La relació del Nou Llaurador amb el Celler propicia un estil nou de relació social amb els minifundistes que potencia la recuperació cultural del conreu de la vinya i la elaboració de vi a la nostra terra, ames de inferir notablement en la recuperació del nostre ecosistema Mediterrani.

INTRODUCCIÓ

El Celler La Muntanya no posseeix terres, ni vinyes en propietat, per això parteix d’una necessitat i d’una visió participativa i integradora. El projecte MICROVINYA és la recuperació i el foment de la plantació de vinya amb criteris d’alta qualitat i a petita escala en finques, xalets, petites propietats que conformen el teixit real de la propietat de l’Alcoià-Comtat, altrament dit MINIFUNDIS.

A la nostra àrea de influència es pot asseverar que no existeix cap plantació de vinya que es puga considerar com a tal, o millor dit, no hi ha cap Celler a l’ús que prendria en consideració les plantacions que ací existeixen. Factors com la fil·loxera i l’arribada  de la indústria tèxtil al nostre territori, han fet que l’agricultura i, amb ella, la cultura del vi desaparèixeren, quedant algunes plantacions en l’àrea de Beniarrés, Alcosser i Gaianes amb parcel·les de minifundi i amb distribució de varietats heterogènies i enfocada a la producció de Kilo/grau, sense criteris de qualitat. La major part de les vinyes encara existents son les destinades a la generació de vares per a viveristes. El destí dels raïms de les vinyes de la comarca ha segut, en els últims anys, el següent:

Les cooperatives de Gaianes i Beniarrés vinificaven granells, Les cooperatives de La Vall d’Albaida, que venen raïm en raó de Quilo/grau; Des de l’any 2004, de nou, la cooperativa de Beniarrés, a la qual animem, està duent noves vinificacions amb un esquema de treball en el camp i en celler no massa definit; Les Bodegues PRÒXIMES que s’abasteixen, sense solució de continuïtat, dels millors raïms que troben (a la comarca i fora de ella), ocupant-se d’aquests en moments pròxims a la verema, deixant als agricultors cada any front a la incertesa de poder vendre els seus millors raïms el següent any; La pràctica de l’aficionat que rememorant records es llença a elaborar vins per a consum propi. Pràctica que ha fet possible que molts llauradors s’hagen pogut guanyar uns euros a costa d’aquestos amateurs del vi.

De manera semblant passa amb les olives. La major diferencia està en que el conreu d’aquestes no ha desaparegut en cap moment. El destí de les olives de la comarca ha segut, en els últims anys, el següent: Les cooperatives, Almàsseres particulars, Us privat, Venda.

Respecte a l’agricultura en general, és clar que no és l’activitat principal, sinó que en aquest territori es practica bàsicament un manteniment romàntic de treball de les terres, com segona o tercera activitat, que ha fet possible que alguns llauradors es guanyen el jornal. La gent que viu del camp, es dedica als cultius de la cirera, bresquilla, olives, etc., o bé, oferint els serveis a la immensitat de minifundistes oferint treballs com la poda, llaurança, fumigació i recol·lecció. Tot açò funciona gràcies a l’existència de les Cooperatives, que són entitats que solucionen la “no desaparició” de l’agricultura, deixant de banda el benefici necessari i la rendibilitat. Elements necessaris per a atraure a la joventut cap a aquest sector.

Restant les excepcions, en aquestes comarques no espot viure ni de la vinya ni de l’olivar. La majoria de la població te solucionats els seus ingressos gracies a l’industria i els serveis, i no ha abandonat el camp del tot. Per tant es veu patent el Binomi AGRICULTURA – INDUSTRIA.

L’ESTRUCTURA I L’ORDENACIÓ DEL SOL.-

Els drets de plantació de les poques vinyes que perduren pràcticament s’han diluït, ja siga, per una dolenta gestió, desídia, o pel deteriorament cultural. S’han realitzat gestions per part de Cooperativa de Beniarrés i d’alguns particulars per recuperar els drets que mai deurien haver perdut. Únicament els viveristes han mantes i adquirit drets de plantació.

La historia ens conta que la primera estació enològica de Espanya es trobava a Cocentaina. També sabem que hi havia una denominació de “vi de la terra de Beniarrés”. En el moment que sorgeixen les Denominacions d’Origen, pel que respecta a la D.O. Alicante, no s’inclogueren al seu àmbit territorial aquestes terres de muntanya. Des de l’agost de 2006 es produeix una ampliació de la D.O. Alicante, ampliació que respon a criteris difícils de ser compresos, almenys des del punt de vista de benefici comú (fig.1-ampliació D.O. en roig). Des d’ací proposem, una subzona de la D.O. Alacant. Des d’Ibi a Lorxa, des d’Alcoi a Muro, des d’Agres a Quatretondeta. Amb criteris de sumar i no de restar.

L’EQUIP HUMA.

L’equip el formem gent de diverses procedències professionals. Desenvolupem l’activitat vitivinícola des de fa cinc anys i oleícola des de sempre a la nostra comarca.

Treballem conjuntament encara que cadascú s’ocupa, com es natural, de determinades parts del projecte.

Antonio Boronat Such s’ocupa del Celler i del Camp, amb ell tot funciona;

Marc Pérez Pérez i Adrià Pérez Ovejero son al mateix temps la part tècnica y la creativa en lo que al vi es refereix, son enòlogues d’alta sensibilitat;

Juan S. Cascant Vicent, s’ocupa de la direcció, el desenvolupament mediàtic, de la promoció i de la gestió, al mateix temps impulsa els projectes "Microvnya"® i "ELVIART"®.

EL PROJECTE

El projecte “MICROVINYA” pretén la qualitat, amb personalitat. A partir de l’estudi de diverses experiències, la formació rebuda i la il·lusió de crear, elaborem un vi diferent, particular, sensible. Un vi de la Terra, de la nostra Comunitat, de les nostres arrels.

Des de fa quatre anys fins l’actualitat hem treballat les vinyes existents, recuperant aquelles que es trobaven en mal estat, transformant, i plantant nous ceps. Algunes amb èxit, altres no. L’esforç d’aquesta activitat ha segut, és i serà molt gran, tant en temps com en inversió econòmica.

El Celler La Muntanya ha arribat a la conclusió que si elabora un vi de qualitat elevada, el preu de distribució serà interessant i aquells llauradors o propietaris de finques que treballen amb el Celler poden ser partícips d’aquest benefici. La forma de fer sostenible econòmicament al minifundi es, en aquest cas, per la exigència de qualitat i pel compromís de correspondre econòmicament a eixa exigència.

La recuperació, transformació i nova plantació de la vinya s’aconsegueix mitjançant les següents actuacions:

Regeneració de vinyes abandonades. Mitjançant arrendaments, s’acorda treballar, bé el propietari o bé el Celler, el camp d’una manera determinada i amb una metodologia característica.

Evitar l’abandonament per part dels llauradors, que per edat i falta de rendibilitat les deixen de treballar. Ho aconseguim a través d’arrendaments i/o convenis d’explotació. D’aquestes vinyes hem aconseguit, després del segon any de transformació i adequació a criteris de qualitat, els nostres primers vins, els quals estan ja al mercat com una molt bona acceptació.

Plantació de noves vinyes. Mitjançant el projecte “MICROVINYA”. Aquesta pràctica és fonamental per a poder abastir al Celler de matèria primera. Sempre ens serà més interessant que un propietari amb poca terra decidisca treballar junt amb nosaltres que un amb una gran extensió. Preferim minifundistes que propietaris amb terres de gran superfície, ja que l’atenció a la vinya serà, per al primer, més minuciosa i intensa.

L’estructura del projecte “MICROVINYA” és:

-La plantació de petites vinyes, baix els criteris del Celler  La Muntanya;

-L’existència del compromís d’assumir la producció, sempre que es trobe dins dels indicadors de qualitat;

-La manera de pagament per part del Celler serà proporcional a la qualitat;

-La facilitació dels coneixements (formació) i la tecnologia necessària per als llauradors;

-L’optimització de recursos humans i materials.

-Propiciar el naixement de nous projectes semblants.

-Actuar en la recuperació del paisatge.

-Coneixement del nostre ECOSISTEMA, no el ideal, sinó el REAL. Formulació d’actuacions per parar el seu deterioro.

-Fomentar l’ensenyament MEDIAMBIENTAL.

Actuacions en marxa:

  1. MICROVINYA EN L’ INSTITUT IES SERRA MARIOLA de MURO (Monastrell).
  2. MICROVINYA EN L’ INSTITUT IES ANDREU SEMPERE d’ ALCOI (Giró).

Aquestes es condueixen amb una classe "alternativa optativa". S’acompanyarà de xerrades i es visitarà per tot l’alumnat dels centres. Creixerà el raïm i es veurà el seu conreu endavant de 700 adolescents que no han conegut la vinya.

  1. VINYA EN AGRES 2.5 Ha. Plantades l’any 2006. Nova plantació de Garnatxa y Shira en un entorn privilegiat, amb un treball de molta qualitat.
  2. MICROVINYA EN ALCOCER 0.7 Ha. Plantat l’any 2007, Shira. Terreny prop al casc urbà, era un bancal abandonat que s’ha regenerat per complet oferint un nou aspecte a l’accés d’Alcocer, millorant el seu paisatge.
  3. MICROVINYA EN GORGA 1.0 Ha. Monastrell y Messeguera. Varies parcel·les.
  4. VINYA EN GORGA 1.5 Ha. Monastrell. Plantat l’any 2006 i ara en fase d’instal·lació d’emparrats. Es tracta d’una masia que abans era una bodega.  

Fig.1

  1. MICROVINYA EN MURO 0.8 Ha. Garnatxa. Torna la vinya a La Plana de Muro.
  2. MICROVINYA EN MURO 0.3 Ha. Verdil. Junt al riu Agres.
  3. MICROVINYA QUATRETONDETA 0.3 Ha. Junt al riu.
  4. MICROVINYA EN GAIANES 1.1 Ha. Vinya recuperada de Malvasia.
  5. VINYA RECUPERACIÓN EN ALCOY 6.0 Ha. Monestrell de almenys 70 anys.
  6. VINYA EN TIBI 2.0 Ha. Monestrell.
  7.  MICROVINYA RECUPERACIÓ EN BENIARRÉS. 0.8 Ha Tintorera, desestimada.
  8. MICROVINYA EN BENIFALLIM 0.4 Ha. Plantació de messeguera.
  9. MICROVINYA EN GAIANES 0.3 Ha. Plantació de Garnatxa.
  10. MICROVINYA RECUPERACIÓ EN GAIANES 0.6 Ha. Macabeu.
  11. MICROVINYA RECUPERACIÓ EN BENIARRES 0.6 Ha. Monestrell de almenys 50 anys.
  12. MICROVINYA RECUPERACIÓ EN BENIARRES 0.5 Ha. Garnatxa de almenys 50 anys.
  13. MICROVINYA EN ALCOCER 0.6 Ha. Reconducció Garnatxa.
  14. VINYA EN BIAR 1.1 Ha. Preparació terreny. Garnatxa.
  15. MICROVINYA EN XIXONA en la carrasqueta. Pou de la Neu.
  16. VINYA EN BANYERES 0.8 Ha. Boval.
  17. MICROVINYA RECUPERACIÓ EN BENIARRES 0.7 Ha. Malvasia.
  18. VINYA EN COCENTAINA 1.3 Ha. Monestrell.
  19. VINYA EN COCENTAINA 0.9 Ha. En preparació.

Oli d’olives

Fins el moment hem parlat pràcticament sols del vi, i en realitat des de fa escassament dos anys s’ha decidit des del Celler  La Muntanya treballar amb altra matèria primera com és l’oliva, per fer un oli d’oliva d’alta qualitat. Cal nomenar que no és el mateix plantejament de recuperació de la cultura vitivinícola, ja que l’oliva és el sector dins de l’agricultura de la nostra comarca que més s’ha mantes, si fa no fa, la comercialització d’un oli, per sí mateix de qualitat, ha segut a granell, anant-se els beneficis a països com Itàlia, Andalusia i Catalunya. La proposta que volem dur a cap és adaptar la idea de la MICROVINYA a la producció d’olives i a l’elaboració d’oli D’OLIVES.

De la mateixa manera, després d’estudiar tots aquells paràmetres i varietats d’olives que fan personal i característica la nostra comarca, li la transvasem a un producte, dotant-lo d’eixa personalitat i d’una qualitat específica que representa al nostre territori. Aquest any 2008 ja estem elaborant oli d’olives aconseguint uns paràmetres de gran qualitat i sent el resultat molt positiu.

OBJECTIUS

* Elaborar vi i olis d’oliva de qualitat.

* Recuperar la cultura vitivinícola de la comarca de l’Alcoià i el Comtat.

* Generar un procés de treball participatiu i integral des dels agricultors per rescatar, conservar i promocionar la tradició cultural, social i econòmica del vi a la comarca de l’Alcoià i el Comtat.

* Implicar, motivar i il·lusionar als agricultors minifundistes per a que dediquen part de les seues parcel·les al cultiu de vinyes.

* Assessorar i formar als agricultors o propietaris de les terres per tal d’aconseguir una tècnica i metodologia acurada que permeta la elaboració d’un producte de qualitat, baix el criteri del Celler  La Muntanya.

* Potenciar el cultiu i el treball amb espècies característiques de la zona per tal de conservar i promocionar un llegat de la cultura mossàrab vinculada al treball de la vinya.

* Generar processos de Custodia del Territori per la conservació de l’agricultura a la nostra terra.

* Contribuir a la regeneració del nostre ecosistema Mediterrani.

CONCLUSIÓ.

Els projectes del Celler la Muntanya, han empres un camí ben especial, fruit de múltiples sinergies. La ferma voluntat d’elaborar productes d’alta qualitat i donar-los a conèixer de la ma de l’art i de la cultura, i intentar fer-ho junt a terceres parts, ha fet que les iniciatives que estaven dissenyades a mig i llarg termini, es substancien mes prompte que tard.

D’aquesta manera, els vins i olis de qualitat del Celler, el projecte Microvinya® i l’associació Elviart®, han fet que persones i entitats com: la Universitat d’Alacant, L’EPSA d’Alcoi, el Institut “Serra Mariola” de Muro, el Institut “Andreu Sempere” d’Alcoi, els programes “Medi Ambient” i “Entrevins” de PuntDos de RTVV, l’Ajuntament de Muro, la Cámara de Comercio de Alcoy, Agrosum, La unión Alcoyana, Dow Agrosciences, Slow food, Emel2003, La diputació d’Alacant, el poeta Joan Jordà, el Music J.Rafael Pascual Vilaplana, el cineasta Javier Balaguer, el cuiner Miquel Ruiz, el fotógraf Xaxi Mollà, el professor biòleg i pare del Priorat Josep Lluís Pérez; els periodistes: Xelo Miralles (Puntdos), Ignasi Mora (viajer@s por la C.V.), Rafa Bermejo (RNE), Víctor de la Serna (El Mundo, SIBARITAS), Joan C. Martin (El País), etc. es vinculen a aquest moviment que naix a les nostres comarques.

Moviment que te suficient interès per ser estudiat per mig d’un congres titulat: “El MINIFUNDI COM A DEFENSA DEL ECOSISTEMA MEDITERRANI”. Congres que ha posat damunt la taula el fet que el minifundi pot ser sostenible i el llaurador pot guanyar amb ell amb una quàdruple rendibilitat

EL PROJECTE MICROVINYA ES: El treball vers a la qualitat, amb el recolzament de les universitats, la generació de llauradors/empresaris, ben preparats; El foment i la recuperació de la nostra cultura; La recuperació del nostre paisatge i la biodiversitat; L’obtenció de productes nostres per a la dieta mediterrània; La promoció d’aquestos productes per mig de l’Art; El compromís ètic amb l’ecosistema; en fi, es un esborrany de l’ ECONOMIA D’EQUILIBRI.

... Un nou mon, des de les nostres arrels. (Ll. Llach)