EUROPA I LA MEDITERRÀNIA EN L’EDAT MITJANA

La fragmentació política de l'imperi Romà

L’any 395 l’imperi Romà es va dividir en dos territoris independents: l’imperi Romà d’Orient i l'imperi Romà d’Occident, però que aquest s’enfonsà el 476 per les invasions dels pobles d’Alemanya.

Després Imperi Bizantí, va continuar l’Iimperi Romà d’Orient i l’Europa occidental es va dividir en diversos regnes germànics.

L'imperi Bizantí

Va resistir les invasions dels pobles bàrbars i continuà existint fins al segle XV.

El moment de la seva màxima esplendor se situa entre el 867 i el 1059, gran potència militar i comercial a la Mediterrània.

L’emperador Justinià I el Gran va reconstruir l’antic imperi Romà al voltant de la Mediterrània.

Van haver nombrosos conflictes socials i religiosos, conseqüència la separació de l’Església de Roma i l’Església Ortodoxa en el Cisma d’Orient.

Al final del segle XI entrà en decadència; els musulmans van aconseguir molts territoris i els turcs van prendre Bizancí al 1453.

ByzantineEmpire_550.png

L'expansió de l'islam: El naixement de l'islam

Els àrabs eren un poble originari de la península d’Aràbia, situada entre la mar Roja i el golf Pèrsic.

Al segle VI estava format pels pobles de l’est, eren nòmades que es dedicaven a la ramaderia, i els de l’oest,  eren sedentaris, vivien en ciutats i treballaven en l’agricultura i el comerç.

Cada tribu tenia els seus déus i el santuari més important es trobava a la Meca, ciutat que esdevingué un centre econòmic i de pelegrinatge, els àrabs van entrar en contacte amb mercaders cristians i jueus i amb les seves religions monoteistes.

Al segle VII va sorgir l’islam, religió monoteista predicada per Mahoma (570-632).

La conquesta de la Península Ibèrica

La conquesta àrab del regne visigot va iniciar-se l’any 711, el 715 els musulmans havien conquerit la major part del territori, basant-se en el respecte per les persones i els béns i les pràctiques religioses de cristians i jueus i simplement pagant un impost.

L’expansió islàmica s’estengué fins a la Gàl·lia, on van ser derrotats l’any 732.

Les valls cantàbriques i algunes zones dels Pirineus van quedar fora del control musulmà. La resta de la Península va quedar sota el domini del califat omeia i va rebre el nom de l'Àndalus, i esdevingué una gran potència cultural i econòmica a l’Europa occidental

Durant els primers anys l'Àndalus va ser un emirat, després va ser independent al segle VIII. L’organització política consistia en l’hagib

El territori de l’Àndalus estava dividit en cores o províncies.

A partir del segle XI l’Àndalus a regnes de taifes fins que l’any 1212, entrà en clara decadència. La seva desaparició es va consumir el 1492 quan els Reis Catòlics van conquerir el regne de Granada.

Els orígens de Catalunya

Els visigots es van establir a la Península Ibèrica. L’entrada a Catalunya es va produir del segle V al segle VIII. Durant aquest temps el territori va continuar el procés de ruralització , en el qual els grans propietaris s’havien quedat amb les terres dels pagesos creant un vincle entre els latifundistes. Les ciutats i els territoris que les envoltaven eren governats pels bisbes i els governadors visigots.

Els musulmans van envair Catalunya al començament del segle VIII,. Van establir guarnicions a les ciutats més importants, però van respectar les creences i els costums dels seus habitants.

El rei franc Lluís I el Piadós (781-817), va entrar a Catalunya i va conquerir Girona i Barcelona, tot establint una frontera entre els rius Llobregat-Cardener-Segre. Aquest territori va rebre el nom de Marca Hispànica i tenia una funció protectora i defensiva enfront de l’Àndalus.

Els territoris al sud d’aquesta frontera van estar 400 anys sota domini musulmà, més tard reberen el nom de Catalunya Nova.

La Marca Hispànica estava organitzada en comtats, amb qui tenien una relació de dependència. Guifré I el Pelós,fou designat comte d’Urgell i de la Cerdanya el 870, i també de Girona i Barcelona. Va fundar el Casal de Barcelona i va iniciar tasques de repoblament en molts territoris. En morir Guifré els comtats catalans van esdevenir hereditaris.

Els sarraïns van realitzar nombroses expedicions a la Catalunya Vella,. Els  francs van trencar la relació feudal i es va establir la independència dels comtats catalans.

Al principi del segle IX els comtes catalans, es van anar afeblint per la proximitat de la frontera de l’Àndalus i pel creixent poder de la noblesa. A partir del 1050 el Casal de Barcelona es va enfortir econòmicament En conseqüència, els nobles van veure disminuït el seu poder vers el comte i de mica en mica diferents famílies comtals van anar reconeixent la supremacia del Casal de Barcelona i se’n declararen vassalls.

La societat feudal

La revolució feudal

A partir del segle XI, el feudalisme és el sistema que configura l’organització política i social de la major part dels països de l'Occident europeu.

’ Els habitats que treballen aquestes terres són vassalls d’un senyor, li deuen fidelitat i li han de pagar rendes en forma de productes i d’hores de feina. Aquest sistema feudatari apareix per:

-Els reis no disposen de prou recursos per a mantenir el control administratiu del territori, d’exèrcit per defensar-lo.

-Concedeixen la propietat territorial als nobles en pagament dels serveis de defensa de la població.

-Les  terres seran hereditàries.

D’aquesta manera s’origina el feudalisme

Els senyors feudals, actuen com si fossin reis locals assumint funcions pròpies d’aquell com ara administrar justícia, encunyar moneda…

Organització de la societat feudal

La societat feudal s’organitza en tres estaments: oratores, bellatores i laboratores.

Els privilegiats són els que tenen feus i vassalls a les seves ordres i no han de pagar imposts.

-Els bellatores (els qui lluiten), són grans propietaris que controlen la vida dels seus vassalls.

-Els oratores (els qui preguen), es dediquen a l’oració i a pregar per als altres dos estaments.

Els no privilegiats són els laboratores (els qui treballen), que han de mantenir els privilegiats amb el seu treball. Es divideix en:

-Vilans, descendeixen de camperols lliures i treballen les terres dels senyors feudals, per les quals han de pagar al propietari, una part de la collita. Tenen moltes obligacions i, a més, l’església els reclama una desena part de la collita com a delme per a les seves despeses .

 -Serfs, pertanyen al senyor des que neixen i necessiten molts permisos. També els vilans poden convertir-se en serfs si no paguen els imposts corresponents.

La pau i la treva de Déu

Els canvis fruit de la revolució feudal provoquen la desorganització general i moltes guerres entre nobles

Per aquest motiu, l’església convoca assemblees amb l’objectiu de frenar la violència de les guerres.

En aquestes assembles estableix la pau de Déu i la treva de Déu.

La pau de Déu dicta l’excomunió de qualsevol que:

-Assalti les esglésies o les cases edificades a l’entorn.

-Agredeixi o injuriï clergues, monjos o monges desarmats.

-Robi béns de l’Església.

-Destrueixi o cremi cases de clergues o pagesos desarmats.

-Assalti homes o dones, els despulli, els fereixi, els atropelli o els mati, etc.

La treva de Déu imposa la prohibició de cometre actes violents en determinats dies de la setmana i durant algunes festivitats religioses senyalades.