MALLORQUINS MORTS FORA, 1600-1652

        Notícies extretes dels Concessos Matrimonials (a l'Arxiu Diocesà de Mallorca)  de mallorquins de natura o d'adopció (per haver casat a M. on hi estaven domiciliats) morts fora de l'illa. En el cas dels que moren captius entre musulmans, donam la notícia molt abreujada perquè hem fet una publicació més extensa de captius i renegats.

ADROVER, Baptista. 10-5-1645: pagès natural de Felanitx habitador de Llucmajor,  havia casat amb Pereta Avellà. Miquel Noguera, bracer de Llucmajor, de 40 anys, diu que fa 10 anys el va trobar a la ciutat de Dénia on treballava de pagès, fa 8 o 9 anys el mes de setembre, havien veremat, ell volia vendre el bestiar que tenia per tornar a M., i a Dénia uns camarades seus el mataren amb escopetades, va veure que l’aportaven mort i l’enterraren a la parròquia de dita ciutat, li digué el vicari que volia escriure a sa muller. Joan Montserrat, conrador de Llucmajor, de 33 anys, l’havia conegut a M. i fa 10 anys el tractà al regne de València, fa 9 anys, al setembre, estant a Llíber, li arribà nova que l’havien mort a terra de Dénia a una alqueria per robar-li els diners que aportava, als dos o tres mesos anà a la casa o alqueria on l’havien mort i l’amo de casa, que es deia Baptista Estarga, li digué que ell i dos missatges de Llucmajor (Miquel i Nicolau Thomàs)  l’havia trobat mort, ferit d’escopetades, li mostraren el lloc on l’havien mort i on havien posat una creu, als missatges se’ls pot donar crèdit, també li digué Andreu Avellà, cunyat de dit Baptista, que estava una llegua lluny. La vda. Pereta diu que s’hi va casar a Llucmajor i al cap d’un any ell per certa pendència fou desterrat i se’n anà a València fa 14 anys i al setembre de fa 9 anys el mataren al terme de la ciutat de Dénia, segons li escrigué el seu germà Andreu i també ho ha sabut per persones que l’han vist mort i es posa com a viuda. La viuda casa amb Miquel Sastre, vdo., a Llucmajor.

ALATA (?), Jaume. 9-6-1617: menorquí casat amb Joana Matheu. Joana, muller del mag. sr. Antoni Negrell, Dr. en drets, de 20 anys diu que va anar al seu enterro a Ciutadella farà 4 anys. La sra. Marianna, vda. de Mn. Esteve Sangles, de 37 anys, era padrina de dit Alatra, estava malalt, el va anar a veure i després morí, el va veure mort. La vda. casa amb Baptista Berenguer, vdo., a Sta. Creu.

ALFAR, Pere. 5-1-1646: natural d’Eivissa, casat amb Elisabet Thomàs. El mestre Pere Onofre Bover, blanquer, de 86 anys, diu que fa 24 o 25 anys dita Elisabet i sa mare Maria estaven a una casa algorfa que dit testimoni té a la Pelleteria, un dia sentí grans plors i Maria li digué que el mariner que se’n anava li havia aportat la nova de que el seu gendre era mort a Barcelona, va parlar amb el mariner i li digué que l’havia vist morir, i dita Elisabet es posà com a viuda. La viuda diu que fa 28 o 29 anys que es casà i als dos anys el marit se’n anà de M. per soldat, li arribaren noves de que estava a Barcelona i feia de marxando i rebia cartes d’ell, al cap d’un any un mariner català li digué que son marit havia mort a Barcelona, que l’havia vist morir a un hostal, anà a Barcelona amb sa mare, on ha estat dos anys i no va saber noves d’ell, havent passat 25 anys i haver mudat de persones a l’hostal. Elionor Vanrell, vda. d’Onofre Valls, mercader, de 42 anys, diu que fa 18 o 20 anys sentir a dir a Baptista Escales, cosí seu, que l’havia vist morir a Barcelona, és fama pública que és mort. El discret Damià Bennàsser, notari de 40 anys, diu que l’any 1625 vingué de fora M. Francesc Thomàs i en sa casa va veure sa germana Elisabet com a viuda i li digué que son marit havia mort a Barcelona, al 3 o 4 anys vingué de fora M. Baptista Escales, que era el cunyat de dit Francesc, que digué que l’havia vist morir a Barcelona.

ALOMAR, Llucià. 12-4-1611: mallorquí. Gregori Miquel Molantí (?), mallorquí de 45 anys, diu que anaren a València per prendre terres[1] i estant a Dénia morí als seus braços, l'enterraren a Nostra Senyora dels Desemparats de Dénia, fa un any i dos mesos, era casat a M. amb Francina Bordils. Miquel Riera, mestre hortolà de M., de 70 anys, es trobava a Dénia quan morí, vingué a M. junt amb el germà Perot amb el mateix vaixell. La vda. Francina casa amb Antoni Ribes, f. d'Antoni, a Sta. Creu.  

ALSINA, Alexandre. 15-4-1649: patró de faluca, ligur (?) casat a M. amb Bàrbara, de la parròquia de Sta. Creu. Antoni Blanquero de M., natural de Gènova, de 28 anys, diu que fa 10 o 11 mesos anant en cors deixant l’illa de Santa Margarita de França combateren amb un balart (?) francès armat i el va veure mort. Domingo de Corrers (?), natural de Messina, mariner de 28 anys, diu que l’any passat anava amb una faluca i trobaren un balenó de francesos i el mataren. Bernat Mercadat (?), domiciliat i casat a M,, de 29 anys, coneix a Antoni Blanquero, mariner natural de Gènova, i a Domingo de Corrers, mariner de Messina, diu que són molts bons cristians i temorosos de Déu, no dirien que dit Alexandre és mort si no fos vera. La viuda diu que s’hi casà i a l’any se’n anà en cors amb una faluca, al ser davant l’illa de Sta, Margarita combaté un vaixell armat de França i morí. Domingo Xecero, mariner de Nàpols domiciliat a la ciutat, de 20 anys, diu que fa un any i mig es posà per mariner al bergantí del patró Jaume Sastre que anava en cors a França i feren conserva amb la faluca de la que era patró dit Alexandre i trobant-se davant Sant Remo, de l’estat de Gènova dit Alexandre anà a envestir unes barques de pescadors francesos i li tiraren unes mosquetades i el feriren, ell es tirà en mar per anar a terra i la gent que era a terra l’acabà de matar a destralades, mos companyons ho veren, després els francesos fugiren, anaren on l’havien mort i donaren 10 reals de 8 als paisans de la terra perquè l'enterressin en sagrat, no ho volgueren fer i l’enterraren a l’arena de la platja de Sant Remo. Francesc Maregere (?) de Messina, mariner domiciliat a la ciutat, de 30 anys, diu que fa 7 o 8 mesos amb companyia d’altres camarades es posaren mariners al bergantí del patró Jaume Sastre que anava en cors a França

ALSINA, Magí. 13-2-1618: teixidor de llana de M. Pere Ferragut, teixidor de llana, de 20 anys, l'ha conegut a M. i a la ciutat d'Andrixa (?) d'Andalusia on treballava son ofici amb altres mallorquins, l'any 1611 prop de les festes de Nadal caigué malalt i morí a l'hospital, ja ajudà a enterrar-lo a l'església de la Seu, va vendre la seva roba per dir-li misses i quan va venir a M. va aportar certificatòria de la seva mort. Jaume Prats, teixidor de llana, de 34 anys, fa 6 o 7 anys es trobava a la ciutat d'Andrixa d'Andalusia on treballava amb altres mallorquins de teixidor, va anar 9 llegues lluny i li digueren que era mort. La viuda Sebastiana va rebre carta d'alguns mallorquins de la seva mort i de paraula de Pere Ferragut i Jaume Prats, casarà amb Joan Estelrich, vdo., a Sta. Eulàlia.

AMENGUAL, Antoni. 10-1-1604: fou captiu a Constantinoble, morí de pesta fa 3 o 4 anys. La vda. Caterina casarà amb Julià Fullana, vdo., a Sta. Eulàlia.

AMENGUAL, Gabriel. 16-8-1611: pastisser, fou esclau a Alger i a Constantinoble, el captivaren fa de 12 a 15 anys, als 7 anys morí. La vda. Anna Bajota (?) diu que se'n anà en cors i el captivaren.

AMENGUAL, Miquel. 30-6-1616: passamaner. Bartomeu Canals, de Deià, diu que fa un any era a Múrcia i Amengual hi arribà malalt, venia del regne de València, anà a l’hospital i a la Virgen del Bon Successo on van els que milloren de l’hospital, anà a casa de Jaume Femenia, forner mallorquí, va recaure amb grans febres i als 3 o 4 dies morí, el va veure enterrar a l’església de St. Joan, era casat a Mallorca amb una filla de  mestre Planes, sabater, tindria 25 anys. Lluís Sodano (?), de 19 anys, fa un any el va veure malalt a l’hospital de Múrcia i a casa de la Virgen del Buen Suceso, diu que va morí a casa de J. Femenia i el va veure enterrar, tindria 27 o 28 anys.  

AMER, Pere. 29-8-1622: de Sa Pobla, casat amb Antonina. Joan Piris, menorquí, avui a M., de 24 anys, l'ha conegut, a les Carnestoltes que venen farà 5 anys s'embarcaren junts a Barcelona per Nàpols, ell anava  en la companyia de D. Andreu de la Massa i jo en la de Francesc Peris Saavedra, en 5 naus aportaven infanteria a Nàpols, als 2 anys anaren amb un tercio per Alemanya, van estar 3 estius en companyia, i el 6 de maig passat tingueren una batalla[2] en companyia del conte Turlaco (Tilly) a la orilla del Nacer (Neckar)  i ell morí d'una mosquetada, moriren més de 3.000 dels nostres.  

ANANT (o Amant), Bartomeu. 7-12-1617: patró francès, casat amb Antonina Alsina, que diu que el seu marit se’n anà a Tunis per treure 30 captius. S'havia proposat el seu rescat via Liorna pagant 400 escuts sens els interessos. Prengué febre i morí als 4 dies el 20-8-1616, acabava de negociar el seu recat.

ANGIBERT, Jaume. 29-6-1649: francès, casat amb Joana Colomar. Anava per mariner a la sagetia francesa del patró Antoni Girarmindo. Fa de 14 a 20 anys el captivaren i portaren a Tunis, fa 6 anys morí de pesta.

ANGLÈS, Montserrat. 12-10-1610: Miquel Corredor, de 22 anys, diu que partí de M. amb el patró Miquel Nebot i el vaixell es perdé, ningú ha rebut noves, fa 4 anys. Antoni Bertran, tapiner de M., de 41 anys, el coneixia, era casat amb una cosina seva, Pràxedis Picornell, diu que fa 4 anys partí amb un bergantí armat del patró Miquel Nebot que es perdé venint de Tarragona.

ANTELM, Antoni. 18-8-1618: casat amb Margarita Benet. Fou captiu a Alger de Dali Martín, es posà malalt, morí i l'enterraren al Balvet, això farà dos anys.

ANTICH, Agustí. 4-4-1653: paraire d’Eivissa, casat amb Marianna Campamar de M. Bartomeu Colomar, f. de Bartomeu, teixidor de lli d’Eivissa, de 25 anys, feia 5 anys que el coneixia, diu que tots eren d’Eivissa i habitaven a la ciutat, els va veure desposar i habitar junts com amant i muller per estar vesins, sap que morí de malaltia, el va veure malalt i l’acompanyà a la sepultura a l’església major de dita illa (Eivissa), morí el dia dels Reis passat, la vda. no s’ha tornat casar a Eivissa i ha vingut a M. amb sa companyia i amb la de Benet Balansat que vol casar amb ella, els seus parents no veien bé que es casés. Francesc Joan, f. de Cosme, conrador d’Eivissa, de 25 anys, el va veure morir i enterrar a l’església major d’Eivissa, han vingut d’Eivissa perquè allà no es troba pa per menjar. La vda. Marianna diu que és natural de Pollença, f. de Pere Antoni i de Marianna Figuera, fa 3 anys essent casada amb Lluís Martínez se’n anà a Eivissa, després essent vda. casà amb dit Antich el dia de Nostra Senyora de la concepció, que és el 8 de desembre, passat, el dia dels Reis el marit morí de malaltia, el va veure morir al seu llit.

ANTICH, Gabriel. 4-11-1616: mariner mallorquí. La viuda Francina Maxella diu que hi va estar casada 6 anys, fa un any se'n anà amb el patró Socies al Cuco i foren capturats, fa 4 mesos ha sabut que és mort.

ARMENGUAL, Joana. 22-10-1602: muller de Llorenç Rosselló. Miquel Cotabel (?), conrador de Bunyola,  diu que fa 3 anys ella amb son marit i 2 infants anaren a Càller, ella morí al cap d'un any i als poc els infants, el viudo tornà a M.

ARROM, Joan. 25-10-1648: mariner casat amb Margarita Darder. Garau Darder, boter de M., de 60 anys, diu que fa un any partí del moll la sagetia del patró Antoni Matos, dit testimoni amb el seu llaüt portà a bordo a dit Arrom, als 6 mesos trobant-se a Càller li digueren que la sagetia s’havia negada a un port de Sardenya anant a Araxa del Genovesat, mai s’ha tingut notícia de dita sagetia, la barca era de la ribera de M. Julià Vanera (?), mariner de Gènova, domiciliat i casat a M., de 30 anys, diu que era casat amb una germana de sa muller, partí fa un any del port de M. per anar a Malta amb un pinco del patró Xio Ballester, va arribà al port d’Oristany, de dita illa, com sabia que son cunyat era per aquelles parts volgué saber noves, a casa d’un mercader aquest li digué que feia pocs dies havia partit d’Araxa en conserva dues barques genoveses i una mallorquina, després arribà nova que la mallorquina se era negada davant l’illa de Pesota, i li ho digueren els mariners de les naus en conserva i també a Malta, Còrsega, Gènova, Liorna i Càller. Llorenç Cadoguedits (?), mariner de M., diu que estant ell a Porto Torres de Sardenya, per mariner de la sagetia de Nadal Espinosa, arribà una sagetia genovesa que venia d’Araxa i tots els de dita digueren que la sagetia del patró Matos s’havia negada anant d’Oristany a Araxa i mai més se’n han sabut noves. Josep Morelló, natural d’Alacant, h.M., de 25 anys, diu que al gener passat es trobava a una cala de l’illa de Sardenya, amb la tartana del patró Jeroni Cartany, per carregar forment, prop del port d’Oristany on anaren alguns mariners i trobaren la sagetia del patró Matos que partí per Araxa, hi va veure a Joan Arrom a bordo que hi anava per escrivà, vingueren a M. i els digueren que la barca s’havia negada amb tots els homes. Pere Maltès, mariner de M., de 35 anys, diu que al gener farà un any era a Sardenya a carregar forment amb la tartana del patró Cartany, anà a Oristany i va veure la sagetia del patró Matos, on estava Arrom, estant allí partiren per Araxa, vingueren a M. i els digueren que s’havia negada. El patró Bartomeu Savi, de Marsella, domiciliat i casat a M., de 69 anys, diu que fa 10 mesos vingué de captivitat i a la ciutat es deia que la barca del patró Matos s’havia negada i no campà ningú de dita, després anà a Tunis per negociar i a Càller on era cosa sabuda que s’havia negada, demanà a Tunis si havia arribada dita barca i digueren que si hagués apareguda l’haurien captivada a algun port de la costa de Barbaria o altre port de moros, té per cosa certa que se és negada. Francesc Canals, natural de Sóller, de 25 anys, diu que a les festes de Nadal passades ha fet un any es trobava a Càller i va veure partir la sagetia del capità Antoni Matos per Oristany, després va saber que hi arribà i carregà per Araxa i Liorna, al cap d’alguns mesos es comentà que la sagetia no arribà a dits ports i s’havia negada, després de partit hi hagué gran borrasca i mal temps, els mercaders demanaren als asseguradors que els paguessin el que havien assegurat, he estat a Càller fins ara que he arribat a M. i allà es cosa pública que es negà. Jaume Vallcanera, mariner de M., de 35 anys, diu que fa un any es trobava a la ciutat de Lagira de l’illa de Còrsega anant per mariner a la sagetia del patró Trabuch, allà es deia públicament que la sagetia del patró Antoni Matos s’era negada anant d’Oristany a Araxa, i estant allí la marea tragué a terra de dita ciutat de Layasa una bala de cotó i tots afirmaven que era de dita sagetia, la hagué un mercader que per la marca de dita bala provà que era sua, es deia que a dit viatge d’Oristany a Araxa passà gran borrasca, anava en conserva amb altra sagetia que s’aturà a una cala d’unes illes despoblades per reparar i la de Matos no hi anà, es deia que trabucà i una nau genovesa arribà a Gènova maltractada, la sagetia de Matos era grossa i hi anava molta gent de M., Sebastià Ricard, mariner de M. de 24 anys, diu que Arrom anava per escrivà a la sagetia del patró Matos i ell per Nostra Senyora del Candaler era a Layata de Còrsega, en la sagetia del patró Trabuch, arribaren a un port que es diu Portoprovensalon havien donat fondo, una tartana genovesa venia d’Araxa del Genovessat, com tenia un germà anomenat Josep Ricard que anava a la sagetia del patró Matos, que havia partit d’Oristany per Araxa, els demanà noves de la sagetia i li digueren que corrien males noves perquè la conserva era a Araxa i d’ella se tenia per cert que s’havia negada, anaren a Layasa, a 10 llegues de camí, per haver d’espalmar, allà havia arribat una bala de cotó i el procurador reial en feu aprensió, després es digué que era de dita sagetia que era negada, havia fet una presa en la que hi havia part del càrrec de cotó, el camí per anar d’Oristany a Araxa és per davant de Còrsega, al cap d’alguns mesos de navegació arribaren a M. i es deia que s’havien negat tots, últimament arribà a Eivissa, en la barca del patró Nadal Espinosa i acabà de saber que s’era negada, els mariners d’una nau flamenca, detinguda a dita illa pel governador, li digueren que anant de Sardenya a Gènova una nit de molta borrasca havien envestida dita sagetia i l’havien trabucada sens campà persona alguna, a la nau flamenca li falta una estella de l’envestida. Joan Mir, paraire de M. de 23 anys, diu que partí de Càller amb la sagetia del patró Sebastià Reus, de la qual dit testimoni és escrivà, i el dissabte de de St. Caterina (24 novembre) passat es trobava a Oristany en casa de don Gaspar Pisà amb cavallers i mercaders de Càller que donaren per sentat que la sagetia del patró Matos s’havia negada, don Gaspar digué que tenia una partida de formatge salat posat a dita sagetia i havia cobrat la seguretat dels asseguradors, ha parlat amb el patró Joan Baptista Tomatis, genovès, que feu conserva amb Matos i li digué que Matos no es volgué retirar-se a l’illa de la Pelopa, i a la nit hi hagué gran borrasca i tingué a Matos per negat. Francesc Blasco, mariner de 30 anys, diu que es trobava a Oristany a casa de don Gaspar Pisà, mercader de dita ciutat, amb companyia de Joan Mir, escrivà de la barca del patró Reus, de la que és mariner i li sentí dir que els asseguradors ja li havien pagat el que havia assegurat a la sagetia del patró Matos que partí d’Oristany i el camí s’havia negat. El patró Andreu Jay, natural de Marsella, de 39 anys, diu que amb la barca que aporta, anomenada St. Josep, fa alguns anys que navega per diferents parts de Provença, com Espanya, Itàlia i Mallorca, ha tingut notícia que la sagetia del patró Matos tingué desgràcia l’any passat i es negà sens campar algú, en cap part que ha estat ha sentit noves de que s’hagués salvat algú d'ella sempre que es negà amb tota la gent. La viuda Margarita Darder diu que el dia de St. Llorenç primer vinent, que serà el 10 d’agost, farà dos anys que es casà amb Joan Arrom, als dos mesos s’embarcà en la sagetia del patró Matos per escrivà i partiren per Càller, a les festes de Pasqua que vingueren després entrà al port de Càller una sagetia que digué que la de Matos s’havia negada i de les hores es tractà com a vda., sempre que han vingut vaixells de Càller han dit que se es negada sens campar algú. Dia 22, Joana, muller de Glaudo Mercer (Marcel ?), de 50 anys, diu que estant son marit per partir per Càller amb la nau del capità Jaume Canals, de la qual és patró, anà a sa casa Joan Darder que digué que sa filla Margarita tenia necessitat de fer contar que a Càller o a Oristany s’havien condemnat als asseguradors que asseguraren el càrrec de la sagetia del patró Matos, que els mercaders de Càller havien remés a Oristany a carregar per Araxa, i anant a dit viatge s’havia negada, ha rebut una carta de son marit que anava a Palerm i al tornar s’ocuparia del negoci de mestre Darder. Pere Llopiz, boter de M., de 70 anys, diu que els dies passats la muller de Joan Darder li aportà una carta que el patró Glaudo escrigué des de Càller a Joana Mercer, sa muller, on deia que per feines encara no havia pogut fer el que mestre Darder li havia encomanat, i que veu que els que a dita sagetia tenien fills, germans o marits s’han posat dol. Encara el 23-6-1649 la vda. demanava llicència per casar i casaria a Sta. Creu amb Antoni Bauló, f. de Jaume.

AULESA, Bernat. I-1600: havia mort a l'hospital de la Corunya, regne de Galícia, essent soldat del capità Jaume de Bordoy, català, i de l'alferes Nunis de Santjoan, mallorquí. Testimoni Pere Llabrés, soldat del capità Francesc d'Orlandis, mallorquí.

BABILONI, Joan. 10-4-1606: àlies Boira. Fou captiu a Alger i a Bizerta, l'embarcaren a una galera per Turquia, fa dos anys estant a Constantinoble caigué malalt en casa de son amo i el mes de juliol morí.

BALAGUER, Joan. 7-10-1603: català casat a M. amb Praxedes, havia mort captiu a Alger feia 9 mesos.

BALLE, Rafel. 9-5-1653: de M., casat amb Margarita Galmés. Sebastià Andreu, natural de Selva, de 30 anys, el va conèixer fa 10 anys estant els dos presos a les càrcels reials de ciutat i la muller li aportava menjar, isqueren els dos condemnats a galeres a la galera patrona d’Espanya, on estigueren dos anys, estant al port d’Hércules morí i l’enterraren a la platja. Rafel Bennàsser, mesurador de blat, de 38 anys, diu que morí remer de la patrona d’Espanya, ho ha sentit dir a moltes persones, ha vist tractar a la dona com a viuda. Antoni Lledó, baster de M., de 42 anys, diu que és fama que morí essent remer de la patrona d’Espanya. El discret Miquel Galleta, escrivà de M.,de 36 anys, diu que estant per soldat a la patrona de les galeres d’Espanya, fa cosa de 9 anys estant al port de M., a Balle l’aportaren pres i el posaren remer, navegaren dos anys i al cap li prengué mal i als 2 o 3 mesos, estant al port d’Hércules, morí, Joan Darder, forçat mallorquí, li mostrà el cadàver, el va veure portar a la ribera acompanyat de molts mallorquins, quan vingueren a M. sa muller anà a la galera i li donaren la nova i se’n anà plorant. La vda. diu que fa 9 o 10 anys que el posaren en galera, als dos vingueren les galeres al port i quan hi anà li digueren alguns mallorquins que era mort, li donaven algunes robes sues però no les volgué, ja que l’havia perdut no volia veure vestits seus.

BALLESTER, Joan. 15-4-1617: la viuda Francina diu que anava amb les galeres i li digueren que s’havia negat. Andreu Malla, sabater de M., de 32 anys, el coneixia, dos mesos abans va anar a Puerto de Santa María amb una carta de la dona per donar-la al patró Pasqual Alemany sota-pilot de la galera capitana d’Espanya i li digué que era mort, que pujaren a una nau anglesa i entraren soldats, entre ells dit Ballester, fou abordada, veient-se perduts els anglesos pegaren foc a la pólvora, faltaren 6 soldats mallorquins i altres d’altres nacions. Nicolau T., avui a M., de 19 anys, diu que l’any passat era a Puerto de Santa María i vingué una nau anglesa on hi havia moros i les galeres (on Ballester era soldat) anaren cap a la nau, hi hagué molta artilleria perquè no es volia rendir, es posà foc a la pólvora i la nau se’n anà a fondo i molts soldats es negaren.

BALLESTER, Joan. 20-9-1621: casat amb Caterina Vives. Martí Domingo, mallorquí, de 45 anys, diu que venint de Barcelona els dos foren captivats per les galeres de Morat, arrais, fa 8 anys, en fa 5 les galeres del Gran Duc els prengueren a l'illa de Negroponte[3] i a ell el feriren d'una escopetada o mosquetada a l'espatlla i als 2 dies morí, anaven els dos a la mateixa galera vogant i l'enterraren a l'illa de Prodo (Próti ?). Pere Miró, mallorquí de 55 anys, diu que eren captius d'un fill de Morat, arrais, i anat en cors hagueren llibertat quan les galeres del duc de Florència els prengueren, farà 5 o 6 anys, i combatent el feriren d'una escopetada i als 2 o 3 dies morí, vogava al seu costat.

BALLESTER, Sebastià. 18-1-1625: de Menorca havia casat a M. amb Marianna Vila i feia 3 anys havia mort a Sicília. Pere Antoni Ballester, estudiant, f. d’Andreu olim algutzir reial de M., de 32 anys, diu que els dos eren camarades alguns anys a Sicília, soldats de la companyia del capità don García Sarm(i)ento, casat a Menorca, morí de mort natural, d’infermetat, fa entre 3 i mig i 4 anys a l’hospital de Messina, l’ha vist mort, tindria de 45 a 50 anys.

BARBER, Pere. 23-9-1617: paraire català, casat a M. amb Jerònia. Antoni Garcia, català avui a M. que té casa a la Calatrava, corder de guitarra, de 23 anys, diu que a Barcelona estaven al mateix carrer, li prengué malaltia i morí, el va veure mort, l'enterraren a Sta. Maria del Mar farà un any, va aportar la nova a la muller que estava a M., ja ho sabia per altres. Joan Anglada, català, casat i domiciliat a M., de 29 o 30 anys, a Barcelona estaven al mateix carrer (carrer de Na Rodes), hi era present quan morí, l'enterraren farà un any i mesos. La vda. Jerònia, de 27 o 28 anys, diu que li aportaren noves de la mort.

BARCELÓ, Antoni. 3-12-1645; àlies Flauta, f. de Joan, de St. Joan. Pere Berga, de St. Joan, de 37 anys, diu que anaren a servir al rei amb el capità Francesc Garriga, i Barceló morí a l’illa de St. Honorat, a l’església que a les hores servia per hospital. La viuda Joana Jaume, de 33 anys, diu que hi va estar casada mig any i després se’n anà al servei de sa majestat, moltes persones li han dit que son marit morí a les illes. Joan Bauçà, de 33 anys, diu que ha sentit dir a son cunyat Guillem Barceló, f. d’Antoni, que se’n anà per soldat amb dit Antoni Barceló a les illes i morí a l’església de St. Honorat. Antoni Bauçà Matheu, de 34 anys, diu que Guillem Barceló vingué de servir sa majestat, i digué a Joana, que feia feina per ell, que es podia casar, que son marit era mort a les illes.

BARCELÓ, Guillem. 4-9-1600: de Felanitx, fou enterrat a l'església de Sta. Eulàlia de Càller (Archicio Arcivescovile di Cagliari).

BARCELÓ, Jaume. 27-7-1650: mariner, casat amb Anna Gando. Sebastià Navarro, mariner de M., de 40 anys, diu que isqué amb una fragata  que sortí del port de M. per anar en cors, li deien la Galioteta, era patró un tal Tomàs, el va veure embarcar farà 4 anys, mai s’han sabut noves de dita, és té per cert que són negats, alguns dies després isqueren en les riberes de l’illa alguns trossos de la galioteta i a Menorca l’arbre, Barceló és mort i la viuda es vestí de dol. Antoni Bauló, mariner de M., de 30 anys, sap molt bé que embarcar a la galioteta, el va veure embarcar, és públic que la galioteta es negà, Barceló és negat en la mar perquè de dit vaixell no va comparèixer cap persona vivent, a Portocolom isquè un tros d’aquell i a Menorca l’arbre i antenes, dita Anna es posà viuda. La vda. diu que s’hi casà fa 8 anys, feu vida maridable amb aquell fins que s’embarcà a una fragata fa 4 anys per anar en cors, al cap d’un mes arribà la nova que s’havia negada, després arribà un barco longo del patró Nadal Espinosa que referí que devers la costa de França dita galioteta i lo dit barco patiren gran borrasca, hagueren de tallar un cap que les unia, es deixaren i mai més en tingueren noves sinó que era negada, es confirma perquè a Portocolom isqué un tros del vaixell, els que tenien gent al vaixell es posaren dol, i ella de viuda, les viudes han obtingut llicència per tornar-se a casar.

BARCELÓ, Pere. 4-5-1605: casat amb Francina Quintana. Antoni Comes, mariner, diu que anava amb la mateixa barca al rei Cuco amb el mestre de camp Martín Lopes i moriren tots excepte dit testimoni i un tal Ginovès que fugiren. La vda. ho corrobora.

BARÓ, Miquel. 8-3-1603: de Manacor. Gabriel Renovard, mallorquí, el conegué estant soldats a Màlaga, se'n anà a Messina i al tornar el trobà mort farà 8 anys. Bartomeu Grimalt, fadrí, f. de Miquel, de Manacor, olim soldat, va estar amb ell a una companyia i caigué malalt, ell fou enviat amb altres soldats a portar blat amb una barca i al tornar li digueren que era mort, farà 8 o 9 anys. la viuda Joana casarà amb Jaume Pou, vdo., a Manacor.

BARTOMEU, Bertran. 14-5-1616: casat a M. amb Caterina. Pere Taxonera, mercader casat a M., diu que fou patró d'una sagetia seva, anava per mariner amb el bergantí d'Andreu Pasfe (?), el deixà i anà per patró del comte d'Aguilar, general d'Orà, carregà la fragata de dàtils per Sevilla, amb temps molt fort la fragata es feu trossos i es negà molta gent, ell entre altres, va anar a la mar 3 o 4 matins per veure si era axit perquè portava diners ab si i també per fer-lo enterrar, sols n'isqueren dos, farà 3 mesos.

BASIS, Antoni. 2-4-1611: cirurgià. El patró Onofre Mesquida, mallorquí de 47 anys, diu que anava al Cuco en la barca del patró Mateu Alsina, àlies Pelut, amb 3 barques de companyia, tots els que arribaren a la ribera moriren salvo 3, fa 7 o 8 anys, morien més de 70 persones. El mestre Joan Moll, pescador de M., de 50 anys, diu que se'n anà amb Mateu Ausina, àlies Pelut, amb altres 2 barques, el va veure embarcar cap al Cuco, el va acompanyar de la presó al moll, allà mataren a tots els cristians salvo 3, fa 7 o 8 anys. Era casat amb Joana Orell que ara casa amb Guillem Fons, dolcer, f. de Miquel, a Sta. Creu.

BASSI, Joan. 18-10-1606: català casat a M. amb Magalida Serdó. Va morir a Constantinoble farà 2 anys.

BAUÇÀ, Antoni. 17-8-1621: mariner de M. Nicolau Estreder, casat a M., diu que era casat amb Francina del Maria (?), es trobava a Càller en companyia de dit i de Mn. Pere Vaquer, li prengueren febres i el va veure mort i l'enterraren a l'església de St. Jaume, farà 3,5 anys. Pere Vaquer, de M., de 35 anys, testimoni.

BAUÇÀ, Joan. 5-8-1611: picapedrer de M., casat amb Anna Pujol. Onofre Victòria, mariner de M., de 24 anys, diu que anant d’Eivissa a Formentera amb el vaixell de Gabriel Alòs els envestí una fragata de moros, li tiraren una fletxa a la mamella i a les dues hores morí en mos braços, farà 4 anys. Esteve Gil (?), mariner de M. de 25 anys, anava al vaixell de Gabriel Alòs quan els envestí una fragata i el va veure morir.

BAUÇÀ, Miquel. 13-7-1653: ferrer de M., casat amb Margarita Payeres. El patró Salvador Costa, de M., de 36 anys, diu que fa un any es trobaven els dos a Tarragona i Bauçà fou ferit del mal del contagi i morí, el va veure mort i ajudà a enterrar-lo. Mestre Bartomeu Capó, paraire de M., de 40 anys, sap que anà al camp de Barcelona i d’allí a Tarragona on li prengué mal de contagi i morí, el patró Costa feu apoca per cobrar la mercaderia que dit Bauçà havia aportada. La vda. Margarita, de 28 anys, diu que s’hi casà fa 8 anys i que fa un any se’n anà al camp de Tarragona i allí hi havia contagi i morí, Bartomeu Capó anà a Tarragona per cobrar el que ell tenia, casa amb Gaspar Garcies, f. de Bartomeu, a Sencelles.

BAUÇÀ, Sebastià. 8-5-1653: de Manacor del lloc de St. Llorenç. Casat amb Joana Grimald. La vda. diu que s’hi va casar fa 14 anys, va estar en sa companyia 7 anys i el posaren a les càrcels (presons) reials on estigué 3 o 4 mesos i el posaren a les galeres d’Espanya per remer, al cap de 3 anys es deia per la vila de Manacor, on ella estava, que havia mort a la galera, ho sap per Jaume Blanquer que ha vingut de fora Mallorca, fa 6 anys es trobà amb les galeres d’Espanya i demanà per ell, li digueren que era mort i li mostraren el banc on remava.

BAULÓ, Jaume. 25-5-1649: patró de M., casat amb Margarita Totosaus. Francesc Torrens, mariner de M., de 44 anys, diu que fa molt de temps que el va conèixer, fa 3 o 4 anys se’n anà amb una fragata junt a altra a Barbaria per treure captius cristians, dit testimoni anà en la seva fragata, essent a una cala dita Sietecabos isqueren de terra molts moros i els tiraren escopetades, dit Jaume restà ferir als pols del cap i morí, vingueren a M. i aportaren el cos mort, essent davant Portocolom, per temor d’una urca que veien, per la pudor tant forta el llençaren en mar. Jaume Possada (?), mariner de M., de 36 anys, es trobava a Sietecabos a una fragata quan els moros el mataren d’una escopetada al cap, tornant davant Portocolom el llançaren en mar per causa que pudia. La vda, casa a Sta. Creu amb Josep Sarenyana de Tarragona.

BELLVER, Antic. 20-11-1611: català casat amb Bàrbara Vaca (?), fou captiu i morí a Bizerta de mort natural farà 6 anys.

BELSOLEI, Jaume. 28-2-1610: patró. Pere Onofre Bover, assaonador, mallorquí de 31 anys, anà a Nàpols amb una naveta de Mn. Antic Jofre fa 5 anys i li digueren que Belsolei era mort, va veure un germà que portava dol i li digué que era mort feia 4 dies, en sa casa es feren encants. El patró Martí Bres, casat a M., de 30 anys, casat amb una cosina de la dona de Bersolei, diu que fa 5 anys arribà a Nàpols i li digueren que era mort i enterrat a Santiago. La viuda Margarita casa a Sta. Creu amb Alonso Saiol, català.  

BENNASAR, Miquel. 13-3-1617: sastre casat amb Elisabet que diu que fa 10 anys se’n anà de Mallorca i en fa 6 que Fr. Sastre li digué que era mort a Nàpols, abans cada mes li enviava una carta. Fra Miquel Sastre, prevere, del convent de St. Francesc de Paula, de 30 anys, diu que era sastre del convent i que quan ell es trobava a Cervera se’n anà de M., fra Diego Gutierres li digué que morí d’una coltellada al cap. Fra Antoni Calafat, mínim, de 35 anys, diu que fra Diego li digué que era mort a Nàpols d’una coltellada.

BENNÀSSER, Pere. 12-8-1639: àlies Penjeroy, de Selva, casat amb Antonina Bertran. Les galeres d'Alger prengueren les galeres de Barcelona, farà de 15 a 18 anys, on ell hi anava forçat, morí l'any que hi havia pesta a Alger als 3 o 4 anys de ser esclau. La vda. casarà amb Gabriel Mas, f. de Pere, a Selva.

BENNÀSSER, Pere. 18-6-1608: àlies Margarit, de Selva, casat amb Caterina Borrassa. Miquel Llompart de Muro diu que varen estar junts a la presó, els portaren a la drassana i els embarcaren cap a Cotlliure, al mes i mig a Gènova on els enclavaren a una galera, no el va veure morir perquè estava lluny però digueren que era mort i resaren el paternoster i l'avemaria. 3-7-1608: Montserrat Femenia, conrador de Selva, de 35 anys, diu que anava forçat a una galera, el condemnaren fa 12 anys, en va saber noves a Barcelona i a Palerm, els forçats de la galera li digueren que era mort, també li digueren a Sevilla. Martí Femenia, conrador de Selva, diu que quan vingué la primera armada a M. amb el general Andrea Doria, jo estava a la torre del moll i va anar a una galera i va trobar a Joan Llopis de Selva, forçat, i li va demanar si el meu germà era viu i li digué que si que anava a les galeres de Sicília i que Pere Margarit era mort. La vda. casarà amb Guillem Martorell, f. d'Antoni, a Selva.

BERGA, Joan. 18-9-1623: mariner de M., casat amb Joana Mates. Pere Joan Martí, mariner de M., de 21 anys, el coneixia perquè tots eren de la Ribera, 5 dies abans de la festa de St. Tomàs passada entrà amb una sagetia a la ribera de Màlaga a fer aigua i allí va entendre de molts mallorquins que l'havien afollat d'una coltellada a una mà renyint, va anar a l'hospital i el va veure nafrat, va seguir son viatge i al mes tornà a Màlaga i Pere Fiol d'Inca li digué que era mort, va anar a l'hospital i l'infermer li digué que era mort i enterrat a St. Joan, alguns mallorquins portaven la seva roba que havien comprada. Antic Francesch, català de Cadaqués, de 40 anys, diu que durant 3 mesos treballaren junts pescant a Màlaga, fa un any li pegaren una coltellada a una mà que li llevà dos dits, se li adjuntà febre i morí, va ajudà a enterrar-lo junt amb altres mallorquins i catalans, tindria 30 anys. La vda. diu que hi va estar casada 9 anys, fa 7 o 8 mesos se'n anà de M. amb el patró Pujol a Ponent i li digueren que morí a Màlaga d'una nafra.

BERGAS, Mateu. 23-2-1650: mariner valencià, casat amb Anna Ferrer. Fa 6 anys arribà a Tunis captiu, l’havien captivat moros anant de M. a València. El 1647 s’embarcà a les galeres amb molts d’esclaus per a Bizerta per anar a la guerra de Càndia[4] contra venecians, estant a dita illa morí de pesta sobre la mateixa galera.

BERTRAN, Bartomeu. 27-10-1623: mariner francès, el patró Carles Cotxon, de 56 anys, diu que havia estat son dispenser dos anys i estant a Toló li digueren que s'havia negat amb una barca que feia tràfic a Càller carregada de llenya, era casat a Niça, fa 7 o 8 mesos va parlar a Toló amb sa muller. El 5-11, el discrer Joan Baptista, teixidor de 35 anys, diu que fa 8 anys tenia per criada en sa casa a Margalida Sequeresa (?) que casà amb un mariner niçard que es deia Bartomeu Bertran, després d'algun temps se'n anà i mai més ha aparegut a M., era de 70 o 80 anys, el patró Cotxon li digué que era casat a Toló i a Càller li digueren que s'havia negat amb una barca de llenya i el patró Manuel també li digué.

BESTARD, Tomàs, àlies Bartomí. 17-7-1645: d’Inca, era casat amb Joana Prats. Jaume Arbona, cirurgià practicant de M., de 17 anys, el coneixia de la ciutat on feia de fuster prop de la casa de la Inquisició i reclús a la torra de l’Àngel, on la muller el venia a veure, el dia dels Reis passat els embarcaren amb la companyia del capità Gabriel Martorell i els portaren a Roses i allà morí de malaltia natural, l’ha vist mort i ajudà a enterrar-lo a la plaça d’armes de la fortalesa. Pere Joan Sanxo, sombrerer de M., de 19 anys, el va conèixer quan estava detingut a la torre de l’Àngel aguardant embarcació, on Sanxo estava

BISQUERRA, Cristòfol. 26-7-1600: flassader, havia mort a València. Francesc Borguny, flassader, diu que havia mort a l'Hospital General de València.

BLAGER, Jaume. 25-11-1624: mariner català, casat amb Margarita Grega. El patró Antoni Bosch, àlies Baltar, de M., de 60 anys, diu que s'embarcà a la seva barca de 8 bancs que anava a treure captius d'Alger amb un patró francès casat a M., Ricardo Lonom (?), i mai més s'ha sabut res de nou de la gent, l'espia que deixaren en terra es tornat a M., li portaren un tros de tabernacle de la barca que trobaren devers les salines de Campos. El patró Onofre Victòria, menor, de 35 anys, el coneixia perquè tots eren de la Ribera, diu que fa 2 anys que és mort negat, s'embarcà el dissabte de St. Sebastià amb la nau del patró Antoni Bosch per Alger a cercar captius cristians , deixaren l'espia a terra i al tornar amb els captius no trobaren la barca, arribà l'espia sense orelles. La vda. Margarita diu que el seu marit se'n anà el gener de l'any passat a treure captius.

BLANC, Baltasar. 11-7-1600: anava per forçat a galeres de genovesos. Joan Carni Martínez de Hoat, sergent, de 20 anys, diu que anava a la galera del capità don Carles Centurió i es llançà al mar per fugir, l'endemà el trobaren mort a la vorera del riu de Sevilla, fa 4 o 5 anys.

BLANCH, Domingo, de M., casat amb Gabriela Aloy. Joan Aulet, forner, f. de Joan, de M., el conegué fa 6 anys a Oriola, ell estava amb el seu pare a dita ciutat, fa un any i mesos que Blanch caigué malalt i morí, el va anar a veure per ser mallorquí, fou enterrat a l'església de Sta. Justa i Sta. Rufina. Miquel Verdera, paraire de M., de 30 anys, el tractà a Oriola, era manco i vell de 60 anys, diu que morí fa un any de malaltia, el va veure enterrar a l'església de Sta. Justa. La vda. Gabriela diu que hi va estar molts d'anys casada, a M. era corredor de coll, se'n anà a Oriola, ha sabut per molta gent que d'allí és vinguda que allà morí fa un any, era home de 60 anys, manco d'un ull i d'una mà.

BONANAT, Joanot. 8-11-1606: Agustí Contestí, mallorquí de 32 anys, diu que estant ell i les galeres a port de Santa María, l'aportaren a l'hospital i morí, farà 12 anys. Onofre Tries, cirurgià de 35 anys, diu que és germà seu per part de mare, venint a M. les galeres de l'Adelantado li digueren que morí d'una pedra al cap a l'hospital de Santa María. La dona Margalida Pons es pot casar.

BONEMFOS, Pere. 27-7-1617: àlies Coxo, francès, casat amb Francisca Lladó. Josep Hoter, mariner casat a M., de 30 anys, va anar al seu casament i han navegat molts d'anys junts, fa dos mesos es trobava a Palerm al vaixell de Rafel Barenys i vingué Miquel Estelrich, mariner mallorquí que anava al vaixell de don Pedro de Llena, i digué que havia mort en sos braços a Nàpols i mostrà una escriptura i dit Miquel per no saber escriure feu una senyal de la creu al mig. Un escrit de Mateo Gorque diu que Miquel Estelrich li donà noves a Palerm de com havia mort a Nàpols siendo cochero del marqués de la Valleta. Mateu Gorch, mariner mallorquí de 28 anys, el coneixia i estant a Palerm a la nau de Pavesi, hi anà Miquel Estelrich, forner d'ofici de M., i li digué que l'havia vist morir a Nàpols junt amb altres mallorquins com Gabriel Marimón, Bartomeu Mestre, Nicolau Pavesi i Miquel Menorquí i feren una escriptura que va aportar a la viuda, la va escriure Pedro Xaque, morí a les carnestoltes passades, estava de cotxer a Nàpols del marqués de la Valleta.

BONO, Andreu. 23-2-1616: mariner grec casat a M. amb Caterina Sastre. Pere Puigserver, paraire de M., de 40 anys, diu que s'embarcà en la barca del patró Miquel Rovira a Barcelona, anava per mariner i el vaixell es perdé, tragueren molts morts a Banyalbufar. Onofre Minguet, teixidor de llana, de 46 anys, el coneixia i diu que és mort.

BOQUETA, Andreu. 30-10-1625: genovès, casat amb Caterina Bonet, morí en casa de son pare. El patró Agustí Alemany, de M., de 40 anys, diu que el juliol passat el padastre d’Andria, que es diu Simó Maira (?), patró d’un vaixell, li digué que era mort en sa casa que tenia a una vila que es diu Araxo de Gènova fa un any i mig, altres persones que el coneixien li digueren que era mort. Gabriel Bonet, mariner de M., diu que era casat amb una germana seva i que havia sentit dir que era mort fa un any, li digué el padastre i son germà Francesc Andria que li donà una carta per la dona. Nicolau Ribarolles, mariner de Catalunya casat a M., de 26 anys, diu que el juliol de l’any passat el seu padastre Simón Mairan li digué que era mort en sa casa a Araxo i ho saben per altres.

BORDOY, Joan. Desembre 1635: f. d'Esteve, soldat del rei d'Espanya, casat amb Joana, morí a les illes de St. Honorat del regne de França (Rosselló-2009).  

BORRÀS, Bartomeu. 12-12-1610: àlies Boqueta, patró de ribera, fou captiu a Alger i el portaren a Bizerta, el juny passat partiren 4 galiotes en cors, ell forçat per vogar, la galiota en que hi anava ell es perdé a la volta de Turquia. La vda. Antonina Fiol casa a St. Nicolau amb Pere Ripoll, vdo.

BOSCH, Miquel. 8-2-1648: forner, casat amb Joana Ros. Bartomeu Bosch, forner de M., de 45 anys, diu que era son germà, sap que és mort a Fraga (Aragó), estaven els dos allí treballant de forners i a son germà li prengué mal i morí el dia de Sta. Magdalena passat, l’ha vist mort i ajudà a enterrar a l’església de St. Agustí de Fraga.

BOTELLLES, Joan Alfons. 22-9-1642: escrivà mallorquí, casat amb Caterina Oliver. El mag. Ignasi Torrella, donzell de M., de 42 anys, l’ha conegut a M., a Menorca i a Catalunya, ha fet 3 anys el dia de Nostra Senyora d’agost se’n anà de M. per capità de la lleva que es feu de soldats per a Menorca, i a la seva companyia hi anava per soldat dit Botelles , que li havia cabut la sort, de Menorca passaren a Catalunya, tenia ganes de tornar a M., no li aconsellava, amb una carta l'encomanà a fra Joan Fe de Sant Domingo que venia a M. i sé que Botelles morí a l’hospital de Barcelona, al arribà a Barcelona el 15 de gener següent li digué el reverent Barenys, que estava a M. al pla del Carme i a les hores servia a l’hospital, que era mort feia pocs dies. La viuda diu que hi va estar casada 13 mesos i que fa 3 anys se’n anà amb el capità Torrella a Menorca, que li cabé la sort haver-se’n d’anar, de Menorca passà a Catalunya, al cap de 5 o 6 mesos fra Joan Fe li digué que havia mort a Barcelona i es posà com a viuda. Fra Joan Fe, religiós de Sant Domingo de la ciutat, de 36 anys, diu que fa 3 anys anà a Catalunya i li comanaren una carta per Botelles, arribà al camp de Salses i no el trobà a la tenda del capità, als 15 dies embarcà a Cotlliure per Barcelona i el capità Torrella li donà una carta en que comanava que trobés bon passatge per Botelles i ens embarcarem a un bergantí, als pocs dies d’arribar a Barcelona li prengueren unes febres, el portarem a l’hospital, cada dia l’anava a veure, al 5 o 6 dies li aportava unes magranes i el va trobar molt malament, al tres hi tornà i ja era mort i enterrat, li digueren mallorquins i el capellà. Llorenç Ginestre, paraire d’Inca, de 30 anys, diu que fa 3 anys se’n anà de M. amb el capità Ignasi Torrella a Menorca, passaren a Barcelona, a Salses i tornaren a Barcelona, va caure malalt junt amb Botelles, estaven a l’hospital al mateix quarto, amb dos o tres llits enmig, sortí de l’hospital i al anar-hi l’endemà li digueren, tant els malalts com d'infermer, que era mort.

BOVER, Joan. 21-1-1650: àlies Trabuch, patró de la ciutat, casat amb Francina Torrens. Pere Lladó, mariner de M., de 29 anys, l’ha conegut molt, fa 11 mesos partí de M. amb sa sagetia per les Canàries, anà en sa companyia per mariner, estant allà prengué mal i morí fa 5 mesos, el va veure morir i ajudà a enterrar, tornà amb so vaixell i donà la nova. Pasqual Lusardo, mariner genovès domiciliat a M., de 40 anys, l’ha conegut a M., fa 11 mesos partí amb ell amb una sagetia per les Canàries, allí al cap d’alguns mesos caigué malalt i al cap d’alguns dies morí, el va veure morir i ajudà a enterrar-lo a l’església de la Seu de les Canàries. Francisca Torrens diu que fa 17 anys s’hi casà, ha estat sempre en sa companyia com amant i muller, a la quaresma farà un any que partí amb la sua sagetia per Canàries, quan tornà la sagetia sabé pels mariners que havia mort allà i es posà com a viuda, casa amb Antoni Estarelles, f. d’Antoni, a Sta. Creu.

BOVER, Pere. 21-4-1610: àlies Perico. El patró Jaume Ausona (Osona o Alsina), àlies Pelut, de 51 anys, diu que Bover fa 5 o 6 anys s'embarcà a la barca del seu germà Mateu per anar al Cuco, on tots moriren excepte 3 (Antoni Comes, Joan Munyos i un genovès). El patró Gabriel Orell, de 32 anys, diu que Bover s'embarcà amb el patró Mateu Ausona, àlies Pelut, per anar al Cuco i quasi tots moriren a mans del moros a les marines. La viuda Joana diu que Antoni Comes li digué  que morí al Cuco, casarà amb Joan Carbonell, vdo., a St. Miquel.

BOYRA, Josep. 2-9-1611: venecià casat a M. amb Francina Salleres. Mateu Gorch, mallorquí de 23 anys, diu que anaren en cors amb les galeres de Liorna, feren una presa i davant Càller caigué al mar i es negà, el cercaren i no el trobaren.

BRUILAGUA, Joan Francesc. 21-7-1622: mariner francès, casat amb Magdalena Llambies. El patró Gabriel Pinya, de M., de 45 anys, diu que navegava en la nau del sr. Antic Jofre de la qual jo era patró, fa 10 o 12 anys es trobaven al port de Barcelona, donant una àncora dit Joan Francesc es rompé una cama i l'aportà a una casa partint cap a Palerm, al tornar a Barcelona li digueren que era mort de la ferida. Llorenç Ricart, àlies Malagana, mariner de M., de 30 anys, diu que era casat a la Ribera de Mallorca, han navegat junts, fa 10 anys al port de Barcelona donant una àncora dit es rompé una cama i als pocs dies morí, essent jo a Barcelona. La vda. Magdalena diu que hi va estar casada 5 anys i en farà 10 morí a Barcelona, un cunyat seu li aportà la roba i diners. Casa amb Antoni Blanes, f. d'Antoni, a Sta. Creu.

BUSTE, Baptista. 10-9-1611: genovès casat a M. amb Praxedis. Era captiu a Alger i un vespre el trobaren mort a la porta del jardí de son amo.

CABANELLES, Mateu. 6-6-1623: Miquel Rotger de Pollença diu que anava a galeres forçat i el va veure morir a la patrona de les galeres de Barcelona. Miquel Palau, de 32 anys, diu que el va veure morir a la galera on ell era forçat i el va veure cosit. L'honor Pere Sabet, natural de València, forçat a la capitana de Barcelona, diu que el va veure morir a la patrona de Barcelona, li digueren l'avemaria que s'acostuma i el va veure cosit. L'honor Bartomeu Campamar (o Campomar) de Pollença, de 30 anys, diu que anava a la patrona, estigué certs dies malalt i el va veure cosit.

CABOT, Joan Antoni. 27-9-1627: carnisser de M., casat amb Francina. Rafel Pareses (?) de Búger, parròquia de Campanet, de 32 (?) anys, diu que estant a 5 llegues de la ciutat de València ell feia de carnisser i fa 4 anys li pegaren una gran coltellada al cap i als 2 dies morí, el va ajudar a morir i a enterrar. Joan Estelrich, conrador de la ciutat de 50 anys, diu que fa 4 anys eren a una vila que es diu Algemesí (Ribera Alta del regne de València), 5 llegues lluny de la ciutat de València, estant a la plaça hi anà Rafel Parxos (?), mallorquí, i els pregà que anessin a veure a J.A. Cabot que li havien pegat una gran coltellada al cap i estava molt malament, als 2 dies el va veure morir i soterrar a l'església.  

CABRER, Gabriel. 27-8-1620: àlies Boquet, casat amb Caterina Truyol. Anant a València per mariner el captivaren moros i portaren a Alger, fa un any i 8 mesos que morí de malaltia.

CALAFAT, Onofre. 14-3-1611: de Sta. Margalida. Francina, vda. de Baltasar Mut, àlies Gall, calceter de 40 anys, diu que era presoner en galera (galiot) junt amb son marit fa 15 o 16 anys, després son marit li digué que Onofre havia mort a la galera on vogava. Pere Vidal, sabater de 34 anys, diu que fa 15 o 16 anys el posaren en galera de Gènova, els companys de banc li digueren que l'havien vist morir. Pere Castillo, bracer de Sta. Margalida, ara h. de la ciutat, de 55 anys, el coneix, fa 15 anys el posaren en galera, vogava a la galera capitana de Gènova, l'algutzir li va dir que era mort.

CALBET, Domingo. 12-9-1616: mariner català casat a M. amb Joana Planes. captiu a Constantinoble morí de pesta fa 2 anys.

CALBET, Gaspar. 27-5-1618: mariner de M. La mag. sra. Violant, vda. del sr. Nicolau de Verí, de 40 anys, diu que ha rebut una lletra del seu fill, el sr. Antoni de Verí, residint a Orà, del 23-10-1617 en que assevera la seva mort. Mn. Miquel Torrens, prevere de 30 anys, coneix la firma i la lletra, ell li mostrà d'escriure. La carta diu que el patró Calbet és mort.

CAMPAMAR, Magí. 19-10-1646: mariner de la ciutat, casat amb Joana Camps. Antoni Ferragut, mariner de la ciutat, de 23 anys diu que fa 6 mesos es trobava a Càller quan morí i anà a la missa que li digueren. Antoni Antelm, mariner de 38 anys, el va veure morir a Càller farà 6 mesos i ajudà a enterrar-lo a St. Francesc, anà a la missa que li digueren.  La viuda diu que hi va estar casada alguns anys i se’n anà que estava malalt i al cap de poc temps va saber per carta que havia mort i de les hores ha estat tractada com a vda.

CAMPAMAR, Pere. 16-5-1650: de Pollença, casat amb Antonina Ardit, de Búger, habitadors de la ciutat. Cristòfol Ardit, sastre natural de Búger, parròquia de Campanet, habitador de la ciutat, de 66 anys, diu que estava casat amb sa germana i dit Pere fou condemnat a galeres i clavat a la patrona de les galeres d’Espanya quan foren a M., li digueren que era mort i ara ha fet 3 anys i mig dites galeres tornaren a M., anà a la patrona i els forçats i els oficials li digueren que havia caigut malalt i li sobrevingueren cambres de sang[5] i morí sobre la galera, sa germana es posà com a viuda. Bartomeva Ardit, muller de Sebastià Palmer, de 50 anys, diu que era casat amb la seva germana i fa 3 anys i mig vingueren les galeres d’Espanya, hi anà amb la seva germana i parlaren amb alguns forçats i altres de la galera i tots li digueren que morí de cambres de sang. Antoni Company, teixidor de llana d’Inca, de 35 anys, el tracta duran 3 anys anant per soldat al servei de sa majestat en les galeres d’Espanya, diu que fa 4 anys que és mort, l’havia visitat a la patrona quan estava malalt de cambres de sang, l’ha vist mort. La vda. Antonina diu que s’hi va casar fa 8 anys i té una minyona de 7 anys filla d’aquell, fa poc menys de 7 anys el portaren a la presó i al mig any el clavaren a la galera patrona d’Espanya, després de 2 o 3 anys estant ella a Estellencs per collir oliva li vingué la nova de que son marit era mort, a l’estiu tornant les galeres a M. el seu germà Cristòfol anà a la patrona a informar-se, amb companyia de Bartomeva Ardit i Palmer, sa germana, i tots els que el coneixien digueren que era mort de cambres de sang, ella es posà hàbit de viuda, va avisar als parents de Pollença que es posaren dol, un home d’Inca, que es diu Antoni Company, que era soldat li digué que l’havia vist morir. La vda. casa a St. Jaume amb Bartomeu Oliver, vdo.

CAMPAMAR, Ramon. 8-6-1644: de la ciutat, casat amb Caterina Ferrer. Jerònia Joan, muller de Joan Joan d’Alcúdia, absent del regne, habitadora de la ciutat de M., de 50 anys, declara que deien que havia estat esclau de Benet Fiol, poc dies abans de les festes de Nadal passades, essent les galeres de Nàpols al port i moll de M., anà, amb altres persones, a la galera Sta. Teresa per veure a Gabriel Bosch, fill de Joana Amer, que estava clavat en galera, digué a Caterina Ferrer que havia vist morir son marit a dita galera estant a Nàpols. Magdalena Peris, muller de Jaume Aulesa, de 44 anys, diu que pocs dies abans de Nadal pujà a la galera Sta. Teresa on vogava per forçat un fill de Joana Anna Bosch que els digué que Campamar era mort al banc davant del seu estant les galeres a Nàpols. Joana Anna Bosch, vda de Gabriel Bosch, mercader, de 50 anys, diu que quan Campamar era esclau el volia comprar per treure el seu fill de galeres, anà a la galera Sta. Teresa i el fill li digué que Campamar era mort. Caterina Ferrer diu que va estar casada amb Ramon Campamar, el qual abans es deia Fiol, de casa de Benet Fiol, manescal, hi va estar casada un any, el posaren en galera i ella se’n va anar amb ell i als 3 mesos arribaren a Nàpols molt malalts, a ella l’aportaren a l’església de St. Aloy on hi ha alguns malalts i li digueren tots els forçats que son marit havia mort al banc on estava clavat i que l’havien enterrat a l’hospitalet de les galeres, rebuts els sagraments, va estar 4 mesos a Nàpols i vingué a M. amb la galera St. Josep, el capellà de la galera Sta. Teresa li feu una fe de que son marit era mort. Rafel Fuster, mercader de M., de 20 anys, el coneixia de fa 6 o 7 anys, en que era esclau, diu que fa un any i 7 mesos que el posaren a galera de Sta. Teresa de Nàpols, on ell anava per soldat, la muller s’hi embarcà, els dos caigueren malalts i arribant a Nàpols apartaren la muller i ell morí de mort natural, el va veure mort i enterrar a l'església que és diu l’Hospitalet de les Galeres. S’adjunta una fe en italià de Georgio Poso, capellà de la galera, de la mort a Nàpols el 20-2-1643.

CAMPS DE SUNYER, Jaume. 19-12-1639: català casat amb Margarita Carbonell. Ramon Tremar, mariner de M., de 28 anys, diu que era mariner de la sagetia de Josep Rillo, h.M., i ell també hi anava per mariner, fa un any carregaren a M. per Menorca i Gènova, als 4 dies caigué malalt, es volia quedar a terra a Menorca però el patró digué que la seva malaltia era poca, als dos dies morí, el posaren dins la seva sàrria i cosiren, el tingueren 24 hores mort per veure si el temps permetia enterrar-lo a terra, degut al mal temps el llençaren en mar. Jaume Bertran, mariner de M., de 26 anys, diu que al juny ha fet un any que s'embarcaren junts a la sagetia del patró Rillo, a Menorca estava malalt d'una malaltia de poca consideració i als 2 dies morí, el posaren dins la seva sàrria, el cosiren i a les 24 hores el llençaren en mar. La viuda Margarita diu que hi va estar casada 2 anys, fa un any se'n anà amb la sagetia del patró Rillo per Gènova i pel camí morí segons li referiren els mariners i es posà vda., casa a Sta. Creu amb Bartomeu Garí de Lloret.

CAMPS DE SUNYER, Llàtzer. 24-9-1605: català, casat amb Joana Vinyals. Morí captiu al barri de Baxà el mes de febrer passat. Pere Vinyals plorava al bany perquè son gendre era mort.

CAMPS, Francina, muller de Joan Camps. 29-4-1619: Joan Camps de Menorca diu que sa muller, essent a M., anà a embarcar-se a Capdepera per tornà a Menorca junt amb la sra. de notari Llobera, es mogué gran tormenta i el vaixell es perdé, la trobaren morta a la ribera de mar. Mestre Antoni Fortuny, de Menorca, domiciliat a M., la coneixia molt, l’acompanyà a Capdepera on s’embarcà amb la senyora Llobera per Menorca, va veure com el vaixell  tirava cap a la punta den Brotat (Sa Punta de N’Amer), un pagès li digué que s’havia perdut, hi va anar i va veure mariners que treien cossos morts a terra, entre ells el de madò Francina Camps que va aportar a Manacor a enterrar a l’església, farà dos mesos i dies. Onofre Jaume, mallorquí, la coneixia, ell anava per criat amb la sra. Francina, vda. de Pere Llobera, notari, s’embarcaren a Capdepera per anar a Menorca, anaren a pegar a la punta d’En Brotat, es negaren 20 persones, entre elles Francina Camps.

CAMPS, J.: ... degut al mal temps el llençaren en mar. Jaume Bertran, mariner de M., de 26 anys, diu que el juny ha fet un any que s'embarcaren junts a la sagetia del patró J. Rillo, a Menorca estava malat d'una malaltia de poca consideració i als 2 dies morí, el posaren dins la seva sàrria, el consiren i a les 24 hores el llençaren en mar. La viuda Margarita diu que hi va estar casada 2 anys, fa un any se'n anà  

CAMPS, Jaume. 24-5-1645: català, havia casat amb Joana Mascaró. Mestre Jaume Garcia (Garca ?), calafat, h.M., natural de Venècia, de 40 anys, havia navegat amb ell, la quaresma prop passada es trobava a Alcúdia i Camps es trobava a un llondro del patró Pere Torres, català, havia d’anar a Canyamel a carregar vi per portar-lo a la ciutat, es mogué tormenta (tempestat) i no es pogueren apropar a cap port de M, corregueren a Eivissa, per ser el vaixell dolent i romput se’n anava a fons, amb una fortuna de mestral es posaren a navegar i no se’n han sabut noves havent fet diligències, és cert se són perduts. Pere Antoni Padrines, mariner de la ciutat, de 19 anys, l’havia conegut molt per haver navegat amb ell i ser casat a la Ribera, diu que fa dos anys es trobava a Eivissa amb el bergantí de Francesc lo Capità, també s’hi trobava el patró Onofre Minguet, arribà Camps amb la tartana del patró Torres, Camps anava a les hores per patró, havien corregut des d’Alcúdia a Eivissa per mal temps, arribaren amb la tartana rompuda, estigueren allí dos o tres dies, una nit volent-se partir per M. els ajudarem a salpar, al cap de tres hores es posà una fortuna de temps de mestral i nosaltres tinguérem mal parer de dita tartana per ço que estava molt destrossada i sens esquif, el mal temps durà molts dies, ells anaren a València i tornant a M. saberen que la tartana no havia arribat, era cosa pública que s’havien negat, de les hores no se’n han sabut noves ni d’Itàlia, ni de França, ni de Barbaria, ni de Catalunya. La viuda Joana, de 20 anys, feia 6 anys que s’havia casat, diu que el seu marit fa dos anys partí de ciutat per Alcúdia amb una tartana, havent sabut que partí d’Alcúdia per ciutat mai arribà, demprés va saber que eren correguts a Eivissa per dolent temps, partiren d’Eivissa per M. i no arribaren, digueren els que els veren partir que s’haurien negat perquè la tartana estava tota oberta i després s’havia posada fortuna de mestral, ha fet diligència i no se’n han sabut noves.

CANALS, Joan. 11-9-1651: soldat, f. de Joan, sastre, casat amb Joana Prexana. N. Cardona, bracer de M., de 28 anys, diu que fa 6 anys se’n anà per artiller amb una companyia i anaren a Tarragona, a Vinaròs i a una vila on Canals tingué febres i morí a una posada. El mestre Joan Vich, sastre de M., diu que se’n anaren amb una companyia i a una vila que es diu Santa Oliva (?), Canals morí de febres i ajudà a enterrar-lo a l’església. La vda. que s’hi casà fa 7 anys, al cap d’un any se’n anà per artiller amb el capità Melcior i rebé cartes de que havia mort a que es diu Santa Oliva (?).

CANALS, Simó. 10-1-1616: raguseu casat a M. amb Caterina Grega. Joan Baptista Lascari, de Vilafranca de Niça, de 18 anys, diu que anava per mestre d’aixa i calafat a la nau del capità Pere Ferrer, jo anava a la nau i vaig quedar a Niça, la nau va partir la primera setmana de quaresma prop passada, ell s’hi embarcà amb un cunyat seu minyó, anaven a Eivissa i havien de tocar a M., la nau no arribà mai ni a Eivissa ni a M. ni s’han sabut noves, s’han negat. Carles Cotxon, francès domiciliat a M., de 47 anys, va anar als seus esponsals (esponsalles), anava per mariner amb el patró Ferrer i fa un any el va veure a Vilafranca de Niça, la nau partí, havia de tocar terra a M. per anar a Eivissa farà 11 mesos i no s’han sabut noves, la nau s’és perduda. Guillem Ferrer, m.M., de 42 anys, diu que és fama pública que la nau del seu germà el capità Pere Ferrer es va perdre amb tota la gent, partí de Niça per Mallorca i no ha comparegut en part ninguna.

CANBA, Jeroni. 4-7-1618: genovès de San Remo, casat amb Elisabet Comelles. Bernat Aremeta, de la ribera de Gènova, mariner de 24 anys, l'ha conegut a Palerm i a Messina, els dos servien al duc d'Osuna de mariners, era vingut de captiveri, hi havia estat 14 anys, fa 2 anys es trobaven a Puerto de Santa María d'on ell vingué a M. amb un bergantí, havien pescat un any junts, fa un any morí a l'hospital de Sant Joan a Puerto de Santa María, el va veure morir i ajudà a enterrar-lo a l'església de l'hospital. Francisco Grosso, boter de la galera de St. Joan d'Espanya, genovès de San Remo, de 25 anys, el va veure al port de Santa María que venia de M. i es posà a pescar i morí allà a l'hospital, tindria 35 anys. La vda. diu que s'hi casà, després d'haver estat captiu 8 anys, va estar 8 mesos a M., després comprà una barca i se'n anà a Cadis, al cap d'un any li portaren noves de que era mort.  

CANDIOT, Esteve. 26-8-1619: grec casat a M. Jaume Castellar, català casat a M., de 30 anys, diu que estant a Càller morí a l'hospital, fa 2 o 3 anys, i ho va dir a la muller. El patró Jaume Pelut, de 60 anys, diu que morí a l'hospital de Càller, Antiogo Caboi li digué que era mort. Miquel Gallo, mercader casat a M., diu que ha estat molt temps a Càller i que Antiogo Caboy, prevere que era curat de l'hospital, és l'autor d'una escriptura que li han mostrat. Antoni Jorgi de Càller, de la Marina, de 30 anys, conegué a Candiot, també dit Estamati. Un escrit d'Antiogo Caboy, curat de l'hospital de Càller, certifica el 20-2-1619 que Candioti morí. Un testimoni (tapat el nom) diu que anava amb els galions del duc de Florença i que era grec de nació, fa dos anys i mig el va veure mort a l'hospital de Càller, li havien pegar un cop a la cara davant seu i als 20 dies morí, tindria 30 anys.

CÀNOVES, Pere Joan. 28-8-1600: de Felanitx, fou enterrat a la parròquia de Sta. Eulàlia de Càller (Archicio Arcivescovile di Cagliari).  

CANYELLES, Mateu. 8-11-1623: sabater de M., casat amb Catalina Pomar. Miquel Galmés, de 66 anys, diu que fa 7 o 8 anys vingué a M. Pere Barceló, velluter mallorquí que ara és a València i aportà a la dona la nova de que son marit havia mort a Toledo i l'havia vist a l'hospital, ell se'n anà a Madrid fa 6 anys i Sebastià Capó, sabater mallorquí, li digué que era mort, que havia fet feina en sa casa. Bartomeu Capó, sucrer de M., de 40 anys, diu que fa 4 anys anà a sa casa i la dona li digué que havia rebut noves de que son marit era mort, Sebastià Capó li havia escrit de Madrid de que morí a Toledo, ell va escriure a son germà, després vingué Bartomeu Puig, sabater, i digué que havia mort a l'hospital de Toledo.

CAPDEBOU, Antoni. 19-11-1605: de Sóller resident a la ciutat, casat amb Joana Malferit. Antoni Reus, pintor, diu que venien junts de Flandes a França morí a Montpeller farà 9 anys. Jaume Garí, menor d'Inca, de 36 anys, diu que Pere Albertí li digué que ell va veure morí a Montpeller.

CAPDEBOU, Jaume. 31-12-1647: sabater, casat amb Joana Bardissa, de 31 anys, que diu que s’hi casà fa 17 anys i als 2 o 3 anys se’n anà de M. per soldat amb don Pere Santacília, al cap de 6 anys va saber per Onofre Sabater i altres que eren vinguts de fora que l’havien mort a Catalunya d’una arcabussada anant amb una somereta, el mataren per causa d’una dona. Onofre Sabater, teixidor de lli, de 32 anys, diu que se’n anaren junts per soldats quan don Pere Santacília passà a Itàlia fa 13 o 14 anys, passaren a Flandes amb dita companyia i al cap de dos anys anaren a Barcelona, el topà a una vila prop de Lleida on feia de sabater, partí son viatge que anava a segar amb companyia de Joan Galmés de Petra, després tornà a M. i l’any següent vingué dit Joan amb dos bergantins i li digué que el mestre on feia feina li digué que a Capdebou l’havien mort d’una arcabussada anant cavalcant en una somereta. Antoni Martorell, natural de Selva habitador de la ciutat, de 60 anys, el va conèixer quan tenia 23 anys, fa 15 anys partiren junts de M. per soldats i anaren a l’estat de Milà, passaren a Flandes, fugiren i anaren a Bordeus, tornaren a Milà, anaren a casa d’una germana de dita Joana que estava a Milà, anaren a Roma i a Barcelona on trobaren els altres camarades dels que havien fugit i li digueren que a Capdebou l’havien mort per causa d’un dona que anava cavalcant en una somera, vingué a M. i ho sentí dir a altres, farà 10 anys.

CAPÓ, Antoni.21-8-1640: pastor, natural de Binissalem, casat amb Pareta. Pere Morey, conrador o bracer, natural de Gandia (València), de 22 anys, domiciliat a la ciutat, casat amb Caterina Fluxà, el va conèixer fa 5 anys a la ciutat de València, la muller estava a Binissalem, l'ha practicat a Xàtiva, Cullera i Oliva, després estava a una vinya del terme d'Alzira on el va veure al llit nafrat d'una arcabussada, allí el tractà dos dies i el va veure morir i enterrar, farà 4 o 5 anys, a l'hospital d'Alzira, era home de bona estatura i mostatxos negres. La viuda diu que es va casar amb Capó, natural de Binissalem, fa 14 anys, varen estar a Calvià, d'on dita Pareta és natural, havent tingut certes diferències se'n va anar de M. al regne de València fa 8 anys, li escrivia moltes cartes, fa 5 anys li va escriure que estava a l'hospital d'Alzira que l'havien nafrat d'una arcabussada i no rebé altra carta, fa 3 anys Antoni Sastre de Calvià venint del regne de València li digué que l'havia vist malalt a la vila d'Oliva a punt de morir, fa 4 mesos Jaume Rosselló, àlies Moll, criat del sr. Ramon Torrella, li digué que sabia cert que havia mort feia 5 anys, i Joan Esteve d'Andratx li digué que era mort, quan se'n anà tenia 23 o 24 anys.

CAPÓ, Sebastià. 8-5-1641: de Búger, casat amb Joana Pons. Joan Usay, sergent de don Melcior Davaneda, natural de Sardenya, h.M., de 29 anys, el va conèixer a Porto Hercules[6] a la Toscana, farà 6 anys eren soldats de la companyia de don Pedro de Pada, gallec, pel llenguatge es demostrava que era mallorquí, el conegué a Nàpols i a Sicília perquè eren camarades, li prengué mal i el portaren a l'hospital de Messina, l'anava a visitar, morí fa 4 anys, el va veure mort i està enterrat a dit hospital, quan el va conèixer tenia 24 anys, duia mostatxos negres. Joan de flores, natural de Sàsser (Sardenya), de 29 anys, el conegué a Porto Hercules, no deia que fos casat, estava amistançat i tenia una filleta, farà 6 anys, als 2 anys se'n anà a Sicília, al poc vingué de Messina una (sic) camarada que digué que havia mort a l'hospital, l'havia vist mort i ajudà a enterrar, després el doctor Andrés, que és mallorquí, prengué la dita minyona en sa casa, quan el va conèixer tindria 24 anys. La viuda diu que es va casar fa 6 anys i l'endemà el posaren a la presó i el feren embarcar per soldat, al cap d'un any va saber per un tal Villalonga de Lloseta que era mort, ara la vda. serveix a l'hospital de la ciutat, hi anaren dos soldats malalts de Càller i li digueren que el coneixien i que morí a Messina, quan se'n anà tindria 24 anys. Miquel Frau, paraire, de 65 anys, diu que fa 5 o 6 mesos dita Joana, que serveix a l'Hospital General on jo som infermer, ha entès que és viuda, que el marit morí fora de Mallorca i l'ha vista tractar com a vda. Guillem Capó, paraire de M., de 37 anys, reboster de l'Hospital General, diu que fa 7 mesos va entendre que era viuda i que son marit morí fora, en dies passats anaren a l'hospital certs forasters i demanaren si hi havia una vila que es diu Campanet, que havien conegut a Sebastià Capó de dita vila que era mort a Sicília, un d'ell l'havia vist morir. Bartomeu Gallur, paraire de M., majordom de l'Hospital, de 60 anys, diu que Joana fa 8 mesos que serveix a l'Hospital, és fama pública que és viuda, en dies passats hi anaren dos forasters que digueren que havien vist morir el seu marit a l'hospital de Messina. El mag. Nicolau Togores Montanyans, donzell, de 65 anys, diu que un home de Manacor li digué que sabia que era mort fora.    

CARDELL, Joaquim. 20-10-1610: flassader de M., fou captivat per una tartana de turcs el juny passat i fou captiu a Bizerta, la galera on vogava es partí per anar en cors, morí al golf de Venècia.

CARRIÓ, Bernat. 27-8-1601: Nicolau Carrió, soldat mallorquí de la companyia del capità de la guàrdia del regne de Nàpols, diu que son germà Bernat morí a Saona del Genovesat fa 10 anys.

CARROS, Magí. 20-10-1642: vergueta, casat amb Caterina Moragues que diu que son marit partí de M. en servei de sa majestat i morí a les illes de Sta. Margarita i St. Honorat dins la galera de Sta. Margarita d’Espanya. Damià Garau, fuster de 24 anys, diu que fa 6 anys es trobava soldat en servei de sa majestat a les illes de Sta. Margarita i St. Honorat en la galera de Sta. Caterina de l’esquadra d’Espanya on servia Carros, que havia estat vergueta, se’n anaren plegat en la lleva del virrei don Alonso de Cardona, Carros caigué malalt i passats alguns dies el va veure morir i enterrar a la vorera de mar on enterraven els que morien per no haver lloc més condecent. Jaume Capdebou, teixidor de lli de 25 anys, diu que fa 6 o 7 anys que es trobava soldat a les galeres d’Espanya, essent a les illes de Sta. Margarita i St. Honorat va veure morí a la galera de malaltia a Magí Carros i el va veure enterrar ran de mar. Andreu Calafat, bracer de 35 anys diu que Carros partí en la lleva de les illes, els dos anaven embarcats en la galera Sta. Caterina, fa 6 o 7 anys, i ell caigué malalt i morí en els seus braços.

CASSÀ, Pere, àlies Capam. Març 1603:  anant amb una galiota on era esclau  negà. La dona Antonina es vol casar.

CASTANYER, Jaume. 28-6-1642: paraire de Sóller, casat amb Jerònia. Bartomeu Pons de Sóller, paraire, de 23 anys, l'ha conegut 15 o 16 anys, fa un any partí de M. per Tarragona i estant a una vinya prop la plaça dels coloms el va veure damunt una capa en terra mort, tot inflat, va fer un clot i ajudà a enterrar-lo, tots li digueren un parenostre i una avemaria per la sua ànima. CASTELLANO, Joan. 20-12-1604: originari de la ciutat de Màlaga (Castella). Fou captiu a Alger, fa 13 anys se'n anà de M. a fer viatges i l'encativaren, en fa 3 vingueren captius cristians d'Alger i digueren que era mort. La vda. Esperança Vitada diu que es casà fa 13 anys, casa amb Bernat Bonet, vdo., a Sta, Creu.

CASTELL, Francesc. 14-9-1626: napolità, casat amb Francina Gomis. Antoni Gener, teixidor de lli de Muro, de 48 anys, diu que fa molts d'anys casà a M., va anar a les seves esponsalles a la ciutat d'Alcúdia, després el va tractar alguns anys a M., fa 5 o 6 anys va anar a Sicília amb la companyia de don Antonio de Quiñones i Noguera i morí.  

CASTELLAR, Jaume. 16-8-1640: mariner català casat amb Caterina Palou. Fa 10 estava captiu a Tunis al bany d'Estamorat, genovès, i fa 3 anys i mig en temps de segar Castellar caigué malalt i morí. La viuda diu que farà 10 anys que s'hi casà, va estar amb ell 13 dies, se'n anà a Barcelona i a Palerm, tornant el captivaren.

CASTELLÓ, Guillem. 8-6-1644: soldat d’Artà, casat amb Maria Ferrer. Joan Servera, d’Artà de 35 anys, diu que el va veure morir i enterrar a les illes de Sta. Margarita i St. Honorat l’any 1637 on eren soldat junts. La viuda casarà a St. Llorenç amb Martí Cladera, vdo., f. de Joan.

CASTELLÓ, Pere. 24-11-1624: mariner i calafat de M., casat amb Joana Rovira. Joan Vives, mariner i pescador de M., de 42 anys, l'ha conegut molt per ser tots de la Ribera, practicaven junts, el passat gener anaren junts a València amb el bergantí del patró Pere Bou que carregà a València per M. al febrer, ell quedà a València i el va veure partir del Grau, en tornar de Dénia es deia a València que el bergantí s'havia perdut i no se'n han sabut noves, s'haurien negat. Antoni Blascos, mariner i pescador de M., de 26 anys, diu que el gener passat el dos anaven embarcats en el bergantí del patró Pere Bou a València, hi anaven alguns d'Andratx, Castelló s'embarcà per M., al mes i mig digueren a M. que el bergantí partí d'Eivissa per M., aportant les cartes de la Crusada, , i mai arribà i es té per cert que es perdé, venint ell de Cabrera va trobar a la mar la fletxa de popa de dit bergantí, també va trobar la scaravia d'aportar ferramenta de calafat, que era de dit Castelló, sollada de formatge. Joan Pataix, prevere, beneficiat a la Seu, de 46 anys, el coneixia per ser casat amb una parenta seva, sap que anava al bergantí de Pere Bou que és fama que és negà entre Eivissa i M., que aportava les bales de la Crusada, al mes de febrer i mai més ha aparegut ni s'han sabut noves de ningú. La viuda Joana sap que el bergantí es perdé venint d'Eivissa, el seu marit morí negat, es trobaren trossos del vaixell. La vda. casa amb Antoni Lopis, vdo. de Joana Mates, a Sta. Creu.

CENTURIÓ, Onofre. 6-10-1603: morí quan anaren al Cuco segons afirma Antoni Comes, mallorquí, un dels dos que escapà quan mataren a tots els altres. La vda. Margarita casarà amb Francesc Solanes, català.

CERDÀ, Sebastià. 27-12-1605: teixidor de lli de Porreres, casat amb Magdalena Cugullada. Vicenç Cerdà, teixidor de llana, diu que era son germà i que per certes berganteries fou condemnat a galeres, i quan vingué la primera armada en Mallorca per anar a Alger parlà amb ell, quan tornà la segona armada li digueren que morí prop del port de Gènova. El mestre Antoni Amengual, paraire de la ciutat, el conegué, quan vingueren les galeres li aportà refresc i quan tornaren li digueren que era mort. La vda. diu que fa 4 anys i mig el posaren en galera.

CIFRE, Josep. 14-3-1651: casat amb Margarita. Francesc Jeroni Cortés, menor, de M,, de 40 anys, negocia molt amb Gènova enviant allí robes i d’allí li remeten molta correspondència, en particular Joan Baptista Tassorelli, mercader de dita ciutat, que li ha enviat escriptures legalitzades, coneix la forma i el sello (segell), pel que diu que l’escriptura que li han mostrada legalitzada pel vicari general de Gènova de 12-9-1647 amb sello de cera verda és el de legalització de dita cúria així com una carta a dita Margarita anunciant-li que son marit és mort, i altra de Tassorello. Els certificats diuen que morí sobre una galera de la senyoria El patró Sebastià Gerillo, natural d’Arensano, litoral de Gènova, de 25 anys, diu que ha estat moltes vegades a la cúria eclesiàstica de Gènova i fa pocs mesos aportà d’allà una escriptura de la cúria d’una sagetia al port de Gènova i altres despatxos de dita cúria, li mostraren una sentència feta a Gènova el 12-9-1647, legalitzada pel vicari general amb segell amb cera verda, coneix el sello i el notari, que és una certificatòria de la mort de Josep Cifre, que era un dels galiots de la senyoria de Gènova. Dia 29, Cristòfol Collet, paraire de M., de 24 anys, diu que el coneixia molt i que l’any 1647 el mes d’abril es trobava a Gènova pels seus negocis, la dona Margarita li encomanà unes cartes d’Antoni Vallès, mercader, per Joan Baptista Tassorelli, i li encomanà que cuidés de la llibertat de son marit que era esclau de les galeres de Gènova, Tassorelli li digué que fes diligència en saber en quina galera vogava, anà al port i a una galera li digueren que havia mort sobre la mateixa galera i li mostraren el banc on vogava. La viuda Margarita diu que s’hi va casar fa 8 anys i en fa 6 se’n anà fora Mallorca, rebé algunes cartes, tingué noves que era esclau a les galeres de la senyoria de Gènova i feu diligència en treurel per medi per medi d’Antoni Vallès, que escrigué a un mercader de Gènova que s’anomena Tassorelli, fa 3 anys per medi d’Antoni Collet sabé que era mort i es posà hàbit de viuda i no ha sabut més noves. Horaci Isola, mercader de Gènova, de 26 anys, diu que el magistrat de les galeres li ha mostrat una lletra de la mort de dit Cifre, firmada pel canceller, fa 3 mesos que falta de Gènova, isqué amb la sagetia del patró Cartany, i per haver naufragat dita sagetia a Menorca està entretingut a la ciutat de M.

CLADERA, Jaume. 7-10-1611: casat amb Anna. Miquel Corredor, mariner de 21 anys, diu que Cladera anava amb el patró Miquel Nebot i ell amb una barca del patró Collet, ell va restar a Barcelona i Cladera partí, es perderen els vaixells de Nebot i Coll. Bartomeu Vanrell, saboner de M., de 34 anys, trobant-se a Barcelona, el va veure embarcar a la barca del patró Nebot en companyia de la del patró Collet i les dues es perderen.

CLADERA, Miquel. 24-1-1600: anava a la galera la Peregrina, prengué foc la pólvora i morí. La viuda es casa.

CLAPER, Garau. 12-10-1611: català casat a M. Francesc Pons, de Menorca, h.M., de 40 anys, diu que fa 9 anys a Menorca el va veure soterrar al monestir de St. Francesc de Ciutadella, sabia que estava malalt, era soldat a Ciutadella. Mateu Pax, de Menorca, h.M., de 30 anys, el va veure enterrar a Ciutadella. La viuda Magdalena diu que morí a Ciutadella fa 9 o 10 anys, era soldat i va estar malalt un any i mig, casa amb Pere Togores, vdo., a Sta. Eulàlia.

CLAR, Motserrat. 7-3-1639: conrador de Llucmajor, casat amb Joana Mas de Valldemossa. Cristòfol Torres de Pollença, habitador d'Inca, el coneixia, estaven junts a València i al castell de Bellver, soldats en la companyia del capità Miquel Anglada, i diu que morí a Final malalt el dissabte de Nostra Senyora de setembre ha fet 3 anys vora seu, arribant a M. trobà a Bartomeu Penya de Deià i li digué que era mort i ho fes saber a la muller i també ho digué a traginers de Llucmajor que ho fessin saber al pare i parents. Bartomeu Penya (?), f. d'Antoni, qu., de Deià, habitador de Valldemossa, el va conèixer essent soldat en la Reial d'Espanya que aportaven molts soldats d'altres galeres, per reformar la capitana, entre ells dit Montserrat que li digué que era casat amb Joana Mas, ell li digué que la coneixia perquè essent fadrina havia ballat moltes vegades amb ella, que anava aposta a Deià amb companyia d'un fadrí que la festejava, diu que morí fa dos anys i mig a Final, terra de Gènova, un valencià li digué que morí a la galera Sta. Caterina d'Espanya, va aportar la nova a la muller, havia mort de febres i Cristòfol Torres de Pollença, soldat de dita galera, ajudà a enterrar-lo. Joana Mas, de 28 anys, diu que en fa 5 que es casà (per St. Miquel en farà 6), habitaren un any i mig a Llucmajor, fa 4 anys se'n anà amb unes galeres que anaven a Barcelona, allà s'escrigué a les galeres d'Espanya, ho sentí dir a Mateu Homar fa 3 anys, ha sabut que és mort per Bartomeu Penya de Deià i es posà amb robes de viuda.  

COCH, Bartomeu. 18-7-1622: forner de M. Antoni Poquet, mallorquí de 36 anys, l'ha conegut a M. i a Múrcia, on jo m'he casat fa 14 anys, fa 3 o 4 mesos li prengué una malaltia, se'n anà a casa d'un mallorquí flequer que està al costat de la presó de la Inquisició, després el portaren a l'Hospital Reial on morí i l'enterraren. Antoni Andreu, forner mallorquí, f. d'Onofre, forner, de 22 anys, el va conèixer a Múrcia, li digué que era casat a M., estaven per pastadors al col·legi dels enegistes (jesuïtes) de la companyia de Jesús, caigué mal i l'aportaren a casa de Pedro de Monte, mallorquí, vora la presó de la Inquisició, després l'aportaren a l'Hospital General on morí, va veure com venien la seva roba, farà 3 mesos.

COCH, Guillem. 24-4-1604: mallorquí. Antoni Roca, soldat mallorquí, diu que anaren soldats amb la companyia del capità Francesc Orlandis farà 6 anys i quan foren al port de Pontevedra a Marín del regne de Galícia dit Coch morí de febres i el llançaren en mar, tenia infants. La vda. Montserrada diu que se'n anà soldat fa 6 anys, i al cap de 7 o 8 mesos vingué un fill seu, anomenat Miquel, i digué que Mn. Perot Socies li havia dit a Sicília que era mort.

CODONYER, Bartomeu. 14-11-1626: de Sóller, casat amb Antonina Estada. Bartomeu Ripoll, prevere, natural de Sóller, h.M., fa 5 anys el va trobar a Barcelona i als pocs dies caigué malalt, anà a l’hospital on el va veure amb altres mallorquins que se moria, als poc dies va saber que era mort. Antoni Codonyer, f. de Bartomeu de Sóller, de 28 anys, diu que era son germà, fa 4 anys es reberen noves de que avia mort a Barcelona i ho han dit tots els mallorquins que han vingut de Barcelona, fa dos anys el seu germà Joan, ara prevere, anà a Barcelona i fa 8 dies es vingut i ha aportar nova certa. La vda. Antonina diu que hi ha estat casada 7 anys, en fa 5 anà a Barcelona i al cap d'un any sabí noves de la mort i durant 4 anys ha estat tractada com a vda.

CODONYER, Joan. 14-2-1618: casat amb Joana Campaner. Ha estat captiu  a Alger i a Tetuan, el mes de Nadal passat farà un any que li prengueren conros de sang, el mes d'abril morí, tindria 50 anys.

COLL, Francesc. 7-5-1602: mercader. Antoni Coll, paraire, diu que fa dos anys, el dia de la Mare de Déu de l'Esperança, partiren els dos amb la nau la Mare de Déu del Roser i St. Bartomeu, circa la volta de Càller naufragaren i es negaren circa de 40 persones entre elles Francesc Coll. La viuda Esperança Mir casa amb Jeroni Xavari, vdo., a Sta. Eulàlia.

COLL, Joan. 23-2-1647: àlies Braga, de Selva, casat amb Angelina Coll i Coll. Andreu Isern, conrador d’Alaró, de 37 anys, diu que fa 3 anys feia guarda a la presó d’Alaró on estava pres Jordi Matheu, natural d’Alaró, que feia poc havia vingut de Salses de la soldadesca, anà a la presó Angelina Reus, vda. de dit Joan Coll, en companyia del rector d’Alaró, Mn. Bartomeu Fiol, Dr., i  a dit Matheu li demanaren noves de dit Joan perquè se’n havien anat junts i els digué que el seu marit era mort a l’hospital de Salses i que l’havia vist morir. Joan Antoni Borràs, d’Alaró, de 50 anys,  diu que fa 3 anys anà a la presó d’Alaró en companyia de certa dona de Selva i del rector d’Alaró que parlà amb Jordi Matheu, no sap que digueren però ha vist una escriptura que feu el rectot on hi ha la veritat. La vda., de 32 anys, diu que va saber que era mort al castell de Perpinyà, on havia ant per soldat en companyia de molts mallorquins farà 10 anys. La vda. casa a Sta. Creu amb Mateu Gallur, vdo.

COLOM, Llorenç. 19-9-1647: àlies Cordebou, mariner de la ciutat, casat amb Francina Tau, de 34 anys, que diu que s’hi va casar fa 15 o 16 anys i el dissabte de Ntra. Sra. del Roser passat partí de M. amb un vaixell per a Palerm i el dissabte de St. Jaume va saber la nova de que havia mort a Càller i es posa com a vda., tenia 35 anys. Josep Capó, àlies Botiguer, mariner de M., de 35 anys, diu que han navegat plegats, el mes de juny passat es trobava a Càller amb un vaixell en el que anava per nauxer, i trobà a dit Llorenç que venia de Palerm i li digué que uns mallorquins volien que anés en cors amb ells i el havia dit que no, essent al moll li digueren que havien mort un mallorquí i el va trobà ferit pel coll i mamella esquerra que no parlava, el va portar en braços a una esglesieta que hi ha vora la porta del moll i el veure morir, a Bartomeu Borràs que el volgué defensar li travessaren el braç, dit Llorenç era alt, primet, amb mostatxos negres, de 34 o 35 anys. Domingo Girar, mariner genovès, h.M., de 35 anys, havia navegat amb ell, el juny passat partiren els dos junts de Palerm i arribaren a Càller, l’endemà uns mallorquins li pegaren 3 punyalades davant seu, morí vora una esglesieta.

COLOMAR, Benet. 3-6-1639: mariner d'Eivissa, casat amb Margarita Xiquera, de 23 anys, que diu que hi va estar casada 5 anys i el captivaren galions d'Alger, fa 2 anys, s'embarcà amb les galiotes d'Alger per passar a Llevant i les galeres de la senyoria de Venècia les prengueren i morí a Quios de mort natural fa un any.

COLOMAR, Francina. 30-6-1640: casada amb Joan de los Reyes, mariner, que diu que sols va estar amb ella 8 o 9 dies perquè se'n va anar de viatge i els moros el captivaren, fa dos anys i mig estant a Ponent va saber que la muller havia mort a Barcelona a l'hospital. El patró Onofre Mesquida de 45 anys, diu que fa 3 anys es trobava a Barcelona, hi anà amb 7 bergantins que anaven en servei del rei, un dia anà amb Llàtzer Costa, mariner, a l'hospital allà on estaven les dones malaltes i li presentà la dona de Joan de los Reyes que estava molt malament, hi anà el metge i els digué que aquella dona no estava per conversació que se'n anessin que moriria prest, als dos dies hi tornaren i l'infermer i altres malalts els digueren que ja l'havien enterrada i fou cosa pública entre mallorquins. Francesc Mir, mariner de M., de 28 anys, diu que trobant-se a Barcelona, que hi anà amb 7 bergantins, fa 3 anys sentí dir per cosa pública entre mallorquins que Francina Colomar havia mort.

COLOMBÀS, Bartomeu. 9-5-1623: de Bunyola, casat amb Bàrbara Barrera. Melcior Real, blanquer, de 45 anys, per comissió de la viuda va anar a Granada i cercà per hospitals si estava registrat a algun llibre, un mallorquí casat a Granada li digué que era mort, també trobà un jove que es diu Sebastià, torcedor de seda, que li digué que si altre mallorquí fos allà en sabria noves. El 31-7 Miquel Oliver, forner de 28 anys, diu que sa muller Bàrbara li donà un memorial per saber si era mort, venint de Sevilla varen arribar a Granada per mirar el llibre de morts, trobaren un mallorquí que els digué que era mort. Melcior Real tornà a Granada i a l'hospital Amor de Dios trobà assentat al llibre de morts "Bart. Colombeos", fa 10 mesos va fer aquesta diligència. El 31-3-1626, Joan Vich, conrador de Sta. Maria, de 25 anys, diu que fa 5 anys se'n anà de M. en les galeres d'Espanya, li encomenà Bartomeu Company, sastre, que li fes saber noves de Colombàs, fa 2 anys trobant-se a Granada demanà als vesins i li digueren que era mort. El 27-8-1626, Bàrbara Barrera diu que havia casat amb Colombàs ja vell, tenia 60 anys, i viudo, amb tres infants, fa 10 anys venent-se carregat d'anys, vellesa i infants se'n anà a Granada i després li digueren que era mort i s'han quedat les filles sense dot, sol·licita llicència per casar-se. El 29-8-1626, la mag. sra. Antònia Ferragut, muller del mag. Pere Joan Canet, de 34 anys, diu que fa 4 anys anà a estar a sa casa dita Bàrbara i digué que era viuda, hi anà un home de fora i digué que Colombàs morí a Granada, l'havia conegut a la casa on estava, hi tornà i li digueren que havia caigut mal, portat a l'hospital allà morí.

COLOMER, Antoni. 1-8-1620: català casat a M. amb Margarita Galena. Pau Ques, mariner, menor, f. de Pau, de 25 anys, diu que el dissabte de Sta. Catalina passat anant embarcats a la nau del sr. Antic Jofre, partint de Càller per València es trobaren amb 2 naus de corsaris amb les quals pelearen i mataren alguns mariners, entre ells dit Colomer. Jaume Miró, corder de 25 anys, diu que s'embarcaren a Càller a la nau del sr. Antic Jofre i els envestiren corsaris, els moros el mataren junt al fogó de la nau.

COLOMER, Rafel. 28-7-1622: mariner d’Arenys, estava casat amb Apol·lònia Canet, filla de Joan Canet, teixidor de lli. Anant amb la nau d’Antic Jofre fou capturat a l’Illa Rossa i portat a Tunis, morí de pesta el desembre passat.

COMES, Bartomeu. 28-1-1602: teixidor de llana, procedent de Sa Pobla, casat amb Antonina Renard. Anant en cors farà 11 anys, el captivaren i portaren a Alger, després a Constantinoble i després a Tunis, estant a una galiota, davant Porto Hércules[7], venint les galeres del duc de Florença morí d'una escopetada i el llençaren en mar farà 3 anys. La vda. casarà amb Bartomeu Sbert.

COMES, Joan. 26-10-1653: àlies Tubies de Sa Pobla, casat amb Antonina Bisanyes. Gabriel Amengual, forner de M., de 28 anys, diu que fa 10 anys anaren plegats al presidi de Roses junt amb altres de la seva vila, allà caigué malalt i als 15 o 16 dies morí, el va veure morir i quan l’aportaven a enterrar, la mort fou molt pública entre mallorquins, era home de 23 anys. Pere Garaça, paraire de Campanet, de 33 anys, diu que fa 9 anys anaren al presidi de Roses i prengué mal i als 15 o 16 dies morí, el va veure morir i li feu la fossa. La vda. diu que un any després de casats se’n anà soldat i l’aportaren a Roses, després sabé per cartes que era mort i es posà com a viuda.

COMPTE, Bartomeu. 30-10-1618: genovès casat a M. amb Marianna Llauger. Fou captiu, fa 8 anys a Constantinoble prengué mal al bany i morí.

CONTESTÍ, Jaume. 26-10-1641: mariner de M., casat amb Bàrbara Barreta (?). Antoni Cassola, català, mariner de M., de 24 anys, diu que el coneixia molt i que morí a una sagetia del patró Josep Rillo el mes de maig passat, caigué malalt i morí el dia del Corpus, l'ha vist mort i aportà a enterrar a la Seu de Tarragona. La vda. diu que hi va estar casada 16 anys, a la segona setmana de la quaresma passada se'n anà de M. per mariner amb el patró Josep Rillo, anaven a Tarragona carregats de bescuit, el mes de maig vingué dit patró i altres mariners i li digueren que era mort a Tarragona de febres, que sols durà 3 dies, li portaren la sua roba i es posà com a viuda. El patró Matos, mallorquí, de 25 anys, diu que fa 12 que el coneixia, sempre foren amics, li digueren que estava malalt a Tarragona i el va anar a veure, hi tornà amb regalos i ja no parlava i es quedà fins acabar la sua vida, ajudà a portar-lo a la sepultura, vingué a M. i aportà la nova a la muller i li va aportar la sua roba.

CORREDOR, Antoni. 25-8-1604: Gabriel Reynés, mallorquí, que va forçat a la galera patrona d'Espanya en l'armada del rei, el coneixia, diu que el posaren en galera a Mallorca i anaren a Cartagena i allà li agafà mal, el sagnaren i als pocs dies morí, el soterraren a l'església de St. Pere farà dos mesos. Pere Carrió, mallorquí, forçat a la galera patrona, el va veure morir. La viuda Mariana diu que el posa en galeres el senyor Inquisidor, fa 2 o 3 dies ha sabut que és mort a Cartagena.        

COS, Antoni. 30-6-1645: mariner mallorquí, havia casat amb Jerònia Marimón, de 35 anys. Anant a València, fa 6 anys, el captivaren. Essent captiu morí a Tunis, malalt de febres, al bany d’Estamorat.

COS, Cosme. 19-1-1616: forner, casat amb Elisabet Amengual. Pere Horrach, forner ara mariner de M., de 30 anys, diu que els dos varen estar forçats a una galera, morí fa un any i mig a la galera de Barcelona dita St. Ramon, estava malalt d'una cama, el va veure passar quan el portaven a soterrar a la Seu i molt mallorquins ho veren mort. El mestre Antoni Camos, teixidor de lli de 36 anys, diu que el posaren en galera i hi morí segons ha sentit dir a molts.

COSTA, Guillem. 17-7-1610: Jaume Sardà (Cerdà), traginer de Pollença, de 68 anys, sap que morí a Menorca fa 5 anys i la viuda i la germana es posaren dol. Antoni Martí, traginer de Pollença, de 44 anys, diu que arribà la nova de la mort de Menorca i un cosí seu portà una certificatòria a la dona Esperança que casarà amb Andreu Llinàs a Pollença.

COSTA, Miquel. 11-7-1601: de València, casat amb Antonina, morí captiu al Marroc d'una escopetada.

CRESPI, Antoni. 23-11-1626: àlies Marió, d'Artà, casat amb Joana Melis. Gabriel Pomar, d'Artà, de 36 anys, diu que s'han criat junts, després han estat soldats a Milà, fa 8 anys ell anava de Gènova a Alexandria i passant a 2 llegues d'Alexandria (de la Palla) trobà una dona que deia que al pobre espanyol l'han mort, va veure que aportaven un mort i va conèixer que era Crespí, era mort de 9 punyalades que sos camarades li havien pegat, després va trobar Pere Mas, mallorquí, que li digué que els seus camarades el volien robar i matar. La vda. diu que f 15 anys es casà amb ell, als 2 anys se'n anà de M., tornà als 2 anys, estigué altres 2 anys i se'n tornà i mai més l'ha vist, fa 8 anys va saber per alguns mallorquins que han vingut que l'havien mort de punyalades a Alexandria. Pere Sanxo i Font, d'Artà de 18 anys, no el conegué però diu que era pública fama a Artà que era mort per molts mallorquins d'Artà que son vinguts d'Alexandria.

CRESPÍ, Bartomeu. 8-1-1611: mestre Nadal Llobera, tender, el coneixia, diu que anava per mariner i venint de Barcelona la barca es perdé, fa 6 o 7 anys. Miquel Garcia, ferrer de 35 anys, era molt confederat i amic seu, diu que anava en la barca del patró Antoni Agustí i venint de Barcelona es negaren fa 6 o 7 anys. La vda. Caterina casarà a Sineu amb Nicolau, f. de Bernat.

CRESPÍ, Jaume. 23-1-1644: casat amb Margarita Magraner. Magí Paretó, cirurgià de M., de 37 anys, diu que fa 16 o 17 anys que el coneixia, se’n anaren soldats amb la galera Sta. Clara farà 7 anys (tallat).

DANIEL, Baptista. 22-5-1641: francès, casat amb Anna Llinyà, captiu a Alger hi va morir.

DAVIU, Guillem. 23-5-1601: Bartomeu Mora, teixidor de lli, declara que Daviu fa 27 anys que és fora de Mallorca. Unes galeres genoveses que vingueren fa 6 o 7 anys digueren que morí a Saragossa[8] de malaltia. Mestre Miquel Gelabert, abaixador, diu que Daviu era de Manacor i era mort perquè ho llegí a una lletra que li portaren fa 12 anys, morí a Saragossa a casa d’un fuster on estava, la portà la viuda Antonina. Bernat Galmés de Manacor, de 48 anys diu que era fama pública que morí a Saragossa. També declara Pere Cerdà (Serdà) de Manacor, ara habitant de la ciutat, de 65 anys. La viuda Antonina casa a Manacor amb Guillem Riera, f. de Jordi.  

DAVIU, Jaume. 27-3-1619: forner de M., casat amb Caterina Serra. Francesc Palerm, f. de Macià, d'Eivissa, mariner de 40 anys, el conegué fa 12 o 15 anys, el practicava a Eivissa on habitava i darrerament feia de moliner, i venint jo de viatge a M. li donava comendacions per la dona perquè anés a Eivissa i ella deia que vingués ell a M., morí pocs dies abans de les festes de Nadal prop passades, el va veure portar malalt del cassolí on estava a casa de Francesc Sala on morí als pocs dies, l'enterraren a Santa Eulàlia, església a dues llegues lluny de la vila. Martí Prats, mariner natural d'Alcúdia, fa 4 o 5 anys que el coneix d'Eivissa, li encomanava que digués a sa muller que anés a Eivissa, diu que fa 3 mesos que és mort, el va veure enterrar a Sta. Eulàlia. Una carta de fra Joan de Hona a la dona diu que el seu marit és mort i no ha tingut un llençol per enterrar-lo, demanen que li enviï un pot de vidre i dos llantorets per posar dins una llàntia.

DE LA BAN, Francesc. 1-6-1601: Jaume Garau, paraire mallorquí, diu que De la Ban és mort, anant ell de Sicília a Nàpols amb les galeres, parlant amb un tal Gallur, calceter mallorquí, i altres mallorquins li digueren que arribant a M. digués als parents que era mort a Calàbria. Gabriel Estelrich diu que estant a Nàpols, les carnestoltes passades, uns mallorquins li digueren que era mort. La viuda Margarita diu que la muller del sr. Joan Agustí Caulelles li comunicà la mort de son marit que estava a Nàpols i rebé carta, casarà amb Francesc Bosch, viudo.

DELMÀS, Cristòfol. 26-1-1650: mariner de M., casat amb Coloma Darder. Miquel Garau, mariner de M., de 25 anys, diu que fa 3 anys els dos s’embarcaren al port de M. a una fragata, dita la Galioteta, per anar en cors contra francesos, el patró es deia Thomàs, passaren a la costa de França, al mes davant Leucata trobaren una tartana francesa i la captivaren, s’hi embarcaren alguns mariners, entre ells dit testimoni, per portar-la a M., dit Demàs restà a la galioteta, es mogué gran borrasca i hagueren de córrer a Menorca, on estigueren un mes al arribar a M. tingueren nova de que la galioteta s’era negada, després una barca de pescadors trobà alguns quarters del vaixell, els va veure i conegué que eren de dita galioteta, a Portocolom i Portopetro isqué un quarter de dit vaixell, el pare del partó hi anà i el conegué, l’església ha donat de casar-se algunes viudes d’homes que es negaren amb dit vaixell. Joan Contestí, mariner de M., de 30 anys, diu que fa 3 anys isqueren  de M. dos vaixells en cors contra francesos, un era una galioteta del patró Thomàs en la que s’embarcà dit Delmàs, ell s’embarcà a l’altra, essent devers Cotlliure isqueren les galeres de França i les donaren caça, corregueren devers les Crusetas de Marsella, dita galioteta corregué devers Leucata, aprés es mogué gran borrasca, al seu vaixell fos forçat llençà en mar tota la roba, arribaren a a Menorca on saberen que dita galioteta s’era negada, veren un arbre del vaixell que era a Menorca, arribant a M. els digueren que era cosa certa que s’havia negada, a Portocolom isqué un tros del vaixell que conegué, dit Demàs es negat, tots els que hi anaven embarcats es tenen per morts i s’han casat algunes viudes. La viuda Coloma diu que fa 10 anys que s’hi casà, del qual té un infant, a la festa de St. Pons primer vinent farà 3 anys que son marit s’embarcà a una fragata per anar en cors i per les festes de Cinquagesma ja li digueren que s’havia negat, després es publicà per cosa certa que havien vist trossos del vaixell, es posà hàbit de viuda, els parents dels mariners es posaren dol.

DEYÀ, Sebastià. 30-4-1652: forner mallorquí, casat amb Joana Martorell. Andreu Ferrer, boter de M., de 18 anys, diu que fa 2 anys renyí i fou ferit d’una pedrada a un ull a Eivissa i als pocs dies morí. Esteve Calbet, fuster o calafat, natural d’Eivissa, h.M., de 27 anys, diu que fa dos anys es trobava a la vila d’Eivissa i li taren una pedrada i als pocs dies morí. La viuda diu que s’hi casà fa 3 anys, feren vida maridable 2 mesos i se’n anà a fer de forner a Eivissa, als 3 mesos vingué nova de que eren mort d’una pedrada al cap i després li arribà una carta que li llegiren de Mn. Antoni Palerm. Diego Rexach, forner de M., diu que havia treballat en sa casa i se’n anà a Eivissa on morí d’una pedrada davant l’església. Pere (H)ernández, estudiant, natural d’Eivissa, comorant a la ciutat, diu que Deyà habitava en casa de Pere Catany, forner, fa dos anys hi hagué una rinya els últims dies de Carnestoltes, i ell restà ferit d’una pedrada a un ull i l’aportares a l’hospital on el va veure per a morir, als 3 o 4 dies morí de la ferida. La vda. casa amb Guillem Escales a Sta. Miquel.

DIES, Annès. 22-9-1616: casada amb Joan Capellà, menorquí. Josep Dies, mallorquí de 21 anys, avui a la ciutat, diu que era germana seva, que caigué malalta i l'enterraren a l'església de Maó, i que el seu cunyat no s'ha tornat casar. Agustí Falte, menorquí de 24 anys, avui a M., la coneixia, ell és casat amb una neboda de dit Capellà, la va veure morta i enterrar a Maó farà 3 o 4 anys i dit Capellà no és casat. 

DONDARRO, Joan. 8-1-1603: era sastre, la vda. Agnès diu que fa 10 anys son marit se’n anà de M. a Barcelona i fa 7 anys va saber que era mort a Barcelona, havia caigut i s’havia romput el cap, presenta una certificatòria de la Cúria del vicari del regent de Barcelona on diversos testimonis declaren que és mort, entre ells Lluc Cladera, bastaix de forment, natural de M., h. de Barcelona. Caigué d’una escala el portaren a l’hospital, morí i l’enterraren. La vda. es casa amb Nicolau Bauçà.

DORDOL, Arnau. 25-8-1605: mariner català casat a M. Antoni Comes, mariner, diu que anaren entornegat amb el virrei i va veure com el mataren. Sebastià Coll, mariner el coneixia, anaren entornegat amb el virrei i el mataren al vaixell.

DULRAN, Agustí. 24-4-1641: àlies Grego, patró, casat amb Paula Gelabert. La vda. diu que hi va estar casada 12 anys i mig, era grec, fa 2 anys anava a València i els moros d'Alger el captivaren. El juriol de 1639  hi arribà captiu, el vengueren per aportar a Llevant i prengué tal pesadumbre que als 15 dies fou mort.

DURISTE, Paulo. 23-12-1616: raguseu casat a M. amb Marca Estepoll. Anant en una fragata el captivaren farà 11 anys, a Tunis fou captiu. Anant amb una galiota es negà. La vda. Marca casa amb Antoni Valls, vdo. a Sta. Creu.

EMPÚRIES, Pere. 14-9-1602: casat amb Caterina. Jaume Gali d'Inca el coneixia, diu que venint amb les galeres de Nàpols un soldat que es deia Llabrés, de Sencelles, i un tal Seguí, que era casat a Nàpols, li digueren que era mort. Joan Bausà d'Inca diu que fa 7 anys morí a Nàpols. Gaspar Moger d'Inca diu que el seu germà Jordi li digué que morí d'una albardada[9]. Joan Nadal d'Inca diu que fa 10 anys morí a Nàpols d'una alabarda.

ENSENYAT, Pere Joan. 9-5-1630: de Sóller, fill d’Amador, per certa desgràcia que tingué a Mallorca de una mort fou posat 10 anys a galeres de Barcelona, fou captivat per les galeres de Bizerta, peleant li havien pegat una arcabussada, als 4 dies d’arribar a Bizerta morí i l’enterraren.

ESCANDELL, Joan. 20-4-1645: cirurgià, casat amb Joana Riera, f. de Nicolau, cirurgià que estava al carrer de la Mar. Fra Melcior Vanrell, mínim del convent de St. Francesc de Paula de Campos, de 48 anys, diu que ha conegut el matrimoni, ell era natural d’Eivissa, a la ciutat i a Pollença, va estar un mes en sa casa, després l’ha conegut a Oristany (Sardenya), fa 12 anys dit Joan caigué malalt i anà a l’hospital on va estar 15 o 20 dies i morí en sa presència, està enterrat a l’hospital d’Oristany, als 6 anys jo vinguí a M. i vaig donar la nova a la muller, ara fa pocs mesos trobant-me a Càller vaig rebre una carta de la dita Joana que demanava una certificatòria de la mort, per estar lluny del lloc i a punt de partir no l’ha aportada. Joana diu que hi va estar casada 11 anys, al cap dels quals per certa pendència (baralla) se’n anà a Càller, d’on ordinàriament rebia cartes, per les quals va saber que havia anat a Oristany per certa cobrança, havent passat alguns mesos que no rebia cartes feu diligències i fra Binimelis, fa 12 anys li escrigué que son marit era mort a Oristany, després vingueren molts mallorquins que sabien de la mort, alguns l’havien vist morir com un tal Berenguer, fill de Cristòfol Berenguer, sastre, i es posà com a viuda. El 27, Llorenç Busquets, escrivà de M., de 33 anys, fa 7 o 8 anys que coneix a Joana i sempre l’ha vista anar com a viuda i és fama pública que és viuda. El reverend Jaume Antoni Salleres Blascos, prevere, beneficiat a la Seu, de 31 anys, no ha conegut a Joan Escandell, barber, però sap que Joana és viuda, és públic a M.

ESCRIVÀ, Antoni. 5-1-1609: mariner del regne de Sicília casat a M. amb Bartomeva Sales. El patró Mateu Osona, àlies Pelut, mallorquí, diu que fa 3 0 4 anys, trobant-se a Gandia, regne de València, trobà una barca que venia de Mallorca de la que tragueren 3 morts i un era ell. El patró Antoni Jordi, mallorquí, diu que fa 4 anys a Gandia va veure una barca trabucada, li digueren que venint de M. s’havia negada, sols s’havia salvat un fadrinet, Escrivà era mort. La vda. diu que son marit se’n anà amb el patró Joan Baresa (?) i als 14 o 20 dies li digueren que la barca era trabucada i s’havien negat el seu marit, el patró i altres mariners.

ESPINOSSA, Nicolau. 16-8-1645: mariner mallorquí, fa 10 anys casà amb Caterina Esteve, f, de Joanot Esteve Galdan. Fa 6 anys fou captivat i fou captiu a Alger, al mes de maig de l’any passat s’embarcà a una galera per anar en cors i la galera s’obrí i morí.  

ESTADA, Llorenç. 15-7-1604: Antoni Salvà, mallorquí, diu que fa 20 anys partiren de Lisboa  més de cent naus[10] i se'n perderen 27, a una de les quals hi anava, no es salvà ningú. La viuda Margarita diu que son marit se'n anà de M. fa 20 anys i no en sabia noves fins que fa 4 o 5 anys Antoni Salvà li digué que havia vist son marit a Lisboa que s'embarcava a una nau de cent i tantes i se'n negaren 27, una la seva, i es posà viuda.

ESTARELLES, Miquel. 8-9-1639: mariner de M. casat amb Caterina Guàrdia. Rafel Abrines, mariner de M., de 34 anys, el coneixia per ser tots de la Ribera, fa 3 anys partiren de M. 7 bergantins al servei del rei, anaren a Barcelona, per la costa de Catalunya i als 4 mesos essent a Roses prengué mal i morí de febres a una posada, el va veure morir i enterrar al fossar de Roses. Miquel Avellà, mariner de M., de 30 anys, el coneixia per ser tots de la Ribera, fa 3 anys partiren de M. 7 bergantins, als 4 mesos a Roses, per Carnestoltes, prengué mal i morí a una posada i fou enterrat al fossar de Roses. La vda. casa amb Lleonard Parets a Sta. Creu.

ESTELA, Jaume. 15-6-1620: teixidor de lli, casat amb Joana Mas. Martí Esteve, teixidor de lli d'Inca, de 44 anys, diu que Jaume era de Llucmajor, f. de Jaume, el coneixia de minyó, l'any passat treballaren junts a València, ell anà a Xàbia i s'avingué amb una morisca i la se'n aportà, la justícia el prengué i fou sentenciat a 4 anys de galera i el clavaren per forçat a la capitana de Dénia, jo anave per soldat a la galera de St. Francisco, ell estava malalt, anava ple de ronya, el dissabte de St. Joan anant per Sevilla morí, el va veure mort, el llençaren en mar. Mn. Antoni Socies diu que Martí Esteve li digué que comuniqués al pare que el seu fill era mort, Martí havia segat en sa casa 3 o 4 anys i se li pot donar crèdit.  

ESTELA, Joana. 1-6-1616: muller de Gaspar Mas. Francesc Mitjans, mariner català de Tiana, de 23 anys, la conegué a Barcelona, fa 5 anys anà a Lleida i plena de mal entrà a l’hospital i allà morí, ho sap per gent de M. Joan Sanxo, mariner de M., de 19 anys, sap que morí fa 4 o 5 anys a Lleida, era poqueta de cos i morena, havent anat de viatge a St. Feliu, va anar a Lleida, on va estar 4 mesos, i la trobà plena de mal, als 2 o 3 dies anà a l’Hospital i als 4 mesos morí, la veure morta i amortallada i l’enterraren a dit hospital, diu que ell s’ha casat a Barcelona. Baltasar Peris, d’Eivissa, mariner de 22 anys, fa 5 o 6 anys la conegué a M., estava a unes casetes prop del lledoner de la plaça de la ciutat, després la va trobar a Barcelona, tornant a Barcelona li digueren que havia anat a Lleida i havia mort a l’hospital.

ESTEVE, Glaudo. 16-4-1648: mariner francès casat amb Caterina Socies que diu que hi ha estat casada un any i mig, son marit s’embarcà en una fragata per anar en cors, és fama pública que als 20 dies de partir la fragata es perdé a la mar amb tota la gent, de les hores ençà han vingut molts vaixells de diferents parts i mai se’n han sabut noves, a Menorca i a Portocolom s’han trobat trossos de dita fragata. El patró Miquel Ches, de M., de 46 anys, sap que s’embarcà a una fragata morisca de 14 bancs que partí de M. per anar en cors contra francesos i que es perdé a la mar amb tota la gent, ell anà a Menorca i va veure trossos de dita fragata que una barqueta trobà a la mar, conegué que era l’arbre i antenes de dita, mai més s’han sabut noves de les persones que hi anaven embarcades, té per cert que tots són morts negats. Antoni Barceló, mariner de M., de 19 anys, diu que fa un any Glaudo s’embarcà en una fragata morisca que anava en cors contra francesos, el va veure partir perquè tenia un germà, Jaume, que hi anava, als 15 o 20 dies es començà a dir que la fragata s’havia perduda, anà a Menorca amb el patró Miquel Ques i allà veren l’arbre i antenes de la fragata que una barca havia trobat i el seu pare, el patró Miquel Barceló, a Portocolom trobà mitja fragata que coneixia molt bé, és fama pública que tots són morts negats, s’han fet diligències a tots els vaixells que han vingut i mai s’han sabut noves. Guillem Galmés, sastre de M., de 22 anys, el coneixia i sap que s’embarcà a una fragata per anar contra francesos, l’armaren el mes de maig de l’any passat, el va veure embarcar al Portixol, és fama que es perdé la fragata i tota la gent, mai s’han sabut noves de la gent, ha eixit trossos de la fragata. El patró Francesc Barceló, de M., de 48 anys, ha sentit dir que anava embarcat a la fragata morisca que aportava el patró Tomàs Garí, que era el seu compare, que el mes de maig de l’any passat partí per anar en cors, en ella hi anava son fill Jaume Barceló com sota-patró, als 15 o 20 dies digueren que s’havia perduda i que a Cala Murada, terme de Portocolom, es trobà mitja fragata, prengué un cavall i anà a Portocolom i conegué una taula i l’estora que havia aportat a Portocolom, després anà a Cala Murada i va veure mig vaixell romput pel mig que coneixia molt bé, després ha vist a Menorca l’arbre i antenes, han vingut molts vaixells de diverses parts i mai n’han sabut noves.

FÀBREGUES, Jaume. 14-11-1616: patró, casat amb Elisabet Thomàs. Jaume Cifre, sabater de M., diu que eren veïnats i se'n anà amb un bergantí a València i partint d'allà trabucà. Joan Ramon Mesquida, escrivà de M., de 32 anys, diu que és mort. La viuda Elisabet Thomàs diu que estava casada amb el patró Fàbregues del que té 14 (?) fills, fa 4 anys anà a València amb un bergantí i per medi del seu fill Pere sabé que morí, casa a Sta. Creu amb Antonio H. (il·legible), vdo.

FÀBREGUES, Pere. 11-1-1625: capità de nau francès casat a M. amb Marianna Canals, estava davant Sta. Creu. Antoni Bru, de La Ciutat, mariner de 24 anys, diu que el dia de Tots Sants passat ha fet 2 anys que es trobaven a Nàpols i es desavingué amb altres francesos sobre certa quantitat de diners que devien, li pegaren una estocada per la boca que li sortí pel clotell i caigué mort, l’endemà l’enterraren i ajudà a sepultar-lo, era de 35 anys.

FANALS, Bartomeu. 27-7-1647: teixidor de lli, casat amb Magdalena Viver,  que diu que s’hi casà fa 15 o 16 anys i el darrer dia de Carnestoltes se’n anà soldat a Nàpols, després li digueren que morí a la ciutat de Puçol (Pozzuoli), al regne de Nàpols, i es posà hàbit de viuda. Martí Coll, conrador, natural de Ciutadella, de 25 anys, domiciliat i casat a la ciutat de M., diu que s’embarcaren junts el darrer dia de Carnestoltes passades per soldats amb el capità Francesc Berard, desembarcaren a Nàpols i d’allí anaren a Puçol on s’allotjaren, Fanals caigué malalt de febres i morí, es trobava present quan expirà i assistí al seu enterro. Josep Quetgles, teixidor de M., de 21 anys, diu que fou soldat de la companyia del capità Berard, anaren a Nàpols, arribà altra tropa i junt anaren a Puçol i allà Fanals caigué malalt de febres i morí, es digué entre els mallorquins.  

FAR, Joan. 29-7-1616: sabater que darrerament feia de mariner, era casat amb Elisabet, filla de mestre Gacies, picapedrer. Anant de viatge a Sevilla una fragata de 15 bancs el capturà i portà a Alger, els posaren forçat a una galera, prengué malaltia i als 3 o 4 dies morí el dia de St. Cristòfol passat fa 2 anys.

FAR, Nicolau. 13-3-1621: sombrerer, casat amb Joana. Joan Truch, sastre de 24 anys, diu que anava en la barca del patró Pere Gilabert que anava al Cuco, anava don Joan Car a dita, saltaren a terra dit Far, un tal Roca i don Joan Car, isqueren moros de les mates i va veure que amb les alfanges el mataren, tragueren les butzes i les donaren als cans, farà 2 anys. Montserrat Sequier, mariner mallorquí, diu que anava a dita barca, saltà a terra i la morisma el matà, farà 2 anys.

FARRIOLS, Manuel. 23-12-1652: casat amb Elisabet Tur. Jaume Martínez, natural de Peníscola (València), de 24 anys, diu que els dos eren de Peníscola, era oncle seu, diu que fa 6 o 7 anys estava casat a Peníscola amb dita Isabel, anaren a València i ell es posà a servir en casa de don Pedro Caxal, demanà per ell i li digueren que era mort, a Peníscola ho feren saber a sa muller, que es posà com a viuda, i a un germà seu. Lluís d’Almeda, de Peníscola, de 26 anys, diu que fa 6 o 7 anys se’n anà a València amb companyia de Jaume Martorell, son nebot, posà en casa de Pedro Caxal i allà morí i aportaren fe autèntica de la parròquia de St. Joan de València la qual té una germana sua. La vda. diu que hi va estar casada 12 anys, després de casar-se a Mallorca estigueren a Peníscola fent de mariner, fa 6 anys se’n anà a València, li aportaren fe de la mort. Lluís Teixidor, prevere de 52 anys, diu que Elisabet donà a Bartomeu Ferro, notari, escrivà de la cort reial, una fe de l’òbit del seu marit que ha llegit.

FEBRER, Martí. 3-7-1616: conrador de Manacor, marit d’Antònia Monjo, de la mateixa vila del lloc de Sant Llorenç, que ara han fer parròquia. Joan Girard, conrador de Manacor, de 38 anys, h.M., diu que era home ros, baix, de 42 anys, trobant-se a Alzira (València), trobà a Miquel Periç, valencià, que tenia unes terres a Xeresa que estaven conrades per mallorquins, entre ells dit Febrer que estava malament, hi va anar i va trobar 3 homes que l’havien soterrat, alguns mallorquins i el rector li confirmaren la mort. Antoni Font, fuster de Calvià, domiciliat a Cullera, al regne de València el va conèixer a Xeresa junt amb un germà seu dit Guillem, fa un any el va veure mort a dit lloc i l’enterraren a l’església de Sant Antoni de Pàdua de Xeresa, diu que tenia uns 40 anys i que la muller vivia a Llucmajor, era baix d’estatura i roig de pèl. La vda. fa 9 o 10 mesos que sap que el seu marit és mort, ho va saber per Joan Girard de Manacor que anà a Llucmajor a dir-li.

FEBRER, Miquel. 27-7-1648: de Manacor, casat amb Francina Brera que diu que fa 16 anys s’hi casà, al cap de dos anys se’n anà en servei de sa majestat, quan el comte de Formiguera, a les hores procurador reial, anà amb infanteria a la conquesta de les illes de Sta. Margarita, al cap de 10 mesos tingué noves de que era mort per una carta d’en Catameller que anà amb dita companyia i avui és a Manacor, després tots els que vingueren de dites illes li han continuada la nova de la mort.

FELIU, Antoni. 5-8-1627: d’Alcúdia, casat amb Margarita Serra. Es diu que 14 anys abans foren captivats al port de Pollença Antoni Feliu d’Alcúdia i Bernat Mascaró, ferrer d’Alcúdia, i els portaren a Tunis on Feliu morí i soterraren a l’església de St. Antoni. També hi era captiu fra Gabriel Vein, patró que diu que Feliu anà de viatge amb son amo i al tornar els captius mallorquins li digueren que era mort.

FELIU, Bartomeu. 24-7-1642: paraire, casat amb Margarita Uguet. Miquel Fornés, teixidor de llana de 36 anys, diu que eren vesins, els mesos passats se'n anà de M. a Tarragona amb certa mercaderia que se'n portà, jo la quaresma passada hi vaig anar amb 3 galions, al cap de 20 dies Feliu caigué malalt i estava a una tenda d'un parent seu, als pocs dies li digueren que era mort, el va veure mort que el cosien. Miquel Far, ferrer de M., de 37 anys, el conegué molt, diu que la quaresma passada, farà 3 mesos i mig, anà amb 3 galeres a Tarragona i el va trobar, feia poc que havia arribat amb certa mercaderia per vendre, estava prop de la posada, als 20 dies caigué malalt, un dia trobà Joan Llobet que li digué que l'anava a veure que l'havien extremunciat, al arribar el trobaren mort tapat amb una capa, el destapà per veure la cara. La viuda diu que hi va estar casada molts d'anys, que el gener se'n anà a Tarragona i al cap d'alguns mesos varen saber per alguns mallorquins que era mort, ho sap per moltes persones que han vingut de Tarragona.

FERRÀ, Joan Baptista. 6-4-1639: sastre de M., casat amb Magdalena Cifre. Joan Sastre, mariner de M., de 45 anys, diu que fa dos anys i mig havien estat captius junts a Alger, fa mig any caigué malalt de febres, que li duraren un mes i mig, i al desembre passat de 1638 morí, el van enterrar on enterren esclaus cristians, va portar la nova a la muller. La vda. Magdalena, de 38 anys, diu que es va casar fa 7 anys i va estar amb ell 4 anys, se'n anà amb el patró Nadal Espinosa a València i el captivà un vaixell de moros que el portà a Alger, el passat mes de març arribà una carta per mans de Joan Sastre, mariner, escrita per Miquel Quintana avisant que havia mort al desembre i es posà viuda.

FERREGUT, Cristòfol. 7-1-1650: conrador de la ciutat, casat amb Caterina Garau. Miquel Ramon, f. de Sebastià, de M., de 24 anys, se’n anà amb una companyia fa 2 anys i mig, anaren a Nàpols i allà els posaren al castell de Baja, allà tingué una malaltia de febres i morí fa un any i 3 o 4 mesos, el va veure morir i l’ajudà a enterrar. El capità Bartomeu (?) Munar, natural de Pollença, domiciliat a la ciutat, de 34 anys, diu que a Nàpols anaven per soldat a la companyia del capità Canals, els posaren al castell de Baja, estigué malalt de calentura de la qual morí fa un any i mesos. La viuda diu que s’hi casà fa 9 anys, està en sa companyia 7 anys i després se’n anà per soldat fa 2 anys en la nau del capità Canals, va saber que havia arribat a Nàpols i morí a un castell de febres fa 16 mesos i no ha sabut altres noves.

FERREGUT, Joan. 21-4-1641: mallorquí, casat amb Margarita Sabater. El capità Pere Jordi Puigdorfila, donzell de M., de 40 anys, diu que fa 6 o 7 anys era soldat de la seva companyia durant 6 anys, fa 5 anys caigué malalt trobant-se a Arle[11], del duc de Savoia, degut a que la posada era molt petita el portaren a l'hospital i als 2 dies morí, un criat meu que es diu Jordi Ramis de Muro té una capa seva que jo li havia feta, ja que com ell en servia jo el vestia. Jordi Ramis, natural de Muro, de 31 anys, fa 6 o 7 anys que el coneix, eren soldats de la companyia del capità Puigdorfila de qui jo era criat i ell el serví de coc 5 anys, essent a Arle (o Acte) del duc de Savoia caigué malalt i el portaren a l'hospital on morí als dos dies, té una capa que ell aportava. Bartomeu Mestre de Petra, de 20 anys, diu que fa 6 o 7 anys eren soldats... morí i va aportar la nova al capità que la feu arribar a M. a la muller. La viuda diu que va estar casada 10 anys, després se'n anà per soldat amb la companyia de Pere Santacília, va saber noves que havia canviat de companyia a la capità Puigdorfila, fa 35 o 36 dies que ha sabut pel capità i dos criats seus que era mort a Arle i s'ha vestit com a viuda.

FERRER, Baltasar. 12-10-1616: teixidor de lli. Francesc Coll, teixidor de lli de M., de 30 anys, diu que eren veïns, fa 4 o 5 anys va anar a Menorca a la botiga on feia de teixidor i li digueren que era mort a l'hospital i que havia fet testament en poder de Mn. Pax. La viuda Pràxedis Llanana (?), casa a Sta. Creu amb Joan Alexando Alexandro), f. de Nicolau.

FERRER, Francesc. 31-12-1639: hortolà casar amb Joana Melis que diu que hi va estar casada 2,5 anys, després anà a Càller farà 11 anys, li enviaren cartes i ho sabé per mallorquins que venien de Nàpols que hi havia passat amb una companyia i fa 6 anys va saber que era mort l'hospital de Santiago, és públic entre tots els soldats que venen de Nàpols que és mort. Jaume Vinyes, sabater de M., de 28 anys, diu que trobant-se a Nàpols hi anà una companyia de Càller on hi havia alguns mallorquins, entre ells dit Ferrer que coneixia de M., als pocs dies caigué malalt, anà a l'hospital i als 8 dies morí, hi va anar amb una camarada sua mallorquina d'un jove que es diu Joan Ferrer i li digueren que l'havien enterrat, això farà 6 anys. Francesc Amengual, hortolà de M., de 33 anys, el conegué molt de M. i a Nàpols, estant a Nàpols hi anà una companyia de sards a la que hi havia mallorquins entre ells dit Ferrer que estava desganat, li va dir que si estava malalt demanés llicència al capità per anar a l'hospital de Sant Tiago (Sant Iago: Santiago), així ho feu, als 15 dies va demanar noves a un camarada que li digué que ja era enterrat, així es deia entre els mallorquins.

FERRER, Gil. 18-10-1606: català casat amb Caterina. Mn. Francesc Socies, de 32 anys, el trobà a Barcelona que tenia el nas menjat de mal francès (sífilis), fa 9 anys, al poc el trobà a Saragossa retut que no podia caminar i donà diners perquè el portessin a l'hospital, al cap de dos mesos tornà a Saragossa i exint de l'església de St. Francesc el tornà trobar al Cosso, carrer ample on demanen almoina els pobres, als 50 dies li digueren que era mort. Gabriel Castanyer, prevere, el conegué perquè vivien al mateix carrer, enviudà i es tornà a casar, se'n anà de M. a Barcelona i tenia el mal francès, vingueren algunes persones i li digueren que morí a l'hospital de Saragossa.  

FERRER, Miquel. 10-10-1649: mariner natural de Biscaia casat amb Antonina Massanet. Joan Baptista Strigol, genovès de Costa de Ponent, f. de Joan, mariner, de 18 anys, el va conèixer a Màlaga on es posaren junts a navegar amb un patatxo, anaren a Orà i al tornar a Màlaga prengué mal i als 3 dies morí dins el mateix patatxo els últims d’abril passat, l’enterraren darrera del moll de Màlaga, no l’enterraren a l’església perquè a Màlaga hi havia pesta, li havia que havia casat a M. amb una jove del carrer del Vi, tindria 20 anys. Jeroni Corredor, mariner de M., de 17 anys, el coneixia de M., el mes passat ha fet un any el va veure a Dénia a la tartana del patró Domingo Genovès que anaven a Ponent, quan foren al cap de Gata els prengueren la tartana els moros, es posà a un patatxo de Màlaga, trobant-se dit testimoni a Màlaga l’abril passat arribà dit patatxo que venia d’Orà, en ell venia dit Miquel que al cap de poc morí, el va veure mort, no li deixaren ajudar a enterrar-lo perquè hi havia pesta, l’enterraren darrera el moll. Antonina Massanet, de 18 anys, diu que s’hi va casar fa 3 anys, per Cinquagesma farà un any que se’n anà amb el patró Rovira i de les hores mai és tornat, el dilluns de St. Bernat va saber que era mort a Màlaga, li digué Esteve genovès casat amb Joana Palmer, es posà viuda, tindria 22 o 23 anys.

FERRER, Vicenç. 3-3-1646: picapedrer de Petra, casat amb Elisabet Castelló. La vda Elisabet, de 40 anys, davant el rector de Petra, diu que es va casat fa 20 anys i en fa 12 son marit se’n anà fora M., va saber que habitava al regne de València al lloc dit Llaurí (Lorí), Francesc Vidal, Rafel Moragues i Pere Gibert vingueren de fora M. i li digueren que era mort, els germans de dit Vicenç davant el batle li reclamaren que els tornàs mitja quarterada de vinya que posseïa de son marit per no tenir infants. Pere Gibert, de 50 anys de Petra, diu que el coneixia de Petra i anà amb el capità don Antoni Doms al regne de València, a Sueca on va estar 8 o 9 anys i allà arribà Vicenç Ferrer que feu de picapedrer a Llaurí, a mitja llegua de Sueca, vingué malalt a Sueca i se’n tornà a Llaurí i al cap de dies Jeroni Garau li digué que era mort i enterrat, ell va estar 3 anys més a Sueca i era fama pública que era mort. Rafel Moragues, de 40 (?) anys de Petra, diu que demanà una fe al rector de l’església on l’havien enterrat i li digué que li valien dos testimonis. El 27 de maig Antoni Vadell, conrador de Petra de 40 anys, diu que fa molts d’anys se’n anà de M. i fa 5 anys dit testimoni anà a València a servir al rei, fa 3 anys passant per la vila de Llaurí anà a casa de Guillem Serra, mallorquí casat i domiciliat a dita vila, que li digué que Vicenç era mort, era amic de tots, després anà a la vall de Gallinera on hi ha molts de mallorquins casats i tots li digueren que era mort.

FESTA NEGRI, Antoni. 13-11-1621: francès casat amb Magarita Alcover. Blai Lauro, francès casat a M., de 24 anys, diu que es trobava al Gurso (Gorgo ?), que és una illa del golf de Venècia, Festa era allà amb una sagetia, caigué malalt de febres, al portaren a l'hospital de Gurfo (Gorgo ?) i als 2 dies morí, el va veure mort, arribant a M. ho digué a la muller, farà un any i mig.

FIGAROLA, Antoni (Figuerola). 18-4-1610: mariner, marit d'Antonina Babiloni. Miquel Obrador, mariner de 21 anys, diu que fa 4 anys feren un viatge amb el patró Nebot i a Barcelona tingué certa diferència amb el patró i canvià de vaixell, el seu es perdé, serà negat. Onofre Dalmau, mariner de M., de 25 (?) anys, diu que fa 4 o 5 anys el trobaren a Barcelona i li feren una comana de 200 reals castellans, al arribà a Sevilla li digueren que Figarola s'havia negat amb els patrons Nebot i Agustí, no l'ha vist pus ni els 200 reals, altres viudes s'han casat. La vda. casa amb Magí Moragues, vdo., a Sta. Creu.

FIOL, Rafel. 31-1-1603: el mataren bandolers a Roma. La vda. Elisabet casa a Sta. Creu amb Gabriel Gelabert, vdo.

FLEX, Bernat. 27-8-1610: Francesc Seguí, m.M., de 40 anys, diu que fa 2 anys se'n anà amb el patró Pere Català a València i venint es negà, no es salvà ningú, moltes viudes son casades. Cristòfol Vidal, ferrer de M., de 25 anys, diu que es negà.

FLORIT, Antoni. 30-5-1611: baster. Joan Lladó, baster de M., de 30 anys, diu que fa 2 anys un soldat de Felanitx, que es deia Orell, vingué a M. amb les galeres de Gènova i li demà per ell, digué que era mort i ho digueren altres soldats de la seva companyia, morí d'una coltellada. Guillem Barceló, baster de M., de 53 anys, diu que se'n havia anat de M. i fa 2 anys vingueren les galeres de Sicília que anaven per estanyar, 3 soldats li demanaren per la muller per dir-li que era mort i li ho digueren molts altres soldats. Era casat amb Bàrbara Barceló.

FLORIT, Jaume. 16-6-1601: de Manacor, casat amb Margarita Caselles de Manacor. Pere Samso (Sansó), teixidor de lli de Manacor, diu que s’afermaren en la companyia de Berard i anaren a Itàlia fa 10 o 15 anys. Fa 6 o 7 mesos moriren a Itàlia molts de soldats mallorquins, ell morí dins un carro i l’enterraren a una església. Nicolau Gomila de Manacor diu que anaren amb la companyia de Joan Berard a Itàlia fa 14 anys, se mogueren febres i moriren molts de mallorquins, 11 de Manacor.

FONOLLAR, Joan Baptista. 19-9-1641: carnisser de M., casat amb Joana Jaume. Joan Oliver,capeller, de 29 anys, el coneixia des de que té records, es criaren junts, la dona es filla d'Antoni Jaume, carnisser, fa 8 anys la justícia el posà en galera i l'aportaren a la patrona d'Espanya, va anar a dita galera al banc on dit Fonollar vogava i li digueren els altres que era mort de malaltia i també li digué el patró de dita galera que era molt conegut seu. Mestre Mateu Bestard, llaner de 50 anys, diu que fa 5 anys es digué públicament que era mort a la galera patrona d'Espanya on l'havia posat la justícia, essent clavari li donaren ordre de pagar 15 misses per la seva ànima amb albarà a fra Francesc Miquel del Carme. El patró Joan Totosaus, de 35 anys, diu que fa 6 anys es trobava a Barcelona i es digué públicament que Fonollar era mort en galera i ja l'havien tret fora a la porta de mar, on es posen els forçats que moren en galera i d'allà se'ls emporten a enterrar, amb altres mallorquins anaren al lloc on els enterren i el veren mort amb la cara destapada i deprés veren com l'aportaven a enterrar a la Seu de Barcelona. La viuda casa amb Honorat Nat de Rocabruna a Sta. Eulàlia.

FONT, Guillem. 28-8-1650: conrador, casat amb Caterina Soler. Miquel Amengual, blanquer de M., de 47 anys, l’ha conegut molt a M. i a Càller, on estava amb Gregori Miquel, conrador mallorquí, fa 3 anys trobant-se a Càller li digueren que era mort i el va veure mort i l’enterraren a una església que es diu Sta, Llúcia. Bartomeu Alemany, blanquer, de 50 anys, fa 3 anys es trobava a Càller, al mes de gener, parlà amb ell i l’endemà li digueren que era mort, s’havia posat al llit i l’endemà el trobaren mort, aportaren una fe a M. del vicari de l’església de Sta. Llúcia on l’enterraren. La vda. Caterina diu que s’hi casà fa 5 anys, a l’any se’n anà a Càller on serví a Gregori Miquel, conrador mallorquí, fa 3 anys sabé que era mort i es posà com a viuda, de les hores no ha sabudes noves, Miquel Amengual, assaonador, li digué que l’havia vist mort.

FONT, Miquel. 18-2-1639: de Sant Joan, casat  amb Agnès Gual. Ramon Nicolau, conrador de St. Joan, ara habitador de la ciutat, de 33 anys, el coneixia de minyó ençà, se'n anaren plegats per soldats amb la companyia del capità don Pedro Santacília, anaren a Milà, ell caigué malalt i l'anaven a veure molts mallorquins, li digueren que Font estava malalt i Jaume Cànaves de Selva era mort, al anar a veure com l'enterraven li digueren que al vas hi era Font, l'havien enterrat de fresc. 1-3: Jaume Serra, natural de Petra, de 30 anys, diu que se'n anaren amb la companyia de don Pedro de Santacília i desembarcaren a Gènova, anaren a una vila a 10 milles de Milà dita Munxa (Monza), Font prengué mal i morí, l'enterrà a l'església de dita vila, arribant a M. feu relació a la muller. 2-3: Miquel Joan Gual, de 42 anys, diu que era cunyat seu, don Joan Sureda li digué que tenia una carta del capità don Pedro de Santacília, son cunyat, que deia que Miquel Font era mort, arribant a M., Jaume Serra de Petra li digué que el va veure morir. La viuda diu que es va casar fa 14 anys, va estar en sa companyia 8 anys, fa 6 anys (a 26 de maig) son marit se'n anà amb la companyia del capità Santacília, retornat Jaume Serra li digué com havia mort i la mateixa relació li feren altres, casa amb Pere Mates, vdo., a St. Joan.

FORMENT, Pere. 2-10-1603: venecià casat a M. Pere Puigserver, mallorquí, navegà amb ell i diu que morí quan anaren al Cuco. Altre testimoni és Pere Espinosa.

FORNARI, Serafí. 11-10-1626: mariner francès, casat a M. amb Clara Cugullada, captiu a Tunis. Fou captiu a Tunis, fa 2,5 anys anant embarcat en una nau de turcs anant en cors encontraren una nau flamenca a la volta de Sicília, pelearen i el mataren d’una mosquetada.

FORNÉS, Jaume. 8-8-1618: Pere Antoni Velles, m.M., de 25 anys. coneix la firma de Joan Gené de Càller. Joan Baptista Gallus de Càller coneix la firma de Francesc Martí. Una carta de Francesc Martí, canonge de Càller, vicari General, certifica que Jerònia és viuda de Jaume Fornés. Jerònia Sanxo diu que el seu marit és mort.

FORNÉS, Joan. 26-10-1606: català casat a M. Bonaventura Castanyer, m.M., de 62 anys, diu que fou son criat i el posà a una nau catalana, dita Juliana, amb companyia de Joan Garau, català casat a M. amb una filla del patró Jaume Creus, a finals d'agost de 1587 partí de Cadis dita nau amb companyia de 44 naus i galions i 4 galiotes i anaren a Lisboa, anava per general el duc de Medinasidonia, i al cap d'un any vingueren a dir que es perderen més de 300 vaixells, entre ells la nau Juliana on anava Joanot Fornés amb companyia del seu gendre, se'n anaren i deien que els luterans els feren negar fa 20 anys[12]. La dona Pràxedis diu que son marit se'n anà fa 19 o 20 anys amb un vaixell i que Elionor Creus se es casada.

FORNÉS, Miquel. 11-12-1621: f. de Miquel i de Miquela, de Petra. Bartomeu Sabata, teixidor de llana de M., de 45 anys, diu que el trobà a Barcelona i anaren a Montserrat junts i després a Saragossa on ell tenia un oncle, fra Pere Fornés, passant per Fraga prengué mal, anaren a Candasnos, on dormiren, l'endemà amb un burro anaren a Peñalba i l'endemà amb una mula a Castejón de los Monegros, a 9 llegues de Saragossa, hi hagué hospital i metge, s'hi varen passar 10 dies, li digué que el va casar un germà seu, fra Carles del Socors, i morí el 16 de març fa 4 anys, l'enterraren a l'hospital, va treure una fe que va portar a Saragossa a fra Pere Fornés. Fra Carles Galmés, de l'ordre de Ntra. Sra. dels Socors diu que era casat amb Caterina Ribes, ha vista una fe de que era mort. La dona Caterina diu que va rebre una fe de la seva mort del cura de l'hospital de Castejón de los Monegros, després vingué mestre Sabata que el va veure mort.

FULLANA, Miquel. 20-11-1652: mariner de M. viudo de Margarita Bennàsser.     El capturaren anant a Roses. Fou captiu d’Alí Pitxer a Alger 4 anys i morí,  l'enterraren al Babaluet.

GALLAMÍ, Bernat. 1-3-1649: mariner de Catalunya, casat amb Antonina Gener. Ara ha fet 5 anys que venint amb una barca de Dénia a M., estant davant Eivissa una nau els captivà i portar a Alger on fou captiu, fa 8 mesos caigué malalt de pesta i en 24 hores morí. La vda. Antonina , de 25 anys, diu que fa 11 anys s'hi casà, feu vida maridable fins fa 9 anys que se’n anà en cors, fa 2 anys va saber que era mort de pesta a Alger

GALLAMÍ, Pere. 12-2-1640: d'Alcúdia, casat amb Francina Torres, de 33 anys, que diu que visqué amb son marit quasi 12 anys fins que el 1635 se'n anà amb la companyia de D. Miquel de Santacília fa 4 anys i mig, per haver estat inculpat de la mort de mestre Darder, sombrerer. Mestre Miquel Gomila, paraire que se'n anà amb dita lleva, anà a sa casa i digué a la dona que son marit havia mort a les illes de Sta. Margarita i St. Honorat, i el mateix li digué Joan Cugullada i des de aquell dia es posà com a vda. Joan Cugullada, d'Alcúdia de 40 anys, diu que eren d'Alcúdia i tingueren infants, se'n anà amb la lleva de 1635 i ell també, anaren a les illes de Sta. Margarita i St. Honorat, als 4 mesos prengué mal i als pocs dies morí, el va veure mort i enterrar. La vda. casa a Alcúdia amb Magí Company, vdo.    

GALLAMÍ, Pere. 9-2-1640: paraire de M., casat amb Francina Torrents. Miquel Gomila de Menorca, h.M., de 40 anys, l'ha conegut a ciutat on ell feia feina de manobre de paraire en casa sua, se'n anaren junts amb les galeres a les illes de Sta. Margarita i St. Honorat i estan allí caigué malalt i morí.

GALLUR, Joan. 7-5-1602: blanquer, f. de Bartomeu, mallorquí. Jaume Garau, paraire de M., de 30 anys, diu que fou soldat amb ell a Nàpols en la companyia del capità Olivera, s'assentà a l'agost farà 2 anys i morí al setembre de malaltia a l'hospital de Santiago de Nàpols. La viuda Marianna Tender rebé una lletra del seu germà Jaume Tender, que estava a Nàpols, comunicant la mort.

GARAU, Jaume. 21-5-1611: àlies Rei. Francina, vda. del patró Agustí Garbí, àlies Menut, de 50 anys, diu que fa 5 anys s'embarcà a la barca del patró Nebot anant dit Agustí per patró i dit Garau per mariner, i venint de Barcelona amb molts de palletjois es negà. Caterina Garbí, vda. del patró Pere Maltés, de 50 anys, diu que anava a pescar amb son marit, se'n anà amb el patró Agustí Garbí, el seu germà, fa 5 anys, i tornant de Barcelona la nau es perdé. Joana Ferrer, vda. de dit Garau, diu el mateix, casa amb Miquel Tortella, vdo., a Sta. Eulàlia.  

GARAU, Mateu. 16-5-1605: Rafel Bordoy, teixidor de lli de la ciutat, diu que anaren al rei Cuco amb el mestre de camp Martín López i tots eles de les barques moriren excepte dos, Antoni Comes m'ho contà. Joan Saqueres, teixidor de lli de M., diu que estava casat amb sa germana Margarita i el va veure embarcar cap el rei Cuco i Comes aportà la nova de que morien tots excepte dos. La vda. diu que se'n anà amb les 3 barques que anaren al rei Cuco, als 3 o 4 mesos Comes i Genovès li digueren que els moros els havien mort. Casarà amb Francesc Millo a Sta. Creu.  

GARCIA, Francesc. 6-10-1618: de Conca (Cuenca), casat amb Joana Jordi, era mort.

GARCIA, Jeroni. 3-7-1645: carnisser, havia casat amb Magdalena Crespí. Jaume Arbona, practicant de cirurgia, de 17 anys, l’havia conegut a M., el dia dels Reis passat s’embarcaren en les galeres de Nàpols i els aportaren al castell de Roses, dues o tres setmanes passat Pasqua caigué malalt i als 15 dies morí, el va veure morir i ajudà a enterrar-lo, li va desfer una sivella de St. Francesc que aportava cenyit.

GARCIA, Margarita, muller de Cosme, torner. 22-10-1602: Miquel Maura, mallorquí, algutzir de les galeres de Nàpols, declara que servia a l'hospital de Cartagena i morí a una plaça, tenia el nas escapsat. Pasqual Alemany, mallorquí, pilot de la galera de don Carlos de Ria, diu que morí fa 30 dies a una plaça de Cartagena. Cosme Garcia declara que sa muller fa 2 anys estava a la Pietat i 3 mesos després anaren a Cartagena.

GARCIA, Pere. 1606: casat amb Antonina. Pedro d'Angla de Tolosa (Navarra), entretingut per sa majestat a la ciutat de M., el va veure morir a la ciutat del rei Cuco fa 3 anys, havia fugit del camp dels turcs d'Alger i morí de febres. La dona Antonina Martorell diu que el seu marit se'n anà fa 3 anys al rei Cuco amb una barca armada junt amb un frare de Sant Francesc que el rei enviava al Cuco i fa 2 anys li digueren que era mort, s'havia negat. Andreu Calvo, sastre, de 50 anys diu que fa 3 anys anà a la ciutat del rei Cuco i ell hi era, tornà a M. i a ell el rei Cuco no el deixava venir, al poc arribaren alguns captius cristians, entre ells Jaume Munyos (casat a M.) i Pedro Angla, natural de Tolosa, i digueren que era mort.

GARÍ, Sebastià. 21-3-1623: velluter de M., casat amb Caterina Alemany. Sebastià Guasp, llibreter (bibliopola) de M., de 30 (?) anys, diu que anà als seus esponsals i que al regne de Barcelona el sentenciaren a mort a ell i a un jove d'Andratx. Mateu Valls, paraire de M., de 31 anys, diu que fa 2 anys es trobava a Barcelona i li digueren que l'havien pres perquè al camí de Barcelona a València, al coll de Balaguer, havien mort un metge i un cirurgià i els havien robat, als pocs dies li digueren que els portaven a sentenciar a una vila a 10 llegues de Barcelona, fonc molt públic. Jaume Figuera, paraire de M. de 62 anys, diu que estava davant sa casa, fa 2 anys a Barcelona va saber que estava pres pel mal que havia fet al coll de Balaguer, molts mallorquins que son vinguts li han dit que l'han mort. La vda. diu que fa dos anys se'n anà de M. a València, al cap d'un any va saber que l'havien sentenciat a mort a Barcelona, casarà amb Mateu Estada, paraire, vdo., a St. Miquel.

GASTAU, Umbert. 27-5-1616: francès casat a M. Amb Elisabet Ques. Francesc Riera, mariner mallorquí del vaixell de Mn. Barenys, de 17 o 18 anys, diu que amb el vaixell del sr. Antic Jofre, que manava Antoni Gassa, i essent a Nàpols li pegaren una coltellada i morí, el va veure mort i enterrar a la Nunciata 8 dies passat Nadal. Pareta Cabanes, muller de Jaume Calmes, mariner francès, de 35 anys, diu que és públic que el mataren a Nàpols a una brega, ho sap pel seu fill Pere Antoni Sanxes (fill del seu primer marit) que el va veure morir i va portar la seva roba amb el vaixell del patró Jaume Pelut.

GAUTIER, Honorat. 17-11-1649: mariner mallorquí, casat amb Joana Marcel. Jaume Socies, escrivà de nau, de 33 anys, l’ha conegut, era casat amb Joana, filla del patró Glaudo Marcello (Marcel), fa dos anys el va conèixer a Càller, anava per escrivà a la nau del patró Canals que anava a Nàpols i morí de febres, el va veure enterrar. Francesc Niçart, mariner de Niça, de 20 anys, diu que ell fa dos anys anava en la nau del capità Canals i a Càller dit Gautier s’embarcà amb ells per Nàpols i quan hi foren isqué malalt de febres i morí, el va veure morir i ajudà a enterrar a una esglesieta. La viuda diu que son marit fa dos anys se’n anà a Càller, sabé que s’embarcà per mariner a la nau del capità Canals i quan foren a Nàpols morí de febres, casa amb Agustí Llambies, vdo.

GELABERT, Guillem. 1-3-1626: hortolà. La muller Jerònia diu que fa 8 anys el seu marit venia de Càller a M. amb una tartana i el captivaren i portaren captiu a Tunis. Son amo el se’n aportà  a Constantinoble, restà a una galera en Xiu (Quios) i morí de massa menjar peix i beure demassiada aigua en la Mar Negra.

GENESTAR, Gabriel. 9-6-1653: bracer mallorquí, casat amb Antonina Contestí. El mag. Bartomeu Munar, capità de la ciutat, de 38 anys, diu que el 1638 era a Nàpols com a capità d’infanteria, hi anà Jaume Canals amb una companyia mallorquina en la que hi havia dit Genestar que morí de malaltia, el va veure malalt i mort. Francesc Valleriola, argenter de M., de 33 anys, diu que fa 5 anys se’n anaren per soldats a Nàpols i a Genestar li prengué malaltia i morí. La vda. Antonina, de 33 anys, diu que fa 11 anys es casà i als 3 anys son marit se’n anà per soldat a Nàpols amb el capità Canals i allà entraren a al companyia del capità Munar i sap que allà morí[13]. La vda. casa a Sta. Eulàlia.

GENOVÈS, Antoni. 21-5-1610: patró, marit d'Anna Mas. Fa 6 anys era captiu a Alger i morí. La viuda casarà a St. Miquel amb Miquel Congos (?). f. de Gabriel.

GIBERT, Baltasar. 11-5-1621: mariner de M., casat amb Joana Campos. Guillem Ferrer, mariner de M., de 30 anys, el coneixia per ser tots de la Ribera de M., anà a les esponsalles, l'abril de l'any passat anant amb el bergantí del patró Vallespir i dit Gibert en el bergantí del patró Antoni Gibert, partiren els dos de Vinaròs per M. i pel camí es mogué gran vent i a la vista de la Dragonera el bergantí del patró Gibert es negà i mai més els veren. Miquel Oliver, mariner de M., de 24 anys, el coneixia per ser tots de la Ribera, diu que el mes d'abril ha fet un any partiren de Vinaròs per M. dos bergantins, un del patró Pere Vallespir, on jo anava per mariner, i l'altre del patró Antoni Galmés (sic) en el que anava per mariner dit Gibert, navegaven els dos vaixells junts, es mogué gran vent, a posta de sol veren desaparèixer el bergantí del patró Galmés a mil passes de nosaltres, tingueren per cert que trabucà per aportar poca sorra i tota la gent es negà a 30 milles lluny de terra, la gent mai ha aparegut.    

GIL, Pere Antoni. 1-3-1623: casat amb Joana Salvà. Jaume Barceló, paraire de M., de 30 anys, l'ha conegut molt de temps a M. i després a València on fa 3 anys el va trobar a l'hospital on jo estava malalt, el passaren per davant seu mort quan el portaven a enterrar. Pere Joan Palau (?), teixidor de llana, el coneixia de M. on era cotxer de l'ardiaca Gual i després de don Guillem Santjoan, després el trobà a València i anà a l'hospital a veure alguns malalts mallorquins, entre ells dit Gil que estava per a morir, als dos dies al Grau li digueren alguns mallorquins que era mort, anà a l'hospital i no el trobà al lloc on estava. La viuda diu que hi va estar casada, que era cotxer de l'ardiaca Gual i després del sr. G. Santjoan, que fa 3 anys per cobrar salut anà a València, li va enviar 2 cartes i no va rebre resposta, li han dit alguns mallorquins que morí a l'hospital, alguns l'havien vist morir.

GILABERT, Francesc. 21-1-1605: La vda. diu que fa 8 anys encativaren el seu marit i el portaren captiu a Constantinoble, fa 2 anys li digueren que era mort.

GILI, Joan, àlies Marimón: 31-1-1626: d’Artà. El captivaren a una cova d’Artà, prop de la mar, i portaren captiu a Tunis, morí fa 5 anys de mort natural.

GINARD, Bartomeu. 10-7-1617: àlies Fe, d'Artà. Rafel Martí d'Artà, de 29 anys, que anava a la patrona de Barcelona, diu que Ginard estava condemnat en galera i anava a les galeres d'Espanya, essent d'una mateixa vila li enviava regals i li digueren que era mort, el va veure mort farà dos anys. Jaume Ginard, d'Artà, de 29 anys, va anar a Barcelona i la muller li va demanar que mirés si era mort o viu, ho va demanar a mallorquins forçats a la galera on anava i tots li digueren que era mort i enterrat a Sta. Maria del Mar, li certificà el capità, que era un comanador de Malta, però li demanaven 20 reals per la certificatòria i no la va portar, farà 2 anys.

GINARD, Jeroni. 7-7-1603: paraire. Magí Ballester diu que Ginard anà en cors amb la barca d’Onofre Mesquida i es negaren tots. Joan Gelabert, m., sap que és mort. La vda. Marianna casa a Petra amb Aliebit (?) Santandreu, vdo.

GOMILA, Jaume. 20-6-1617: mariner de Montuïri. Jordi Riera, natural de Manacor, forçat a la galera de Barcelona avui al port de M., de 28 anys, diu que Gomila fou posat en galera per ordre del Inquisidor, el posaren a la galera capitana de Barcelona, fugí i el capturaren, el posaren en presó, el volien penjar però morí a la presó de Barcelona farà 3,5 anys. Pere Blats de Sa Pobla, de 42 anys, forçat a les galeres de Barcelona diu que li deien el soldat Gomila i feia de comissari, l'Inquisidor el condemnà a galeres, fugí de la galera, el capturaren i posaren en presó on morí farà 4 anys, deien que l'havien emmetzinat i la seva mort fou molt notòria per tots els que el coneixien, així mallorquins com catalans. Anselm Jaume, natural de M., forçat a les galeres, de 29 anys, el coneixia molt, ha menjat i begut en la casa que tenia a Montuïri, fou condemnat a galeres per l'Inquisidor per raó d'una mort, l'aportaren a Barcelona, fugí, l'apressaren i posaren a la presó on morí, deien que matzinat. Jaume Bares (?) de Catalunya, forçat a galera, estava a la presó quan morí d'un mal súbito fa 4 anys. La viuda Margarita diu que fa 4 anys va saber que el seu marit era mort, casa amb Benet Mora, f. de Gabriel de Porreres, a St. Jaume.

GOMILA, Miquel. 15-7-1641: menorquí, casat amb Caterina. Simó Penco, mariner natural de la ciutat de Flervé (?), regne de Gènova, de 25 anys, diu que estava a Vinaròs i Jaume Risso, de Gènova, li demanà que li ajudés a enterrar a dit Gomila, anà a la cambra prop la marina on morí i l'aportaren amb unes andes damunt les espatlles fora les portes de la ciutat a lloc sagrat on acostumen a enterrar els pobres, quan morí tindria 35 anys. Jaume Riso, mariner genovès, de 30 anys, l'havia conegut a Gènova i d'allà anaren junts amb una faluca a Tarragona i d'allà a Vinaròs, als 3 dies caigué malalt, passar altres 3 dies anà a la posada on estava i el trobà mort a una finestra de la cambra on tenia el llit, cercà alguns amics per amortallar-lo i portar-lo a enterrar. La viuda Caterina Gomila i Guerrera, de 25 anys, diu que s'hi va casar fa 6 anys, als 5 fou captiu, tornà a M. i partí per Gènova i de Vinaròs li aportaren la nova de que era mort i es posà viuda.

GRAMUNDO, Tomàs. 18-1-1646: de la ciutat de Dian, Gènova, casat amb Elisabet Juan. Dionís Maura, genovès de Vilafranca, de 38 anys, es trobà a M. amb les esponsalles quan es casà fa 8 o 9 mesos, diu que morí a Dian, estava de mala gana i l’anava a veure, un dia el va veure mort i l’enterraren a l’església de Nostra Sra del Roser de Dian, la muller s’embarcà a una sagetia per M. Jaume Pellisa, genovès de Sestri de Llevant, de 25 anys, el conegué a M., trobant-se a Càller sentí a dir al patró Tomàs Lanter, natural de Dian, que l’havia vist morir i que l’havien enterrat al convent de St. Domingo de Dian, i ho ha sentit dir a altres molt genovesos. Esteve Brusso, genovès de Varazze de Ponente, de 20 anys, ha sentit dir moltes vegades al patró Pau lo Genovès que l’havia vist mort i que aportà la muller a M., i que estava enterrat al monestir de St. Domingo de Dian. La viuda Elisabet diu que son marit morí el dia de St. Bartomeu passat en sa casa. La vda. casa a Sta. Creu amb Domingo Gillardo, genovès.

GRISSO, Jaume. 6-4-1616: genovès casat a M. amb Elionor, f. de Cebrià Martí. Julio Grisso, blater, genovès domiciliat a M., diu que fa 17 o 18 anys se'n anà a un viatge, la muller rebé 2 o 3 cartes els primers mesos i després no en sabé noves, ha demanat a genovesos i li han dit que orinava sang i morí, si no fos mort hauria escrit. Julia, muller de Julio Grisso, el coneixia i confirma el que digué el seu marit i la vda., no ha escrit més sabent escriure. La viuda diu que rebé dues cartes els primers 6 mesos i després amics genovesos li digueren que era mort.

GROSE, Anello Daniel de. 13-11-1650: de Nàpols havia casat amb Francina Orell, àlies Alòs. Joan Orell, mariner, germà de dita Francina, diu que havia mort d’una pedrada a un vaixell francès. Francesc Cresco, mariner napolità trobat a València, de 30 anys, diu que anant a servir a sa majestat al siti de Roses, dit Grose morí d’una pedrada que li tiraren d’un vaixell francès. Benito Danyeri, napolità, trobat a València, de 29 anys, diu que en anys passats estant al siti de Roses morí d’un pedrada, el va veure morir. 23-5-1651: el patró Pere Antoni Espinosa, de 56 anys, va conèixer a Anello Daniel de Grose, diu que 5 o 6 anys anà en cors amb la sagetia del seu germà Nadal, donaren cassa a 2 sageties franceses, pel temps dolent entraren a Roses, donà notícia al governador de quins vaixells eren, l’endemà li digueren que Anello estava malalt al llit de una ferida al cap, al dia següent era mort i enterrat. La vda. Francina, de 20 anys, diu que es casà fa 6 anys i hi va estar 3 o 4 mesos, vingué de Roses amb el capità Canals i hi tornà, a les 4 setmanes sabé que era mort d’una ferida pel patró Pere Antoni Spinosa, al dos mesos li aportaren el testament, perquè li demanaven 25 reals no el va prendre, això fa 6 anys. Casa a Sta. Creu amb Llorenç Gomila, mariner de Maó.

GUASP, Francesc. 30-4-1648: àlies Salat, natural d’Eivissa, casat amb Marianna Cardell que diu que fa 6 anys es casà i va estar amb ell 3 anys i mig, a les Carnestoltes passades ha fet dos anys que anant en cors amb una polacra del patró Denans caigué captiu a França, sempre tenia cartes i noves seves, essent esclau el portaren a les galeres de França on morí al cap de pocs dies, el Nadal passat ha fet dos anys que morí, un tal Alomar que era a França li aportà la nova i de les hores sempre ha estat tractada com a viuda. Garau Darder, boter de M., de 60 anys, diu que la darrera festa de Nadal partí de M. per Marsella amb una sagetia per rescatar un fill seu que era a les galeres de França i Caterina Cardell, mare de Marianna, li encomanà demanar pel seu gendre que havia estat captivat amb la polacra del patró Joan Denans i aportat fe de com era mort, mallorquins li digueren que vogava a la galera St. Francesc de Marsella, que caigué malalt i l’aportaren a l’hospital on morí, anà a l’hospital on recollien els forçats malalts i mirant les notes dels morts trobaren que era mort, portava una fe de la mort i quan venia a M. per la fortuna que havien corregut havien llençat les robes i cartes que aportava de molts mallorquins. Jaume Alomar, paraire de M., de 26 anys, diu que fa 3 anys Guasp caigué captiu a França, fa un any i 3 o 4 mesos dit testimoni es trobava al bergantí del patró Joan Casesnoves (?) que anaven en cors i es trobaren amb les galeres de França, que estaven retirades a Portolongone, on hi havia molts mallorquins, hi anaren per veure els seus amics i li digueren que Guasp era mort a l’hospital, li va dir Joan Dela, el patró Joan Denans i Lluís Denans amb qui l’havien captivat, mai més n’ha sabut noves.

GUIEM (?), Onofre, dit Patronet. 16-4-1603: un testimoni diu que fa 7 o 8 mesos es trobava a Constantinoble i el va veure morir.

HEREDIA, Pere Joan. 10-12-1605: d'Eivissa, sobrestant dels bastions, que l'havien posat en galera. El discret Bartomeu Ferro diu que estant ell al Palau hi anà Mn. Rafel Ribes, notari. i el feu anar a les galeres on era general Andrea Dória per rebre informació de la seva mort i alguns forçats digueren que era mort i el va veure al llibre dels morts. Rafel Ribes, notari, l'havia conegut perquè era casat amb una parenta seva, hi anaren les galeres de Sicília i Ferro rebé la informació. La viuda la sra. Magdalena Pont de la Terra diu que fa 7 o 8 anys posaren en galera son marit per cert delicte, al venir la primera armada hi va enviar a Rafel Ribes, notari, a rebre informació, casarà a Sta. Eulàlia amb Gabriel Font, vdo.

IQUER, Joan. 24-8-1607: pisà, casat amb Margarita Mingueta. Antoni Comes, mariner de 25 anys, diu que se'n anaren a Famagusta (Xipre) amb dues barques, de les que era capità el sr. Ventura d'Indonaoti (?), hi anaren molts turcs i mataren a tots els que havien passat a terra excepte tres. El magnífic senyor Jeroni Homs, ciutadà de M., de 46 anys, sap que aportaren la nova de la mort a la muller, havia mort a Famagusta. La viuda diu que se'n anà amb les naus de les que era capità Ventura Domènech.

ISERN, Antoni. 9-7-1604: cirurgià, Francesc Bover, forner mallorquí de 40 anys, el coneixia, va estar en casa de son pare per criat, es casà amb Caterina Adrover, trobant-se a València l'embarcaren per cirurgià a Benimodo (?), prop de València. i trobant-se allí hi havia pesta i un mallorquí  li digué que el va veure morir a València fa 8,5 anys. Jaume Capó, casat a M., el coneixia, estava a València, anà a Biniardà i li digueren que era mort farà 9 anys.

ISERN, Macià. 22-8-1602: Nicolau Sala, donzell, sap que és mort per cartes del sr. Genís Cotoner que està a Nàpols, la seva camarada arribà aquí i contà que venint amb l'armada li prengué mal a Menorca i arribant tenia un bony a la cuixa i morí a l'hospital de Santiago de Nàpols el 15-11-1601. La viuda Apol·lònia presenta una carta feta a Nàpols el 30-11-1601 per Antoni Mora a son pare on diu que el seu cunyat Macià arribà malalt i morí el 16 de dit mes, ell  era soldat a la companyia de don Juan de Leyva, el rei li devia pagues i deixa misses. Antoni Mora, fill de Pere, conrador del terme de la ciutat. diu que estava casat amb una germana seva, Apol·lònia, estant els dos a Nàpols li pegà un mal a l'orella i als 20 dies morí a l'hospital de Sta. Maria de la Victòria, el va veure mort, era soldat de la companyia de don Álvaro de Mendoza. Francesc Hernández (Arnandes) Salamea de la vila d'Herrera de Guadalupe el conegué quan eren soldats de la mateixa companyia, diu que li prengué mal a l'orella i el portaren a l'hospital on morí. Pedro Coronado Fabra, cap d'esquadra de la companyia de don Álvaro de Mendoza, havia estat a M. a casa de son pare, se'n anaren amb l'armada a Menorca on tingué mala gana, al arribar a Nàpols tingué mal de coll i el portaren  a l'hospital de Sta. Maria de la Victòria, que és l'hospital dels espanyols, i morí.

JAUME, Damià. 17-10-1607: fa 5 anys el captivaren i portaren captiu a Alger, al cap de dos anys i mig hi hagué pesta a Alger i morí de pesta.

JAUME, Guillem. 29-4-1608 (?): Pere Puig, paraire de M. de 36 anys, el va veure soterrar a Càller a l’església de Sta. Eulàlia, la muller Joana Piris anava com a viuda, davant ell va treure una certificatòria, fa 15 dies vingueren junts amb altres mallorquins. La dona Magdalena Cugullada, vda. de M., de 50 anys, diu que era compare seu, fa 7 anys anà a Càller amb son marit i anaren a la vila de Visa a 3 llegues de Càller i quan anaven a Càller tenien la posada a casa de dit Guillem, estant malalt al llit fa 20 mesos l’enviaren a demanar i quan arribà era mort. Joana Piris diu que fa 9 anys anaren a Càller i en fa 7 son marit morí de calentures i el soterraren a l’església de Sta. Eulàlia de Càller i feu treure certificatòria, casarà amb Martí Oliver, vdo., a Sta. Eulàlia.

JAUME, Joan. 13-3-1602: fa 12 anys estava captiu a Alger, 4 anys després son amo el vengué i el portaren a Tunis, als 6 mesos morí de malaltia i l'enterraren allà, farà 3 anys.

JAUME, Onofre. 3-8-1621: mallorquí. Cristòfol Sastre, sabater de M., de 33 anys, diu que l'agost de l'any passat els dos eren soldats a Nàpols de la companyia del capità don Diego Bermudes, el 3 d'agost entraren a la vila de Cotrone de dit regne de Nàpols i als 40 dies li prengueren calentures, els mallorquins el visitaren i el 9 o 10 de setembre morí i l'ajudaren a enterrar a l'església de St. Francesc de Cotrone, jo vaig alsar la pedra del vas, havia fet testament que té l'alferes Alonso Pere de los Ríos, el capità també morí. Antoni Sastre, picapedrer de 20 anys, diu que l'any anterior al setembre es trobaven a Cotrone a Onofre li prengueren calentures i morí, el portaren a enterrar a St. Francesc, sospirava a sa muller i infants. Joan Totxo de Pollença, h.M., de 25 anys, diu que anaren a Cotrone i morí, moriren molts soldats, quasi hi hagué una pesta.    

JAUMET, Bartomeu. 11-8-1623: mariner de M., casat amb Elisabet Garí. Fa 3 anys el captivaren moros i aportaren a Alger, morí el juny o juriol passat a la pesta que hi hagué.

JOAN, Antoni. 22-9-1610: mariner casat amb Margarita Ferrara (Ferrer ?). El patró Melcior Valmajor, de 36 anys, ha navegat amb ell, diu que fa 2 anys anava amb el patró Pere Català i es negà venint de València. Jaume Reus, de 21 anys, diu que fa 2 anys el va veure partir de València i que es negà.

JOAN, Cristòfol. 29-11-1604: forner, fa 2 anys se'n anà amb unes barques i fou captiu a Alger, li prengué mal i morí tot inflat fa 7 o 8 mesos. La vda. Antonina casarà amb Raimundo Guardell, vdo., a Sta. Eulàlia.

JOAN, Damià. 4-9-1622: mariner de M., casat amb Joana Cerdà (Sardana). Rafel Sastre, mariner de M., de 26 anys, diu que tots eren de la Ribera de M., havien navegat i pescat junts moltes vegades, ell s'embarcà en el bergantí del patró Pere Vallespir i Damià al del patró Antoni Galmés, tots mallorquins, el dilluns de Pasqua de Resurrecció ha fet dos anys, anant en conserva, desaparegué el bergantí en que anava Damià. Miquel Blanes, mariner de M., diu que es va negar fa 2 anys amb un bergantí a la vista de M. que es perdé davant nosaltres. La vda. casa amb Pere Miró, f. de Gabriel, qu., a St. Nicolau.

JOAN, Miquel. 1633: fadrí, f. d'Antoni del Pujol, de Felanitx, morí de ferida de guerra als estats de Milà el juriol  de 1633. Abans de partí feu testament amb el notari Joan Bonet de ciutat el 22 de maig (Rosselló Vaquer-2009).

JOANEDA, Jaume (Juaneda). 6-7-1610: Bernat Bertran, m.M., de 41 anys, diu que havia estat son cunyat, fa mig any es trobava a València amb ell, s'embarcà a Cullera al bergantí del patró Llorenç Estord que anava a Eivissa i que es perdé a la vista del patró Nicolau Bonet que anava en conserva. Francesc Aguiló, m.M., de 21 anys, conte el mateix. La vda. Caterina casa a St. Miquel amb Joan Mas, vdo., sastre.

JOANT, Xarles. 3-12-1611: francès casat a M. amb Margarita. Antoni Morton de Borna de Provença, de 19 anys, diu que han navegat junts, trobant-se a l'hospital de Taranto (Tàrent) a Pulla, que treien corall, el va veure morir fa 6 mesos. Jaque Junort de Toló de Provença, de 28 anys, diu que estant a Palerm hi anaren homes que el coneixien i digueren que era mort i enterrat a l'hospital de Tarantol. Jaume Serra de Sant Tropès (Fr.), trobat (repertus) a M., de 28 anys, diu que a Taranto del regne de Nàpols pescaven corall junts, el va veure morir, havia casat a M. amb una femella d'una tal grega.

JORDI I FAR, Joan. 8-3-1649: pescador de M., casat amb Antonina Cavaller, f. de Pere. La vda. diu que s’hi casà fa 24 anys, als 6 o 7 anys el captivaren anant amb una sagetia i el portaren a Alger i després a Tunis que havia estat esclau 17 anys, li escrivia cartes procurant el seu rescat, mori de pesta el mes d’agost passat. casa a Sta. Creu amb Joan Contestí, f. de Joan.

JORGET, Pau. 5-9-1623: mariner que havia casat amb Joana Genovard, que era viuda i f. de Nicolau, tintorer de seda. El patró Francesc Ferrer, català domiciliat a M., de 34 anys, va anar a les esponsalles i feu viatges amb ell, el juriol passat (1622) venint d'Alger a M. amb 3 barques tiraren als Alfacs (Aufachs) i allí morí i el llençaren en mar, hi eren present el patró Xerafí (?) i Domingo Rumbau, h.M. La vda. diu que fa un any entraren unes galeres i per un captiu cristià que venia entre ells va saber que era mort als Alfacs fent la quarantena, després arribaren el patró Xerafí , el patró Domingo Rumbau i Francesc Ferrer que foren presents a la mort. Caterina Vives, dona de Jacinto Vives, boneter, de 22 anys, declara que públicament es digué que havia mort als Alfacs i ho va sentir a dir a Domingo Rumbau.

JOSA, Joan Antoni. 3-7-1644: paraire que feia de mariner, era casat amb Úrsula Riutord. Onofre Mesquida, patró, de 50 anys, diu que es criaren junts al mateix carrer i que morí fa un any i mig a Vinaròs, estant allí els bergantins de M. en servei del rei amb molts mallorquins, caigué malalt i estava en casa de Jaume Bordils, mallorquí casat a Vinaròs, i un dia, estant present a la casa, caigué mort, un cunyat seu que es diu Ambròs Gasolli cridà i el va veure mort, anà al seu enterro amb molts mallorquins. Antoni Guàrdia, mariner de M., de 25 anys, diu que Josa era paraire i algunes vegades feia de mariner, tots estaven al carrer de Sant Pere, anaren amb bergantins al servei del virrei amb molts mallorquins, i estant a Vinaròs caigué malalt, va estar a casa de Jaume Bordils, va sortir de dita casa per anar al bergantí i al tornar li digueren que era mort, el va veure mort, ajudà a cosir-lo i a enterrar-lo a l’església. La viuda Úrsula diu que s’hi va casar fa 6 anys i que de vegades anava per mariner al bergantí del patró Bernadí Estarelles al servei del rei, fa un any i mig va saber que havia mort a Vinaròs, molts mallorquins li digueren que l’havien vist mort i enterrar, ella es posà com a viuda.

JULIÀ, Úrsula, muller de Bartomeu Reus. 24-5-1602: de Felanitx. Sebastià Capó, d'Inca, tender, habitador de la ciutat, de 34 anys, diu que fa 3 anys anà a Càller on tractà el matrimoni en sa casa, va estar malalt i molts mallorquins li digueren que la muller morí de malaltia, farà dos anys, anà a sa casa amb molts mallorquins i donà el pesà (condol), ell tornà a M. El marit declara que a Càller morí la dona i tots els fills, ell estigué malalt i millorà, casarà amb Coloma, f. de Pere Florit, a Felanitx.

LAMPIS, Pau. 27-7-1619: català casat a M. amb una filla del patró Jaume Pelut. El patró Onofre Victòria, de 55 anys, diu que el va embarcar a una nau niçarda i després saberen que l'arbre de la nau es rompé i li caigué damunt el cap, no visqué ni 24 hores, li ho digueren els de la nau tornant a M., també un tal Coto, niçard, que li arruïnà una espatlla i no el matà, vingué la mare amb les galeres d'Espanya que anaven a Puerto de Santa María i son marit era allí ferrer, posà a casa del patró Pelut a consolar la nora i la volia casar amb un català. Urban Coto, mercader niçard de 48 anys, casar a M, diu que el seu germà Marc li contà que anaven a una nau i l'arbre es rompé i matà a dit Lampis i ferí a son germà a una espatlla, que va estar 6 mesos al llit, farà 16 o 17 anys. Margarida Antelm, muller del patró Antoni Antelm, de 28 anys fins a 30, diu que era casat amb Elisabet, f. del patró Pelut, al tornar la nau digueren davant ella que s'havia romput l'arbre..., farà 17 anys. Magdalena Benet, muller de Bernadí Repelli, de 30 anys, diu que Lampis era veïnat seu, el capità de la nau anà a casa de sa muller i digué que era mort.    

LAULI, Esteve. 4-7-1623: genovès, casat amb Margarita Pericàs. Captiu a Alger durant més de 5 anys, fa 13 o 15 mesos navegant en les galeres d'Alger que anaven en cors, prengué mal i morí de mort natural, en dit viatge moriren més de 60 esclaus que era temps de pesta.

LEDESMA, Pere Joan. 12-2-1604: mariner mallorquí. Essent captiu a Alger morí farà 20 mesos

LLABRÉS, Nadal. 23-8-1601: Domingo Garcia, de Cartagena, avui a M., soldat de la companyia del capità Menarques, que es troba a M. amb l’armada de sa majestat, diu que fa 3 mesos estaven a Nàpols amb les galeres de Sicília, li pegaren una estocada i morí, tindria 27 o 28 anys. Salvador Fernandis, de Menorca, soldat de la companyia de don Jordi de Carles, diu que el mataren d’una estocada a Nàpols. Pere Seguí de Menorca, soldat de la companyia del capità Alonso de Madrano, diu que sap de la mort de Llabrés que tingué pendències amb altres soldats del tercio de Nàpols, tindria 27 o 28 anys. La vda. Elisabet Sbert diu que son marit fa 3 anys se’n anà fora M. i ara han vingut soldats que li han contat la mort.  

LLADÓ, Antoni, 3-6-1653: sastre de M., casat amb Margarita Torrens. El mestre Antoni Serra, sastre de M., de 33 anys, diu que fa 6 anys Lladó se’n anà amb un galiota i es negaren tots els qui anaven. Antoni Codonyer, capeller de M., de 32 anys, diu que fa 6 anys se’n anà en cors amb una galiota, que abans era de moros, de la qual era patró un fill del patró Barceló i es perdé, arribaren trossos de llenyam de dita galiota. La vda. Margarita, de 30 anys, diu que es casà fa 12 anys, fa 6 anys se’n volgué anar en cors amb una galiota del patró Barceló i es negaren tots davant Portocolom on el pare del patró tragué trossos del llenyam de la galeassa que tots conegueren, no s’han sabut noves dels mariners, casa a St. Nicolau amb Antoni Roca (?), vdo.

LLADÓ, Francesc. 1-1-1653: moliner sicilià casat amb Joana Gayà. Francesc Perelló, picapedrer, de 25 anys, diu que 5 anys es trobaven al siti de Tortosa a una passa de l’enemic francès, que els havien tret de M. per artillers, estant combatent a 3 o 4 hores de nit una bala de canó ferí a dit Lladó, el trobà mort i el se’n portaren a enterrar. Gabriel Ferrando, picapedrer de M., de 32 anys, diu que morí fa 5 anys fent d’artiller a Tortosa, se’n anà amb ell per artiller i eren camarades, morí d’una canonada que l’enemic francès li tirà. La vda. diu que son marit morí fa 5 anys, se’n anà per artiller amb altres mallorquins al siti de Tortosa, al cap de mesos vingueren els seus camarades i li digueren que havia mort d’un balasso, casa amb Miquel Thomàs, vdo. de Menorca, a Sta. Eulàlia.

LLAMBIES, Antoni. 2-6-1623: teixidor de llana, casat amb Antonina Amengual, de 46 anys. La vda. diu que després de estar-hi casada un any i 3 o 4 mesos, el seu marit a una rinya al carrer de St. Antoni rebé una coltellada al cap i Onofre Mas morí, se'n anà a Menorca i d'allí a Barcelona (el trobà Pere Barceló), encara no havia curat de la ferida i es va escriure per soldat a les galeres de Nàpols, se'n anaren a Nàpols i morí de dita ferida a l'hospital, li va certificà Pere Barceló, li varen dir mallorquins que vingueren i li aportaren la roba que tenia, això farà 23 anys. Antonina, vda. de Miquel Vidal, picapedrer, de 60 anys, diu que havia renyit amb mestre Onofre Mas, corder, que morí de ferida, i Llambies rebé una coltellada al cap i se'n anà, als 2 o 3 anys vingué al carrer de St. Antoni un jove que es deia Pere Barceló demanant per la muller que li aportava la nova de que son marit era mort a l'hospital de Nàpols i ell l'havia vist morir. Jaume Mas, corder de M., de 43 anys, diu que estava davant la casa de son pare, feia 22 anys que ell i un altre tingueren una pendència amb son pare que el nafraren i morí, ell anà a M. passant després a Barcelona i a Nàpols, als 2 anys vingueren les galeres de Nàpols i un soldat aportà la nova de la mort de dit Llambies a sa muller, no s'havia pogut curar de la coltellada i morí a l'hospital de Nàpols, vingueren altres soldats i ho confirmaren, ha comprat les seves cases. Pere Mulet, de 60 anys, diu que fa 12 anys que coneix la dona i que és fama pública que és viuda. Fra Jaume Roig, de l'ordre de predicadors de 44 anys, diu que fa 10 o 12 anys que confessa la dita Antonina i tot el temps l'ha vista tractar com a viuda, son marit morí a Nàpols fa més de 20 anys. Cristòfol Amengual, sastre de M., de 31 anys, el va conèixer perquè tingué un fill seu a carta que deia que son pare feia molts d'anys que havia mort a Nàpols i mai més s'han sabut noves. Miquel Ferrà, ferrer de M., de 37 anys, diu que fa 5 anys que coneix a la dona Antonina i sempre l'ha vista tractar com a vda., ha sentit dir a son fill, que estava a carta amb Cristòfol Amengual, sastre, que son pare morí fa molts d'anys a Nàpols.

LLAMBIES, Sebastià. 1-1-1617: mariner casat amb Joana Rovira. Antoni Gelabert, mallorquí de 20 anys, diu que anava per mariner a la barca de Josep Rovira en la que anava per patró Joan Alòs, anaren a posar foc i cremar uns vaixells a Alger, corregueren  Càller i venint a M. es negaren farà 3 anys, ningú de la barca ha aparegut. Mestre Bartomeu Borràs, paraire de 33 anys, diu que anaren a Barbaria a cremar vaixells i venint de Càller es perderen, algunes viudes s’han casat.

LLAMPAIES, Jaume. 13-8-1611: Bartomeu Vanrell, saboner de 28 anys, el coneixia, havia estat en sa casa 4 anys, era casat amb Margarita Palmer, diu que fa 4 anys i mesos anava per mariner a la barca del patró Nebot per Barcelona, el va acompanyà al moll, es negaren, trobaren rems. Francisca, vda. d’Agustí Garbí, àlies Morrut, de 50 anys, diu que fa 5 anys Llampaies anà junt amb son marit, patró de la nau del patró Nebot, per Barcelona, aportaven escots per vendre, i es negaren. La vda. Margarita confirma el mateix i es casa a Sta. Eulàlia amb Pere Moner, vdo.

LLINÀS, Andreu. 27-5-1604: . Pere Antoni Anglada, donzell de M., diu que son oncle Francesc Anglada li escrigué comunicant que Llinàs havia mort a Barcelona, anava forçat a una galera, també li va dir Bartomeu Gomis, mallorquí, que anava a una galera d'Espanya on dit Llinàs anava forçat. Onofre Brondo, donzell, declara que alguns mallorquins a Barcelona li digueren que havia mort a la galera i el llençaren en mar. La viuda Elisabet diu que fa 3 anys se'n anà forçat, Francesc Anglada li remeté una lletra comunicant la mort, casarà a St. Jaume amb Nicolau Comallonga.

LLITERES, Agustí. 26-2-1601: de Manacor. Martí Febrer, f. de Martí, de Manacor, declara que Lliteres i sa dona anaren a Càller i s'assentaren a una vila que es diu Torres on morí en presencia meva l'agost passat. La dona Joana, muller de Martí Febrer,, diu que conegué molt a dit Agustí casat amb antonina Amengual, amb diversos vaixells anaren a Càller l'any passat, estant a la vila de Torres morí el dia de St. Bartomeu (24 d'agost) estant present, eren veïnats. Decidiren tornar a M. i amb un altre vaixell vingué la dita Antonina del port de Càller.

LLOMPARD, Rafel. 16-10-1645: conrador d’Inca, havia casat amb Marianna Mira, Antoni Crus (?), natural d’Inca, h.M., de 50 anys, fa molts d’anys que el coneixia, diu que fa 22 o 23 anys, el dia de St. Jaume, es trobaven molts mallorquins a Granada i d’allí passaren a Màlaga junts on estigueren un mes i mig, ell anà fora i  a l’octubre arribà nova que l’havien mort de punyalades a Marbella, hi anaren molts mallorquins, el veren mort i l’enterrarem, tornaren a Màlaga i escrigueren a M. al pare Miquel Llompard fent-li saber la mort del fill, al 7 o 8 anys vingué a M. i anà a Inca on trobà al pare que digué que no havia rebut la carta, anà a ciutat a donar la nova a la vda. Marianna, que estava a casa de don Domingo Sureda. Antoni Esbert, negociant de M., de 45 anys, el coneixia perquè la dona ha estat molts d’anys criada a casa de don Domingo Sureda, on dit testimoni habitava, diu que fa 15 anys arribà a dita casa Antoni Crus, que fa poc havia arribat de fora M., Marianna digué que feia molts d’anys no sabia noves del seu marit i Crus li digué que l’havien mort feia 8 anys de punyalades i que els mallorquins l’havien enterrat.

LLOMPART        , Joan. 1-9-1616: mallorquí, abaixador, casat amb Elisabet Català. Cristòfol Gall, argenter de M., de 29 anys, diu que eren soldats fa un any i mig a un lloc del duc de Màntua i arribaren a un lloc del duc de Savoia, feren mostra (passaren revista) i faltava Llompart i els camarades digueren que era mort i anaren a enterrar-lo. Joan Casafranca, d 25 anys, el conegué a M. i a Itàlia, li digueren soldats que era mort. Bartomeu Bennàssar, mallorquí forçat a la galera de Barcelona, de 24 anys, diu que fa 17 mesos Llompart arribà a Barcelona nafrat de les guerres del duc de Savoia posat per soldat a la capitana de Barcelona i al cap de pocs dies morí a dita capitana de les nafres que tenia al costat i a la cuixa, deia que per mala cura, el va veure morir i quan el portaven a enterrar.  

LLOMPART, Joan Antoni. 16-7-1611: barber mallorquí. Captiu a Tunis, fa 14 mesos partí amb una galera per anar en cors i tornant es perdé negant-se. La vda. Marianna B. casa amb Joan Baptista Salvà, f. de Marc, a St. Jaume.

LLORENS, Miquela. 26-7-1610: casada amb Gabriel Vives. Manuel Ricard, francès que fa molt és casat a M., diu que conversava amb ella i una vegada la portà de Sicília a M., fa dos o tres mesos anà a València a la casa on habitava i li digueren que havia pres mal i la portaren a l'hospital on morí. Guillem Llopis, de M., fa molts d'anys que la coneixia, parlava amb ella a la ciutat i a Alcúdia, on jo he estat algun temps, ella deixava son marit i anava allí per son gust, últimament l'ha vista a València i anant a la casa on habitava perquè li fes camises de llineta, li digueren que havia pres mal i mort a l'hospital on l'enterraren. El viudo casarà amb la viuda de Joan Hurtado a St. Miquel o a St. Jaume.

LLUFRIU, Joan. 23-9-1617: menorquí casat a Pollença amb Antonina March. Pere Moyà, de Pollença, de 40 anys, diu que la justícia el condemnà a galeres, el va veure a la galera patrona de Barcelona i al cap de dies morí, el va veure enterrar a la Misericòrdia de Barcelona farà un any, el dia de St. Lluc. Pere Llobera de Pollença, de 40 anys, diu que és fama pública que morí en galera, sa muller viu davant sa casa i en saber la nova es posà viuda.  

LLULL, Ramon. 6-2-1646: àlies Creus, d’Artà, casat amb Caterina Ballester d’Artà. Joan Llull, sabater de Manacor, de 32 anys, el conegué a Manacor quan se’n anaren per soldats amb la companyia de don Gregori Villallonga, de la lleva que feu el virrei don Josep de Monpahon, fa 15 o 16 anys, anaren a Gènova i a moltes parts d’Itàlia, estigueren junts 4 anys, dit testimoni sen anà de Llombardia, que és l’estat de Milà, amb altres camarades d’Artà que eren Pere Thomàs, Joan Brisi (?) Servera i Antoni Servera Sigala, arribaren a Barcelona, els digué que no havia vist a dit Ramon i li digueren que era mort a l’hospital, anà a l’hospital i va veure el cos mort. El discret Serafí Nebot, escrivà de 37 anys, diu que fa 15 o 16 anys se’n anà amb la lleva del virrei, en que hi anaren 1.500 homes mallorquins

MACARI, Pere. 29-7-1649: f. de Fabricio i d’Elisabet, de Gerace, regne de Nàpols, fa 18 o 20 anys anà a Roses i Perpinyà per soldat, on va estar alguns anys, després l’enviaren a Vinaròs amb un tercio de valons, vingueren a M. fa 12 anys i ell fugí i anà a Deià, on ha habitat 6 anys, després anà a Sóller, on ha estat altres 6 anys, quan se’n anà de sa terra era minyó de 12 anys, jurà que és fadrí de 34 anys. Bernat Ripoll, de Deià, dit del Racó, de 64 anys, diu que Macari fa 12 anys anà a Deià, digué que era fadrí de Nàpols i que havia fugit. MANAVIT, Antoni. 27-2-1625: casat amb Joana Palmer, fou captiu a Tunis on morí el dia de St. Bonaventura passat. La vda. Joana diu que fa 7 anys son marit partí de M. per Nàpols i el captivaren.

MANERA, Bartomeu. 3-7-1606: Joan Ribes, teixidor de llana, diu que fou criat seu per aprendre l'ofici de teixidor de llana, prengué mal i morí a l'hospital de Messina, l'ajudà a enterrar amb altres mallorquins i portà la nova a la muller farà un any.

MARCELLÈS, Sebastià. 9-5-1641: patró de M., casat amb Jerònia Berga. Llàtzer Costa, mariner de M., de 27 anys, diu que era tan amic que el tenia per pare, quan era a M. estava en sa casa, fa un any era a Càller i hi anà el capità Mari, napolità casat a Malta, que anava amb cors amb una fragata de 12 bancs, i li digué que a Nàpols hi havia pujat per pilot i arribant a l'illa de Ponça, prop de Nàpols, prengué mal i morí, l'enterraren a l'illa deshabitada amb una bandera de Malta i li mostrà la sua roba, tots els mariners de la fragata li digueren el mateix. Francesc de Pasca, mariner de Messina, h.M., de 24 anys, el va conèixer a Nàpols, pujà per pilot a la fragata del capità Marino Tressi, napolità casat a Malta, que anava en cors, jo hi anava per mariner, el dia de Santa Llúcia passat ha fet un any partiren de Nàpols i essent a l'illa de Ponça, a 100 milles lluny de Nàpols, prengué mal, se dolia molt del costat i del ventrell, dins 3 dies morí, l'endemà de Nadal, el va veure mort i el tragué del vaixell i l'enterraren a dita illa que és del duc de Parma, era homo vell de més de 50 anys, barba i cabells blancs, petitet. Lluís Sigala, mariner natural de Malta de 25 anys, el va conèixer a Nàpols on pujà per pilot a la fragata de 12 bancs del capità Marino, napolità casat a Malta, en la qual jo anava per patró, per les festes de Nadal ha fet un any morí de febres (calentures) i dolor de ventre i costat a l'illa de Ponça, el va veure morir i va fer el clot per enterrar-lo.

MARCER, Josep. 5-2-1602: casat amb Magdalena Campamar. Joan Blanch, argenter, estant a Càller el conegué, morí fa 3 anys venint de l'Alguer de mal de febres. Sebastià Aguiló, sastre, diu que morí a Càller a casa d'En Vidal. La vda. casarà amb Jaume Caldentey a Sta. Eulàlia.

MARCH, Jaume. 4-2-1639: fuster, casat amb Francina Catany i Sota. Gregori Fortesa, de 30 anys, el va conèixer fa 8 anys a M., es casà i als 4 o 5 mesos es feu una lleva d'infanteria quan se'n anà el virrei don Alonso de Cardona, els dos se'n anaren per soldats a la companyia de don Alonso de Cardona, anaren a les illes de Sta. Margarita i St. Honorat, al cap d'uns dies, el 1635, estant dit Jaume a St. Honorat li prengué mal i als 2 dies morí, el va veure mort i ajudà a enterrar-lo. Pere Joan Fortesa, de 23 anys, diu que el va conèixer fa 5 anys, en fa 4 els dos se'n anaren soldats i dit March caigué malalt, morí als 2 dies, va ajudar a enterrar-lo. La viuda que s'hi va casar i als 5 mesos se'n anà soldat, fa 4 anys, enviaren una carta a son pare dient que havia mort i també li digueren diferents persones que el veren mort, ella es posà viuda.

MARCINO, Jaume. 5-9-1611: francès casat amb Elisabet. Miquel Corredor, mariner de M., de 24 anys, diu que morí al Cuco. La vda. casa amb Antoni de Marti, napolità.

MARROIG, Antoni. 19-6-1641, paraire de M., casat amb Marianna Carbonell. Gregori Fortesa, botiguer de M., de 30 anys, el conegué fa 7 anys, diu que fa 5 anys s'embarcaren per soldats de la companyia d'Alonso de Costa amb les galeres d'Espanya i anaren a les illes de Sta. Margarita i St. Honorat on estigueren 6 mesos i després s'embarcaren per anar a Nàpols amb els galions de Nàpols i ell caigué malalt i morí, el llençaren en mar, farà 4,5 anys, al tornar a M. aportà la nova a la muller. Pere Joan Fortesa, de 28 anys, el conegué fa 7 anys, en fa 5 s'embarcaren plegats amb moltes altres mallorquins amb les galeres d'Espanya, anaren a les illes... als 6 mesos s'embarcaren amb els galions de Nàpols i dit Antoni morí de malaltia corporal i el llençaren en mar. La viuda diu que es va casar fa 8 anys i hi va estar fa 3 anys, s'embarcà per soldat... va saber per Gregori Fortesa, Pere Joan Fortesa i molts altres mallorquins que havia mort embarcat, es va posar com a viuda.

MARTORELL, Bartomeu. 12-11-1589: havia estat pres anant de Barcelona a Eivissa amb una barca, a Gal·lípoli, a 170 milles de Constantinoble, morí naturalment.

MARTORELL, Ramon. 22-10-1652: , moliner de la ciutat, casat amb Caterina Gallard. Gabriel Ferrando, picapedrer de M., de 30 anys, diu que morí fa 5 mesos dins una sagetia que estava prop del port de Barcelona on anava per mariner en servei del rei d’Espanya, dit testimoni es trobava a la sagetia, havien aportat bastiments al camp, li prengueren febres que li duraren 10 o 12 dies i morí, el llençaren en mar. Antoni Sitjar, mariner de M., de 20 anys, diu que fa 5 mesos se’n anaren junts per mariners amb una sagetia a la via de Barcelona, va estar malalt de febres i als 10 o 12 dies morí i el llençaren en mar. Gabriel Canals, mariner de M., de 22 anys, diu que estaven al mateix carrer, fa 5 mesos se’n anaren junts...

MARTORELL, Sebastià. 18-6-1611: era forner. Eren captiu a Alger, anà a un viatge i vingué mort que el vaixell es negà, don Carles Dória li pegà una canonada i s’esfondrà, farà 4 anys i mig. De 108 cristians n’escaparen 10.

MAS, Miquel, àlies Magallo. 23-12-1649: de Manacor, casat amb Damiana Martí, f. de Jaume. Pere Prexana, ferrer de Manacor, de 20 anys, diu que fa un any es trobava a Palerm, anant per mariner a un vaixell, allà conegué molts mallorquins, entre ell dit Magallo que coneixia de vista i que allà li deien el Pagès, anava de mala gana i caigué mal al quarter dels espanyols, el va veure morir i els mallorquins l’enterraren a l’hospital, el va posar mort damunt una escala amb la que l’aportaren a enterrar, era home de mitjana estatura, morenet amb mostatxos d’uns 26 anys. Gabriel Estelrich, de Sta, Margalida, f. de Gabriel, de 30 anys, diu que morí de febres a Palerm a l’hospital de St. Jaume, l’hospital dels espanyols, farà un any, l’ajudà a enterrar.

MASCARÓ, Bartomeu. 10-7-1604: carnisser. Pere Sunyer, àlies Bassó, sarrier, diu que trobant-se a València fa dos anys estava malalt de mal francès, no podia menjar i estava sec com un bastó, i va tornar al cap de dos dies i li digueren que era mort. Antoni Simonet, forner, el conegué, estant a València servia a l'hospital i ell hi estava malalt, l'anava a veure i estava molt magre, li digueren que era mort. La vda. Francina diu que son marit se'n anà de M. a Barcelona fa 4 anys, després a València, fa un any li digueren que era mort.  

MASCARÓ, Nadala, muller de Martí. 31-8-1605: Mn. Martí Font havia practicat a Càller junt amb altres mallorquins a Martí Mascaró, li digueren que la muller era morta i que determinà tornar. Mn. Antoni Mir, mercader, el tractà a Càller quan hi era i alguns mallorquins, entre ells un germà seu, li digueren que la muller era morta. Martí Mascaró diu que partí de M. fa 6 anys amb sa dona Nadala i anaren a Càller, sa muller morí el mes de febrer passat i als dos mesos determinà tornar a M. Casarà amb Caterina, donzella, f. de Pere Joan Mayol a Manacor.

MASCORT, Pere. 2-9-1639: natural de Ciutadella, casat amb Francina Buades. Miquel Gomila, paraire, natural de Ciutadella, h.M., de 40 anys, el coneixia des de que té records, es criaren plegats, fa tres anys i mig eren soldats a Alexandria de la Palla (Llombardia), es desavingué amb un alferes per qüestions de joc, desembeinaren les espases i l'alferes li pegà una estocada a dit Pere que el ferí als pols del cap, als 3 dies morí, el va veure morir i ajudà a enterrar-lo. Altre testimoni Ramon Alonso, escrivà de M., de 25 anys.

MASSAGUER, Pau. 14-4-1616: català. Domingo Estelrich, de M., estant a València la dona Francina Llorenç, mallorquina, li va dir que venia de captiveri amb el vaixell del patró Garau, on dit Pau anava per mariner, i arribant a Alger tots els que s'escaparen els mataren o es negaren, a Pau el mataren al vaixell. Pere Llorenç, mariner de M., de 30 anys, anava per mariner a la fragata del patró Gavetxo i també hi anava dit Pau i al cap de Cullera trobaren una fragata de moros, n'hi hagué que es tiraren a l'aigua i mataren a dit Pau, no ho va veure, li digué una germana seva que encaptivaren. La viuda Joana Quintana diu que fa un any i mig anava amb el patró Gavatxo i li digueren que morí.  

MASSANET, Miquel. 30-8-1608: Belsolei diu que fa un any anant a Saragossa, Francesc Gener, català, li digué que era mort, d’ordinari anava amb els vaixells del virrei de Sicília i venint en cors li pegaren una estocada i morí a l’hospital de Saragossa (Siracussa) i Joan Canal aportà certificatòria de l’hospital. La dona Caterina Palau diu que el seu marit se’n anà fa 7 anys a Sicília, després va saber que era soldat i va rebre 3 cartes sues i fa un any va saber que era mort d’una estocada a la cuixa, sabent que el patró Belsolei anava a Palerm li comanà que aportés certificatòria de la mort, i va rebre una carta de Jeroni perdiguer, que és a Palerm, que era molt amic del seu marit.

MASSOT, Pere. 26-8-1601: soldat mallorquí. Joan Mut, soldat, diu que l’ha conegut i que és mort (il·legible).

MASSOT, Pere. 28-11-1617: teixidor de llana, casat amb Anna Carcanya. Joan Vaquer, paraire de M., de 39 anys, diu que estava al carrer de St. Miquel i que fa 21 anys ell se'n anà per soldat en la companyia del capità Pardo en la qual estava Massot, anaren a Cartagena, a Cadis i a Sevilla amb les galeres de Sevilla, allà embarcaren amb les galeres de Gènova per a Llevant i en la mar dit Massot morí de malaltia i el llençaren en mar. La vda. diu que hi va estar casada 11 mesos i fa 21 anys s'embarcà en les galeres per soldat, Antoni Llopis, ferrer, li digué que l'havia vist morir, també J. Vaquer li havia dit que l'havia vist morir. Àgata Massot, muller de Damià Perelló, teixidor de llana, de 40 anys, diu que fa més de 20 anys s'embarcà, als 4 o 5 mesos vingueren un tal Rosselló i Antoni Llopis, ferrer, que havien anat amb ell i digueren a la mare que l'havien vist morir.

MATES, Nadal. 19-4-1610: mariner de M., marit de Praxedis Carbonell. El patró Sebastià Coll, de 31 anys, estava de veïnat i ha navegat amb ell, fa 2 anys s'embarcà a la fragata de 15 bancs del patró Pere Català per a València, essent jo a Cullera vingueren i se'n anaren a M., la fragata es perdé a vista de M., s'han trobat trossos, es negà, no romangué a Eivissa perquè hi ha estat. Pau Masagui, català, h.M., el coneixia per ser veïnat del patró Sebastià Coll, on jo estava, la fragata partí de Cullera, tocà a Eivissa i es perdé. La vda. casa amb Antoni Comes, f. d'Antoni, a Sta. Creu.

MATHOS, Antoni. 3-10-1602: Fa 6 anys morí a Alger captiu. La viuda Magdalena Barceló casarà amb Miquel Riber, f. de Miquel, a St. Miquel.

MAYOL, Joan. 13-8-1650: moliner casat amb Caterina Ferrer. Mn. Andreu Diego, racional de l’església parroquial de Xàbia, certifica que el 3 del mes d’agost de 1648 fou soterrat el cadàver de dit Mayol, de nació de Mallorca, a l’hospital de dita vila, era home de 50 anys, de cabell crepo, feia ofici de moliner. 17-9-1650: Gregori Joan, mariner de M., de 28 anys, el va conèixer a M., era vesí a la parròquia de Sta. Creu, diu que fa 5 anys se’n anà de M. i feia de moliner a Xàbia segons entengué d’alguns mallorquins, fa 2 anys anà a Xàbia i demanà per ell i li digueren que era mort a l’hospital de dita vila, al tornar a M. portà la nova a la muller, fa 2 mesos dita Caterina li demanà que li portés una fe de la seva mort per si de cas es volia casar, ho demanà al rector que li digué que l’havia ajudat a morir i el vicari li havia dites misses d’un poc de roba que havien venuda de dit, el vicari, que allà li diuen racional, li feu una fe. 10-10-1650: Gabriel Casesnoves, teixidor de lli, de 50 anys, l’ha conegut molt, eren vesins abans de que es casés, a vegades estava a Calvià i altres molins així de vent com d’aigua, fa 4 o 5 anys se’n anà de M., era home d’uns 45 anys, petitet, de cabells reülls,, barba castanya, amb una dent esbrancada, ha sentit dir que és mort a Xàbia, ha vist la muller com a viuda. Antoni Abrines, de 25 anys, diu que els dos eren naturals de Llucmajor, fa 5 anys se’n anà de M., era home de més de 45 anys, tenia una dent rompuda, ha sentit dit que morí a Xàbia i ha vist anar la dona com a viuda. La vda. Caterina diu que el dia de St. Antoni de gener ha fet 12 anys que s’hi casà i fa 5 anys se’n anà de M., sap que estava a Xàbia i servia a un molí, fa 2 anys rebé noves de que era mort, per medi de Gregori Joan obtingué una fe de la mort.

MAYOR, Bartomeu. 26-5-1611: casat amb Caterina Ferrer. Fou captivat fa 5 anys prop de Bona i el portaren a Bizerta, al cap de tres any i mig anà al golf de Venècia amb una galiota que es perdé anant en cors.

MELIÀ, Rafel. 26-2-1640: de Porreres, casat amb Bàrbara Sansó. Joan Fornés, conrador de Puigpunyent, de 44 anys, diu que farà 4 anys el juriol vinent que se'n anaren junts per soldats en la companyia que feu el sr. Felip Fuster i després foren lliurats al capità Gili i anant embarcats en les galeres d'Espanya, que eren 44 galeres, prop de les illes de Sta. Margarita i St. Honorat prengué mal de febres i als 6 o 7 dies morí, el va veure morir i aportà a la proa de la galera d'on es llancen en mar els morts si són lluny de terra, quan vingué a M. trobà la dona que anava com a viuda perquè sabé la nova. 3-3: Nicolau Frontera, traginer d'Inca de 23 anys, diu que farà 4 anys el juriol vinent s'embarcaren per soldats en la galera Sta. Clara i prop de les illes de Sta. Maria (sic) i St. Honorat es posaren malalt i dit Rafel morí, moriren altres camarades com Joan Reura i Vicenç Ramis, en moriren moltíssims, coneixia la dona perquè quan estaven al castell de Bellver hi anava a aportar-li refrecs.

MESQUIDA, Elisabet. 12-1-1606: mallorquina, muller d'Onofre Bujosa. Era esclava a Alger, s'havia fet mora i son amo la tenia per sa muller. Morí fa dos anys i mig de part.

MESTRE, Antoni. 13-2-1640: gerrer d'Inca, casat amb Antonina Domènech. Cristòfol Llompart, matalasser de M., de 20 anys, el coneixia de vista de quan anava a Inca alguns dijous i després a Menorca soldat de la companyia del capità Ignasi Torrella, va entendre que era casat fa 9 o 10 mesos, ja anava de mala gana, els portaren a Catalunya al camp del castell de Salses (Rosselló), la nit dels Reis passada begué aigua i l'endemà morí, el va veure morir. Antoni Serra, bracer natural d'Esporles, h. de la ciutat, de 30 anys, el va conèixer a Menorca on eren soldats, sols feia 9 mesos que era casat, anava malaltís i li donaven matraques i les 50 ll. que li havien donat per ser soldat li amargaven, deia que havia anat a la companyia per un germà seu, després anaren al camp del castell de Salses i el dia dels Reis morí, el va veure morir i fou enterrat a dit camp.

MESTRE, Pere. 8-2-1653: casat amb Mònica Alsina. Mestre Pere Alsina, teixidor de lli, de 34 anys, diu que era casat amb una germana seva, les carnestoltes passades se’n anaren amb la sagetia del patró Sebastià Reus amb una companyia, va estar malalt 15 dies i morí, el va veure morir. Mestre Pere Ramonell, paraire de M., de 37 anys, diu que fa un any se’n anaren amb la sagetia del patró Reus, quan foren al Camp ell estava a la barraca de Pere Alsina i li prengué mal i morí, ajudà a enterrar-lo. La vda. Mònica diu que hi va estar casada un any i mig, fa un any se’n anà al camp de Barcelona amb la sagetia del patró Reus, allà va estar amb el seu germà a una barraca, sabé que li havia pres mal i que morí als 15 dies, al cap d’alguns dies el germà li aportà la nova.

METGE, Bartomeu. 29-11-1604:  Miquel Veles, de M., diu que anava amb ell a la barca o fragata on anava el virrei, quan anaren al Cuco fa un any el va veure enmig dels moros i no tornà a les barques. Marc Bras, casat a M., anava al mateix vaixell i dels que estaven en terra no campà ningú.

MINGUET, Joan. 23-4-1603: Jaco Maroto, patró francès casat a M., i Joan Pons, francès, diuen que és mort. La viuda Margarita diu que l'avisaren de que son marit era mort. i es posa viuda.

MIQUEL, Antoni. 15-9-1617: paraire, casat amb Elisabet Moragues. Era captiu en Xiu (Quios) a 300 milles de Constantinoble i morí. La vda. casa amb Antoni Abram, f. d'Antoni, a Sta. Eulàlia.

MIQUEL, Esteve de. 17-7-1618: raguseu casat amb Elisabet Prats. Anant per mariner a la nau del capità Prohens, essent a Tetuan, fa 3 o 4 mesos el captivaren i el portaren a Alger, i morí de cansament de carregar la galera, son amo.

MIR, Antoni. 9-6-1641: sastre de M., casat amb Clara Ameller, havia mort captiu a Tunis de malaltia. La vda. casa amb Mateu Carbonell, vdo., a Sta. Creu.

MIR, Ramon. 3-10-1642: picapedrer, casat amb Magdalena Martí, àlies Catalana. El mag. Jaume d’Olesa, donzell de M., de 26 anys, diu que el 1635 passaren junts a Milà i sap que morí a Novara de mort violenta, segons li digué el seu capità que era Onofre Pastor Safortesa quan hi arribà el 1637 que un tudescos el mataren a estocades feia un dia o dos, l’havia anotat a les llistes dels soldats com a morts. L’honorable Antoni Creu, de 38 anys, diu que se’n anà amb la lleva que es feu quan anaren a les illes de Sta. Margarita i St. Honorat per soldat de la companyia del capità Onofre Pastor Safortesa, també hi anà Ramon Mir però amb altre capità, quan hi foren enviaren algunes companyies a l’estat de Milà i se’n anà Mir, sap que morí a estocades de 4 tudescos a Novara, de l’estat de Milà, fa 5 anys, fou cosa molt pública la sua mort. La vda. Magdalena diu que s’hi casà fa uns 9 anys, al cap d’un any se’n anà per soldat de la companyia de don Gregori Vilallonga quan anaren a les illes i d’allà a Milà, estant a Barcelona fa 5 anys li digueren que era mort a l’estat de Milà i es posà com a viuda.

MIRRA, Francesc. 15-4-1622: niçard, casat amb Margarita Sequeressa. El patró Gabriel Montserrat, àlies Negret, de 40 anys, sap que és mort, ha estat moltes voltes a Dénia i la dona Onofre Gelabert, mallorquina, casada amb Lluís, niçard, li digué que el mataren a punyalades fa 10 o 12 anys al temps que tragueren els moriscos de València, feia feina a una botiga amb mallorquins, també ha sentit a dir a un niçard que vivia a Dénia que la muller es posà viuda, no es sap on està enterrat perquè en aquex temps trobaren molta gent morta per los camins per lo que era la bulla de treure los moriscos d'Espanya i de ordinari se mataven homes i no sabien qui eren, per ser niçard no el degueren conèixer. Antoni Aleix, mariner de M., de 35 anys l'ha conegut molt a M. i a Dénia, a M. feia feina a casa de Pasqual Sabater i a Dènia a casa d'Onofre Giberta, àlies Patroneta, mallorquina casada amb un niçard sabater, el maig passat li digué la viuda que li aportés fe de Dénia de com son marit és mort, Patroneta li digué que era impossible saber on està enterrat, fa 12 anys sortí de Dénia amb altre niçard que també feia feina a dita botiga i el jove tornà als 2 o 3 dies i digué que l'havien mort, era molt conegut a Dénia, cada dia trobaven homes morts, molts moriscos, si els tenien per moriscos no els soterraven a lloc sagrat. Un tal Paulo, mallorquí que està a Gandia, ha fet diligències i no l'ha trobat, però és fama pública que és mort. Llorenç Sales, àlies Parker, fuster de M., de 33 anys, ha sentit a dir a Dénia a Onofre Gelabert, àlies Patroneta, vda. mallorquina que està a Dénia, que Mirra, sabater niçard, l'haurien mort feia 10 o 12 anys quan tragueren els moriscos, no es sap on està enterrat perquè mataven molta gent que no coneixien i pensant que eren moriscos no els enterraven en esglésies. Rafel Avellà, sabater de M., de 26 anys, diu que ha estat algunes voltes a Dénia i ha sentit dir a Onofre Gilabert, vda. que havia estat casada amb un sabater niçard, que a Mirra l'havien mort a punyalades al temps que tragueren els moriscos, farà 12 anys, treballava en sa casa de sabater, a Dénia era fama pública que l'havien mort. Antoni Berga, mariner de M., de 50 anys, diu que ha estat moltes vegades a Dénia en casa d'O. Gelabert, que havia estat casada amb Lluís, sabater niçard, i li havien dit que Mirra, casat a M., era mort. La vda. Margarita diu que son marit se'n anà de M. a Dénia farà 13 o 14 anys bandejat i li escrigué algunes lletres, deia que estava en casa de la Patroneta qui als 3 4 anys li envià a dir que l'havien mort i es va posar de viuda i li feu dir misses, alguns niçards li han dit que era mort, si fos viu li hauria escrit. Joan Mayol, mallorquí que habitava a Dénia, digué que l'havia vist matar a Binibeque (?) a 4 llegues de Dénia. Patroneta el volia molt, el tenia com a fill.

MISSER, Joan. 27-10-1606: català casat a M. amb Jerònia Ferrer. Fa 5 anys fou portat a Alger captiu i farà dos anys morí de febres i el varen enterrar.

MOLL, Antoni. 5-7-1623: sabater, casat amb Caterina Pellisser. Agustí Nicolau, àlies Corto, mariner de M., l'ha conegut a M.. diu que feia de mariner, anava a una fragata de don Joan de Càrdenes que jo comandava, estaven al port de Marci al mes de febrer passat i es mogué gran tempestat que la fragata trabucà, aquell és negat i al cap de 10 o 12 dies el trobaren a la orilla del mar, el conegué i l'enterraren a la vila de Marci, que és fortalesa en terres de Barbaria. Pere Castelló, mariner de M., de 40 anys, diu que els mesos passats anà a Orà en el vaixell del patró Pujolet, en que jo hi anava, el 8 de febrer era dins la fragata al port de Marci i es mogué gran tempesta, trabucaren 2 fragates i Moll es negà, jo campi nedant, al cap d'11 dies el trobaren a la vorera de mar mort, el va conèixer molt bé i l'enterraren a la vila de Marci, que és una fortalesa que el rei té en Barbaria. La viuda diu que se'n anà amb el patró Pujolet a Orà i ha sabut per alguns mariners mallorquins que morí negat.

moltes dones que els marits anaven a dites barques.

MONTSERRAT, Pere, àlies Gat. 12-1-1640: de Felanitx, casat amb Joana Padrines. Bartomeu Cerdà, conrador de Felanitx, de 30 anys, l'ha conegut molt, fa 9 anys se'n anaren junts amb la companyia de don Gregori Villalonga i als 3 mesos a un lloc que es diu Bersano[14], de l'estat de Milà, li prengué mal i als 20 dies morí, tindria aleshores 28 anys, el va veure morir i enterrar a l'església de Sant Víctor. Joan Banús, de Felanitx, de 36 anys, diu que se'n anaren junts per soldats a Itàlia fa 9 anys, als 3 o 4 mesos, estant a Bersano de l'estat de Milà prengué mal de febres fortes i a una posada on estaven allotjats als 20 dies morí, el va veure enterrar a l'església de Sant Víctor, un germà seu Cristòfol Montserrat prengué la sua roba, al venir a Mallorca portà la nova a la dona que es posà com a viuda, quan morí tindria 27 o 28 anys. La viuda es casa a Felanitx amb Antoni Capó, fill de Jaume, de Binissalem.

MORA, Antoni. 23-5-1606: casat amb Pareta. El capturaren fa 4 o 5 anys i fou captiu a Alger, morí de pesta fa 18 mesos, l'enterraren a Babaluet, lloc on enterren els captius cristians.

MORA, Bartomeu. 7-9-1602: Marc Bras, català casat a M., de 26 anys, el coneixia, anaren 3 anys amb un mateix vaixell, diu que era casat amb Jerònia Ferrerina i que anant en cors amb els galions caigué mal i morí al seu costat, el llençaren en mar amb 2 pedres als peus. Francesc Ledesma, mallorquí de 30 anys, trobant-se a Sicília els galions li digueren que havia mort feia un any. La vda. casarà amb Miquel Rovira, vdo., a Sta. Creu.

MORAGUES, Antoni. 2-11-1652: mariner de M., casat amb Caterina Gomila. Jaume Massot, mariner de M., de 30 anys, diu que eren cosins germans, sa mara era filla d’una germana de ma mare (sic), és negà anant amb el vaixell del patró Xipelli a Calvi de Còrsega, dit testimoni escapà amb altres, farà dos anys, a les hores seria de 20 anys. Gabriel Coll, mariner de M., de 30 anys, diu que a principis de març farà dos anys anava amb una sagetia dita Sant Joan i a Saona de Gènova, i arribaren 4 mariners que anavan amb el patró Xapeli, eren Jaume Massot, Llorenç Gomila, menorquí, un nebot del patró dit Bernat i Bartomeu Sanxis (?), i els referiren els fets de Calvi, que sols havien escapat ells amb un bot. La vda. diu que als 4 mesos de casada se’n anà amb la sagetia St. Pau del patró Xapelli, vingueren 4 marineres i explicaren la mort.

MORELL, Pere. 14-1-1601: català casat a M. amb Francina, fa 4 anys el captivaren, fou captiu a Alger i després a Constantinoble, on morí. La viuda casarà amb Cristòfol Tarrassa, vdo.

MULET, Bernat. 28-8-1626: de Selva. Pere Joan Bolitxer, prevere de 33 anys, servia de capellà a una companyia de soldats, anaven amb un galió i Mulet morí el 22-4-1615 de ferides al cap, el va ajudat a bé morir i escrigué una lletra a son pare. Andreu Matheu de Selva, de 69 anys, diverses vegades ha sentit dir al reverent Jeroni Bolitxer i al reverent Antoni Cànaves de Mosa que l'havien sentenciat a mort a Cadis perquè isqué del galió en companyia de altres soldats i els seguiren tirant arcabussades i fou ferit, l'agafaren i als 6 dies morí. La vda. Antonina Litrà de Selva es podrà casar.

MUNANER, Caterina. 18-6-1626: casada amb Antoni Company, mariner de M. El patró Macià Regarau, d'Alcúdia, de 31 anys, la conegué a M. i diu que se'n anà a Palerm i fa un any ell anà a Palerm amb el bergantí del patró Malagana i allí li digueren molts mallorquins, sobre tot soldats, que era morta de pesta, en particular el seu germà Jaume Regarau i 2 germanes seves. El patró Llorenç Ricard, àlies Malagana, de M., de 36 anys, diu que l'any passat per St. Joan, arribà a Palerm amb el bergantí, amb Julià Socies anaren a la llonja i arribà Miquel Company, sergent de M., i li digué que fes saber a Antoni Company, son nebot, que sa muller era morta. El viudo Antoni Company diu que estant casat a M. anà a Palerm i sa muller hi anà quan ell ja era partit, arribaren noves a M. de que era morta. Antoni Miquel, escrivà de 36 anys, sap que és morta per cartes que rebé fa 6 mesos d'Antoni Company, sergent, que és son cosí, amb el patró Malagana, que digués a sa germana Margarita Quintana que digués a son nebot que sa dona era morta, quen fes gràcies a Déu quel havia aliberat perquè ella tenia mala fama.

MUNTANER, Antonina. 21-10-1621: casada en segones núpcies amb Miquel Rigo. Jaume Sastre, moliner de M., de 26 anys, diu que al setembre ha fet un any que es trobava a Càller amb altres mallorquins i saberen que al moll havien morta una dona mallorquina, desembarcaren dels galions de don Lluís Faxardo, on anava embarcat, i la veure morta de punyalades. Miquel Gallard, ferrer de 30 anys, diu que fa un any i mig es trobava a Càller anant soldat als galions i li digueren que havien morta una mallorquina que nomia Antonina Muntaner. Miquel Rigo, bracer, havia casat amb dita Antonina, que era viuda de Bernat Murta, per la seva mala sort se'n anà de M. amb un home fa 5 anys a Càller, ha sabut que havia estat morta a punyalades, la nova l'ha sabuda fa 3 o 4 mesos de Mateu Planes, mallorquí que l'havia vista morta, i ho ha sentit dir a molts altres mallorquins.

NAULENT, Pere Pau. 21-7-1622: català casat a M. amb Francina Brocas, estigueren casats 2 anys. Navegava en la nau del capità Prohens, fa 6 anys partiren de M. cap a Eivissa i el 16 d'abril de 1616 trobaren 8 naus de corsaris, a Pere Pau se li disparà un mosquet i el ferí a una mà, els captivaren i aportaren a Alger, morí als 5 dies abans d'arribar a Alger.

NAVARRO, Marc Antoni. 26-10-1651: natural d’Alacant, casat amb Esperança Navarro. L’alferes Jusepe Steve, de Xàbia, que va a la galera San Francisco d’Espanya, de 39 anys, conegué Esperança a Alacant on era casada amb Navarro i tenien tenda a la plaça de la porta vella, diu que Navarro morí fa 6 anys de mort natural, un any i mig després de la seva mort anà a Alacant d’Itàlia i tots li digueren que havia mort, fa dos anys que la coneix a M.

NICOLAU, Rafel. 10-4-1623: de Montuïri, casat amb Francina Martí i Nicolau. Antoni Pocoví, de Montuïri, diu que fa dos anys arribaren a Dénia, passà pel taller on feia feina i el trobà malalt, rebé els sagraments, li donà menjar, al cap d’hores li digueren que era mort a l’hospital.

NOGUERA, Pau. 28-7-1616: menor, picapedrer, fill de patró Pau Noguera, qu., casat amb Francina Garcies. Esperit Denans, patró, domiciliat a M., de 41 anys, el conegué fa més de 15 anys, el va trobar a Màlaga l'octubre passat de 1615 i s'embarcà al seu vaixell, anaren a Puerto de Santa María on va estar dos mesos aguardant càrrega i ell caigué malalt, el portà a un hostal on morí, l'enterraren a l'església major de Puerto de Santa María. Joan Antoni Deià, negociador natural de la present ciutat, f. de Joan, de 25 anys, el coneixia i diu que darrerament feia de mariner, era casat amb una filla de mestre Gacies, venint de Sevilla amb el patró Esperit Denans quan foren a Puerto de Sta. María caigué malalt de febres, morí i fou enterrat a l'església, el veren mort molts de mallorquins com Francesc Ballester, mariner, un fill de pasqual alemany i molts altres.

NOVELL, la muller de Pere. 30-5-1623: Pere Novell de Santanyí va viure a Barcelona amb sa dona que hi morí, deixant-hi les filles tornà a M. Jaume Valens, de M., diu que diverses vegades ha anat a Barcelona i Novell li donava cartes perquè les aportés a les filles, les aportava a casa seva al carrer del Corretger, i sempre ha vist les 3 filles i mai a sa muller, sempre ha pensat que era viudo. Francesc Nulla, de 60 anys, diu que fa 3 mesos dit Pere posà en sa casa i sempre li ha sentit dir que és viudo, ha vist que rebia cartes de Barcelona firmades per les filles i no per sa muller. Jaume Reull, de 60 anys, diu que fa 3 mesos està en sa casa i li digué que sa muller feia 13 anys que era morta, li ha vist escriure cartes a ses filles. Francesc Blanquer, natural de Barcelona, de 30 anys, fa molt d'anys que el coneix de Barcelona on es casà i que la muller morí fa 13 anys.

OBRADOR, Marc. 14-5-1618: casat amb Francina. Agustí Prohens, m. de M., de 48 anys, sap que és mort (tallat).  

OLIVA, Paulo. 22-9-1610: casat a M.. El patró Domingo Gassa, mallorquí de 34 anys, diu que Oliva anava a la nau del capità Ferrer i ell a la del patró Esperit Denans, son cunyat, i de Gènova partiren en conserva cap a M. i per borrasca es negà. El patró Esperit Denans, casat a M., de 35 anys, diu que anava per mariner a la nau del capità Ferrer, mallorquí, partiren junts de Gènova, trobaren borrasques i arribats a M. no en saberen noves, s'haurien negat. Jaume Ferrer, m.M. de 35 anys, diu que la sua nau partí de Gènova en conserva i mai ha aparegut, no s'han sabut noves. La vda. Anna casa amb Rafel Guàrdia, f. d'Antoni, a Sta. Creu.

OLIVER, Antoni. Juny 1603: Marc Bosch, català casat a M., diu que se’n anà amb ell amb 4 vaixells i morí en terra de moros. Jaume Mir, mariner mallorquí, diu que Bosch estava casat amb Magdalena, que està prop de la font de Santa Creu, anava amb les barques que anaren al Cuco i estant en terra morí.

OLIVER, Francina. 12-2-1625: àlies Blanca. El noble don Pedro Grau, de 38 anys, l’ha coneguda, anant de M. amb la companyia del capità don Felip de la Cavalleria farà 7 anys, dins la nau s’embarcà dita dona que deia que era casada a M. i arribà a Llombardia a una vila que es diu Montecastelo a 5 milles d’Alexandria de la Palla, estava al servei de D. Joan Oliver, sergent, caigué malalta i dit sergent l’envià a Alexandria de la Palla a l’hospital de St. Antoni, hi anà amb l’alferes Galceran Tries i el que regia l’hospital els digué que era morta, ha estat 20 mesos a dita ciutat i no l’ha vista ni sentida anomenar. El mag. Galceran Tries, c.M., de 37 anys, diu que sent alferes del capità Felip de la Cavalleria l’any 1617 partiren de M. amb una companyia de soldats i entre altres dones que aportaven els soldats s’embarcà Francina en la barca de Llorenç dels Orts i essent a Barcelona s’apuntà amb el sergent Oliver i vengué a Alexandria de la Palla, caigué malalta i el sergent l’envià a l’hospital i allà morí. Pere Andreu Bosch, negociant, f. de Gabriel, de 23 anys, diu que trobant-se a Gènova l'any 1620 hi anà el patró Pujolet de M. i li donà una carta per anar a Alexandria de la Palla per veure si era veritat que a l'hospital morí Francina Oliver, mallorquina, que pagaria tots els gastos, anant a Milà hi va passar i el majordom de l'hospital mirà el llibre dels morts i li donà una fe firmada de com era morta, li volia donat 20 reals i no volgué cobrar.

OLIVER, Gaspar. 3-4-1602. Joan Viquet, blanquer, diu que eren soldats a la companyia del capità Orlandis, arribaren a La Corunya, desembarcà malalt i morí a l'hospital junt amb altres mallorquins. Pere Llabrés, sastre de M., diu que era casat amb una Anna del carrer de l'Argenteria, foren soldats i morí a l'hospital de La Corunya.

OLIVER, Josep. 24-1-1652: sabater de la ciutat, casat amb Magdalena Bisbal. El capità Francesc Julià, c.M., de 24 anys, fa 5 anys anà amb sa companyia amb la nau del captà Canals a Nàpols, al cap d’un any caigué malalt i l’aportaren a l’hospital de Santiago on morí, el trobà mort damunt el llit, seria d’uns 24 anys. Miquel Ribes, carnisser de M., de 24 anys, diu que era son cunyat ja que era casat amb una germana sua, fa 5 anys se’n anaren amb la companyia del capità Fr. Julià per soldats, anaren a Nàpols, al cap d’un any i 4 mesos caigué malalt i el portaren a l’hospital on morí. La vda. diu que son marit se’n anà soldat fa 5 anys i al cap d’un any i mig sabé que havia mort a Nàpols.

OLIVER, Vicenç. 6-9-1618: la viuda Caterina diu que son marit morí a Càller fent una peça d'artilleria segons li han referir persones vingudes d'allà. El patró Antoni Gibert, mallorquí de 34 anys, diu que anava amb el patró Andreu de Lorca sortint de Càller per prendre una fragata de moros i anant per la costa de Sardenya trobaren 4 fragates i una galiota que lis donaren caça fins a una fortalesa, enviaren avís al virrei que els trameté una fragata de 17 bancs i una d'11 de Malta, pensant que eren moros tiraren una canonada que matà 5 homes, un d'ells dit Oliver que coneixia molt per ser veí seu, això farà un any. Francesc Far, mariner mallorquí de 20 anys, diu que anava a la barca del patró Andrés de la Orcha amb altres mallorquins i unes fragates de moros els donaren caça, el virrei envià el socorro de 2 fragates i pensaren que eren turcs, dispararen i mataren 5 homes, entre ells V. Oliver que enterraren a Sta. Eulàlia de Càller, va dir a sa muller que son marit era mort.  

ORIOL, Montserrat. 6-12-1610: català, casat a M. amb Caterina Collana. El patró Joan Bosch, mallorquí de 70 anys, diu que fa 3 o 4 anys partí amb un bergantí carregat de formatge per València del qual era patró Rafel Bosch, mon fill, hi anava per mariner, es perderen, a la volta de Campos trobaren els rems, veles i altres arreus de dit vaixell i formatge a la platja. El patró Joan Blascos, mallorquí de 50 anys, diu que fa 3 o 4 anys anava per mariner amb el patró Bosch i es negaren davant Campos. La viuda casa amb Antoni Negre a Sta. Creu.

PAIS, Llorenç. 14-1-1611: català casat a M. amb Francina Calvo. Baltasar Selleres (?), mallorquí de 21 anys, diu que anava amb la fragata del patró Perico Català, per mariner, jo era a València amb altre vaixell, ell es negaren fa 2 anys. Pere Miquel Paulo, mallorquí de 20 anys, diu que anava a la fragata del patró Perico, partí de València i es negà. La vda. casa amb Pere Foret, f. de Joan, a Sta. Creu.

PAPRON, Pere Pau. 28-11-1641: de Barcelona, casat amb Joana Sastre. Joan de Nadhine (?), de l'Alguer (Sardenya), de 55 anys, diu que molt temps que el coneixia de M., era a la casa del il·lustre sr. don Alonso de Cardona, virrei de M., partiren junts per Tarragona amb la sagetia del patró A. Francès, quan foren prop de la platja de Vinaròs isqueren una xalupa de 12 bancs i una galera de França, els donaren caça i els captivaren, els posaren a dues galeres diferents, al cap de dos o tres mesos va saber que era mort, li digueren el còmit i altra gent de la galera on havia mort de malaltia corporal, quan va tenir llibertat va anar a la sua galera i tots li digueren que era mort, al banc on penava hi havia un jove menorquí. 30-11: Joan Bru, de Toló, domiciliat a M., de 40 anys, diu que partiren junts de M. amb una sagetia, quan foren davant dels Alfacs una galera i una xalupa francesa els captivaren i els portaren als dos a una mateixa galera, als 3 mesos caigué malalt i als pocs dies el va veure llançà en mar mort, quan va arribà a M. portà la nova a la muller. La viuda diu que va estar casada amb Papron, negociant, dos anys, fa 3 o 4 mesos se'n anà amb una sagetia per Tarragona amb mercaderia i pocs dies fa que el patró Adam Bru, francès, li aportà la nova de que era mort i l'havia vist llançà en mar, i es posà com a viuda.

PASQUAL, Jaume. 25-8-1603: soldat mallorquí. Hernando López de la Cacere (?), de León, que fou soldat i criat del virrei de Nàpols, el conegué i diu que morí a una ciutat de Nàpols farà un any. Joan de Viche Caudete del bisbat de Jaen, soldat del tercio de Nàpols, el conegué 4 anys a la seva companyia i diu que morí. Pedro de Avarez (?) de Ribr de Uz (sic), soldat del tercio de Nàpols, el conegué soldat a la ciutat de Càpua on va morir fa un any. Antón Tromessa (?), capità d'infanteria de Galícia, al present al port de M., el conegué i diu que morí a Càpua.

PASQUAL, Joan. 18-3-1604: Jaume Campa, prevere, el conegué i fa 3 anys el va veure morir a Ciutadella i enterrar a l'església major. Joan Rotger, germà de Margarita, li digué que el seu home havia mort a Menorca. Antoni Cerdà de Porreres, testimoni. La viuda Margarita casa amb Gabriel Socies, vdo.

PEDRÓS, Joan. 12-7-1611: àlies Vicari, fou escolà de Sta. Eulàlia, casat a la Calatrava amb Joana Salvà (que casà viuda). Pere Antoni Vidal, blanquer de M., de 50 anys, l’ha conegut, trobant-se a València fa 5 o 6 anys el va veure que feia de trencador de pedra i volia enviar a demanar la muller, un dia el va trobar molt malament, mallorquins li digueren que l’aportaren a l’hospital i morí, Antoni Ballester, mallorquí, li donà lletres per sa muller. Jeroni Nadal, forner de 40 anys, el coneixia de minyó, a València jeien junt quan hi anava, el darrer pic el va trobar malalt, a l’hospital li digueren mallorquins que era mort, farà 5 anys. La dona Joana Salvà diu que son marit fa 8 o 9 anys anà a València i allà morí. Casa amb Pere Joan Prunes, f. de Vicenç, a Sta. Eulàlia.

PELLISSER, Guillem. 23-7-1608: Miquel Pellisser, bracer, diu que la darrera vegada que va veure al seu fill Guillem fou a Barcelona fa 3 anys que s’embarcava. Francesc Mitjavila, de 60 anys, diu que el va veure embarcar a Barcelona a la barca del patró Mateu Pelut que anava al rei Cuco.

PERETÓ, Perot (Parató). 10-10-1603: d'Alcúdia casat amb Margarita Martorell, àlies Torteta. Fa 3 anys partí d’Alcúdia per Barcelona i allà per Llevant i tornant el captivaren els moros de Bizerta, intentà fugir i li donaren moltes bastonades pel ventre i esquena i morí.

PERIS, Joan. 12-3-1601: morí a València. Pere Cifre, paraire, reconeix la lletra del seu germà Jaume, prevere, que té càrrec de l’Hospital den Bou de València, que certifica la mort de Peris. La viuda Gayana sabé la nova pel patró Bonet que li aportà una lletra de l’hospital. Joan Bonet, mariner, domiciliat a la ciutat de M., declara que havia d’anar a València i la dona Gayana li donà una carta per son marit i li digueren que era mort, el capellà de l’hospital li digué que el confessà.

PERPINYÀ, Joan. 7-11-1619: de Pollença, casat amb Caterina Castell, de 34 anys. A Tunis fa 4 anys, aportaren 3 o 4 esclaus de Pollença, un d'ells Joan Perpinyà que morí fa un any de mort natural. La vda., diu que fa 4 anys els moros captivaren son marit al lloc d'Ariant del terme de Pollença, casarà a Pollença amb Jaume Nadal, vdo.

PI, Antoni. 11-10-1623: calafat de M., casat amb Apol·lònia Vives, hi va estar casada 9 anys, i al cap d'un any el captivaren moros i el portaren a Constantinoble, fou captiu 14 anys i morí de pesta fa 3 anys.

PISÀ, Gaspar. 19-8-1602: mercader. El seu germà Miquel diu que sap que és mort per una lletra de Mn. Bartomeu Vallès de València, morí en sa casa i trameté diners a sa muller, farà 4 anys. Rafel Santandreu, mercader de M., sap que morí a València a casa  de B. Vallès, on ha estat. La viuda Anna diu que fa 7 anys son marit anà a Càller i després d'un any anà a València amb un càrrec de formatge i malalt morí a casa de B. Vallès fa 6 anys. La vda. casarà amb Perot Massot, vdo,. a Sta. Eulàlia.

PISÀ, Pere. 30-10-1601: casat amb Joana Verger. Pere Llabrés, sastre, diu que Pisà se'n anà de M. amb el capità Francesc Orlandis amb una companyia de soldats, anaren junts amb els galions, pel camí prengué mal, morí i el llençaren en mar, fa 2 anys i mig que és mort. La vda. rebé la nova pel fill del soldat Llabrés.

PLANES, Pere. 3-6-1623: de M. Miquel Pasqual, natural de la ciutat, ara habitador de Sencelles, de 38 anys, l'ha conegut, diu que l'any passat anà a Barcelona, la muller Mònica, que estava per criada a casa del sr. Pau Sureda, li demanà que mirés si son marit era mort, que se'n anà en les galeres de Barcelona, hi va estar 6 setmanes i va fer diligències i tots els forçats de la capitana de Barcelona li digueren que morí el 3 de març prop passat. Joan Vilar (?), forçat a la capitana de Barcelona, avui al port de M., de 35 anys, diu que han vogat junts a un banc, l'ha vist morir. Francesc Fito, francès, forçat a la capitana, avui a M., de 48 anys, el conegué a la galera, diu que morí venint de Gènova i fou enterrat a Barcelona.  

POL, Francesc. 27-7-1622: sabater de M., casat amb Francina. El dissabte de Sta. Caterina farà 3 anys venint de Càller a la Illa Rossa el captivaren moros i fou captiu a Tunis, morí de pesta 12 o 15 dies abans de les festes de Pasqua de Resurrecció prop passades al bany. La vda. casarà a Sta. Eulàlia amb Vicenç Mir, f. de Bartomeu.

POL, Joan Miquel. 1-3-1646: venedor a la plaça de Sta. Eulàlia, casat amb Joana Avellà. Joan Agustí Hispano, prevere beneficiat a St. Nicolau, Dr teòleg, de 26 anys, diu que es trobava a Tarragona on hi havia algunes companyies d’infanteria de M., una del capità Jaume Custurer, quan havia de venir cap a M. li digueren que havien mort alguns soldats mallorquins, i Tomàs Reus, que servia de furrier, li donà una llista dels morts, ell els havia vist morir, i a la llista hi era J.M. Pol i va donar la nova a la viuda. Pere Andreu Provensal, sabater de M., de 33 anys, diu que estava a Tarragona amb el virrei don Lope de Francia, un dia fent feina de sabater conversà amb alguns mallorquins que li digueren que dit Pol, de sobrenom Canti, era mort. Pere Antoni Mir, paraire de M., de 33 anys, diu que 6 anys abans anà a Tarragona per ordre de sa majestat amb infanteria de M., cuidant del socorro, trobant que faltaven alguns soldats feren diligències i saberen que toparen amb els miquelets i els havien mort, un era dit Pol. La viuda diu que son marit després de uns anys de casada se’n anà a Tarragona, i al cap d’alguns mesos els que vingueren li digueren que era mort i ara casa amb Josep Montserrat, f. de Llorenç i de Gràcia Gabater de Nàpols, a St. Jaume.

Pons, Jaume. 4-5-1641: casat amb Antonina Jaume de Binissalem. Lluc Albertí de Selva, de 50 anys, diu que fa 6 anys se'n anaren els dos per soldats, ell del capità Miquel Joan de Santacília i jo de don Joan Sunyer, s'embarcaren en les galeres d'Espanya i els aportaren a les illes de Sta. Margarita i St. Honorat (França), allà estigueren junts 3 mesos, ell prengué febres malignes i als pocs dies morí, el va veure morir i enterrar.  

POU, Antoni. 3-12-1646: corder, casat amb Caterina Caimari que declara que son marit fa 5 anys i alguns mesos se’n anà per Tarragona i al cap d’un mes arribà nova de que ell i altres mallorquins que anaven en una tartana que es partí foren captivats per les galeres de França i foren clavats per remers a dites galeres, al cap d’alguns mesos li aportaren la nova de que havia mort a la galera i ella es posà hàbit de viuda. Pere Selleres, de M., de 27 anys, regius alquazerius, diu que fa 5 o 6 anys partiren del present port de M., en una tartana, per Tarragona i foren captivats per les galeres de França i els repartiren per les galeres, a ell el clavaren a la galera la Ducala i a Pou a la galera la Guisarda, estant les paleres al port de Marsella farà dos anys i pocs mesos que eren captius, va veure al port de Marsella una processó de capellans que aportaven un cos mort a la sepultura, demanant qui era el mort li digueren que un mallorquí, va saber que era el cos d’Antoni Pou. Jaume Martorell, mariner de M., de 32 anys diu que fa 6 anys partí en una tartana per Tarragona, en la qual anava dit Pou, fou captivada per les galeres de França, els clavaren a les galeres, al cap d’any i mig sentí dir que Pou era mort a la galera La Guisarda. Caterina, muller de Francesc Campamar, gerrer de M., de 37 anys, diu que Pou s’embarcà per Tarragona fa 6 anys i fou captivat per les galeres de França, sabent-se a M. els parents el volien rescatar, juntaren 40 reals de a 8 pel rescat els enviaren per medi de mestre Caimari i al cap de poc vingué la nova de que era mort a la galera i els parents recuperaren els 40 reals, té per certa la mort. La vda. casa a Sta. Eulàlia amb Llorenç Borràs, f. de Llorenç.

PRATS, Jaume. 30-10-1607: de Sóller, casat amb Antonina Puig, avui orba. Joan Gelabert, mariner mallorquí de 42 anys,, diu que anava en cors amb una fragata de Mn. Antic Jofre junt amb altre, i estant a Barbaria vingueren moros i els arcabussejaren matant a Prats, el llençaren en mar dins un sac, farà 12 anys. El patró Jaume Pelut, mallorquí de 53 anys, diu que anava amb una fragata d'Antic Jofre, els moros els tiraren escopetades i morí Prats, farà 12 o 13 anys.

PRATS, Joan. 5-9-1641: ferrer de M., casat amb Anna Tauler. El patró Bernat Estarelles, de M., de 33 anys, diu que fa 4 anys era mariner al seu vaixell, ha fet un any el dia de St. Gil se'n anaren a València per servei de sa majestat, anaren a Cotlliure i a Roses on dit Prats caigué malalt, anaren a Tarragona i allà morí el dijous sant, va ajudar a aportar-lo a enterrar al fossar de St. Telm de Tarragona. El patró Miquel Avellà, de M., de 35 anys, el coneixia de fa 4 anys, navegaren junts amb el vaixell el patró Estarelles, fa un any partiren en dit vaixell per València... morí el dijous sant a Tarragona, el va veure mort i ajudà a enterrar-lo. La viuda diu que s'hi va casar fa 10 anys i fa un any el dia de St. Gil se'n anà per mariner amb el bergantí del patró Estarelles en servei de sa majestat, va saber noves de que a Roses havia caigut malalt de febres, a la mitjana festa de Pasqua per una carta del patró va saber que era mort i el mateix li digueren els mariners que aportaren la carta.

PRATS, Damià. 5-11-1602: mallorquí. Miquel Ferrer, mallorquí, soldat que va a la galera del duc de Turcia (?), diu que anaven soldats i essent a La Corunya li agafaren febres i morí farà 3 anys. Joan Barceló, mallorquí, soldat que anava a dita galera també ho declara. La dona Joana March casarà a St. Jaume amb Melcior Antich, f. de Pere.

PRATS, Pere. 16-3-1602: casat a M. amb una filla de Joan Company, gerrer. Fa 3 o 4 anys anà a Alger amb una barca per espia per treure captius cristians i al cap de 3 dies l'enganxaren a la porta de la marina i morí. La viuda Joana casarà a Sta. Eulàlia amb Gabriel Orell, vdo.

PUIGSERVER, Antoni. 26-10-1651: paraire casat amb Caterina Sánchez. Bartomeu Serra, mariner de M., de 24 anys. Diu que el 12 de gener passats partiren de M. amb la sagetia del patró Francesc Xapali, donaren cassa a una sagetia francesa davant Cadaqués i l’apressaren es mogué tempestat, es dividiren al cap de dos dies anaren a parar a Calvi, a Còrsega, el vent se’n portà una vela, donaren fondo a 14 braces d’aigua, perderen un cap d’antena, passaren a un bot, els faltaven totes les àncores, tot eren laments, un feia plegàries a Sta. Clara, altre a Nostra Sra. de Lluc, donaren al través a uns esculls a un lloc que es diu Llums (?) de Còrsega, dit testimoni sortí a terra tot estropeat i trobà a Jaume Massot i Llorenç Xepeli, l’endemà trobaren la barca tota trossos, no veren cap criatura, a la nit anaren a una vila que es diu Llinars, una milla dins terra, estigueren la nit a casa del comissari, al dia següent trobaren el cos mort de Rafel Aulí, que era un dels seus, dies després els digueren que havien trobat 5 homes morts a Calvi i altres 3 a altres llocs, tots els que anaven a la sagetia salvats 4 es perderen i negaren, entre ells dit Puigserver. Jaume Massot, mariner de la ciutat, de 30 anys, diu que el 12 de gener passat partiren plegats per anar en cors... donaren cassa a una sagetia francesa,,, 8 persones ens posarem en ella... es mogué gran tormenta... arribaren a Calvi... a mitja nit es quedaren sens àncora... donant a uns escull la sagetia es feu trossos...(repeteix la descripció anterior) se són negats. Llorenç Gomila, mariner de Maó també descriu el naufragi. Caterina Gandolfa, vda. de patró Francesc Xepeli, català, de 28 anys, diu que s’hi casà fa 12 anys a Barcelona, en fa 5 vingué amb sa companyia a M., el mes de gener farà un any que se’n anà en cors, es murmurà que havia mort negat amb una presa que havia feta i li digueren els supervivents.

PUJADES, Pere. 10-12-1651: sombrerer (umbellari) de M., casat amb Joana Sastre, estaven al carrer de la sombrereria. Francesc Perelló, picapedrer de M., de 23 anys, fa un any i 3 mesos se’n anaren junts de M. amb les fragates de Dunkerque, anaven per artillers, arribats a Peníscola desembarcaren i anaren a la vila de St. Mateu del regne de València, dit testimoni se’n anà a València i al cap d’alguns mesos tornà en campanya de Tortosa i el trobà bo i sa, van estar junts, el dia de Sta. Bàrbara prengué mal de febres, als 4 dies morí l’ha vist mort i li ha vist fer la fosa. Andreas Feli, sombrarer de M., de 68 anys, diu que li mostrà de fer feina de sombrerer, anà als seus esposoris, fa un any i 3 mesos era coc del jurat en cap de València i anà amb el socorro a Tortosa i el trobà, el renyà el conestable de l’artilleria, es trabucà tant que prengué febres i morí. La vda, diu que fa un any i 4 mesos se’n anà per artiller amb les galeres de Dunkerque i sabé que morí a Tortosa, Casa a Sta. Eulàlia amb Joan Sastre, vdo.

PUJOL, Cosme. 2-3-1621: fuster de M., casat amb Joana Mir. Vicenç Mas, assaonador de M., de 24 anys, diu que va estar a casa de mestre Joan M., son cunyat, l'agost de l'any passat el va trobar a Càller, que anava per soldat en les galeres de Sicília, s'embarcaren en la nau de Barenys, que aportava el patró Andreu, que venia a M., començar a anar de mala gana, arribaren a Portoscuso de l'illa de Sardenya i allà morí, l'enterraren a la marina de dit port. El patró Andreu Pastor, casat a M., de 40 anys, estant a Càller li presentaren a dit Cosme que volia anar a M. on tenia sa muller i una filleta, que pagaria els nòlits, era molt alegre de condició, li prengué mal de febres, arribaren a Portoscuso i morí en terra, l'enterraren a la marina. La vda. diu que el seu marit fa un any se'n anà a Menorca i d'allí a Palerm, li digueren mariners que volent passar a M. morí.

QUINTANA, Nadal. 5-3-1611: mallorquí, casat amb Joana Frau. Mestre Joan Alsina, sastre de 43 anys, diu que morí a l'hospital de Menorca i ja ajudà a enterrar-lo  al fossar de l'església major de Ciutadella. Pere Llobera, menorquí de 27 anys, trobant-se a la ciutat, diu que Quintana feia de carnisser i tenia entrada en casa de son amo, morí fa 6 anys. La viuda casa amb Joan Estela a St. Miquel

RABO, Antoni. 27-4-1623: de Marsella, casat amb Magdalena Bosch. Antoni Martí, mariner de La Ciutat (Fr.), de 25 anys, diu que fa 14 mesos anaven 3 naus, es mogué gran tempesta i la nau en que anava mai arribà a part ninguna i es té per cert que es negaren. Antoni Fronterine (?), de Sant Tropès, de 26 anys, diu que eren amics, fa més d'un any carregaren blat a 3 vaixells a Trapana per portar a Liorna i pel camí es mogué gran tormenta i la nau en que anava dit Antoni es perdé i mai més se'n han sabut noves, ells arribaren mig perduts a l'illa que es diu Taulada. El 25-2-1624 el patró Carles Cotxon, francès casat a M., de 56 anys, diu que a M. eren vesins, que aquest hivern ha fet dos anys es trobava a Toló i dit Rabo es posà per mariner a la nau del capità Jaco Negre i feu un viatge a Sicília a carregar blat per Liorna, eren 3 vaixells, per una tempesta la nau en que anava dit Antoni es perdé amb tota la gent, mai se'n han sabut noves, arribaren les altres dues naus a Toló totes destrossades, havien llençat la meitat del càrrec i digueren que l'altra nau s'havia perduda i que Antoni Rabo era mort negat  

RAMIS, Antoni. 25-10-1642: mariner de M. La viuda Coloma, de 17 anys, diu que son marit se’n anà a Tarragona amb un bergantí mallorquí al servei de sa majestat, fa dos anys li digueren que caigué malalt i morí, el patró li portà la nova. Joan Pons, mariner de M., de 21 anys, el conegué molt, han navegat molt temps junts, fa dos anys es trobava a Tarragona, i havia anat en servei del rei, li digueren que dit Antoni estava malalt, el va anar a veure a casa de mató Melis, hostalera, i el trobà al llit, el va anar a veure 15 o 16 dies, un dia el trobà molt malament i que l’havien oleat (extremunciat) y el va veure morir, l’enterraren al fossar de l’arraval de dita ciutat on enterren els forasters. Antoni Ramon, mariner de M., de 25 anys, es trobava a Tarragona, en un bergantí mallorquí per servir al rei fa 2 anys, i li digueren que Ramis estava molt malalt, l’anà a veure i el va trobar molt malalt que s’estava morint, el va veure morir i l’ajudà a enterrar al fossar.

RAMON, Pere Joan. Desembre 1635: fadrí, f. de Gabriel, de Felanitx. Miquel Rigo, àlies Agida, i Miquel Binimelis, fadrins que venien de Càller, diuen que era mort i enterrat a l'església de Sta. Llúcia de Siníscola (Sardenya). Presenten una fe del 5 del 11 passat de Joan Murso, alcaid de la fortalesa de Sta. Llúcia de Posadas (Con.). Abans de partir havia fet donació davant el notari Cosme Orell, reservant-se 15 ll. per misses. Era nebot de Joan Padrines (Rosselló-2009).

REGAS, Antoni Montserrat. 19-5-1622: català. Beatriu, muller d'Umbert Canto, francès, de 36 anys, diu que anà a les Índies amb el seu marit amb els galions de la flota, farà 13 o 14 anys, hagué desgràcia, es cremà tota la gent salvo 3, un d'ells el seu marit, que es deia Lluís Remell, niçard, que fa 11 anys que es mort , qui arribant a M. donà la nova. Maria, muller d'Onofre Llambies, de 55 anys, diu que Regas era casat amb Caterina Cabeli, amics francesos del seu gendre li digueren que morí cremat a la desgràcia dels galions que venien de les Índies, sols se'n salvaren 3, farà 13 o 14 anys, mai més se'n han sabudes noves. El sr. Francesc Mora, ciutadà de 55 anys, diu que anant a Ponent pel seu negoci la dona li donà cartes per son marit que anava als galions, estan a Cadis arribà la flota d'Índies i molts castellans li digueren que Regas anava a les Índies amb els 12 galions de la flota i quan foren a Cartagena d'Índies morí molta gent quan es posà foc a molts dels galions, el tenien per mort, un castellà deia que era molt amic seu, sempre menjaven i bevien junts i l'anaren a cercar, el té per mort.

REIG, Joan. 6-3-1617: casa amb Francisca Moll de Pollença, diu que el seu marit fa 4 anys fou captivat per moros al port de Pollença i portat a Tunis i allà morí un any i mig després d’esser captivat.

REMELL, Lluís. 16-8-1611: niçart casat a M. amb Beatriu Llambies. Domingo Gassa, de 40 anys, de M., diu que essent a Màlaga molts companyons li digueren que morí allí i li mostraren la capella on està enterrat, li digueren que havia fet testament i havia feta hereva la muller. Pere Noalt, niçart casat a M., diu que anà a Màlaga portant-li lletra de sa muller i li digueren que era mort i enterrat a una capella de l'església major. La vda. casa a Sta. Creu amb Umbert                                                                                                                                                        Cantor, f. de Nicolau, de Niça.

REMI (?), Joan. 11-8-1604: Fa 18 anys a Constantinoble era esclau, morí farà 14 anys. La viuda Jerònia casa amb Andreu Valls, f. de Joan, qu., a St. Miquel.

REUS, Baptista. 9-4-1601: galiot que morí fa un any, l’hivern passar, a Gènova i fou enterrat a l’església de Sant Vito, segons declara Joan Aloy, francès, que el va veure morir a la galera del patró Spíndola. Andreas Nicolau, genovès, anava a dita galera. Agustí Gallard, un dels escrivans de la cort eclesiàstica, en la galera mostrà un llibre en que estan escrits tots els forçats que moren.

REUS, Jaume. 3-7-1600: galiot d'Alaró. Pere Galmés de Manacor, forçat a la galera del capità De Marín, declara que Reus morí estant al mateix banc que ell i fou soterrat a Gènova. Francesc Ferrandino, natural de Castella, forçat en dita galera, diu que el va veure mort i està soterrat a l'església de Sant Vito de Gènova.

REYES, Damià. 23-12-1605: mallorquí. Antoni Homar, mallorquí de 30 anys, el va veure mort d'una arcabussada que li pegà a Madrid el marit d'una dona que ell tenia en amistat, i l'enterraren a l'hospital. Mateu Reyes, mallorquí, de 55 a 60 anys, diu que era son fill, se'n anà de Mallorca i li arribaren noves de que morí a Madrid per una dona. La viuda Maria diu que arribaren cartes i una certificatòria de que era enterrat a un hospital, casarà amb Mateu Costa, valencià.

REYES, Gabriel. 4-7-1618: mallorquí, casat amb Margalida Veny, neboda de Domingo Gassa. Onofre Nasarro (?), espaser mallorquí, de 20 anys, el va trobar malalt a l'hospital de Càller, tenia febres, el sendemà li digueren a l'hospital que era mort, això fa 5 mesos. Rafel Pons, paraire mallorquí, de 20 anys, es trobava a Càller i un jove mallorquí que estava a l'hospital li digué que Reyes era mort, anà a l'hospital i el va veure mort i va veure vendre la sua roba en encant públic, farà 4 o 5 mesos. La vda. casa a ciutat amb Urbà Salord, f. d'Urbà.

REYNÉS, Maciana. 3-8-1601: muller de Simó Vicens de Sóller. Miquel Bauçà de Manacor i Guillem Gastastan (?), de M., declaren que està enterrada a l'església de Sta. Eulàlia de la marina de Càller. Jaume Ros, sabater de M., ha conegut a Maciana, l'ha vista morir a Càller a una casa on jo tenia botiga d'oli i olives on vivia amb son marit, ma muller estava a M., tenia 3 infants, fou enterrada a Sta. Eulàlia, lliurà al vicari 12 reals, allà s'usa que quan mor una persona estrangera la roba de vestir és del cura. Simó Vicens, de Sóller, diu que la muller morí el 18 d'agost fa un any a Càller a casa de mestre Jaume Ros, sabater mallorquí que tenia casa llogada a la Marina, el vicari li va fer un albarà, casarà amb Caterina, donzella, f. de Francesc Rutlan, a Sóller.

REYNÉS, Marc. 7-5-1611: marit de Caterina Font, era mariner de la fragata de Perico Català. Agustí Contestí, mariner, diu que venint de València la fragata es perdé i ningú es salvà. Joan Blanes, mariner, el coneixia per ser tots de la Ribera, diu que morí quan es va perdre la fragata de Pere Català. Joan Servera, mariner de la Ribera, diu que el mateix, al igual que Lluís Estarelles, mariner de la Ribera.

RIBAS, Antoni. 18-10-1645: tender de la ciutat domiciliat a Càller, casat amb Margarita Julià. Francesc Pizà, llibreter de M., de 24 anys, el coneixia molt bé a Càller i diu que fa un any morí de malaltia al llit i l’enterraren a l’església, es trobava allà i ha vist a dita Margarita com a viuda. Lluís Pou, mariner de M., de 30 anys, diu que fa un any arribà a Càller venint de captivitat de Tunis i va veure a Antoni Ribes molt malalt, al cap de dies li digueren altres mallorquins que era mort, anà a veure la vda. que s’havia retirada a casa de Joan Canyelles, mercader mallorquí, el qual habita a Càller, a causa de que alguns creditors s’havien apoderat de la casa i hisenda, la qual feren segrestar per la justícia, sempre l’ha vista amb hàbit de viuda, s’embarcaren junts per M. i sempre l’ha vista com a viuda. La viuda Margarita diu que fa 14 o 15 anys son marit se’n anà de M., després va saber que era a Càller i l’envià a demanar fa 4 anys, anà a Sardenya i el trobà a una vila que es diu de Xmomesa (?), molt prop de Càller, i l’11 de març passat morí i l’enterraren a l’església parroquial de dita vila, als pocs dies la justícia li segrestà la casa a instància de creditora i anà a Càller a casa de Joan Canyelles fins que s’embarcà per M. on arribà el dia de St. Bartomeu i fins avui ha anada com a viuda.  

RIBES, Antoni. 9-8-1603: de Llucmajor casat a Algaida. Joan Ros, de Llucmajor de 21 anys, diu que anaren amb la mateixa companyia i morí a l’hospital de Sicília. Mateu Ramon (?), d’Algaida diu que era son cunyat i reberen una lletra de que era mort. La vda. casa amb En Perpinyà d’Esporles.

RIBES, Bartomeu. 26-3-1607: Antoni Co..., mariner de M., diu que se'n anaren amb les barques amb el virrei Fernando Sanoguera i als que baixaren a terra els moros els mataren a tots. Gabriel Montserrat, mariner, el conegué a ell i a sa dona Caterina Pinsana, anaren amb les barques a Famagost[15]  amb el virrei. La vda. diu que se'n anà a Famagost.

RIBES, Gabriel.  forner de M., casat amb Agnès Mas. El mestre Joan Malonda, barrater de M., de 22 anys, l’ha conegut molt, diu que l’agost de 1652 es trobava al camp de Barcelona, un dia li digueren que havia mort un mallorquí, anà a veure qui era i era dit Ribes, li havia pegat una punyalada un gallego casat a M. al qual prengueren i penjaren. Mestre Pere Joan Moranta, paraire de M., de 21 anys, diu que el 1652 es trobava al camp de Barcelona, ell tenia habitació a una barraca davant la seva, un va veure que jugava amb un gallego que feia mal joc, li digueren a dit Gabriel i deixà de jugar i prengué els diners que dit gallego li havia guanyat i dit li pegà una punyalada a l’esquena i fugí, Gabriel morí i als 12 dies es feu justícia a dit gallego. La vda. diu que es va casar fa 5 anys i fa un any el seu marit se’n anà al camp de Barcelona amb la sagetia del patró Reus patronada per Francesc Blasco i l’agost arribaren noves que jugant amb un gallego casat a M. aquest li pegà una punyalada a l’esquena de la qual morí, li envià una carta un germà meu, casarà a St. Nicolau amb Josep Comelles, vdo.

RIBES, Joan. 11-3-1620: f. d'Antoni i de Joana, de Sóller, casat amb Joana Domingo. Joan Colom, Carritxera, de Sóller, de 42 anys, diu que ha habitat alguns anys a Sóller i morí fa 6 anys a l'hospital de Barcelona on ho va llegir al llibre de morts de dit hospital fa 2 anys. Miquel Campomar, dolcer de Pollença, ara habitador de la ciutat, diu que Ribes era de Sóller i casà a Pollença amb Joana, fa 6 anys el desterraren i morí a l'hospital de Barcelona al cap de pocs mesos, és cosa notòria, ho ha sabut de molts mallorquins que vingueren de Barcelona i ha llegit una certificatòria feta pels regidors de dit hospital. El mag. Rafel Campomar, Dr. en drets,campomar diu que son germà Miquel li escrigué una carta des de Barcelona dient que nostre amic era mort a Barcelona enviant una certificatòria, quan morí eren a Barcelona Bernat Triay i Martí Cifre.

RICART, Pere. 16-8-1611: francès casat amb Esperança Vilar. Bartomeu Sargó, francès h.M., de 28 anys, diu que era son cunyat, fa un any es trobava als Alfacs, prop de Barcelona, i trobà un amic que li digué que el seu cunyat era mort a Barcelona a casa dels cònsols dels francesos, sap que la dona ha cobrat diner que eren a Barcelona. Miquel Corredor, mariner de M., de 21 a 23 anys, diu que ha estat a Barcelona dues voltes i li han dit mallorquins i catalans que morí entrant a Santa Maria i la dona ha cobrat el testament. Casa amb Reacha.

RIERA, Baltasar. 6-9-1608: quan el capità Rovira fugí i vingué a M., Riera venia amb la seva barca i pel camí una fragata de moros els obligaren a baixar a terra fou travessat d’una arcabussada a la cuixa, els moros el portaren a Tunis on morí.

RIERA, Jaume. 27-2-1621: mariner mallorquí, de sobrenom Aigua de Déu. El patró Esteve Gia, de M., de 36 anys, el conegué de minyó, moraven a la Ribera, estava casat amb Caterina Marca, àlies Rovira, el va veure morir fa 7 anys i llençar en mar anant en cors amb el seu bergantí a Barbaria, el feriren d'una escopetada a un ull i li isqué la bala per la closca, no el pogueren aportar a Càller a enterrar. Joan Patraix, prevere, de 44 anys, l'havia practicat a M. i a Alger, era casat amb una filla del seu cosí, fa 7 anys se'n anà en cors amb un bergantí del qual era patró Esteve Gia i al tornar li digueren que era mort d'una escopetada.

RIERA, Joan. 27-8-1602: menestral. Mn. Mateu Noguera, mercader, diu que un fill seu vingué de Nàpols i li digué que Riera era mort i que ajudà a enterrar-lo i també ho va saber per lletres de Francesc Seguí. La viuda Margarita Gavera diu que el primer dia de Quaresma de l'any passat vingué de Nàpols Jaume Noguera, f. de Mateu, i li digué que feia dos mesos son marit morí a Nàpols.

RIERA, Joan. 9-3-1642: de Manacor, casat amb Antonina Font. Antoni Blanquer, mallorquí, de 37 anys, el coneixia, fa 6 anys el dia de St. Bernat se'n anaren junts per soldats i els aportaren a les illes de Sta. Margarita i St. Honorat, quan foren preses les illes els tragueren i anaren a Gènova, allà s'embarcaren dit Riera, Cristòfol Flaquer, Llorenç Cursach, Joan Ramis de Muro i un tal Pou de Llucmajor, per venir a M. amb un bergantí de Còrsega, Riera que estava malalt, anaren a un castell de Còrsega que es diu Bonifaci on desembarcaren i ell es llençà damunt l'arenal, era el mes d'octubre de 1635, l'endemà Riera ja no parlava, no podia obrir les barres i l'aportaren a l'hospital de dit castell, li compraren una perdiu i li feren brou i no en pogué prendre gota que tot li queia per les barres, el posaren a un llit i l'endemà era mort i enterrat quan hi anarem segons li digué l'infermer, al arribar a M. donaren la nova a la muller. Cristòfol Flaquer d'Artà, de 36 anys, el coneixia de M., diu que el dia de St. Bernat ha fet 6 anys s'embarcaren per soldats i anaren a les illes... anaren a Gènova on dit Riera caigué malalt, s'embarcaren a un bergantí de Còrsega per venir a M., desembarcaren al castell de Bonifaci 6 mallorquins, Riera es llençà a l'arenal, dormiren baix els arbres i l'endemà el trobaren allí... compraren una perdiu... l'encomanaren a l'infermer i l'endemà els digué que era mort. La viuda diu que hi va estar casada 9 anys, se'n anà a ciutat per sos negocis, el prengué la justícia i l'embarcaren a les galeres, tenia uns 35 anys, era menut i li faltava una dent, ha sabut per Bartomeu Pou de Llucmajor que morí a l'hospital de Bonifaci, ell el va veure enterrar, ella s'ha tinguda per viuda.

RIPOLL, Amador. 8-1-1639: de Fornalutx, casat amb Margarita Arbona. Joan Vicens, traginer de Sóller del lloc de Fornalutx, de 25 anys, des de que té ús de raó l'ha conegut, diu que fa 3 anys que ell i altres 7 de Fornalutx se'n anaren junts en la lleva de soldats amb un mateix vaixell a les illes de Sta. Margarita i St. Honorat i Amador caigué malalt de febres i morí, l'enterraren a l'illa de St. Andrat, va tornar fa 2 anys i aportà la nova a sa muller. Bartomeu Mayol, f. de Joan, de Sóller, de 50 anys, diu que fa 3 anys amb un germà anomenat Jordi i altres se'n anà soldat, anà a les illes, al cap d'un any va sabé que era mort i la muller i parents aportaren dol, el germà Jordi li digué que era mort a l'illa de St. Honorat.

RIPOLL, Pere. 12-9-1620: patró. Garau Bosch, paraire de 40 anys, diu que anava al seu vaixell cap a València i entre M. i Eivissa una polacra de moros tirà una escopetada i matà dit Ripoll i arribant a Dénia l'enterraren. El mestre Pere Ferrer, sastre de 35 anys, diu que anava al seu vaixell cap a València i d'una polacra de moros li pegaren una escopetada a l'esquena, morí i l'enterraren a Dénia a l'església major, farà 6 o 7 mesos. La viuda Antonina casa amb Pere Joan Martí, f. de Pere, a Sta. Creu.

ROCA, Berenguer. 30-9-1627: mariner d'Alcúdia, casat amb Martina Parets. Joan Martí, natural de Pollença de 23 anys, fa 2 anys anà amb una fragata o bergantí del patró Pere Gelabert, trobaren a Màlaga la barca del patró Llorenç Amengual, anà amb una barca a pescar, es mogué mestralada molt rezia i es negaren tots. Pere Domènech, f. de Pere Domènech, qu., d'Alcúdia, de 40 anys, diu que fa 3 anys trobant-se a Màlaga anava pescant amb una barca del patró Llorenç Amengual, i en Berenguer anava amb una barca en que hi anaven Miquel Llinàs de Pollença, Joan Oliver de la ciutat i altres de Màlaga, amb una tormenta i borrasca de Mestral i la barca en que anava Roca trabucà, no pogueren anar a ajudar-los que estaven amb molt de perill, al cap de molts de dies isqueren trossos de la barca, els feren dir misses. Joan Torrandell, f. de Jaume d'Alcúdia, de 33 anys, diu que fa 3 anys i mesos es trobava a la vila d'Albonete del regne de Castella, al temps de les messes hi anaren dos joves coneguts seus des de Màlaga, on dit testimoni feia feina al moll amb en Roca que anava a pescar, un era en Melcior Riera d'Artà i l'altre Joan Estelrich de Pollença, i li digueren que Roca s'havia negat i li mostraren el seu vestit que ell havia vist. La vda. casa a Alcúdia amb  En Galasso.

ROCA, Mateu. 12-8-1621: marit d'Antonina Serra d'Inca. Gabriel Maria d'Inca, h.M., de 25 anys, fa 2 anys estan a Oliva (València) es trobaren i es tractaren durant mig any, caigué malalt estant a casa de Rafel Ferrer, mallorquí que estava a l'arraval de dita vila, el va veure morir i enterrar a l'església de St. Roc de la que era rector Mn. Santpere, el setembre farà dos anys, en presència de Gabriel Salset i Antoni Vaxili, cosins de sa muller. Onofre Darder, moliner de M., de 22 anys, diu que estaven junts a Oliva amb altres mallorquins, el va veure morir en casa de Rafel Ferrer, farà 3,5 anys.  

ROCA, Miquel, àlies Demés. 28-8-1642: casat amb Antonina Company. Pere Morey, natural de Gandia (Val.), domiciliat a la ciutat, de 26 anys, l'ha conegut a M. que traginava fems en casa de Pere Neo a l'horta de M., després l'ha conegut a Tarragona que se'n anà per mariner en un bergantí d'En Banyarriquer, àlies Moliner, farà un any i mig, allà el tractà alguns mesos, sempre anaven junts, morí a Tarragona de malaltia que es diu liennia (?) a casa del sr. Miquel Margais, dins una cuina embolicat amb una capa el dijous llarder passat ha fet un any, el va veure mort i ajudà a enterrar-lo, va pagar 4 reals castellans als homes que l'aportaven a enterrar a un camp sagrat al costat d'un monestir de frares caputxins de St. Francesc. La vda. diu que son marit tirava fems per l'horta de M., als 2 anys de casats se'n anà amb un bergantí, 2 o 3 mesos abans que el virrei i els cavallers se'n anessin de M., a Tarragona, va saber noves per Miquel Sanxo i per altres que era mort i per un hortolà que se'n anà amb ell. Antoni Jordi Amengual, hortolà de M., de 22 anys, el conegué a M. que feia d'hortolà i tirava fems, sa casa era veïna de la de la seva mare, se'n va anar de M. el dia que se'n anà el virrei, el dia de St. Antoni de gener ha fet un anys, per Tarragona, allà foren camarades, li prengué mal de febres, l'anava a veure al querpo de guàrdia dels soldats mallorquins, que una casa d'un senyor de Tarragona, i als 7 o 8 dies morí, jo hi estava present, l'enterraren al fossar junt a l'església que havien designat per enterrar els soldats, era els dijous llarder de l'any passat 1641.

ROCA, Miquel. 19-1-1622: de Llucmajor, casat amb Elisabet Pellisser. Rafel Serra, paraire de 50 anys, diu que els dos anaven amb la galera capitana de Barcelona, ell clavat i jo solt, farà 10 anys, li prengueren febres i morí, l'aportaren a enterrar a terra. Pere Truyol, de 54 anys, diu que es trobava a Barcelona i les galeres eren allí, anà a veure-les i li digueren que dit Miquel era mort. La viuda casa amb Bartomeu Coll, vdo., a Sta. Creu.

ROCA, Nicolau. 18-1-1605:  Antoni Comes, mariner, diu que Nicolau anà amb les barques al rei Cuco i és mort. La viuda Margarita diu que Antoni Comes li donà la nova de la mort, casarà amb Constantino Grech

RODRIGO, Joan. 4-7-1619: mariner castellà, casat amb Margarita Ferrà. Jaume Matos, mariner de M., de 28 anys, diu que s'embarcà a Càller al vaixell que havia armat Pere Joan Vaquer, li prengué mal i morí, ell amb Joan Ferrer l'enterraren a les Conilleres, 4 o 5 dies després de la Pasqua passada, li digueren que anés a avisar a la muller. Joan Ferrer d'Alcúdia, de 25 anys, diu que han navegat junts, anant en cors trobant-se a unes illes de Barbaria prengué mal i morí, l'enterraren a dites illes Conilleres. La vda. Margarita Ferrana diu que son marit se'n anà per mariner amb el patró Mateu (?) Joan, fa 6 o 7 dies vingueren dos mariners a dir-li que era mort i que l'enterraren a les Cunilleres a Barbaria.

RODRÍGUEZ, Antoni. 26-2-1642: de Portugal, casat amb Francina Massanet. El capità Gregori Rufal (?) de Cartagena, de 39 anys, el va conèixer fa 12 anys, foren amics, dit Rodríguez des de Cartagena vingué a M. i s'hi casà, fa un any i mig es trobava a Màlaga i dit tingué certa pendència (brega), la justícia el prengué i mataren un home, la justícia el prengué i li feu sentència de mort, el varen penjar. Ginés Canales de Cartagena, de 40 anys, el conegué fa 15 anys, han navegat molts d'anys junts en un vaixell de dit testimoni i el va veure casar, fa un any i mig es trobaven junts a Màlaga i ell tingué certa pendència i matà un home, la justícia el sentencià a mort, el va veure penjat i mort.        

RODRÍGUEZ, Joan. 28-3-1651: de Galícia, casat amb Jerònia Amengual. Antoni Mesquida, notari, de 50 anys, diu que Jerònia de minyona s’ha criat en sa casa, i sap que son marit fa 4 anys se’n anà per mariner amb la sagetia del patró Antoni Matos que anava a Sardenya i pel camí es negà, no aparegué ningú i no s’han sabudes noves havent fet moltes diligències, algunes que tenien allí sos marits s’han casat, a aquesta cúria s’ha declarat que la sagetia ses perduda i els que hi anaven negat. El patró Pere Onofre Gia, de M., de 44 anys, el conegué molt, farà 4 anys per Tots Sants que partí amb la sagetia del patró Matos on anava per mariner, es trobava al moll quan partiren, als 3 o 4 mesos es digué que la sagetia s’havia perduda i la gent que hi anava negada, es deia que anant a Araxa es perdé, s’han casat algunes dones que tenien sos marits a dita sagetia, mai se’n han sabut noves.

RODRÍGUEZ, Onofre. 21-3-1627: escrivà de M., casat amb Joana Ripoll. El mag. Gaspar Nadal, subdiaca, beneficiat a St. Nicolau, de 23 anys, diu que trobant-se en la ciutat de Varazze (Baraix) de la ribera de Gènova fa 9 mesos a dit Onofre li prengué mal de tercianes i el portaren a l'hospital i als 12 dies morí, no el va veure mort però ho sabé per molts mallorquins que residien allí i pels ministres i oficial de l'hospital. Jaume Coll, fuster natural de Sóller, de 30 anys, diu que arribà amb una esquadra de galeres de Sicília a Gènova, li donaren el càrrec de sergent  de la companyia del capità don Ramon Dureta en la qul dit Rodríguez era soldat, entre els mallorquins era fama que era casat a M., el juny de l'any passat li prengueren calentures molt fortes i el portaren a l'hospital de Varazze i en 12 dies morí, el va veure mort, i l'enterraren. La viuda Joana, de 24 anys, f. de Miquel Ripoll, negociant,, diu que fa 5 o 6 anys la casaren amb Rodríguez, fa un any partí amb les galeres que vingueren, en la companyia del capità Dureta, i ha sabut per diverses persones que morí a Varazze a l'hospital, ho ha sabut pel capità Castanyer que tenia una lletra d'un tal Coch, f. de Jeroni Coch, tender de la plaça nova, per Martí Cifre de Pollença, pel Dr. Nadal Quint, pel sergent Jaume Coll i per altres.

ROGER, Sebastià. 20-5-1653: picapedrer de M,m casat amb Francina Talavera. Jaume Salt, teixidor de lli de M., de 23 anys, diu que fa 3 anys el dia de Nostra Sra. del Roser els posaren junts per artillers en 3 vaixells de Dunkerque, anaren a Peníscola i desembarcaren, els aportaren a la vila de Sant Mateu, hi estigueren 6 dies i no els donaren ració, alguns fugiren a València i mestre Calafat, mallorquí, anà a València i aportà 6 o 7 que havien fuit a Tortosa, on estava el Camp d’Espanya, essent allí a ells dos i altres mallorquins els posaren a la bateria, un dia estant peleant amb els enemics, que no feia un mes que havien partit de M., vingué una bala d’artilleria i li llevà la mà dreta i esbucà dit Roger que encontinent morí a 8 o 10 passes de dit testimoni. Antoni Barceló, paraire de M., de 26 anys, diu que se’n anaren junts de M. per artillers fa 3 anys per a Tortosa, el temps que sa majestat el rei d’Espanya feia siti contra Tortosa i abans d’arribar fugí, mestre Calafat s’oferí a anar a aportar els que havien fugit, anà a València i els aportà, un dia en que dit Sebastià posava pólvora a un sombrero a dues peces d’artilleria, una gran bala d’artilleria dels enemics de Tortosa el ferí i caigué mort. La vda. Francina  diu que fa 3 anys son marit se’n anà de Mallorca per artiller amb altres a Tortosa al servei del senyor Rei, abans d’’un mes vingué la nova de com havia mort a la pelea, aportaren lletra al virrei i ho ha sabut per altres mallorquins com Francesc Ventayol, Jaume Llofriu i Antoni Barceló.

ROIG, Joan. 17-12-1652: català casat amb Caterina Lliteres. Pere Ferrer, cirurgià de M., de 42 anys, diu que 10 anys partí amb sa companyia de Vinaròs amb una galioteta de Blanes en la que dit testimoni anava per cirurgià i ell per mariner, anant en cors i aprop de Càller els envestí un carbó de moros, el feriren al front d’un balasso i morí, el llançaren en mar. El patró Pere Fontanils, català domiciliat i casat a M., de 44 anys, diu que l’ha conegut des de minyó, el tingué molt temps en sa casa, intervingué al seu matrimoni, trobant-se a Càller amb la seva barca va saber que se’n anà en cors amb altre vaixell i al tornar el vaixell a dit port demanà per Roig li digueren els mariners que d’una barca de moros el mataren d’un balasso (cop de bala). Francesc Pizà, llibreter de M., de 33 anys, diu que fa 10 anys es trobava a Càller i partiren dues barques en cors, a una de les quals hi anava per mariner dit Roig, dit testimoni se’n anà amb l’altre vaixell i sabé pels mariners que morí. La vda. casa a Sta. Creu amb Simó Rigo.

ROMA, Bartomeu. 13-7-1620: mariner de Marsella, casat amb Joana Català. Jaume Bru, mariner de França, de 35 anys, des de fa 8 anys domiciliat a M., el va conèixer fa 15 anys, era casat amb Joana Català, mallorquina, navegaren junts, fa 4 anys anaven embarcats a la sagetia d'Antic Jofre i eixint de Càller a la volta de Liorna es mogué gran borrasca, es rompé la vila del trinquet i el llençà en mar i no el pogueren cobrar, era patró Jaume Pelut. Enric Sedol, mariner de Martega (Fr.), casat a M., de 27 anys el coneixia i coneix la dona i infants, eixint de Càller am el patró Pelut, fa 4 o 5 anys, aportà a Liorna i es mogué gran borrasca, es rompé un badafió de la vela trinquet i l'escopí a la mar i mai més s'ha sabut res.

ROMA, Joanot, venecià casat a Mallorca. 20-3-1610: el patró Cebrià Ferret, casat a M., de 22 anys, diu que el pilot de la seva nau que es deia Honorat Veleta li va dir que el va veure morir a Alexandria, hi havia anat plegats i ell pestà allí farà dos anys. Pere Gelabert, m.M., de 32 anys, es trobava a Alexandria amb un vaixell messinès i trobà a Joanot Roma que es va fer moro en presència de molts altres mallorquins i del capità Antoni Serra i fou guardià de la duana, els moros el mataren a bastonades farà dos anys.

ROS, Jaume. 24-2-1607: sabater casat amb Onòfria. Jeroni Villas (?), m., va veure quan l'aportaren a l'hospital de Càller on morí el Dijous Sant fa dos anys. Joan Juaneda, gerrer de M., de 41 anys, el va veure malalt fa dos anys a Càller on morí. La vda. casarà amb Jaume Gelabert, vdo., a St. Nicolau.

ROSSELLÓ, Joan. 18-2-1649: teixidor de lli, casat amb Elisabet Jordà, hi va estar casada 7 anys, fa 4 anys i 5 mesos una galera d’Alger el captivà, venia de Dénia amb una sagetia i fa 11 mesos morí de pesta.

ROSSELLÓ, Miquel. 20-12-1624: botiguer del carrer del Segell casat amb Antonina Rosselló i Borràs. Antoni Serra, prevere beneficiat a St. Miquel, diu que era botiguer i després anava en una nau que comprà ell i altres, diu que l’agost de 1621 arribant a Barcelona vaig saber de moltes persones, mallorquines i de Barcelona, que aquell dia l’havien enterrat, feia pocs dies que havia arribat allí malalt amb la seva nau, es posà a un hostal prop del moll i allí morí, l’enterraren a l’església de Ntra. Sra. del Carme, la vda. envià a Barcelona a Bartomeu Mestre per aportar la nau, s’han venut les cases que tenia al carrer del Segell essent curador mestre Gabriel Noguera. Ramon Serra, capeller de M., de 25 anys, diu que el 1621 era a Barcelona i arribà dit Rosselló, capità d’una nau, malalt i el desembarcaren a braços i el posaren a un hostal prop de la capella de Ntra. Sra. de Montserrat, prop del moll, es digué públicament que era mort, va veure la processó del seu enterro que portaven 4 entorxes a l’església del Carme, sa muller i son sogre enviaren a Barcelona al capità Bartomeu Mestre i prengué possessió de la nau. La viuda diu que al principi del 1621 anà a Barcelona amb la nau i anà a Càller, tornant a Barcelona tocant a Alcúdia, vingué a la ciutat de M. on arribà malalt, tornà a Alcúdia a embarcar-se per Barcelona on morí de febres modones el 7 d’agost, saberen de la seva mort per cartes de Fr. Callarcet que era factor seu a Barcelona i també per alguns mallorquins que l’havien vist morir i enterrar, va ser designada curadora dels fills per la cort del veguer, havia fet seguretat anant a Càller i no es podia cobrar sense poder, va fer procurador a Callarcet, per recuperar el dot va renunciar a ser curadora i feren curador a Gabriel Noguera, paraire.  

ROSSELLÓ, Rafel. 21-6-1616: sastre, casat a M. amb Gabriela Barceló. Antoni Lladó (Ledo), teixidor de llana, de 25 anys, sabia que l’havien condemnat a 4 anys de galera, essent a Baià de Gènova el va anà a veure a la galera i li digueren mallorquins que havia mort inflat feia 8 mesos. Antoni Pinya, calceter de 42 anys, diu que volgué fugir, el prengueren i condemnaren a 4 anys de galera, essent en galera el veia, li vingué mal, s’inflà tot i morí. Joan Agustí Nicolau, sombrerer de 24 anys, anava embarcat a la galera on Rosselló anava clavat, anaren al camp, faltaren 15 o 16 dies, al tornar a la galera li digueren els mallorquins que era mort i llençat en mar. Dia 27 donen llicència a la viuda Gabriela per casar amb Rafel Real, vdo., a St. Jaume.  

ROSSO, Llorenç. 20-1-1625: genovès casat a M. Fa 4 anys a Tunis era captiu, hi hagué grandíssima pesta i moriren més de 70 mallorquins, entre ells Rosso.

ROTGER, Berenguer. 7-11-1622: mallorquí, casat amb Caterina. Bartomeu Ribes, mariner de M., de 33 anys, l'ha conegut, diu que era sabater i feia de mariner, anaven en una nau i no obstant saber nadar es negà. Joan Galceran diu que anaven junts en la nau del patró Xarles Xabert, partiren de M. per Càller i arribant a un port de Sardenya es negà. Pere Roca, mariner de M., de 24 anys, diu que anaven en la nau de Xabert i el 20 de juny es negà.

ROVIRA, Josep. 22-1-1604: patró. Gabriel Roca, mallorquí, diu que era son cunyat, anava com a patró a una barca que trobaren a Pollença, feren gestions per saber si eren captius i no saberen res, s’havien negat i les dones dels mariners que hi anaven s’han casat. Bartomeu Coch, menor, mallorquí, diu que anava amb una barca que trobaren a Pollença i el germà conegué la barca. La vda. Anna diu que son cunyat trobà la barca a Pollença i les dones d'altres mariners ja s'han casat, casarà amb Antoni Genovès, vdo., a Sta. Creu.    

ROVIRA, Marc. 15-1-1619: Esperança Savinyona, vda. de Marc Rovira, mariner, presenta una carta d’un captiu cristià al seu pare Onofre Victòria feta a Tunis l’1-9-1618 on diu que anaven una nau catalana i una mallorquina i els tirs enfonsaren la catalana, recolliren la gent que pogueren i es tingueren que llençar en mar, moriren 120 homes i hi hagué molts de nafrats. Presenta una carta de Baptista Brusone a la muller Joana del 15-8-1618 on diu que venint carregat de blat li isqueren 6 galeres de Bizerta sobre lo cap de Colona (Colonne), als primers tirs es posà foc a la pólvora a una nau catalana, que venia en nostra companyia, i se’n anà a fons, me combateren 10 hores, ens mataren 4 homes i dels moros matarem 150 turcs (?), totes les galeres enfonsades, sia jo captiu. Esteve Llauger, mariner francès casat a M., de 29 anys, ha conegut a Marc Rovira, mariner català casat a M. amb Esperança Savinya que està davant la Llonja, diu que anava per timoner a la nau del procurador reial i jo hi anava per mariner, el 16 de juliol (dia de Ntra. Sra. del Carme) de 1618 navegant davant de Codro (Crotone) del regne de Nàpols trobaren 6 galiotes de moros de Bizerta amb les que pelearen moltes hores, els moros feriren d’escopetada al cap a Marc Rovira i morí a dita nau, els moros els prengueren i posaren foc a la nau que se’n anà a fons, essent captiu a Tunis he vingut alliberat.

ROVIRA, Marc. 9-6-1611: timoner de nau, casat a M. Fa 9 anys el captivaren, fou captiu a Alexandria i morí a Constantinoble, això farà 5 anys.

RULLAN, Joan. 22-1-1600: de Gascunya (?), França, casat a M. amb Joana, havia mort a Girona. Domingo Janer de Palerm, casat a M., l’havia practicat a Inca on feia de trompeta, i a Barcelona i a Girona amb una companyia de soldats, caigué malalt i morí a l’hospital fa 8 anys, al cap d’un any tornà a M. i portà la nova a la muller. Mestre Guillem Barceló, baster de M., anava amb ell amb la companyia del capità Prado i morí a l’hospital de Girona, junt amb un fill de mestre Domingo, sucrer, i altre soldat mallorquí de Santanyí. La viuda casa amb Pere Serra, vdo., a Sta. Eulàlia.

SABATER, Bartomeu. 12-11-1601: Antoni Mir, mallorquí, de 35 anys, el conegué, se'n anaren de M. fa 7 o 8 anys amb 8 galeres de Sicília que venien d'Espanya i foren soldats en la companyia del capità don Joan Patxeco, anaren a Barcelona i a Ceuta, morí de calentures.

SALA, Joan. 22-7-1608: Francesc Mora, m.M., declara que fa 2 anys trobant-se a Setúbal (Portugal), anant amb una polacra catalana, hi havia la sagetia catalana del patró Guasp en que hi anava Joan Sala, de M., per mariner o pilot, partí dita sagetia cap a Barcelona i per tempesta digueren que s’havia perduda. Francesc Mora diu que el patró Bartomeu Paratia (?) li digué que la sagetia del patró Guasp donà fondo junt al castell de Ferris, prop d’Almeria, i per causa del timó que aportava molt dolent i romput amb la tempesta el vaixell desaparegué.

SALA, Maciana. 1-2-1649: de Parcent, regne de València, casada amb Antoni Pi de Felanitx (sic)[16]. Gabriel Roca, mercader de M. domiciliat a Dénia, de 40 anys, diu que vivien a Benidoleig, a una llegua de Dénia del Marquesat, farà 2 anys que dita Maciana parí una filla i morí, la va veure morir i enterrar, si Pi fos casat ho sabria. Antoni Sitjar, conrador de Porreres, de 31 anys, diu que té un germà casat a Benidoleig del marquesat de Dénia, coneixia a Maciana de Felanitx i de dit lloc i el mes d’agost farà dos anys que jo havia anat allí per ajudar a fer la pansa a mon germà i li digueren que la muller d’Antoni Pi era morta feia 3 o 4 dies, va veure a Pi portar dol de viudo, sap que no s’ha tornar casar i han vinguts plegats a M. Antoni Pi, de Santanyí, de 44 anys diu que el 13 d’agost farà 3 anys es casà al poble de Persent del regne de València amb Maciana, hi va estar un any i 5 dies, al cap dels quals morí de part d’una filla, la va veure morir i enterrar en l’església de Benidoleig i no s’ha tornat casar.

SALES, Pere. 9-4-1601: mallorquí forçat a la galera capitana de Marín, morí a Gènova, on estaven hivernant, , i fou enterrat a l’església de Sant Vito. Pere Santandreu, mallorquí, anava a la galera i el va veure morir. Julián Garcías de Valladolid, forçat a la galera capitana de Marín, declara el mateix, així com Xigralo (?) de Negro, genovès forçat a la galera. La vda. Margarita diu que fa 6 anys condemnaren el seu marit a les galeres de Gènova i morí fa 4 anys.

SALES, Sebastià. 25-2-1646: de Llucmajor, casat amb Joana Romaguera. Llorenç Borràs, paraire de M., de 43 anys, diu que fa 15 anys estant a Nàpols els dos eren soldats i s’embarcaren amb l’armada estant malalts els dos i anaren a Finale[17], on al cap d’un mes Salas morí, el va veure morir i enterrar a l’església. Miquel Borràs, ferrer de M., de 40 anys, diu que fa 11 anys estant a València del Po, estat de Milà, sitiada (assetjada) pels francesos, essent soldat al servei de sa majestat, Antoni Salas, germà de Sebastià, rebé una carta de Finale que deia que el seu germà era mort, li donaren el pésame, i passant per Nàpols també li digueren. Joana Romaguera diu que va estar casada dos anys i després el seu marit s’escrigué per soldat i s’embarcà, al cap de temps rebé una carta de que estava bo, després, farà 9 anys, vingueren algunes persones de fora M. qur li digueren que era mort i es posà com a viuda. La vda. casa a Llucmajor amb Pere Antoni Roig, vdo.

SALLERES, Jaume. 16-3-1604: captiu vogava a una galera turca i morí prop de Constantinoble fa 5 anys.

SALOM, Jeroni. 20-5-1622: mariner, casat amb Francina Prats. Joan Sastre, mariner de M., de 24 anys, diu que Salom feia de paraire i després es posà a pescar i després feia de mariner, el mes de març passat anaven amb el bergantí del patró Domingo Estelrich, àlies Bou, de Gènova a Barcelona, essent al cap de Portes (?) es perdé el bergantí pegant a les penyes, dels mariners i passatgers es perderen 12 homes i una dona, entre ells dit Jeroni que el va veure que es llençà en mar i no aparegué més. Berenguer Alenyà d'Alcúdia, de 52 anys, la quaresma passada el va veure a Gènova al bergantí de D. Estelrich, per esser jo exit d'esclavitud, ens embarcarem junts, es mogué gran tempesta i quan foren al cap de Portes el va veure llançar en mar que volia anar a terra nedant i amb ell un minyó, mosso del patró, que s'agafà pel coll i el feu negar, se'n anà a fondo i mai més aparegué, això fou el dimecres sant. La viuda diu que anà per mariner amb el patró Pou, fa pocs dies li portaren la nova de Barcelona que s'havia negat.

SALOM, Vicenç. 6-2-1652: de la ciutat, casat amb Caterina Colom. Honorat Deumas, mariner mallorquí, de 22 anys, diu que fa 4 anys  se’n anà amb altres mallorquins amb un vaixell i no se’n ha sabudes noves de cap. Antoni Amengual, mariner de M. de 27 anys, diu que fa 4 anys se’n anà amb el vaixell de patró Matos amb altres mallorquins, es digué que s’havia perdut, mai se’n han sabut noves. Pau Bellet, mariner català domiciliat a la ciutat, de 35 anys, diu que fa 4 anys se’n anà amb el vaixell del patró Matos que es perdé. La viuda, de 28 anys, diu que hi va estar casada 5 anys i s’embarcà amb el patró Matos i no s'han han sabudes noves.  

SALVÀ, Antoni. 22-1-1653: moliner, casat amb Elisabet Janer. El mestre Gabriel Rosselló, sabater de M., de 33 anys, diu que fa un any els dos se’n anaren per mariners en servei del rei en el vaixell St. Joan de l’esquadra de Nàpols, estigueren 5 mesos plegats al siti de Barcelona, al cap dels quals morí de malaltia, el va veure morir i el llençà en mar amb companyia de Josep Estela (Stela), mallorquí, tindria 26 anys. Josep Stela, torner de 19 anys, diu que el dilluns de Pasqua de Resurrecció passat partí de M. amb la nau del capità Jacint (?) Castany on assentà plaça de mariner i fou aportat al siti de Barcelona, passà a una nau dita St. Joan León Coronado, de l’esquadra de Nàpols, on trobà a Salvà que estava desganat, el va veure morir d’infermetat i ajudà a cosir-lo i llençar en mar junt amb Gabriel Rosselló. La vda., de 28 anys, diu que s’hi casà fa 5 anys, fa un any, el dissabte de St. Antoni, se’n anà per mariner en servei del rei i el dissabte de St. Joan sabé que havia mort, li digueren persones que l’havien vist morir.

SALVÀ, Gabriel. 16-2-1602: Onofre Quintana, mestre d'aixa, fiu que fa 11 anys anaven amb dues fragates i els encaptivaren i portaren a Alger, Constantinoble i foren esclaus a Xipre, a una fortalesa que es diu Famagost (Famagusta), s'alçaren i els turcs degollaren a Salvà i a altres. Jeroni Sonias, mariner de Saragossa, casat i domiciliat a M., essent a Alger li contaren la mort de Salvà a Famagosto en que tres-cents o quatre-cents es feren forts i els degollaren a quasi tots, farà 4 anys. El 4 de juliol Nadal Centurió, mallorquí, àlies Colcart, diu que estant captiu a Alger hi anaren dues galiotes de Constantinoble en que hi havia molts mallorquins que li digueren que Salvà era mort, farà 5 anys.

SALVÀ, Guillem. 27-1-1606: Joanot Roig, mercader, el conegué, li havia llogat una casa, se'n anà amb les barques que anaren al Cuco i sols tornaren 3 homes, els altres foren morts. Jaume Palou, teixidor de lli, el conegué, va estar amb ell dos anys fent d'obrer de teixidor, se'n anà al Cuco i sols en tornaren tres. La viuda Esperança diu que se'n anà amb les darreres barques que anaven al rei Cuco, als dos mesos li digueren que els moros havien degollat tota la gent i sols en tornaren 3, casarà a St. Jaume amb Miquel Firellas (?), f. de Mateu.

SALVA, Sebastià. 28-11-1640: casat amb Jerònia Clara. El captivaren i portaren a Tunis on va estar 25 anys captiu. Ja era molt vell, fa 5 anys el comprà un renegat mallorquí, fill de patró Negret, li donà llibertat i morí.

SANCHO, Benet. 21-1-1602: Llàtzer Nicolau, sombrerer, declara que fa 2 anys li varen dir a Eivissa que havia mort a l'hospital. Jaume Figueres, paraire, diu que era casat amb Anna Vidal, feren viatges i negocis plegats a Eivissa on morí. La germana Anna Sancho Fuster declara la mort.

SANOGUERA, Francesc. 23-4-1641: forner de M., casat amb Francina Garau. Miquel Cifre, forner de M., de 45 anys, diu que fa un any estava amb ell a les càrcers reials i al castell de Bellver, fa 4 mesos vingueren les galeres d'Espanya i els enviaren amb elles, anaren a Tarragona i es posaren a treballar als seus oficis als forns del rei, als 20 dies Sanoguera caigué malalt, va jeure alguns dies i va millorar, va recaure i el va veure morir i ajudà a enterrar-lo. Francesc Seguí, ferrer de M., de 27 anys, el va conèixer fa 14 anys, és son cunyat, fa 4 mesos vingueren a M. les galeres d'Espanya, estaven presos en companyia de Miquel Cifre i altres mallorquins a Bellver, anaren amb les galeres a Tarragona on treballaren de forners, als 20 dies caigué malalt i als pocs dies morí, no el va veure morir perquè el posaren a la presó però li feren saber. La viuda diu que es casà fa 5 anys i que fa 4 mesos l'enviaren amb les galeres d'Espanya per soldat a Tarragona on treballà en son ofici als forns del rei, la festa de pasqua passada sabé per Tomàs Reus que havia mort de malaltia, el mateix li digueren Miquel Cifre, Joan Seguí i altres mallorquins, es posà com a viuda.

SANTANDREU, Jaume. 6-9-1605: àlies Tonet. Miquel Reyal, de Campos, diu que fa 6 anys anaren a pescar, el deixà a la pesquera i al tornar no el trobaren, als dos dies trobaren la capa i les sabates i no hi havia noves de moros. Bartomeu Truyol de Santanyí diu que la mar se'l emportaria de la pesquera. La viuda es casarà a Campos amb Miquel Garcia.

SANTANDREU, Miquel. 5-6-1608: de Petra, casat amb Francina Roca. Sebastià Homar, de 66 anys, diu que el posaren en galeres i morí ple de ronya i malalt en presó, vingueren galeres i ho digueren. Miquel Simó, de 55 o 56 anys, diu que un companyó de les galeres li digué que era mort, l'enterraren a Roses. Pere Solivelles, de 50 anys, diu que Antoni Ribes li va dir a la viuda que era mort. Antoni Pou, de 40 (?) anys, sempre ha sentit dir que és mort. Bartomeu Pir, de 60 anys, diu que Antoni Ribes li digué que morí davant Roses. Miquel Bou, de 38 anys, diu que Jaume Vinyes envià una carta al seu germà Jordi Bou on deia que Santandreu era mort. Gabriel Torrens, de 66 anys, sentí dir que Santandreu, fill d'una germana seva, morí a les galeres. Antoni Ribes, conrador de Petra, de 45 anys, ha conegut a M. a Santandreu, trobant-se a Roses el trobà forçat a les galeres i als pocs dies morí, fa 18 o 19 anys, el va veure morir i enterrar. La vda. casa a Montuïri amb Antoni Sbert, vdo.

SANTANDREU, Rafel. 9-5-1617: sastre. Captiu a Tunis, morí de febres fa 5 o 6 mesos.

SARD, Francesc, àlies Pellofi. 21-1-1649: casat amb Margarita Castanyer. Sebastià Salas, cirurgià de M., de 30 anys, el va conèixer quan partiren amb el bergantí del patró Jaume Sastre, on Sard anava per mariner, fa 6 anys trobant-se entre Còrsega i Sardenya trobaren una sagetia francesa que els tirà mosquetades i arcabussades, Sard rebé una bala al cap i a les 24 hores morí, el cosí i li tragué la bala que aportà a sa muller. Miquel Moragues, teixidor de lli de M., de 30 anys, diu que es trobava a Gènova on trobà el bergantí mallorquí de Jaume Sastre i s’hi embarcà, hi anava per mariner dit Sard, estant entre Còrsega i Sardenya trobaren una sagetia francesa, el patró tenia llicència per anar en cors, Sard fou ferit al cap, a les 24 hores morí. La viuda diu que es va casar fa 7 anys i al cap d’un any son marit se’n anà en cors amb el bergantí de Jaume Sastre, als dos mesos va saber que era mort de ferida al cap que tingué peleant amb una sagetia francesa, vingué Sebastià Salas, que era cirurgià de dit bergantí, i li digué que era mort i li mostrà la bala que li tragué del cap, a les hores es posà viuda, casa a Sta. Eulàlia amb Josep Genestar, f. d’Antoni.

SARDÀ, Miquel. 18-1-1605: la vda. Caterina diu que anava per patró amb una barca al Cuco amb el mestre de camp Martí Lopes i als 4 mesos li digueren que havia morta tota la gent de les barques. Antoni Comes, mariner mallorquí, anà amb 2 baques armades amb el mestre de camp Lopes, havien d'anar al rei cuco, Sardà anava per patró, desembarcaren i tragueren les baques a terra, als 4 dies arribà tanta morisma que els escopetejaren, eren 10 moros per cada cristià, ell va arribà nedant a l'illa den Carbó junt amb un altre cristià, Bartomeu Genovès. La vda. casa amb Francesc Seu, català.  

SASTRE, Cristòfol. 2-12-1641: sabater de Manacor, casat amb Caterina Estelrich. Pere Joan Burgos, sastre, f. de Pere Joan Burgos, tonyiner, de 23 anys, diu que estaven junts a la presó de M., els aportaren al castell de Bellver i fa 3 anys els embarcaren a la galera Sta. Bàrbara d'Espanya, anaren a Barcelona i d'allà a l'estat de Milà, després a Gènova, allà assentaren plaça, ell amb don Paulo Frarer (?) i dit testimoni amb don Andreu de Silva i els portaren a Palerm, tingué una rinya (brega) amb un maltès fora la ciutat de Palerm i dit Cristòfol quedà nafrat a la cuixa i al braç d'una estocada, i d'una coltellada al cap, el va veure nafrat, el portaren a l'hospital i allí morí de les ferides. Miquel Ferrà, ferrer de M., de 24 anys, el coneixia des de que té ús de raó, fa 3 anys se'n anaren de M. amb un galió d'Espanya, dit Sta. Bàrbara, i anaren a Barcelona, a Roses, a l'estat de Milà, a Gènova i a Palerm, a una de les festes de Pasqua passades farà un any dit Cristòfol tingué una rinya i pendència amb maltesos fora de la ciutat de Palerm i li tiraren una escopetada que el feriren junt a les vergonyes i li pegaren dues coltellades al cap, ferides totes mortals, i el portaren a l'hospital on visqué dos dies i mig. La viuda diu que s'hi casà i va estar molts pocs dies en sa companyia, als 18 o 20 dies el prengueren i posaren en presó, el posaren soldat i se'n anà amb una galera d'Espanya i anà a Barcelona i després a Palerm d'on vingueren dos vaixells, fa 4 o 5 mesos que portaren la nova de la seva mort i es posà com a viuda.

SASTRE, Rafel. 26-3-1627: mariner, casat amb Elisabet Gibert. El mes de març de l'any passat de 1626 partí amb un bergantí del port de M. per Espanya, cerca d'Eivissa es mogué gran fortuna que arribaren a l'illa dels Pisans, que és terra de moros, davant Bugia, on els captivaren a tots, foren esclaus a Alger, i morí de pesta al bany.

SBERT, Bartomeu (Esbert). 30-1-1652: sabater natural de Santanyí, habitador de la ciutat, casat amb Elisabet Ribes. Sebastià Ricard, f. de Llorenç, mallorquí, diu que partiren junts per corsetjar amb una sagetia anomenada St. Joan, que feia de cuiner, uns vaixells de França els captivaren, a dit testimoni el posaren a remar a la galera capitana de França, i a ell a la patrona de l’esquadra, fa 2 anys sentí tocar una campaneta que solen tocar quan se mor alguns esclau cristià, digueren un paternòster i un avemaria per la sua ànima, alguns mallorquins que l’havien vist morir li digueren que el mort era dit Bartomeu, al cap d’un rato el passaren mort i l’aportaren a enterrar a l’església major de Toló, al venir a M trobà la dona com a viuda, li digué que Antoni Teixidor li havia fet una carta dient que era mort. Antoni Traina, mariner natural de Palerm, de 24 anys, diu que Sbert feia de taconer al cap davall del Born, fa 3 anys s’embarcaren per anar en cors, dit Bartomeu feia de cuiner, al cap d’un mes els captivà la galera patrona de França en la que els clavaren al rem, la primera setmana de quaresma farà 2 anys que morí, ell vogava als 4 bancs i dit testimoni en el 5, l’ha vist mort i el treure per enterrar a Toló, en el port de la qual estava dita galera. La vda, diu que hi va estar casada 7 anys i després se’n anà en cors, als 8 o  mesos sabé que era captiu a França, per una carta d’un nebot del reverent Lluís Teixidor, prevere, sabé que era mort, els captivaren plegats, morí el 8-3-1650, després ho ha sabut per alguns mallorquins casats a Messina que el veren mort. El reverent Lluís Teixidor, beneficiat a la Seu, presenta la carta del seu nebot.

SEGARRA, Joan. 10-10-1620: patró de M. Joan Torta (?), assaonador, de 30 anys, el coneixia i a Càller en casa de Pere Alguer li digueren que el mataren a la sua barca anant en cors de 2 escopetades i li mostraren la sua roba i altres mariners li digueren el mateix, farà 10 o 11 mesos. Joan Comes, assaonador de 28 anys, trobant-se a Càller en casa de Pere Alguer, mallorquí, li digueren que morí anant en cors, i mariners que havien anat amb ell li digueren el mateix. Jaume March, mariner mallorquí, de 33 anys, diu que partiren de Càller per anar en cors i pelearen amb dos vaixells de moros, li pegaren 2 escopetades i el va veure mort, escaparen, ell es llençà en mar, farà 10 o 11 mesos.

SEGUI, Bartomeu. 27-12-1644: de Sencelles, casat amb Margarita Garau. La vda. diu que ha estada casada 3 o 4 anys al cap dels quals se’n anà per soldat amb la companyia del comte de Formiguera, fa uns 9 anys, anaren a les illes de St. Honorat, d’on va rebre algunes cartes seves, dins 15 mesos va saber per cartes d’alguns mallorquins que hi habitaven que mon marit era mort en elles, es posà com a viuda, sa mare i els parents hem portat dol. Joan Borràs, sastre de Bunyola, de 29 anys, el va conèixer a les illes de St. Honorat fa 8 anys, estant allí amb altres mallorquins que eren soldats, caigué malalt i al cap de poc dies morí, el va veure mort, era jove de 24 o 25 anys. Joan Frontera, mariner de Sóller, de 22 anys, l’havia conegut a M. quan se’n anaren amb les galeres per soldats farà 8 o 9 anys, arribaren a les illes de St. Honorat, al cap d’alguns mesos caigué malalt i al cap de dies li digueren els seus camarades que era mort i venien d’enterrar-lo, mai més l’he vist. Francesc Bujosa, pintor de M., de 31 anys, el va conèixer a l’illa de St. Honorat del regne de França, eren soldats de la companyia del capità Ignasi Correns, allà el va tractar dos mesos, va caure malalt i la nit que morí dit testimoni estava de guarda, ell estava dins lo ranxo o aposento on estaven 25 o 30, vaig saber pels camarades que havia mort i mai més el vaig veure, això fa 7 o 8 anys. La viuda casa a Sencelles amb Bernat Vallespir, vdo., f. de Bernat.

SEGUÍ, Joan. 27-2-1627: català, casat amb Margarita Grega. Pere Joan Truyol, mariner de M., de 30 anys, l'ha conegut a Barcelona i a M., fa 15 dies era captiu a Alger, arribaren captius nous i li digueren que Seguí era mort en pelea (combat). Alonso Sánchez de Castella, natural de Daimiel, lugar de la Mancha, de 26 anys, estava fora d'Alger i anà a Bizerta, arribà una sagetia amb captius cristians i digueren que havien mort el patró i altres, entre ells un jove català, quan vingueren a M. Joan Truyol li mostrà la muller de dit.  

SEGUÍ, Miquel. 24-1-1603: natural d’Alcúdia, soldat de la companyia del capità Benito de Prato del tercio de Sicília. Antonio Pérez, capellà de l’Hospital de Santiago de los espanyoles de Nàpols certificà que fou enterrat el 4-12-1593.

SEGUÍ, Pau. 14-5-1610: menorquí. Antoni Garau, paraire, f. de Jaume, de M., de 32 anys, diu que fa un any es trobava a Barcelona i alguns amics li digueren  que dit Seguí estava a la presó i el se'n portaren condemnat a galeres. En Muntaner, f. d'Antoni, de Bunyola, de 32 anys, diu que fa un any i mig es trobava a Barcelona amb la barca del patró Pau Noguet de la que era mariner, li digueren que Seguí era a la presó i al cap de dies que era mort, el va veure sense amortallar. Miquel Bagur, f. de Bartomeu, de Menorca, avui a la ciutat, de 18 anys, el coneixia molt, diu que estava casat amb Joana Munyosa, la germana de dit Seguí havia rebut cartes de la seva mort en la presó de Barcelona. Francina, f. de Rafel Mora, calceter, diu que una germana de dit Seguí li digué que era mort a la presó de Barcelona. La viuda Joana casa amb Jaume Campaner, calderer, vdo., a St. Miquel.

SELLERS, Jaume. 16-3-1604: casat amb Montserrada. Captiu a Constantinoble, farà 5 anys que morí, l'enterraren  a una església de grecs. La vda. casarà a Sta. Eulàlia amb Guillem Bertran, f. d'Antoni.

SEMI, Sebastià, genovès casat a M. 7-9-1608: Onofre Sabet, mariner català, h.M., de 32 anys, sap que fa dos anys morí negat venint de Gènova sobre Menorca, ell anava a la nau i aportà la nova a la muller. Sebastià Capdebou, mallorquí, negociant de 29 anys, diu que fa dos anys es negà venint de Gènova, li digueren mariners. La viuda era Margarita Cavallera, de 24 o 25 anys.

SERRA, Cristòfol. 2-10-1646: de Sa Pobla, casat amb Antonina Sureda. Joan Gonsales, natural de la ciutat de Siracusa[18] del regne d’Aragó (sic), de 24 anys, test. (tallat).

SERRA, Margarita. 12-9-1653: casada amb Francesc Bujosa. Josep Tolosa, estudiant, f. de Pere, de Ciutadella, de 19 anys, la conegué a Ciutadella on és públic que morí de contagi, no la va veure morta però al carrer i casa on vivia ho deien i no l’ha vista més, fa dos mesos vingué a M. Bartomeu Vilallonga, clergue de Ciutadella, de 20 anys, la conegué a Ciutadella, on ell és beneficiat, diu que fa 4 mesos que Margarita morí del contagi, li digueren els vesins de la sua casa i no la va veure més. El vdo. Francesc Bujosa, pintor de la ciutat, de 40 anys, diu que fa 8 anys s’hi casà a M., en fa 2 passà a Ciutadella amb el governador don Josepe Sporriu, després hi anà sa muller quan ell se’n anà a Barcelona al camp i deixà sa muller, arribat a M. fa 8 o 9 mesos ha procurat saber noves de sa muller pel contagi que hi havia, per algunes persones que han vingut i per una lletra de fra Miquel Trobat, guardià del convent de St. Francesc, ha sabut que morí de contagi. Una carta de Francesc Trobat a Pere Pou diu que dita dona morí el 14-1-1653.

SERRA, Onofre. 17-2-1624: casat amb Joana Ferrer. Bartomeu Company, àlies Comparet, mariner català domiciliat a M., de 36 anys, diu que la dona fa alguns anys tenia notícia de que son marit era mort prop de Gènova, a una ciutat que es diu Saona (Savona), una jornada lluny, li encomanà que hi anés per portar una certificatòria, anà a Gènova amb el patró Manuel Prohasi el setembre passat, en companyia d'un tal Pedro, factor de Baptista Tossarello, anaren a l'hospital de Saona i el rector trobà al llibre de morts que dit Onofre morí essent soldat de les galeres d'Espanya el 1617, l'infermer li digué que l'havia ajudat a enterrar. Miquel Perelló, mariner de M., de 30 anys, no l'ha conegut però sí a la dona, sap que morí essent soldat, li digué el germà de la dona, Gabriel Ferrer, a Menorca, que havia mort a l'hospital de Saona. La viuda diu que son marit se'n anà fa 16 anys, al principi rebia cartes però fa 8 anys les va deixar de rebre, un soldat que anava a les galeres li digué que era mort., B. Company, mariner aportà una carta de Saona de que era mort. Dia 20 Caterina, muller del patró Pere Gelabert, de 40 anys, diu que fa 5 o 6 anys que sentí dir que és mort. Caterina Estelrich, àlies Bovet, de 30 anys, casada, diu que és fama pública que és mort fa 6 o 7 anys, fa un any el seu marit vingué de viatge i aportà la nova. Margarita, de 25 anys, muller de Miquel Perelló, diu que fa un any son marit vingué de Llevant amb el patró Bonet i aportà noves de la mort. La vda. casa a Sta. Creu amb Joan Lladó de Calvià.  

SERRA, Rafel. 4-12-1653: àlies Tauler, mariner de M., casat amb Antonina Mitjavila. Captiu a Tunis morí remant a una galera en combat.

SERRA, sor Marta. 24-7-1600: comuniquen a Pere Serra que la seva muller, sor Marta, havia mort al monestir de Sta. Elisabet de Tarragona. Ho certifica el sagristà i Salvador Font, prevere beneficiat a Sta. Maria del Mar, qui havia parlat amb l’abadessa.

SERVERA, Jeroni. 15-9-1606: casat amb Anna. Fa 3 anys era captiu a Alger, tingué febres i morí, el varen enterrar als fossar dels cristians. 

SIGOLON, Octavio. 16-7-1602: fra Jaume Figuerola, franciscà, el conegué i per una lletra del major de St. Francesc va saber que era mort i enterrat a St. Francesc. El mestre Cristòfol Maria, menorquí, diu que morí a Menorca i l'enterraren a St. Francesc.

SIMÓ, Francisca. 3-10-1624: casada amb Pere Vives, natural d'Artà, h.M., Domingo Vilar, fuster de M., de 35 anys, diu que fa 2 anys arribà a Càller i posà en casa d'Antoni Comes, sombrerer mallorquí, on trobà 2 minyones i Comes li digué que la mare era morta i el pare era un pobre home mallorquí del que no en sabien noves, i les tenia per amor de Déu. Antoni Ferrer, negociant, olim pastisser de M., de 45 anys, diu que coneixia a Vives de Càller on feia d'hortolà i era públic que la dona era morta on estava fora les portes de la ciutat de Càller tenia 2 filles que estan amb A. Comes. Magdalena Fluixà, vda. de 40 anys, la conegué a Càller, li rentava la roba, diu que morí fa 3 anys. Rafel Cifre, paraire de M. de 18 anys, test. (tallat).

SITGES, Mateu. 30-6-1642: hortolà, casat amb Joana Gayà. Joan Seguí, ferrer de M., de 31 anys, diu que era cunyat seu, casat amb una germana de sa muller, i el dia de St. Antoni de gener farà un any, el dos se'n anaren a Tarragona i allà feien de forners, al març caigué malalt, el portà a una posada i després a l'hospital de Tarragona, i el dijous sant, el dos d'abril, morí, el va veure mort i pagà les despeses de la sepultura a l'església de dit hospital i va aportar certificatòria a la muller, una fe de l'hospital. La vda. diu que va estar casada dos anys, fa un any i mig se'n anà a Tarragona i pels que vingueren de Tarragona va saber que era mort, després pel seu cunyat Joan Seguí que li aportà una fe. Pere Juan, teixidor de lli de M., de 42 anys, diu que se'n anaren junts per soldats de la companyia de Es ramos a Tarragona, tingueren per capità a Jeroni Sales, menor, i allí caigué malalt i l'aportaren a l'hospital, jo era cap d'esquadra de dita companyia i tenia compte de donar cada dia lo socorro als malalts, va anar a l'hospital i el seu cunyat i el frare li digueren que ja l'havien enterrat, va veure la sua roba, va entendre per tots els mallorquins que era mort. Joan Jaume, boter de M., de 53 anys, el va veure malalt a l'hospital de Tarragona la darrera setmana de quaresma de 1641, va demanar al seu cunyat si havia de menester diners i li digué que no, se'n anà de l'hospital amb el nas tapat de mala olor de tants de soldats malalts, l'endemà el cunyat li digué que era mort i es digué públicament entre els mallorquins de Tarragona. La vda. casa amb Francesc Lledó de Trapana.

SIVINYO, Llorenç. 22-11-1605: mariner genovès casat amb Margarita Roig. Antoni Comes, mariner de 22 anys, diu que eren amics i feien viatges junts, amb el sr. mestre de camp Llopis anaren al Cuco i quan foren a terra acudí tanta multitud que es llençà en mar i anà a l'illa del Carbó i tots els que quedaren a terra moriren. Havien estat captius a Alger. La viuda Margarita diu que Antoni Comes i Jaume Monyos li portaren la nova de la mort del seu marit, casarà amb Bartomeu Carboneu de Marsella a Sta. Creu.

SOCIES, Rafel. 20-9-1603: de Sa Pobla, anava forçat a la galera d'Espanya. Diego Sanchis, de Barcelona, soldat de l'armada que està malalt a la ciutat,  el conegué, diu que fugí de la galera i es posà soldat a les de Nàpols, a la companyia del capità don Rafel Ortís d'Aragó 4 anys, li pegaren bastonades i morí fa 4 anys. Marc Luís, del regne de Portugal, soldat de l'armada, diu que estant a Nàpols fa un any i mig, amb la companyia del capità Alonso de Medrano, el va veure morir d'una arcabussada i bastonades. Bernat Llabrés, soldat mallorquí, coneix a Diego Sanchis de Barcelona. Joan Abrines, escrivent mallorquí, coneix a Marchus Lluís. La vda. Margarita casarà amb Mateu Ferragut, vdo., a Sa Pobla.

SOLER, Antoni. 15-9-1611: Guillem Ginard, mariner de 22 anys, diu que eren mariners de la sagetia d'Antic Jofre, venint a M. 25 llegues lluny caigué l'antena i posà dins mar 4 homes, entre ells Soler que desaparegué. Albert Cantore, de 24 anys, diu que venint de Sicília sobre Menorca caigué l'antena de la sagetia i posà 4 homes en mar, 3 isqueren i ell no aparegué. Josep Gotia, mariner de 24 anys, diu que era casat amb Margarita Alsina.

SOLER, Antoni. 23-8-1611: milanès, casat a M. amb Caterina Muntaner, estava a la Ribera. Anà en cors amb una fragata fa 5 anys i el captivà una galiota de Tunis on ha estat 4 anys esclau, fa un any es negà amb una galiota que venia en cors, prop de Bizerta, no sabia nedar i es negà.

SOLER, Pau. 17-10-1626: de Mataró, havia casat a M. amb Bàrbara Cerdà, captiu a Alger morí de pesta.

SOLER, Rafel. 20-3-1651: forner, casat amb Caterina Malió (?). Elisabet Llufriu, muller de Bartomeu Garau, de 45 anys, diu que l’any de la rebel·lió de Catalunya, fa 10 o 11 anys, es trobava a Barcelona on habitava dit Rafel, ella l’ajudava de menjar, a ell i a altres mallorquins, el posaren pres, el tragueren i es posà soldat sobre una galera de les dues que la ciutat armà per reconèixer la costa, essent ell cap d’esquadra, trobant-se a la volta de Roses alçà la galera per dur-la a Roses i essent descobert li feren justícia i el penjaren en dita galera, al tornar la galera a Barcelona li ho digueren uns mallorquins, entre ells Joan Albertí de Selva i Pere Ferrer, era home de 32 anys, mostatxut, de mitjana estatura, l’enterraren a les Medes. Violant, viuda de Joan Recasens (Requesents), notari de Caldes, de 50 anys, diu que el 1640, que fou l’any de la rebel·lió de Barcelona, habitava en ella i allà conegué a Soler, habitava en casa d’Elisabet Llufriu, el qual després es feu soldat d’una de les dues galeres armades a Barcelona, quan foren tornades sentí a dir públicament que fou penjat, perquè volia alçar la galera, i fou enterrat a les Medes, tindria 32 anys. Joan Satzer, de 33 anys, es trobava a Barcelona quan es rebel·là, l’any 1640, i allà conegué  a dit Soler, el qual al cap d’alguns temps se’n anà soldat a una galera, quan tornaren les galeres digueren que l’havien penjat dins la mateixa galera, li digueren alguns mallorquins i catalans que es trobaven presents, a les hores tindria 33 anys. Joan Salvà, tender, de 70 anys, diu que té un fill forner, Joan, que es troba a València, que els anys passats caigué esclau a Catalunya i els posaren a una galera de Barcelona, de la qual era capità un tal Casals, fugí de la galera i vingué a M. on es contava que Soler volia alçar la galera amb altres, es descobrí i el penjaren. Mateu Soler, sabater, de 50 anys, diu que fa 14 anys el seu germà Rafel, forner, se’n anà a Barcelona i el feu procurador, als cap de 3 anys vingueren uns mariners mallorquins que el coneixien molt i li digueren que amb altres son germà volia alçar la galera i portar-la a Espanya, foren descoberts i els penjaren, plorava com un minyó, l’havien vist penjar, la justícia el feu curador d’una filleta que era fillastre de dita Caterina, era home de 34 o 35 anys. La viuda Caterina Malió, de 38 anys, diu que s’hi casà fa 18 anys, hi va estar 3 o 4 anys, després se’n anà amb una lleva quan anaren a les illes[19], al cap de pocs mesos sabé que es trobava a Barcelona, sempre sabia noves de ell i fa 10 anys sabé que l’havien penjat a una galera de Barcelona perquè volia alçar-la, li digueren molts mariners mallorquins, i es posà com a viuda, tindria 34 o 35 anys. Joan Femenia, de Sta. Margalida, habitador de la ciutat, de 34 anys, diu que el conegué molt bé a Barcelona, dit testimoni era artiller de les galeres d’Espanya, quan es seguí la revolta de Barcelona no es pogué embarcar i va haver de restar a Barcelona, se’n anà a casa de Francesc Clatos, pescador de la Ribera, que després fou son sogre, perquè es casà amb sa filla que avui té per muller a M., també es quedà Rafel Soler, forner que feia bescuit, la ciutat armà 2 galeres, que eren restades allí d’Espanya, i dit Soler hi assentà plaça, a dit testimoni la diputació el feu anar a servir d’artiller, anant a pescar palangre amb una barca de Palamós sentiren un tir d’artilleria, s’usava que en sentir un tir les baques acudien a terra i anant-hi trobaren una baca de pescadors que els digué que havien penjat un mallorquí i napolitans que volien rellevar la galera, anaren a les Medes i trobaren a Soler mort penjat, això farà 10 anys. Pere Femenia, natural de Sta. Margalida, habitador de la ciutat, de 50 anys, diu coneix molt a Joan Femenia, des de que és nat, i que si li pot donar fe. Miquel Aragos (?), traginer de Sta, Margalida, ara trobat a la ciutat, de 50 anys, coneix a Joan Femenia de minyó i sap que és fill de pares honrats i se li pot donar fe i crèdit. Jaume Femenia, escrivent, natural de Sta. Margalida, habitador de la ciutat, de 37 anys, coneix molt a Joan Femenia i diu que se li pot donar fe. Anna Maria Claros, muller de Joan Femenia, trencador de pedra, de Sta. Margalida, h.M., diu que és natural de la Ribera de Barcelona, filla de Francesc Claros, pescador, diu que el 1640 son pare acollí en sa casa a Joan Femenia, son marit, que anava per artiller a les galeres d’Espanya, no es pogué embarcar, feia dos o tres anys que coneixia a Rafel Soler, que estava a casa d’Elisabet Llufriu al carrer del forn de vidre, feia bescuit al forn del rei, després de casar-se la Diputació forçà a son marit a anar a servir d’artiller a Palamós i soler assentà plaça de soldat a una galera, ella va estar 4 anys a Palamós, sentiren un tir d’artilleria i son marit era a pescar palangre, hi acudí amb son marit i trobà una galera on havien penjat a Soler a l’antena, el conegueren, al cap d’alguns mesos dita Llufriu vengué la roba de dit Soler i el plorava més que si fos son marit.

SORELL, Joan. 11-1652: bracer de M., casat amb Margarita Cifre. Josep Jaume, teixidor de lli de M., de 25 anys, diu que se’n anaren amb una sagetia de M. carregats de vitualles al camp de Barcelona, arribats pararen tenda de diverses vitualles i al cap d’un mes caigué malalt de febres, als 5 o 6 dies morí, el va veure mort i l’enterraren a l’arenal a 60 o 70 passes lluny de la seva barraca. Pere Ramonell, paraire de 38 anys, diu que es trobava amb diverses vitualles aquests mesos passats al camp de Barcelona el va veure que també havia parada tenda de vitualles amb un parent seu, seria al mes de març, al cap d’alguns dies caigué malalt i morí, l’enterraren a l’arenal de dit camp,

STRANY, Pere. 6-8-1601: Joan Riera, teixidor de lli, diu que fa 10 o 12 anys trobant-se a Eivissa va veure a Strany, marit de la seva germana Joana Riera, que anà amb una fragata a la Formentera, es topà amb una fragata de moros i una de cristians i fou ferit en el costat, fa 3 mesos vingué un patró d'Eivissa, que es diu Socies, i li digué que son cunyat era mort i sa germana viuda. Joana Riera diu que casà a Eivissa amb Pere Strany i al cap de dos anys fou ferit a la Formentera, al cap de pocs dies morí, casarà amb Onofre Aleix, f. de Joan, a Sta. Creu.

SUAU, Magí. 7-2-1604: Pau Bernat, oficial de la ciutat de M., el coneixia a M. i a Menorca, estant a Menorca es posà malalt de mal francès (sífilis), el posaren a l'hospital i morí, ajudà a enterrar-lo farà 4 anys. Gabriel Vives es trobava a Menorca quan morí i diu que l'enterraren al fossar de l'hospital. La viuda Miquela diu que son marit era teixidor de llana i que morí a Menorca, li portaren la nova a Barcelona on llavors era.

SUAU, Miquel. 19-5-1623: paraire, f. de Miquel Suau de Bunyola, casat amb Antonina. La viuda diu que s'hi casà fa 8 anys, estigueren pacíficament 8 anys i després partí, persuadit per certa persona, per Pavia com a soldat, allà serví 3 anys en els que escrivia a sa muller dient que prest tornaria però morí a Itàlia, demana que s'escoltin certs testimonis. El 22-5-1623, Miquel Simonet, paraire de M.. f. de Miquel, sastre, de 18 anys, diu que el mes passat d'abril o març es trobava a Gènova i el patró Jaume Bru li donà una carta per Miquel Suau, anaven a Alexandria (Llombardia), quan va ser a Milà un tal Sanxo, mallorquí, li digué que Suau era mort a Alexandria de ferida. El 27 el mag. Joan Torrella, donzell de M., de 24 anys, diu que el conegué a M. i a Itàlia, estant la quaresma passada dit Suau de guàrdia en la quita (?) de St. Michel en el burgo d'Alexandria de la Palla passaren cert homes i el nafraren d'una estocada al ronyons i el portaren a l'hospital general, quan el va anar a veure ja era mort i fou enterrat a dit hospital.

SUBIRATS, Pere (Soberats). 25-10-1648: corder de M., casat amb Antonina Cànaves. La viuda diu que s’hi va casar fa 7 anys, als 4 mesos el captivaren i ha estat 4 anys a Alger, prengué febres i morí, casa amb Miquel Marimón, f. de Gabriel, a Sta. Creu.

SUREDA, Jaume. 26-8-1601: dolcer mallorquí, casat amb Anna. El capità don Francisco Benavides, de la ciutat de Baeça (Baeza), regne de Castella, de 42 anys, diu que Sureda fou soldat del capità Pou i el va veure morir a la galera patrona d’Espínola, prop del Cap de la Pedra i el llançaren en mar. El capità Pou diu que el conegué i que morí. Hernando Valencia, sergent de la companyia de Francisco Benavides, natural de Jaen, de 32 anys, el coneixia i diu que tindria 40 anys. Joan L. (il·legible) de Baeça, de 30 anys, el va veure morir a la galera.

TALLADES, Baptista. 6-7-1601: mariner mallorquí, mort i enterrat a Palerm fa 2 anys, en que moriren 10 o 12 mariners de la nau St. Joan Bonaventura. El capità Miquel Rovira, mariner català casat a M., diu que navegaren junts amb la nau de Perot Maçot i després amb la nau on anava Joan Rocosa, mestre d’aixa de la nau del virrei de Sicília, patró Salvador Pujades, moriren 15 o 16 mariners que emmalaltiren amb una font d’aigua. La vda. Joana diu que el seu marit fa un any i mig anà a Palerm com a mariner en la nau de Perot Maçot, mudà de nau i morí al febrer. Casarà amb Joan Estapoll, vdo., a Sta. Creu.

TALTAVULL, Miquel. 9-1-1627: mariner de Menorca, casat amb Elisabet Comelles. Ha estat captiu a Alger, el captivaren l'any passat, l'abril o maig passat morí de pesta. La vda. casa a Sta. Creu amb Melcior Moragues, vdo., f. de Melcior.

TERRASSA, Pau. 7-3-1641: carnisser casat amb Margarita Llauger. Miquel Bona, ferrer de M., de 38 anys, el conegué a M., fa 11 anys el trobà a Nàpols, foren soldats de la companyia del capità Antoni de Manhon (?), es tractaren durant 5 anys, als 5 anys partiren per Milà, tenent-los sitiats l'enemic a Valenza del Po, el mes d'octubre de 1635 prengué mal i morí de malaltia natural, el va veure morir i ajudà a enterrar-lo a l'església major de dita ciutat. Caterina, vda. de Miquel Antich, paraire de 55 anys, diu que fa 5 anys es trobava a Nàpols i posava en casa de dit Terrassa, coneixia la muller de M., ell partí amb la sua companyia per Milà i al cap d'alguns mesos tornà la companyia i li digueren molts que havia mort. La viuda diu que fa 13 anys es casa i va estar amb el marit 3 anys, se'n anà soldat amb una companyia que feu el marqués de Tringo (?), a Nàpols li escrigué moltes vegades, fa 5 anys va saber que era mort, li aportà la nova B. Ferrer que l'havia vist morir a l'estat de Milà, després en vingueren altres de Nàpols i també li digueren, es posà viuda. Joan Martines, natural de Cartagena, de 39 anys, soldat, el conegué a Valenza del Po, de l'estat de Milà, fa 6 anys allí camarades mallorquins i castellans el tractaven, al cap d'alguns mesos prengué mal i el va veure morir, era home alt, moreno, sec de cara d'uns 30 anys.

TERRASSA, Sebastià. 22-5-1608: d'Inca. Gabriel Farrà, blanquer de 50 anys, diu que el gener de 1603 trobant-se a Sevilla en companyia de Joanot Mas, blanquer, veren un esclau de les galeres mort amb un títol que deia Terrassa, anaren al Port de Santa María i entraren a les galeres i un tal Reynés, forçat mallorquí, i li digué que portàs la nova a Sebastià Terrassa de que son pare era mort, el va deixar a Calis (Cadis), al tornar a M. el va veure aquí. Joanot Mas, blanquer, de 30 anys, diu que va veure un forçat al portal de l'arraval de Sevilla mort, de Calis passaren a Port de Santa María i entraren a una galera cercant un tal Cànaves, un Reynés i En Pere Carrió, i veren un fill amb una certificatòria i el portaren a Cadis. La dona diu que son marit fou posat en galera fa 6 anys i al cap d'un any G. Ferrà li portà la nova de la mort i després Joanot Mas li digué el mateix, vingué la segona armada de les galeres d'Espanya i un jove que es diu Gallard li presentà testimonis de que era mort, vingué un fillastre, Sebastià, i digué que son pare era mort.

THOMÀS, Margarita Eulàlia. 4-4-1646: casada amb Joan Salom i Perdiguer, llenyater. El capità Bartomeu Mestre, de 52 anys, diu que a l’octubre de 1640 se’n anà de M. a servir sa majestat amb 6 bergantins  i quan foren a 40 milles a la mar isqué de proa una dona que anava a Espanya i que havia embarcat secretament Antoni Ferrà, mariner, diu que era torta de l’ull esquer, arribaren a València i la deixà al Grau i partiren tots els bergantins cap a Vinaròs, als 15 dies trobaren dita dona a una casa del camí de València morta, farà 7 o 8 mesos, i fou enterrada al fossar de l’església de Vinaròs, la roba la prengué el vicari per enterrar-la i fer dir bé per la sua ànima. Li deien Margarita però he sabut que era Eulàlia. Àngelo Marin, mariner de Nàpols, domiciliat a M., de 40 anys, diu que el 1640 se’n anà per mariner amb un bergantí en servei del rei i quan arribaren al Grau de València desembarcà una dona jove que era torta d’un ull, després la va veure a Vinaròs, que la tenia un tal Calafell, mallorquí, deia que es deia Margarita i que era casada a M. i que son marit havia jugat quan tenia i per aquesta causa se’n anà de son marit, fa 8 mesos saberen que era morta i la veure morta tota inflada i sap que és enterrada a l’església de Vinaròs. Antoni Ferrà, mariner de M., de 30 anys, diu que va conèixer a M. una dona que s’anomenava Margalida que era torta, tenia una perla blanca a l’ull, no era torta de naturalesa, la va conèixer a la Pellateria més d’un any, després estava al mercat, s’embarcà amb ell al vaixell del capità Mestre el 1640, arribaren a València on baixà. Al cap d’un any li digué un tal Balo Sastre, que dita Margarita era muller d’un tal Perdiguer, llenyater, que estava devers el Sepulcre i que procuraven torna-la a son marit, se’n anà i després li digueren que era morta. Pere Garí, mariner de M., de 33 anys, diu que fa 3 anys al Grau de València trobà una dona dins un bergantí que li faltava un ull, coneixia al marit perquè s’havien criat junts al Sitjar, li demanà com era a València sens son marit i digué que per causa de la sogre se’n era anada de son marit, li demanà que li aportés roba i no volgué, al cap de mig any el dijous sant ha fet dos anys a Vinaròs el feu cridar i li digué que quan fos a M. mirés si son marit la rebria, perquè estava cansada de la mala vida i de rodolar pel món, volia tornar amb son marit i es trobava amb 200 rals de 8 i molta roba, que son marit podria comprar dos burros per son ofici de llenyater, al arribà a M. trobà son marit davant la casa de madò Simona, al carrer de St. Jaume i li porta noves de sa muller, que es deia Margarita Eulàlia, li digué que si volia faria venir la dona i digué que li tornaria la resposta, l’endemà ell i son padastre li donaren una carta per ella, la mare de dit Salom hi anà i cridà que no volia que dita dona vengués i ell cremà la carta, aquests mesos passats ha sentit dir que dita dona és morta. Joan Salom diu que s’hi casà fa 10 o 11 anys i varen estar junts dos anys s’apartà perquè no volia consentir el mal viure, va estar apartada 4 anys i a causa d’un cop perdé l’ull esquer, després se’n anà fora M. i ha estat alguns anys a Vinaròs, d’on procurà tornar per medi d’alguns mariners, fa pocs molts mariners mallorquins li han dit que morí a Vinaròs.

THOMÀS, Sebastià. 19-7-1649: casat amb Margarita Pelegrí. Ramon Pou, alcaid de la fortalesa de Portopetro, de 25 anys, diu que trobant-se a Tarragona fa 8 o 9 anys estaven a una companyia de mallorquins a la qual era soldat dit Thomàs, fugí amb 4 o 5 soldats i se’n anà per terra, després arribà la nova que els havien degollat. Pere Antoni Mir, paraire de M., de 27 anys, diu que el coneixia i que assentà plaça de soldat en la lleva que es feu a ciutat per anar a la guerra contra els catalans, quan el sr. Virrei don Lope de Francia passà a Tarragona i se’n portà la infanteria, 180 homes, el 17 de gener de 1641 en 4 galeres, dit Thomàs amb companyia de 5 soldats feren fuga de Tarragona per terra, com pel Camp de Tarragona corrien molts de miquelets, gent foragida i facinerosa, els encontraren i degollaren, que així ho solien fer al trobar gent de contrabanda, els va fer esborrar dels llibres del rei, és fama pública la seva mort i mai més se’n han sabut noves, va estar a Tarragona fins a la Pasqua de resurrecció i al tornar a M. ho va dir a la muller i es posà hàbit de viuda. Mateu Gonsales, escrivà de la cúria del batle de la ciutat, de 25 anys, diu que el 1641 es trobava a Tarragona i va saber que de la companyia dels mallorquins havien fugit 5 o 6 soldats i es digué que els havien degollat. Dia 26 Bernat Agustí Hispano, prevere, Dr. Teòleg, beneficiat a St. Nicolau, de 35 anys, estant a Tarragona sabé que havien mort alguns soldats mallorquins, Tomàs Reus que era infermer de la companyia li donà una llista de 17 o 18 soldats morts i certificà que eren morts, li digué que Thomàs i 4 o 5 més havien fugit i que els miquelets els havien trobat i degollat. Josep Mascaró, cirurgià de M. de 38 anys, diu que el coneixia molt i trobant-se a Tarragona el 1641 el va veure, alguns dies aprés sabé que havia fugit amb altres mallorquins i arribà la nova que els miquelets els havien degollat, dit testimoni tornà a M. i al poc arribà Joan Salvà, forner, que era un dels que fugiren, i li digué que essent a les costes de Balaguer anaren a treure unes bresques de mel i trobaren els miquelets i els feren presoners, a ell el degollaren, ell després anà a València amb companyia de Jaume Sastre, forner. Caterina Pelegrí, muller de Jeroni Massanet del present regne absent i habitador de Xàbia on ella habita, regne de València, diu que Sebastià era marit de la seva germana Margarita, diu que el mataren fugint de Tarragona, on tenia plaça de soldat a la companyia dels mallorquins, ho digueren quan vingueren de Tarragona en Pere Antoni Mir, Gabriel Domènech i el sr. Agustí Hispano, sa germana es posà hàbit de viuda, ella el dia de les Verges de 1647 partí per Xàbia.    

TOLDRÀ, Antoni. 25-9-1603: pescador, casat amb Margarita Jacha. Sebastià Calbet, mestre d’aixa mallorquí, de 34 anys diu que fa 3 anys partí amb la barca del patró Rafel Bosch, mallorquí, i es negà, i no campà ningú prop de Santa Ponsa on la fortuna el tragué i el va conèixer. El patró Nadal Francolí, de 30 anys, diu que anava a València i es negà després que el vaixell es partís per la meitat. La vda. Margarita casa amb el patró Pere Joan Bonet, f. de Vicenç, a Sta. Creu.

TORRENS, Guillem. 24-6-1630: de Petra, casat amb Margalida Gelabert, de 46 anys, natural de Marratxí, diu que casà amb Torrens i el 1610 amb molts altres pagesos anaven a València amb els seus marits i infants, a la vista d'Eivissa isqué una galiota de moros i captiva la sagetia francesa en que hi anaven i els aportaren a Alger, ella sortí en llibertat als 5 mesos en un rescat, hi va deixar el marit i vingué a M., als dos anys rebé la nova de que era mort. TORRES, Jeroni. 3-6-1611: casat amb Joana Robles, morí de pesta al Marroc (?), farà 4 anys a l'agost.

TORRES, Joan. 24-4-1647: teixidor de llana de ciutat, casat amb Marianna Ferrer. Antoni Coxo, mariner genovès, de 34 anys, diu que fa 3 anys partiren en conserva de Càller, dit amb la sagetia de Sanantin Lanter per mariner, i jo en la de Tomàs Lanter, també per mariner, per anar a Gènova, quan foren a la platja de Viores, vora Florença, es mogué gran tempesta i va veure negar-se 6 homes de la sagetia, un dit Torres que no sabia nadar. Francesc da Prela, genovès, de 27 anys, el va conèixer a Sardenya durant 3 o 4 mesos, diu que ell embarcà a Sardenya a una sagetia del patró Sanantin Lanter per Gènova i jo en altra sagetia del capità Tomàs Lanter, pare de Sanantin, i partiren en conserva, quan foren a la platja de Viores es mogué gran tempestat i dit Torres fou un de 6 que es negaren perquè la sagetia donà al través i s’obrí, fa 3 anys. La vda, diu que hi va estar casada 6 anys i després se’n anà de viatge amb la sagetia del patró Andria, a Càller s’embarcà a un vaixell del que se’n negaren 6, un el seu marit que no sabia nadar, mai més n’ha sabudes noves, sempre l’han tractada com a viuda.

TORTRELLA, Melcior. 3-7-1608: forner mallorquí, era captiu a Tunis, i morí de malaltia. El patró Miquel Rovira, de 33 anys, anant amb un vaixell seu l’encaptivaren junt a Melcior Tortrella, forner, va fugir de Tunis el desembre de 1606 i el va deixar malalt, i essent a Mallorca va rebre una carta de que era mort.

TORTRELLA, Pere. 11-6-1651: mariner de M., casat amb Apol·lònia Barceló. Fa 12 anys era captiu a Alger, fa 3 anys anant en cors amb les galeres prengué mal i a les 4 hores morí a la galera. La vda. diu que s’hi va casar fa 23 anys, als 4, en fa 12, anant per timoner el captivaren i portaren a Alger.

TOTXO, Joan. 4-3-1601: a Alcúdia es diu que fa 5 anys partí del port menor d’aquesta ciutat una fragata carregada de formatge per Barcelona en la que anaven Joan Gelabert, en Capdebou, Llorenç Ramis, Bartomeu Vilar de Pollença, Francisco Peris i Joan Totxo, i mai s’han sabut noves, ni d’Alger ni de Constantinoble ni de tota Turquia de dits, se té per cert que són perduts. Joan Comelles, f. de Joan, d’aquesta ciutat, fadrí, ha tractat matrimoni amb Caterina, vda. de Joan Totxo. La fragata isqué a la platja de Sitges amb molt formatge i tots els arreus d’on s’infereix que són negats.

TRAMOLET, Andreu. 1-12-1651: casat amb Praxedes. Lluís Martí, mariner, de la ciutat, de 22 anys, diu que se’n anaren amb un vaixell del patró Antoni Esterelles, àlies Corso, a Calvi de Còrsega, fa cosa de 7 mesos, i li pegaran una trabucada al cap i de dita ferida morí. Garau Joan Alemany, mariner de M., de 46 anys, diu que se’n anaren fa 7 mesos amb el patró Esterelles i el dia de St. Joan a Calvi de Còrsega li pegaren una trabucada al cap i morí. La viuda, de 31 anys, diu que es casà fa un any, al cap de 8 mesos se’n anà amb la sagetia del patró Estarelles i quan tornaren li digueren que l’havien ferit d’una trabucada al cap a Calvi, de la qual ferida morí.

TRAVALLINA, Joana Maria. 29-6-1645: natural del ducat de Parma, casada amb Francesc Vila de Campos era morta. (tallat)

TRENCOLET, Andreu. 1-12-1651: mariner, casat amb Praxedes, de 31 anys. Lluís Recarti, mariner de M., de 22 anys, diu que fa 7 mesos se’n anaren amb un vaixell i ell morí a Calvi de Còrsega. Garau Joan Alemany, mariner de M., de 46 anys, diu que fa 7 mesos se’n anaren en cors amb la sagetia del patró Antoni Estarelles, àlies Corso, Tracolet anava per mariner i morí a Calvi de Còrsega d’un cop al cap que rebé per una forta ventada. La vda. diu que fa un any que s’hi casà, se’n anà amb la sagetia d’Antoni Estarelles i li aportaren la nova que havia mort d’una ferida al cap.

TRIES, Jaume. 5-1-1624: d'Andratx, del lloc de la Coma, casat amb Bàrbara Pujol. Rafel Roca, paraire de M., de 33 anys, diu que trobant-se a Orà el conegué, anà a Almeria amb un bergantí i al tornar, als 15 dies, ell estava malalt a l'hospital amb febres, al cap d'una dies li digueren que era mort.

TRIES, Pere. 12-4-1621: de M., casat amb Caterina Bennàsser. Era captiu a Barbaria partí amb una galera, que era la capitana de Morat Arrais, i a terres de Turquia morí de malaltia i el llençaren en mar, farà 5 anys.

UGUET, Andreu Miquel. 4-2-1643: de Binissalem, casat amb Antonina Sbert. Pere Amorós, dit del Racó, d’Alcúdia, de 41 anys, diu que l’any 1636, al mes de febrer, es trobava a Barcelona en casa d’Antonina Margarit, en companyia de Joan Pons i altres mallorquins i catalans, i entrà Mn. Jaume Llor, capellà de l’hospital i receptor dels malalts i robes d’aquells, i demanà a la senyora de la casa la roba d’un mallorquí que era mort a l’hospital, la senyora li demanà que pagués el que devia per donar-li la roba; els mallorquins li demanaren si a l’hospital hi havia molts mallorquins morts dels qui eren vinguts de les illes i ell respongué que molts, i que es morí N’Uguet de Binissalem que havien portats un bandejats. Joan Pons, de Sóller, diu que es trobava a casa d’Antonina Margarit quan el capellà de l’hospital anuncià la seva mort, l’havien aportat un bandejats mallorquins, el coneixia, era home de mitjana estatura, rosset, de 24 anys. Jeroni Garcia de 24 anys, era molt amic seu, havien estat junts al castell de Bellver i els embarcaren per soldats l’any 1636, trobant-se a Barcelona caigueren malalts i a l’hospital els posaren quasi junts, amb un llit enmig, un dia l’infermer li digué que Uguet era mort, s’incorporà dins el llit i el va veure mort. La viuda casa a Binissalem amb Francesc Esteve, f. de Bartomeu.

UGUET, Francesc. 17-10-1606: mallorquí. Pere Joan Terrassa, ferrer de la ciutat, de 34 anys, diu que fa 5 mesos trobant-se a Barcelona li digué el prevere Ferragut, mallorquí, que estava a l'hospital, l'anà a veure, al cap de 6 dies hi tornà i li digueren que era mort, al tornar a M. ho digué a sa muller. Francesc Sanceloni, subdiaca, el coneixia, diu que era casat amb Maria Valldaura, estant a Barcelona el va veure a l'hospital, anà a Montserrat i al tornar als 3 o 4 dies li digueren que era mort, portà una certificatòria de la mort a sa muller.

UMBERT, Antoni. 5-11-1624: mariner francès, casat amb Apol·lònia Fluxà. Llorenç Carenso, corder de M., de 30 anys, l'ha conegut, la dona era germana de son padastre, fa 8 o 10 anys que vingué a M. son padastre, Antoni Fluxà, i digué que l'havia vist morir a Màlaga a un hostal de mestre Honorat, francès, i va aportar a sa muller la sua roba, també ho ha sentit dir a Marc Antoni Tugores, mallorquí. La vda. Marianna Fluxà diu que era casat amb una germana de son marit i fa 8 anys anà son marit amb el patró Palau a Sevilla, passà per Màlaga on trobà son cunyat malalt a un hostal i estant amb ell morí i l'ajudà a enterrar, son marit vingué a M. i aportà la roba a la dona. La vda. Apol·lònia diu que hi va estar casada alguns anys, se'n anà de viatge com acostumava i al cap d'alguns mesos vingué son germà Antoni de Sevilla i altres mariners mallorquins, li aporta la roba que era mort a Màlaga i li digué que l'havia vist morir, era públic a la Ribera de M. que era mort.  

URGES, Jaume. 16-6-1626: valencià casat a M. amb Caterina Pons. El patró Mateu Valero, valencià domiciliat a M., de 46 anys, diu que el casà a M. i navegà amb ell 4 anys, en fa 3 estaven junts al Grau de València, amb el bergantí en terra, i li donà llicència per anar a pescar amb una barca vingué un llamp del cel que el matà, l’enterraren a l’església de Morvedre, va vendre la seva roba (uns seraquells i un sallo) per 13 reals i va fer dir misses. Agustí Pérez, mariner natural de Solsona (Catalunya), de 45 anys, diu que Urges era casat amb una filla d’Esteve Pons, boter, sap que morí fa prop de 5 anys a València, al terme de Morvedre a la zona del Merdà d’un llamp, l’enterraren a Morvedre; ell es trobava al Grau de València quan arribà la notícia, feia 2 o 3 dies que se’n havia anat a pescar, mariners mallorquins, catalans i un genovès li digueren el mateix, feia 10 anys que anaven de viatge i bevien junts. La viuda Caterina Pons diu que va estar casada 5 mesos, se’n anà de viatge amb el patró Valero, es posà a pescar i el matà un llamp farà 7 o 8 anys, i es va posar com a viuda.

URGES, Jaume. 16-6-1626: valencià casat a M. amb Caterina Pons. El patró Mateu Valero, valencià domiciliat a M., de 46 anys, diu que el casà a M. i navegà amb ell 4 anys, en fa 3 estaven junts al Grau de València, amb el bergantí en terra, i li donà llicència per anar a pescar amb una barca vingué un llamp del cel que el matà, l’enterraren a l’església de Morvedre, va vendre la seva roba (uns seraquells i un sallo) per 13 reals i va fer dir misses. Agustí Pérez, mariner natural de Solsona (Catalunya), de 45 anys, diu que Urges era casat amb una filla d’Esteve Pons, boter, sap que morí fa prop de 5 anys a València, al terme de Morvedre a la zona del Merdà d’un llamp, l’enterraren a Morvedre; ell es trobava al Grau de València quan arribà la notícia, feia 2 o 3 dies que se’n havia anat a pescar, mariners mallorquins, catalans i un genovès li digueren el mateix, feia 10 anys que anaven de viatge i bevien junts. La viuda Caterina Pons diu que va estar casada 5 mesos, se’n anà de viatge amb el patró Valero, es posà a pescar i el matà un llamp farà 7 o 8 anys, i es va posar com a viuda.

VADELL, Joan. 3-11-1601: fuster de Felanitx. Cosme Obrador, conrador de Felanitx, diu que morí fa un any a Càller, on ell es trobava, on moriren més de cent homes de Felanitx. Sebastià Timoner declara que estant a Felanitx  vingueren molts d'homes i dones que se'n havien anat a Càller i digueren que molts eren morts i en particular dit Vadell. La vda. Andreva Adrover casa amb Sebastià Timoner (Con.). Al llibre de defuncions de Felanitx consta que morí a Sardenya. El llibre de morts de la parròquia de Santa Eulàlia de Càller, el barri de la marina, consta que Vadell el 13-10-1599 fou enterrat a dita parròquia (Archivio Arcivescovile di Cagliari).

VADELL, Joan. 22-6-1641: mariner de M., casat amb Margarita Barceló. Miquel Llull, mariner de M., de 20 anys, el coneixia de M. i quan va arribar a Tarragona entaularen (trabaren) amistat, hi havia anat junts amb el mateix vaixell, als pocs dies caigué malalt i l'anava a veure, , als 10 o 12 dies li digueren que era mort, no pogueren comprar atxes per enterrar-lo, va agafar un fanal del bergantí i acompanyà el cadàver al convent de St. Domingo, tindria 40 anys. Llorenç Clar, mariner de M., de 42 anys, diu que estant a Tarragona a un bergantí en servei del rei va veure passar un mort que aportaven a enterrar a St. Domingo, demanant qui era li digueren que era mallorquí, Joan Vadell, que havia mort dins un bergantí al servei del rei, sap que a M. han publicat el testament i ha vist la muller anar com a viuda, moriria de 35 o 36 anys. El patró Miquel Fàbregues, de M., de 30 anys, diu que fa 14 coneixia a J. Vadell, tender, àlies En Joan dels Ais, molts anys anà a pescar amb ell, fa 3 mesos s'embarcaren en el bergantí del patró Onofre Gia per Tarragona per aportar manteniments, a les dues o tres setmanes que foren arribats caigué malalt de febres i als 10 o 12 dies morí dins el bergantí, el va veure morir i l'enterraren a St. Domingo, va aportar la nova a la viuda. La vda. Margarita, de 30 anys, diu que es va casar fa 14 anys i fa 7 mesos se'n anà a Tarragona amb el patró Onofre Gia, fa un mes i mig sabé que era mort per Joan Pigota, Jaume Mas, forner, i altres mariners, tingué cartes d'un cunyat  de que havia fet testament, li va fer dir  les obres pies i es posà com a vda.

VALCANERA, Miquel. 12-7-1627: ferrer, casat amb Elisabet. Francesc V., de 30 anys, l'ha conegut, fa un any i mig essent a la ciutat de València treballava a l'hospital de ferrer i allà estava malalt Valcanera que coneixia de M. i era molt amic seu, l'anava a veure, al cap de 3 dies li digueren que era mort, tindria 34 o 35 anys. Miquel Pere Mates, de 25 anys, diu que fa un any i mig el va veure malalt a l'hospital i als 3 dies hi tornà i li digueren que era mort i soterrat. La vda. Elisabet diu que son marit se'n anà a València fa 5 anys, d'ordinari li escrivia i enviava diners, fa un any i mig li portaren la nova de que era mort a l'hospital.

VALLANA, Bartomeu. 11-9-1608: casat amb Joana Rovira. El patró Joan Maltès, de 44 anys, diu que eren vesins, fa dos anys el va veure morir al Grau de València a casa de Francina Fons, mallorquina que està al Grau, ja ajudà a enterrar-lo a l'església. Jaume Riera, mariner de 28 anys, diu que era son cunyat, el va veure morir al Grau. La viuda casa amb Sebastià Llambies, f. de Sebastià, a Sta. Creu.

VALLORI, Antoni. 14-9-1605: estava casat amb Joana, havia estat soldat a Nàpols, morí captiu a Alger de pesta els mesos passats.

VAQUER, Miquel. 27-4-1606: Marc Serra, mallorquí, diu que eren soldats junts a Cartagena i li prengueren unes febres, el portaren a l'hospital i morí. Jeroni Prohensal, argenter de M., de 19 anys, diu que per Tots Sants feu un any es trobava a Alacant i Joan Sart, que solia anar a Cartagena, li digué que Miquel Vaquer, gendre de madò Alonsa era a l'hospital de Cartagena.

VELLANA, Gabriel. 18-5-1622: mariner de M., casat amb Antonina Tolrà. Fa 12 anys era esclau a Turquia, , últimament anava per escrivà a un vaixell i fa un any prengué mal i morí a Constantinoble.  

VENECIÀ, Baptista. 4-11-1652: de la ciutat, casat amb Joana Mitjavila. Joan Baptista Empacadi, de Nàpols, de 30 anys, el coneixia, menjà diverses vegades en sa casa davant de St. Llorenç, diu que fa 4 anys es trobava a Messina anant per mariner en el vaixell Sant Salvador de l’armada de Nàpols i va veure passar un vaixell raguseu que anava a descarregar blat a Nàpols, li donaren ordres d’anar a reconèixer-lo amb la faluca i va veure a Venecià que estava a dit vaixell per mariner, tingueren un rato de conversació, als 2 o 3 dies sabé que dit vaixell s’era perdut devers Calàbria, sols es salvà el contramestre que anà a Messina i ho contà. Stefano de Nicoli, venecià, de 18 anys, diu que fa 4 anys es trobava a Messina servint de mariner en l’armada dels galions dels Nàpols, sabé que s’havia perdut un vaixell raguseu ue havia passat per davant Messina anant a descarregar forment i es perdé dit vaixell i tota la gent excepte el cabomestre que vingué a Messina per terra i ho contà i sentí a dir que morí Baptista Venecià. El patró Joan Alemany, mariner, de 47 anys, l’havia practicat molt a M. on estava domiciliat, se’n anaren junts de M. per mariners en l’armada de Nàpols, allà Baptista es disgustà amb el capità del vaixell i s’embarcà a una nau ragusea que anava a la Pulla per aportar forment a Nàpols, anà amb dita armada a Messina i sabé que el vaixell en que anava dit Baptista s’havia perdut excepte el capomestre.

VENIA, Llorenç de. 17-9-1622: de Quinto (Génova). Tomàs G., f. de Baptista, de Quinto, avui a M. a les galeres de Gènova, del general Joan Baptista Lomellino, diu que quan arribà a Quinto la nova de la seva mort tocaren les campanes, feren 9 dies de missa i els parents aportaren dol. Francesc Gario, f. de Bartomeu, de Quinto, avui a M. amb 4 galeres de Gènova, pilot de Sta. Maria, de 48 anys, el coneixia molt per ser de la seva terra i va sentir as dir a casa seva que era mort, que anava en una nau, el prengueren turcs i morí. Andria Feretus, genovès de Quinto, avui a M. en les galeres, diu que estant en sa terra i anà sa mare i li digué que havia mort, que es negà amb una nau que prengueren a Barbaria, farà un any, els parents es posaren dol.

VERD, Antoni. 10-10-1642: mariner, casat amb Francina Tauler. Joan Baptista Anglès, cirurgià d’Alaior (Menorca), de 22 anys, el va veure morir fa dos anys anant tots en cors amb una sagetia que s’armà a M., de la que era patró Joan Denans, caigué l’antena del tricat (triquet) i el ferí a la cuixa i cama, visqué 25 o 30 dies i morí dins la sagetia, ajudà a llançar-lo al mar. El mestre Sebastià Padrines, cubicularius, de 38 anys, diu que fa dos anys se’n anaren de M. amb una sagetia per anar en cors, amb el patró Denans, caigué l’antena del tricat i el ferí a la cuixa i cama, de la qual ferida morí als 25 o 30 dies, el va veure morir i llençar en mar. La viuda Francina, de 27 anys, diu que s’hi casà fa 13 anys, fa dos anys se’n anà en cors i al poc va saber que era mort d’una desgràcia, que una antena li caigué damunt.

VERGER, Onofre. 18-9-1604: casat amb Caterina. Antoni Pujol, mariner mallorquí, diu que el portà a soterrar a Eivissa. Guillem Gibert, mallorquí, declara que a Eivissa li digueren que era mort.

VICH, Pere. 11-2-1621:menestral mallorquí. El mag. Jacinto Borràs, ciutadà d'Eivissa, avui trobant-se a M., de 24 anys, diu que el novembre de 1619 partí del port d'Eivissa amb la barca d'Antoni Català, mallorquí, a les 3 o 4 hores es mogué fortuna, caigué a la mar i no s'han sabut noves. Baltasar Torres, de Martí, paraire d'Eivissa de 45 anys, anava per passatger a la barca del patró Català, el va veure partir en un vaixell armat el novembre de 1619, portaven 2 esclaus i altres mercaderies, es perdé, arribaren a M. barques carregades de sal i no en saberen res. El mag. sr. Pere Benet Balansat d'Eivissa, resident a M., de 39 anys, el coneixia d'Eivissa, partí en la nau del patró Català, es mogué fortuna i no s'han sabut noves. Pere Gasso, mercader de 37 o 38 anys, el coneixia i diu que s'embarcà amb Català, ha fet diligències en terra de cristians i de moros i no n'han sabut noves.

VICH, Pere. 28-4-1605: Joan Malonda, mallorquí, trobant-se a l'hospital dels Espanyols a Nàpols el va veure morir. Jaume Malonda, mallorquí, diu que trobant-se alguns mallorquins a Nàpols anaren a l'hospital i el veren morir. Era casat amb una filla de madó Carme. La viuda Joana Caselles diu que tres testimonis li digueren que el veren morir a Nàpols farà un any, casarà amb Mateu Font, vdo., a St. Miquel.

VIDAL, Gaspar. 20-7-1642: f. de Gaspar, gerrer de M. Tomàs Seguí, olim alferes, de 34 anys, diu que fa 6 o 7 anys se'n anà per alferes del capità Jaume d'Olesa i entre els soldats hi havia dit Gaspar, a Burgo de Osma (Sória) el va veure malalt i el portaren a la posada, un dia el va veure mort tapat, varen vendre la roba i el soterraren. El mag. Jaume d'Olesa, donzell de M., diu que fa 7 anys se'n anà per capità d'una companyia i anaren a Burgo de Osma (Sòria) i allà Vidal es posà malalt, el sergent li digué que havia de confessar i combregar, jo estava molt ocupat i no podia anar a la posada, li va dir que el fes confessar i combregar, això era al matí i al capvespre el sergent li digué que era mort i aportaren la sua roba (un vestit de drap verd i altres) i la veneren i dels diners l'enterraren i feren dir misses. La vda. Jerònia diu que son marit fa 7 anys se'n anà per soldat, al cap d'un any el seu pare demanà al sr. Olesa, pare del capità, si en sabia noves, li escrigué, al cap de mig any enviaren al sr. Mateu Morey, jurat aquell any, que li digué que el seu fill li havia escrit que Gaspar era mort, al cap d'altre anys vingué el capità i li digué al seu pare que era mort i l'havia fet soterrar.

VIDAL, Jaume. 13-5-1630: natural de França, casat amb Praxedis Contestí, àlies Pigota. Es trobava captiu a Alger i anant amb la galiota en cors trobaren una fragata mallorquina i la prengueren sense resistència i anant a Alger, a 2 milles, caigué l'antena de la fragata i matà a Vidal, fou enterrat al vas de Babaluet on enterren els cristians.  La viuda casarà amb Pere Caprés, català.  

VIDAL, Jaume. 13-8-1640: francès, corder, casat amb Pràxedes Contestí, àlies Pigota. La viuda diu que hi va estar casada 12 anys, se'n anà amb el patró Pelut, el captivaren i portaren a Alger, anant en cors des de Alger amb una galiota l'octubre passat (1639), passant  prop la torre La Foredada del regne de València les tiraren una canonada que matà a dit Vidal i el llençaren en mar, la bala li llevà mig cap.

VIDAL, Joan. 27-1-1624: gerrer de M., casat amb Caterina Mascaró. El patró Onofre Victòria, menor, de 34 anys, l'havia conegut a M. fa un any, el dissabte de St. Sebastià, s'embarcà per mariner a la barca del patró Antoni Bruch (?) Baltar que a les hores portava per patró un francès que anava a Alger a treure captius cristians amb un espia en terra per avisar els captius, quan foren al lloc assenyalat per embarcar-se no trobaren la barca, es perdé per mal temps, anant a Menorca a la platja de Campos va trobar un tros del tabernacle de dita barca i el patró Baltar digué que era de la sua barca, després arribà l'espia i digué que no trobà la barca i té per cert que es perdé. Antoni Carrió, mestre picapedrer de 24 anys, diu que Vidal fa un any s'embarcà a la barca del patró Baltar per treure captius, a Alger llençaren a Seguí, espia menorquí, i el dia següent anà amb els captius i no trobà la barca i mai més se'n sabé noves, ni de Llevant ni de Ponent. El patró Antoni Bruch (?) Baltar, de 60 anys, diu que s'embarcà a la seva barca de 8 bancs per anar a Alger a treure captius, es fama pública que la barca es perdé, havent deixat l'espia en terra mai se'n han sabut noves, li portaren un tros del tabernacle de la barca trobat devers les salines de Campos. Rafel Bernat, picapedrer de M., de 30 anys, diu que era molt amic seu i fa un any s'embarcà per mariner per anar a Alger i la barca es perdé.

VIDAL, Joan. 28-8-1610: d’Alcúdia, marit de Margarita Marca (March) i Vidal. Fa 10 o 12 anys que el captivaren i fou captiu a Bizerta. Fa 6 que és mort.

VIDAL, Sebastià. 22-10-1622: de Llucmajor, casat amb Margarita Puig. Fa 13 anys fou captiu a Alger i en fa 4 morí de malaltia.

VILAR, Jeroni. 5-3-1602: sabater, casat amb Antonina Bissanyes. Joana, vda. de Miquel Gayart, bracer, el conegué, diu que era home de 70 anys i en fa 20 el tragueren de M., fa 2 anys vingué un frare de St. Francesc de Paula, nomia Jeroni i era fill de dit Vilar, que contà que era mort a l'hospital de València. Onofre Parets, corder, contà el mateix al igual que la vda.

VILLAR, Miquel. 25-2-1616: de Llucmajor, casat amb Joana Catany. Feia 11 anys l'havien captivat i morí captiu a Alger fa 7 o 8 anys.

VINYES, Margarita. 12-10-1620: Joan Berga, mariner mallorquí de 27 anys, la coneixia, digueren que li havien pegat un cop i que era a l'hospital de Barcelona, hi va anar a veure-la malalta i després li digueren que era morta, la infermera li mostrà un davantal seu, farà 10 o 11 mesos. Mateu Lurtos (?), mallorquí de 40 anys, diu que era la muller d'Antoni Vinyes, essent a Barcelona li digueren que li havien pegat un cop, la va anar a veure a l'hospital i al cap de dies li digué la infermera que era morta, farà 7 o 8 mesos. Pere Horrach, mariner mallorquí de 30 anys, essent a Barcelona li digueren que li havien pegat un cop a la cuixa, va anar a l'hospital i la trobà de molt mala gana, als dos dies hi tornà i la va veure morta, va donar noves a son marit a M.

VIVES, Antoni. 17-8-1624: mariner de M. Miquel Taltavull, mariner de M. de 38 anys, diu que a les carnestoltes passades feu 3 anys que ell anava amb una nau catalana i Vives amb un patatxo francès que carregaven blat per Liorna, partiren 3 vaixells junts, es mogué gran tempesta, arribaren 2 naus i l'altra es perdé. Joan Moles i Bernaldo, mariner de Menorca, h.M., de 43 anys, fou interrogat (tallat).

XAINA, Lluís. 2-3-1610: casat amb Caterina Quintana. Llorenç Ros de Gènova, h.M., de 28 anys, diu que partiren del port de M., ell amb el patró Llorenç lo Tort i jo amb el patró Nicolau Bonet per a València, anaren a Dénia i el vaixell del patró Llorenç es negà. Joan Boi, sabater de M., de 25 anys, diu que el vaixell es perdé. La viuda diu que el patró Nicolau Bonet li portà la nova de que no es salvà cap mariner ni passatger.  

XALLAS JUAT, Joan. 5-9-1621: francès. El patró Pere Gelabert, mallorquí de 43 anys, diu que fa 11 anys a Taranto (Tarent, Nàpols) anava a una nau francesa de Sant Tropès, carregada de blat per Nàpols, i trobaren una naveta francesa en la que hi anava dit i el va veure malalt a l'hospital i abans de partir morí, el coneixia de M. on era casat amb Margarita Grega. El sr. Vicenç Paris, habitador del Grau de València, avui a M., el coneixia de M. i d'Alacant, el va veure a l'hospital i als 4 dies li digué el majordom que era mort, el patró Gelabert li digué que el va veure morir. La vda. Margarita casa a Sta. Creu amb Jacobo Blinger, f. de Joan de Monreias (?).

XEPELI, Francesc. 12-10-1651: patró, casat amb Caterina Gandolfa. Francesc Vara, àlies Frenti, mariner de Palamós, h.M., diu que feu molts de viatges amb ell, el mes de gener passat fa un any, 4 o 5 dies abans de St. Antoni, partiren plegats en cors amb la sua sagetia, sobre Cadaqués trobaren una sagetia francesa carregada i la prengueren, dit patró es posà dins la presa amb 7 o 8 persones per aportat-la a M., li digué que si pel mal temps es perdien al moll de M. es trobarien, es mogué un gros dolent temps de ponent i llebeig, es dividiren, arribaren a M. anaren a Gènova i trobaren 4 homes que anaven a dita presa Jaume Miró, Llorenç Gomila, Jaume Massot i Bernat Xepeli, nebot) i li digueren que el patró s’havia negat i tots els altres excepte ells, el vaixell s’havia fet mil trossos. Veure Puigserver, Antoni.

XICARDO, Pelegrí. 16-4-1601: casat a M. Joanot Mates, mallorquí, declara que anava a la nau de Garduxio, combateren amb anglesos i el mataren i arribaren a Alacant.

Font: www.llinatgesdemallorca.com 


[1]         Formarien part de l'emigració de mallorquins al Regne de València per conrar les terres dels moriscos expulsats.

[2]         El 6 de maig de 1622 tingué lloc la batalla de Wimpfen (al sudoest d'Alemanya a l'actual estat de Ban-Wuürttemberg), dins la guerra dels Trenta Anys. Tropes catòliques hispanes i bàvares, dirigides pel comte de Tilly i Gonzalo Fernández  de Córdoba, s'enfrontaren als protestants que tingueren 5.000 baixes.

[3]         L'illa grega de 3.900 km. és la sexta més gran del Mediterrani, ocupada pels venecians el 1209 i pels turcs el 1470, s'anomena avui Eubea. Està lluny de Próti però la galera continuaria navegant , Ballester es torba 2 dies en morir i al arribà a Próti portaria hores mort.  

[4]         Càndia, actualment Iràklio, és la principal ciutat de l'illa de Creta.

[5]         Cambres de sang són defecacions de sang, disenteria.

[6]         Actualment Porto Ercole a l'illa d'Elba.

[7]         A l'illa d'Elba.

[8]         Pot tractar-se de Saragossa de Sicília, és a dir Siracusa.

[9]         Una alabarda era una arma mescla de llança i destral.

[10]         Segurament es tractaria de la que els anglesos anomenaren Armada Invencible que partí de Lisboa el 1588 amb 127 naus. No feia 20 anys com diuen sinó 16.

[11]         La ciutat d'Arle (en català i provençal), Arlés en francès, era de França no de Savoia.  La lectura no es clara de vegades sembla dir Acte però no hem pogut localitzar-la.

[12]         Es tractaria de l'Armada Invencible del 1588

[13]         Les dades que donen els diferents testimonis no coincideixen.

[14]         Bersano es troba entre Savona i Alessandria, camí de Milà.

[15]         Famagost arcaisme català de Famagusta (Xipre), en italià Famagosta.

[16]         El que dins el mateix document es digui unes vegades que és de Felanitx i altres de Santanyí es pot deure que hauria nascut a una parròquia i haver viscut a altra. A Felanitx el 19-11-1581 neix Antoni Pi, fill de Gabriel i de Praxedis Santandreu, és confirmat el 1610, per tant tindria 44 anys el febrer del 1649 i si diu que és de Santanyí seria perquè hi hauria viscut.

[17]         Finale Ligure era un port de la Ligúria que pertanyia a la monarquia hispànica on desembarcaven tropes per anar cap a Milà i d'allà anar fins a Flandes.

[18]         Es tractaria de Saragossa. A Siracussa li deien Saragossa de Sicília.

[19]         Serien les illes de Sta. Margarita i St. Honorat el 1635.