Andreu Arbó Trabado                                           Anar a l’e-portafolis/blog

“Bona nit padrina!”

Fa molts anys hi havia una noia que tenia el costum de posar mals noms a tots els del poble. Al que caminava coix li deia “el coix”; al que era pelut li deia “el pelut”; el que un dia no es pentinava, “el grenyes”... i així a tots els del poble.

Els nois, cansats de que els poses mal noms van decidir donar-li una lliçó. Així doncs, a les festes majors tots van ballar amb ella; així que ja de nit, ella va marxar cap a casa cansada i per arribar aviat va passar per un carreró fosc.

Els nois, van ficar-se cara a la paret a cantó i cantó d’aquell carreró amb els pantalons baixats, i ella al passar i haver de palpar les parets per no caure el que tocava eren culs i cada cul que tocava li deia: “Bona nit padrina!”... “Bona nit padrina!”... i així un cul darrere l’altre.

Tant va ser la vergonya que va passar que va haver de marxar del poble a viure a Barcelona...

Andreu Arbó Trabado                                           Anar a l’e-portafolis/blog