L’aprenentatge inicial de la lectura

Elements per a la reflexió

Amb quins materials aprenen a llegir els alumnes?

Elements per a la reflexió

Els materials que s'utilitzen són significatius i funcionals per a l'alumne i per al funcionament ordinari de la vida a l’aula i a l’escola, i estan presents en la seva realitat quotidiana.

Sempre

Sovint

Alguna vegada

Poques vegades

Gairebé mai

S’aprofiten per aprendre a llegir els textos de l’entorn escolar: noms dels alumnes, noms de personatges de contes, nom de l’escola, llistes, rètols i cartells, títols de contes, notes i circulars a les famílies, programes de festes escolars, instruccions diverses...

Es fan activitats de lectura amb textos de l’entorn proper: plaques i rètols dels carrers, logotips de marques, petits anuncis, fulletons, cartells informatius i publicitaris…

S’aprofiten els textos de la cultura popular i tradicional (dites, rondalles, poemes, rodolins, endevinalles, contes...).

L’infant pot observar l’ús i la lectura d’aquests materials per part del mestre o per part d'alumnes més grans.

Els materials estan al seu abast, i en poden fer un ús lliure, creatiu i espontani.

S’utilitzen diaris, de tipus divers, i revistes per realitzar activitats de lectura.

Els materials són diversos tant pel que fa al contingut (llibres de coneixements i de contes, catàlegs…) com al format (targetes, frases completes i retallades per confegir, àlbums il·lustrats grans…). Es té present que tots aquests materials siguin de qualitat (text i suport visual).

Contextos i activitats

Elements per a la reflexió

El professorat té en compte que el lligam entre la llengua oral i la llengua escrita és especialment important per desenvolupar activitats amb l’alumnat. Partir de situacions comunicatives orals facilita la significativitat de les tasques, i permet que l’alumne pugui fixar l’atenció en el codi escrit.  

En alumnes que segueixen un programa d’immersió lingüística, les activitats de lectura (i també d’escriptura) permetran fixar el lèxic i les estructures noves que està aprenent. Caldrà dur a terme activitats específiques perquè els alumnes adquireixin el vocabulari necessari per a la comprensió dels textos. Aquestes activitats es poden realitzar abans i durant la lectura.

El coneixement del lèxic i de les estructures sintàctiques ens permet accedir al significat global dels textos.

 

Sempre

Sovint

Alguna vegada

Poques vegades

Gairebé mai

Es té cura a crear un context significatiu, engrescador i motivador per a l’alumne on se senti en confiança per “dir la seva”, formular preguntes, fer hipòtesis...

Es plantegen situacions on es comparteix amb l’alumne el propòsit i la funció de la lectura, per descobrir la lectura com un mitjà de comunicació, d'aprenentatge i de plaer.

Les situacions de lectura que es plantegen són variades: col·lectives, en petit grup, per parelles, individuals.

Es promou la interacció entre els alumnes per contrastar i reelaborar hipòtesis.

Se cerquen estones d’atenció individualitzada per tal d’ajustar la intervenció educativa.

Es planifiquen activitats de lectura guiada on el mestre exemplifica el procés de construcció de significat d’un text fent participar l’alumne.

A les lectures guiades s’utilitzen els marcadors textuals (títols, paraules en negreta...) i els índexs textuals.

Es fan activitats de lectura on el mestre llegeix en veu alta perquè l’alumnat s’apropiï de les característiques de la lectura expressiva, del llenguatge escrit i dels diversos gèneres textuals.

Es duen a terme activitats de dictat a l’adult (fer de secretari) on els alumnes indiquen (dicten) oralment el text que cal escriure.

Es fan activitats per desenvolupar la consciència fonològica: segmentar les paraules en síl·labes, en fonemes, segmentar la frase en paraules,  i establir la correspondència so grafia.

Es fan activitats per desenvolupar la capacitat d’anàlisi de les paraules aplicant estratègies diverses: del context de l’escrit, de la quantitat de text, de l’anàlisi interna dels mots i de desxifrat.

Es plantegen activitats on l’alumne exercita autònomament i pot autoregular-se en la descodificació i reconeixement de paraules (memory, lotos, dòminos imatge/mot, poemes il·lustrats, endevinalla-dibuix...).

Hi ha biblioteca d’aula, on es generen situacions d’interacció entre els alumnes i els mestres al voltant dels llibres.

S’aprofiten els aprenentatges fets a l’aula per generar noves activitats de lectura (lectura de frases al voltant d’un animal estudiat, lectura de títols de contes, lectura de peus de fotografia elaborats conjuntament...).

Es fan activitats de relectura de textos ja treballats.

Es duen a terme activitats de lectura silenciosa a partir de materials ja coneguts per l’alumne (poemes, dites, llistes...), o bé de materials desconeguts com: diccionaris visuals, contes amb suport visual o seguir el relat de contes enregistrats.

Es practica la lectura expressiva de textos prèviament treballats.

Es realitzen activitats per indagar les idees dels alumnes sobre: què és llegir, què es pot llegir, què pot dir i com ho saben?


Procés d’aprenentatge de la lectura

Elements per a la reflexió

L’equip docent coneix les fases d’aprenentatge de la lectura, és a dir: les idees i/o hipòtesis sobre la lectura que els alumnes utilitzen i desenvolupen per saber “què hi diu”.

Es duen a terme activitats que afavoreixen la incorporació de noves estratègies de reconeixement de mots.

Es disposa de proves de lectura i d’instruments per determinar la fase en la qual es troba cada alumne. S’administren regularment i, a partir dels resultats, es decideix la intervenció pedagògica

Sempre

Sovint

Alguna vegada

Poques vegades

Gairebé mai

Es disposen d’eines i de protocols per esbrinar els coneixements previs dels infants en relació a la lectura: quan s’usa, per a què serveix, com es llegeix, què es pot llegir i què no...

Es passen proves inicials de lectura per conèixer la fase del procés de lectura en què es troben els alumnes.

Es té present la fase d’aprenentatge de la lectura en què es troba cada alumne per ajustar les activitats d’ensenyament aprenentatge: fase no-diferenciada, logogràfica, alfabètica i ortogràfica.

Es planifiquen activitats per facilitar el progrés de l’alumne i el pas d’una fase de lectura a una altra.

Es reforça la motivació de l’alumnat en les activitats de lectura, estimulant-lo a fer noves descobertes: verbalitzar observacions, fer hipòtesis, provar de llegir, reconèixer lletres, fer deduccions per les imatges...

Es fan observacions sobre el comportament i les actituds dels alumnes en relació amb la lectura i els suports textuals: la seva implicació, com agafen els llibres, la freqüència d’ús, com passen les pàgines, l’atenció i l’interès en la lectura...

Es generen converses entorn de la lectura: què posa, com ho saben, què es pot llegir i què no.

Les activitats de lectura s’inicien amb un temps per activar els coneixements previs relacionats amb el tema i amb el suport textual.

Es proposen activitats per aplicar les dues vies per accedir al reconeixement dels mots: la via lèxica (reconeixement global) i la via fonològica (descodificació).

Es proposen activitats perquè l’alumne s’aproximi al procés  de comprensió d’un text, encara que no domini el codi escrit.

Les activitats de sistematització de les relacions so-grafia estan contextualitzades en situacions compartides i significatives.

Quan s’aplica un Programa d’Immersió Lingüística es fa prèviament un tractament acurat de lèxic que pot ser dificultós, o d’aquells sons i grafies específics de la llengua catalana que poden no tenir una correspondència  en les llengües familiars dels alumnes.

 

Intervenció del mestre o de la mestra

Elements per a la reflexió

El docent diversifica la seva intervenció amb els alumnes i l’ajusta a la fase del procés d’aprenentatge de la lectura.

El docent organitza l’aula tenint en compte diferents tipus d’agrupament per poder interaccionar amb els alumnes a diferent nivell.

Sempre

Sovint

Alguna vegada

Poques vegades

Gairebé mai

El mestre actua de model d’actituds positives per a la lectura: es mostra com a lector actiu, parla de lectures fetes, recomana lectures, comparteix experiències lectores...

Llegeix diàriament als alumnes contes, notícies, poemes... com un regal, sense fer una activitat posterior.

Es plantegen situacions de lectura lúdiques: endevinar paraules, joc del penjat, jocs per completar, jocs de memòria, jocs d’aparellar...

Es retroalimenta constantment la motivació per llegir, donant model, realitzant activitats engrescadores per a l’alumne i fent intervencions per estimular l’alumne en el decurs de les activitats (abans, durant i després de l’activitat).

Organitza situacions de lectura on l’element màgic (generador de motivació, curiositat i expectatives a aquestes edats) és present: capsa de sorpreses, titelles, personatge fantàstic…

Els alumnes comproven, a través del model del mestre, que la lectura permet trobar resposta a necessitats, preguntes i interessos individuals i del grup.

Regularment es desenvolupen activitats per promoure el gust per la lectura: padrins de lectura, maletes viatgeres, préstec domiciliari, recomanacions particulars de lectura, lectura fragmentada de relats...

Es duen a terme activitats dirigides i de modelatge per exemplificar l’ús i la utilitat de les estratègies de lectura.

El mestre duu a terme activitats d’acompanyament de l’alumne en el seu procés de descoberta del codi i de formulació, verificació i reformulació d’hipòtesis de lectura (activitats amb  grau alt de protagonisme de l’alumne).

Se cerquen estones d’atenció individualitzada mestre-alumne per tal d’ajustar la intervenció educativa.


La lectura i les famílies

Elements per a la reflexió

El lligam família-escola és molt important a l’hora d’aprendre a llegir. El comportament i l’actitud de la família pot incidir molt directament en els aspectes actitudinals i emotius d’aquest aprenentatge, elements decisius per esforçar-se a aprendre a llegir. 

L’efecte positiu de les famílies en aquest aprenentatge dels seus fills/es pot concretar-se de maneres diverses: lectures compartides, modelatge de lectura, reconeixement de l’activitat lectora dels fills, afegir els llibres a la llista de possibles regals...

La motivació per llegir es pot desvetllar tant des de la llengües que s’ensenyen a l’escola com de les llengües que es parlen a l’ambient familiar.

A les famílies

Sempre

Sovint

Alguna vegada

Poques vegades

Gairebé mai

A les reunions amb les famílies se’ls explica la metodologia que fa servir l’escola per ensenyar a llegir als seus fills i filles.

Es donen orientacions a les famílies per llegir a casa amb els seus fills.

S’aconsellen activitats concretes de lectura per fer a casa.

L’escola comparteix alguns materials de lectura amb les famílies.

S’anima els pares a fer activitats de lectura en la seva llengua familiar.

Es comparteix amb les famílies la importància d’establir  converses breus entorn dels continguts de la lectura.

S’orienta els pares amb títols i col·leccions de contes i llibres de coneixements (del mercat editorial)  adequades per a cada edat.

Es convida a participar les famílies en alguna activitat de lectura organitzada al centre (conta contes, clubs de lectura, recitació de poemes, lectures comentades de documents sobre un tema...).