SABER LLEGIR: la lectura en l’alumnat nouvingut

QÜESTIONARI DE DIAGNOSI

Eina de diagnosi del tractament de la competència lectora per a l’alumnat en procés d’aprenentatge inicial de la llengua[1]

CRITERIS DE PLANIFICACIÓ DE LES ACTIVITATS

Elements per a la reflexió

El professorat  sap que l’alumnat nouvingut té unes necessitats específiques perquè està en procés d’aprenentatge de la llengua i, a la vegada, d’accés als continguts curriculars corresponents a la seva edat.

El professorat té una informació bàsica de les dificultats que pot representar la distància lingüística (llengües familiars) i la distància cultural (cultures no occidentals) i escolar (sistemes educatius de procedència).

El professorat comparteix la visió de la lectura com una eina d’acompanyament dels processos vitals i de construcció de la ciutadania, que pot jugar un paper especialment significatiu en situacions de canvi i adaptació a una nova situació i a un nou entorn, com pot ser el cas de l’alumne nouvingut.

Molt sovint

Sovint

Alguna vegada

Gairebé mai

Es planifica la intervenció metodològica, en cada moment, per a cada grup i per a cada aprenent, en funció dels aspectes específics de les llengües dels alumnes (especialment de la distància que separa la llengua o llengües que ja ha après l’alumne i la que està aprenent)  i de l’observació de les habilitats lectores que domina.

El professorat utilitza la informació que proporcionen les proves d’avaluació[2]  per dissenyar i/o reorientar les activitats d’ensenyament.

El professorat implicat en l’atenció d’alumnat nouvingut (àrees de llengua, àrees no lingüístiques, aula d’acollida, professorat de reforç) han compartit criteris i s’han posat d’acord sobre com atendre aquest alumnat pel que fa a:

  • preveure els tipus de text que treballaran en funció del domini de les habilitats lectores.

  • ensenyar les estratègies de lectura.

  • donar suports per a la comprensió de texts que facilitin l’accés al currículum ordinari.

  • compartir els criteris d’avaluació de la competència lectora.

Per planificar activitats s’aprofiten els contextos socials de lectura que ofereix l’escola i l’entorn (sortides, festes, relació amb entitats de l’entorn...).

El professor té en compte la necessitat d’incorporar en les lectures elements propers a les llengües i les cultures presents a l’aula en les lectures que es fan.

Per tal de motivar l’alumne, es plantegen activitats que fan valorar la llengua escrita com un element fonamental en el progrés acadèmic i en la integració en la societat d’acollida.

El professor coneix el perfil lector dels seus alumnes.

Es plantegen propostes didàctiques diferents per a un alumne que no ha estat escolaritzat i/o  prové d’un entorn on la llengua escrita no té presència social que per a l’alumne que prové d’una situació diferent.

MATERIALS I TEXTOS

Elements per a la reflexió

El professorat té en compte les dificultats que pot plantejar un text segons el nivell de competència lingüística de cada alumne a l’hora de seleccionar textos i planificar estratègies i tècniques per facilitar-ne la comprensió.

A l’hora de seleccionar les lectures, el professorat inclou textos que potencien la competència plurilingüe i intercultural.

El professorat sap que els textos han d’estar contextualitzats per tal que la lectura no sigui només un exercici de comprensió sinó una activitat d’aprenentatge significatiu.

Molt sovint

Sovint

Alguna vegada

Gairebé mai

S’evita proporcionar als alumnes nouvinguts materials inadequats a la seva edat i al seu desenvolupament cognitiu (massa infantils en el cas d’adolescents, materials per a adults en el cas d’alumnes de primària).

Es procura treballar amb varietat de textos en l’adquisició i consolidació del codi escrit, partint d’un enfocament funcional-textual:

  • Propers o presents a l’entorn escolar.

  • Que facin referència a les experiències comunes dels alumnes, de manera que els continguts dels textos facilitin l’adquisició del codi de manera rellevant.

  • D’ús pràctic per al desenvolupament social (notes, rètols, instruccions acadèmiques, catàlegs, etc.).

  • Que facilitin l’accés als continguts acadèmics i al coneixement proper (diaris, llibres de coneixement dins les àrees, glossaris, etc.).

  • Que permetin treballar la dimensió literària (jocs de llengua, poemes, narracions, llegendes, etc.).

  • Que parlin de temes que els afecten i dels quals es pugui fer una lectura crítica.

El professor facilita textos que puguin ajudar els alumnes a reflexionar sobre el seu itinerari vital.

Es posa a l’abast dels alumnes material literari divers i adequat als interessos de la seva edat, situació personal i cultura.

Es fan les adequacions necessàries als textos per tal de fer-los propers i comprensibles als alumnes sense rebaixar-ne el nivell.

Es preparen materials suplementaris en diferents suports (paper, digital, manipulatiu...) per facilitar la lectura d’un text:

  • Ajudar a contextualitzar-la.

  • Introduir el lèxic necessari.

  • Fer que esdevingui significativa.

  • Posar a l’abast dels alumnes materials de consulta en la seva L1.

Es posa a l’abast dels alumnes materials de consulta en la seva L1.

Per garantir l’exposició en quantitat i qualitat a la L2, a l’aula hi ha referents escrits accessibles, que afavoreixen i motiven els aprenents a llegir i escriure, i que els donen autonomia de lectura.


QUÈ I COM ENSENYAR

Elements per a la reflexió

Amb l’objectiu d’aconseguir la implicació i la motivació de l’aprenent en l’adquisició del codi alfabètic, s’ha de procurar desvetllar la consciència comunicativa i funcional de la llengua escrita.

L’equip docent té recursos i estratègies per plantejar l’ensenyament del codi escrit als alumnes que no coneixen el nostre alfabet.

El professorat té present que s’ha de vincular l’ensenyament de la llengua oral i l’ensenyament de la llengua escrita.

El professorat té present que les dificultats lingüístiques no impliquen una reducció de l’exigència cognitiva  en les activitats que es plantegen.

El professorat és conscient que les estratègies de lectura són estratègies cognitives que un lector aplica en qualsevol llengua i en qualsevol situació comunicativa; és a dir, es transfereixen d’una llengua a l’altra.

L’equip docent comparteix la idea que l’ús de la L1 (o altres llengües que es coneixen bé)  és una estratègia que, en determinats moments, pot facilitar l’accés als nous continguts.

Procés d’aprenentatge del codi escrit

Molt sovint

Sovint

Alguna vegada

Gairebé mai

Els diferents procediments per afavorir el domini del codi alfabètic es treballen a partir de textos.

Es planifiquen activitats d’adquisició del codi simultàniament a les activitats de llengua oral, per tal que els alumnes nouvinguts adquireixin domini del codi escrit al més aviat possible.

Es presenten totes les grafies habituals que tenen a l’entorn perquè puguin llegir en tot tipus de lletra.

Els procediments implicats en el domini del codi alfabètic es treballen de manera integrada i a partir d’una situació comunicativa significativa i molt contextualitzada.

Les microhabilitats per adquirir el codi escrit s’exerciten de manera sistemàtica: discriminació visual, discriminació auditiva, aplicació de les regles de codificació i descodificació, segmentació, ordenació,  síntesi, correspondència so-grafia, reproducció-producció...


Estratègies d’intervenció didàctica per facilitar la comprensibilitat

Molt sovint

Sovint

Alguna vegada

Gairebé mai

El docent té expectatives d’èxit similars per a tot l’alumnat i és capaç de transmetre’ls-les i, en conseqüència, generar interès i motivació vers la lectura.

En tots els nivells de competència lingüística es plantegen preguntes sobre la lectura, vetllant perquè siguin de tipologia diversa i activin habilitats cognitives de tots els nivells.

S’empren diversos recursos i estratègies per fer entenedors els continguts de la lectura a tot l’alumnat, com ara:

  • Ressaltar el vocabulari clau.

  • Treballar les paraules homònimes i polisèmiques, i les interferències entre la L1 i L2 (falsos amics).

  • Utilitzar bastides de suport visuals i lingüístiques.

  • Seqüenciar els continguts.

  • Utilitzar recursos multimèdia.

  • Sistematitzar la informació de manera gràfica.

Es treballen els coneixements previs culturals que es necessitaran per entendre un text, aprofitant les aportacions de tot el grup i proporcionant experiències i coneixements addicionals als alumnes que no els han aconseguit prèviament.

S’apliquen estratègies per construir ponts entre les noves lectures i els coneixements ja assolits.

Es potencia la interacció entre els aprenents i altres companys per afavorir el procés d’adquisició del codi, l’intercanvi d’experiències i coneixements previs i l’activació d’estratègies lectores  mitjançant el traspàs d’estratègies entre iguals.

S’explicita la tasca que cal fer amb claredat: oralment, per escrit i amb el model docent; pas a pas; deixant les instruccions a la vista de l’alumnat i aplicant estratègies per fer-les comprensibles.

Se seleccionen les estratègies de lectura més adients en funció de l’alumnat i s’ensenyen de forma explícita: presentant, modelant, assajant, reforçant i donant oportunitats per aplicar-les en diferents situacions.

L’aprenentatge de les estratègies de lectura es planteja de manera que, si ja les ha après en una altra  llengua, l’alumnat nouvingut pugui transferir-les al català, en qualsevol situació comunicativa.

S’avalua el procés d’assoliment de la comprensió lectora dels alumnes nouvinguts des de totes les àrees.

El docent comparteix amb l’alumne el procés d’avaluació, per tal que sigui conscient del que ha de millorar.

LA LECTURA MÉS ENLLÀ DE L’AULA

   

Elements per a la reflexió

El professorat té clar que la lectura és un hàbit social i, en conseqüència, no sols s’ensenya sinó que també es transmet.

El professorat té en compte també que l’habilitat lectora té molt a veure amb l’entorn familiar i social i, en conseqüència, es planifiquen actuacions de centre per incidir-hi.

Molt sovint

Sovint

Alguna vegada

Gairebé mai

El centre incorpora les tradicions narratives orals i escrites de les cultures familiars en activitats concretes

L’escola vetlla perquè a la biblioteca escolar hi hagi llibres en les llengües familiars presents al centre.

Des de l’escola es fa conèixer l’existència de fons bibliogràfics en diferents llengües en les biblioteques de l’entorn.

El centre planteja activitats que facin possible la presència de les famílies amb el seu bagatge lingüístic i cultural per fer evident que es reconeix com una riquesa que aquestes famílies hi ha aportat.

L’escola transmet a les famílies d’alumnes nouvinguts la importància de l’àmbit familiar en el foment de la lectura i suggereix formes de potenciar-la, tant en la seva llengua com en les llengües de l’escola.


[1] Els indicadors generals per a tot l’alumnat  poden ser igualment vàlids en el cas de l’alumnat nouvingut. Per exemple, en el cas del procés lector s’hauria d’aplicar gairebé tot.

[2] Prova d’avaluació inicial http://www.xtec.cat/lic/nouvingut/professorat/prof_aval_instruments.htm 

Avaluació de l’alumnat de l’aula d’acollida http://www.xtec.cat/lic/nouvingut/profe_orienta.htm